crònica d'actualitat empresarial

24
ACTUALITAT EMPRESARIAL DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 27. Febrer de 2010 El Priorat busca noves sortides per al seu futur econòmic El paisatge prioratí és un dels recursos a potenciar. RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ Amb la presentació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, el Priorat reafirma la seva evolució eco- nòmica de cara a la sostenibilitat, fent dels recursos propis la bandera del seu creixement econòmic. Les man- cances de les infraestructures en xarxa viària i ferroviària, sense previsió que hi hagi una millora a curt o mitjà ter- mini, fan més palès que el creixement econòmic de la comarca no passa per un desenvolupament a gran escala o com a centre logístic. La possibilitat de creació de llocs de treball a la comarca passa pel sector de l’atenció a les persones, (el 30% de la població és major de 65 anys), la creació de noves empreses (sobretot microem- preses, amb menys de 10 treballadors) i potenciar i millorar l’estructura empresarial de sectors com el turisme. PÀGINA 3 La comarca del Priorat ha estat, potser, la més oblidada en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Les grans infraestructures deixen pas als ecocamins. «L’ exportació serà clau per la recuperació econòmica» La Conreria d’Scala Dei inaugura les noves instal·lacions El president de la Generalitat va presidir l’acte. PÀGINA 5 L’empresa Solarca s’instal·la a la Selva del Camp L’empresa ha inaugurat les seves noves instal·lacions a la Selva del Camp. PÀGINA 7 TENDÈNCIES Castillo de Javier comença l’any amb noves cates PÀGINA 21 PÀGINA 12 Emilio Ontiveros La reforma del sistema de pensions posa en dificultats el Govern La mesura més criticada és la proposta d’endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys El passat mes de gener el Con- sell de Ministres va aprovar la proposta de reforma del siste- ma de pensions espanyol. La mesura més criticada ha estat la proposta d’endarrerir l’edat de jubilació fins als 67 anys que s’aplicarà de manera gra- dual a partir del 2013 fins a l’any 2025 que serà formal- ment l’edat de jubilació. Aquesta mesura ha posat en peu de guerra els sindicats i l’oposició. PÀGINA 15 Ascó, candidata al MTC, que suposa una inversió de 700 milions d’euros i 300 llocs de treball PÀGINA 16

Upload: tsh-comunicacio

Post on 10-Mar-2016

218 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Publicació mensual gratuïta d'informació econòmica i empresarial del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

TRANSCRIPT

Page 1: Crònica d'Actualitat Empresarial

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 27. Febrer de 2010

El Priorat busca noves sortidesper al seu futur econòmic

El paisatge prioratí és un dels recursos a potenciar.RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ

Amb la presentació del Pla TerritorialParcial del Camp de Tarragona, elPriorat reafirma la seva evolució eco-nòmica de cara a la sostenibilitat, fentdels recursos propis la bandera delseu creixement econòmic. Les man-cances de les infraestructures en xarxaviària i ferroviària, sense previsió quehi hagi una millora a curt o mitjà ter-mini, fan més palès que el creixementeconòmic de la comarca no passa perun desenvolupament a gran escala ocom a centre logístic. La possibilitatde creació de llocs de treball a lacomarca passa pel sector de l’atencióa les persones, (el 30% de la poblacióés major de 65 anys), la creació denoves empreses (sobretot microem-preses, amb menys de 10 treballadors)i potenciar i millorar l’estructuraempresarial de sectors com el turisme.

PÀGINA 3

La comarca del Priorat haestat, potser, la més oblidadaen el Pla Territorial Parcial delCamp de Tarragona. Les gransinfraestructures deixen pas alsecocamins.

«L’exportacióserà clau per la

recuperacióeconòmica»

La Conreriad’Scala Deiinaugura les novesinstal·lacionsEl president de la Generalitatva presidir l’acte.

PÀGINA 5

L’empresa Solarcas’instal·la a laSelva del CampL’empresa ha inaugurat lesseves noves instal·lacions ala Selva del Camp.

PÀGINA 7

TENDÈNCIES

Castillo deJavier comença

l’any ambnoves cates

PÀGINA 21

PÀGINA 12

Emilio Ontiveros

La reforma del sistemade pensions posa endificultats el GovernLa mesura més criticada és la propostad’endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys

El passat mes de gener el Con-sell de Ministres va aprovar laproposta de reforma del siste-ma de pensions espanyol. Lamesura més criticada ha estatla proposta d’endarrerir l’edatde jubilació fins als 67 anys

que s’aplicarà de manera gra-dual a partir del 2013 fins al’any 2025 que serà formal-ment l’edat de jubilació.Aquesta mesura ha posat enpeu de guerra els sindicats il’oposició. PÀGINA 15

Ascó, candidata alMTC, que suposauna inversió de 700milions d’euros i300 llocs de treball

PÀGINA 16

Page 2: Crònica d'Actualitat Empresarial

És un ‘discurs’ generalitzat de laclasse política la necessitat dereplantejar, de manera priorità-ria, una modificació del mercat detreball, buscant la reubicaciód’una part dels treballadorsimplicats en el món immobiliari-construcció cap a altres opcions.

Certament la reflexió és posi-tiva, independentment de les pos-sibilitats objectives per fer-hopossible a curt termini, malgratles pròpies situacions conjuntu-rals; ara bé, sembla indiscutibleque o s’és capaç de portar a termeaquesta reconversió o seran moltsmilers de persones les que tindranunes perspectives de futur moltfosques.

Establertes les reflexionsanteriors i acordada la base del

problema, és a partir dels raona-ments exposats que hauríem,entre tots, de fer els esforços quecalguin perquè es passés de lesparaules als fets concrets.

La implicació de sindicats,empresaris i governs semblaimprescindible, si volem tenir unsèxits mínims, i per tant, en primerlloc, seria vital estructurar una

fórmula que permetés consolidarels llocs de treball que avui enca-ra es senten amenaçats per lapròpia dinàmica; així, fixar mésajudes en aquest sentit seria unaqüestió primordial.

En segon lloc, l’aposta perdeterminades mesures de suportals emprenedors també és indis-cutible, i aquí s’hauria de donar

veu a totes les administracions,fixant plans realistes i no només‘pedaços’ con s’ha fet fins ara.No poden seguir amb inversionspurament puntuals “pel moment”sinó apostar per reptes amplis defutur.

Per altra banda, és inqüestio-nable l’aposta per la formació quepermeti el ‘reciclatge’ de moltstreballadors cap a altres sectorsde producció, no limitant la sevaviabilitat a un sector concret.Aquesta via comportarà unaimplicació real de sindicats ipatronals que hauran d’afegiruna part importat de responsabi-litat per fer-ho possible des d’unaeficàcia garantida.

Finalment, ens resta l’alterna-tiva dels que es veuran abocats a

una situació crítica a l’hora detrobar ubicacions noves i tambéper aquests s’hauran d’implemen-tar mesures alternatives fonamen-tades amb productivitat de cairesocial, si fos el cas.

Ja sé que ningú té la ‘varetamàgica’ per trobar les solucionsfinals, però crec que és vital plan-tejar la qüestió de l’atur com elgran repte de país pels propersanys, sabent donar veu i escoltarels posicionaments de totes lesparts; la sortida només serà pos-sible des de la suma de tots i, pertant, cada part haurà de saberrenunciar a part dels seus legítimsanhels, amb el fi de sumar en lalínia correcta.

wwwwww..lllluuiissbbaaddiiaa..ccaatt

2Febrer de 2010Opinió

Edita: TSH Comunicació S.L.Director comercial: Xavier Brañ[email protected]ó Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané[email protected]:[email protected]

TSH COMUNICACIÓ, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154Impressió: Lerigraf DL: B-48418-2007

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

El Consell de Ministres haaprovat la reforma delsistema de pensions

espanyol. La proposta princi-pal ha estat endarrerir l’edatde jubilació, que en un princi-pi s’havia parlat que rondariaels 70 anys, als 67 anys demanera gradual a partir del2013 i definitivament a partirdel 2025. El perquè d’aquestamesura és evitar les prejubila-cions de les empreses queobtinguin beneficis en els seusbalanços, ja que l’edat de lajubilació s’ha posat a la mitja-na dels 63 anys, una de lesmés baixes d’Europa. Segons

dades de l’INE, la poblaciól’any 2049, per cada deu per-sones en edat de treballar n’hihaurien nou potencialmentd’inactives, cosa que faria quela taxa de dependència de lapoblació s’elevi fins al 89,6%. Els sindicats, l’oposició ipatronals s’han posicionat encontra de tocar l’actual siste-ma de prejubilacions. Lapatronal perquè pot renovarl’ocupació de la seva empresa

a baix cost i els sindicats per-què és una de les principalssortides que tenen en elsexpedients de regulació d’ex-tinció de contracte i eviten,així, la por de l’Estat a aug-mentar les taxes d’atur en des-ocupats de difícil recol·loca-ció. De totes maneres, l’Estatno diu que no hi hagin preju-bilacions sinó que aquestes lespaguin les mateixes empresesamb els seus beneficis. Sense

entrar en la qüestió estrícta-ment política, el que està clarés que cal buscar una solucióal problema de les pensions,però una gota pot fer vessar elgot i no caldria arribar ‘inextremis’ per se les piles pertrobar la fórmula adequada isolucionar el futur de les pen-sions ja que, amb una mica deprevisió, es podríem estalviaraquestes situacions de con-frontació. De totes maneres, a

Catalunya hi ha altres temesde gran magnitud: la candida-tura d’Ascó al Magatzem Tem-poral Centralitzat (MTC), perexemple. L’oposició del terri-tori s’ha fet evident (excepte elmateix ajuntament) i de totesles formacions polítiques (finsi tot les que governen al muni-cipi). Tot ha estat, però, amb laboca petita i, en el cas de laGeneralitat, gairebé en l’últimmoment. El debat nuclear noés cap broma i afecta àmbitstan diversos com el del mediambient o els recursos energè-tics. Ascó ha obert la portad’aquest debat.

Treballar fins els 67 anys� Editorial

A Catalunya, quatre grups empre-sarials concentren més de la mei-tat de les vendes (56,62%). Elsmercats català i espanyol de ladistribució minorista de béns deconsum diari reuneixen totes lescondicions necessàries per facili-tar l’aparició d’un oligopoli depreus que abusa de la seva posicióde domini. La passivitat de lesautoritats de la competència estàtotalment injustificada ja que lasituació perjudica tant els pro-ductors, que reben preus molt bai-xos, com els consumidors, sotme-sos a marges comercials abusius.

Actualment, sense que els cal-gui ni tan sols pactar-ho, elsgrans distribuïdors imposen preusruïnosos al pagès aprofitant-sedel control que tenen sobre la dis-tribució. Els poders públics hand’acabar amb aquesta situació,que anomenem de “col·lusió tàci-ta de preus”. Cal que emprenguinmesures enèrgiques que no la per-metin i la sancionin durament.S’han de fer les inspeccionsnecessàries per part de les autori-tats de comerç, consum i compe-tència per fer complir les normati-ves que regulen les obligacions idrets del mercat.

No existeix ni mercat, ni lliuremercat, sense regulació. Per això,cal recordar que la situació d’oli-

gopoli de la gran distribució ali-mentària i, en alguns sectors del’agroindústria, és l’antítesi del

lliure mercat o del mercat de lliu-re competència. La llei de la selvano equival al lliure mercat. De fet,existeix una regulació de la qualens hem dotat a la Unió Europea:un conjunt de normes europees,estatals i autonòmiques que fanreferència a la competència, elcomerç, la morositat, l’agroali-mentació i els drets dels consumi-dors. Aquestes normes, per moltque facin nosa a l’oligopoli del’actual distribució de vendesminoristes per millorar el seucompte de resultats, s’han de fercomplir: el seu compliment s’had’exigir amb el rigor sancionadorpertinent.

Cal recordar que les competèn-cies d’agricultura estan transferi-des a Catalunya, com la majorpart de les de consum, competèn-cia i comerç i és la manca d’ins-peccions i sancions, per part de laGeneralitat de Catalunya, alsabusos de la posició de domini dela gran distribució i l’agroindús-tria, així com la competència des-lleial de les pràctiques comercialsil·legals el que expliquen bonapart de la caiguda dels preuspagats a la pagesia.

Segons dades del Departament

d’Agricultura, Alimentació i AccióRural, la renda agrària ha caigut,des de l’any 2001, un 43,7% entermes constants. Una de les cau-ses més destacables d’aquestretrocés és el fort encariment delscostos de producció en un sol any:el preu dels fertilitzants va enca-rir-se un 66,8%; el preu de l’e-nergia, els carburants i els lubri-cants, un 24,4%; el dels produc-tes fitosanitaris i també els pla-guicides, un 17,9%, i els preus del’alimentació animal, un 10,2%.

Avui, els preus de les produc-cions agràries es formen a partirdels abusos especulatius d’unspocs intermediaris i no de la lleide l’oferta i la demanda. Els inte-ressos de les grans corporacionsmarquen les tendències de venda iconsum.

Es fàcil deduir que en aquestprocés ni pagesos ni pageses, niconsumidors ni consumidores hipoden decidir gran cosa. Nomésels poders públics poden vetllarperquè els oligopolis no abusin dela seva posició de domini, ni con-trolin unilateralment els mercatsde producció i consum. Nosaltres,reclamem als poders públics queactuïn ja.

Preus justos. Qui decideix?

JOSEP M COLL I ROVIRA. Coordinador territorial a Tarragona de la Unióde Pagesos de Catalunya

Mercat de treballLLUÍS BADIA. Advocat

Page 3: Crònica d'Actualitat Empresarial

3Febrer de 2010 El tema del mes

� El Priorat, la comarca oblidada

Vinya i turisme salven el Priorat

El Priorat és una de les sis comarques queformen el Camp de Tarragona, conegudapel seu vi i el seu paisatge. Aquests punts

són bàsicament la seva font d’ingressos idel que depèn el seu futur desenvolupa-ment econòmic. Per això, el seu creixement

dependrà en bona mesura de saber comgestionar els seus recursos, potenciar-los,ja que per ara no té més sortida.

Núria ArlandesPRIORAT

L’aposta econòmica del Prioratpassa per un aprofitament totaldels seus recursos. Aquesta afir-mació és en el que coincideixentots els agents socioeconòmicsde la zona. El Priorat és una co-marca rural, que basa la sevaeconomia en el sector primari iel sector serveis, turisme, que esderiva d’aquest primer sector ion el sector vitivinícola i el tu-risme rural porten tot el peseconòmic. Fins i tot el Pla Terri-torial Parcial del Camp de Tar-ragona dóna com a suposataquest fet, en el seu apartatd’infraestructures viàries i fer-roviàries, i queda senzillamenten l’arranjament de la carreterade Borges del Camp fins a Ull-demollins, alguna via interior ipoca cosa més. I en canvi re-força les zones PEIN i Xarxa Na-tura de la zona amb una milloradels camins i accessos. Aixíqueda palès que no es preveuun creixement econòmic degrans infraestructures sinó quederiva cap a un desenvolupa-ment econòmic sostenible.

