coneixement del medi.pdf

ISBN 978-84-9804-780-6

9 7 8 8498 047806

nova edici

Coneixement del medi natural,social i cultural 2Educaci PrimriaCicle Inicial

naatural,so

cialicultu

ral

Coneeixe

mentdelmedi

0_MEDI_GD_2EP.indd 1 30/05/11 14:09

Direcci editorial: Dolors Rius

Assessorament pedaggic: Marta Duach

Redacci: Alicia Caellas

Edici: Oriol de Bols

Correcci lingstica: Laia Llobera

Disseny de la coberta: Victoria Garca

Disseny grfic interior: Imma Hernndez

Maquetaci: Oriol Samper

Illustracions: Maria Oller, Merc Ort i Roger Sim

Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, David Campo, M Dolores Colazo i Getty Images

Primera edici: juliol de 2008

Segona edici: juny de 2011

ISBN: 978-84-9804-780-6

Dipsit legal: xxxxxxx

Impressi: xxxxxxx

Hermes Editora General, S. A. U. - Castellnou Edicions

Castellnou EdicionsPau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci), sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.

Hermes Editora General, S. A. U., ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecolgic i 100 % reciclable

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

0_MEDI_GD_2EP.indd 2 31/05/11 10:12

ndex

PROJeCTe

1. Presentaci...................................................................................................................6 2. Didcticaimetodologiadelrea.................................................................................8 3. Integracidelescompetnciesbsiquesenlaprogramacidaula........................10 4. Atencialadiversitat.................................................................................................17 5. Criterisperalavaluaci.............................................................................................18 6. Orientacionsperalsdelsrecursosdigitals............................................................19 7. MaterialsperalreadeConeixementdelmedi........................................................24

PROGRAMACIOnS

Programacidrea............................................................................................................26 Programacidaula............................................................................................................33

ORIenTACIOnS I SOLUCIOnARI

Unitat1:Lescolaielbarri.................................................................................................48 Unitat2:Latardor..............................................................................................................55 Unitat3:Lasalut...............................................................................................................62 Unitat4:Lafamlia.............................................................................................................70 Unitat5:Lhivern.Laire,laTerraielSol............................................................................77 Unitat6:Elpobleilaciutat...............................................................................................84 Unitat7:Elsanimalsdegranja..........................................................................................91 Unitat8:Elsanimalssalvatges...........................................................................................98 Unitat9:Lesplantes........................................................................................................105 Unitat10:Elsmitjansdecomunicaci............................................................................112 Unitat11:Elpaisatge......................................................................................................119 Unitat12:Elpasdeltemps.............................................................................................126

ACTIvITATS COMPLeMenTRIeS

Activitatscomplementries.............................................................................................134 Solucionari.......................................................................................................................175

0_MEDI_GD_2EP.indd 3 01/06/11 13:19

AvALUACIOnS

Avaluaciinicial...............................................................................................................219 Avaluacifinal..................................................................................................................223 Avaluacicontnua..........................................................................................................227 Avaluaciinicial.Solucionari...........................................................................................239 Avaluacifinal.Solucionari..............................................................................................243 Avaluacicontnua.Solucionari......................................................................................247

ReCURSOS dIGITALS

Transcripcionsdelvocabulariinteractiu..........................................................................261

ALTReS ReCURSOS

Pautesdescriptura..........................................................................................................274

0_MEDI_GD_2EP.indd 4 01/06/11 13:19

Guia didcticaPROJECTE

1_MEDI_GD_2EP.indd 5 30/05/11 13:49

6 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Inicial Primria

1 PRESENTACI

Els recursos didctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a lEducaci Primria dins el marc curricular oficial actual: Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC nm. 4915, 29-06-2007, pel qual ses-tableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria a Catalunya i Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de lEducaci Secundria obligatria per a les Illes Balears.

El projecte Salvemlabalenablanca s el fruit del treball dun conjunt de professionals de leducaci i de ledici. Hem tingut, tamb, especial cura en laspecte formal i grfic del projecte, amb lobjectiu de fer-lo atractiu i de fcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes.

La finalitat de leducaci en letapa de lEducaci Primria, tal com diu el decret, s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent. En aquesta etapa es configuren les bases per tal que els alumnes davui siguin els futurs ciutadans capaos dintervenir activa-ment i crticament en la societat plural, diversa i en continu canvi, que els ha tocat viure.

