BUTLLETÍ

1

ÍNDEXParaules del President (1)

Casal:

Des del consell (2)

Catalans a la costa del Pacífic (4)

Grup Dansaire (5)

Cau de la Mainada (6)

Notícies (7)

Articles (10)

Epítom de la guerra civil (10)

The impossible dream (12)

Parla un company dels màrtirs (14)

La Moreneta era blanca (15)

La veu d’en Lluís Jofre (16)

El Butlletí. Número 53. Edició de primavera. Maig 2001PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47

Email 105333.325@compuserve.com - http://www.casalcalifornia.org

Paraules del President Words of the President

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA

We had a very good turnout for the spring Aplecand we had a typical April, Southern Californiaday, with the sun. We must be thankful that wealways have nice weather during all the Aplecswe’ve had in the spring and the fall.

There was a lot of participation for various mem-bers of the Casal in making this a success, and Iencourage such participation from all of you sothat we can divide the work among all of us andencourage new members and associate membersand friends to help us so that the work gets doneand we all have more time to enjoy the festivi-ties.

News from everyone. We encourage everyoneto participate not only in doing items of the Casalbut personal news, about events, and about his-tory. We all have different views and differentevents and stories that we would like you toshare with all of us and I encourage you to doso.

Next fall we expect to receive seven more stu-dents, which will help make the work easier andthus more rewarding. Please take the time to thankthe students and fellows that devote a lot ofeffort in putting the Bulletin together, managingthe business and the web pages for the Casaland also bringing news and sending news toCatalonia.

A special recognition at this Aplec goes to ourfriends from San Diego, and in particular, thePresident and the members of the Casa de Españade San Diego.

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califòrnia

Hem obtingut uns resultats molt bons de l’aplecde primavera, amb un dia típic del mes d’abril i delsud de Califòrnia, ple de sol. Hauríem d’estaragraits que sempre ens ha fet bon temps tant alsaplecs de tardor com als de primavera.

Va haver-hi molta participació per part d’algunssocis del Casal per tal que tot sortís tan bé, i jo usencoratjo a tots per a que participeu i així poguemdividir millor la feina. També vull encoratjar als noussocis i amics del Casal per a que ens ajudin, demanera que la feina s’acabi abans i tots poguemgaudir de la festa.

Notícies per a tothom. Us volem animar no nomésa participar en activitats del Casal sinó també aque compartiu amb nosaltres noticíes personals,informació sobre esdeveniments o sobre història.Tots nosaltres tenim punts de vista diferents itambé històries o informació que ens agradariacompartir amb tots els socis; us animo a que hofeu.

Per a la propera tardor esperem rebre set estudiantsmés, que ajudaran a fer la feina més fàcil i per tantmés agradable. Si us plau, preneu un temps peragraïr als estudiants i becaris que dediquen moltde temps i esforç per editar el Butlletí, encarregar-se d’assumptes del Casal i de la pàgina web, iintercanviar notícies amb Catalunya.

Un reconeixement especial en aquest aplec va alsnostres amics de San Diego, en especial al Presi-dent i socis de la Casa de España de San Diego.

Pete BalsellsPresident del Casal

dels Catalans de Califòrnia

2

Des del Consell ...

Casal

Reunió Consell1 d’abril 2001

La reunió del consell va tenir lloc al Rancho Domínguez el 1d’abril del 2001 i va començar a les 11:15 AM. Van estar pre-sents tots el membres del consell amb l’excepció del presi-dent Pere Balsells i el vocal Joan Bertran. També van assistirla Pepita Martínez, l’Agustí Guardino, en Joan Comellas, elQuimet, la Nuri Andreu i els becaris Joan Amatller, Miki Sainz,i Mari Cruz Villa.

Es va seguir el següent Ordre del Dia:

1. Aprovació de l’última acta.

2. Lectura de correspondència

3. Informe sobre la formació del Programa de PresènciaCatalana a les Costes del Pacífic inaugurat al Colegio Jaliscode Guadalajara, Mèxic.

4. Assegurança de responsabilitat (liability)

5. Subvencions sol·licitades

6. Estat de Comptes

7. Nous Socis

8. Cau Mainada

9. Organització Aplec

Es van acordar o esmentar els següents punts:

1. Es celebrarà la Festa de la Sardana al Newport BeachFashion Island com altres anys el Dia Universal de la Sardana,el diumenge 17 de juny. En Garriga farà la sol·licitud a FashionIsland. El Comellas tractarà d’aconseguir del Joan Vidal iGoyolà un CD de la sardana que s’ha de ballar.

2. Es van llegir les “clarificacions” sobre l’assegurança. Elspunts que encara no quedaven prou clars eren: qui són elsparticipants i si els nens del cau estan assegurats. El Garrigaescriurà una carta a l’agència Driscoll demanant mésclarificacions sobre aquests temes.

3. El secretari va presentar un resum de les subvencionsdemanades a la Generalitat i al Govern Espanyol. El Furnéenviarà un còpia del resum a un amic de la Generalitat.

4. La tresorera va informar que el balanç del compte correntdel Casal és de $7300 i que els ingressos de les quotes delssocis en el que va d’any són de $1305. El secretari va explicarque això correspon a 82 socis. Falten uns 38 encara per renovard’acord a la llista de l’any passat.

5. La Carme Pons ha informat que el Cau de la Mainada acabaràel curs a finals de maig. S’espera tornar-hi l’octubre. Esnecessita un professor/a. La Carme Roig escriurà el text per aposar un anunci a la pàgina web i al butlletí. El Garriga demanaràal consulat si ens poden ajudar a trobar-ne un.

6. El calendari de les nostres activitats a Santa Teresa s’ha dereservar als voltants del 30 de juny. Cal demanar les següentsdates: 8 de desembre del 2001, festa de Nadal i 22 de juny del2002, festa de Sant Joan. La reserva de la festa de Sant Joand’enguany del 23 de juny ja està fet. La Pepita Martínez ensdonarà la data que cal fer la reserva a Santa Teresa.

7. La pròxima reunió serà l’assemblea programada pel 3 dejuny.

Pere GarrigaSecretari

L’Aplec de PrimaveraEl 22 d’abril va tenir lloc el nostre tradicional Aplec dePrimavera celebrat com gairebé sempre al Rancho Dominguezdurant un dia resplendent que feia honor al nom de l’aplec.Com altres anys, també les vigílies de la diada haviendemostrat les inestabilitats pròpies de la temporada i enshavien mostrat les conegudes possibilitats d’haver de menjaruna paella sota la pluja – cosa que no hem hagut de fer mai enels 20 anys que portem amb aquestes celebracions.

La tarda del dia abans ens havíem desplaçat al Rancho per aconèixer de primera mà l’estat de la finca. Ja fa un any queestan fent obres al Carrer Alameda que dóna entrada al recinte.S’està fent una important reforma urbanística en aquesta zonade la ciutat de Los Angeles. L’anomenat Alameda Corridorconvertirà el carrer en una artèria per a vehicles de transportque permetrà portar mercaderies ràpidament del port al cen-tre mateix de la ciutat. De moment però, la carretera continuatallada i per a no despistar massa a la gent, hem hagut derecórrer a rètols grans, globus i banderes catalanes marcantel camí malgrat les seves males condicions.

3

Casal

L’estat del Rancho és immillorable. Amb el Pare Corominasvam fer un recorregut pels jardins. Ens va explicar que lescompanyies de Carson i Del Amo són controlades perdescendents de la família Domínguez i que han firmat un acordamb l’ordre religiosa de la Casa Claret que ocupa la propietatsegons el qual Carson i Del Amo se’n cuidarà del mantenimentde la finca que inclou la antiga casa pairal de la família. Aquestacasa es potenciarà com a museu turístic i lloc de reunions del’empresa. La Casa Claret que avui dia té les funcions deresidència i lloc de jubilació pels Pares Claretians de la provínciacontinuarà gaudint de l’ús del lloc sense tenir ara lespreocupacions del seu manteniment. Gràcies a tot això, elsjardins lluïen els colors de primavera en les millors condicionsen que mai les havíem vist. Des de que va arribar al Rancho famés d’un quart de segle la millora dels jardins havia sigut unade les afeccions predilectes del Pare Corominas. Gairebé totsels arbres que emmurallen la propietat, que té una superfícieequivalent a mitja dotzena de camps de futbol, van serplantades per ell. Una obra majúscula i de gran clarividència.Contribueixen així a la sensació d’oasis que hom té un copentra al jardí.