InfraestructuresSegons Joan Carles Garcia, vi-cepresident del Consell Comar-cal del Priorat, s’hauria demillorar la xarxa viària interior,per assegurar una comunicacióbàsica amb el centre neuràlgicde la comarca, que és Falset. “Laxarxa viària interior és molt de-ficient, no demanem autoviessinó uns mínims, la carreteraque va de Falset a Porrera éspotser un clar exemple d’a-questa deficiència, té un traçatmolt estret i el transit es fins itot perillós. Això no canvia siparlem de la xarxa ferroviària,les estacions estan lluny delscentres urbans; per exemple,l’estació de tren de Falset és aMarçà, a més de tres quilòme-tres de distància i, com aquesta,la majoria. A més, no hi ha unaassiduïtat que et permeti utilit-zar aquest mitjà de transportper poder desplaçar-te a cen-tres com Tarragona o Barce-lona o com a mitjà per anar atreballar”. El transport públicno està millor, algunes zones noestan cobertes i utilitzen eltransport escolar per poder-sedesplaçar al centre o altres

punts de la comarca. La comu-nicació i el transport són puntsbàsics per fer atractiva l’ofertaeconòmica, però amb aquestesmancances no es pot imaginarun centre logístic ni pot arribara plantejar-s’ho aquesta co-marca. Amb aquesta línia, enstrobem Josep M. Solanes, capterritorial del Departament deTreball a Tarragona, que tambéveu que la falta d’infraestructu-res no deixa créixer la indústriao la possibilitat d’establir-se’nalguna en aquesta comarca,cosa que nega la creació denous llocs de treball. RogerPascual, de Plataforma pel Prio-rat, és del parer que hem d’a-profitar el que tenim, que noestem preparats per assumir uncanvi de l’economia cap a unaltra que no sigui la que ja hiha, i que han de prevaler el ter-ritori i el paisatge. Amb el quehi ha al Priorat, no podem espe-

rar ser un centre econòmic debandera sinó que hem de ser elsmillors amb el que sabem ferbé.»Des d’UGT Baix Camp-Priorat,Josep Muñoz creu que l’incre-ment racional de les comunica-cions del Priorat amb la restadel país i també amb les pobla-cions que formen la comarca ésbàsic per al creixement econò-mic de la zona i per facilitar elmercat interior.En definitiva, sense ser clau perl’economia, una aposta claraper la millora de les infraestruc-tures és necessària per tal dedotar la comarca de l’atractiunecessari per atreure empresesi poder així crear ocupació i ri-quesa a la zona.

ComerçEl comerç pot ser un dels sec-tors de què menys es parla quanes parla de desenvolupament

econòmic del Priorat. EnricCantó president de PIMECPriorat, es del parer que el co-merç de la comarca ha de bus-car una estratègia comercial, aFalset sobretot, per crear fide-litat en la població, i ha d’evitarles fugues importants que pa-teix la comarca cap als centresneuràlgics més propers comMóra d’Ebre o Reus i Tarra-gona. Per PIMEC el futur delsector comercial del Prioratpassa per crear incentius comara convocatòries d’ajuts desti-nades el sector comercial, la im-plantació d’alguna petitasuperfície a la ciutat podria evi-tar la marxa del client potencialcap a fora, i estabilitzar el fluxcomercial de la zona. S’ha detrobar una oferta comercialatractiva, potenciar productesde qualitat de la zona com unvalor afegit Una altra opció potser l’urbanisme comercial, la re-modelació del casc antic, potservir per potenciar el comerç itenir possibilitats de creixe-ment.

Un dels dèficits més importants de la comarca és el de les infraestructures, sobretot pel que fa a les connexions viàries.ACN

Les perspectives econòmiques de la comarca passen per potenciar els recursos propis

InfraestructuresLes deficiències en lesxarxes viàries interiorscom les ferroviàries sónnotables a tot el Priorat

ComerçEl repte comercial de lacomarca passa per evitarles fugues de compra capa Reus i Mora d’Ebre (Continua a la pàgina següent)

Page 4: Crònica d'Actualitat Empresarial

4Febrer de 2010El tema del mes

Les xifres de la comarca

IndústriaEl sector industrial tret de l’a-groalimentari, al Priorat té pocacosa a fer, és el sector ambmenys pes econòmic. A Falset hiha l’únic polígon industrial dela comarca, les Comes, pendentd’una ampliació paralitzada perl’Incasol però que, segons JosepM. Solanes, només servirà perdesindustrialitzar el casc urbàde Falset cap al polígon. Talcom ens comenta el Joan Carles,no hi ha previsió d’empreses, acurt termini, que es vulguin im-plantar aquí, pels problemes lo-gístics, principalment.

Sector serveisÉs l’altre puntal bàsic de l’eco-nomia del Priorat, i el seu crei-xement econòmic en partdepèn de l’evolució d’aquestsector. Principalment es basaen el turisme rural, en l’explota-ció del sector vitivinícola coma potencial turístic, ofertesd’oci com l’enoturisme, rutes acellers i molins d’oli, rutes pai-satgístiques, parcs naturals, ipunts històrics. Com diu JoanCarles, és una gran infraestruc-tura de microempreses (menysde 10 persones ocupades), i in-tegrades al territori, que s’hande potenciar. El creixement delsector turístic del Priorat passaper millorar els serveis de quèdisposen, i ampliar l’oferta d’ocide cara al turisme familiar sensedeixar de banda l’enoturisme.

Sector primariÉs potser la base de l’economiade la comarca, concretament elsubsector vitivinícola. Encaraque el ritme de creixement d’a-quest sector ha minvat, i que elspreus no siguin ara mateix elsmillors. La recuperació econò-mica que s’està notant a Eu-ropa, principal mercat dels vinsprioratins, ha fet que ja a partirdel tercer trimestre de 2009 escomenci a veure una remuntadaen les vendes. Així ho asseguraJaume Domènech, president dela DOMontsant, que ja ha vistcom les vendes dels vins d’a-questa DO comencen a notaruna petita recuperació. SegonsJaume Domènech, la DOMont-sant, malgrat tot, no ha notat enextrem la crisi vitivinícola ques’ha patit a causa dels preusdels seus vins, que sense deixarde banda la qualitat són asse-quibles per a tots els públics, ique creu que és la clau per tor-nar a conquerir el mercat. A lacomarca, a més, s’estan comen-çant a potenciar altres subsec-tors com el de la fruita seca o elde l’oli.

Sector primariEl sector vitivinícola

comença la recuperaciógràcies a l’exportació, elseu mercat principal

IndústriaL’ampliació del polígonindustrial, les Comes,servirà per acollir les

empreses del centre urbà

YOLANDA BELZUNCE GUTIÉRREZ//TURISMEPRIORAT.ORG

L’atur no supera els 500 desocupats

La comarca del Priorat haestat aquest any la comarcaon menys incidència ha tingutla desocupació. Aquest any2009 ha tancat amb 440 per-sones més a l’atur, un 31,34%més que l’any passat.Un tret significatiu és que

d’aquestes 440 persones 214són homes i 226 dones; és l’ú-nica comarca de Catalunya onel nombre de dones en situa-ció d’atur és superior al delshomes. Aquest fet ve donatper l’Expedient de Regulaciód’Ocupació presentat perl’empresa tèxtil Falbar, on lamajoria de persones afectades

per aquest ERO són dones.Quant a ERO, la comarca

del Priorat només n’enregistra2, segons dades del Departa-ment de Treball. A banda del’ERO de Falbar, que ha supo-sat l’extinció del contracte detreball de 40 persones, l’altreseria un ERO per reducció dejornada dels treballadors delceller Costers de Siurana deGratallops.Pel que fa a la creació de

noves empreses, amb la inicia-tiva Pla Inicia s’han assessorat50 emprenedores per la crea-ció consolidació de microem-preses.

� El Priorat, la comarca oblidada

mercat de treball

RAFAEL LÒPEZ-MONNÉ/TURISMEPRIORAT.ORG

Dades turístiques

El Priorat ha notat un creixe-ment considerable en establi-ments per al sector serveis iturisme, sobretot el turismerural. Hi trobem 31 allotja-ments rurals, amb 315 places;en agroturisme hi ha 4 esta-bliments, amb una capacitatde 45 places; d’hotels n’hi ha7 entre 3 i 4 estrelles, amb149 places en total; a més, hiha 3 càmpings, amb 537 pla-ces; 5 apartaments rurals de54 places i 4 refugis, ambcapacitat per a 99 places.Quant a la restauració, hiconsten 19 restaurants, amb1005 places; 30 establiments

a la categoria de restau-rant/bar, amb 1.872 places, i7 són les empreses associadesa activitats per aquest sector.Aquest primer semestre de2010 es posarà en marxal’hotel de luxe de La Conreriad’Scala Dei, amb 24 habita-cions, que cobrirà la falta aaquesta comarca d’hotels d’a-questa categoria.Pel que fa a projectes per

aquest 2010, s’han presentatal programa Leader vuitsol·licituds de millora d’esta-bliments d’allotjament turís-tic, cinc establiments turís-tics de nova creació.

Turisme

ELABORACIÓ PRÒPIA

El VAB, per sota de la mitjana catalana

Segons les dades de l’Anuari2009 de Caixa Catalunya, elVAB de l’economia del Prioratva créixer del 0,5% el 2008,inferior a la mitjana catalana,del 0,8%. A excepció de l’acti-vitat terciària, que mostra unelevat dinamisme, la resta desectors productius van caurede manera important. D’a-quest el primer ha estat el sec-tor de la construcció, que varetrocedir del 5,8% i va restarun punt percentual al creixe-ment de la comarca. Desprésel segueix el sector industrial,que va baixar fins a un 3%,amb una detracció de mig

punt del creixement comarcal.El sector primari va caure del2,4% i va restar 0,3 punts delcreixement anual. L’únic sec-tor que va créixer amb forçaha estat el sector serveis, ambun 4,2%, i va aportar al crei-xement comarcal 2,3 punts.En termes d’acumulats del pe-ríode 2000-2008, l’avenç delVAB va situar-se en el 22,5%,lleugerament per sota del24,2% del conjunt de Catalu-nya. El sector serveis destacapel seus avenços com l’hotele-ria (4,4%) juntament amb elsector serveis col·lectius(8,1%).

Creixement econòmic

CEDIDA

El cellers, puntals econòmics

El sector vitivinícola del Prio-rat consta de dues Denomi-nacions d’Origen, DO Mont-sant i DOQ Priorat. La DOMontsant és la DO més jovede la comarca, hi ha inscrits54 cellers, la superfície vitivi-nícola és aproximadament de2.000 ha i hi ha 850 viticul-tors.Quant a la DOQ Priorat,

des de l’any 1954, el nombrede cellers inscrits a la DOQ ésde 98; el nombre d’hectàreesés una mica inferior a l’altra,Montsant, amb 1.767 ha i,igual que el nombre de viti-cultors, que és de 567. La

quantitat entrada en quilosde raïm és de quasi 5 milions.El que s’està notant és un

augment considerable de lesempreses comercialitzadores,a la DO Montsant n’hi ha 40d’inscrites.D’aquest cellers n’hi ha 52

de visitables de les dues DO;d’aquests, 45 estan inclosos ala ruta dels cellers, promogu-da pel Turisme del Priorat.Quant a molins d’olis n’hi

ha cada vegada més, fins i tot,Turisme de Priorat està pro-movent la Ruta de l’Oli onestan incloses sis cooperati-ves de la comarca.

Indústria agroalimentària

(Ve de la pàgina anterior)

Taxa de variació real del PIB en %

CatalunyaPriorat

Page 5: Crònica d'Actualitat Empresarial

5Febrer de 2010 Empreses

La Conreria d’Scala Dei, passiópel Priorat i el seu futur

El Priorat ha experimentat en els últimsanys un creixement espectacular pel que faa les empreses de producció de vi, gràcies

a l’alt prestigi aconseguit pels producteselaborats a la comarca. Però no tan sols delvi ha de viure la comarca i així ho han entès

els responsables de La Conreria d’ScalaDei, que volen que la zona sigui un punt,també, d’atracció turística.

RedaccióLA MORERA DEL MONTSANT

La Conreria d’Scala Dei haestrenat instal·lacions al petitnucli pertanyent al municipide la Morera del Montsant. Vaser el passat 22 de gener quanel president de la Generalitat,José Montilla, presidia la inau-guració del nou celler d’aques-ta empresa, fundada el 1997, ique ha fet una aposta impor-tant pel desenvolupament notan sols de la producció vitivi-nícola al municipi, sinó pelcreixement del potencial del’enoturisme a tota la comarca.

Montilla, acompanyat delconseller d’Agricultura, Joa-quim Llena; del president de laDiputació tarragonina, JosepPoblet, i de l’alcaldessa de laMorera, Núria Crivillé, va visi-tar el nou celler, que comptaamb unes instal·lacions degairebé 1.900 metres qua-drats, per a realitzar la produc-ció dels vins del celler sorgitsde les 24 hectàrees de conreude vinya que li pertanyen.

La inversió realitzada perl’empresa va ser destacada perles autoritats com un bonexemple de la capacitat d’es-forç fins i tot en èpoques dedificultats econòmiques i, en elcas del Priorat, amb les dificul-tats afegides a un territori quearrossega dèficits estructuralsimportants.

La Conreria d’Scala Deicompleta, amb la posada enmarxa del nou celler, una pri-mera fase de desenvolupamentque li ha de permetre passar dela producció de 78.000 ampo-lles anuals actuals a prop de110.000. Amb tot, el celler hafet una aposta decidida per l’e-noturisme i per intentar apro-par la cultura del vi i del Prio-rat a un turisme de qualitat.Així, el celler permet disposarde caves privades o realitzaractivitats paral·leles de conei-xement i tast dels vins i de laproducció dels mateixos.

Una segona fase de l’apostaenoturística serà l’hotel dequatre estrelles que completa-rà les instal·lacions del celler ique actualment està en procésde construcció.

El president de la Generalitat, durant la inauguració del nou celler, el passat 22 de gener.OLÍVIA MOLET

El president de la Generalitat inaugura el nou celler, que és el primer pas cap a un projecte global d’enoturisme

primera faseEl nou celler, de gairebé1.900 metres quadrats, és

la primera fase delcreixement de l’empresa

Un hotel al servei del’enoturisme

Durant el primer semestre d’aquest2010 està previst que es posi enmarxa l’hotel de La Conreria d’ScalaDei. Es tracta d’una instal·lació dequatre estrelles que ocupa l’espai del’antiga casa de colònies del poble idels cellers inicials de l’empresa i quedisposarà de 24 habitacions. Aques-tes estaran distribuïdes en 8 suites,dues de grans dimensions, dues sui-tes individuals i 14 habitacionsdobles.

