BUTLLETÍ

1

ÍNDEXParaules del President (1)

Casal:

Reunió del Consell (2)

Assemblea Anual (4)

Petició a Jordi Pujol (5)

Presentació del Grup Dansaire

a San Francisco (7)

Notícies (9)

Articles

Visita del President Pujol (11)

L’època del Comellas (16)

One hundred years in Barcelona (20)

Parlant de ballar (22)

La veu del Pere Balsells (24)

El Butlletí. Número 56. Edició d’hivern. Març 2002PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47

Email 105333.325@compuserve.com - http://www.casalcalifornia.org

Paraules del President Words of the President

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA

Congratulations to the Grup Dansaire for thegreat success at the presentation in San Fran-cisco. The comments received were extraordi-nary and this, thanks to the persons that made itpossible: Joan Comellas, as director; TeresaWroblewski as a continuous participant; toQuimet and Nuri Andreu and their daughterWendy and to Carme Roig for their continuoussupport. Also to our hard-working secretary,Peter Garriga, who has coordinated all theseactivities. We really appreciate your effort.

After the presentation in San Francisco, the GrupDansaire will also make a presentation in SanDiego, honoring Spanish causes. To all of you,thank you, thank you, thank you.

In January, when President Jordi Pujol was inSan Francisco, our secretary, Peter Garriga, re-quested from the President that dual nationalitybe considered for Catalans that have lived in theUnited States and have acquired American citi-zenship and that this request be transmitted tothe Spanish government for action. This is aserious disadvantage to many Catalans that haveresided in the United States and desire to retirein Catalonia and this is something that we hopethat the Spanish government will take up in duetime.

Elections coming up. I urge all of you to partici-pate in our Casal and take active part in beingpart of the Board of Directors and also vote forthe different positions that are open for selec-tion.

Thank you very much

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califòrnia

Felicitacions al Grup Dansaire pel gran èxit de laseva presentació a San Francisco. Els comentarisrebuts van ser molt positius. Voldria donar gràciesa les persones que ho van fer possible: en JoanComellas, com a director; la Teresa Wroblewski,que intervé amb constància; el Quimet i la NuriAndreu, la seva filla Wendy i la Carme Roig pelseu suport continu. També cal agrair l’èxit al nostresecretari Pere Garriga, qui sempre treballador vacoordinar totes les activitats. Agraïm de tot cor elvostre esforç.

Després de l’esmentada presentació a San Fran-cisco, el Grup Dansaire farà una altra presentació aSan Diego, en honor a causes hispàniques. A totsvosaltres, moltes gràcies.

Al gener, coincidint amb la visita d’en Jordi Pujol aSan Francisco, el nostre secretari, Pere Garriga, vasuggerir l’atorgament de la doble nacionalitat pelscatalans que han viscut als Estats Units i estan enpossessió de ciutadania americana. També vademanar que aquesta petició fos tramesa al gov-ern Espanyol per què s’iniciessin les accionspertinents. Les disposicions actuals creen unseriós desavantatge pels catalans que han viscutals Estats Units i volen tornar a Catalunya perjubilar-se. Esperem que el govern Espanyol adoptimesures per solucionar aquest problema a temps.

S’acosten les eleccions i insisteixo en que totsparticipeu en el Casal: sigueu membres actius delConsell i voteu per les diferents posicions ques’ofereixen.

Moltes gràcies a tots.

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califòrnia

2

Des del Consell ...

Casal

Reunió Ordinària de Consell

Diumenge, 2 de desembre del 2001

La reunió ordinària del consell va començar a les 11:15 delmati a la sala de reunions del Rancho Dominguez. Van assistirel president Pere Balsells, el vice-president Joan Furné, elsecretari Pere Garriga, la tresorera Patrícia Petherbridge, lesvocals de relacions públiques Carme Roig i de activitats so-cials Teresa Wroblewski i els vocals Cristina Vargas i DavidEscandell. Es va excusar el vocal Joan Bertran. També vanassistir a la reunió el Quimet i la Nuri Andreu, en Joan Comellas,i els becaris Jordi Amatller, Joan Carmona i Marc Carreras.

Es va seguir el següent ordre del dia:

Lectura de l’acta de l’ultima reunió

Correspondència

Tresoreria

Subvencions

Eleccions al consell

Noves Iniciatives

a) Visita del president Pujol

b) Penya Barcelonista

c) Projectes becaris

d) Centenari Alberni

e) TV Catalana Internacional

f) Organització Festa de Nadal

Acta. Es va llegir i aprovar l’acta de l’última reunió del conselldel 16 de setembre.

Correspondència. Es va llegir la correspondència rebuda dela Generalitat (9 octubre) i de la Consejeria Laboral y deAsuntos Sociales de la Embajada de Espanya (24 setembre)relacionat a les subvencions rebudes aquest any. Tambécorrespondència de l’IPECC demanant que proposemcandidats pel premi Batista i Roca i de la Televisió Catalana

Internacional i del president de la Penya Barcelonista. Estractaran els acords relacionats a aquestes qüestions mésendavant.

Tresoreria. La tresorera va informar que al compte del Casalhi ha en l’actualitat $9867. Aquesta quantitat inclou l’ingrésde les dues subvencions (400 mil pessetes de la Generalitat i300 mil pessetes del govern central).

Subvencions. Els projectes del 2001/2002 del Casal que seranajudats per subvencions són: el grup dansaire, el butlletí i elcau.

a) Grup Dansaire. El secretari va informar sobre la invitació deHumanities West de San Francisco a participar en els actesculturals entorn a Catalunya. S’ha parlat amb l’organitzadora,Silvia Mazzone, sobre la programació. El Grup Dansaireactuaria a primera hora de la tarda del dissabte 9 de febrer.Humanities West es faria càrrec de la major part de les despesesde transport i d’una nit d’allotjament. El consell va aprovarque el resta de les despeses del desplaçament siguin pagadesper les subvencions i/o el Casal.

b) Butlletí. El secretari va informar sobre la marxa del Butlletí.El de tardor esta llest i es publicarà la setmana entrant gràciesal gran treball que han fet els becaris responsables. En MarcCarreras es el becari coordinador d’aquesta activitat. El consellva aprovar que les despeses del butlletí que resten per aquestany siguin pagades per la subvencions a discreció delsecretari.

c) Cau. La Carme Roig va parlar del Cau. S’han fet variestrobades durant el mes d’octubre i novembre. Les reunionssón al Community Center de Santa Monica. Dos de les princi-pals preocupacions del Cau han sigut trobar un mestre oassessor per dirigir les trobades i un lloc propi per les re-unions. S’han entrevistat possibles mestres facilitats perl’agregat cultural del consolat i de resposta al anunci alButlletí. D’aquests només hi ha hagut un candidat que s’hacompromès a participar en el Cau. La Carme ha escrit unadescripció de les responsabilitats del mestre. El consell haacordat aprovar el candidat amb una paga de $100 per trobadaa discreció de la Carme Roig. Sobre el lloc de reunió del Cau,la Carme ha donat un breu resum de les gestions que s’hanfet en aquest sentit. De moment no s’ha trobat un lloc quereuneixi les condicions necessàries. Els llogaters en algunscasos tampoc veuen de bon ull que el local sigui una escolao un lloc de reunions socials! . El lloc on es reuneixen arasembla complir suficientment bé les necessitats. El mestre

3

Casal

podria fer-se responsable de comprar i guardar els materialsdel Cau.

Eleccions. Els candidats als càrrecs del consell es presentarana l’assemblea anual del Casal. Es va aprovar programarl’assemblea el 17 de febrer.

Calendari. L’actuació del Grup Dansaire a San Francisco haocasionat la modificació de la data de l’assemblea. El calendariara queda de la següent manera:

Festa de Nadal 15 de desembre, 2001

Assemblea: 17 de febrer, 2002

Aplec de Primavera: 28 d’abril, 2002

Festa Sant Joan: 22 de juny, 2002.

Visita del President Pujol. El Balsells va informar sobre lavisita del president Pujol a Califòrnia a mitjans del mes degener. La seva visita seria principalment una de treball per afer contactes comercials i industrials que puguin beneficiar aCatalunya. No visitarà el sud de Califòrnia. Balsells, juntamentamb UCI, gestiona fer una presentació al president on esproposaria potenciar un centre de recerca amb col·laboraciódels becaris, professorat i indústries catalanes i californianes.

Penya Barcelonista. Es va informar sobre els contactes ques’han fet amb aquesta penya. El Butlletí de Tardor presentaun article sobre aquesta associació futbolística ubicada aPasadena. El seu objectiu es formar joves. Porten tres anys.En l’actualitat tenen 8 equips de nens i nenes entre 6 i 16anys. Han guanyat bastants trofeus i s’han desplaçat ja aBarcelona on han sigut molt ben rebuts. Voldrien establir unarelació amb el Casal. es va acordar que el secretari proposés alpresident de la penya Paul Walker fer una exhibició de futbolal pròxim aplec de primavera. També que la penya ens donésidees concretes de com el Casal els podria ajudar.

