Butlletí d’actualitat

En la jornada de constitució, celebrada el passat 23 de maig, el Vicerector de Planificació, Innova-ció i Empresa, Dr. Ramon Moreno-Amich, va explicar el programa de Campus de la UdG, mentre que el Director Científic d’aquest Campus i professor de la Facultat de Turisme, Dr. Lluís Costa, en va exposar les característiques i els objectius.

El Consell Assessor Sectorial del Campus de la Comu-nicació Cultural i Corporativa està integrat per persones rellevants en el sector de la comunicació cultural i corpo-rativa, tant del territori com d’àmbit nacional, i té la funció d’actuar com a ‘think tank’ del Campus i aportar-li visió externa i independent.

Els membres que l’integren són de reconegut prestigi na-cional, tant per la seva trajectòria professional com per les institucions i empreses que representen: Jordi Bosch Molinet, president Grup Endemol; Josep Caminal Badia, director general de Presidència del Grup Godó; Germà Capdevila Vernet, periodista, editor de la revista Esguard i director del Consell Editorial de Nació Digital; Oriol Cases Vilà, cap de premsa i comunicació de l’Ajuntament de Gi-rona; Josep Cuní Llaudet, periodista i president de Broad-caster; Harvey Evans, cap de comunicació de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pu-jol (IGTP) i cap de comunicació científica de l’Institut de

Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC); Isabel Grifoll, vicepresidenta Barcelona d’Atrevia; Toni Iglésies Trias, soci fundador d’Iglésies Associats; Francesc Pena Carbó, president de l’ACN (Intracatalònia, S.A.) i conse-ller delegat de la Xarxa Audiovisual Local; Genís Roca Verard, fundador i president de Roca Salvatella; Robert Rodergas Pagès, creatiu i membre d’Honor de l’Acadèmia de Publicitat; Ramon Rovira Pol, sotsdirector general de Comunicació i Relacions Institucionals del Banc de Sa-badell; Salvador Sunyer Bover, director de Bitó Produc-cions i director del Festival Temporada Alta; Joaquim Vidal Perpinyà, president d’Hermes Comunicació, president de la Fundació Valvi i soci fundador de Televisió de Girona; Jordi Xargayó Teixidor, director del Diari de Girona; Xavier Xirgo Teixidor, director d’El Punt Avui.

La constitució del Consell Assessor Sectorial, que va tenir lloc el dia 23 de maig, representa un pas més en l’estructuració i desenvolupament del Campus.

Número 2. Del 23 de maig al 6 de juny de 2016

Es constitueix el Consell Assessor Sectorial del Campus de la Comunicació de la Universitat de Girona

2 FACULTAT DE TURISME Butlletí d’actualitat. Del 23 de maig sl 6 de juny de 2016

PresentacióEn aquest segon número del Butlletí d’actualitat de la Facultat de Turisme es fa un recull de notícies, algunes d’elles publicades a la pàgina web (www.udg.edu/ft). Re-cordeu que podeu seguir-nos a les xarxes socials per es-tar al dia de tota l’actualitat de la nostra comunitat univeri-tària: Facebook, Twitter i Instagram. A més, algunes de les notícies les trobareu més desenvolupades en aquestes plataformes.

El Butlletí d’actualitat de la Facultat de Turisme no serà possible sense la col·laboració del PDI i del PAS. Per aquest motiu, us volem demanar la vostra participació per tal que ens envieu totes aquelles notícies que considereu rellevants per a difondre a la comunitat universitària de

la Facultat de Turisme. Podeu enviar les vostres informa-cions al correu electrònic comunicacio.fturisme@udg.edu.

En aquest número, es destaca en portada la constitució del Consell Assessor Sectorial del Campus de la Comuni-cació Cultural i Institucional de la Universitat de Girona. A més, trobareu l’article del Degà de la Facultat de Turisme, Dr. Joaquim Majó, publicat el passat 19 de maig al Diari de Girona. Finalment, mencionar que hi ha altres notícies breus tant de docència i formació com de recerca i trans-ferència. En la contra, hi trobareu una entrevista a Montse Peñarroya, experta en màrqueting digital i turisme cultural, que es va realitzar recentment durant les classes que va impartir en el Màster en Turisme Cultural.

Reunió dels equips de govern de la Universitat de Girona i de la Facultat de Turisme

El dimarts 31 l’equip de govern de la Universitat de Girona es va reunir amb l’equip de deganat de la Facultat amb la intenció d’intercanviar punts de vista sobre la dinàmica universitària i els projectes de futur. Entre els temes que es plantejar es poden destacar la creació del departament de turisme, la plantilla de professors dels dos estudis, el servei de pràctiques o els futurs estudis potencials.