Els serveis que inclourà l’hotel escomplementaran amb una piscina cli-matitzada, jacuzzi, una zona d’spa imassatges, un gimnàs, una piscinaexterior, solàriums, restaurant i unasala de lectura, tast i audiovisuals, ones concentraran les activitatsparal·leles dedicades al món del vique vol oferir l’empresa com a eina deconeixement del territori i les sevesriqueses.

A banda de les instal·lacions, lavoluntat de La Conreria d’Scala Deiés la d’oferir una oferta enoturísticacomplerta, amb rutes del vi per dife-rents cellers de la comarca, rutes cul-turals, rutes a peu, a cavall i en bici-cleta per l’entorn del Parc Naturaldel Montsant, esdeveniments per aempreses, així com també diversoscursos gastronòmics i de tast de vins.Diverses imatges del futur hotel de La Conreria d’Scala Dei.

CEDIDES

Page 6: Crònica d'Actualitat Empresarial

6Febrer de 2010Empreses

Mercor Tarragona,S.A., garantia,professionalitat iinnovació

� Dóna serveis arreu de Catalunya a empreses i institucions tant públiques com privades

Mercor Tarragona, S.A.ha realitzat un projecteper l’obertura d’unApple Premium Resellerpioner dins del sector dela informàtica deTarragona

RedaccióTARRAGONA

Mercor Tarragona S.A. és unaempresa de solucions informàti-ques i serveis integrals, creadaper donar resposta a qualsevolproblema que pugui plantejarqualsevol sistema informàtic enel desenvolupament quotidià del’activitat professional.

Ja fa vint anys que ofereixenels seus serveis arreu de Catalun-ya a empreses i institucions pú-bliques com ara estudis d’arqui-tectura, universitats, escoles,

museus, ajuntaments, etc., i engeneral, allí on la informàtica si-gui una eina bàsica en el sistemaproductiu i de treball diari. Laseva activitat principal se centraen el manteniment i els serveismicroinformàtics. A més, garan-teix un servei professional òptimi una àmplia capacitat i rapidesaper mobilitzar equips humans irecursos. És una empresa forma-da per professionals molt actius,en reciclatge permanent i ambuna vocació clara de servei alclient.

Mercor Tarragona S.A. ha sa-but relacionar-se positivament iactualment col·labora sovint ambempreses d’enginyeria, dissenya-dors, programadors i altres pro-fessionals per garantir una millorcompetitivitat als seus clients.D’aquesta manera les empresesque contracten els seus serveissempre gaudeixen de les millorssolucions professionals ja quel’amplitud i la constant evolució

del sector informàtic fan que ca-da vegada s’hagi de plantejar demanera més freqüent tracta-

ments diferencials i més profes-sionalitzats. A més, disposen d’unaula de formació on imparteixenclasses del sistema Apple en totsels vessants i on cada alumne dis-posa d’un ordinador

A Mercor s’hi poden trobar elsúltims productes Apple com elportàtil Mac Book Blanc, el MacMini, i el Magic Mouse o el nousistema operatiu, també presen-tat l’estiu passat, el sistema mésavançat del món.

Apple Premium ResellerMercor Tarragona S.A ha donatun pas endavant dintre del sec-tor de la informàtica, amb la rea-lització d’un projecte únic a laciutat de Tarragona, que consis-teix en l’obertura d’un Apple Pre-mium Reseller, un pas més perconvertir-se en un referent Applea tota la província de Tarragona,ja que es tracta d’un projecte sin-gular només projectat per la em-presa.

ProductesS’hi poden trobar elsúltims avençosinformàtics de la casaApple, com el portàtilMac Book Blanc

L’establiment de venda de Mercor està al carrer Unió de Tarragona.CEDIDA

Vine a conèixer el Mac.L'actualització definitiva del PC

2010 Apple, Inc. Tots els drets reservats.

Compra't un Mac al 0% d'interès. Vine a informar-te'n al teu Apple Premium Reseller.Mercor Tarragona SA www.mercortarragona.com · Carrer de la Unió, 27 Tarragona · 43001 · Tel.: 977 78 16 34 · 977 78 70 41

Si penses a comprar-te un PC, ara és el moment de fer una ullada al Mac. Els nostres experts en Apple et mostraran les raons per les quals el Mac és tan bo per a les teves tasques quotidianes i, a més, t'ajudaran a transferir tots els arxius des del teu PC al nou Mac. *Entra a Mercor Tarragona SA i descobreix per què el Mac és l'últim en ordinadors.

Preus especials per a estudiants i professorat

Page 7: Crònica d'Actualitat Empresarial

7Febrer de 2010 Empreses

La cooperativa de ReusEl Carrasclet passa a mansd’Alimentbarna

RedaccióREUS

Després de més de deu anysd’esforços, els socis de lacooperativa El Carrasclet deReus obtenen la sevarecompensa. Des del passat1 de gener, Alimentbarna,una empresa de Montcada iReixac, ha assumit oficial-ment la gestió de les ins-tal·lacions de l’escorxadorde pollastres, i s’ha compro-mès a mantenir els contrac-tes als trenta-quatre treba-lladors del planter.

Durant quatre anys, lacooperativa de Reus ha tre-ballat gairebé exclusiva-ment per Alimentbarna, quefinalment ha decidit apostarper El Carrasclet. L’empre-sa, que també es dedica alsector avícola, ha vist l’ope-

ració com una oportunitatúnica per instal·lar el seuescorxador a la ciutat i dis-tribuir el seu producte desde les instal·lacions del polí-gon Agro Reus.

Alimentbarna ha com-prat l’edifici, i ha subrogatels contractes de tots elstreballadors actuals desprésque s’hagi dissolt la socie-tat. El seu gerent, XavierBurgués, és optimista i esfixa l’objectiu no nomésd’ampliar la plantilla, sinótambé de fer créixer elnegoci i modernitzar les ins-tal·lacions per tal de millo-rar la qualitat del producte.No obstant això, els socisd’El Carrasclet encara tenenoberts processos judicialsper aclarir els deutes quepesen sobre la cooperativa,creada l’any 2001.

Ercros augmenta un 31%la producció d’energia ala factoria de Tortosa

RedaccióTORTOSA

La companyia químicaErcros ha augmentat un31% la capacitat de genera-ció energètica a la fàbricade Tortosa, amb la posadaen marxa d’una segonaplanta de cogeneració a lesseves instal·lacions. La novaplanta, instal·lada per l’em-presa noruega Cogen, téuna potència de 13,4 MW,amb la qual cosa la fàbricasuma una potència de 43,4MW, i dóna feina a 30 per-sones entre les dues plantesen funcionament.

La nova instal·lació escaracteritza per la l’alta efi-ciència, ja que el seu aprofi-tament energètic és un 15%més elevat que la d’unaplanta mitjana convencio-

nal. La nova instal·lació per-met l’estalvi d’un 76% del’energia del gas utilitzat,tant en forma d’electricitat(46%) com de calor i fred(30%), gràcies a la nova tec-nologia implantada.

El rendiment més alt deles dues plantes permet unestalvi de 21.600 tonesanuals d’emissions de gasosd’efecte hivernacle (CO2),equivalents al 3% de lesemissions totals de lacomarca del Baix Ebre, onestan ubicades. Així mateix,durant el 2010 hi ha previstmillorar també l’eficiènciade la planta de cogeneracióinicial, de 28 MW, substitu-int els equips actuals peruns d’última generació, cosaque permetrà reduir en un5% addicional les emissionsde CO2.

BASF i APQUArenoven el convenide col·laboració perla promoció devisites educativesBASF i la UniversitatRovira i Virgili (URV), através del projecteAPQUA, han signat larenovació del conveni decol·laboració per la pro-moció de visites educati-ves a les instal·lacions deBASF a Tarragona.Aquest conveni vol apro-par l’activitat químicaentre els joves de primà-ria i secundària. Ambaquesta col·laboració,que es va iniciar l’any2004, es realitzaran finsa 10 visites per a unstres-cents nens i, a més,hi ha previstes dues visi-tes per a adults. Aquestany la planta l’han visita-da més d’un miler perso-nes. / Redacció

Tarraco Parks’incorpora a lacadena d’hotelsvoluntària HotusaL’hotel tarragoní TarracoPark va ser un dels 22hotels que es van incor-porar a la cadena d’ho-tels catalana Hotusa eldesembre passat. Tambés’hi van associar el Naval,de Sestao (Biscaia), l’I-riarte Jauregia, de Bide-goain (Guipúscoa) i elMagic Villa Venecia, deBenidorm. La resta d’ho-tels són estrangers, entreels quals n’hi ha cinc alPanamà, tres als EstatsUnits i dos a França, l’Ar-gentina i el Brasil. El2009, gairebé 500hotels s’han associat aHotusa, que ha tancatl’any amb més de 2.350establiments. / Redacció

Soldebre, Acomon iSanta Barbaràproduiran olid’oliveresmil·lenàries

Tres cooperatives de lesTerres de l’Ebre –Aco-mont, Soldebre i SantaBàrbara– s’afegeixen a laproducció d’oli d’oliveresmil·lenàries. Segueixenaixí els passos de lasocietat agrària PortaFerré, que ja fa quatreanys que ven l’oli delsarbres monumentals queté a la finca d’Ulldecona.La Mancomunitat Tauladel Sénia ha posat enmarxa un projecte pilotper promocionar les oli-veres, que es desenvolu-parà els propers quatreanys amb un pressupostd’1,2 MEUR. Durantaquesta campanya sen’envasaran unes 3.000ampolles, a 15 euros elmig litre. / Redacció

El Grup Solarca inauguranoves instal·lacions a la SelvaLa nova seu centralitzarà tota la activitat del grup en investigació i logística

RedaccióSELVA DEL CAMP

El passat mes de gener elgrup Solarca va inaugurarnoves instal·lacions al Polí-gon Xalamec de la Selva delCamp (Baix Camp). El grup,dedicat a la neteja químicaindustrial, ha invertit setmilions d’euros per traslla-dar-se de Constantí (Tarrago-nès), on no va poder requali-ficar els terrenys, a la Selva.

La companyia tarragoni-na, presidida per Joan EnricCarreres, i participada pelgrup valencià Dominguis,està especialitzada en la nete-ja de refineries i centrals decicle combinat, tot i quetambé neteja plantes per asectors com la farmàcia, l’ali-mentació o l’automoció.

Actualment a Solarca hitreballen més de 150 perso-nes, i el màxim volum, unscinquanta, es traslladaran a laSelva, des d’on es centralitza-rà tota l’activitat del grup eninvestigació i logística. Esduran a terme investigacionsen relació als procedimentsde neteja química dels GSS idels generadors de vapor(G.V.) a les centrals nuclears,el disseny i construcció d’unaplanta pilot de tractamentsd’aigua residuals per a la uti-lització en camp, així com eldesenvolupament de lesnoves tecnologies d’emulsióflusing aire-aigua per a cicles

combinats i plantes termoso-lars.

Les noves instal·lacions dela Selva del Camp comptarangairebé amb vint mil metresquadrats de superfície, divi-

dits en dues àrees, oficines iun magatzem-taller, que s’a-dapten tant a les necessitatstècniques com a les de desen-volupament i investigació.

Amb gairebé un quart de

segle d’experiència i unvolum de negoci de 25milions d’euros en vendes eldarrer any, Solarca s’ha posi-cionat com a líder de mercata Europa. L’any passat va ini-ciar operacions a Qatar i alsEmirats Àrabs, al Golf Pèrsic,i ja compta amb una oficinacomercial a Singapur. Entreels principals clients del grupdestaquen: Dow Chemical,Iberdrola, Endesa, GeneralElectric, Repsol, entre altres.

Una imatge de la visita inaugural a les noves dependències de l’empresa.CEDIDA

ocupacióEl màxim volum detreballadors, cinquanta,es traslladaran a la novaseu del Baix Camp

líder a europaSolcarca s’ha posicionatcom el millor d’Europa iestà obrint mercat alGolf Pèrsic i a Àsia

Page 8: Crònica d'Actualitat Empresarial

8Febrer de 2010Empreses

Europastry elabora el PaRústic Gran Reserva a VallmollLa companyia ha invertit 45 milions d’euros i ha creat100 nous llocs de treball a la planta de Tarragona

RedaccióTARRAGONA

Tradició i la més avançadatecnologia s’uneixen en l’ela-boració del Pa Gran Reserva,un dels productes de refe-rència d’Europastry, que desde finals de l’any passat s’ela-bora al centre de produccióde Vallmoll. La companyia hainvertit 45 milions d’euros ala planta de Tarragona i l’haconvertida en una de les mésmodernes d’Europa.

Gràcies a aquesta inver-sió, Europastry, empresalíder en elaboració i comer-cialització de pa prefornejat ibolleria congelada, ha creat100 nous llocs de treball a

Vallmoll, i ha incrementat laseva capacitat de produccióen 20.000 tones anuals.

Des del seu llançament, algener del 2008, el Pa GranReserva, comercialitzat ambles marques Frida, Fripan iYayamaria, ha obtingut ungran èxit. Es tracta d’un paelaborat com els d’abans,amb el mètode tradicional detriple fermentació natural il’ús de llevat mare, però ambla tecnologia més avançada.

Com la resta de pans dela companyia, el Gran Reser-va és un producte de llargadurada, gràcies a l’ús de lestecnologies del fred, i noconté greixos hidrogenats, ogreixos trans, cosa que millo-

ra la seva composició nutri-cional sense perdre qualitat.

Europastry, una empresafamiliar fundada ara fa 23anys, s’ha convertit en unamultinacional líder de mas-ses congelades al mercatespanyol, i ja compta ambuna plantilla de 2.500 treba-lladors, 10 centres de pro-ducció a Espanya i Portugal,i una xarxa de 140 distribu-ïdors. En els darrers anys, elseu nivell d’inversió ha estatconstant, durant el període2008-2009 va ascendir a 90MEUR, que es van destinar aaugmentar la producció, amillorar la capacitat d’emma-gatzematge i a innovació itecnologia.

Best Hotels inaugura el quarthotel a Barcelona al districte 22@La cadena tarragonina Best Hotels posa en marxa el 4Bar-celona, un hotel de 4 estrelles situat davant de la Platja dela Mar Bella i al costat del Port Olímpic, al districte 22@. Estracta del quart hotel que la companyia inaugura a la ciutat,i està dirigit principalment als clients de negocis, ja quecompta amb salons de reunions i convencions completa-ment equipats. Amb aquesta nova incorporació, la cadenahotelera gestiona 27 establiments a tot l’Estat i un a Andor-ra. /Redacció

CEDIDA

Hilfe Agrotechnical produeixfertilitzants d’alta tecnologiaEls adobs de Hilfe minimitzen l’impacte contaminant derivat de l’ús de fertilitzants tradicionals

RedaccióTARRAGONA

Hilfe Agrotechnical és unaempresa de recent creació,situada al polígon CatalunyaSud de Tortosa, i especialitza-da en la fabricació i desenvo-lupament de fertilitzants d’al-ta tecnologia, més eficients isostenibles, que s’adeqüentant a la producció integradacom a l’agricultura ecològica.