A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber ser, saber estar) necessaris, els nens i les nenes han daprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i integrades socialment, per exercir la seva ciutadania de forma activa, incorporant-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos al mateix temps de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Lenfocament competencial del currculum per a lEducaci Primria pretn afavorir la integraci dels diver-sos aprenentatges, posant en relaci els disversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos.

Com a competncies bsiques sentenen tots aquells coneixements, processos i habilitats que permeten a la persona fer un s prctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretn que els alumnes spiguen aplicar el que han aprs.

Les competncies bsiques assenyalades per a lensenyament primari sn les segents:

Competnciescomunicatives: 1. Comunicaci lingstica i audiovisual 2. Competncia artstica i cultural

Competnciesmetodolgiques: 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia per aprendre a aprendre

Competnciespersonals: 6. Autonomia i iniciativa personal

Competnciesperconviureihabitarelmn: 7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 8. Competncia social i ciutadana

1_MEDI_GD_2EP.indd 6 30/05/11 13:49


Project

e

Aquest plantejament competencial afecta totes les rees de forma especfica i tamb de forma transversal. Lgicament, segons lrea es treballaran ms especficament les competncies que li sn prpies, per en totes hem procurat fer propostes que permetin ladquisici progressiva de les vuit competncies bsiques.

El projecte Salvemlabalenablanca ha estat elaborat amb lobjectiu doferir un ampli ventall de recursos que permetin facilitar al mxim el treball del docent, que ha de fer realitat els objectius competencials fixats per lactual marc educatiu.

El plantejament del projecte facilita la creaci de situacions densenyament-aprenentatge motivadores i alho-ra ben estructurades, de manera que, sense adonar-se, un alumne pugui avanar curs rere curs fins al final de letapa i assolir el que ens hem proposat.

Des del punt de vista pedaggic hem partit duna concepci globalitzadora dels aprenentatges que en el Cicle Inicial sha concretat amb una contextualitzaci nica dels continguts que es treballen en les diferents rees, i en el Cicle Mitj en el plantejament duns treballs de recerca interdisciplinars, un per a cada trimestre en forma de webquest.

La programaci de cada unitat didctica ha prioritzat la definici dels objectius i de les competncies bsi-ques a aconseguir desprs de treballar amb activitats variades els diferents continguts. Lavaluaci s una eina que ens permet controlar levoluci en ladquisici dels aprenentatges i lassoliment de les competncies bsiques.

Latenci a la diversitat de ritmes daprenentatge est assegurada, doncs; per una banda la seqenciaci dels continguts sha fet duna forma acurada, i per laltra oferim una gran varietat de recursos en format paper i en format digital, aix com dactivitats, identificades segons el grau de dificultat.

Equip dedicions

Castellnou Edicions

1_MEDI_GD_2EP.indd 7 30/05/11 13:49


2 DIDCTICAIMETODOLOGIADELREA

Segons es pot llegir en el Decret del Currculum de Primria, lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.

Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn amb els quals interacciona. Laprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat dincidir en la millora del seu entorn i fer-ne un s sostenible.

Fidels a aquestes reflexions, els llibres de Coneixement del medi de Cicle Inicial contribueixen a afavorir el procs de construcci de laprenentatge propi de cada nen i nena. Aquesta construcci es dna a laula majoritriament. s en aquest context en qu els nens i nenes han dexplicitar les seves idees prvies i les diverses concepcions del mn, les seves prpies representacions i les explicacions personals que elaboren sobre tot all que els envolta.

La classe de Coneixement del medi ha de ser un espai de reflexi i comunicaci, perqu noms quan els nens i nenes prenen conscincia del que saben o del que pensen que saben i sn capaos de comunicar-ho, aleshores s quan estan en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar les seves idees, si s el cas.

En el Cicle Inicial s especialment important que els infants evoquin les idees que els desperta la seva curio-sitat, que es facin com ms preguntes millor i que estiguin motivats per resoldre els problemes i dubtes que es van plantejant, per cercar respostes i per comunicar all que es va resolent.

Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes ms adequades que daltres, que generaran una mirada i una visi determinada. Aquesta s la tasca del professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avanar.

En definitiva, la intervenci del professorat ha de poder fomentar lequilibri entre el pensar (relacionar, com-parar, imaginar), lexperimentar (observar, classificar, identificar) i el comunicar (parlar, escriure, dibuixar, construir, representar), eixos bsics de la classe de coneixement del medi.