La festa del diumenge va ser ben maca. Vam començar amb lamissa al migdia celebrada pel Pare Garcia que ha estat des dela seva fundació un dels millors amics i promotors del GrupDansaire. Després de la missa es va cantar el Virolai i venerarla imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Al sortir algú ensva dir: “Ja saps que ara han descobert que no era morenaabans”... I efectivament així ho vam llegir a l’Avui uns diesdesprés (vegeu les Notícies).

El Grup Dansaire ens va delectar amb els seus balls ambalgunes varietats que no havíem vist abans. Ens va agradar“L’Hereu Riera” i veure l’agilitat de la Wendy Andreu ballant-la al bell de la rotllana sobre els bastons creuats.

Després va tenir lloc un acte molt maco. El Casal va lliurar ales germanes Rosa Maria Pfeiffer i Josefina Rogers i els seusmarits unes plaques d’agraïment pels cinc anys que haviencol·laborat amb el Grup Dansaire. Aquest any s’han jubilat itornaran a Catalunya a viure a una torre de Cunit a la vora delmar. El Joan Comellas, director del Grup, va demanar a lesgermanes que ballessin una vegada més el seu “Ball deMajorales”, cosa que no esperaven però a la que van accediri amb llàgrimes als ulls i amb molta emoció així ens vancomplaure per última vegada.

Després es va servir una bona paella, un plat delicat (tot i elsseus orígens gens refinats dels pescadors i la gent de camp)

segons els entesos, que són molts. Els becaris són elsencarregats d’aquesta tasca i van cuinar tres grans paelles.La Pepita Martínez, que ja s’havia jubilat d’aquesta feina, vavenir a l’aplec i els va donar un cop de mà, la mà de l’àngel quel’acabaria de beneir.

Després de la paella es va fer un brindis, obsequi de la casaFreixenet i del nostre vice-president Joan Furné, acompanyatd’un pastís sobre el que hi havia una inscripció celebrant el20 aniversari d’aquesta trobada.

Es van organitzar les carreres de sacs i la trenca de l’olla pelsnens. Molts d’aquests nens formen part del grup del “CauMainada” que es reuneix el dissabtes a Santa Mònica. Algunsd’ells van portar les seves labors a l’Aplec. Vam quedar benimpressionats amb un llibre de contes escrit i il·lustrat perl’Anna Preston.

Amb la rifa i unes quantes ballades més de sardanes va cloureun altre memorable aplec.

4

Casal

A començaments del març la Patricia Petherbridge Hernàndezi jo vàrem ser invitats pel Colegio de Jalisco a participar enuna reunió que apart de prometre ser una experiència moltagradable podria tenir consequencies remarcables.

L’objectiu principal de la trobada va ser definir un programad’estudis titulat Presència Catalana a les Costes del Pacífic(PCCP). Té com a ambiciosa finalitat el recollir les petjadesdels catalans per terres de l’oest del gran continent. Teninten compte però que aquests serien els primers passos enaquests estudis i que els components del grup, encara queentusiastes, no tenen encara els recursos ni els coneixementsper abastar un tema que podria ser enciclopèdic, ens limitaríem,que no és pas poc, a documentar la presència dels catalans ales nostres costes de l’oest, o sigui les de Mèxic i Califòrnia.

La trobada va ser convocada per José Maria Muriá, el presi-dent del Colegio de Jalisco. Aquest senyor, nascut a Mèxic,fill de pares catalans exiliats durant la guerra civil espanyola,dirigeix aquest important centre de investigacions sobre temessocials de l’occident de Mèxic. Compta amb 18 investigadorsen les àrees de història, sociologia, antropologia, economia,etnomúsica, lletres, art i educació. El col·legi també és uncentre de docència i imparteix doctorats en aquestesespecialitats. Compta amb una important biblioteca de 60 milllibres i documents relacionats amb la història colonial delnord i oest de Mèxic. La major part d’aquesta col·lecció provéde l’historiador americà Miguel Mathes acumulada al llarg de35 anys. El Col·legi va ser fundat el 1982. Com a resultat parcialde la seva labor porta publicats més de dos-cents llibres.

El Col·legi de Jalisco és a Zapopan, poble fundat en remotstemps colonials a poca distància de Guadalajara i que gaudeixd’una mare de Déu morena venerada en una gran esglésiabarroca de franciscans on es concentren peregrinacionsmultitudinaris de tot el país. A aquest lloc, que vibra ja en unric teixit d’història, el senyor Murià va convocar a vuitpersones per a dialogar sobre la formació i els primers estudisdel PCCP. Entre els altres convocats estaven Miguel Mathes,Clever Chavez, Julio Montané i Martí Soler, persones decredencials impressionants.

Miguel Mathes havia estat catedràtic de la Universitat deSan Francisco. És tot un pou de ciència i d’anècdotes. Laseva especialitat ha estat la història colonial d’Espanya al’oest americà. Havia passat un temps a Espanya durant laseva joventut estudiant documents colonials als diferentsarxius del país i parla el castellà amb fluïdesa. Coneixpersonalment a la majoria dels especialistes del ram. Voldriacomençar fent un estudi sobre Francisco Carbonell,

l’interessant cas d’un valencià del segle XVII - un temps enque estava prohibida l’entrada a les colònies americanes alshabitants de la corona d’Aragó- condemnat a Mèxic com espiaperquè se l’havia sentit parlant “francès”.

Clever Chavez és un metge militar, brigadier general retirat aGuadalajara. Aquest senyor ha estat interessat en laCompanyia de Voluntaris Catalans. Elements d’aquestacompanyia, assentada a Guadalajara per un període, forendirigits per Pere Fages per acompanyar a Gaspar de Portolà ala primera expedició de colonització de Alta Califòrnia el 1769.Chavez també ha seguit al Dr. Prat, el metge de la famosaexpedició, que es va distingir cuidant als malalts afectats perl’escorbut i fent al mateix temps estudis de la flora californiana.

Julio Montané va proposar estudiar les expedicions del PareFont que va acompanyar a Anza per a fundar els primerspobles de Califòrnia i va explorar àmplies zones dels desertsde Arizona i del sud de Califòrnia. Montané, que ara viu aHermosillo, s’ha dedicat professionalment a la recerca colo-nial. Va néixer a Xile de pares catalans i de nen va viure aBarcelona. La seva estada a Catalunya va coincidir amb laGuerra Civil. Vivia a prop de la Generalitat. Té el recordinesborrable, en un bombardeig de la capital, d’havercompartit el refugi amb el President Companys qui l’haviaencoratjat a ser valent.

Martí Soler, nascut a Catalunya, és fill de l’historiador catalàJosep Soler Vidal. És el cap de l’Editorial Umbral de la ciutatde Mèxic. Està acabant de preparar per publicació la biografiade Pere Fages del seu pare, ampliada amb material querecentment s’ha trobat a l’Arxiu Nacional de Mèxic sobre lallarga estada de Fages a Califòrnia, de la que va ser governadorper un període.

Murià va proposar tornar a publicar el llibre de Carner Ribalta“Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia”,com a homenatge al seu autor. Carner Ribalta, un gran patriotacatalà, exiliat a Mèxic i a Califòrnia després de la Guerra Civil,havia assistit a molts dels actes del Casal durant els seusprimer anys. Antics socis del Casal havien tingut amistat ambell. El pròleg del llibre recordarà la seva vida i obra.

També es va proposar compilar un “Diccionari del Catalansde Califòrnia”. Murià ens va donar un exemplar del“Diccionario de los Catalanes de México” que ell va coordinarel 1995. El diccionari seria un compendi de petites biografiesde catalans que al llarg de la seva història han contribuïtd’alguna manera al seu país adoptiu, i un punt de referènciaper a futures investigacions. Pensem que el Casal podria

Presència Catalana a les Costes del Pacífic

5

Casal

ajudar en els dos projectes.

Finalment vaig presentar la proposta del Pere Balsells de dotarla meitat d’una beca postgrau a UCI per a portar a termerecerca sobre un tema relacionat amb el programa d’estudisdel PCCP assessorat per un catedràtic de UCI. Es van suggerirmaneres de completar el finançament i el Dr. Mathis va suggerira un professor de UCI per a iniciar el programa.

