La targeta TSI Cuida’m

Picades de meduses: què cal fer?

Testament vital, la declaració anticipada de les vostres voluntats

Entrevista a la Sra. Isabel Alonso, Presidenta de DMD-CAT

Consells per viatjar amb nensConsells per viatjar amb nens

@revistafersalut

Entrevistes al canal de FerSalut

Número 82 / Juliol - Agost 2017

En els darrers anys hem assistit al desenvolupa-ment de nous models d’atenció enfocats a perso-nes amb malalties cròniques, especialment més avançades o en situació de fragilitat. Models que utilitzen l’atenció centrada en la persona com a punt de partida. La Planificació de decisions anti-cipades (PDA) és un element clau en la posada en pràctica d’aquests models.

A Catalunya la PDA s’ha definit com: “un procés de-liberatiu i estructurat mitjançant el qual una perso-na expressa els seus valors, desitjos i preferències i, d’acord amb aquests i en col·laboració amb el seu entorn afectiu i el seu equip assistencial de referèn-cia, formula i planifica com voldria que fos l’atenció que ha de rebre davant una situació de complexi-

tat clínica o malaltia greu que es preveu proba-

ble en un termini de temps determinat i relativament curt, o en situació de fi-nal de vida, especi-alment en aquelles circumstàncies en què no estigui en condicions de de-cidir”. (Model Ca-

talà de Planificació de decisions anticipades)

Faré èmfasi en alguns aspectes de la definició. 1) Procés deliberatiu: es tracta d’explorar i conèixer aquelles coses realment importants i prioritàri-

es per a la persona malalta, que ens ajudaran a prendre decisions relacionades amb el seu estat de malaltia molt més acordes als seus valors i de-sitjos. 2) Col.laboració amb: no és un procés que la persona malalta fa en solitari, tal com pot ser el Document de Voluntats Anticipades. En el procés de presa de decisions cal que hi participin el/els professionals referents o més preparats per a dur a terme la PDA, així com l’entorn afectiu que la pròpia persona esculli. 3) especialment... en què no estigui en condicions de decidir: la PDA té mol-ta rellevància quan la persona no està en condici-ons per decidir, perquè recull aquelles decisions preses en conjunt prèviament; però en si mateix el procés de deliberació, que ja pot ser terapèutic, implica prendre decisions a curt termini si convé, o sigui, hauria de tenir un impacte immediat en el procés d’atenció de la persona des del mateix moment en què la iniciem.

Per tant, la PDA promou valors de comunicació, de respecte a l’autonomia cap a la persona atesa, suposa la implicació de totes les persones partici-pants (malalts, professionals, familiars), i reque-reix coordinació entre tots els nivells assistenci-als, siguin de l’àmbit sanitari o social. Si més no, tal com l’hem pensada a Catalunya.

Com a professionals, hem de reflexionar sobre el valor que la PDA aporta al procés assistencial. I res més fàcil que preguntar-nos a nosaltres ma-teixos: si estigués malalt/a, voldria que em dema-nessin què és important per a mi? Cadascú que trobi la seva pròpia resposta.

Editorial2 www.fersalut.org

Cristina Lasmarías MartínezInfermera. Directora adjunta Càtedra de Cures Pal·liatives UVIC-UCC/ICO

Coordinadora Docent Observatori “QUALY” / Centre Col·laborador OMS per a Programes Públics de Cures Pal·liatives (CCOMS-ICO)

Planificació de decisions anticipades: un repte de presentMillorant l’atenció de persones amb malalties cròniques

Sumariwww.fersalut.org 3

Consells per viatjar amb nensViatjar és una experiència molt enriquidora pels més petits. Consells pràctics per viatjar amb avió, en cotxe o a destinacions in-ternacionals.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura Aranaldelaranalde@aceba.catAnna Ramisanna.ramis@quae.es

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMontse Navarro. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecIolanda Caballero. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutRaúl Yuste. Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)Pablo Ercoli. Pediatria dels Pirineus

HA COL·lABORAT EN AQUEST NÚMERO Isabel Alonso (Presidenta de DMD-CAT) i Cristina Lasmarías (Càtedra de Cures Pal·liatives UVIC-UCC/ICO)

ATENCIÓ AL LECTOR

lectors@fersalut.org

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial-ment sense el consentiment de l’editor.