Amb aquests productes,Hilfe busca cobrir dos aspec-tes essencials de l’actualitatagrícola, d’una banda, acon-seguir més eficiència percombatre malalties i plagues,i, de l’altra, substituir o mini-mitzar l’impacte contaminantde sòls i aqüífers, derivat dede l’ús de fertilitzants tradi-cionals i de l’excés denutrients amb què es treballaavui en dia.

David J. Targa Ortiz(1976), enginyer tècnic agrí-cola especialitzat en Horto-fruticultura i Jardineria, i ambàmplia experiència en l’asses-sorament tècnic de cultius icomercialització de productesagrícoles, és el promotor deHilfe Agrotechnical. El seugran interès per l’agricultura iel medi ambient, i la sevaexperiència al sector, fan d’a-quest projecte empresarialuna proposta diferenciadora.

“La teoria sempre va un

pas per enrere de la realitat”.Amb aquesta frase, DavidTarga reflecteix la importàn-cia que té per a ell el contac-te directe amb el dia a diadels pagesos. Targa considera

que l’empresa s’ha d’anaradaptant a les seves necessi-tats i preferències, això sí,partint del respecte a la natu-ra. Per això, Hilfe està en con-tinu desenvolupament de

nous productes, i dedica unapart important dels recursos aI+D.

Un altre tret diferenciadorde Hilfe és que els tècnicscomercials estan altament

qualificats són enginyers tèc-nics i compten amb experièn-cia al sector, això els permetoferir als clients assessora-ment personalitzat i solucionsespecífiques per als cultius.

Els productes que ofereixsón majoritàriament líquids, amés de sòlids fàcilment solu-bles en aigua. El procés deproducció dels líquids es basaen l’addició de diferentsmatèries primeres naturals alsreactors, en condicions detemperatura ambient i pres-sió atmosfèrica. Després dediferents processos de reac-ció i homogeneïtzació, el pro-ducte acabat és conduït alsdipòsits de preenvasat per,finalment, entrar a la líniaenvasadora. Els formats quees comercialitzen són d’1, 5 i20 litres. En la branca delssòlids es trituren i mesclen elsingredients per a ser envasatsen bosses de hidrosoluble.

Les instal·lacions es troben al polígon Catalunya Sud de Tortosa.CEDIDA

i+dHilfe dedica una partimportant dels seusrecursos a la investigacióde nous productes

medi ambientEls productes de Hilfes’adeqüen a la produccióintegrada i al’agricultura ecològica

Page 9: Crònica d'Actualitat Empresarial

9Febrer de 2010 Publicitat

Page 10: Crònica d'Actualitat Empresarial

10Febrer de 2010Empreses

� empreses amb història

Aquesta empresa centenària, amb seu social a Vila-seca, aposta per la innovació i la qualitat

RedaccióVILA-SECA

Cal remuntar-se al 1856 per atrobar els orígens de FerréConstructora, una empresa fa-miliar del sector de la cons-trucció que va néixer aVila-seca amb el nom de Cons-truccions Ferré i que, fruit delseu procés d'evolució, passaara a denominar-se comercial-ment Ferré Constructora. Elseu creixement ha estat ràpid iconstant i, des de la seva seusocial, que continua estant a lalocalitat en la qual va néixer,ha anat pas a pas fins a donarlloc a un grup empresarialque, a dia d'avui, abasta cinccompanyies diferents dels àm-bits de la construcció, la pro-moció, els serveis immobiliarisi el lloguer, i que contribueix agenerar riquesa i ocupació aTarragona i altres parts d'Es-panya. Ferré Promotora, Co-pirt Promotora, ServiGestióServeis Immobiliaris i Ferxacsón, juntament amb FerréConstructora, les encarrega-des de donar forma a FerréGrup, un grup que deu el seuèxit a la qualitat, la innovació il'orientació al client, caracte-rístiques aquestes que quedenimpreses en tots els seus pro-jectes.

La seva filosofia empresariales veu plasmada en una sèriede valors que són, com ellsdiuen, innegociables, i que esplasmen en un respecte es-tricte dels terminis de lliura-ment, el compliment delsmàxims requisits de qualitat,la seguretat i el respecte almedi ambient, el fet de comp-tar amb un equip humà propiformat per professionals ambexperiència, el mantenimentd'una organització interna àgili accessible, un dimensiona-ment adequat dels recursoshumans i tècnics, i la capaci-tat per a actuar sobre projec-tes globals i integrats clau enmà.

Amb la innovació com abandera, ha tirat endavantmés de mil projectes tant d'i-niciativa privada com pública.Aquesta última és el punt departida de l'expansió nacionalde Ferré Constructora, i lesseves activitats van des de laconstrucció i reforma de cen-tres assistencials, guarderies,instituts i centres socials, finsa conservatoris i espais pú-blics. Per altra banda, el seuafany per contribuir amb elseu entorn, l’ha portat a con-dicionar i reformar esglésies iedificis d'interès cultural,

principalment de la demarca-ció. La seva activitat abasta, amés de la construcció d'obrapública i civil, l'edificació in-dustrial i residencial, la re-forma de tot tipus d'immoblesi vials i un servei integral demanteniment.

Entre els seus clients es tro-ben diversos ajuntaments deCatalunya, Gestió d’Infraes-tructures, S.A. (GISA), GIPSS(Gestió i Prestació de Serveisde Salut), la Diputació de Tar-ragona, diversos parcs temà-tics, centres comercials,l’Arquebisbat de Tarragona iSumasa. Però si alguna cosa

caracteritza Ferré Construc-tora és la seva aposta per lasostenibilitat. La companyia estroba en un procés constantd'innovació i posa tota la sevaobstinació a dur el seu com-promís amb el medi ambientde la mà amb tots els seus pro-jectes. La seva estratègia secentra en tres objectius prio-ritaris que queden plasmats enel seu treball diari i que esconcreten en el creixementsostenible de la companyia,que treballa per l'excel·lènciai el desenvolupament de l'en-

torn; el respecte del medi am-bient, de manera que l'im-pacte produït per l'activitatempresarial es vegi reduït almínim, i la recerca constant dela satisfacció de la societat idels grups d'interès.

No obstant això, el seucompromís no es quedanomés en el medi ambient,sinó que va molt més allà iabasta també els seus em-pleats i la societat en la qualopera, amb accions promogu-des directament des de la di-recció i que persegueixen una

millora que, de fet, ja és tangi-ble. A través del seu programade Responsabilitat Social Em-presarial, desenvolupa projec-tes de diversa índole ques'afermen en la seva signaturadel Pacte Mundial de les Na-cions Unides. Actualmentcol·labora, entre altres, ambl'Auditori Josep Carreres i ambassociacions benèfiques comCàritas, l'Associació Espanyolade Lluita Contra el Càncer oCreu Roja. El fet de ser unaempresa centenària no treuque Ferré Constructora siguiuna companyia innovadora,gran i dinàmica. Està en con-tacte permanent amb els seusclients, proveïdors i grupsd'interès a través de la webwww.ferreconstructora.com,un portal a través del qual espot trobar informació deta-llada i actualitzada de la com-panyia i dels projectes ques'estan portant a terme.

Imatge de l’interior de les oficines de Ferré Constructora a Vila-Seca.CEDIDA

L’empresa manté la seu central del grup a Vila-Seca.CEDIDA

OrígensL’empresa, de cairefamiliar, va néixer el1856 a Vila-Seca com aConstruccions Ferré

La companyiaFerré Grup abasta cinccompanyies diferents del’àmbit de la construcciói serveis

Nou logotip de l’empresa

ConscienciacióEl seu programa de RSEaposta per lasostenibilitat, els seustreballadors i la societat

Ferré Constructora, 154 anysd’innovació i excel·lència

Page 11: Crònica d'Actualitat Empresarial

11Febrer de 2010 Publicitat

Page 12: Crònica d'Actualitat Empresarial

12Febrer de 2010L’entrevista

«L’atur es reduirà amb una alçade les comandes a les empreses»

Emilio Ontiveros és un dels economistesmés importants d’Espanya, és catedràticde l’Economia de l’Empresa i president de

la firma AFI. A més, compagina el seucàrrec amb el de conseller de Torreal,Iberdrola Renovables, entre d’altres. Ha

escrit nombrosos llibres i articles i escol·laborador de diverses publicacionsespecialitzades en economia

Núria ArlandesMADRID

–Les fusions previstes en elsector bancari català s'estanretardant per diferents motiuspoden tenir repercussionsquant al procés de recupera-ció econòmica i financera?– «Sí, no d'aquestes entitats enparticular, però com més es re-tardi la necessària reestructu-ració del conjunt del sistemabancari i, en particular, les delsubsector de caixa d'estalvis,mes trigarem a presenciar unanormalització dels mercats decrèdit, dels fluxos crediticis. Iper tant més tardarem a recu-perar el creixement de la inver-sió, que és el que necessitem.-Entraran els bancs, també, enel joc de les fusions?– «Sí, el que no se sap és quan;de fet, a Europa, ja s’estan do-nant per fet, però també a Es-panya. És veritat que hi ha 45caixes però també és veritatque hi ha operant a Espanya114 bancs, d’aquests n’hi ha degrans però també n’hi ha demitjans. Així que jo crec que enalgun moment assistirem a ope-racions d'integració entrebancs espanyols, o entre bancseuropeus i espanyols.»-Amb l'inici de l'any, Espanyaha començat la Presidència dela UE; un dels objectius seràliderar Europa en el camí dela recuperació econòmica, potestar a l'altura?– «La veritat és que la Presidèn-cia espanyola ha arribat en undels pitjors moments de l’eco-nomia espanyola. Primer, per-què la nostra economia segueixen recessió, davant de les altreseconomies europees; segon,perquè estarà en recessió pràc-ticament tot l'any 2010, i ter-cer, perquè en termes dedesocupació els registres sóndolents. Però això no vol dirque no es puguin establir lesbases perquè Europa faci com amínim una coordinació de po-lítiques econòmiques que afa-voreixin la sortida de larecuperació i la presa de deci-sions conjunta.-Quines reformes del mercatlaboral s’haurien d'aplicar perpoder començar a donar xi-fres positives en ocupació?– «Perquè hagi xifres positivesen ocupació, el primer que hiha d’haver és demanda, had'haver-hi comandes a les em-preses. Perquè, a més de fer re-formes, hem de confiar a sercompetitius i atendre la de-manda exterior. Però jo crecque hem d’anar tots a una re-

forma dels sistemes de negocia-ció col·lectius, crec que elsacords de fixació de salariss’han fer atenent més a raonsde productivitat que a raonsd'inflació. Crec que hi ha àm-bits que podem millorar comreduir la temporalitat i simpli-ficar els contractes, millorar les

condicions d'ocupació delsjoves, etc. Hi ha diversos àmbitsimportants pels quals es pot re-formar el mercat de treball ate-nent sobretot al que sónexperiències d'èxit a Europa.Però realment el que hem d’a-conseguir perquè hagi una re-cuperació en l'ocupació és que

les empreses tinguin comandes,i això és més complicat».- Com es pot evitar la desin-dustrialització que estem pa-tint a zones com Terres del’Ebre o Camp de Tarragona?– «Això es pot evitar facilitant lacreació d'empreses de sectorsnous, creant microclimes i des-tinant-hi recursos».-S’estan mantenint els tipusde interès a la baixa; s’esperauna forta pujada en aquestsmoments?– «No s'espera una pujada exa-gerada, fins i tot m'atreviria adir que els tipus d'interès ofi-cials que fixa el Banc CentralEuropeu trigaran a pujar i amés no ho faran d’una formaexagerada, però que no puginels tipus d'interès oficials no voldir que els bancs no apugin elstipus d'interès que apliquen als

seus clients; de fet, encara queels tipus d'interès oficials fatemps que estan quiets, el queestem observant són més res-triccions i més tensions en elstipus d'interès que apliquen elsbancs i les caixes als seusclients».- S'està parlant que la recupe-ració econòmica començaràper l'exportació als països eu-ropeus, serà així realment?– «Sí, efectivament serà així, ino només les exportacions debéns sinó també de serveis.Aquí a Tarragona no solamentes notaran les exportacions debéns sinó com a senyal premo-nitori de la recuperació les ex-portacions de serveis deturisme sobretot. Estarem mésa prop de la recuperació quanveiem un altra vegada venir deforma intensa alemanys i brità-nics i francesos a les destina-cions turístiques i això passaràpotser durant la segona meitatd'aquest any, però de maneraintensa l'any que ve».-Una vegada arrenqui la recu-peració econòmica i la crisi esvagi esvaint, haurem après lalliçó?– «Hi ha raons per pensar queaprenem les lliçons de formalenta primer perquè hi ha hagutmoltes crisis, algunes molt se-veres, en els últims anys, sobre-tot crisis financeres que hantingut a veure amb les activitatsfinanceres internacionals: la se-gona és que en algunes d’a-questes crisis podíem haverportat a terme reformes com laregulació de l’activitat finan-cera que no hem fet i la terceraraó és que encara avui costa re-formar algunes de les activitatsfinanceres amb el fi simplementde que la pròxima crisi siguimenys severa. El que hem de ferés aprendre les lliçons perquèles conseqüències i les implica-cions adverses d'aquestes crisissiguin menors».- Amb quina nova bombollaens podem trobar?– «Ara per ara no hi ha cap raóper a pensar en bombolles,sempre que la gestió de les en-titats financeres siguin asse-nyades, la gestió de riscos siguimés prudent i l'elevat endeuta-ment públic derivat del dèficitque estem tenint les economiesavançades es pugui digerir siles economies comencen a créi-xer. No sóc particularment pes-simista per l'excessiucreixement d'economies com laxinesa o l'índia que és on al-guns col·legues més temorencspoden situar els riscos d'unabombolla addicional».

Emilio Ontiveros, responsable de la firma Analistes Financers Internacional (AFI).CEDIDA

Emilio Ontiveros. President i Fundador d’Analistes Financers Internacionals (AFI)

Tipus d’interès«Mentre que els tipusd’interès oficial esmantenen el que síque s’està notant ésuna pujada en elstipus d’interès que elsbancs apliquen alsseus clients.»

Exportació«Es preveu que larecuperacióeconòmica vinguidonada per lesexportacions no tansols de béns, sinótambé de serveis, comés el turisme»

Page 13: Crònica d'Actualitat Empresarial

13Febrer de 2010 Actualitat

Aprovat definitivament el Platerritorial del Camp de Tarragona

� Fa més de dos anys que es va publicar l’avantprojecte, que en l’aprovació inicial va rebre 212 al·legacions

El projecte descriuels àmbits dedesenvolupamentde les sis comarquestarragoninesels propers vint anys

RedaccióTARRAGONA

El Pla territorial del Camp deTarragona, aprovat el passat13 de gener, serà el full de rutaque definirà el creixementurbanístic de les comarques deTarragona a mitjà i llarg termi-ni. Aquest document garanteixel desenvolupament urbanísticsostenible i eficient i la compe-titivitat del territori, preser-vant el patrimoni natural i l’en-caix de les infraestructures.