Per acabar bé la reunió de treball del primer dia, Murià vasuggerir que sopéssim a un restaurant de la vora del Colegioque s’especialitzava, qui sap si per influència del Colegio, encuina catalana i que es diu “Montseny”. Ens van servirmagníficament. Un tenor acompanyat d’un piano cantavacançons romàntiques de començament de segle i ambientavabellament la vesprada. Entre les copes d’un vi negre català iles anècdotes insòlites de Mathes i Chavez vam acabar ambgala un dia memorable.

S’estan fent passos ara per a començar els projectesproposats. Voldria invitar a qualsevol que hi vulgui col·laborara posar-se en contacte amb mí.

Pere Garriga

Grup DansaireReferent al Grup Dansaire Catalunya, dec assabentar-vos deque el passat dia 30 d’abril vàrem celebrar els 6 anys de lanostre fundació , sincerament no crèiem arribar tan enllà. Elpassat mes de febrer vàrem actuar en el Internacional LagunaFestival Folkdance per segon any consecutiu i com sempre,vam ser molt aplaudits. El mes de març vam actuar a la BaseNaval de San Diego per tercer any consecutiu, molt ben re-buts tan pels assistents com també per la Casa d’Espanya. Iel mes d’abril vam actuar a l’Aplec de Primavera del Casaldels Catalans de California, fent una bona actuació per elsassistents al esdeveniment.

És una pena que els Catalans que vivim a Los Angeles, notinguem una mica més voluntat en valorar les actuacions delnostre Grup, doncs assistir a les nostres actuacions es valorari donar impuls al folklore de Catalunya, això és una de lesraons que a vegades et fa perdre la bona voluntat de seguirendavant , quan veus que els propis de casa nostra no et fancostat , en fi els CATALANS som així.

Actuació del Grup Dansaire Catalunya al’Aplec de primavera i el ball de la sardana

La fotografia mostra l’homenatge que es va fer als ex-dansaires que retornen a casa nostre, John i Rosa Maria

així mateix a Harvey i Josefina .

Juan Comellas

6

Casal

En Teo s’en va de vacances, i com tots els nens que tenen aldavant una gresca d’aquesta mena, no hi cap de content:prepara les joguines que es vol emportar, els patracols per laplatja, i és el primer en estar a punt per el viatge.

Bé, és molt possible que els catalans de Califòrnia no sàpiguendel que parlo, perquè el Teo no és cap personatge de WaltDisney, ni un dels monstres del Pokemon. Tanmateix, això jaho saben els nens del Cau, perquè ells si que s’han familiaritzatamb en Teo, al llarg de les trobades culturals que tot just hanacabat.

Ells han conegut aquest nen eixerit i molt popular entre elsinfants de Catalunya, a través dels contes que han escoltaten el cau els dissabtes. En el darrer, els nens catalans deCalifòrnia van viatjar també amb en Teo encara que tan solsfos amb la imaginació, i de passada varen aprendre motsrelacionats amb l’estiu i l’esbarjo.

Després, tal i com ja és costum amb aquest tipus d’activitat,els alumnes del centre educatiu que hem batejat amb el nomde “Cau de la Mainada”, van expressar de forma plàstical’aventura de l’estiu.

Va ser la darrera classe de la temporada. El Cau ha tancat lesportes simbòliques, perquè és un cau itinerant fins l’octubreque bé. Ara arriba el moment de la reflexió i de l’organitzacióper al curs proper.

L’experiència d’aplegar nens de famílies catalanes, de formaperiòdica, per ensenyar-los llengua i cultura a través deactivitats lúdiques, ha estat prou positiva, tot i el seu caireinformal.

Encara que no s’ha aconseguit la contractació de cap mestre,la Carme Pons, encarregada de cultura i la Carme Roig deRelacions Públiques, al Casal dels Catalans de Califòrnia, queté un títol de mestra a Califòrnia, al igual que la Montse Todavan treballar de valent per tal que les jornades pedagògiquesi d’esbarjo del Cau tiressin endavant. Ho han aconseguit ambescreix.

Es pot dir que aquest any s’han posat els fonaments d’unprojecte amb el que molts havíem somiat abans: el de comptaramb una escola catalana a Califòrnia. Hem vist que obstaclestan anomenats com el de la distància, es poden superar quanhi ha motivació. La Pili Gatell, o la família Fuentes i Colilles ensón una bona prova. Tant uns com els altres s’han traslladat

els dissabtes des de Thousand Oaks a Santa Monica, perquèels seus fills participessin en les activitats del cau.

Una desena de nens de edats que oscil·len entre els tres inou anys han pogut conèixer en el curs de vuit mesos, moltescoses sobre les tradicions catalanes, des de la popularcastanyera, a la llegenda de Sant Jordi. Ho han fet tot jugant- han jugat molt- i de passada han après cançons, han fetmanualitats, i han berenat a la catalana: força pa amb tomàqueti xocolata desfeta amb melindros.

Aquesta convivència ha aconseguit que s’anessin formantvincles d’amistat entre els nens i també els pares - és a dir lesmares, pocs pares s’han animat de moment -. Al final, nensque en un principi, no estaven massa convençuts de teniruna activitat més els dissabtes, han acabat enyorant el cau.Quan hi tornarem? pregunta en Marc, de 6 anys. I el mateixpassa amb l’Arnau o en Brian, de 5, per anomenar algunsdels convertits.

El parèntesi de l’estiu permetrà fer nous plantejaments:estudiar la possibilitat de disposar d’una seu per al cau,pensar si en definitiva, l’objectiu del centre ha de ser l’esplai,o es vol reforçar l’ensenyament actiu de la llengua catalana,o bé, si es pot dur a terme la integració d’ambdues coses. Elque si és cert és que cau; o escola, ens cal comptar amb un odos mestres, -hi ha varietat d’edats-, i també, la col·laboracióde voluntaris: membres del Casal que vulguin aportar elsseus coneixements a l’enriquiment de les activitats del cen-tre pels infants catalans a Califòrnia. Des de curses debicicletes, a competicions d’escacs, o representacionsteatrals, per posar alguns exemples, les possibilitats decol·laboració son infinites. Qui s’anima?

Josefina Vidal

Las persones interessades en col·laborar amb el Cau de laMainada, es poden dirigir a:

Pere Garriga (310) 640 88 47 105333.325@compuserve.comCarme Pons (310) 399 19 99 xixunet@aol.comCarme Roig (310) 374 49 52 whiterat@aol.com

CAU DE LA MAINADA: ELS FONAMENTS D’UN PROJECTE

7

Notícies

ANUNCI

EL CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA,NECESSITA UN O DOS MESTRES CATALANS AMBEXPERIÈNCIA D’ENSENYAMENT EN PREESCOLAR OPRIMÀRIA, PEL SEU CENTRE DE LA MAINADA.

HORES DE TREBALL: 2/3 CADA DISSABTE.

REMUNERACIÓ: A CONVENIR.

DIRIGIR-SE A:

Pere Garriga (310) 640 88 47 105333.325@compuserve.com

Els nens del Cau preparant les mones de Pasqua

Els nens i les mares del Cau d’excursió alMuseu Getty. Descansant sogre la gespa.

Projecció exterior:Pere J. Balsells fa donació d’una biblioteca a la

seva terra nadiua.

Pere Jofre Balsells (conegut per Pete entre els amics), presi-dent del Casal dels Catalans de Califòrnia, ha fet una donacióde 800 llibres a l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt(Conca de Barberà), de la rodalia de la qual provenen els seusavantpassats. Els llibres són, en gran majoria, de temàticaamericana i poden contribuir a fer conèixer millor els lligamsentre catalans i californians, que daten dels anys de lacolonització. Els lligams daten de mitjans del segle XVIII. Éssabut que el primer governador de Califòrnia fou el català delPrincipat Gaspar de Portolà i que el mallorquí fra Juníper Serrafou el màxim exponent de la colonització.