2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la millor comunicació sanitària.

Picades de meduses Consells bàsics per preve-nir-les i, en cas de picada, saber reconèixer les seves característiques i com s’ha d’actuar.

Testament VitalTot el que cal saber sobre el Document de Voluntats Anticipades: què és, com redactar-lo, quan fer-lo i com es tramita.

Pàg 4 - 7

Pàg 12 - 13

Pàg 8 - 11

Pàg 14 - 15

Nens Gent gran

Salut

Revista impresa en paper reciclat

Família

L’entrevista

TSI Cuida’mTargeta sanitària adreçada a usuaris que necessiten una atenció diferenciada, un tracte més personalitzat i adequat a la patologia que pateixen.

Parlem sobre el Document de Voluntats Anticipades.

Entrevista a la Sra. Isabel Alonso, Presidenta de l’Associació pel Dret a Morir Dignament

Avui dia és una mica més fàcil i econòmic viatjar que alguns anys enrere. Hi ha més informació disponible en blogs i les recerques de vols i hotels per internet fan més senzilla la tasca.

Pels més petits, viatjar és una experiència fortament enriquidora, per tant, no hem de dubtar a compartir amb ells aquest plaer, encara que d’entrada, ens plantegi algun inconvenient. Per això, us hem recopilat alguns consells per fer que el viatge amb nens sigui una experiència encara més agradable.

Consells per viatjar amb nens

Nenswww.fersalut.org 5

• És recomanable no viatjar amb menors de 15 dies de vida.

• Comuniqueu a la compa-nyia que viatgeu amb nens i quan feu la reserva dema-neu seients de passadís o millor ubicació.

• Deixeu-los que portin la seva joguina i/o coixí preferit.

• Donar el pit o biberó en el moment d’enlairar i aterrar disminueix el dolor d’oïda. Si els nens són més grans se’ls hi poden oferir xiclets.

• Oferiu-los aigua diverses vegades durant el vol.

• Assegureu-vos d’arri-bar a l’aeroport amb temps suficient per-què la família passi pel control de segu-retat, especialment si es viatja amb nens petits.

• Feu que els nens es vesteixin amb sabates i capes exte-riors de roba fàcils de treure per facilitar el control de se-guretat.

• Els cotxets de nen es po-den passar per la seguretat de l’aeroport i per la por-ta d’embarcament, perquè sigui més fàcil viatjar amb nens petits.

Viatjar amb avió Abans del viatge, cal recordar...Lactants

• No viatjar a països tropicals si no és necessari.

• Mantenir la lactància materna.

• Extremar les mesures higièniques en preparar els biberons, sempre amb aigua embotellada.

• Completar el calendari vacunal abans de sortir.

Escolars

• Vigilar les malalties digesti-ves (molt freqüents) evitant prendre aigua que no estigui embotellada, sucs preparats al carrer, gelats casolans, carn o peixos poc cuits, glaçons de gel d’aigua que no estigui garantida.

• Prevenir els accidents: cai-gudes, ofegaments, crema-des, picades i mossegades d’animals.

•Utilitzar cremes de pro-tecció solar adequades, hidratar oferint abundant aigua, portar gorra i roba adequada, ulleres de sol, repel·lent de mosquits i màniga llarga...

Adolescents

• Fer prevenció de les malal-ties de transmissió sexual. Hepatitis B i C, i HIV estan molt esteses en alguns països.

• No es recomana realitzar tatuatges o pírcings pel risc d’infeccions.

Nenswww.fersalut.org6

• Utilitzeu sempre una cadi-reta de cotxe per a nadons i nens petits. Tots els nens han de viatjar en un seient de seguretat mirant cap enrere fins als 2 anys o fins que arribin al màxim de pes o estatura permès pel fabri-cant del seient. Un cop el vostre fill hagi superat els límits de pes o alçada, hau-rà de viatjar en un seient de seguretat mirant cap endavant. Comproveu les recomanacions actuals so-bre com instal·lar i utilitzar correctament les cadiretes de cotxe per a nens.

• Els menors de 13 anys han de viatjar en el seient de darrere dels vehicles.