El degà va posar de manifest la importància de crear una plantilla permanent a temps complert per a incrementar la massa crítica necessària per a desenvolupar nous projec-tes. Igualment, va destacar la singularitat de la Facultat i les seves necessitats específiques. La reunió va tenir una durada de prop de tres hores.

El programa Arts i oficis del Canal 33 del passat 2 de juny va estar dedicat al turisme cultural

En el capítol, hi van aparèixer els professors de la Facultat de Turisme, Dra. Dolors Vidal, Dr. Lluís Mundet i Dr. José

Antonio Donaire. També hi van aparèixer dos alumnes del Màster en Turisme Cultural (MTC). Es va emetre el passat 2 de juny al Canal 33 i es pot recuperar a la pàgina web de la CCMA.

Arts i Oficis és un programa que té la voluntat de donar a conèixer les particularitats dels oficis que avui dia són vigents i tenen un paper imprescindible en l’economia ac-tual, com ara el turisme cultural o la publicitat, entre altres.

Entrevista a Robert Pratten, expert en transmèdia, a ‘La Contra’ de La Vanguardia

L’expert en transmèdia va ser a la Universitat de Girona el passat mes d’abril com a ponent a l’International Congress Communication and Education by Transmedia (CET) or-ganitzat pel Grup de Recerca ARPA i l’Institut de Palamós. Robert Pratten, màxim exponent del concepte transmè-dia i fundador de Transmedia Storyteller Ltd, va ser qui va pronunciar la conferència inaugural del CET i també va participar en una taula rodona del Congrés. L’entrevista, publicada el passat 31 de maig, es pot recuperar a la pà-gina web de ‘La Contra’ de La Vanguardia.

Lluís Mundet i els alumnes del MTC en el programa del 33. Robert Pratten en la conferència inaugural del CET.

En primera planaFACULTAT DE TURISME 3Butlletí d’actualitat. Del 23 de maig al 6 de juny de 2016

Els reptes de la ciutat turística

Joaquim Majó, Degà de la Facultat de Turisme de la Uni-versitat de Girona

No hi ha millor promoció que aquella que fan els altres. I d’un temps ençà, la ciutat de Girona s’ha instal·lat en els mitjans. Partíem d’alguns ingredients, com l’èxit dels ger-mans Roca que va situar la ciutat en l’elit de la gastrono-mia internacional. Després, el rodatge de Jocs de Trons, la consolidació de Temps de Flors, la publicitat de la Na-tional Geographic o la internacionalització del Temporada Alta han reforçat la marca turística urbana. Un estudi de la Universitat de Girona realitzat el 2002 dibuixava una extrema dependència dels fluxos de dia des del litoral; l’actualització deu anys després del mateix estudi presen-tava una ciutat capaç de generar els seus propis fluxos turístics. La història recent del turisme a la ciutat és una història d’èxit.

No és fàcil situar-se en el mapa turístic internacional. Mai com ara en la història del turisme hi hagut tantes desti-nacions competidores, tanta inversió en promoció, tantes iniciatives de nous productes. El turisme ha esdevingut un fenomen global i totes les ciutats competeixen entre sí per a captar una part d’aquests fluxos internacionals. Per això, les principals ciutats turístiques són també els principals centres financers, industrials o de coneixement del pla-neta: Londres, Nova York, París, Singapur, Hong Kong, Bangkok, Sydney. La lliga de Girona és lògicament una altra, la de les ciutats mitjanes, un escenari en el que es multipliquen els competidors potencials. Per això té tant de mèrit el creixement turístic de la ciutat.

Abans però de caure en el cofoisme, convé anticipar-se als esdeveniments. És en els períodes de creixement quan s’han de promoure les mesures de correcció del procés. El turisme és un fenomen de contrapesos i convé una gestió acurada de tots els factors per a optimitzar els beneficis i reduir els impactes. Quins són els principals reptes del turisme de la ciutat en els propers anys? Com hauríem d’imaginar-nos el turisme a Girona el 2025? Crec que cal considerar almenys cinc factors.

Necessitem, en primer lloc, incorporar de forma massiva talent i intel·ligència en el sector. Això no vol dir, lògica-ment, que el sector turístic actual n’estigui mancat. Ben al contrari. És fàcil identificar un grup d’empreses i inicia-tives turístiques amb un alt grau de creativitat i capacitat d’adaptació. Però, la veritable competència turística en el futur es basarà precisament en la capacitat d’innovació i d’audàcia, en la capacitat de construir productes, empre-ses i xarxes radicalment noves. Per això, en la Facultat de Turisme de la UdG formem professionals intuïtius i crea-tius. Per això, també, l’institut de recerca de la Universitat té en les comarques de Girona el seu principal laboratori de treball.