Projectes Becaris. En l’actualitat la beca Balsells compta amb12 becaris residents a Califòrnia. En l’actualitat col·laboren enquatre tasques pel Casal: Butlletí, Pàgina Web, Vilaweb, Paellaals dos aplecs. El secretari va proposar una sèrie de nousprojectes de col·laboració de diferent duració. Entre ells:visites del Cau a UCI per mostres d’experiments de ciència,reis i esport; ajudes al secretari de treballs informàtics enpreparació de directoris i base de dades; col·laboració ambprojectes del NAFCA; formular les bases del Premi Balsells;

manteniment d’arxius, fons biogràfic i biblioteques del Casal;servei de traducció de vídeos; manteniment de materialdidàctic de llegua catalana; fomentar relacions de joventutdel Casal i informació de projectes amb joventut catalana; etc.El secretari voldria que per cada activitat hi hagués un socidel Casal assessor. El secretari va quedar responsable dedesenvolupar els projectes i buscar assessors.

Televisió Catalana Internacional. Es van llegir varis contactesque el Casal ha tingut amb Televisió Catalana relacionat a unaprogramació que preparen sobre els catalans que viuen forade Catalunya. Es va acordar que el Casal enviï l’enquesta queens han tramès a tots els socis i que s’inclogui en el Butlletíde Tardor.

Organització Festa de Nadal. Es van repartir lesresponsabilitats per la festa de Nadal del 15 de desembre.S’han recollit en un full apart.

Altres assumptes.

Premi Batista i Roca. El Casal va proposar a Joan Comellas,director del Grup Dansaire, per tercer any consecutiu per aquestpremi anual que atorga l’IPECC.

Director del Grup Dansaire. Joan Comellas va recomanar quees fes un esforç per buscar un nou director del Grup Dansaireperquè no es perdi el grup després de la seva pròxima jubilació.

Pere GarrigaSecretari

4

Casal

Acta Assemblea Anual de Socis

Diumenge, 17 de febrer del 2002

El diumenge 17 de febrer, a les 11 del matí, s’ha celebratl’assemblea ordinària del Casal a la sala soterrani del RanchoDominguez. A la reunió han assistit el president Pere Balsells,el vice-president Joan Furné, el secretari Pere Garriga, latresorera Patricia Petherbridge Hernandez, i els vocals CarmeRoig, Anselm Bossacoma, Cristina Vargas, i TeresaWroblewski. A més els socis Montserrat Jason, Elisa de Val,Màrius Cucurny, Agustí Guardino, Nuri i Quimet Andreu, JoanComellas, Josefina Vidal, Marc Carreras i Laia Pagès.

L’ordre del dia anunciat era el següent:

Informe del President

Informe del Secretari

Informe de la Tresorera

Grup Dansaire

Cau Mainada

Aplec

Eleccions

Altres Qüestions

Informe del President

El president ha començat amb el seu informe. Ha manifestat laseva satisfacció amb el progrés del Cau de Mainada i amb lesbrillants actuacions del Grup Dansaire, sobretot la més recental certamen de Humanities West al Herbst Theater de SanFrancisco. Ha destacat també la proposta d’ampliació de labeca Balsells presentada al president Pujol el mes passat durantla seva visita a San Francisco.

Informe del Secretari

El secretari ha fet un breu comentari sobre els projectesculturals que el casal havia projectat a començaments d’any:el Cau, els del Grup Dansaire, el Butlletí, el festival de cinemacatalà i actuació d’un grup d’Havaneres. Es van demanar a laGeneralitat i al govern central subvencions per a finançaraquestes activitats. Aquestes entitats van atorgarsubvencions de 400 mil i 300 mil pessetes respectivament,

bastant per de sota les quantitats sol·licitades. Atès a la mancade finançament es van suprimir els projectes de cinema catalàI havaneres i reduir l’abast del projecte Cau. El Casal vacomptar amb 95 socis d’alta durant l’any. S’han inscrit 11nous socis en el decurs de l’any. I s’han donat de baixa 9socis. Des de començaments d’any han renovat 51 socis.

Informe de la Tresorera

La tresorera ha presentat un resum dels ingressos i despesesdel Casal, d’octubre a octubre entre el 2000 i el 2001. Elsingressos han estat $ 12,825.56 mentre que les despeses hansigut $ 10,867.63. Els ingressos inclouen les subvencions $3,612.42. Al compte corrent del Casal en el dia d’avui hi ha$9,142.33.

L’informe de la tresorera ha suscitat una sèrie d’aclaracions ipreguntes. Entre elles:

a) Informar sobre el compte que la família Balsells vadonar al Casal en l’any 94 per fins culturals. El secretari hainformat que aquest compte està invertit en CDs i té enl’actualitat uns $25 mil. S’ha demanat que s’expliquin les basesque regulen com es poden gastar aquests diners i demanarpropostes als socis de com es podrien utilitzar.

b) Fer el resum de les despeses i ingressos de gener agener del 2001.

S’ha informat que des de fa alguns anys no s’han fetdeclaracions a l’IRS. El president ha explicat que el seucomptable, que les havia fet en el passat, li havia dit que elsingressos del Casal estaven per de sota el mínim que esrequereix per a haver de fer declaracions. Ha demanat a latresorera que li donés els ingressos i despeses del 2001 itornaria a informar-se de la qüestió.

Informe sobre el Grup Dansaire

En Joan Comellas ha informat sobre les últimes actuacionsdel Grup Dansaire. En particular s’ha esmentat la gran actuaciódel grup a San Francisco al Herbst Theater en el programaBarcelona 100 Years de Humanities West. S’ha parlat tambéde l’excursió el dia següent de l’actuació a les caves GlòriaFerrer de Freixenet de Sonoma. En Joan Furné, que és el direc-tor de les operacions de Freixenet als EUA, va fer que el GrupDansaire tingués un bon acolliment durant la visita. El secretariha informat que el 20 i 21 de juliol la casa Glòria Ferrer celebrales seves tradicionals Festes Catalanes a Sonoma. S’haproposat organitzar una excursió per anar-hi. En Comellas haproposat que el Casal faci una carta d’agraïment a la Carme

5

Casal

Farreras que va proposar a Humanities West l’actuació delGrup Dansaire.

Informe sobre el Cau

La Carme Roig i la Josefina Vidal han informat sobre el Cau. LaCarme ha explicat que el cau es reuneix cada 15 dies al Com-munity Center de Santa Monica. Tenen el local llogat perunes hores aquests dissabtes fins a finals de març. El Cauestà en un estat embriònic encara. El nombre d’estudiants potvariar bastant de reunió en reunió. Ara tenen l’assistènciad’un jove català, l’Oriol que ajuda a organitzar les activitatsdel Cau. Els projectes del Cau varien de mes en mes. Aratenen projectat fer uns caps grossos de guix. El president hademanat que un responsable del Cau escrigui un informemensual sobre les seves activitats, projectes i despeses. Hademanat que es programés per endavant les activitats delcurs. La Carme ha proposat fer activitats en torn a l’any deGaudí. S’ha proposat invitar a Eliseu Oriol i a l’esposa deRoger Rangel fer demostracions sobre aquest tema. Elsecretari farà la proposta al Sr. Oriol.

Josefina Vidal creu que el problema principal del Cau és notenir un local fix. S’ha proposat fer una comissió per estudiarun pla per a aconseguir-lo. La comissió serà integrada perFurné, Garriga, Vidal, Vargas, Cucurny i Bossacoma. El Garrigaconvocarà la primera reunió. L’objecte de la comissió seràpresentar al consell un projecte per a aconseguir una seu pelCasal.

Eleccions

Sobre les eleccions anuals del casal s’ha decidit fer una cridaals socis per a presentar candidats. Els càrrecs elegibles sónels que caducaven el 2001, o sigui: president, secretari,relacions públiques. Queda per saber si la posició de vocal decultura està vacant donat a la falta d’assistència d’aquestavocalia a les reunions del consell. Els candidats es presentarana l’Aplec de Primavera. La elecció s’efectuarà durant el mesde maig. La web del Casal es podrà usar per a presentar lesbiografies del candidats.

Aplec

L’aplec tindrà lloc el 28 d’abril. Es farà la pròxima reunió deconsell el 14 d’abril per a organitzar l’aplec. S’invitarà elF.C.BarcelonaUSA a fer un partit d’exhibició. S’invitarà alcònsol a assistir a l’aplec.

Altres qüestions

En Màrius Cucurny ha informat que organitza el curs ServiceLearning dins del qual, alumnes han de realitzar tasques encentres socials. Proposa que així ajudin en projectes del Casal.

Pere GarrrigaSecretari

Petició a Jordi Pujol

Durant la visita del President Pujol a San Francisco el Casalva presentar la peticio de suport al problema de doblenacionalitat.

Sota copiem aquesta carta redactada en nom d'alguns socisque explica el problema de catalans imigrats als Estats Units ique voldrien que Espanya reconegues la seva nacionalitatespanyola que han hagut de renunciar al fer-se ciutadansamericans.

Los Angeles, 15 de gener del 2002

Honorable Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Sr. President:

Benvingut! Us desitgem una agradable i profitosa estada aCalifòrnia.

A la vegada, volem fer-vos arribar una petició. Amb tot elrespecte, us demanem la vostra intervenció en un assumptede la màxima importància per tots els catalans que residim enaquest estat i en els de la resta dels Estats Units.