• Mai col·loqueu la cadireta per a nens orientada cap enrere en el seient davanter d’un ve-hicle que tingui airbag.

• Doneu bon exemple als vostres fills utilitzant sem-pre el cinturó de seguretat.

• Els nens sovint es mostren inquiets i irritables durant un llarg viatge per carrete-ra. Mantingueu-los ocupats assenyalant les vistes inte-ressants al llarg del camí, portant joguines lleugeres o la seva música preferida perquè puguin cantar.

• Planegeu aturades per prendre descansos (per a vosaltres i per als nens)

cada dues hores aproxima-dament.

• Mai deixeu el nen tot sol en un cotxe, ni tan sols un mi-nut. Les temperatures a l’in-terior de l’automòbil poden assolir nivells mortals en qüestió de minuts, i el nen pot morir d’un cop de calor.

• A més d’una farmaciola per a viatgers, és interessant portar sempre aigua potable i snacks, tovalloletes humi-des per a mans, pomada per tractar la dermatitis del bol-quer (si el nen és petit), i una manta per al terra imper-meable i a prova d’insectes, perquè els nens puguin jugar a l’exterior de forma segura.

Viatjar en cotxe

Nenswww.fersalut.org 7

Pablo ErcoliPediatre

Pediatria dels Pirineus, SCCLP

@PedPirineus

Podreu trobar informació addicional d’interès a:http://faros.hsjdbcn.org/caFAROS. Hospital sant Joan de Déu. Consells per viatjar amb nens.

https://www.healthychildren.orgHealthy Children. American Academy of Pediatrics. Consejos para viajar.

http://www.valemany.com/blogEl Blog de Viatges Alemany. 10 consells per viatjar amb nens.

Si viatgeu a l’estranger, con-sulteu amb el metge/infermer per comprovar si el vostre fill necessita altres vacunes, i as-segureu-vos que porti al dia les vacunes rutinàries.

• Per tal de minimitzar el jet lag, ajusteu l’horari de son del nen 2-3 dies abans de la sortida. Després de l’ar-ribada, animeu els nens a estar actius a l’exterior o en zones molt il·luminades durant les hores diürnes, per ajudar a que s’adaptin a l’horari del lloc.

• Els viatges en cotxe poden ser extremadament perillo-sos als països en desenvolu-pament. Assegureu-vos que cada passatger es corda el cinturó i que els nens em-pren el seient de seguretat apropiat. Feu saber al con-ductor que no teniu pressa, i que recompensareu una conducció segura.

• Les condicions en hotels i altres allotjaments poden ser insegures segons la des-tinació. Inspeccioneu acu-radament el cablejat expo-sat, els verins per insectes, els trossos de pintura de les parets, i que les escales i baranes de balcons siguin les adequades.

• Pareu atenció i estigueu sempre a prop dels nens quan estiguin nedant, ja que les piscines i les platges poden no ser segures, enca-ra que disposin de socorris-tes.

Viatjar a destinacions internacionals

El document de voluntats anticipades (DVA), també de-nominat testament vital, és un document dirigit al met-ge/ssa responsable, en el qual una persona major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les

instruccions per endavant sobre quines atencions mè-diques (cures o tractaments) vol rebre o rebutjar quan es trobi en una situació en què les circumstàncies no li per-metin expressar-se personal-ment.

Què és el DVA?

Testament vital:La declaració anticipada de les vostres voluntatsSi algun dia patiu una malaltia que no us permet decidir el vostre tractament mèdic, qui prendria les decisions per vosaltres? El Document de Voluntats Anticipades (DVA) us permet expressar i deixar constància escrita de les vostres voluntats i designar un representant que actuï d’interlocutor amb l’equip sanitari. Aquest tràmit el podeu realitzar des del vostre Centre d’Atenció Primària.

Gent granwww.fersalut.org 9

Assessorament i reflexió

Abans de redactar-lo i sig-nar-lo és important que us assessoreu i reflexioneu so-bre el seu contingut. El vostre equip sanitari us pot facilitar informació i ajuda. També convé parlar-ne amb la per-sona que us representarà i persones de confiança per reflexionar i enriquir els dife-rents punts de vista.