La ciutat turística precisa saltar la frontera psicològica del riu. D’alguna manera, la ciutat turística hauria d’arribar, com a mínim, fins a les darreres muralles i integrar peces urbanes (la Devesa, Masó, l’eix comercial de l’eixampla i fins arribar a El Corte Inglés) que no estan prou con-nectades amb el circuit turístic. En tercer lloc, el model turístic ha de reforçar aquelles vies que complementen el producte monumental, especialment els congressos i se-minaris mitjans, el projecte de ciutat del teatre i, d’una for-ma molt contundent, els recursos naturals. La ciutat dels quatre rius només ensenya una versió desnaturalitzada d’un d’ells; i l’extraordinària anella verda que l’envolta és totalment invisible als ulls dels turistes. En quart lloc, cal connectar la ciutat amb el seu hinterland, amb el seu terri-tori. Girona hauria de ser el hub que permeti arribar als es-cenaris del litoral, de la muntanya o de les terres d’interior. En algunes tipologies, com el cicloturisme, aquest procés ja s’ha activat.

Finalment, la ciutat s’ha d’anticipar els principals rep-tes del turisme contemporani, que són l’emergència de l’economia col·laborativa (que és alhora una amenaça i una oportunitat), l’envelliment de la població i la neces-sitat d’incorporar de manera intel·ligent i sensible les TIC en els processos de l’oferta i la demanda turística. Són reptes globals, que exigeixen consens i dedicació. Des de la Facultat de Turisme de la Universitat ens posem a la disposició de la ciutat i de la regió per a treballar en aquest apassionant projecte col·lectiu.

Segueix-nos a les xarxes socials:

/udgfacturisme

4 FACULTAT DE TURISME Butlletí d’actualitat. Del 23 de maig al 6 de juny de 2016

Docència i formacióLa professora Dankmute Pohl participarà en una trobada de professors d’alemany d’universitats espanyoles i portugueses

La trobada se celebrarà a Lisboa i Porto entre el 15 i el 19 de juny. La trobada té tres objectius: formació del profes-sorat, intercanvi d’idees i assessorament sobre les pos-sibilitats de participació del DAAD en activitats docents. Atès que des dels Serveis de Llengües Modernes s’està treballant per a la certificació dels exàmens d’idiomes, la trobada serà especialment rellevant. El dia 16 la profes-sora Pohl realitzarà una intervenció juntament amb el pro-fessor Tilman Klinge de la URJC sobre aspectes docents.

Sessió de treball dels estudiants amb Beca SICUE

El passat 30 de maig es va fer la sessió de treball dels es-tudiants que han obtingut una beca SICUE, destinat a les estades en universitats espanyoles. La sessió de treball

va ser desenvolupada pel responsable de relacions in-ternacionals, José García Böer, i la tècnica Carme Dilmé. Aquest curs s’han concedit 18 ajuts, 9 per a estudiants del Grau en Turisme i 9 per a Publicitat i Relacions Públiques. Entre les universitats implicades, hi consten Illes Balears, Màlaga, País Basc, Valladolid o La Laguna.

Presentades les propostes de comunicació pel Patronat Call de Girona per part d’alumnes del Grau en Publicitat i Relacions Públiques

Les presentacions es van fer el passat 27 de maig a la seu de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural on els va rebre el gerent de l’entitat, Sr. Xavier Arola Pérez. Aquesta presentació forma part d’una activitat docent emmarcada dins l’assignatura de ‘Planificació Estratègica de les Rela-cions Públiques’ impartida per la Dra. Andrea Oliveira. En la presentació també els va acompanyar el Vicedegà de la Facultat de Turisme, Dr. José Antonio Donaire.

Josep Maria Casasús i Guri ressenya el llibre “Pensar és triomfar. La publicitat a través de la història” de Lluís Costa (Barcelona: Editorial UOC, 2015)

El doctor Lluís Costa acaba de publicar una de les obres més ben documentades i més intencionades, erudita i crí-tica, que podem llegir avui en català sobre el fenomen de la Publicitat, entès com una espina dorsal del sistema de la comunicació pública contemporània.