Aquest país pot oferir molt a les persones amb ganes detreballar i aprendre. Algunes d’elles han assolit èxitsimportants aquí, però molt pocs, independentment de la sevarealització professional o personal als Estats Units, han deixatde considerar Catalunya com la seva pàtria. Això,independentment de si, per raons circumstancials, han adquirito no, la nacionalitat del país on resideixen.

Malgrat aquest fort arrelament al seu país, molts catalansquan retornen a la seva terra són considerats estrangers,perquè d’acord amb el Codi Civil de l’Estat espanyol, tot“súbdit” que adquireixi una segona nacionalitat, perd la que li

6

Casal

correspon per naixença.

Es tracta de una legislació arcaica, que ja ha estat abolida auna sèrie de països: ni França, ni la Gran Bretanya, Irlanda,Canadà o Mèxic, per exemple, posen cap obstacle a la doblenacionalitat. L’Estat espanyol l’admet tan sols quan es tractade ciutadans de països llatinoamericans o de les Filipines, ésa dir, de les antigues colònies espanyoles.

Això situa als que vam immigrar als Estats Units en una situacióde discriminació i desavantatge respecte a aquest últims. Perexemple, no solament els nascuts a qualsevol país de l’AmèricaLlatina poden tornar a l’Estat espanyol per treballar o estudiaramb plenitud de drets, sinó també els seus fills i nets. Es dónaprecisament el cas, en aquests moments, de que s’estàdesenvolupant una activa campanya cívica i política aCatalunya per el “dret al retorn” dels qui van immigrar aAmèrica Llatina i els seus descendents.

Els catalans immigrats a altres països, com els Estats Units,no comptem, per ara, amb cap suport a nivell legislatiu nipopular. Però a més, ens trobem amb una difícil disjuntiva.

Des de l’any 1996, les lleis migratòries dels Estats Units s’hanentumit. Si abans d’aquesta data, un resident legal gaudiaaquí pràcticament, de tots els drets i protecció que s’atorguenals ciutadans, - amb excepció del dret al vot o al treball enorganismes del govern—d’ençà la reforma migratòria, els resi-dents legals van veure retallats alguns d’aquests beneficis.És més, s’ha fet evident, que ningú els garanteix que enpuguin perdre més encara, en futurs canvis polítics i legislatius.

D’altra banda, els incidents de l’onze de setembre han afeblitla protecció que els atorgava la carta de residència, donat queavui en dia, existeix als Estats Units una desconfiançaintrínseca vers als estrangers.

Tot això porta a que a molts residents legals d’aquest país, elsfaci recança seguir en aquesta situació de vulnerabilitat, isentin la necessitat d’optar per les garanties que ofereix lacondició de ciutadans. És lamentable i injust que en el casdels ciutadans de l’Estat espanyol això comporti perdre laseva nacionalitat, i amb ella, els drets i responsabilitats queels corresponen.

És cert que es pot optar per romandre aquí com a residentslegals, però això equival a viure amb una situació d’inseguretatpoc desitjable. En realitat, fins i tot abans de l’enduriment deles lleis migratòries, ja hi havia clares desavantatges per unestranger que treballés i visqués als Estats Units com a resi-

dent legal. En el moment de la jubilació, per exemple, si aquestimmigrant desitja tornar al seu país i rebre allà la pensió que licorrespon pel seu treball als Estats Units, el govern americàli descompta un 25%, en concepte de “alien tax”.

Sr. President, molts dels catalans que vivim als Estats Unitscreiem que es hora de reformar lleis que van ser revisades perdarrera vegada fa gairebé un quart de segle. Ni corresponena la globalització d’aquesta època, ni a les necessitats delspobles i els seus ciutadans, que cada cop més busquenoportunitats fora de les pròpies fronteres.

La doble nacionalitat no tan sols pot afavorir als ciutadansque surten, sinó al país propi. Si aquest facilita la seva tornada,s’enriqueix també amb els coneixements i l’experiència quehan adquirit al país d’acollida. No cal dir, que quan es tractad’un país capdavanter en molts terrenys, com és els EstatsUnits, les avantatges d’aquesta aportació podrien ser no-tables.

Ningú és més conscient que vos, Sr. President, dels beneficisque poden proporcionar els intercanvis culturals, tecnològicsi de tot ordre amb aquest país. Aquest, és evidentment, unade les seves raons del seu viatge a Califòrnia.

Els catalans que sortim a l’estranger som ambaixadors de lanostra terra allà on anem a raure, expandim la llengua i culturacatalanes pel món, a nivell individual i de grup. El que és més,mitjançant la nostra conducta i tarannà procurem deixarsempre ben alt el nom de Catalunya. Desitgem ser sempreconsiderats catalans, no tan sols fora de Catalunya, sinósobretot a la nostra terra, tan si hem adquirit o no, una segonanacionalitat.

És per això, Sr. President que demanem avui la vostraintervenció i ajut per tal de que es revisin les normes obso-letes del Codi Civil de l’Estat espanyol, amb relació a lanacionalitat.

Moltes gràcies pel seu temps i la seva atenció.

Respectuosament,

Els Catalans de Califòrnia.

Pere GarrrigaSecretari

7

Casal

Presentation of Grup Dansaire Catalunya

at the Humanities West program

One Hundred Years in Barcelona

Herbst Theater, San Francisco

February 9, 2002

Some say that man has a need to find fulfillment by express-ing himself. He communicates his feelings in many ways.Among them dancing. Since the earliest times when we gath-ered to celebrate successful harvest, to start courtships, or toworship gods dancing has been present. And to this day,with all of our sophistication, who can argue that it is of noless social significance?

Thus, it is not surprising that Catalan communities, like peoplefrom all lands on earth, would develope their own distinctivedances, transmitted from generation to generation, and modi-fied by each according to the fashions of the day. They arriveto us today as living traditions.

The dancers are gathering now to perform the first of thesedances. In this case perhaps the most important and populardance of Catalonia, the Sardana. If you’ve never seen asardana before prepare yourselves for a surprise. It’s a ringdance to be danced by a community. Different versions of itwere probably performed throughout the Mediterranean forages.

This sardana is called Roda de Ter, a town along the banks ofthe Ter river that traverses the heart of the Empordà region ofnorthernCatalonia, where this form of the ring dance origi-nated. The Empordà, by the way, derives its name fromAmpuries, the Greek Emporium or market place, the first Greeksettlement at the dawn of Catalonia’s history.

The dancers are trained and directed by Joan Comellas and agood deal of the success of the group should be credited tohim. Mr. Comellas is a native of Berga, nestled in the foothillsof the Pyrenees. The next dance, “Ball de nans nous” or“Dance of the elves” was once danced with large paper-maché heads, to emphasize that these were Catalan hobbits .

This next dance is from Montblanc, a walled city, wonderfullyrestored, in southern Catalonia. There’s a story that goeswith this dance. Hereu Riera was a rich farmer whose sweet-heart had become very ill. He promised the Lord that if shewould get well he would dance over a cross resting on glass

of wine without spilling it. The dance is a very popular Catalantune and our young graceful Wendy Andreu will gracefullydance it instead of Hereu Riera.

Here’s another popular dance. Some, such as this one, have acomical bent. It’s called “La Tirotitaina” and comes from thebeautiful Pallars area in the Pyrenees. This is high countrywith green meadows, cows and lots of mud. The people herewear protective wooden shoes or “esclops” and so do ourdancers. Dancing with wooden shoes? There’s a funny imageright there!

While the dancers do a quick change of costume I’ll tell yousomething about the Group Dansaire. All of our dancers aremembers of Casal, a Catalan social, cultural and fraternal asso-ciation based in Los Angeles. Casal was organized in the early80s and our members, who don’t necessarily have to be Catalan,come from all walks of life. We love to get together to speakour language, recall old dances, eat a good meal and danceour sardanas.

The outfits the dancers are wearing are traditional Catalancostumes. Their footwear are “espardenyes” or “espadrils”originally made out of rope (espart), a vegetable fiber, with acloth top and long laces. Such a type of shoe was used forthousands of years with little change and prevalent through-out the country until a generation or two ago. We also haveseen the red “faixes” or waist bands, a very common attirealso of Catalan farmers up until a few years ago. The men’sshort trousers are typical 18th century garb. Something miss-ing is their hat, the “barretina”, a distinctive woolen sock typeof head gear, worn for centuries in the countryside.

The music you hear is played by an 11 musicians orchestracalled a “cobla”. The sound is somewhat peculiar because ofthe instruments it uses. Besides the horns and trumpets thereis the tenora, a long tenor oboe, which sings the melodies.There is also the flabiol, a piccolo type instrument, and thetamborí, a minute drum. The sardana is danced today through-out Catalonia. One of it’s beauties I think is the way it brings acommunty together. It’s a social ritual. It’s a dance of solidar-ity. All are invited to join in the ring and express themselvestogether.

Every Sunday in Catalonia one can find places where sardanasare danced. These are public dances performed in streets orsquares. For many years, there have been sardanas in front ofthe Barcelona cathedral on Sunday noon and in front of CityHall in the afternoon. The dance, as it is coreographed today,dates from the mid 18 hundreds. The music and dancers have

8

Casal

to adhere to certain rules. Though the melodies change thestructure of the music is fixed. In every sardana dance ringthere is leader who is attentive to the changes in the musicand calls out the beginning and ending of each sequence.