L’aprovació definitiva delPla ordena les comarques delTarragonès, el Baix Camp, l’AltCamp, el Baix Penedès, laconca de Barberà i el Priorat,una regió que inclou 131municipis on viuen més de

600.000 habitants i que dis-posa d’un gran potencial decreixement.

Una de les apostes impor-tants del pla és la millora de laxarxa ferroviària. El projectedissenya un sistema que verte-bra gran part de les àrees for-tament poblades i turístiques,les futures grans zones d’ex-

pansió urbana, els equipa-ments comarcals més destacats(universitat, hospitals, PortAventura) i els principals siste-mes (estació central, terminalde l’aeroport), i potencia així lamobilitat interior de la regió, lamés oblidada. El reforç del cor-redor del Mediterrani, el pro-jecte del Trampcamp i el tanca-

ment de l’anella ferroviàriaentre Reus i Valls són altresdirectrius que marca.

Pel que fa al transport demercaderies, el Pla proposa lacreació d’itineraris alternatiusper evitar el pas pel centre deTarragona i Reus i per garantiruna línia potent per al corre-dor mediterrani.

El document també reco-neix la necessitat de dotar elCamp de Tarragona d’unaxarxa viària que separi el tràn-sit intern i el de pas que verte-bri les zones interiors. Peraconseguir aquest objectiu, esdibuixen diferents arcs de car-reteres al centre dels quals estàTarragona. Es proposa traslla-dar el primer arc, entre Tarra-

gona i Vila-seca, més al nord.Mentre que Alcover, Valls i elVendrell han d’estar enllaçadesper un eix viari exterior.

El territoriEl document estableix dinàmi-ques de desenvolupamentrepartides de manera desigualpel territori. Preveu que elscreixements més significatiuses concentrin a nuclis capaçosde crear una xarxa de ciutatsmitjanes articuladores del ter-ritori i prestadores de serveisal conjunt. Reus i Tarragonarepresenten els eixos regionalsa partir dels quals s’articulenaquests nodes de creixement,mentre que a la resta de capi-tals de comarca i a nuclis comCambrils o Torredembarra espreveu un creixement mitjà.

Amb l’aprovació del PlaTerritorial, es posa punt final amés de dos anys de negocia-cions. Va ser el setembre del2007 quan la Generalitat vadonar a conèixer el avantpro-jecte del Pla, que en total harebut 212 al·legacions.

El futur ‘by-pass’ unirà Tarragona amb l’estació de l’AVE.ACN

xarxa ferroviàriaEl pla fa una apostaforta per la millora dela xarxa ferroviària,vertebradoradel territori

Page 14: Crònica d'Actualitat Empresarial

14Febrer de 2010Actualitat

L’any passat vaacabar amb 61.742aturats a TarragonaL’atur ha tornat a colpe-jar la demarcació amb61.742 persones mésque han perdut el seulloc de treball, 14.305més que el mes anterior.Encara que les dades nosón positives, de les qua-tre demarcacions, Tarra-gona és la que té unincrement interanualmés petit, un 30,16%.Aquest augment es deubàsicament a l’incrementd’aturats al sector de laconstrucció i en menysmesura a la indústria ials serveis. La comarcaque ha augmentat menysvers el mes anterior haestat l’Alt Camp, amb un0,5% més, i la que ha tin-gut més aturats en rela-ció al mes anterior haestat la comarca del Prio-rat, amb un 3,77% mes. ACatalunya l’atur se situaen 561.761, un 1,14%més que el mes anterior./ Redacció

Adjudiquen aTarragona 55MEURper la nova estacióferroviàriaL’Estat ha comunicatl’adjudicació de la novaestació ferroviària deTarragona per un importproper als 55 milionsd’euros. L’estació estaràubicada a la zona de l’ae-roport de Reus i perme-trà la connexió delMediterrani amb la líniad’alta velocitat entreMadrid i Barcelona. Lesobres adjudicades estanemmarcades dins de lesactuacions que fa elministeri de Foment percompletar l’enllaç entrediferents punts del país.L’estació estarà situada al’encreuament de l’auto-pista AP-7 i la carreteraT-11. /ACN

Mig centenard’establimentsassociats a AEH hanimplantat el sistemaADSL/WI-FI gratis

La iniciativa ve de partde l’Associació d’Empre-saris d’Hostaleria (AEH) il’empresa de telecomuni-cacions WGA (WimaxGlobal Access), que elpassat mes d’octubre vansignar un conveni perinstal·lar el sistemaADSL-WI-FI als establi-ments associats de mane-ra gratuïta. Amb aquestconveni es pot oferir alsclients dels establimentsassociats accés a la xarxad’Internet mitjançant elsistema Wi-fi des deltelèfon mòbil o des del’ordinador. / Redacció

Nous projectes empresarials ireindustrialització per l’Ebre

� A l’àmbit agrari es destinaran 107 milions d’inversió en el període 2010-2012

La Comissió deSeguiment es tornarà areunir el proper mes demarç per proposar ladestinació dels fons perla reindustrialització delterritori

RedaccióTARRAGONA

El delegat del Govern, Lluís Sal-vadó, va presidir la segona Co-missió de Seguiment del plad’Iniciatives a les Terres de l’E-bre, la primera que acull la De-legació territorial del Govern,després de la celebrada al Palaude la Generalitat. En aquestasegona comissió es va posar da-munt de la taula l’aprovació, elproper març, de l’esborranyd’on i com es destinaran els 10milions d’euros que serviranper reindustrialitzar les Terresde l’Ebre, a més d’1,1 milionsd’euros destinats al sector delmoble, tots provinents de lesarques de l’Estat. També s’ha dedestacar els 107 milions d’in-

versió entre el 2010 i 2012 peral sector de l’agricultura, ambl’inici aquest any de l’ampliaciódel centre IRTA a Sant Carlesde la Ràpita, per un import de6 milions d’euros. A més, es vaacordar la creació de cinc co-missions de treball que inte-gren l’Administració i els agentssocioeconòmics del territori

ebrenc.El delegat del Govern, Lluís

Salvadó, va aprofitar per expo-sar els nous projectes empresa-rials que estan previstos i quesuposaran la creació de 990nous llocs de treball.Per aquest estiu està prevista

l’obertura d’un centre Carre-four a Amposta, 120 nous llocs

de treball, i la fàbrica de gruesCytecma, amb una cinquantenade treballadors més. De cara al2011 està prevista l’oberturade 4 centres Mercadona.La Foneria del Grup Alfonso

Gallardo manté l’opció de com-pra de 100 ha al CatalunyaSud, per instal·lar una foneriaamb 500 nous llocs de treball.

Un moment de la segona Comissió de Seguiment a l’Ebre.CEDIDA

RedaccióTARRAGONA

El director general i vuit direc-tius més s’han quedat la majorpart de les accions de l’empre-sa, i la resta, el 17%, continua-rà a mans dels antics propieta-ris; així, després d’un mes degener molt mogut el pla de via-bilitat presentat per la nova

direcció ha obtingut el suportdels comitès d’empresa delsquatre centres del grup. Acausa d’aquest fet, la plantillava desconvocar les vagues de24 hores que van programarper al 21 i 27 del mes passat,com a acte de bona voluntatper mantenir la producció i laviabilitat del grup. Encara queel comitè d’empresa, presidit

per Josep M. Sugranyes, valorapositivament aquest fet, quedafeina per fer. Cal recordar quequeden pendents per negociaralguns aspectes relacionatsamb el pla industrial proposatper l’empresa i el mantenimentdels llocs de treball. El pla deviabilitat, de la nova direcció,contempla un ERO amb l’extin-ció de 40 llocs de treball i 5

jubilacions.En aquest sentit la repre-

sentació dels treballadors i ladirecció reusenca tornaran areunir-se a principis d’aquestmes per tal d’arribar a un acordbeneficiós per ambdues parts.El Grup Valira està dedicat

a la fabricació de productes demenage per a la llar, està for-mat per quatre empreses:Comercial Valira, comercialit-zadora dels productes del grup.La industrialització i fabricacióvan a càrrec de Arhosa i Iamsaa Reus i Premersa a l’Alforja,amb un total de 180 treballa-dors.

Directius del Grup Valiraadquireixen el 83% de l’empresa

� Els antics propietaris es quedaran el 17% restant de les accions del Grup Valira

Indo comunica elseu tancament peral 31 de juliol

Els sindicats optaran per lapressió política per evitar eltancament de la planta queel grup Indo té a Tortosa ique, actualment, ocupa 31treballadors. En l’última reu-nió entre representants de laplantilla i l'empresa, desprésque la companyia comuni-qués la seva decisió de tan-car portes el pròxim 31 dejuliol, no es va produir captipus d'avenç. Els treballa-dors i sindicats defensen laviabilitat de l’empresa./ACNIndo tancarà portes el pròxim 31 de juliol.

JC PRATS

Page 15: Crònica d'Actualitat Empresarial

El Govern proposa endarrerirl’edat de jubilació als 67 anys

� La mesura s’emmarca dins la reforma del sistema de pensions aprovada pel Consell de Ministres

L’ampliació de l’edat dejubilació es començarà aaplicar el 2013 però noconclourà fins el 2025,quan tots elstreballadors es jubilaranals 67 anys.

RedaccióTARRAGONA

Finalment el Govern espanyolha buscat un terme mitjà, haallargat l’edat de jubilació dels65 als 67 anys, i no fins als 70,tal com havia sonat amb força.La proposta, aprovada pel Con-sell de Ministres el 29 degener, s’ha enviat a la patronal,els sindicats i la comissió par-lamentària del Pacte de Toledo.

L’ampliació de l’edat de ju-bilació es començarà a aplicarde manera gradual a partir del2013, es a dir, que els que esjubilin aquest any ho faran als65 anys i dos mesos, i l’edat s’a-llargarà dos mesos per any finsal 2025, quan ja serà als 67anys. La vicepresidenta, MariaTeresa Fernández de la Vega, haexplicat que el Govern s’ha ins-pirat en Holanda i Alemanya, iha assegurat que la propostano afectarà els pensionistes ac-tuals i que s’implementarà apoc a poc, buscant el consens.

Segons De la Vega, la finali-tat és “garantir les pensions del2030”, per la qual cosa “s’ha detreballar des d’avui”. Actual-ment, malgrat que l’edat legalsón els 65 anys, la real és al vol-tant dels 63 a causa de les pre-jubilacions. Així doncs,l’ampliació fins als 67 és unamanera de pressionar amuntles prejubilacions, que afectenactualment uns 90.000 cata-lans, segons els càlculs de laUGT.

Tot i l’augment de l’atur els

últims mesos i el consegüentdescens de les cotitzacions, lasalut de la Seguretat Socialcontinua sent bona, amb 8.500

milions de superàvit, malgratque suposa un 41% menys queel 2008, i els 60.000 del fonsde reserva.

Això contrasta amb la situa-ció amb què ens podríem tro-bar d’aquí a trenta anys, quanes calcula que hi haurà gairebéla mateixa població menor de16 anys i jubilada que en edatde treballar, segons dades del’INE. Amb aquesta projecció,la població que necessitarà unapensió es doblarà, i hi haurà un18% menys de cotitzants.

La intenció del Govern cen-tral es aconseguir el consensper a la reforma de les pen-sions, però portaveus del PP,

PNV i IU ja s’han mostrat crí-tics amb la proposta.

Els sindicats també s’hi hanmanifestat en contra. El secre-tari general de CCOO de Cata-lunya, Joan Carles Gallego, haafirmat que, amb la situacióeconòmica actual, retardar l’e-dat de jubilació “és un disba-rat”, ja que farà més difícil perals joves trobar feina. A més, haassegurat que agreujarà la si-tuació de molts aturats d’edatavançada, que estaran més anysen situació de precarietat i tin-dran una pensió més baixa.

La jubilació als 67 anys serà la gran reforma del sistema de pensions.ACN

prejubilacionsSegons Corbacho, ésun mesura per evitarles prejubilacions ales empreses ambbeneficis

manca de consensPP, PNV, IU i elssindicats s’hanmostrat crítics ambla reforma de lespensions

La proposta de reformalaboral es decidirà enel decurs d’aquest mes

El Govern central ha ajornat finsal dia 5 de febrer la presentacióde la seva proposta de reformalaboral, després que les organit-zacions empresarials i els sindi-cats acordessin demanar elretard al Govern en la primerareunió del diàleg social que esva fer després de la ruptura deles negociacions el juliol de2009. La raó d’aquest ajorna-ment és evitar que la propostainterfereixi en les negociacionsque actualment mantenen elsinterlocutors socials per pactar,entre d’altres, la pujada salarialper aquest any. Els agentssocials volen que el diàleg escentri en els set punts disseny-ats pel president del Govern,José Luis Rodríguez Zapatero,per aconseguir el nou modeleconòmic. Es tracta de millorarla negociació col·lectiva peraugmentar la flexibilitat internade les empreses, reduir la jorna-da laboral per als ajustamentstemporals de treball, revisar lesbonificacions a la contractació,reformar els serveis públics detreball, i millorar la mediaciólaboral i eliminar la dualitat delmercat de treball.

15Febrer de 2010 Publicitat

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n43006 Tarragona

Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35e-mail: [email protected]

Page 16: Crònica d'Actualitat Empresarial

16Febrer de 2010Actualitat

Les dones deTarragona cobrenun 16% menysd’atur que elshomesLes diferències de cober-tura social entre homes idones que estan a l’atura Tarragona és del 16%segons l’anàlisi de laGestha (el Cos Especialde Gestió de l’HisendaPública). Aquesta discri-minació és conseqüènciadels importants desequi-libris salarials que hi haentre homes i dones.Mentre que els tarrago-nins perceben un soumitjà anual de 21.664euros, les dones de laprovíncia cobren 15.124euros, és a dir, un 30%menys. Tarragona és, defet, la província catalanaamb més diferència sala-rial entre gèneres, segui-da de molt a prop perBarcelona, on les donescobren un 29,4% menys.On es registren menysdiferències és a Lleida(un 23%), seguida deGirona (un 24,5%).

Aquest desequilibrien els salaris també afec-ta les pensions, que ésprecisament on es regis-tren les màximes diferèn-cies de gènere, entred’altres raons perquè pelseu càlcul es pren com areferència les bases decotització dels darrersquinze anys. Les donespensionistes a Tarrago-na, amb uns ingressos de8.506 euros a l’any,cobren un 33% menysque els homes, que gua-nyen una mitjana de12.708 euros anuals.

Segons els tècnicsd’Hisenda, aquests «im-portants desequilibriseconòmics» en matèriade salaris, pensions iprestacions per desocu-pats són el reflex de ladesigualtat social i labo-ral que encara persisteixentre ambdós sexes. Peraquest motiu, Gesthainsta el Ministeri d’Igual-tat i les AdministracionsPúbliques a intensificarles polítiques d’igualtatde gènere amb el fi ques’equiparin les condi-cions de les dones i elshomes.

