Els nens i nenes soldat

ies sabadell

Reclutar menors de 15 anys és un crim de guerra sobre el qual té jurisdicció la Cort Penal Internacional.

Les armes lleugeres a disposició dels grups armats són fàcils d’adquirir, barates, pesen poquíssim i són fàcils de fer servir fins i tot per a criatures de 10 anys.

Les situacions de crisi social que acompanyen una guerra deixen les criatures sense el suport de les persones que les protegeixen.

Els infants són fàcils de manipular, són obedients, accepten el perill i les ordres de matar sense fer preguntes.

Es recluten per força: segrestats d’una escola, un orfenat, un camp de refugiats o un poble, amb amenaces greus.

Als nens se’ls demanen feines complementàries, com ara fer d’espies, transportar material, dur missatges.

A les nenes: la cuina, la cura dels ferits i, sovint, servei sexual.

També se’ls destina al camp de batalla. La preparació per als combats és curta i molts desconeixen els perills reals de les situacions en què els posen. Per tal de reduir-los la por, se’ls indueix a consumir drogues i alcohol.

•hi ha milions de nens i nenes atrapats en conflictes armats.

•la meitat de les baixes civils que produeixen les guerres són menors .

•tot al llarg de la dècada passada, uns dos milions de criatures van morir en situacions de conflicte armat i uns sis milions hi van quedar greument ferits o bé discapacitats per sempre.

•són criatures la meitat dels més de 57 milions de persones refugiades o bé desplaçades (és a dir, que han estat forçades a deixar casa seva i fugir del lloc en què vivien)

•al conjunt del món, hi ha uns 110 milions de mines contrapersones enterrades, a més d’una quantitat indeterminada però molt gran de càrregues explosives pendents d’esclatar, com ara granades, bombes de raïm, etc.

•més de 300.000 menors de 18 anys són soldats. Acumulativament, més d’un milió ho han estat al llarg de la darrera dècada.

Hola, em dic Jean-de-Dieu i tinc 15 anys. Quan en tenia 13 un dia vaig tornar a casa, a Isiro, i un atac de la milícia Iendu havia ferit la meva mare. La van portar a Kisangani però no va sobreviure. Vaig allistar-me a la UPC i he lluitat a molts llocs. A Nyakunde recordo que vaig matar sis persones. Les batalles eren molt dures, anàvem sense botes, i el soroll de les armes ens va deixar gairebé sords. Els nens anavem al davant i després venien els soldats.

Hola, em dic Rubén i tinc 13 anys. Aquest dilluns em vaig aixecar d’hora per anar a l’institut. Al mig dia vaig anar a dinar a casa de la meva àvia. A la tarda vaig tornar a l’institut fins a les 17:30. Després vaig anar a casa a berenar i a fer els deures fins a les 19:00. Aleshores vaig marxar amb el meu amic Toni a entrenar a futbol.Quan vaig tornar a casa vaig veure una estona la tele i vaig sopar. Després vaig estudiar una mica per al control de ciències del dimarts i me’n vaig anar a dormir.