Perhaps some of you will recall the opening of the BarcelonaSummer Olympics of 1992. It was a most spectacular inaugu-ration. It started with five huge rings of sardana dancers fill-ing the Olympic stadium depicting the five Olympic rings.The sardana has been endorsed by UNESCO as a dance forall humanity, worthy for all of us to learn. A Sunday is setaside in June called Sardana Day to encourage all to comehold hands together this dance, where freedom, joy, solidar-ity and moderation blend.

Another aspect of Catalan dances is its rich gallery of giants,large heads, beasts and monsters. Most towns of Cataloniahave their unique set of such characters. The giants are usu-ally 10 feet tall couples depicting legendary heroes of Catalonia.When called upon they dance. The large heads (“capgrossos”) are usually comical or even grotesque characters,some imaginary, some real, to make fun. The beasts and mon-sters are something else. In my grandparents hometown ofVilafranca there was a fierce black fire spewing dragon thatinspired fear in children and respect in elders. When he danced(carried by a very strong fellow) everyone stayed away at asafe distance. He was made in the early 15th century. He wasthe towns mascot, sure to defend it ward off the worst evils.

Then we have the human towers, seven, eight, nine and tenstories high. We’re living in the golden age of these now.When I was a boy only two or three towns had them. Nowthere are 40 or 50 “colles” who build them. This is anothercommunity enterprise. A successful colla requires about 200men and women. To watch a tower grow is very thrilling.They can be a pillar consisting of only one person standingon the shoulders of another. They’ve built them 8 personshigh recently! Or they can be towers of 2 or more persons perstory. To be successful the foundations of these towers haveto meticulously be laid and require at times more than 100individuals. This is also a dance because once the third storyis reached the music of “la gralla” starts to play its heraldingtune. The people are hushed as the tower, sometimes shakely,grows to the rhythms of the music. As the upper stories arebuilt the lighter weight, more agile members of the group climbto the top. The last to top it, a brave boy or girl, salutes andquickly descends to the applause and jubilation of the crowd.

Finally we have the more extreme forms of dance – the devilsor diables. Together with a frenzy of young people they will

terrorize the streets in their patrol around the village. Theymove to the beat of a drum carrying powerful firecrackers atthe edges of their pitchforks. Here we find elements of thewildness that can take hold of Catalans, the “rauxa” of theirpersonality. Whereas the sardana may demonstrate their“seny”, the devils may be their “rauxa”. Seny means the abil-ity to do what is wise, just and correct. And rauxa, the abilityto let all the stops out, to cancel all restraint and embrace amorbid sense of wildness.

Both of these traits have been present throughout Catalonia’shistory. With “seny” Catalonia has learned to build a build anenterprising forward looking society, with “rauxa” it has suf-fered through violent revolutions. Vicens Vives, a great Catalanhistorian has said that in the last 5 centuries 11 importantrevolutions – more than any other country in Europe.

The dancers are ready again and we will start with anotherSardana. This is a free form Sardana, for show, where certainliberties have been taken. The sardana is combined at thestart with a Galop to introduce the dancers.

For the next three dances we go to back to Berga, Mr Comellas’hometown. The first was performed on a big holiday in frontof the Church after the mass honoring the patron saint of thetown. It has a soft melody and perhaps because if its religiousconnotations is called “Ballet de Deu”, “God’s Dance” per-formed by Joan Comellas and Nuri Andreu.

Around Christmas throughout Catalonia there is a type ofreligious-popular theatrical performances called: “El Pastorets”or “The Little Shepherds”. The plots usually revolve aroundhow a group of simple shepherds set out to find the InfantJesus in the stable manger of Bethlehem and how they out-smart Satan who is continuously trying to thwart them. Theclimax of course is finding the glorious manger. At that pointthe shepherds dance a sardana in front of the Infant. Themusic is recorded from a live performance if you listen care-fully.

This last dance was performed to inaugurate the Corpus fes-tivities of June in Berga. It is popularly called the PATUM, awild festival which can be traced directly to the late 14th cen-tury but no doubt has roots in prehistoric festivals. Berga isnamed after the “bergatani” an Iberian tribe mentioned byRoman historians.

(Text of Peter Garriga’s presentation)

9

Notícies

Un curset de perfeccionament del català

La Generalitat ens ha fet arribar un curs de llengua catalana,“El Català Diari”, que podria ser interessant pels qui volguessinaprendre a escriure millor el català. És un curs que ha ofert eldiari El Periódico i consta de 15 unitats en forma de CD-ROMi fitxes. Els destinataris del curs són persones que en generalvolen tenir un coneixement ampli, precís i adequat de la llenguacatalana per a utilitzar-la en qualsevol situació comunicativa.Seria una manera de preparar-se pels exàmens dels nivells B iC de català del departament de cultura. Per tant, no seria uncurs per a principiants.

Els CD ROM són compatibles amb qualsevol ordinador quetingui Windows 95/98/2000 i 32 Mb de memòria RAM, lectorde CD ROM i monitor VGA en color de 800x600 de resolució.I amb Internet Explorer 4.0 per comunicar-se amb els redac-tors.

Les unitats tenen continguts en ortografia, morfologia, sintaxi,lèxic, comunicació oral, comprensió lectora i expressió escrita.

Els que estiguin interessats en seguir aquest curset es podenposar en contacte amb el secretari, Pere Garriga apcgarriga@cs.com

Festa Aniversari del Pare Jordi Duran

El dos de febrer, un dissabte al vespre, el Grup Dansaire vaparticipar en un homenatge que la comunitat de la parròquiade Santa Rosa de Lima feia al Pare Jordi Duran amb motiu decomplir-se el seu 75è aniversari. Va ser una festa molt simpàticaa la sala parroquial que estava plena de gom a gom de feligresosi amics. El Pare Duran, que és soci del Casal, es va ordenarsacerdot a l’Estadi de Montjuïc durant el Congrés Eucarísticdel 52. Va estudiar a Burgos a l’escola de missioners i va serdestinat de bon principi al Japó. Eren temps difícils depostguerra en aquest país i el Pare Duran té moltes anècdotesa contar d’aquesta experiència. Després va ser destinat alsEUA i a partir dels anys 60 ha treballat en la zona del sud deCalifòrnia. El Pare Duran, que ara té el títol de monsenyor, esd’un temperament alegre i tranquil i d’un tracte molt agradable.Ens va dir que ara amb els 75 es retiraria però seguirà vivint enun piset a la vora de la rectoria i segurament influint en lamarxa de la parròquia. Vam poder observar moltes mostresd’afecte entre el públic que assistia a la festa. Va convidar alGrup Dansaire a seure al seu costat després de l’actuaciódurant el què quedava de festa i menjar amb ell el què servien.I ens va assegurar que vindria al nostre pròxim aplec.

El Pare Duran amb el Grup Dansaire

10

Notícies

La Festa de Nadal

El Casal va celebrar la seva tradicional festa de Nadal ambmolta animació i un bon aplec de nens i nenes que venien atractar amb el cagatió i el Santa Claus.

L’orquestra Good Vibrations va amenitzar el ball i unes quantesbones cuineres del Casal es van presentar amb els seus galld’indis. Després es va fer el brindis amb cava i el torronstampoc van faltar. Tothom s’ho va passar be. Abans que ensadonéssim ja era hora de plegar. La festa es va acabar ambuna sardana.

Afegim algunes fotos. A veure si endevineu qui fa de SantaClaus.

Reunió del NAFCA a Houston

El 8 de desembre passat es va reunir a Houston la juntadirectiva de la North American Federation of Catalan Asso-ciations. El president de NAFCA, David Cardús, va informarque quatre governadors d’estats americans (Maryland, Texas,Pennsylvania I Houston) i un alcalde van declarar l’11 desetembre Dia de Catalunya en les seves jurisdiccions.Malauradament la tragèdia d’aquell mateix dia a Nova York iWashington van produir un calfred a l’alegria dels catalans.Esperem que en el futur puguem seguir commemorant aquestdia de tristos esdeveniments tant pels catalans com pelsamericans. La petició es va fer gràcies a la col·laboració del’American Institute for Catalan Studies. Potser el Casal podriapresentar una petició similar al governador de Califòrnia.

Una nova iniciativa del NAFCA és el de poder transmetremillor la nostra llengua als nostres fills i nets. Es un problemapoder-ho fer efectivament pels que vivim en aquest país. Lesmillor edats per a esdevenir multilingüe és fins els 10 anys. Enaquestes edats la llengua s’acostuma a aprendre a casa. Lasituació es complica quan només un o cap dels pares parla elcatalà. Aleshores cal l’ajuda de mitjans d’ensenyament.Voldríem demanar a la Generalitat que desenvolupi uns mitjansapropiats per a ser utilitzats pels pares o avis.

Inclòs en el butlletí hi ha un qüestionari sobre això. Es recollirandades per a presentar a la Generalitat. Us demanarem els nomsi les edats dels vostres nens i els vostres coneixements delcatalà. Feu arribar aquest qüestionari a famílies que coneixeuque podrien estar interessades. Us demanarem que ens feuarribar les vostres respostes al Casal amb la major brevetatper a tirar el projecte endavant que creiem podria ser de granutilitat.