Davant la situaciódeficitària de les arquespúbliques, els tècnics delMinisteri d’Hisenda pro-posen que aquestes polí-tiques d’igualtat esfinancin amb els ingres-sos procedents de la llui-ta contra l’economiasubmergida i la milloradel control de la despesapública. Tot i aquestadiscriminació salarial,reconeixen que en elsdarrers anys s’han acon-seguit rebaixar aquestesdiferencies gràcies a lespolítiques d’igualtat degènere.

La Comissió Europea aprova les ajudesdel FROB per a la fusió de les caixes

� Les entitats bancàries només tindran sis mesos de termini per fusionar-se

Caixa Tarragona,Catalunya i Manresa hanoptat per mantenir laseva demanda de1.315 milions enconcepte d’ajuts alFROB, tot i que superael límit de Brussel·les

RedaccióTARRAGONA

Després de set mesos de nego-ciacions amb el Govern espa-nyol, la Comissió Europea (CE)ha aprovat finalment el Fons deReestructuració BancàriaOrdenada (FROB), és a dir, elsdiners que l’Executiu destinaals canvis en el panorama ban-cari. Aquests ajuts permetran aCaixa Tarragona, Catalunya iManresa fusionar-se, tot i quehauran d’accelerar el procés, jaque Brussel·les només elsdonarà sis mesos de terminiper poder-s’hi acollir.

La comissària europea deCompetència, l’holandesa Nee-lie Kroes, també limita aques-tes ajudes públiques al 2% delsactius ponderats per risc, comja havia avançat la vicepresi-denta econòmica del Governespanyol, Elena Salgado. Aixòafecta directament les tres

entitats catalanes, ja que elsdiners que demanen al FROB,1.315 milions, superen aquestlímit.

El Govern espanyol podràaprovar directament els ajutsque no superin el 2% dels acti-us en risc, mentre que les ope-racions que requereixin mésdiners s’hauran de notificar ala CE per separat i rebre l’auto-rització. Les caixes catalaneshan optat per mantenir la sevademanda, i esperar que Brus-sel·les els doni el vistiplau alpla de rescat.

L’acord laboral que lesentitats van signar amb els sin-

dicats preveu una retallada de395 oficines i l’acomiadamentde 1.300 treballadors. Demoment, encara no se sap sotaquina marca comercial opera-ran un cop fusionades, peròamb la seva unió es convertiranen la segona caixa de Catalu-nya i la quarta d’Espanya pervolum d’actius.

L’altra fusió d’entitats ban-càries catalanes en marxa és lade Caixa Manresa, Sabadell,Terrassa i Manlleu.

Una imatge de la darrera assemblea pel Pla d’Integració.ACN

El magatzem nuclear, a Ascó, acanvi de 700 milions d’inversió

� La construcció de les instal·lacions ocuparà uns 300 treballadors, un 60% de la zona

RedaccióTARRAGONA

Tot i que l’alcalde d’Ascó, RafelVidal (CiU), defensa que “no ésqüestió de diners”, el municipique aculli el magatzem de resi-dus nuclears de tot l’Estat esbeneficiarà d’una inversió de700 milions d’euros i rebrà unfinançament anual de 6 MEUR.Vidal assegura que la decisiódel consistori d’Ascó, gairebéunànime (7 vots a favor, 2 encontra), de presentar-se com acandidat a acollir el magatzemtemporal centralitzat (MTC) ésper garantir el futur del muni-cipi, que ha prosperat els dar-rers 25 anys gràcies a la indús-tria nuclear.

La instal·lació del MTCporta associat un centre tecno-lògic i un parc empresarial, queocuparan 25 hectàrees, i per a

les quals es preveu una inver-sió de 700 milions d’euros. Abanda d’això, el municipi esco-llit rebrà un finançament de 6

milions d’euros anuals, unaquantitat que es cobrarà uncop es comenci l’emmagatze-mament de combustible.

La construcció de les ins-tal·lacions donarà feina a unamitjana diària de 300 treballa-dors, amb puntes de fins a 500,segons preveu el Ministerid’Indústria, des d’on s’asseguraque un 60% dels treballadorsserà de l’entorn local del muni-cipi. El projecte es desenvolu-parà en tres fases i estaràenllestit en 14 anys. Un copconstruït, 110 persones s’en-carregaran del mantenimentde la instal·lació.

Els costos que no estan cal-culats, però són els ambientalsi socials que es despendran dela creació del magatzem. ElMTC guardarà en un únic lloc iamb una gestió centralitzada,7.000 tones de combustiblegastat de diferents centralsnuclears, és a dir, que s’haaprofitat, però continua eme-tent radioactivitat

acomiadamentsLa fusió preveul’acomiadament de1.300 treballadors iuna retallada de395 oficines

Moment de la polèmica votació.J.PRADES

Page 17: Crònica d'Actualitat Empresarial

17Febrer de 2010 Actualitat

Acord de col·laboració per al’impuls del Port de Tarragona

� La nova autovia A-27 unirà Tarragona amb Lleida i San Sebastià i serà vital per als interessos econòmics

Els representants delPort, dels ajuntaments ide les cambres decomerç de Tarragona iLleida signen un manifestper al desenvolupamentdel Port de Tarragona iel seu impuls econòmicmitjançant l’A-27

RedaccióTARRAGONA

Es tracta d’un acord de col·la-boració per expressar de ma-nera unànime la voluntatd’impulsar les obres de la novaautovia A-27, que unirà Tarra-gona amb Lleida i San Sebastià,i d’aprofitar el potencial estra-tègic i de desenvolupamenteconòmic que significaràaquest nou eix de comunicació.Tarragona representa la

porta marítima d’entrada i sor-tida de les Terres de Ponent,d‘Aragó, de la Rioja, de Navarrai de Part de Castella, amb quisempre ha mantingut una es-treta relació de comunicació, através de la N-240, conegudacom a carretera Tarragona-SantSebastià.L’increment de les importa-

cions i exportacions i del fluxde turistes de Tarragona ha fetaugmentar notablement eltrànsit d’aquesta via en els dar-

rers anys.La projectada A-27, una via

ràpida lliure de peatge, seguiràun traçat molt semblant al dela N-240 i millorarà de formasignificativa les comunicacions.Tot i que el govern de l’Estat jaha iniciat alguns trams, entreTarragona i Montblanc, el ritme

d’execució de les obres pre-ocupa el teixit econòmic i em-presarial. És per aquesta raóque s’ha fet una crida a les partsafectades perquè col·laborin enl’acceleració de les obres, vitalsper als interessos econòmics iper l’intercanvi entre Lleida iTarragona i el seu Port.

El Port de TArragona vol ampliar la seva capacitat per acollir creuers turístics.CEDIDA

lentitudEl ritme d’execucióde les obres preocupael teixit econòmic iempresarial deTarragona i Lleida

Aposta del Port deTarragona pel trànsitde creuers el 2010

L’empresa portuària, amb elsuport d’entitats com l’Ajunta-ment i la Cambra de Comerç deTarragona, vol aprofitar l’em-penta del port barceloní, i oferirserveis complementaris als seusen l’àmbit dels creuers. Això nosignifica, segons Josep AntonBurgasé, president de l’Autori-tat Portuària de Tarragona(APT), que el 2010 la ciutatincrementi les escales que repd’aquest tipus de vaixells, ja queels programes de les navilieresja estan tancats, ni que vulguicompetir amb Barcelona enaquest segment, sinó que cerca-ran una quota de mercat com-plementària.Per poder vendre l’enclava-

ment com a destinació de cre-uers, el consell d’administraciódel Port ha aprovat unes inver-sions d’entre quatre i sis milionsd’euros per al 2010, que esdestinaran a fer unesinstal·lacions modernes en laprolongació del dic de Llevant.Aquesta decisió no és un salt

al buit, segons explica Burgasé,que posa com a exemple el fetque una de les millors company-ies del sector al món, en refe-rència al grup Carnival, va asse-nyalar fa unes setmanes Tarra-gona com un dels ports comple-mentaris a la Mediterrània.

Page 18: Crònica d'Actualitat Empresarial

18Febrer de 2010Universitat

Fruits secs per millorar la salutcardiovascular i reduir la diabetis

� Els resultats d’aquest estudi es van presentar al campus Catalunya de la URV

L'estudi EFINUT, que vaser presentat el passat14 de gener, l'harealitzat la Unitat deNutrició Humana de laURV dirigida pelprofessor Jordi Salas

RedaccióTARRAGONA

Dels resultats de l’estudi esdesprèn que una ració d’uns30grs, de fruits secs al diamillora el risc de patir malal-ties cardiovasculars i redueix elrisc metabòlic de diabetis.Aquests resultats han estatpublicats recentment a la pres-tigiosa revista Nutrition, Meta-bolism and Cardiovascular Dis-ease pels investigadors d'EFI-NUT, sota la direcció de l’equipde Nutrició Humana i el CIBE-Robn, del Instituto de SaludCarlos III de Madrid.Aquest estudi és el primer quees realitza per tal de conèixer siels fruits secs podrien millorarla resistència a la insulina, unestadi previ a l’aparició de dia-betis. Per això la Unitat deNutrició Humana es va preocu-par d’investigar aquest proble-ma sobre un grup de voluntarisno diabètics amb síndromemetabòlica a través d'un estu-di. La síndrome metabòlica ésun conglomerat d’alteracionsmetabòliques que s’associen al’obesitat abdominal i que con-

dicionen un major risc de des-envolupament de diabetis imalaltia cardiovascular.EFINUT va consistir a reco-

manar durant 12 setmanes aun grup de voluntaris unadieta baixa en greix i saludabledes del punt de vista de pre-venció cardiovascular. La mei-tat d’aquests voluntaris vanrebre, a més, una ració de 30grams al dia d’una barreja defruits secs que havien d’incor-porar a la seva dieta. Els pri-mers resultats indiquen queels voluntaris que van incorpo-rar diàriament a la dieta unaració de fruits secs (nous, ave-llanes i ametlles) van millorardiferents paràmetres relacio-nats amb el risc de desenvolu-

par malaltia cardiovascular i amés van reduir significativa-ment la resistència a la insuli-na. Els resultats suggereixenque consumir habitualmentfruits secs podria disminuir elrisc de desenvolupar malaltiescoronàries i diabetis.L’estudi ha estat finançat

fonamentalment pel Ministerid’Educació i Ciència, l’Institu-to de Salud Carlos III, principalòrgan públic de finançamentde la investigació sanitària, il’International Nut and DriedFruit Council Foundation.La diabetis és un dels pro-

blemes de salut pública mésimportants actualment. Segonsl’OMS, existeixen més de 180milions de diabètics al món, i

és probable que al 2030aquesta xifra es dupliqui, i queen els propers 10 anys la mor-talitat per diabetis augmentien un 50%. En els darrers anysha tingut lloc un augmentespectacular d’aquesta malal-tia, no sols als països desenvo-lupats sinó també als païsosque es troben en economies detransició. Una dieta poc salu-dable i la falta d’exercici com-porten un major risc de patirdiabetis, en canvi una dietarica en fruites, verdures, lle-gums, cereals integrals i peix,tenen menor risc de patiraquesta patologia. Catalunya ladiabetis, ha augmentat a totesles franges d’edat especialmentamb joves.

Convocats els VII Premis Reus a laCreació d’Empreses 2009-10Els Premis Reus a la Creació d'Empreses s'adrecen a totesles persones emprenedores de les comarques de Tarragonaamb una idea de negoci i, especialment, als joves i als estu-diants de la URV que estiguin finalitzant els estudis. Ladocumentació per participar en aquest concurs es pot pre-sentar fins al 15 de febrer i el premi consistirà a atorgar6.000 euros a cada projecte premiat i la possibilitat d'ubi-car la nova empresa a les instal·lacions del Viver d'Empresesde REDESSA a Reus, de Concactiva a Montblanc o de LaRibera a Flix, amb una bonificació del 50% sobre el preu delloguer del mòdul, durant el primer any d’estada. La inicia-tiva dels Premis Reus a la Creació d'Empreses és de l'Ajun-tament de Reus, la Cambra de Comerç de la ciutat, ReusCapital de Negocis SCR SA, REDESSA i la URV, amb lacol·laboració de SECOT.( http://www.urv.cat/emprenedo-ria)./Redacció

Nova via d’accés a la universitatper als majors de 40 i 45 anysLa URV ha obert una nova via d'accés a la universitat segonscriteris d’edat i experiència laboral i professional. Aquestanova via és doble. Una per a persones més grans de 45 anys,que no posseeixin cap titulació ni puguin acreditar expe-riència laboral o professional, i una altra via d’accés és pera aquelles persones majors de 40 anys que puguin acreditarexperiència laboral o professional. Per estudiar a la univer-sitat, els candidats majors de 45 anys hauran de superar laprova escrita que comprèn tres exàmens, i l’oral amb unaentrevista personal.En el cas dels majors de 40 anys es fa una valoració de

l’experiència laboral i professional. En aquest cas també s'hade superar una entrevista personal i obtenir la qualificaciód’Apte. En els dos casos la Universitat farà una reserva deplaces de fins l’u per cent de les ofertades per cada ense-nyament./Redacció

El Con/Curs desimulacióempresarial s'obreals emprenedors detot Catalunya

La Càtedra d'Emprenedo-ria i Creació d'Empresesde la URV organitza persegon any el Con/Curs, in’amplia l'àmbit a tot Ca-talunya amb la col·labora-ció de la Associació Cata-lana de Comptabilitat iDirecció (ACCID) i delCol·legi d'Economistes deCatalunya.La preinscripció per

participar en aquest joc desimulació empresarial es-tà oberta fins al 7 de fe-brer. El Con/Curs es vapresentar el 28 de generamb una conferència deJordi Prats, director gene-ral de Reus Capital de Ne-gocis, sobre ‘El capital risci l'impuls de nous projec-tes empresarials’. En elCon/Curs poden partici-par 24 equips de fins aquatre persones que hande simular la gestió d'unaempresa, prendre deci-sions de producció, demercat, de preus de fi-nançament, etc. Mitjan-çant un potent simuladorde gestió, dissenyat perl'empresa CESIM (Finlànd-ia),(http://www.cesim.com/), els participants s’exer-citen en un àmbit virtualperò amb la màxima sem-blança a la realitat. Elsparticipants disposarand'un servei de tutoriesdels professors de la Uni-versitat, Ana Beatriz Her-nández i Fernando Cam-pa,del Departament deGestió d’Empreses de laURV. Per la preinscripció(a/e [email protected]) s'ha defer una breu descripciódel projecte, i definir elperfil i el rol dels membresde l'equip.Al llarg del concurs,

que acaba el dia 18 demarç, hi haurà sessionspresencials i conferènciesa Tarragona i Barcelona. Elpremi consisteix en unviatge d’un cap de setma-na a una capital europeaper a cada membre delequip guanyador.Podeu consultar tots

els detalls del Con /Curs a:http://www.urv.net/cate-dres/catedra_empre-nedoria/tauler_anun-cis.html /Redacció

Una imatge de la presentació de l’estudi, que ha dirigit Jordi Salas (al centre).CEDIDA

Page 19: Crònica d'Actualitat Empresarial

19Febrer de 2010 La Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

La Cambra valora positivamentl’alta velocitat fins a Castelló

� Foment ha decidit enllaçar en alta velocitat Tarragona i Castelló

RedaccióTARRAGONA

La Cambra de Comerç de Tar-ragona ha fet una lectura posi-tiva de la decisió del Ministeride Foment d’enllaçar en altavelocitat Tarragona i Castelló,tot i que encara falten aspectesimportants per definir el futurmodel ferroviari en alta veloci-tat de Tarragona.