Els llibres donats pel senyor Balsells formen part, ara, de laBiblioteca Municipal de Santa Coloma. Pere Jofre Balsells vanéixer a Barcelona el 1928, fill d’un pagès de Bellprat (rodaliade Santa Coloma de Queralt), on va passar la Guerra Civil. Als18 anys sortí titulat mestre de mecànica industrial per l’Escolade Treball de Barcelona i, havent mort prematurament sonpare, una seva tia, ja ben instal·lada als Estats Units, el reclamà.Així, pogué estudiar enginyeria mecànica als Estats Units.Treballà d’enginyer a la General Motors (Ohio) i més tardarribà a dirigir, a Califòrnia, el disseny del sistema pneumàticdel projectil Atlas, que posà en òrbita el primer astronautanord-americà. El 1965 creà una empresa dedicada a la fabricacióde juntes que han estat usades en els grans programes dellançament espacial dels Estats Units.

La primera reunió del Consell del Casal dels Catalans deCalifòrnia d’enguany va tenir lloc el 4 de febrer, presidida pelvice-president, Joan Furné, i el secretari, Pere Garriga,L’Assemblea de l’entitat és prevista per al 3 de juny.

Una activitat interessant del casal és l’adreçada a la mainada,grups de nens i nenes entre 3 i 10 anys, que es reuneixen uncop cada quinze dies per aprendre els rudiments de la culturacatalana en un parc de Santa Mònica.

Cal també remarcar que el Grup Dansaire del Casal ha tramèsinformació en anglès i un vídeo de com ballar sardanes a unamestra nord-americana de San José (Califòrnia). El GrupDansaire va actuar, el 18 de març, a la Base Naval de la Navya San Diego.

Article publicat a “Projecció exterior” l’abril del 2001

8

Notícies

SETMANA DE LA CULTURACATALANA A NOVA YORK

Els dies 25-28 de Febrer es va celebrar a la ciutat de Nova Yorkdiversos actes de promoció de la Cultura Catalana organitzadaper el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,Conselleria d’educació i cultura del Govern de les Illes Balears,la Cambra del llibre de Catalunya amb el patrocini del Copca,Freixenet i Puig.

L’objectiu era oferir una petita mostra d’alguns aspectes de laproducció cultural catalana actual ens els camps de l’edició,les arts plàstiques, el cinema i l’audiovisual

El programa d’activitats incloïa una exposició de pintura iescultura d’artistes catalans al Hotel Roger Smith, unaconferència del llibre i cinema a càrrec de Ventura Pons.Presentació de la Catalan Encyclopedia.com, inauguraciód’una mostra de llibres il·lustrats i audiovisuals (gastronomia,turisme i art infantil). També una conferència a càrrec del cuinerSanti Santamaria del Restaurant Racó de Can Fabes (Tresestrelles Michellin), degustació de vins i caves guiada perl’enòleg del Grup Freixenet. El sopar per a 50 persones vaestar a càrrec del cuiner Fèlix Duran del restaurant Cal Marietde la Serra del Cadí i va incloure: Crema de Mongetes ambbotifarra negra i ou de guatlla, Milfulls de Carbassó ambformatge de Cabra i tomàquet, Carpaccio de Tonyina Amanitamb vinagreta d’anxoves, Encenalls de Foie, Filet d’isard ambsalsa de Vi negre i rosta viada i Mousse de Crema Catalana.

També hi va haver una trobada amb els membres del CasalCatalà de Nova York i es va poder comprovar que ells tenenles mateixes preocupacions que els del Casal de Los Angeles:(trobar un local, subvencions oficials, participació del socis).

El tercer dia va haver-hi una recepció dels ambaixadorsd’Andorra i Espanya a la ONU Excms. Srs Juli Minoves iInocencio Arias. Una exposició del fotògraf Antoni Catany ala Galeria d’art John Steveson. Projecció del film “El Mar” deldirector Agustí Virallonga, conferència-coloqui a càrrec del’escriptor Baltasar Porcel i el professor de la Universitatd’Indiana Josep Miquel Sobrer al Instituto Cervantes. L’actordirector Woody Allen va assistir en aquest acte i també estavaprevista l’assistència del actor Michael Douglas i la actriuCaterina Zeta-Jones que es van excusar per estar rodant unapel·lícula a Canadà. La Delegació de la Generalitat va estarencapçalada per el Conseller de Cultura Sr. J. Vilajoana. AlCarnegui Hall es va celebrar un dinar patrocinat per Foodsfrom Spain/Trade Commission of Spain a càrrec del cuinerSanti Santamaria. En resum la Setmana Catalana (en realitat

Addició a la família LlauradóEl propassat 6 de març la Claudia Llauradó i en Raymund,cirurgià de cap i coll [això és com ara fan dir-se elsotorinolaringòlegs d’antany; al menys n’és més fàcil depronunciar-ho!], tingueren la joia del seu primer nadó, quefou batejat amb els noms de Luke James precisament el diade Pasqua, 15 de març a la Parròquia de St Joseph the Workerde Loma Linda. El juliol els tres s’absentaran per un any a unaclínica d’Alabama a fi que Raymund pogui seguir una “fel-lowship” en cirurgia reconstructiva. El Casal els felicita peraquest addició –creiem que n’hi ara 21 de Llauradós aNordamèrica-, els hi desitja succès a l’estat del sud i confiaque tornin aviat a les nostres festes.

Dr. Raymund, Claudia i Luke Llauradó

només tres dies) va ser de molta activitat però els actes novan tindré cap ressò a la premsa de Nova York; tot i així elsorganitzadors pensen repetir l’experiència.

Joan Furné

9

Notícies

Learn Catalan on the InternetPeriodically we run across those who would like to learn orimprove their Catalan. Sometimes these are people who hadbeen educated in Catalonia during the years of the dictator-ship and couldn’t learn to read and write in the language thatthey spoke even though they might have liked to. Others aredescendants of Catalans, born in the America who may un-derstand quite a bit of Catalan because they’ve heard it spo-ken at home but can’t speak or read it. Others may be stu-dents who intend to study in Catalonia or do research work inCatalan history or literature.

In the past Casal has sponsored evening classes of Catalanat USC and UCLA, which have been attended by studentsfalling in any of these categories. Classes have been given inCatalan at other locations of California in more or less spo-radic fashion. Unfortunately the demand is not very high,and distances are very great for some to travel to attend theclasses when they are offered. Here are some alternatives.

The Internet has opened many new vistas in learning at homeand Catalonia has been pioneered the field. The UniversitatOberta de Catalunya (UOC) has received many awards in thisregard. This year the International Council for Open and Dis-tance Education, which comprises a host of 140 countries hasdeclare the UOC the best virtual university in the world. Thisis only the latest of recognitions that span the last five yearsof this rapidly evolving technology.

In March the new program Interc@t was presented inBarcelona. This is a multimedia learning tool tailor made forforeign students planning to attend classes in Catalonia.Interc@t groups at the same address – www.intercat.gencat.es- all the programs available to a student to learn the language.The web site can be visited in Catalan, Spanish and English.It supports: Speakc@at, Sisplau and the University Conver-sation Guide. Interc@t also offers information on the statusof the Catalan language and programs of cultural welcomeand language exchange at Catalan universities. The object ofInterc@t is to offer a student the basics of Catalan to enablehim to understand and write it before arriving in Barcelona.

One of the main applications of Interc@t is Speakc@at whichprovides individualized instruction to students via email. Thecourse consists of 700 exercises distributed in 10 units and isequivalent to 40 hours of class.

Those who may like to further perfect their spoken Catalan

may do so by attending Casal sponsored functions wherethey can meet any number of our member who will be only tohappy to spent a while conversing in their beloved language.Other learning and work opportunities are available throughscholarships and various types of subsidies for qualified ap-plicants. You may find out more at www. Gencat.es/treball.

If you want to learn about the Catalan language you may wantto look at www.geocities.com/aeccsa. This web site, written inEnglish, is devoted to the Catalan language and literature andprovides a good panoramic view of it. You can read about itshistory, its grammar, some poetic samplings with English trans-lations, curiosities and related languages such as those spo-ken in Andorra, Llívia, Vall d’Aran or Alguer. This web pagewas designed in Argentina by the Asociacion de EstudiosCatalanes del Cono Sur de América.

Notícies del consolatEns comunica el consolat d’Espanya a Los Angeles que el 24de juny seran guardonats varies personalitats amb la medallade l’Ordre de Isabel la Catòlica. Entre ells tres dels nostressocis: el pare Joan Corominas, la Carme Farreras i el PereBalsells.