La mainada amb el cagatió i l’avi

El Santa Claus encantat del bon comportament de la Teresa Wroblewski

11

Notícies / Articles

Necrologia

El primer de febrer va morir en Samuel Lemoine, el pare de laNorma Cristina Vargas, de complicacions d’una pulmonia. Totsels què havíem tractat aquest senyor haurem quedat entristitsper la notícia. Malgrat la seva avançada edat, sempre l’havíemconegut com una persona plena de ganes de viure, d’immensacuriositat, gran capacitat d’entusiasme i al corrent de tot elquè passava pel món. Tenia l’habilitat de veure l’humor quesempre roda entre els nostres quefers i preocupacions. I finsl’últim va gaudir donant un tomb per la pista de ball al pasd’un tango amb la seva esposa, filla o netes. Era unincondicional del Casal i no faltava mai a cap de les nostresfestes. Lliçons ens ha donat a tots de com viure fins a laplenitud dels anys. El nostre condol a la seva família.

Des d’Apple Valley

Molts dels nostres antics socis recordaran els matrimonisSambres i Salvador. Per molts anys havien sigut socisincondicionals del Casal, aquells que mai falten a una festa niregategen la seva ajuda quan és necessària. Durant els prim-ers anys de la nostra entitat havien format part del grup queamb la Maria Dolors Martí havien donat l’empenta necessariaperquè puguessim arrencar bé. Eren dues germanes, la Paquitai la Cinta casades amb el René Sambres i el Josep Salvadorrespectivament i vivien a l’est de Los Angeles per la zona deEl Monte. El Josep Salvador havia sigut un dels nostres prim-ers tresorers. Era un home molt simpàtic, sempre disposat aparlar de les vicissituds de la seva vida. Si la conversa tiravacap a la Guerra Civil el Josep contaria anècdotes de les sevesexperiències d’ex-combatent amb els milicians i els cos demetralladores. Era una home gran, fort, generós i molt segurd’ell mateix. Després de la visita del President Pujol a l’Aplecde Primavera del 86 va dir que per commemorar el diaconstituiria una barbacoa al Rancho Dominguez percommemorar la diada si algú l’ajudava. No es va fer mai peròno per falta de ganes per part del Josep. La Teresa Wroblewskim’ha contat que aquests matrimonis van ser els primers amicsque van tenir ella i el Henry quan van arribar a Los Angeles dejoves sense conèixer a ningú. Van ser una gran ajuda moral iels ha estimat com si fossin la seva família des d’aleshores.

Fa uns anys cada matrimoni va decidir comprar-se una casa aApple Valley, a prop l’una de l’altra, al peu de les muntanyesde San Bernardino on comença el desert elevat del Mojave.Després de jubilats van anar a viure-hi. Les dues filles delmatrimoni Salvador i la filla dels Sambres vivien també en lesrodalies. I allà han viscut sempre més. Naturalment els era

molt difícil venir als aplecs del Casal i la seva presència eramolt infreqüent. Mai però han deixat de ser socis. I llegeixenàvidament el nostre butlletí de cap a peus. Malauradament elpes dels anys ha anat minvant la seva salut. En el 97, el Josep,que havia estat bastant malalt l’any anterior del cor, vaprometre, amb aquella voluntat que el caracteritzava, que sitenia les forces vindria a l’Aplec de Primavera. I així ho va fer.Recordem bé els que el vam saludar en aquella ocasió la granalegria que portava al abraçar-nos. L’emoció va ser massaperò; es va desmaiar tot just començada la festa i va estarinternat en un hospital per uns dies abans de tornar a AppleValley. A l’any següent va morir.

La Paquita Sambres, la més jove de les dos germanes, ara és laque es troba més delicada de salut. De fa temps se li va declararun càncer que porta controlat en l’actualitat. Més recentmentperò ha tingut problemes amb el cor. Ara s’està recuperant acasa d’una recent estada a l’hospital. La Cinta veu a la sevagermana cada dia. I les filles i nets els estimen i tenen curad’ells.

Des del Butlletí els amics del Casal us trameten Paquita, Renéi Cinta els seus records, millors desigs i afecte.

Visita del President Pujol

La passada setmana el President de la Generalitat Jordi Pujolva visitar Califòrnia. Pujol va visitar diverses empreses i cen-tres d’investigació de Silicon Valley i algunes universitats,com Berkeley i Stanford.

El president de la Generalitat, juntament amb el consellerd’indústria Sr Subira i el conseller d’universitats Sr Mas Colell,es va entrevistar amb una delegació de les Beques Balsells,encapçalada per el Sr. Balsells, el Sr.Alexopoulus, rector del’escola d’enginyeria d’UC Irvine i el Sr.Rangel, coordinadordel programa Catalunya-Califòrnia.

A la reunió també van assistir enginyers catalans que estantreballant actualment a Califòrnia.

Durant la trobada es va tractar la creació de dos programespilot de recerca i desenvolupament entre Catalunya i Califòrnia,que involucrarien professors de la Universitat de CalifòrniaIrvine, professors de universitats catalanes, així com membresd’empreses catalanes i californianes.

Actualment existeix un programa de beques per a joves

12

Articles

enginyers catalans que estiguin interessats en cursar unpostgrau o fer recerca a Califòrnia. Fins ara hi ha hagut 24estudiants que han completat aquest programa i actualmenthi ha un total de 12 estudiants catalans a UC Irvine.

A la fi de l’entrevista, el President Jordi Pujol es va mostrarmolt interessat amb aquest programa i el seu potencial.Aquestes activitats serien econòmicament suportades per laGeneralitat de Catalunya, l’Universitat de Califòrnia-Irvine iles pròpies beques Balsells.

El President va confirmar que el govern de la Generalitatincrementarà la seva ajuda als investigadors catalans de laUniversitat d’Irvine, augment que va xifrar en més de 112,000euros a l’any.

Laia Pagès

Pete Balsells, Dean Alexopoulos, Jordi Pujol, RogerRangel

Presentació del profesor Rangel al sopar amb el President Pujol

13

Articles

Pete Balsells, Dean Alexopoulos, Jordi Pujol

Pujol anuncia desgravacions fiscals per ales empreses que inverteixin en novestecnologies

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, haanunciat avui que Convergència i Unió (CiU) presentarà unnou projecte de llei sobre mecenatge, amb la finalitatd’aconseguir “més desgravacions fiscals” per a les inver-sions que empreses, particulars i fundacions realitzin en novestecnologies, i altres matèries culturals, socials i científiques.

Jordi Pujol ha manifestat en roda de premsa la seva intenciód’actuar “de forma més decidida en aquesta línia, per crearuna nova cultura, tal com s’ha fet a Califòrnia”, i tot i ser“conscient de la polèmica que aquest tipus de propostes creen

perquè sempre hi ha qui creu que les desgravacions podenconvertir-se en ‘coladors’ per evadir impostos”.

Aquesta és una de les conclusions que ha tret el president dela Generalitat en acabar el viatge d’una setmana per Califòrnia,on ha posat especial èmfasi a conèixer directament com aquestpaís, el primer en el món en tecnologia avançada, ha resolt larelació entre les empreses, la investigació, les universitats iles noves tecnologies (investigació i desenvolupament).

Pujol ha visitat aquesta setmana diversos centres de SiliconValley, on es troben les principals empreses i centresd’investigació de noves tecnologies, com les universitats deBerkeley, d’Stanford, l’estatal de Califòrnia, els laboratorisLawrence i l’Stanford Sinchroton Radiation.

Durant el seu viatge a Califòrnia, el president de la Generalitatha mantingut també nombroses entrevistes i reunions ambels rectors de les universitats i principals dirigents d’empresesubicades en aquesta zona de Califòrnia, com SunMicrosystems, NASA, Apple, així com amb empresariscatalans establerts a Califòrnia.

Jordi Pujol ha assenyalat l’interès del Govern català per millorari impulsar l’establiment d’empreses petites, però que actuenen realitat com a multinacionals, i que el consellerd’Universitats, Andreu Mas-Colell, va batejar com a“micromultinacionals”.

El conseller d’Indústria, Antoni Subirà, ha afegit que s’ha defomentar l’esperit empresarial de joves que volen tenirempreses esteses per diferents punts del planeta, de petitamida, però amb una gran agilitat impulsada per Internet i perla facilitat de desplaçament que avui existeix.

Sobre això, Jordi Pujol ha inaugurat avui la seu que l’empresacatalana AIA (Aplicacions Informàtiques Avançades), que téla seva seu central al Parc Teconològic del Vallès passat i queal novembre va obrir una oficina en el cor del món dels negocisa San Francisco, al costat de Market Street. L’empresa estàdirigida per Regina Llopis i el seu marit, Lluís Llopis.

L’empresa catalana ha aconseguit un contracte amb l’empresaelèctrica Pacific Gas and Electric Company, a la qualsubministra un software que actua per preveure els llocs ones poden produir “situacions crítiques” en el subministramentelèctric en una zona, i al mateix temps indica les solucionsimmediates a aplicar en cas d’una apagada.