En aquest llibre el professor Costa explica la Publicitat des d’una perspectiva històrica, i amb un propòsit reeixit d’interpretar la amb criteris de recerca comparada respec-te a l’evolució del pensament dominant i respecte a un concepte integrador de cultura, en el què inclou des de la política fins les modes, els costums, i els avenços tècnics, industrials i empresarials.

Imatges de les presentacions de les propostes pel Patronat Call de Girona a l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Lluís Costa, en aquest treball, vincula el desenvolupament de la teoria i de la pràctica publicitàries al progrés general de les valors de la llibertat i la democràcia. Posa també l’accent en la necessitat professional i acadèmica de res-pondre amb eficàcia i responsabilitat al repte permanent de la publicitat: pensar correctament, i expressar les idees amb un compromís ètic per la feina de qualitat, tant en la dimensió creativa com en l’operativa, la de gestió i difusió.

L’autor argumenta amb dades contrastades i amb agu-desa crítica que Catalunya ha estat un país primicer en l’àmbit de la publicitat comparat amb la resta de l’Estat espanyol. Hi ha una dada significativa, entre moltes altres, de la potència de Catalunya en el camp de la publicitat en el segle XX: la primera agència publicitària que va funcio-nar a Espanya fou fundada a Barcelona per Rafael Rol-dós. [La ressenya completa al Portal de la Comunicació]

Recerca i transferènciaFACULTAT DE TURISME 5Butlletí d’actualitat. Del 23 de maig al 6 de juny de 2016

Ja es pot participar a l’enquesta del Projecte Europeu Spirit Youth sobre turisme espiritual

Contestant a aquesta enquesta els participants tenen l’oportunitat de viatjar gratis a través d’Europa provant ac-tivitats turístiques que es prepararan en relació a les se-ves respostes. Aquestes activitats es desenvoluparan a la Toscana, Catalunya i el sud de Limberg amb les despeses pagades. L’enquesta s’emmarca en el Projecte Europeu Spirit Youth per a crear un itinerari europeu de turisme es-piritual per a gent jove. Totes les respostes a l’enquesta seran anònimes i confidencials. Per a més informació es pot consultar a l’apartat de notícies de la pàgina web de la Facultat de Turisme.

Obert el call for papers pel proper número de Communication Papers, la revista acadèmica del grup de recerca ARPA

El termini d’admissió d’articles, ressenyes i assajos finalit-za el proper 30 de juny de 2016. En aquesta ocasió, es vol afrontrar la comunicació des de punts de vista diversos, ja que l’ecologia dels mitjans actualment és més plural, transversal i convergent que mai. Per aquest motiu, el call for papers pel número 9 de Communication Papers es postula com un espai obert a totes les contribucions de l’àmbit de la comunicació en el seu sentit més ampli. Per tant, s’admeten articles, assajos i ressenyes referides a les àrees de Comunicació audiovisual, Periodisme i Publi-citat i Relacions Públiques.

José Antonio Donaire i Manel Miró participen en una sessió de treball a Hostalric

El professor JA Donaire ha participat, juntament amb el gestor cultural Manel Miró (Stoa), en una sessió de treball a Hostalric sobre l’aprofitament turístic de les fortaleses militars. La sessió va tenir lloc el dimecres 25 de maig a la ciutat. L’Ajuntament d’Hostalric està estudiant possibles usos de la fortalesa que podria passar a mans municipals després de la finalització de la concessió d’aquest espai.

Konstantina Zerva participa en una sessió del Pla Estratègic de Turisme Bcn2020

Va ser en l’espai de treball titulat “Estratègia territorial i gestió del turisme en l’àmbit metropolità de Barcelona” el passat 26 de maig a la Sala Món de Barcelona Activa. Aquest espai de treball va tenir com a relator el Dr. Fran-cesc López-Palomeque i va comptar amb la presència de més de 15 experts d’altres universitats com la de Barce-lona o l’Autònoma i d’altres institucions com la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Consell Comarcal del Vallès Oriental, entre d’altres.

Reunió de treball tècnic pel projecte ‘pasturisme’

L’1 de juny va tenir lloc una reunió de treball tècnic entre els redactors del projecte de ‘pasturisme’ i diversos do-cents de la Facultat, com els professors Emma Casade-munt, Jaume Guia i José A. Donaire. El ‘pasturisme’ es-tudia les possibilitats d’aprofitament turístic de la pastura, amb les diverses modalitats. L’any passat va obtenir la beca Yvette Barbaza, per a desenvolupar una recerca en aquest àmbit, tant des del punt de vista d’identificació de l’oferta com d’anàlisi de la demanda. En l’equip de treball hi participa el docent de la Facultat, Sergi Nuss.