El pare Corominas, un dels fundadors del Casal, havia sigutl’editor del nostre butlletí en les seves primeres èpoques i hatingut una distingida activitat com a educador universitari icom a sacerdot entre la colònia hispànica de Los Angeles. LaCarme Farreras que fins l’any passat havia sigut vice-presidenta del Casal dirigeix l’oficina de projecció comercialde Catalunya a Los Angeles (el COPCA). El Pere Balsells,enginyer, inventor, industrial, ha sigut el nostre presidentdurant els últims 8 anys. Als tres donem l’enhorabona peraquesta important distinció.

El cònsol d’Espanya , Higinio Morales, complirà el fi de laseva missió a Los Angeles. Ha mostrat sempre afecte per lacolònia catalana a Los Angeles, assistint a molts dels nostresactes i en més d’una ocasió ballant sardanes amb nosaltres.Es traslladarà seguidament a Mosca per a complir el seu noucàrrec de Cònsol General de la capital russa.

Pere Garriga

10

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVILD’ESPANYA

IX. EL GENERAL BATETEntre els pocs catalans que arribaren al generalat hi ha EnDomènec Batet Mestres nascut a Tarragona el 30 d’agost del1872 i batejat uns dies després a la parròquia de Sant Joan.Degut a circumstàncies que succintament esmentarem ellcaigué en desgràcia arran el 1936 tant per al bàndol republicàcom per al nacional. Ha romàs en l’oblit fins el 1994 en queHilari Raguer (1) publicà una detallada biografia de la qual heresumit alguns aspectes.

Per la part meva hi ha hagut sempre una atracció cap aquestapersonalitat ja que la meva mare de soltera vivia amb la famíliaa Tarragona en un pis a la mateixa escala del llavors coronelBatet. Això era al carrer de Sant Agustí -el 1931 canviat aAngel Guimerà i el 1939 retornat a Sant Agustí- on el meu avitenia a la planta del carrer una botiga de robes “Le Printemps”-el 1939 canviat a “La Primavera”. Adhuc la filla Elvira deBatet i la meva mare eren condeixebles en el col.legi de mongesde Tarragona. La meva mare ens parlava molt de les bromesque feia al coronel Batet sobre si arribaria a general -ell hodubtava a vegades, la meva mare amb intuició femenina mai;anys després li deia: “ja ho veu, senyor Batet, com jo sempreli deia que portaria la faixa [de general]”.

Els pares de Batet tenien una posició econòmica molt bonaamb un negoci de magatzems de fustes importades. Enaquells temps els militars de carrera per a progressar haviend’anar als llocs on el govern ultraconservatiu i despòtic deMadrid mantenia guerres. Així ell anà a Cuba el 1895 a combatrela dita “segona insurrecció”. D’interés n’és el fet que el queesdevindria general Jordana viatjava en el mateix vaixell. Estornarien a trobar al Marroc i a l’Escuela Superior de Guerra.El tinent Batet a Cuba arreplegà la febre groga, 3 creus deprimera classe del Mérito Militar i una fractura al genoll quedeterminà el seu retorn a la Península.

Sempre que podia Batet demanava destinació a Tarragona iallí el trobem el 1901 contraient matrimoni amb Elvira Martínezde Larrea, d’una familia basca vinculada als jesuites bascs. Elmilitar Batet fou catòlic practicant. Més a més de la filla amuntesmentada tingueren un fill, Domingo, que causà problemes ala família degut a la seva orientació ultradretana tot esdevenintun membre de Falange Española. La filla, Elvira, es casà ambFrancesc Carbó i Cotal, home de negocis que fou com unveritable fill per al sogre; tingueren una filla, Maria Jesús, i unfill, Francesc. Aquest net del general Batet ha fet molt per arehabilitar la memòria del seu avi.

Durant l’estada al Marroc caigué sobre el coronel Batet lacarregosa tasca d’instruir expedients de responsabilitat alsparticipants a la desfeta militar d’Annual el 1920. Fou unalabor molt desagradable per a Batet, feta a contracor iúnicament per disciplina, perquè li molestà la intervenció depersones que volien que apliqués mesures diferents segonsels noms dels involucrats, molts d’ells de la camarilla d’AlfonsXIII, que pel seu favoritisme en el nomenament dels altscomandaments sembla estava implicat en el desastre africà.Batet notà nombroses irregularitats, l’ús desvergonyit demorfina, cocaina i alcohol entre els oficials a les ciutatsd’Àfrica. Es conserva un esborrany escrit a mà per Batet demés de 23 planes d’aquest expedient, però tota aquella feinafou en va, perquè quan el document estava a punt d’éssersotmès a les Cortes, el cop d’estat de Primo de Rivera el 1923-amb l’assentiment d’Alfons XIII- impedí l’esclariment delsfets i atribucions de responsabilitats.

Potser els sentiments republicans de Batet es despertarenllavors quan veié la turpitud d’aquells monàrquics. Durant lapreparació del document Batet contragué una amistat ambNiceto Alcalá Zamora, que en aquell temps era Ministre de laGuerra en un govern de la monarquia i compartia els seuspunts de vista sobre la question del Marroc. Quan AlcaláZamora fou president de la República nomemà Batet com acap de la seva Casa Militar per un temps el 1935.

Un paragraf de l’esborrany és interesantíssim, Batet escriví:

“El Comandante Franco del Tercio, tan traído y llevadopor su valor, tiene poco de militar, no siente satisfacción deestar con sus soldados, pues se pasó cuatro meses en laplaza para curarse enfermedad voluntaria, que muy bienpudiera haberlo hecho en el campo, explotando vergonzosay descaradamente una enfermedad que no le impedía estartodo el día en bares y círculos. Oficial como éste, que pidela laureada y no se le concede, donde con tanta facilidad seha dado, porque sólo realizó el cumplimiento de su deber,ya está militarmente calificado”.

Això fou escrit per Batet l’any 1922; ací cal recalcar que lamanca de talent i virtuts militars -però això sí: un egolatrismeacimat, superlatiu- de Franco han estat ben establerts endos llibres recents per Carlos Blanco Escolá (2) i NicolásSartorius i Javier Alfaya (3).

GENERALAT: El 1925 finalment és ascendit a general deBrigada i mana la guarnició a Tarragona. El 1931 a poc de

Articles

11

ArticlesEPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYA

proclamada la República és nomenat cap de la Quarta DivisióOrgànica Militar que comprenia Catalunya. Amb aquest nomla República substitugué el de Capitania General, pel doblemotiu que fou abolit el rang de capità general i que el nom decapitania era un descendent dels virreis, institució cent percent monàrquica. Peró la gent continuà referint-se a laCapitania, per a indicar tant d’on provenien ordres com l’edificide la Divisió Orgànica al Passeig de Colom.

Amb l’adveniment de la República les classes obrera icamperola volien molt i de pressa, pel qual motiu fou difícilmantenir l’ordre públic (una de les causes immediates mésimportants del cop d’estat del 18 de juliol). Entre altres fets elgener de 1932 els anarquistes de la FAI [Federación AnarquistaIbérica] ocuparen sis pobles amb indústria minera en l’àrea deFígols-Súria-Cardona-Manresa, hi prengueren elsajuntaments i hissaren bandera roja. El President del Govern,Manuel Azaña llavors, ordenà Batet que enviés una columnai que afusellés a qui trobés amb armes a les mans. En Batetactuà intel.ligentment i sufocà la rebel.lió amb el mínim debaixes tant dels anarquistes com de la tropa.

Un fet històrico-sociològic important és que entre les tropesenviades a l’Alt Llobregat hi havia el capità de CavalleriaFrederic Escofet, de bona família, monàrquic, admirador delgeneral Primo de Rivera i amic personal del seu fill José Anto-nio, el futur fundador de la Falange Española, que li semblavaun jove de molt bona disposició. Escofet es quedà fortamentafectat al veure com vivien les famílies d’aquells treballadorsen rebel.lia, ja que no coneixia “la pobresa de tanta gent, i enaquella operació va resultar militarment vencedor peròideològicament vençut. Es va passar a les esquerres, i seria elprincipal militar de la Generalitat tant el 6 d’octubre de 1934com el 19 de juliol de 1936”.