Altrament l’error històricde trencar el Corredor delMediterrani amb un altre tipusd’ample hauria tingut conse-qüències econòmiques difícilsde superar a curt termini. Amés a més, la solució que escomença a estudiar permetràun altre avantatge competitiucom la segregació dels tràfics

entre passatgers i mercaderies.Una opció que serà molt palpa-ble en temps de recorregut, jaque comunicarà ambdues capi-tals en menys d’una hora.

Aquesta notícia comple-menta la del passat 30 dedesembre del Consell deMinistres que dóna llum verdaperquè un possible ramal d’altavelocitat connecti amb la ciu-tat de Tarragona. Aquest fet

obre el debat sobre altres duesqüestions importants que que-den en l’aire: la futura estacióintermodal i la liberalització dela façana marítima, però la mésimportant, segons la Cambra,és que Tarragona no quedi encul de sac respecte a l’alta velo-citat.

Per aquest motiu, és fona-mental començar a treballar i aimpulsar el bypass ferroviarique ha d’unir el centre de Tar-ragona amb l’altra de les líniesd’alta velocitat, retrobant elCorredor del Mediterrani alNord o bé anant a trobar l’ac-tual línia AVE Madrid-Tarrago-na en servei. Una solució queno serà possible amb la matei-xa celeritat que la línia cap aCastelló.

Representants de les cambres de Tarragona i Castelló, després de la trobada.CEDIDA

temps de recorregutLa nova líniapermetrà comunicarambdues capitals enmenys d’una horade viatge

Valoració a l’aprovació del Pla TerritorialParcial del Camp de Tarragona

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar ahirdefinitivament el Pla Territorial Parcial del Camp deTarragona. Aquesta és una fita important perquè és elprimer document d'abast supramunicipal que ordenaterritorialment i urbanísticament les futures actuacionssobre el conjunt del territori. Lamentablement, aquestdocument arriba massa tard. Els objectius que es valorenmés positivament d'aquest pla són la potenciació del trenintegrant-lo al centres urbans, i l'ajustament de les gransinfraestructures, perquè no interfereixin amb la vertebracióinterior de la regió. Ara bé, després de dos anys i mig desque es va donar a conèixer l'avantprojecte d'aquest Pla ésimportant que des de totes les administracions implicades iagents del territori ens posem mans a l'obra, i s'impulsinaquelles infraestructures bàsiques per al desenvolupamentcom a mesures per pal·liar la situació econòmica actual.

Les principals valoracions per part de la Cambra són lesque ja s'havien apuntat amb anterioritat:

No és la millor opció de by pass per la futura estacióintermodal del Centre de Tarragona posar unintercanviador o amples mixtos de via per la interconnexióde la línia AVE i la convencional del litoral de Tamarit. Seriamolt més eficient una connexió directa al nord amb elCorredor del Mediterrani o bé amb la línia AVE Madrid-Barcelona. Lamenten que Tarragona quedarà despenjadadurant un temps del sistema de regionals d'altesprestacions, mentre Lleida, Girona i Barcelona estaranunides eficaçment molt més aviat. Així mateix, vuit estacionsintermodals són excessives, s'hauria de preveure un sistemamés eficient. Considerem molt positiu potenciar un sistemade rodalies ferroviàries propi i integrar-lo al sistema públicde l'ATM, la qual cosa seria molt factible amb inversionsrelativament petites (tancant anelles de rodalies i integrantValls al nou sistema de rodalies).

Es considera una actuació poc interessant embarcar-seen un nou projecte de tramvia, un sistema que la majoria deciutats o centres urbans estant bandejant no sols a l'Estat,sinó també a França. Amb l'horitzó del Pla s'hauria detreballar per fer reserves de plataformes segregades detransport públic, que també podrien ser aprofitades perambulàncies o altres vehicles d'emergència, que podrien seruna realitat immediatament amb un cost baix. En unmoment que s'estan executant les obres de la T-11 entreTarragona i Reus no es contempla de cap de les maneresaquesta reserva d'espai, que la Cambra de Tarragona sempreha reclamat. Per últim, dins l'àmbit de nous corredors viarisés imprescindible planificar un nou arc viari de grancapacitat entre Reus i Constantí, convertir l'actual carreteraen autovia com a desdoblament alternatiu a la T-11 en unfutur, connectar l'aeroport pel nord i donar milloraccessibilitat a l'estació del Camp de Tarragona.

Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

Les cambres aposten pel mercat exterior� S’organitzaran 16 missions internacionals durant l’any 2010

RedaccióTARRAGONA

Les cambres de Reus, Tarrago-na, Tortosa i Valls han presen-tat el seu calendari d’accionsinternacionals per a aquest any2010. Amb això es preténencoratjar els empresaris aobrir-se a l’exterior com mésaviat millor i deixar-se aconse-llar per l’experiència i les einesque els ofereixen les cambres,amb formació, assessorament il’organització de missionsinternacionals.

Amb les xifres a la mà, l’anypassat es varen organitzar perpart de les quatre cambres untotal de 13 missions directes a31 països de tot el món onvaren participar 119 empreses.Es va participar en 12 fires i esvan organitzar tres missionsinverses a quatre països amb laparticipació de 48 empreses.Així mateix es varen realitzar47 cursos de formació.

Enguany l’esforç anirà enaugment amb l’organització de16 missions empresarials a 36països de tot el món. Es man-

tindrà el nombre de missionsadverses i la participació a firesi es faran més de 50 cursos deformació.

Un moment de la presentació.CEDIDA

Page 20: Crònica d'Actualitat Empresarial

20Febrer de 2010La Confederació Empresarial de Tarragona

Nous estatuts a la ConfederacióEmpresarial de la província

� Augmenta la representativitat dels socis col·lectius

El nou document, entred’altres punts, inclou unReglament de Règimelectoral i garanteix mésrepresentativitat delssocis col·lectius deCEPTA en els seusòrgans de govern.

RedaccióTARRAGONA

L’assemblea extraordinària dela Confederació Empresarial dela Província de Tarragona(CEPTA), celebrada el dimarts26 de gener, ha aprovat per ma-joria absoluta els nous estatutsde l’organització. El nou docu-ment, en l’articulat del qual hiha treballat durant el darrerany i mig una Comissió inte-grada per membres de l’actualComitè Executiu de CEPTA i ungrup de professionals externsespecialistes en Dret Mercantil,introdueix millores als anticsestatuts, que dataven de l’any2004.

L’objectiu d’aquest grup detreball era introduir milloresamb tres clars objectius:

- Fixar criteris de representa-tivitat dels socis de CEPTA

- Establir una metodologiaclara de participació en leseleccions als òrgans de governde l’entitat

- Tenir un procedimenttransparent i inequívoc de par-ticipació de tots els socis en elfuncionament de CEPTA.

MilloresEntre les millores introduïdesen els nous estatuts, destacamés claredat de lectura i inter-pretació de l'articulat, la sim-

plificació del procés adminis-tratiu de les reunions, una defi-nició més clara de larepresentativitat dels sociscol·lectius i el procediment perla constitució del Comitè Ex-ecutiu de l'ens després de cadaprocés electoral. En referènciaa l'apartat de processos electo-rals, els nous estatuts inclouenun Reglament de Règim Electo-ral, que té com a objectiu acon-seguir més representativitat iparticipació dels socis deCEPTA, garantir la transparèn-cia del procés, la fixació d'uncens electoral únic i actualitzat,la pràctica de les votacions, delrecompte de vots i la fixació delcalendari electoral, entre d'al-

tres punts.Des de la CEPTA es vol desta-

car que el punt que ha generatmés diàleg entre els integrantsde la Comissió encarregada dela redacció dels nous estatutsha estat la representativitat delssocis col·lectius als òrgans degovern. Finalment, s'ha acordataplicar una fórmula proporcio-nal que es regirà per l'aportacióeconòmica i el nombre d'asso-ciats d'aquests.

La renovació dels estatuts vaser un dels compromisos de le-gislatura adquirits pel presi-dent Joan Antoni Belmonte i laJunta Directiva actual en el mo-ment de la seva elecció, l'estiude 2008.

El president de la ConfederacióEmpresarial de la Província deTarragona, Josep Antoni Bel-monte, i l'alcalde del Vendrell,Benet Jané, han signat un acordper sumar esforços en l'objec-tiu comú de contribuir al des-envolupament empresarial i lainiciativa emprenedora.

L'alcalde i el president de laCEPTA han coincidit a ressaltarque les dues entitats compar-teixen interessos comuns pelque fa al desenvolupamentd'activitats de suport al teixitempresarial, tant pel què fa alsserveis d'informació, assessora-ment i formació. El convenipermet aconseguir un major

grau d'eficàcia en les seves ac-tuacions.

Algunes de les mesures con-cretes que s'inclouran enaquest marc de col·laboraciósón l'elaboració d'estudis i in-formes per a conèixer la realitateconòmica i empresarial delterritori i la dinamització d'ac-tivitats conjuntes en matèriesd'interès específic per a les em-preses, especialment les petitesi mitjanes empreses i els autò-noms, com ara conferències,actes i cursos. Així mateix, envirtut de l'acord signat, l'EinaEmpresarial cedirà un dels seusespais a la CEPTA perquè puguitenir presència física.

El curs s’iniciarà el pròxim mes de febrer.CEDIDA

Imatge de la signatura del conveni.CEDIDA

La CEPTA i l'Ajuntament del Vendrellsignen un Conveni de col·laboració percontribuir al foment empresarial

Page 21: Crònica d'Actualitat Empresarial

21Febrer de 2010

TENDÈNCIESEl Restaurant

Fonda Emilio, cuinatradicional renovada

RedaccióLES BORGES DEL CAMP

El restaurant Fonda Emilio,situat a les Borges del Camp, ésun restaurant centenari decaire familiar. Va ser fundat aprincipis del segle passat pelsbesavis dels actuals propieta-ris, i fins fa poc era fondatambé. Ara, el restaurant elporten les germanes Huguet.Rosanna és la cuinera i cap decuina i Bibi és la somelier. Elseu pare, David, fa les tasquesde gerència.

La cuina que ens presenta laRosanna és una cuina tradicio-nal posada al dia i la combinaamb cuina de mercat, com aexemple el saltejat de carxofesi espàrrecs amb ‘foie’. Peròdins de la carta també enspodem trobar plats de tota lavida com són els canelonstípics de l’àvia. Tenen una grancarta amb on podem trobar-hi

fins a més de vint plats de pri-mer i una vintena més desegons i com no podem disfru-tar també d’un gran assortit depostres. Una de les altres espe-cialitats que podem degustarés el ‘pica-pica’, com per exem-ple croquetes casolanes deceps i foie.

Pel que fa a la carta de vins,hem de dir que està supervisa-da per la Bibi Huguet, some-lier.

Podem trobar-hi més de200 referències de vins de les

millors DO de Catalunya iquasi tot Espanya. Fora de lesnostres fronteres podem tro-bar vins de França. També ofe-reixen la possibilitat d’organit-zar cates de vins al mateix

local. El local té una capacitatper a 80 persones, dividit endos espais, fumadors i nofumadors. A més, compta ambpàrquing exclusiu per alsclients.

Imatge del menjador principal de la Fonda Emilio.CEDIDA

Restaurant FondaEmilioAdreça: Avda. MagdalenaMartorell, 65.Les Borges del CampTelèfon: 977 817025Propietat: David HuguetCuina: Cuina Tradicional icuina de mercatPreu mitjà: 46 eurosTancat: Divendres tot el dia ifestius nitPlats recomanats: Saltejat decarxofes amb espàrrecs amb‘foie’ i canelons de l’àvia

Cata de tonyina vermellasalvatge al Castillo de JavierEl passat 28 de gener, al res-taurant Castillo de Javier deSalou, va tenir lloc la primerade les seves tradicionals catesde l’any 2010. En aquesta oca-sió, el Grupo Balfegó, de l’A-metlla de Mar, va presentar ladegustació del seu producte, latonyina vermella salvatge. ElGrup és la primera empresacatalana dedicada a la pesca,aqüicultura i comercialitzaciód’aquest peix vermell, encaraque amb una llarga tradiciófamiliar dins del sector.

El director comercial deBalfegó, Isaac Hermo i el sushi-man Nicolás Calvo, cuiner deprestigi, van ser els encarregatsde dirigir la cata de tonyina, ones va poder degustar sushi, sas-humi, ventresca, taco i morilloentre d’altres. A partir defebrer, el Castillo de Javier

incorporarà a la seva cartaalguns d’aquests plats elabo-rats amb tonyina.

El peix es va maridar ambvins de la Bodega Rosa MariaTorres, de Sarral, que va pre-sentar els seus millors produc-tes, els vins blancs Viognier i Eldolç, i el vi rosat Susel. EnricVidri, propietari de la Bodega iDaniel Pedro, enòleg de lacasa, van ser els encarregats dedonar a conèixer els vins.

El maridatge va tenir lloc ala Sala Guetaria del Castillo deJavier, i van assistir-hi 85 per-sones. El director del restau-

rant, Yoyo Hernaiz, i el Chef,Javier Recari, han estat els pro-motors d’aquesta innovadoracata per donar a conèixer un

producte amb distintiu de qua-litat PLQ (Productes Locals deQualitat) força desconegut aCatalunya.

Els responsables de Castillo de Javier i del Grupo Balfegó.CRISTINA AGUILAR

El Tast

maridatgeLa tonyina es vamaridar amb elsmillors vins de laBodega Rosa MariaTorres, del Serral

Page 22: Crònica d'Actualitat Empresarial

22Febrer de 2010TENDÈNCIES

MotorMazda 5, funcionalitat familiar i ecologia

RedaccióTARRAGONA

La nova generació Mazda 5serà presentada per primer copal Saló Internacional de l’Au-tomòbil de Ginebra que tindràlloc a principis de març, peròno sortirà a la venda fins afinals d’any.

Amb aquest nou monovo-lum ideat per al consumidoreuropeu, el fabricant japonèsvol cobrir les necessitats fami-

liars, alhora que augmenta elrespecte pel medi ambient.

Els canvis més destacatstenen a veure amb el disseny,molt més actualitzat i aerodi-nàmic que els seus predeces-sors, que ajuda a reduir consi-derablement el consum decombustible.