Capacitat intel·lectual

Per fer el DVA heu de tenir la capacitat de raciocini i deci-sió que es requereix sempre per signar documents legals. Per certificar-ho, cal formalit-zar-ho davant de 3 testimonis (2 dels quals no poden tenir relació de parentiu fins a se-gon grau ni vinculació patri-monial) o a través de notari.

Redacció

No hi ha cap DVA que sigui oficial. El contingut és lliure i el podeu redactar vosaltres mateixos amb les indicacions i raonaments que conside-reu pertinents, sempre que estiguin dins del marc legal. Tanmateix, hi ha diferents models que poden servir de guia. Podeu consultar aquest

tràmit al web del vostre CAP i/o demanar informació a la Unitat d’Atenció a l’Usuari del centre.

Principals apartats

• Valors vitals que volem que es tinguin en compte a l’ho-ra de prendre decisions.

• Situacions clíniques en les quals volem que s’apliqui el DVA.

• Actuacions sanitàries que desitgem i no desitgem.

• També es poden especificar altres voluntats (donació d’òrgans, donació de cos a la ciència, enterrament o incineració, etc.)

• Nom i dades de la persona representant.

• Nom i dades dels testimo-nis.

El representant

És la persona de confiança designada pel titular del DVA que actua com a interlocu-tor vàlid amb el metge/ssa o l’equip sanitari. Haurà de res-pectar i defensar la voluntat escrita quan el titular perdi les capacitats de decisió i co-municació.

En principi, no hauria de contradir el contingut ex-pressat pel pacient però sí que pot expressar aspectes no esmentats (donació d’òr-gans, valoració de les cir-cumstàncies en funció dels avenços mèdics, etc.). En aquest sentit, cal que conegui bé els valors, creences i desit-jos del titular.

• Donar una còpia del DVA al vostre metge/ssa, a la per-sona que us representa, a la família i éssers pròxims, per assegurar-vos que es respecti.

• Conservar una còpia a casa.

• Entregar el DVA sempre que feu un ingrés pro-gramat.

• Designar un represen-tant substitut si es dóna el cas que el primer es troba impossibilitat per exercir la seva funció.

Què cal saber per preparar el DVA

Consells

Gent granwww.fersalut.org10

On es pot tramitar?

• Al vostre CAP (les Unitats d’Atenció a l’Usuari s’en-carreguen de fer el registre al Departament de Salut i el DVA quedarà inclòs a la Història Clínica com-partida de Catalunya per a poder ser consultat des de qualsevol centre de la xarxa pública).

• Al Departament de Salut (cita prèvia).

• A les Oficines d’Atenció Ciutadana (cita prèvia).

• Des de qualsevol notaria.

Cal registrar-lo?

La inscripció és voluntària, però és recomanable en-registrar-lo al “Registre de Voluntats Anticipades” del Departament de Salut de la Generalitat. Es pot fer amb la firma de 3 testimonis i por-tar-lo al CAP per registrar-lo de forma gratuïta (s’ha de sig-nar i presentar còpia del DNI de totes les persones que par-ticipin en el document) o da-vant notari (en aquest cas té un cost).

Es pot modificar o revocar?

El titular del DVA pot reno-var-lo, modificar-lo o dei-xar-lo sense efecte en qualse-vol moment. En qualsevol cas, cal tornar a fer els mateixos

passos que la primera vegada. Un nou DVA anul·la l’anterior.

Té validesa en cas de tenir capacitat per decidir?

Mentre tingueu la capacitat per decidir i comunicar-nos, el personal sanitari tindrà en compte el que digueu perso-nalment, no el que s’hagi es-crit al DVA.

En cas de ser menor d’edat...

• Un menor d’edat no pot re-alitzar el seu DVA.

• Entre 16 i 18 anys pot de-cidir sobre la seva teràpia o rebuig, però ho ha de co-

municar als seus pares o tutors.

• Entre 14 i 16 anys no pot decidir, però la seva opi-nió s’ha de tenir en compte pels seus pares o tutors.

Preguntes freqüents

Gent granwww.fersalut.org 11

DMD-CAT és una entitat sen-se ànim de lucre fundada l’any 1984 que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalit-zar la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i un sofriment in-suportable.