2.1 Elscontingutsdelrea

Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural est estructurada en set blocs:

1. Lentorn i la seva conservaci. 2. El mn dels ssers vius. 3. Les persones i la salut. 4. Persones, cultures i societats. 5. Canvis i continutats en el temps. 6. Matria i energia. 7. Entorn, tecnologia i societat.

1_MEDI_GD_2EP.indd 8 30/05/11 13:49


Project

e

2.2 Estructuradelesunitats

Les unitats comencen amb una pregunta inicial que fa la funci dexploraci didees prvies, de presa de conscincia individual i collectiva dall que ja saben els alumnes i tamb de motivaci cap a nous aprenentatges.

Els nous continguts es presenten mitjanant activitats variades i experincies.

En lapartat Ens relacionem es tracten aspectes relacionats amb leducaci en valors i laplicaci i transfern-cia dels coneixements a altres contextos.

Finalment, lapartat Hem aprs suposa una estructuraci dels coneixements apresos.

1_MEDI_GD_2EP.indd 9 30/05/11 13:49


3 INTEGRACIDELESCOMPETNCIESbSIquESENLA

PROGRAMACIDAuLA

3.1 Situaciactual

Des del 2006, any de publicaci de lactual llei deducaci (LOE), les competncies bsiques han entrat a laula. En alguns casos, la majoria, hi han entrat de forma virtual (noms es troben en els documents de programaci daula que sentreguen al cap destudis a linici de curs); en altres casos, hi han entrat de forma puntual empeses per les proves davaluaci general del sistema educatiu, que es fan a 4t i a 6 de lEducaci Primria i a 2n de lESO, i en altres casos, comptats, sestan elaborant iniciatives amb la finalitat de treballar a laula amb un enfocament competencial.

Hermes Editora General, mitjanant les seves publicacions, vol contribuir a la integraci de les competncies bsiques en la prctica educativa a laula amb propostes que facilitin un nou plantejament de treball en la praxisdocent.

3.2 Lescompetnciesbsiques

La OCDE (Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic) defineix les competncies bsiques com la capacitat de posar en prctica les habilitats, els coneixements i les actitudsnecessriesperresoldreunasituacideterminadaenuncontextdeterminat.

Les competncies bsiques sn les que totes les persones necessiten per al seu desenvolupament personal, aix com per poder participar de forma activa en la societat i en la vida laboral. Les competncies shan de treballar durant tot el perode densenyament obligatori i, com laprenentatge, shan de desenvolupar, mantenir i actualitzar al llarg de tota la vida. En aquest sentit, el desenvolupament de les competncies bsiques ha de permetre als estudiants integrar els seus aprenentatges i relacionar-los amb continguts de diferents tipologies i rees. Aix facilitar laplicaci dels continguts en distintes situacions.

a)Les vuitcompetnciesbsiques que shan dhaver assolit al final de leducaci obligatria, i en les quals t un paper molt destacat lEducaci Primria, sn les segents:

b)Competncialingsticaiaudiovisual. Fa referncia a la utilitzaci del llenguatge com a instrument de comunicaci oral i escrita; de representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, i de construcci i comunicaci del pensament, les emocions i la conducta, en qualsevol de les llenges oficials de la comunitat autnoma prpia.

c)Competnciamatemtica.Es refereix a lhabilitat per utilitzar i relacionar els nombres, els conceptes matemtics i les operacions, i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per produir com per interpretar diferents tipus dinformaci i resoldre problemes relacionats amb la vida diria.

d)Competnciaenelconeixementilainteracciambelmnfsic. Recull lhabilitat per a la comprensi dels successos, la predicci de les conseqncies i la capacitat dactuaci sobre lestat de salut de les persones i la sostenibilitat mediambiental.