14

Articles

La tecnologia està sent estudiada per Fecsa-Endesa, RedElèctrica Española i també per altres companyies espanyolesd’electricitat, segons ha informat Regina Llopis, que no havolgut donar informació sobre els seus pressupostos, inver-sions i la seva despesa en investigació (només va dir quesuposava el 90 per cent del seu pressupost), atès que a finalsde febrer donarà a conèixer la seva companyia públicament aCatalunya.

En el cas elèctric, cal destacar que Califòrnia no té una situaciódiferent a la catalana, ja que té una única companyia al nord(que és la Pacific Gas) la qual actua en règim de monopoli enel transport elèctric, i els preus els estableix el govern (val 0.35euros el quilowatt/hora). La producció d’electricitat és unmonopoli estatal.

Sopar amb el President Pujol a San Francisco

El problema, com han reconegut aquí les autoritats, “no estàresolt”.

D’altra banda, Jordi Pujol ha confirmat avui que el govern de laGeneralitat incrementarà la seva ajuda als investigadorscatalans de la Universitat d’Irvine, augment que va xifrar enmés de 112,000 euros a l’any.

Salvador AragonesSAN FRANCISCO (CALIFÒRNIA)

Extret del diari electrònic Vilaweb 19/01/2002

15

El president parlarà a la Cambra de Representantsde l’Estat de la costa oest

Pujol viatja a Califòrnia per establircontactes educatius i tecnològics

Firmarà un acord de col·laboració i diversosintercanvis

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, inicia demà un viatgede set dies a Califòrnia amb l’objectiu de reforçar i ampliar elscontactes i la col·laboració entre Catalunya i aquest Estatnord-americà en matèria de recerca científica, educacióuniversitària i els sectors empresarials relacionats amb lesnoves tecnologies aplicades a la societat de la informació.

Durant la visita oficial Jordi Pujol firmarà un acord decol·laboració sobre educació, recerca i tecnologia amb altespersonalitats de l’Estat de Califòrnia. Aquest acordcomplementa i amplia el protocol de col·laboració que ja vanfirmar les dues delegacions l’any 1986.

L’acte institucional més destacat de la visita serà el discursque dirigirà el president de la Generalitat als membres de laCambra de Representants i del Senat, reunits en sessióconjunta, demà dillun s, a la seu del Capitoli de l’Estat deCalifòrnia. Les cambres legislatives d’aquest Estat nord-americà reserven habitualment aquest privilegi a lesrecepcions oficials a caps d’Estat o de govern, amb la qualcosa aquest acte està considerat de la màxima importància.

Important programa

La densa agenda del viatge inclou una llarga llista de reunionsamb destacats representants dels sectors empresarials ifinancers de Califòrnia, així com amb directius catalansestablerts a la zona.

En aquest sentit, el president Jordi Pujol, que viatjaràacompanyat dels consellers Antoni Subirà (Industria, Comerçi Turisme) i Andreu Mas-Colell (Universitats, Recerca i Societatde la Informació), inaugurarà divendres la nova seu a Califòrniade l’empresa catalana Aplicacions Informàtiques Avançades,que ha desenvolupat un programa informàtic únic i pionerque permet optimitzar els recursos energètics i controlar elsproblemes derivats dels talls de subministrament elèctric.

Projectes conjunts

Un dels aspectes més destacats de la visita serà la firma, demàdilluns, d’un acord de col·laboració entre la Generalitat i l’Estatde Califòrnia per promoure projectes conjunts i una majorcooperació en els sectors de l’educació, la recerca científica iles noves tecnologies, a més de promoure la creació de llocsde treball qualificats a Califòrnia i Catalunya.

A més de ser una declaració de principis, el document quefirmaran el president Jordi Pujol i els alts responsables del’Estat de Califòrnia estableix una llista d’objectius i uncalendari concret amb sis actuacions en l’àrea de l’educació ila recerca i vuit propòsits més en els sectors de la tecnologia,l’ocupació i el comerç.

Intercanvis

A partir d’aquest conveni, per exemple, s’establirà un marc decooperació per als intercanvis institucionals de professors iinvestigadors, al mateix temps que es treballara de formaconjunta en l’intercanvi d’estudiants.

L’acord, que serà ratificat dilluns a la capital de Califòrnia,destaca en especial els projectes destinats a promoure elsintercanvis i el desenvolupament de la recerca i l’aprofitamentde les noves tecnologies en els sectors universitaris iempresarials.

Després de destacar els aspectes històrics, climàtics i dedesenvolupament que comparteixen l’Estat de Califòrnia iCatalunya, el document que firmaran el president de laGeneralitat i les autoritats de Califòrnia expressa la confiançad’ambdós governs que “a curt i mig termini, es podran veureels dividends i resultats” d’aquest acord de col·laboració.

Joaquim ElcachoBARCELONA

Extret del diari Avui 13/01/02

Articles

16

Articles

Algun dia quan s’escrigui la crònica del Casal dels Catalansde Califòrnia hi haurà un capítol que es titularà l’Època delComellas. Haurà sigut l’època del Grup Dansaire Catalunyadel Casal que tan dignament ha presentat la dansa catalana alllarg de les costes de Califòrnia durant els últims set anys ique no hauria existit a no ser per les dots i entusiasme delnostre Joan Comellas.

Recordo perfectament quan l’amic Agustí Guardino em vapresentar el Comellas a un dels nostres aplecs al RanchoDomínguez. D’això fa una pila d’anys. El Comellas em vaexplicar que havia dirigit esbarts a Berga i a Sao Paulo en elpassat i li agradaria formar-ne un en el Casal. Li vaig explicarque veia difícil fer això aquí a Los Angeles on els socis estemmolt escampats. Un esbart necessitaria assaigs freqüents iper reunir-nos uns quants, la mitjana del temps de viatge encotxe segurament seria entre dos i tres quarts d’hora en unadirecció. Recordo que ho vam tractar després en una reuniódel consell sense crear massa entusiasme i si no m’equivocoho vam mencionar en un butlletí. Tampoc coneixíem gairealeshores el temperament del Comellas.

Va passar potser un any o dos i el Comellas em va preguntar,amb aquesta rialla seriosa característicament seva: “Escolta,com és que no m’has dit res sobre l’esbart?” Vaig comprendredues coses d’ell des d’aquell moment. Una, que era una per-sona tenaç, perseverant, i que no es donaria per vençutfàcilment. L’altra, que quan et preguntava una cosa sempre etcol·locava a la defensiva. Li vaig explicar que no havíem tingutgaire resposta de la seva proposta i vaig repetir les dificultatsque hi veia en un projecte com aquest. Però ell no estava deromanços i m’anava repetint, “És qüestió de començar lescoses. Ens podríem reunir uns quants a casa meva…”

L’oportunitat de formar un esbart es va presentar al cap depoc, després d’aquesta conversa. La Carme Farreras vaorganitzar el “Celebration Catalonia” a Santa Barbara, laprimavera del 1995. Es van fer en aquesta bella ciutat a 150quilòmetres al nord de Los Angeles una sèrie d’actes entorna temes catalans amb la participació del Casal. Una d’elles vaser ballar sardanes en diversos indrets públics de la ciutat eldia de Fundació del Presidio el mes d’abril. Un grup de socisdel Casal, vestits de “catalans” amb espardenyes, els homesamb faixes i barretines, les noies amb “corpinyos”, mitenes imalles, entre elles la Carme Farreres, vam presentar, el millorque vam poder, la nostra dansa nacional. Tots ja sabíem ballarsardanes una mica, però el Comellas ens va entrenar un parellde vegades i ens va donar els tocs perquè ens presentéssimuna mica més professionalment.

L’ÈPOCA DEL COMELLAS

El diumenge després de la festa de Fundació del Presidio, elCasal havia programat l’Aplec de Primavera a Santa Barbara.Era la primera vegada que fèiem un aplec fora de Los Angeles.Va ser un dia memorable. Vam llogar un autobús que sortia delRancho Dominguez, vam anar a missa a la Missió de SantaBarbara amb un sermó del rector de la missió en que enspresentava com a compatriotes del fundador d’aquell lloc, ivam cuinar paelles al seminari franciscà al costat de la missió.Va venir molta gent. Es donava la casualitat que un grup quefeia un documental per la televisió espanyola sobre la presènciadels emigrants espanyols a Amèrica, es trobava a Santa Bar-bara filmant la nostra festa.

El Comellas ens va convèncer a uns quants presentar algunsballets com els que ballaven a la seva joventut a la sortida dela missa de Corpus de Berga. Ho faríem a la sortida de la missade la Missió que és quan atrauríem més gent. Es va presentar:“El ball dels nans nous”, “El ball de la morisca” ballat pelComellas i la Laura Andreu, “El ball de nans vells” i una sardanaper començar i la “Santa Espina” per acabar.

Els ballets havien de ser una sorpresa. Així ens ho havia exigitel Comellas. El que ens portàvem entre mans no ho havíemanunciat, ni dit a ningú, ni al president, ni a la Carme Farreras.Per vàries setmanes ens havíem estat entrenant els dissabtesa la tarda a casa del Comellas i gaudint força fent-ho. Va seruna presentació excel·lent. Tot gravat en vídeo i pel·lícula.Vam rebre no tan sols molts aplaudiments sinó molta gent quevan demanar com es podien apuntar per formar part d’aquestgrup dansaire. I així va arrencar el Grup Dansaire Catalunya il’època del Comellas. Va ser un cop magistral del mestre. Elsescèptics havien de callar. Durant els assaigs vaig comprendreque aquest home era fora de sèrie, que vivia la dansa com unbon violoncel·lista respira el seu instrument.