La seva tasca té com a finalitats:

• Defensar els drets del ciu-tadà al final de la seva vida (llei 41/2002 d’Autonomia del Pacient).

• Defensar el dret a l’eutanà-sia i el suïcidi mèdicament assistit per a malalts que lliurement desitgen allibe-rar-se d’un sofriment que viuen com intolerable.

Algunes de les activitats de DMD-Cat:

• Xerrades i conferències so-bre “El dret a morir digna-ment, un dret humà”.

• Contactes amb els diferents partits polítics per a incidir en la despenalització de l’eutanàsia i arribar a acon-seguir-ne la legalització.

• Cursos de formació del professorat i tallers als cen-tres educatius per trencar el tabú de la mort.

• Projecte d’exposició col.lec-tiva “La mort, digna i il.lus-trada”, amb un recull de dife-rents il.lustracions d’artistes joves que desmitifiquin i re-novin el concepte de la mort.

Associació pel Dret a Morir Dignament

   

LA MORT, DIGNA I IL·LUSTRADA

Parlem sobre el Document de Voluntats Anticipades

Entrevista a la Sra. Isabel Alonso, Presidenta de l’Associació pel Dret a Morir Dignament

L’entrevista

Trobareu l’entrevista al Canal YouTube - Revista FerSalut

Podreu trobar informació addicional d’interès a:http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/voluntats-anticipades/voluntats-anticipades/Canal Salut.Voluntats anticipades

http://eutanasia.cat/index.php/ca/L’Associació Dret a Morir Dignament.

Alba Falgarona (www.lawawa.net)

12Família

www.fersalut.org

Normalment les picades de medusa de la nostra regió no solen ser greus, però sempre hi ha excepcions. La millor manera d’evitar-les és la prevenció i en cas de picada, saber-ne distingir els símptomes i com actuar al respecte.

És freqüent que a les nostres platges trobem meduses. Tot i que són animals que viuen mar endins, els temporals les acosten a la costa, on la gent es banya a l’estiu.

La “picada” de medusa no és voluntat de la medusa per ata-car, ja que són pacífiques i no piquen ni mosseguen, el pro-blema ve degut a les cèl.lules

urticants que presenten i al tòxic que contenen en funció de la tipologia de medusa, i que ràpidament transmeten a través del contacte.

• Característiques: Enver-melliment local a la regió de la picada, acompa-nyada d’una sensació de molèstia, cremor o urti-cària de la zona.

• Símptomes d’alarma: En cas que la persona experimenti sensació d’ofec, malestar general o qualsevol altre símp-toma d’alarma caldrà acudir a un centre mè-dic, ja que la persona pot estar patint una re-acció d’hipersensibilitat i necessitarà assistència mèdica.

Símptomes i característiques

Picades de meduses

13www.fersalut.orgFamília

1. Netejar l’àrea afectada, però sempre amb aigua salada, ja que si ho fem amb aigua dol-ça les cèl.lules urticants que puguin restar a la pell s’aca-baran de trencar, incremen-tant la sensació d’urticària, envermelliment i dolor. La millor opció per la neteja de la picada és el sèrum fisiolò-gic degut a la seva higiene, ja que l’aigua de mar de la plat-ja es considera contaminada per l’abundant volum de ba-nyistes, però com a alternati-va al sèrum fisiològic, millor l’aigua de mar.

2. Durant els primers 15 mi-nuts, l’aplicació de fred lo-cal alleugerirà la sensació de malestar i la inflamació. Si ho fem amb gel, aquest ha d’estar cobert per un drap o tovallola, mai aplicar-lo di-rectament a la pell.

3. Si observem que queda al-guna resta de flagel adherit a la pell haurem de procedir

a retirar-lo, sempre utilit-zant unes pinces.

4. No aplicar medicació de cap tipus sense conèixer si l’afectat presenta alguna al.lèrgia medicamentosa, especialment en dones em-barassades.

5. En cas d’empitjorament, si les molèsties són creixents o no cedeixen, anar a un cen-tre de salut per una primera valoració i tractament.

Sovint, el tractament és l’apli-cació d’una crema tòpica que contingui corticoesteroides amb l’oclusió amb gassa de la zona afectada per tal d’aïllar del sol, protegir i resguardar la ferida per al seu procés de cu-ració.