1_MEDI_GD_2EP.indd 10 30/05/11 13:49


Project

e

e) Tractament de la informaci i competncia digital. Comporta lhabilitat per fer servir les eines tecnolgiques per buscar, obtenir, processar i comunicar la informaci i transformar-la en coneixement, incloent-hi la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per informar-se i comunicar-se.

f)Competnciasocialiciutadana. Permet viure en societat, comprendre la realitat social del mn en qu es viu i exercir la ciutadania democrtica.

g)Competnciaartstica icultural. Suposa conixer, apreciar, comprendre i valorar crticament diferents manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font de gaudi i denriquiment personal, i considerar-les una part del patrimoni cultural dels pobles.

h)Competnciadaprendreaaprendre. Implica conixer les capacitats prpies (intellectuals, emocionals i fsiques) i tenir un sentiment positiu dun mateix, de manera que es puguin plantejar nous reptes daprenentatge dacord amb els objectius i les necessitats de cadasc.

i)Competnciapera lautonomia i iniciativapersonal. Permet dur a terme iniciatives personals que condueixin a la presa de decisions amb criteri propi, i imaginar i desenvolupar projectes individuals o collectius, tant en lmbit personal com en el social i el laboral, de forma responsable i autnoma.

Les competncies bsiques es poden agrupar segons la seva transversalitat i la seva funci, tal com mostra la taula segent:

CompetnciestransversalsCompetnciesespecfiquescentradesenelfetdeconviureihabitarelmn

Competncies comunicatives

1. Competncia lingstica i audiovisual

2. Competncia artstica i cultural

7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

8. Competncia social i ciutadanaCompetncies metodolgiques

3. Tractament de la informaci i competncia digital

4. Competncia matemtica

5. Competncia daprendre a aprendre

Competncies personals

6. Competncia per a lautonomia i iniciativa personal

Font: DECRET 142/2007, de 26 de juny. Generalitat de Catalunya.

Amb lobjectiu de consolidar les competncies bsiques, s necessari que totes les rees contribueixin al seu desenvolupament. Noms daquesta manera es podr garantir leficcia dels aprenentatges en aquest procs de consolidaci. Per fer-ho, shauran dintegrar, tant com sigui possible, en lestructura de la programaci didctica de cada unitat.

En aquest sentit, en el moment de fer la selecci de continguts sha de tenir en compte que facilitin ladquisici de les competncies bsiques o que sen puguin relacionar amb alguns aspectes determinats.

1_MEDI_GD_2EP.indd 11 30/05/11 13:49


3.3 qusignificaemprarunenfocamentcompetencial?

Lenfocament competencial i integrador dels aprenentatges ha de ser un principi orientador a lhora de pensar i desenvolupar els continguts i les propostes didctiques dels nostres llibres. Des de la perspectiva de les competncies bsiques, el desenvolupament del procseducatiucompetencialha de tenir en compte els punts segents:

a)Calprioritzarlareflexi i el pensament crtic de lalumnat per aconseguir el desenvolupament personal de cada alumne.

b)Calplantejardiferentssituacionsdaprenentatge que afavoreixin la integraci curricular de diferents matries.

c)Calseleccionarelscontinguts,organitzar-losdeformaprioritriaiseqenciar-loscorrectament, tant els de tipus conceptual (saber) com els actitudinals (voler) i de valors, i les destreses (fer) que shan dutilitzar en cada cas.

d)Calafavorirlaplicacidelscontinguts en diferents contextos de la vida quotidiana.e)Caldesenvolupardiferentsestratgiesmetodolgiques, segons els interessos i les capacitats dels

alumnes i les particularitats de cada rea o matria.f)Calpotenciarlalecturai el tractament de la informaci com a estratgia daprenentatge.g)CalintegrarelsrecursosmultimdiailesTIC en lactivitat educativa.h)Calintegrarlavaluaci en els processos densenyament-aprenentatge.

3.4 Avaluacideladquisicidelescompetncies

Per tal dafavorir ladquisici de competncies i poder avaluar-ne lassoliment, es plantejaran una srie de preguntes que facilitaran als alumnes lassimilaci de continguts nous i, al mateix temps, el desenvolupament de les diferents competncies segons lrea i matria.

Aquestes preguntes es plantejaran tant en les activitats bsiques de la unitat didctica com en les que sidentifiquen com a activitats davaluaci.

Hi ha tres models de preguntes i dactivitats:

Preguntes de resposta tancada, amb format delecci mltiple. Poden ser de resposta dicotmica (noms una resposta s correcta) o de resposta graduada (una resposta s correcta, algunes ho sn en part i daltres sn incorrectes).

Preguntesqueexigeixeneldesenvolupamentdeprocessosilobtencideresultats. En aquest cas, els alumnes han de donar una resposta nica, per tamb es valora el procs seguit per arribar-hi, que pot ser diferent per a cada alumne.