En relació a la motorització,no hi hauran massa canvis. L’ú-nica novetat destacable serà lainclusió d’un motor de gasoli-na i injecció directa com és el

2.0 DISI de 151 CV, que vindràacompanyat d’una caixa decanvis manual de sis velocitats.Amb tot això es podrà reduir elconsum fins a un 15%, cosaque representa un importantdescens en relació a l’anticmotor 2.0.

L’interior continuarà sentampli i confortable, i seràcòmode gràcies a les porteslliscants del darrere que facili-taran l’entrada. Està especial-ment dissenyat per a les famí-

lies, ja que compta amb set pla-ces. Les mesures seran de 4,5metres de llarg, 1,7 metresd’ample i 1,6 d’alt.

El Mazda5 estarà disponi-ble en dues noves versions,Style i Style+, que combinencomoditat i aspecte esportiu.El model Style compta ambllantes d’aleació de 16", vidrestintats i fars tipus LED, mentreque el Mazda5 Style+ disposade tecnologia encara més sofis-ticada de sèrie, com les portes

del darrere lliscants i elèctri-ques, un kit de mans lliuresBluetooth amb control de veu icontrol de creuer. També espoden escollir dos nous colorsde carrosseria: AluminiumMetallic i Radiant Ebony.

El preu de la nova gama demonovolums Mazda5 de lacompanyia nipona oscil·laràaproximadament entre els21.000 i els 28.000 euros enfunció del tipus i potència delmotor.

Mazda

2.0 146 CV STYLE+5P

4.505 mm

1.66

5m

m

Preu27.800 euros

Maleter112 lCanvi

Manual 5 vCilindrada1.999 ccPotència146 CV

Velocitat màxima186 Km/h

Acceleració 0/10012,4’

Consum l/100 km11,3(urbà)

6,4 (carretera)Emissions194 gr/km

Altres versions1.8 115 CV Active 5P

2.0 CRTD 110 CV Active2.0 CRTD 1143 CV Style

Llibres recomanatsCrítica a la religió anomenada economia

Título: La economía no existeAutor: Antonio Baños BoncompainEdita: Los libros del LincePreu: 16 eurosTemàtica: Sistema econòmic

A La economía no existe, el periodista cultural Antonio Bañosrevela que l’economia és un sistema de creences disfressat deciència, i que la seva casta sacerdotal fallida és la veritableresponsable de l’actual situació de crisi. Un llibre on l’humor,més aviat negre, i la denúncia agra formen un tàndem magní-fic, i on el vocabulari econòmic queda ensorrat.

La creativitat, factor d’èxit econòmic

Título: La clase creativaAutor: Richard FloridaEdita: Paidos Iberica 2010Preu: 24,90 eurosTemàtica: Reptes de l’economia

Es tracta d’un text essencial per entendre a quins nous reptess’enfronten l’economia mundial i la societat en general. Per aRichard Florida, la creativitat s’ha convertit en un factor claud’èxit econòmic, i defensa totes aquelles professions quegeneren riquesa gràcies a la creativitat i el coneixement, comara els artistes, científics, comunicadors, enginyers, etc.

Recull d’experiències d’emprenedors

Título: Guía práctica para la creación de empresasAutor: Fernando Campa Planas (coordinación)Edita: Publicacions URVPreu: 15 eurosTemàtica: Creació d’empreses

Una publicació on es recullen les principals experiències for-matives que els professors que han col·laborat amb la CàtedraURV-Empresa sobre el fenomen de l’emprenedoria i la crea-ció d’empreses han tingut amb els emprenedors que volienposar en marxa el seu projecte, i amb els alumnes que hanassistit a les classes d’emprenedoria.

La gran mentida

Título: La gran mentidaAutor: Lluís BadiaEdita: Cossetania EdicionsPreu: 14,20 euros

Lluís Badia, advocat però amb una llarga trajectòria política,primer com a regidor de l’Ajuntament de Tarragona i despréscom a Senador per Convergència i Unió, té una clara vocacióeconomicista que queda perfectament reflectit en aquestrecull d’articles econòmics, sobretot publicats els últims anysal Diari Més, i als que afegeix comentaris actualitzats. El temacentral: la crisi econòmica i les possibles sortides.

Page 23: Crònica d'Actualitat Empresarial

Ara_coop és fruit del com-promís de tres institucionsamb la creació d'ocupaciócooperativa i també amb eldesenvolupament econò-mic i social de Catalunya:l’Institut per a la Promociói Formació Cooperatives(organisme que depèn delDepartament de Treball dela Generalitat), la Confede-ració de Cooperatives deCatalunya i la Federacióde Cooperatives de Tre-ball.L’objectiu d’Ara_coop és estimular

la creació d'empreses cooperatives detot tipus (treball associat, serveis itransportistes, habitatges, ensenya-ment, consumidors i usuaris, agricultu-ra, etc.) i ajudar-les durant el procés deconstitució.Aquests serveis estan dirigits a

empreses familiars i pimes que desitgintransformar-se en cooperatives, aassessors i consultors, i a emprenedorsen general. Ara-coop ofereix suport irecolzament tècnic durant el procés deconstitució, informació sobre ajudes isubvencions, tutoria durant un any pera la consolidació de la cooperativa, aixícom formació en l’àmbit cooperatiu.

23Febrer de 2010 TENDÈNCIES

Recursos on-lineInternet com a eina demàrqueting internacional

Xarxa Ara_coop, per a la creaciói promoció de cooperatives

El COPCA (Consorci dePromoció Comercial deCatalunya) posa a l'abastde les empreses i associa-cions catalanes el Progra-ma 2Bdigital, a través de lapàgina web d’ACC1Ó, l’a-gència de suport a la com-petitivitat de l’empresacatalana.Aquest programa vol

afavorir la promoció i lacomercialització interna-cional de les empresescatalanes i dels seus productes i serveismitjançant Internet, ajudant elsempresaris a reforçar les estratègiesinternacionals a la xarxa, a través delsmercats digitals, de cercadors i portalssectorials, de comunitats virtuals, dedirectoris on line, etc. Les empresesreben l’ajut necessari per dissenyar elpla de màrqueting digital, i aconseguir

així diferents objectius, com per exem-ple incrementar el nombre de contac-tes comercials a la xarxa, augmentarles exportacions, enfocar la pàgina webde l’empresa cap als mercats i públicsobjectius adequats, situar-se en les pri-meres posicions dels cercadors, operaren els mercats digitals, i un millor con-trol de les inversions a Internet.

NovetatsNou monitor LCDde 27” de BenQ

El passat 27 de gener, Apple va presentarl’iPad, un nou dispositiu per a navegar perla web, enviar mails, veure fotografies ivídeos, escoltar música, llegir e-books imolt més. El nou tablet compta amb unapantalla sensible multi-touch d’alta resolu-ció (9,7 polzades), un processador d’Atom(Intel) de 1GHz (Apple A4), i unes mesuresenvejables, 13,4 mm de gruix i 680 gramsde pes, que el converteixen amb el mésprim i lleuger del mercat. El iPad inclourà12 noves aplicacions, dissenyades espe-cialment per aquest tablet, que estarà dotatamb un disc dur d’entre 16 i 64 gigues i elseu preu oscil·larà entre 300 i 600 euros aEUA, on sortirà al mercat a finals de març.

Apple treu al mercat elrevolucionari tablet iPad

BenQ ha entrat oficialment alsegment de monitors LCD de27” amb el seu M2700HD FullHD 1080p, que compta amb lesdarreres millores en IT/CE ireprodueix a la perfecció el con-cepte work and play amb un solmonitor. Aquesta pantalla LCDde format 16:9 supera en quali-tat d’imatge i so les TVs de for-mat i preus similars gràcies a unelevat DCR 50.000:1, a una llu-minositat de 400-nit i a unexquisit so envolvent de 10watts.

La MousePen i608 és una novaeina de disseny per dibuixar deforma creativa. Amb una àrea detreball de 6”x8”, un llapis inalàm-bric i un ratolí, possibilita que els

usuaris de Windows i MAC puguinescriure o dibuixar als documents que uti-

litzen a l’ordinador, fins i tot signar correuselectrònics. Aquesta innovadora tauleta gràfica es pot utilitzaramb qualsevol software de publicació professional, i el seu ús éssenzill.

Genius presentala MousePeni608

Gravació professional a preu realistaSony presenta la HDR-AX2000E, la primera Handycam de gamma altaque es pot utilitzar amb dues targetes de memòria i queet permet gravar durant més temps sense interrup-cions. La nova càmera, que sortirà al mercatdurant el mes de febrer, compta amb unaqualitat d’imatge HDexcel·lent, ergonomiaprofessional i funcionsmanuals avançades, unobjectiu Sony G ambun zoom òptic de20x, i pantallaLCD XtraFinepanoràmica de8 centímetres.Tot amb unpreu assequi-ble per als afi-cionats, 4.400euros.

Page 24: Crònica d'Actualitat Empresarial

24Febrer de 2010CONTRACRÒNICA

Vins menys estressats

Pràctiques tradicionals amb instal·lacionsgairebé futuristes converteixen als vins delceller de Marco Abella en productes

exclusius. Els propietaris, David Marco iOlívia Bayés, es decanten per la part méspràctica de la biodinàmica, i són pioners a

la comarca en aquestes tècniques. El seuobjectiu és transmetre l’autenticitat de laterra en l’elaboració dels vins.

El celler Marco Abella està situat a Porrera, i pertany a la DOQ Priorat.CEDIDA

El celler Marco Abella introdueix les darreres tècniques conegudes en biodinàmica als vins del Priorat

David Marco Moliner. Gerent del celler Marco Abella,S.L.

Núria ArlandesPORRERA

–Què us va fer decidir per laviticultura biodinàmica?–«Creiem que s’ha de recupe-rar la terra, costi el que costi.D’aquesta manera hem com-provat que els ceps tenenmenys plagues i l’aigua que caupenetra millor, de l’altra mane-ra la vida dels ceps arriba justals cinquanta anys, i s’han d’a-rrencar i replantar, ja que pro-voca l’esgotament de la planta.A més, la penetració de l’aiguaés molt important perquèestem en zona amb una pluvio-metria baixa i les arrels delsceps estan a quasi 50 metressota terra.»–Com es reflecteix aquesttipus de viticultura en el pro-ducte final?–«En la qualitat, està clar. Sónvins dels Priorat amb les carac-terístiques pròpies del territori

però amb una línia molt mésfina i elegant. Tenim la sort detenir una excel·lent enòloga,l’Ester Nin, que és la que ens vaintroduir en la biodinàmica iaixò es nota a l’hora de gaudirdel nostre vi.»–Existeixen poques bodeguesque practiquin aquest siste-ma, ¿és complicada de dur aterme la viticultura biodinà-mica?–«És impossible practicar bio-dinàmica si no tens vinya prò-pia, i hi ha poques bodeguesque treballen únicament ambvinya pròpia. Les pràctiques dela biodinàmica, a més, exigei-xen una atenció estricta imolta mà d’obra. Si ets unabodega gran no pots controlar-ho, i si ets una bodega petitaacostumes a tenir dificultats depressupost i temps. D’altrabanda, és difícil trobar viticul-tors formats en aquest àmbit.»– A l’hora de vendre els vos-

tres vins la biodinàmica és unvalor afegit?

–«Considerem les tècniques enbiodinàmica com una eina mésper millorar la qualitat de lanostra explotació agrària (vin-yes, sols, etc.), i per tant, del vi,com també pot ser la utilitzacióde llevadures autòctones per ala fermentació, els tipus de fer-mentació, de bóta, etc. I això es

valora a l’hora d’elegir el nos-tre producte.»– Existeix un distintiu o certi-ficat que identifiqui aquesttipus de vins?–«Si, ja existeixen. Es tracta delDemeter. Nosaltres estem enprocés de certificació però noper tenir-la el vi de la bodegaserà millor. No pensem inclou-re el segell de certificació a labotella quan ho aconseguim.»– Es venen bé els vins biodi-nàmics a d’altres països?,millor que a la Península?, aquins països?–«Als països nòrdics, per exem-ple. Tot i així, quan expliques aEspanya el teu punt de vistasingular sobre la biodinàmica,el producte és ben rebut.»– Es pot trobar aquest tipusde vins en qualsevol establi-ment o van destinats a tendesespecialitzades o gurmet?–«Els nostres vins van destinatsa tendes especialitzades i gur-met. Però en el futur, espodrien trobar vins biodinà-mics als supermercats. Les tèc-niques de la biodinàmica nogaranteixen la qualitat, i hi havins excel·lents que no són bio-dinàmics; de fet, els millors delmón. Considero, però, que labiodinàmica pot millorar fins itot els millors vins.»

David Marco Moliner.CEDIDA

«S’ha de recuperar lanostra terra costi el

que costi»

RedaccióPORRERA

«El secret d’un vi és a la vinya».Aquesta és la filosofia del cellerde Marco Abella, a Porrera(Priorat), que busca transmetrel’autenticitat de la terra en l’e-laboració dels seus vins, a tra-vés d’una agricultura naturalque respecta el medi ambient ique utilitza les darreres tècni-ques de la biodinàmica.

Des de la seva creació, ara fanou anys, al celler de MarcoAbella s’apliquen mètodes eco-lògics, no s’utilitzen herbicidesni pesticides, i la terra s’abonaamb fems naturals. Ara fa dosanys, els seus propietaris,David Marco i Olívia Bayés, vanvoler anar un pas més enllà, ivan incorporar també les dar-reres tècniques en biodinàmi-ca, pioneres al Priorat.

Segons Marco Abella, estracta d’una tècnica per produ-ir vi de qualitat i, en el seu cas,apliquen només la branca‘científica’ de la biodinàmica,deixant de costat la part mésesotèrica. Utilitzen, per exem-ple, herbes medicinals ihomeopàtiques com la valeria-na o la mançanilla, i tambéminerals, sobretot quars mòltper a prevenir malalties. Tambécreuen en la influència de lalluna amb el producte final, itenen en compte la seva posi-ció en el moment de l’embote-llament i de fer transvasa-ments.

En canvi, hi ha d’altres tèc-niques, de fet, les més conegu-des, que no les duen a terme,com, per exemple, la influènciadels planetes a la vinya o la uti-lització de les banyes de la vacafarcides amb productes d’adob.

Vins soterratsEl vi s’elabora a dues plantessoterrades, que permetenobtenir un condicionamentnatural de la temperatura, iaprofitar la força de la gravetatper a cadascun dels passos dela vinificació, una altra de lestècniques de la biodinàmica.Això els permet no utilitzarmolta maquinària en la pro-ducció, i aconseguir que el vi«no s’estressi». David Marcoexplica que el moment demàxim estrès d’aquest vi és elde l’embotellament.

Al celler de Porrera es pro-dueixen dos tipus de vinsseguint les tècniques biodinà-miques, el Clos Abella i el MasMallola, procedents de lesvinyes de Porrera i de Grata-llops. Aquests productes tenenmolt bona acollida a Europa,sobretot als països nòrdics, toti que a la Península cada copsón més ben rebuts.