El procés de curació no sol ser de llarga evolució, en 3-5 dies la picada ha d’haver disminuït considerablement o desapare-gut del tot.

En cas de picada, com cal actuar

Podreu trobar informació addicional d’interès a:FAROS. Hospital Sant Joan de Déu. Meduses: com prevenir i tractar les picadeshttp://faros.hsjdbcn.org/ca

Canal Salut. Departament de Salut. Meduseshttp://salutweb.gencat.cat/ca/canalsalut/Meduses/

• Evitar el contacte directe amb les meduses. La nor-ma bàsica és no apropar-se a les meduses i avisar a la resta de banyistes de la seva presència.

• No manipular les meduses amb objectes, pals o arte-factes, per tal d’apartar-les de la platja, i evitar que els nens hi juguin.

• Donar un cop d’ull a la zona on ens disposem ban-yar-nos, per comprovar abans d’entrar a l’aigua si poden haver-hi meduses. Algunes platges presenten senyalitzacions que avisen de la seva presència, cal es-tar atents.

Com prevenir les picades?

Gerard PagésInfermer

Albera Salut

@AlberaSalut

Hi ha persones que degut a les patologies que pateixen, necessiten una atenció diferenciada en ser ateses en centres sanitaris. La TSI Cuida’m permet que siguin identificades pels professionals des del mateix accés als serveis de salut.

TSI Cuida’mUna targeta per un tracte més personalitzat i adequat

Objectius de la TSI Cuida’mEls usuaris d’aquesta targeta són persones amb una alta fra-gilitat relacional, pel que reco-nèixer-les des del primer mo-ment permet oferir un tracte adaptat al seu diagnòstic.

Aquesta atenció específica està orientada a promoure una comunicació més fluida i efectiva entre professionals i aquests pacients i/o els seus

acompanyants, que permeti que puguin seguir de manera correcta les indica-cions i els tracta-ments prescrits. L’ a c o m p a n y a -ment també és un aspecte del qual es té especial cura en aques-tes situacions.

Salutwww.fersalut.org 15

Atencions diferenciadesLes mesures especials es ma-terialitzen en actuacions que cerquen aprofitar una major flexibilitat en l’accessibilitat als serveis de salut. Això es tra-dueix en accions com reduir l’estada en la sala d’espera, preveure un espai i un temps específic per a la consulta, fa-cilitar les consultes no presen-cials, l’atenció domiciliària i l’accés a l’hospital de referèn-cia en demandes urgents del SEM. Així mateix, es contem-pla una atenció especial en el transport sanitari i l’acompa-nyament o actuacions proac-tives del 061 CatSalut Respon.

Totes aquestes mesures estan dirigides a adaptar els recursos existents. La TSI Cuida’m no comporta cap modificació en el dret a l’atenció ni al nivell de cobertura i no atorga als seus beneficiaris cap tipus de dret

addicional. Els professionals mèdics són els responsables de tramitar-la bé a iniciativa pròpia o bé a petició del paci-ent o del seu entorn.

A persones amb els diagnòs-tics següents:

•Demència (amb un nivell d’afectació cognitiu moderat).

•Dany cerebral amb trastorn de la conducta.

•Discapacitat intel·lectual (retard mental) greu i pro-funda.

•Discapacitat intel·lectual (retard mental) lleu o mode-rada amb trastorn de con-ducta.

•Trastorns de l’espectre au-tista.

•Malalties minoritàries cog-nitivoconductuals de base genètica en l’edat pediàtrica amb trastorn de conducta.

A qui s’ofereix aquesta targeta?

Podreu trobar informació addicional d’interès a:http://catsalut.gencat.cat/caCatSalut. Servei Català de la Salut. TSI Cuida’m.

No es modifica el dret a l’atenció ni el nivell de cobertura

Núria JoverResponsable de la Unitat

d’Atenció a l’Usuari.CAP Vallcarca – Sant Gervasi

@aprimariavsg

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

Clica al teu centre de salut i consulta les revistes interactives

www.fersalut.org

ABS DE PERALADAALBERA SALUT

@revistafersalut Entrevistes al canal de FerSalut