La Societat Catalana de Comunicació organitza la seva conferència anual a Girona

La conferència anual de la SCC va comptar amb la col·laboració del Grup de Recerca de Comunicació Social i Institucional i el Campus de la Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona. Es va celebrar el passat 3 de juny a la seu de l’Institut d’Estudis Gironins (IEC). Va comptar amb la presència de Josep Maria Ter-ricabras, Marta Civil i Albert Sáez, entre d’altres. A més, es va fer una taula rodona sobre ética i mitjans de comu-nicació amb Carles Ruiz, Anna Nogué i David Vidal. La clausura va ser a càrrec de l’Alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el President de la Societat Catalana de Co-municació, Jordi Bérrio.

Conferència anual de la SCC amb ponència de JM Terricabras (a l’esquerra) i clausura amb M. Madrenas (a la dreta).

L’entrevista

Tens novetats? Escriu-nos al correu electrònic

comunicacio.fturisme@udg.edu

Montse Peñarroya, experta en màrqueting digital

Montse Peñarroya és experta en comunicació i màrque-ting digital especialment dirigit als sectors del turisme i la cultura. És Graduada en Turisme, amb un Postgrau en Màrqueting Internacional i Comerç Exterior i un Màster en Societat de la Informació i el Coneixement. Ha impartit do-cència al Màster en Turisme Cultural de la UdG.

A vegades el màrqueting està mal vist, és així?Sí. És cert que hi ha pràctiques de màrqueting que no són correctes amb les quals jo no hi estic d’acord. El màrque-ting no va d’això, sinó d’entendre la necessitat de l’altre. Té la voluntat clara d’ajudar a l’altre, de posar-te a la seva pell i preguntar-se com el puc ajudar. Mirant el que tens al teu voltant has de trobar la manera d’ajudar a aquella persona. Ho pots fer adaptant el teu producte o el teu ser-vei. Va d’ajudar a l’altre. Si no s’entén així, és quan no es fa màrqueting de veritat. Cal centrar-lo amb les persones.

Quan es va produir aquest canvi?Des de finals dels 80, quan va començar el màrqueting modern ja es va deixar de centrar amb el producte i es va

centrar amb les persones. Hi ha moltes institucions que encara no han fet aquest canvi. Quan està centrat en el producte, és quan es veu que es vol incrementar el con-sum sense que tingui cap benefici per l’usuari. En canvi, si el màrqueting el centres en les persones, procures que aquestes n’obtinguin algun benefici.

És imprescindible que qualsevol empresa turística o cultural tingui una web o estigui a les xarxes socials?Sí. El turisme és un sector on Internet està plenament desenvolupat. Tot el que fa referència a aquest sector, els usuaris ja ho busquen a Internet. És absolutament bà-sic tenir un lloc web, encara que siguis un monestir que està dalt d’una muntanya. En una classe de wordpress i creació de llocs web a Solsona vaig tenir com a alumnes a dos monjos benedictins.Vaig quedar parada. Estaven fent la web del Miracle. Havien entès perfectament que l’hostatgeria del Miracle o tenia web o no tenia clients. Em trec el barret. Tenien la voluntat d’aprendre, de fer-ho ells i d’entendre que ho necessitaven. Hi ha un munt de gent que no entenen que ho necessiten. Alguns pensen que hi ha dos mons separats i no és així.

Els estudiants se’ls ha de recomanar que estiguin atents als canvis i que siguin capaços d’adaptar-s’hi.Sí, totalment. Per això l’estratègia és tan important per-què les eines van canviant. De fet, estem veient que en l’últim any el desplegament de Whatsapp ha sigut espec-tacular i ara fer-lo servir en màrqueting representa un fet diferencial entre empreses. És un avantatge competitiu si saps com fer-ho. Ningú ho està fent. A la classe amb els estudiants del Màster en Turisme Cultural (MTC) hem vist les tres maneres amb què les empreses turístiques estan fent servir el Whatsapp. Estan sorgint altres eines com ara l’Snapchat. Els millenials i altres generacions més joves l’estan fent servir. Em costa molt pensar com el podem fer servir a nivell empresarial. Constantment van apareixent noves eines i d’altres desapareixen, a vegades no arriben ni a consolidar-se. D’altres ja estan consolidades com el Whatsapp o que s’estan consolidant com l’Snapchat. Cal veure-ho amb perspectiva. T’has de centrar en definir bé l’estratègia que ha de ser la mateixa, online i offline, però amb diferents eines i funcions.