En la insurrecció del 6 d’octubre el President de la GeneralitatLluís Companys li escriví a Domènec Batet, General deCatalunya:

Excm. Senyor:

Com a President del Govern de Catalunya, requereixo aV.E. perquè amb la força que comana es posi a les mevesordres per a servir a la República Federal que acabo deproclamar”

S’ha escrit tant sobre el 6 d’octubre que quasi no cal dir-neres més sinó explicà que en el Govern central, el President delqual era Alejandro Lerroux, hi havia el general Francisco Francocom assessor privat del ministre de la Guerra Diego Hidalgo:

“Franco no en tenia prou que es dominés la insurrecció de laGeneralitat, sinó que havia volgut que aquella mateixa nit del6 d’octubre el general Batet actués com en una guerra total,arrassant els edificis històrics i simbòlics i provocant unamatança de tots els que s’hi resistiren”. Nogensmenys, laidea capital de Batet, apresa a Cuba, era la d’evitar tant comfos possible l’enfrontament entre exèrcit i poble.

A Astúries un altre general català, Eduardo López de Ochoa,estimulat per Franco, dugué a terme una quasi “guerra total”contra els miners. Malgrat ésser autènticament republicà iper afegiment maçó els elements ultraesquerrans no oblidarenla repressió a Astúries i al principi de la Guerra Civil fou matatpel poble a Madrid.

Per llur actuacions en defensa de la constituïda República el1934, tant Batet com López de Ochoa reberen la creu llauretjadade San Fernando.

FACTORS SOCIO-HUMANÍSTICS EN EL GENERAL BATET:Hom ha dit que Batet era “tarragoní pet tots quatre costats” iper lògica extensió això vol dir “català per tots quatre costats”,si bé no alimentava idees independistes. Malgrat que el nomDomingo és el que apareix quasi sempre [naturalment lamajoria dels escrits d’un militar eren en castellà] la CèdulaPersonal (=document d’identitat) expedida el 22 de desembre1934 per la Generalitat de Catalunya està omplerta comDomènec Batet Mestres.

Batet amb la dona i fills parlava en castellà [recordeu que elsfills sempre parlen la llengua de la mare,…d’on ve l’apel.lacióde “llengua materna”], però quan hi havia algun catalàl’invitava a usar el català. Amb el gendre parlava en català;amb la meva mare sempre en català. En temps de la Repúblicaquan era el cap de l’exèrcit a Catalunya defensà l’ús del catalàa les casernes durant una campanya educativa promogudaper Ventura i Gasol.

Batet mostrà seny i habilitat política inusual en tres camps: (i)un nou estil, civilitzat, de tractar els soldats, (ii) insistència enl’abstenció dels militars en política, i (iii) acceptació veritablede l’autonomia catalana representada per la Generalitat.

Començant el desembre de 1931 Batet distribueix una sèrie de“Instrucciones que deben tener presentes los Jefes de Cuerpoy mandos subordinados para orientar su conducta alincorporarse los nuevos reclutas”. Aquestes exhortacionsper al bon funcionament de l’exèrcit no tenen precedent en lahistòria de l’exèrcit espanyol. Estan inspirades amb un tantautèntic esperit cristià que Raguer (1), un xic hiperbòlicament

12

IX. EL GENERAL BATETen opinió meva, ha indicat que haurien pogut ésser dites perla Mare Teresa de Calcuta [!]. En primer lloc, el “servei militar,segons Batet, no havia de ser una explotació despòtica, sinò,sobretot, una pedagogia”. Batet tenia “tots els detalls quefan un bon militar, responsable conjuntament amb la societatcivil, i que justifiquen la ‘vocació’ militar”.

Si bé Batet pogué rebre una certa inspiració en la figura delgeneral Prim nascut a Reus per a decidir-se per a la vida militar,la veritat és que no n’era res d’aventurer, polític i conspiradorcom Prim; Batet és l’home de treball metòdic, disciplinat,d’estricta professionalitat, apolític i amb una tremendacapacitat organitzativa.

El novembre de 1933 promulga unes normes i comsobrepassant la mesura de l’exèrcit francès -llavors consideratel model d’Europa- que havia de guardar silenci sensecomentar sobre la vida política, Batet digué que l’actitud delssubordinats a la seva Divisió Orgànica ha d’ésser sorda, cegai manca en qüestions polítiques, si bé han de donar part a laseva Autoritat de conflictes ocorreguts i deixar-hi a ell elresoldre’ls amb les autoritats civils. Ni cal dir que aquestesexhortacions a mantenir els seus subordinats fora de la políticali foren retretes al temps del seu judici a Burgos el 1936.

DECENSÍS: Malgrat l’apaivament del 6 d’octubre amb pocvessament de sang, Batet es sentia pregonament trist enmigde les nombroses felicitacions que rebia. Sabia que allòsignificava la fi de la seva carrera militar a Catalunya, perquèles forces catalanistes-esquerranes no tardarien gaire aguanyar una victòria a les urnes i ell no volia trobar-se aBarcelona quan ocorregués. Àdhuc demanà un permís peranar a Mallorca a fi d’estalviar-se el presidir un “homenatge”a les forces militars de la Divisió amb parada el gener del 1935.Demanà també que el rellevessin del seu càrrec.

Si al primer moment la majoria de la població catalana haviaaprovat l’esclafament de la insurrecció, aviat l’opinió públicahavia experimentat una reacció sentimental a favor dels presos[Companys, Ayguader, Escofet, etc] especialment devant lespenes de mort demanades pel Govern Central [a la fi cap se’nva aplicar] i per la revocació de l’Estatut d’Autonomia deCatalunya [tal revocació fou sentenciada després com il.legalpels corresponents tribunals de la República]. Una nit elgeneral Batet anà a una òpera al Liceu, escenari no solsmentdel teatre sinó també de la burgesia catalana. Quan arribà a laseva llotja en compte dels esperats aplaudiments fou rebutamb un “silenci sepulcral” que ell sentí com una plantofada.

Àdhuc el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, un navarrès

molt de dretes, pero home també de molt bon cor, a l’acte del’enterrament el 10 d’octubre dels militars morts en els com-bats, havia expressat públicament el “seu més sentit condol;alhora que aprofitava l’avinentesa per a demanar benignitat iclemència a favor de tots els processats, sense distinciód’ideologies ni partits”. Així és com ha de parlar un deixeblededicat a Jesucrist, malgrat que els incontrolats no hotingueren en compte qual el mataren el juliol del 1936.

(1)H Raguer. El general Batet. Publicacions de l’Abadia deMontserrat, Barcelona 1995.

(2)C Blanco. La incompetencia militar de Franco. Alianzaeditorial, Madrid 2000.

(3)N Sartorius i J Alfaya. La memoria insumisa sobre ladictadura de Franco. Editorial Espasa Calpe, Madrid 1999

Josep G LLaurado

“THE IMPOSSIBLE DREAM”

És a l’obra musical “The Man of La Mancha” que cantensobre l’”impossible dream”. Fa unes setmanes tot llegintl’articlet que copiem més avall se’m presentà el somni impos-sible. Imagineu-vos el cap del Govern espanyol, Aznar o elque sigui, donant un discurs en català per ràdio l’onze desetembre o la diada de st. Jordi per tal d’atreure els vots delscatalans!

I tot seguit una resposta al tal discurs es feta també en catalàpel cap de la oposició, González o el que sigui. Això noméspot ésser un somni, o si estic despert em diran que sufreixo dedelirium tremens [extrem cas d’alcoholisme].

Nogensmenys, mutanda mutandis, això ocorregué als Estatsunits el proppassat 5 de maig, festa mexicana del Cinco demayo. El President Bush que ha après l’espanyol [per a seguirla nomenclatura més corrent, en direm espanyol del castellàquan es parlat als EUA] enregistrà ell mateix el seu discursdirigit als mexicans amb motiu del Cinco de Mayo. Més a mésel president Bush diu que continuarà enregistrant missatgesen llengua espanyola cada setmana.

En el territori de Califòrnia el primer llenguatge europeu ques’escoltà fou el castellà, després el rus, possiblement el catalài finalment l’anglès. Jo recordo l’any 1957 quan per primer copvaig visitar Califòrnia que a la gent d’estirp hispànica fins elshi feia vergonya de parlar espanyol. Jo iniciava converses

Articles

13

Articlesperò ells no les seguien. Quaranta-quatre anysdesprés la situació ha canviat i els anuncis,instruccions per usar estris, programes de ràdioi televisió, i el requirement de conèixer els dosidiomes –anglès i espanyol- per a ocupar moltscàrrecs han proliferat com bolets.Professionalment, quan jo tracto amb personesd’estirp hispànica els hi pregunto si sabenespanyol, i en l’afirmativa els hi parlo en espanyoli ells es mostren agraïts. Per analogia, quan estica Catalunya vull parlar la nostra llengua i vullque amb ella m’en parlin a mi. La festa del Cincode Mayo es ben curiosa: commemora no laindependència de Mèxic d’Espanya sinó unaderrota dels francesos a la localitat de puebla amans dels mexicans el 1862. Com s’hi havienembolicat els fracesos?