Preguntesobertesqueadmetenrespostesdiverses. No hi ha una nica resposta correcta, i es valora largumentaci seguida a lhora de plantejar la resposta.

1_MEDI_GD_2EP.indd 12 30/05/11 13:49


Project

e

3.5 Lacompetnciadelescompetncies:lacompetnciacomunicativa

Diem que una persona t una competncia plena en una llengua quan s capa de desenvolupar-se totalment en aquesta llengua en els diferents usos i registres. s a dir, quan s capa dentendre-la, parlar-la, llegir-la i escriure-la sigui quina sigui la situaci, des duna conversa entre amics fins a escoltar o pronunciar una conferncia, des duna nota familiar fins a un informe professional, per posar-ne exemples. Per aix, aquesta competncia s la que t ms importncia en totes les rees i matries.

Massa sovint hem pogut comprovar com, a persones que han estudiat una determinada llengua, a lhora de la veritat, s a dir, a lhora de resoldre situacions reals en aquesta llengua, els ha mancat competncia. Probablement, aquelles mateixes persones haurien pogut respondre qestions referides al coneixement daquesta llengua: com es formulen les preguntes, com es diu tal cosa o tal altra, quin s el present dun verb Per el seu coneixement no els ha perms fer s de la llengua en una situaci real.

Aquesta constataci demana un girmetodolgicenlensenyament-aprenentatgedelallengua que acosti els alumnes a ls del llenguatge en situacions reals o versemblants, i els faci assumirelroldusuarislingstics en lloc de limitar-se al rol daprenents passius.

Lobjectiuscomprendreisabercomunicar. Sn sabers prctics que han de recolzar en coneixements reflexius sobre el funcionament del llenguatge i les seves normes ds, i impliquen el desenvolupament de la capacitat per prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. Per aix, aquesta competncia requereixconixerlesreglesdefuncionamentdelsistemadelallengua i les estratgies necessries per interactuar lingsticament duna manera adequada, i per expressar i interpretar diferents tipus de discurs dacord amb la situaci comunicativa en diversos contextos socials i culturals.

Aix suposa, en llengua oral, la utilitzaci activa i efectiva dhabilitats lingstiques i no lingstiques i de les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions, per produir textos orals adequats a aquesta situaci de comunicaci. Per la seva banda, llegir i escriure inclou les habilitats que permeten, a partir de diferents tipus de textos, buscar, recopilar i processar informaci i ser competent a lhora de comprendre, compondre i utilitzar textos amb intencions comunicatives diverses.

La contribuci de la competncia lingstica a la construcci personal de sabers s fonamental. Elllenguatges linstrument per excellncia daprenentatge, de construcci i de comunicaci del coneixement; ajuda a representar la realitat, a organitzar el propi pensament i a aprendre.

Tal com indica lordenaci dels ensenyaments obligatoris, lobjectiu fonamental del projecte educatiu s aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en acabar leducaci obligatria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre. Aix, ms endavant, es concreta en aquesta formulaci: Per aix, el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclou parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i els coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, la dimensi literria i la dimensi plurilinge i intercultural.

Tant en lEducaci Primria com en la Secundria, la competncia comunicativa es pot estructurar en dues grans destresescomunicatives,que seran les que permetran el desenvolupament daquesta competncia; es tracta de la comprensi (oral i lectora) i lexpressi (oral i escrita). Totes dues destreses es divideixen en una srie de processos que shauran de treballar a laula i que impliquen diferents graus de dificultat que

1_MEDI_GD_2EP.indd 13 30/05/11 13:49


els alumnes hauran de superar. Aquestes destreses serviran per avaluar si lalumne ha adquirit els objectius proposats en lrea.

Les destreses comunicatives es mostren en la taula segent:

Competnciacomunicativa

Comprensi Expressi

Aprox

imac

i

i ide

ntifica

ci

Organ

itzac

i

Integrac

i i sntesi

Reflexi i valoraci

Tran

sfern

cia

i aplicac

i

Planificac

i

Textualitzaci

Revisi i presen

taci

Coh

ern

cia

Coh

esi

Ade

quac

i

Si ens centrem en la destresa de la comprensi en la competncia lectora, la OCDE la defineix de la manera segent: La competncia lectora s comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els objectius propis i el coneixement i el potencial personals, i participar en la societat.