Aquells primers anys una bona colla de socis van passar perles files del Grup. El Comellas va anar ampliant el repertori deballets i els seus vestuaris. Van aparèixer balls singulars com“La Tirotitaina” del Pallars Sobirà, ballat amb esclops, o elpopular “L’Hereu Riera” , de Montblanc, ballat amb unes creusde fusta a terra, o l’espectacular i difícil “Ball de les Cintes ode les Gitanes” en que es cargolen i descargolen cintesmulticolors entorn a un pal. Es va preocupar per ferconnexions amb Catalunya per música i suport. De ferbanderins i fer brodar escuts. Promocionava el grupentusiàsticament. Estava disposat a ballar allà on fos. I es vananar acumulant actuacions i experiència. Aquest any, desprésd’aquell començament del 95 a Santa Barbara han complert

17

Articles

un total de mes de 60 actuacions. Han actuat a festesimportants a les places principals de les ciutats de San Diego,Los Angeles i Santa Barbara, i a un dels millors teatres de SanFrancisco. Han ballat davant de les missions de San JuanCapistrano i Santa Barbara, a festes a la casa del cònsold’Espanya a Los Angeles i la societat d’òpera de Los Ange-les, a universitats i vàries vegades al Laguna Folk Festival, idavant de les càmeres de la televisió d’un dels canals localsde televisió.

Com dic, han passat bastants socis per les files del GrupDansaire, però els que han sigut el seu suport incondicionalhan sigut, a mes del Mestre Comellas, la família Andreu, lesgermanes Josefina Rodgers i Rosa Maria Pfeiffer i els seusmarits fins el seu retorn a Catalunya l’any passat, la CarmeRoig i la Teresa Wroblewski. Els fills del Comellas, l’Emilio il’Alfonso s’han encarregat del sistema de so a l’hora d’actuar,una peça essencial de les presentacions. I la seva esposaMaria també li ha fet costat en moltes de les actuacions.

El repte més gran del grup ha sigut el compromís d’haverd’assajar cada setmana. Això ha sigut fonamental pel seu èxiti un factor decisiu en forjar el grup. Per a molts era un sacrificimassa difícil. Potser només una persona amb les qualitats itemperament del Comellas podria assolir modelar un grup enaquestes condicions. Els entrenaments els feien a vegades acasa dels components del grup, però principalment al RanchoDominguez a un indret al costat de la piscina. Era un lloc ideal,a l’aire lliure i amb tot l’espai que fos precís. No va ser del totfàcil aconseguir aquest lloc. El Rancho pertany a l’ordre delsreligiosos claretians que des de que el Casal es va fundarsempre ens han acollit per fer els nostres aplecs a la sevapropietat. Però això només és un parell de vegades a l’any.Vam comptar amb l’ajuda entusiàstica i inesperada del PareGarcia per això. Es un sacerdot navarrès que havia estudiat lacarrera als seminaris claretians de Catalunya. Ell va ser peruna època el padrí del grup i no faltava a cap dels assaigs. Sialgú es queixava del destorb a la pau del recinte que podiencausar les tenores se les tindria que veure primer amb ell.

Ara el nostre Comellas s’està disposant a jubilar-se.Acompanyat de la Maria ha decidit tornar al seu poble deBerga on els dos van néixer, es van criar i es van conèixer, id’on va originar la seva passió per la dansa. Tornen desprésd’haver emigrat fa quasi mig segle.

Estem d’acord en que amb la seva falta passarà la brillantèpoca del Comellas a la història del Casal. Sabem que ningúha sigut més emblemàtic del que es pot fer al Casal amb un

home apassionat i ningú més mereixedor de totes lesdistincions que el Casal li pugui donar.

Pere Garriga

CURRICULUM VITAE

Joan Comellas i Masubens

Dades Biogràfiques

Lloc i data de naixement: Berga, Catalunya, 2 d’Agost de 1933

Data d’emigració de Catalunya: 27 de Gener de 1957

Residències fora de Catalunya:

Sao Paulo, Brasil, de gener de 1957 fins a maig de 1977

Los Angeles, Califòrnia, de maig de 1977 a l’actualitat

Activitats de Projecció de Catalunya

Berga:

—De 1950 a 1956 ocupà el càrrec de Director del Esbart Queralt

—Principals actuacions: Pastorets, Borreda, Avià, Berga ialtres

Sao Paulo:

—De 1957 a 1962 ocupà el càrrec de Director de l’EsbartDansaire Pau Casals

—Principals Actuacions: Casal Català, centres espanyols ibrasilers i televisió de Sao Paulo

A Sao Paulo, Brasil, va dirigir l’Esbart Dansaire Pau Casalsdurant 6 anys (1957 al 1962) tenint actuacions destacades ales emissores de televisions de Sao Paulo i centres culturalsde la ciutat. Entre 1974 i 1976 va organitzar ballets catalans al

18

Articles

Centre de Galícia i al Centro Hispano de Sao Paulo.

Califòrnia :

Los Angeles

— 1977 i 1978, Direcció ballets de fi de curs del EmersonElementary School.

—1995 al 2002 Direcció del Grup Dansaire Catalunya.

El 1995 a Los Angeles, va formar el Grup Dansaire Catalunyadel Casal dels Catalans de Califòrnia. Amb un repertori de mésde 20 ballets i més de 60 actuacions entre les que destaquen:

Humanities West de San Francisco,

Festes d’agost de la ciutat de Santa Barbara,

Festes de Fundació de Los Angeles,

Festes Juan de Cabrillo de San Diego,

Televisió Canal 22 de Los Angeles,

Laguna Folk Dance Internacional

UCLA Polish Folk Dance Internacional

Celebracions del Dia Universal de la Sardana a Newport Beachi El Segundo

Compton College Hispanic Days,

Consolat General d’Espanya ,

Aplecs del Casal dels Catalans de Califòrnia

Casa de España de Los Angeles

Centre Cubano de Los Angeles

Centre Gallec de Los Angeles

Festes de la Verge del Pilar a Santa Ana Califòrnia

Universitat de Fullerton, Califòrnia

Centre de Celebritats de Hollywood

Honors:

Menció honorifica de la ciutat de Los Angeles i del Pueblo deLos Angeles, Califòrnia

El Comellas aparellat en la seva primera epoca a Berga

19

Articles

El Comellas ben acompanyat amb les noies de l'esbart Queralt de Berga

L'Esbart Pau Casals de Sao Paulo, Brazil. El Comellas és el quart agenollat.

20

Articles

La Maria i el Joan Comellas a Sao Paulo

La Maria i el Joan amb el Golden Gate de San Francisco al fons

One Hundred Years in Barcelona

La fundació Humanities West de San Francisco va dedicar elcap de setmana del 8 i 9 de febrer a Barcelona durant els 100últims anys.

A vegades ens preguntem com pot ser que tant lluny de casanostra, del nostre país, hi hagi tanta gent que es puguiinteressar amb les coses “nostres” com són la llengua, cultura,art...etc. de Catalunya. I és que, com molts diuen: al món hi hagent per a tot. San Francisco és una ciutat no tan sols d’unencant especial, sinó que és una ciutat on a l’art i a la culturase li dona una atenció especial. La fundació “Humanities West”a San Francisco és una associació que des de l’any 1983 esdedica a educar i entretenir (distreure) a diferents audiències.El programa que ells van enviar s’enceta així: “Exploring his-tory to celebrate the mind and the arts”. Totes les sevesprogramacions ofereixen una àmplia i variada combinació deconferenciants, lectors i d’artistes presentant i parlant sobrehistòria social, música, art, i política .

Aquesta vegada la fundació va decidir dedicar 2 dies aBarcelona durant els 100 últims anys. Tots els actes van tenirlloc al teatre “Herbst Theatre”, un teatre molt conegut al bellmig de la ciutat i també un dels més antics a San Francisco.Com he dit abans, és increible que això reunís a un bon nombrede persones (potser més de 700).

Els actes van començar el divendres. La primera ponència va

21

se sobre la Guerra Civil espanyola i la situació de Barcelonad’aquell temps envoltada de revolucionaris i represió. Eldissabte al matí es va fer un homenatge a Catalunya. Elsconferenciants van presentat diferents ponències on vanparlar de Barcelona com cap i casal de Catalunya, la tavernadels quatre gats, lloc de trobada d’artistes i bohemis, comPicasso, Dali, Pau Casal.... Després de dinar el Grup DansaireCatalunya del Casal dels Catalans va presentar vuit balls rep-resentant a diferents parts de Catalunya. Per aquest grup,que fa set anys que es va fundar, aquesta ha sigut potser, lapresentació més important de la seva carrera. En Pere Garrigava informar al públic entre ball i ball dels orígens i procedènciadels balls, de com també qui forma el grup actualment, de comva començar i del director Joan Comellas. El programa es vaacabar amb la presentació de dues ponències més. La primerapresentada per la conferenciant Judith Rorher, va parlar d’enGaudí i la seva obra, i es clar, també de la polèmica situació iestat del temple de La Sagrada Família. Per acabar, unacatalana, Marta Altisenc de la Universitat Califòrnia de Davisva parlar de la part literària, de la renaixença i el movimentliterari a Barcelona a finals dels segle XIX.