El que succeí fou que Mèxic des de la sevaindependència d’Espanya quasi no conegué unmoment de pau interior. Hi havia lluites intes-tines tot el temps que debilitaren de tal graul’economia que el govern mexicà hagué de declararun moratori per dos anys dels pagaments delsprestecs fets pels països europeus. Instigats perl’emperador francès Napoleon III, la GranBretanya i Espanya s’uniren a França en unaintervenció militar dita de tipus correctiu. Lestropes europees desembarcaren a Veracruz senseoposició i començaren la invasió. Per partespanyola, la sagacitat del general Prim aviatdescobrí les intencions imperialistes delsfrancesos i amb bon “seny” decidí retornar a laPenínsula Ibèrica abans d’exposar els seussoldats a un conflicte armat de veritat. Elsbritànics feren el mateix. Llavors només quedarenels fracesos. Malgrat la derrota a Puebla, elsfrancesos ocuparen Mèxic per més de cinc anystot havent proclamat Maximilià, arxiduc d’Austria,com emperador de Mèxic. Desobeïnt els consellsdels generals francesos a abandonar el país,Maximilià fou capturat pels mexicans, sotmès aun consell de guerra i afusellat.

Degut a la Guerra Civil americana, els EUA nopogueren ajudar els mexicans amb tropes, armeso forniments de qualsevol mena. La victòria aPuebla fou molt ben reconeguda pel presidentLincoln, ja que els mexicans evitaren la possibilitatde que els francesos s’ajuntessin a les forces dela Confederació dels estats del sud.

Un cop els francesos es retiraren, els mexicans començaren a celebrar elCinco de Mayo. Els mexicans residents a EUA considearen massaprovocativa la celebració de la festivitat de la independència de Mèxic el16 de setembre en un país estranger, però el Cinco de Mayo és una festasimpàtica que és complaent històricament tant als mexicans com als nomexicans d’EUA. Per a la nostra família el Cinco de Mayo té l’al.licient queés l’aniversari de la nostra filla Mireya.

Josep G. Llauradó

14

Sé molt bé, que a més d’un no li va fer gens ni mica de gràciaque el Papa Joan Pau II, el març d’aquest 2001, beatifiqués a233 màrtirs de la Guerra Civil d’Espanya. Però polítiques apart,i atenent-nos als fets, segons la Conferència EpiscopalEspanyola, van morir assassinats entre el 18 de Juliol del 1936i el primer d’Agost del 1937 ni més ni menys que 6.832 sacerdotsi religiosos, i 12 bisbes. Per això, resulta molt interessantescoltar al Reverend Eugeni Laguarda, que als seus 90 anyscelebra cada matí a les 7 la seva Missa a la Basílica de la Vergedels Desemparats a València, i no pot oblidar de cap maneraaquell fatídic 17 de Juny de 1938.

“Jo era molt jove –diu.- Ja sacerdot, em van enviar a un poblede la província de Castelló, Zucaina. Als 15 mesos d’estar allí,va venir la guerra. Jo m’enterava de les notícies, i vaig amagarles imatges de la parròquia en cases particulars, als pallers.Sortia de casa, però anava a l’església sense tocar lescampanes. Havien matat ja a molts capellans dels pobles. Undia va venir a matar-me una quadrilla que anava matant depoble en poble. En arribar a Zucaina van trobar uns xiquetsjugant a la plaça i els hi van preguntar: Heu vist el capellà?Van respondre que no. I se’n van anar a un bar pensant que elcapellà ja no era al poble. L’amo del bar es va enfadar amb ells.Per què heu de matar al capellà? Si aquest capellà és moltbona persona! Li van contestar: N’hi ha prou amb que siguicapellà per a que el matem. I se’n van anar. Em van fer saber elque havia passat, i em vaig preparar aquella nit per amagar-meen una masia que estava a més d’una hora i mitja del poble totcaminant. L’amo de la masia era “el tio Bernabé”, un home jagran. Ja apuntava el dia quan hi vaig arribar, i li vaig dir al “tioBernabé”: ja sap a que vinc, vinc a amagar-me. I ell em vacontestar: És un compromís molt gran tenir-lo aquí, ens podenmatar a tots. Jo li vaig dir: Mireu, “tio Bernabé”, jo no he dit aningú que venia cap aquí. Així que...si vostès no diuen res aningú...no passarà res. Ja estava apuntant el dia, i la muller, alsentir-nos, va cridar des del llit: Bernabéee...qui és? Li diguéell: El Capellà. La dona va preguntar: El Capellàaa?...Però siels han matat tots! Què vol el Capellà? Li respongué el marit:Que el tinguem amagat fins que passi tot això. Jo li he dit quees pot quedar set o vuit dies, però no més...perquè és uncompromís molt gran. I ella va dir: Res d’això! No uns dies,sinó tot el temps que faci falta. I com que a les cases manenles dones més que l’home...em van acollir. Ningú sabia queestava allí. Però com pensaven posar dues companyies desoldats en aquella masia, jo vaig marxar per les muntanyescamí de València. I al passar a prop de Segorbe, em van agafaruna parella de soldats. Estaven buscant a un presoner ques’havia escapat, i em van preguntar: Cap a on vas?...Vaig dir:

A València. I van malpensar de mi immediatament. Digui’ns laveritat: Qui ets tu?...I aleshores els vaig dir que era sacerdot.”

“Em van agafar dels braços, em van registrar i em van trobar elBreviari. Un d’ells em va pegar un cop de culata a la cara, emva trencar el nas i em va deixar l’ull esquerra sense vista pertres mesos. Vaig caure a terra. Em pegaven i em feien alçar finsque ja no vaig poder més. I aleshores un d’ells em va dispararun tret al cap. La bala em va entrar per sota de l’ull esquerre,em va atravessar el paladar, la llengua, el coll i es va quedarallotjada a un pulmó. L’altre li va dir que em disparés un altretret, perquè encara estava viu, però no ho va fer. Em vanempentar a un barranquet a prop de la carretera. Jo sentia comse n’anaven, rient de com jo resava a la Verge.”

“Quan es van perdre les seves veus vaig intentar pujar a lacarretera i posar-me dret. Vaig caure. Estava molt greu. Emvaig dir: Has de pujar a la carretera. Ho vaig fer a quatregrapes, agafant-me a l’herba, poc a poc. I per fi vaig arribar ala carretera. Aviat es va fer un bon toll de sang. La gent passavade llarg i per fi va passar un autobús. Eren les dotze de la nit.Com la carretera era estreta i l’autobús molt ample, van parari van baixar. Vaig dir que era sacerdot i que m’havien martiritzat.No sabien què fer. Per fi em carregaren a l’autobús i em portarena Castelló per deixar-me a un hospital. Estava molt ferit. Alpassar per Nàquera, a la una de la matinada, hi havia dosmatons asseguts a la carretera. Van parar l’autobús i parlarenamb el conductor. Jo estava assegut en els seients delspassatgers morint-me. I a on vas ara?, li preguntaren al con-ductor. Vaig a l’hospital, a portar un ferit que he recollit allàdalt. Un sacerdot. Ells van cridar: És el sacerdot que hemmatat! Encara viu? Hem d’acabar amb ell! Però per fi el con-ductor es va imposar, i em va portar a Castelló. De seguit emvan rebre els de l’hospital.”

“Quan va acabar la guerra, van jutjar aquells dos matons, iels van condemnar a mort. I ja estant a Zucaina, em vanvenir a veure el pare d’un i la mare de l’altre. Es vanagenollar davant meu i amb els braços en creu em deien:Padrecito, tenga compasión de nuestros hijos que están enla cárcel y los van a matar por lo que hicieron conusted...Immediatament vaig agafar paper i ploma i vaigescriure al jutge dient-li que jo estava bé i volia que elstragueren la pena de mort. I al veure el document amb lameva signatura, els hi commutaren la pena. No sé si encaraviuran. Ha passat molt de temps. Estic molt agraït al bonDéu perquè em va salvar la vida. Ara em diuen el mortressuscitat.”