s fonamental que aquesta competncia es comenci a desenvolupar en lEducaci Primria, per s en la Secundria que sha de consolidar i convertir en una competncia clau. Per fer-ho, la OCDE, a travs de les proves del Programa per a lAvaluaci Internacional dels Alumnes (PISA), proposa que shi incloguin textos de diferents tipus:

Formatdeltext

Mitj Imprs Digital

Entorn Lector receptiu Lector participatiu

Tipus

Continu Discontinu Mixt Mltiple

Gnere

Descriptu Narratiu Expositiu Argumentatiu Instructiu Dintercanvi dinformaci

(transaccions)

Processosdelectura

Daproximaci i obtenci dinformaci

Integrar i interpretar el que es llegeix

Reflexionar i avaluar sobre el text i relacionar-lo amb lexperincia prpia

mbitsds

Personal

Pblic

Educatiu

Laboral

1_MEDI_GD_2EP.indd 14 30/05/11 13:49


Project

e

Per tant, per desenvolupar la competncia lectora s necessari que els alumnes es familiaritzin amb els diferents tipus de text i spiguen utilitzar els continguts del text que han llegit i, al mateix temps, incorporar-hi coneixements propis.

Els processos cognitius que sactiven en la lectura sn els segents:

Competncialectora

utilitzacidelcontingutdeltextutilitzacideconeixementsexterns

altext

Accedir i obtenir Integrar i interpretar Reflexionar i valorar

Obten

ir inform

aci

Desen

volupa

r un

a co

mpren

si

glob

al

Elabo

rar un

a interpretaci

Reflexiona

r i valorar el con

tingu

t de

l text

Reflexiona

r i valorar la fo

rma

del text

Els nivells de rendiment en lectura, segons la OCDE, sn els segents:

1b Localitzar una dada en un text simple i breu.

1a Relacionar la informaci del text amb coneixements previs i reconixer el tema principal del text.

2Reconixer la idea principal dun text i comprendre-la. Construir significats i fer deduccions a partir de la informaci que ofereix el text.

3Interpretar i relacionar parts del text diferents. Reflexionar i construir significat a partir del text.

4Comprendre textos llargs i complexos sense saber quin s el seu context. Interpretar matisos del llenguatge.

5 Elaborar hiptesis a partir del text. Comprendre textos amb continguts poc coneguts.

6Elaborar hiptesis a partir del text i de coneixements previs. Generar interpretacions a partir de conceptes abstractes.

3.6 Lacompetnciacientfica

La competncia cientfica permet conixer millor la condici natural de lsser hum com a part de la natura i les seves lleis, i tamb la interacci dels ssers humans amb el seu entorn natural i social. Lenfocament interdisciplinari de lrea permet adquirir, des de diferents perspectives, una millor comprensi daquesta realitat.

El desenvolupament daquesta competncia t com a objectiu capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn amb els quals interacciona. Laprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i

1_MEDI_GD_2EP.indd 15 30/05/11 13:49


en lespai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora del seu entorn i fer-ne un s sostenible.

El treball per competncies en lrea de les cincies sorienta cap a ladquisici de competncies per part de lalumnat a partir de la construcciconstructivistadelaprenentatge. s a dir, aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents, per tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable.

El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions diverses i que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers. Suposa avanar en lautonomia personal dels alumnes, en ladquisici deines per aprendre, prenent conscincia del procs daprenentatge propi, tant individual com collectiu. Treballar per competncies implica la integraci de diferents disciplines i rees aix, com la integraci de continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Les competncies prpies de lrea estan estretament vinculades al bloc de competncia en el coneixement i en la interacci amb el mn fsic, aix com al de competncia social i ciutadana.

s especialment important que els alumnes evoquin les idees que els desperta la seva curiositat, que es facin com ms preguntes millor i que estiguin motivats per resoldre els problemes i dubtes que es van plantejant, per buscar respostes i comunicar all que es va resolent. Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes ms adequades que daltres, que generaran una mirada i una visi determinades. Aquesta s la tasca de les propostes: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avanar.

En definitiva, les propostes dactivitats han de fomentar lequilibri entre pensar (relacionar, comparar, imaginar...), experimentar (observar, classificar, identificar...) i comunicar (parlar, escriure, dibuixar, construir, representar...), eixos bsics de la competncia cientfica.