El Comellas agraciat amb el premi del tortell

Grup que es va desplacar a San Francisco per l'actuacio al Herbst. D'esquerra a dretaagenollats: Carme Roig, Teresa Wroblewski, Joan Comellas,; drets: Maria i Emilio

Comellas, Wendy, Nuri i Quimet Andreu, Pere Garriga i Patricia Petherbridge.

Articles

22

Els Casal dels Catalans va tenir la magnífica oportunitat departicipar d’aquest aconteixements gracies al grup dansaireCatalunya, que tot i que és un grup d’afeccionats, varepresentar amb molt d’orgull, no tan sols a Barcelona sinó aCatalunya a través de la música i el ball.

Carme Roig

Grup Dansaire fent el brindis a la terraça de les Caves Gloria Ferrer de Sonoma

Parlant

de ballar...

Em va semblar rmolt adequat el pensament d’en Marc Carrerasquan ens va transmetre la idea de dedicar aquest butlleti alGrup Dansaire de Casa Nostra i la seva ànima en Joan Comellas.Personalment no he pogut disfrutar de les ballades pero emplau en gran manera que molts altres catalans I no catalans sí,i que tinguem aqui aquesta mostra tan espectacular i maca dela nostra terra. A tots els aplaudiments ben merescuts itributats hi afegeixo el meu amb molt de gust.

I ni que això de ballar no sigui molt substancial en la mevavida... em permeto participar amb un parell d’anècdotes per-

Actuació a San Francisco

Articles

23

sonals al respecte. La primera és que jo em vaig estrenar en lafeina d’Escolapi – fonamentalment ensenyança iaccidentalment totes les tecles que es podien tocar...- en elcol.legi d’Olot l’any 1954. (Entre parèntesis: Allò del granConcil.li... encara només s’estava pensant...) A Olot hi gastaria10 anys de les meves millors energies. Les Escoles Pies estanlocalitzades en un lloc privilegiat: Tot una ala de la formosaPlaça Clarà. A la dreta, en aquell temps, hi havia un cine moltmaco i famós: L’Ideal. Davant d’ell gairebé tot l’any, dissabtesal vespre i diumenges al matí hi refilava la tenora i s’hi ballavensardanes. Un cap de setmana em va venir aveure el meu germàmés petit dels vuit que vam ser, en Xavier, per parlar-me delseu problema: Festejava amb una noia emigrada de Murcia i elpare, ja vidu, no volia saber res de la “xarnega”. La cosa eratant sèria que en el joc hi entrava l’herència i tot. El pobrexicot no sabia pas que fer.. Be, encara que això ja és una altrahistòria val a dir que al final, de quatre nores que el pare vatenir, l’esposa del Xavier va ser la més estimada i la que méssatisfaccions l’hi va proporcionar en la seva vellesa.

Doncs tornant a Olot: el meu germà Xavier, aquell dissabte idiumenge es va posar a ballar sardanes al costat del col.legi,davant de l’Ideal. Cal precisar aquí que ens assemblavemmolt i molt i només ens portavem uns tres o quatre anys dediferència. En definitiva, en les setmanes posteriors corria pertot Olot el bla, bla, bla.... de que el Pare Martí –sense sotana,on s’ha vist això!...- havia ballat sardanes a la Plaça Clarà...

La segona anècdota al respecte és ja estant a Califòrnia. De1990 a 1993 vaig ser Pàrroco de Maria Auxiliadora i em vatocar celebrar les Noces d’Or de l’Adoració Nocturna allí. Iamb aquest motiu vam organitzar un viatge a Terra Santa. Aixíva ser que vaig conèixer Israel. Al 1995 i estant de Vicari aSanta Llúcia, a City Terrace, vaig ser invitat a un altre viatge aIsrael pero amb visita a les piràmides d’Egipte i pujada alSinaí. I creieu-me que va valer la pena. Vaig gaudir, deixeu-medir “com un camell”.... segons ilustra la fotografia... durantaquell parell de dies d’estança a El Caire i després ambl’aventura de pujar –en plena nit, perquè de dia el sol esberlales pedres...- els TRES MIL esglaons que té el camí fins a daltde tot on Moisès va gambar mils d’anys enrera...

Val a dir que per passar de El Caire cap a Israel obliga a badaruna estona el famós Canal de Suez. Però l’anècdota al respectedel ballar va ser la nit en què com a complement i diversió ensvan convidar a un passeig en vaixell pel riu Nil. Amb el preu hihavia inclòs el sopar, begudes i diversió. El vaixell no era captransatlàntic però adequat pel servei als turistes. Només veure’lesperant et feia pensar en la opulència dels Faraons que milers

d’anys enrera es sabien donar la seva bona vida. La decoraciói abundància de l’or et transportava a través del temps a unpassat meravellós. Ja acomodats els turistes, el vaixell vacomençar a moure’s suaument i a poc a poc hi va començar el“show”: Benvinguda,...orquestra,... cantants... El número fortva ser l’aparició d’un xicot vestit amb faldilles fins als peusdonant tombs sobre ell mateix com una baldufa i sense parar,al compàs, es clar, de la música. Sense perdre ni ritme ni vol,una faldilla va començar un vol més ampli i ell la va anar fentpujar cos amunt fins treure-se-la pel cap. Van sonaraplaudiments, naturalment. Però ell no parava de donar voltesi va seguir fent pujar una altra faldilla d’un altre color. Mésaplaudiments i ell seguia ballant. I una altra aldilla cos amuntfins a sortir també pel cap. Així fins a mitja dotzena de faldillesde variats colors. Jo em preguntava en silenci com podiaaguantar el xicot tantes voltes i més voltes de tot el cos sensemarejar-se. Perquè pot resultar relativament fàcil donar unesquantes voltes sobre si mateix però era evident que era totauna proesa de resistència i capacitat fer la baldufa per unabona estona sense perdre el cap...

Jo he vist al llarg de la meva vida molts espectacles de circtant o més sorprenents. Però mai havia vist un jove ambsemblant capacitat per ballar com aquell del passeig amb vaixellpel Nil a Egipte, en la seva capital El Caire.

Vull acabar desitjant que si la vida és com un riu que va a pararal mar... el nostre Grup Dansaire ni que perdi ara el cap...segueixi demostrant la seva capacitat de mereixer aplaudimentsde tots els privilegiats que els puguin veure ballar... I quesigui per molts anys.

P. Ramon Martí, Escolapi

Articles

24

El Butlletí som:Pere Garriga, editor en cap i redactor.Marc Carreras, Joan Carmona i Òscar Gargallo, editors.

Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de:

Carme Roig, el Pare Escolapi Ram-Mar, Roger Rangel, Laia Pagès,Cristian Casanova, Jasmina Casals, Natàlia Galiana i Pete Balsells,qui ha fet sentir la seva veu.

La Veu del Pere Balsells

Dear family and friends:

I want to share with you some exciting news that has occurred in the past few days in a program entitled, “California CataloniaProgram for Engineering Innovation,” which is a cooperative effort of the University of California Irvine, led primarily byProfessor Roger Rangel, University of California, Irvine (UC Irvine) and supported by Dean Nick Alexopoulos and me, witha goal to expand the basis of the Balsells Fellowship to incorporate some additional cutting-edge technology, using theCatalan students under the Fellowship, research facilities of the University of California at Irvine, the cooperative effort ofCatalan universities in a research program involving Catalan-California industries, to be able to develop a series of researchpilot programs of interest to Catalan and California universities.

On January 17, I hosted a dinner in San Francisco for Catalan President, Jordi Pujol, and also the Catalan Minister of Industry,Antoni Subirà; the Minister of Universities, Andreu Mas-Colell; as well as other dignitaries. The purpose was to interest theCatalan government in such program, which would require a considerable amount of funding and will be, in part, funded bythe Catalan government, the University of California Irvine and me with the purpose of starting two pilot programs ofresearch and development, which would involve, initially, professors of the University of California, professors of thePolytechnical University in Barcelona and other universities in Catalonia, members of Catalan industries and members ofCalifornia industries. The work will be done in California by the students that come to the university under the BalsellsFellowship, and this year 8 students came from Catalonia with a total of 12 students attending the university at present, andso far, we have had 24 students that have completed the program of Masters or Doctorate in engineering since 1995. Webelieve that this young talent can contribute considerably to these pilot programs, which can enhance the program ofdeveloping between California and Catalonia. A considerable amount of effort was placed in this presentation, primarily byProfessor Rangel, in cooperation with former fellow students who are now engaged in working in California in differentresearch projects and the staff at the University of California and other students that have completed their studies inCalifornia and are working in Catalonia

I’m very excited about this program, based on the success of the Balsells Fellowship, and we are carrying it one step forwardto be able to use the resources that these young people offer to take it into industry. I wanted to share this exciting news withyou.

The President, Jordi Pujol, indicated that he is very excited about the program possibilities and looks favorably towardsfunding it.

Sincerely,

Pete Balsells

Les despeses de publicació dels butlletins del 2001 han sigut en part subvencionades en col.laboració amb la Direcció Generalde Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.