PARLA UN COMPANY DELS MÀRTIRS- escriu el pare Ram-Mar, escolapi -

Articles

15

ArticlesLa Moreneta era blanca

Coincidint amb la celebració del dia de la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril, l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler,ha presentat el resultat d’uns estudis realitzats sobre la famosa imatge a conseqüència dels treballs de restauració i mantenimentde què ha estat objecte. La talla, que ha estat un referent pels catalans al llarg dels segles, ha produït nombroses llegendes imites més o menys fantàstics al voltant del seu origen.

Potser el resultat més dramàtic de l’estudi és la conclusió de que originalment la imatge era blanca, però el pas del temps i ladevoció de les multituds l’han ennegrit. El color original, blanc amb pigments, de la cara i les mans aviat es va enfosquir perl’efecte de les llànties, l’alè dels pelegrins i el plom oxidat. Els pintors de l’època en que va ser feta usaven pintures amb plom,material que s’oxida i s’enfosqueix ràpidament, procés que la pols i el fum dels ciris han accelerat. Una altra conclusióimportant de l’estudi és que la imatge data del segle XII. La cara i el cos són els originals realitzats en fusta d’àlber. Gairebé totala resta d’ella ha estat obra de diferents restauracions. El període més greu de l’existència de la imatge va ser durant la Guerradel Francès quan la imatge va ser profanada i abandonada en un barranc de la muntanya. Un monjo la va trobar durant lespluges de tardor del 1811. Afortunadament la cara es va salvar amb només la necessitat d’uns petits retocs. Aleshores es vaapreciar ja que “la imagen era de un color regular”. L’infant Jesús i les mans van haver de ser substituïts. La capelina quecobreix el cap i les espatlles de la Mare de Déu van ser afegits el segle XVI. La corona també es va refer aleshores. La únicapart policromada de la imatge que ha arribat gairebé intacta als nostres dies són les columnes del setial que sostenen laimatge.L’abat ha declarat que “en cap moment se’ns ha acudit canviar l’aspecte de la imatge tal i com se’ns apareix als nostresdies”. Podem estar doncs tranquils que la “morena de la serra” cantada tan eloqüentment per Mossèn Cinto, continuarà sentla mateixa moreneta de sempre, transformada per la devoció dels nostres avantpassats des de fa gairebé vuit segles.

Pere Garriga

La Veu d’en Lluís JofreCalifòrnia i Catalunya: terres d’innovació (segona part). El paper de les universitats

Tot i que des de fa temps es ben conegut el paper de l’educació universitària en el progrés dels seus països, no ha estat finsben recentment que s’ha començat a entendre també l’impacte de la recerca universitària en el desenvolupament de leseconomies modernes. Degut al pes creixent de les diverses formes de coneixement en el que s’ha denominat la novaeconomia, es pot afirmar per exemple que als estats Units el 50% del creixement econòmic des de la segona guerra mundial finsara ha estat el resultat de la inversió realitzada en recerca i desenvolupament. Les universitats esdevenen doncs, arreu delmón, institucions claus en la societat. Amb un titular ben gràfic, “UC Means Business. The Economic Impact of the Univer-sity of California”, Richard C. Atkinson, President de l’UC, presenta, potser d’una manera una mica massa crua, la sevainstitució com a pedra angular del desenvolupament californià. De manera similar, Jaume Pagès, rector de Universitat Politècnicade Catalunya (UPC), en parlava també en un article recent amb el titular “La Universitat, un soci pel desenvolupament”.Permeteu-me doncs parlar una mica de la realitat de les universitats als dos països, des de la meva doble experiència com aprofessor visitant a UCI durant aquest any 2000-01 i com a responsable acadèmic a la UPC durant 11 anys. Anem doncs aveure algunes dades comparades dels dos països, referides bàsicament al curs 1999-00.

Continua a la pàgina següent

16

El Butlletí som:Pere Garriga, editor en cap i redactor.Mari Cruz Villa, Andreu Fargas, Alba Pérez, Miki Sainz i JordiAmatller, editors.

Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de:Pete Balsells, amb les seves paraules.Pere Garriga, Carme Roig i Josefina Vidal, amb les activitats del cau.Josep Llauradó, Pere Garriga, i el Pare Escolapi Ram-Mar, ambarticles. Joan Comellas, Pere Garriga, Josep Llauradó i Joan Furnéamb notícies. Lluís Jofre, qui ha fet sentir la seva Veu.

La Veu d’en Lluís Jofre

Si donem un cop d’ull detingut al núvol de dades d’aquesta primera taula, i sobretot si ens basem en les dades relatives(dades per milió d’habitants), podrem aventurar-nos a treure’n unes primeres impressions:a) el percentatge de joves que accedeixen a l’ensenyament superior es força equivalent als dos països, essent sensiblementsuperior el percentatge de universitaris pel cas de Catalunya, i el percentatge d’estudiants de College pel cas de Califòrnia.El nombre d’institucions és clarament superior a Califòrnia, tant en termes absoluts com relatius.b) en quant al finançament relatiu, tant en el general d’universitat com en l’específic per recerca, veiem una relació de 4.5 a 1entre el pressupost californià i el català, molt per sobre de la relació 2 a 1 existent entre les respectives rentes per càpita.c) en referència al nombre de graduats per nivell, tot i tenir en els dos països valors comparables en termes relatius per milióde habitants, a Catalunya hi han en proporció menys diplomats i més Masters i Doctors per cada milió d’habitants que aCalifòrnia.d) pel que respecte a la distribució de professorat, a Califòrnia s’observa una estructura piramidal de 1:3:6 entre professorsfixes, auxiliars i staff, mentre que a Catalunya tenim una relació pràcticament plana de 1:1:1. A nivell salarial existeix un factorde 2 pels nivells més baixos de staff fins a 4 pels nivells més alts de professorat.e) en quant als resultats de recerca en termes de publicacions, s’observa una proximitat (1 a 1.5) molt més gran que la que hiha en el seu finançament (1 a 4.5).

Observem doncs en el cas californià, un sistema més divers, flexible i selectiu en els nivells educatius més alts (en particularen els PhD’s), i en el cas català un sistema universitari més uniforme, més universal i econòmicament més modest, però ambuns nivells de qualitat comparables en alguns casos. En quant a la recerca, tot i que en termes de productivitat podria semblarque les diferències no són tant importants, el sistema californià és molt més sòlid, competitiu, anticipador i interrelacionatamb els sector industrial.

Si ens fixem ara en com els dos sistemes universitaris afronten el seu futur, hi trobarem per una banda importants similituds,tant en el terreny educatiu: l’obertura de nous campus per respondre a les noves demandes –UC Merced i UPC Castelldefelsper citar un exemple- o el creixement de un 50% de les places en l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions,com en el terreny de recerca amb la creació de nous centres de recerca en àmbits força propers. Per altra banda, però, elscontextos són també molt diferents, i diferents per tant són les seves necessitats i els seus recursos. Potser el millor es recollirla manera en que ho veuen dos dels seus protagonistes. “It is often said that the future tends to arrive first in Califòrnia, soUC’s experience may have relevance beyond the boundaries of its campuses ”, amb aquestes paraules, Atkinson, resumeixel repte singular de la seva institució. Utilitzant una citació més clàssica d’Alícia en el País de les Meravelles, en un delspassatges en el que a través del mirall la reina roja li diu “Ací cal córrer tot el que puguis per poder restar al mateix lloc. Ah!,i si en vols anar a algun altre, de lloc, cal que corris almenys el doble de ràpid del que hem corregut ara!”, Andreu Mas-Colell,Conseller català d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i durant 15 anys professor a UC Berkeley, referint-se a larecerca a Catalunya diu que, tot i que el camí recorregut en el terreny de la recerca en els darrers anys ha estat enorme, perquèCatalunya pugui aspirar a ser un país a la primera línia d’Europa, encara ha de córrer almenys el doble de ràpid. Crec queaquestes dues citacions reprodueixen de forma prou fidel el sentiment amb que els dos països, amb un important lideratge enel seu entorn, afronten el seu futur universitari.

Califòrnia i Catalunya: terres d’innovació (segona part). El paper de les universitats

Lluís Jofre, UPC Visiting Professor, University of California, Irvine