1_MEDI_GD_2EP.indd 16 30/05/11 13:49


Project

e

4 ATENCIALADIvERSITAT

Latenci a la diversitat constitueix un aspecte fonamental no tan sols del projecte educatiu del centre, sin tamb de la tasca docent de cada mestre. Tal com diu la LOE: Latenci a la diversitat sestableix com a principi fonamental que ha de regir tot lensenyament bsic, amb lobjectiu de proporcionar a tot lalumnat una educaci adequada a les seves caracterstiques i necessitats.

De fet, la Llei Orgnica dEducaci destaca, en un dels seus principis, la convenincia de trobar la flexibilitat per adequar leducaci a la diversitat daptituds, interessos, expectatives i necessitats de lalumnat.

Lobjectiu s tenir en compte la diversitat de lalumnat com a principi i no com una mesura. Per aquesta ra, el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca ofereix, en la guia didctica, activitats complementries que se sumen a les que figuren en el llibre de lalumne, amb la finalitat dajudar el mestre o la mestra a lhora datendre la diversitat de ritmes daprenentatge que es pugui trobar a laula en un curs determinat.

Daquesta manera, els alumnes que necessiten una seqenciaci major en la presentaci dels continguts disposaran de ms activitats per reforar i consolidar el seu aprenentatge. Al mateix temps, aquells amb ms capacitat o amb un ritme daprenentatge ms rpid podran fer noves activitats que els ajudaran a ampliar els seus coneixements.

A ms de les activitats complementries, el projecte ofereix tres tipus davaluaci (inicial, formativa i final), per tal davaluar els progressos dels alumnes en diferents moments del curs i valorar quins aspectes o temes han de ser reforats en cada cas.

1_MEDI_GD_2EP.indd 17 30/05/11 13:49


5 CRITERISPERALAvALuACI

Lavaluaci en lEducaci Primria consisteix en lanlisi contnua i global del procs densenyament-aprenentatge. s un element integrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument dacci pedaggica que ha de contribuir a la millora de tot el procs.

Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de permetre decidir la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caracterstiques. De laltra, ha de determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.

El mestre o la mestra haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes de coneixement, i dirigir-los en la direcci adequada, segons el que shagi proposat en el currculum. No hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn educatiu presenta una gran diversitat de situacions i necessitats. En qualsevol cas, s important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen informaci nova, sin que tamb desenvolupen noves competncies i adquireixen nous coneixements, a partir dels seus coneixements previs.

Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el procs densenyament-aprenentatge. Aquesta guia didctica inclou un model davaluaci inicial que es pot fotocopiar o descarregar del web, amb activitats que recullen tant fets com conceptes, sistemes conceptuals o procediments.

Lavaluaci formativa t com a finalitat proporcionar a cada alumne el suport pedaggic ms adequat en cada moment del curs. Alhora, ha estat dissenyada per avaluar el procs densenyament i, fins i tot, la mateixa prctica docent. En aquesta guia, lavaluaci formativa es concreta en una taula (inclosa en el web), en qu el mestre o la mestra disposa dun espai horitzontal per omplir amb els criteris davaluaci del currculum oficial (que sadjunta en un arxiu .doc) i dunes caselles verticals per completar amb els noms dels alumnes de la classe.

Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives, tant curriculars com competencials. En aquesta guia sofereix un model davaluaci final, tamb fotocopiable, amb activitats referides als coneixements ms importants que shan anat adquirint durant el curs. Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de lavaluaci final que sinclouen en aquesta guia siguin les mateixes que les de lavaluaci inicial del curs segent.

1_MEDI_GD_2EP.indd 18 30/05/11 13:49


Project

e

6 ORIENTACIONSPERALSDELSRECuRSOSDIGITALS

6.1 quinobjectiuensfixemamblainclusi,encadaunitatdidctica,depropostesdetreballqueutilitzenrecursosdigitals?

El fet dincloure ls de recursos digitals en el plantejament didctic de cada unitat afavoreix el desenvolupament integrat de les competncies bsiques en general, i en especial de la competncia digital i la competncia daprendre a aprendre. Aix doncs, aquestes propostes de treball tenen lobjectiu de complementar, reforar i ampliar les que sofereixen en el llibre en paper.

Com que es tracta duna competncia transversal, la competncia digital sha dincloure en la programaci general del curs i de cada rea. Dins dun plantejament integrador de les competncies, ls de les eines tecnolgiques i de comunicaci ha de formar part intrnseca del plantejament de cada unitat didctica.

Segons lrea, els recursos digitals tenen una funci determinada, tant els que estan associats al llibre de lalumne com els que sofereixen per a ls del professor.

Aquests recursos poden utilitzar-se a la pissarra digital interactiva (PDI) i tamb a lordinador personal. Shi pot accedir a travs dInternet (accs en lnia), i els recursos per al professor sofereixen a ms en format CD-ROM (fora de lnia), Aix mateix, sn compatibles amb totes les plataformes educatives existents en el mercat.

Els diferents recursos es poden treballar a laula o a casa; el professor o la professora decidir quan i com shan dusar. La nostra proposta editorial pretn facilitar ls de les tecnologies a laula, al mateix temps que senriqueixen i samplien les possibilitats de treball a laula i fora.

6.2 quinsrecursosdigitalsofereixelprojecteeducatiuSalvemlabalenablanca?

Els recursos digitals que ofereix el projecte Salvem la Balena Blanca estan pensats per facilitar ls dels programes informtics i de les tecnologies de la comunicaci a laula i fora.

Aquests recursos, detallats per rea, sn els segents:

Llengua catalana:

Peralalumne:Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Llengua catalana tindr accs als recursos segents:

AudicionsAquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat.

SonsilletresApartat que permet practicar lescriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs.

1_MEDI_GD_2EP.indd 19 30/05/11 13:49


vocabulariinteractiuApartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus dactivitats interactives per practicar-lo.

TextosApartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que els que apareixen en la unitat i aix aprendre les funcionalitats bsiques del processador de textos i el programa de dibuix.

En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs determinat.

Peralmestre:El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Llengua catalana tindr accs als materials segents:

GuiadidcticaenformatwebAquest apartat enllaa amb un lloc web estructurat per unitats des don es podran consultar la programaci daula, les orientacions, el solucionari, les activitats de refor i dampliaci i les activitats davaluaci.

PeralaulaAquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.

PeralalumneAquest apartat dna accs als recursos que tenen els alumnes.

Llengua castellana:

Peralalumne:Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Lengua castellana tindr accs als recursos segents:

AudicionsAquest apartat inclou les audicions i els dictats locutats ordenats per unitat.

SonsilletresApartat que permet practicar lescriptura correcta dels sons i les lletres treballats en cada curs.

vocabulariinteractiuApartat que recull el vocabulari treballat en cada unitat i diferents tipus dactivitats interactives per practicar-lo.

TextosApartat per poder treballar textos digitals del mateix tipus que els que apareixen en la unitat i aix aprendre les funcionalitats bsiques del processador de textos i el programa de dibuix.

En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs determinat.

Peralmestre:El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Lengua castellana tindr accs als materials segents:

1_MEDI_GD_2EP.indd 20 30/05/11 13:49


Project

e


PeralaulaAquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.

PeralalumneAquest punt dna accs als recursos que tenen els alumnes.

Matemtiques:

Peralalumne:Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Matemtiques tindr accs als recursos segents:

CalculamentalmentAquest apartat inclou activitats de clculmental per practicar les sumes i les restes. Abans de comenar, cal escollir el tipus doperaci, el valor mxim dels termes i el nombre doperacions.

PensaicalculaAquest apartat presenta una collecci de problemes per practicar el clcul en contextos significatius. La dificultat dels problemes depn de la unitat que shagi escollit.

JugaamblesfiguresEn aquest apartat es proposen activitats per aprendre geometria jugant amb les figures. Tamb permet fer dibuixos, i imprimir-los.

Peralmestre:El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Matemtiques tindr accs als materials segents:


PeralaulaAquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions de contingut i activitats interactives.


Coneixement del medi natural, social i cultural:

Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindr accs als recursos segents:

1_MEDI_GD_2EP.indd 21 30/05/11 13:50


Peralalumne:

vocabulariinteractiuAquest apartat recull el vocabulari distribut per unitats i diversos tipus dactivitats interactives per practicar-lo.

TallerdactivitatsApartat per saber com es poden fer alguns experiments cientfics pas a pas.

EnllaosinteressantsAquest apartat inclou enllaos per practicar els conceptes ms importants de la unitat i ampliar-los amb altres de nous.

Peralmestre:El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindr accs als materials segents:


PeralaulaAquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions sobre el contingut i activitats interactives.


6.3 Comsaccedeixaaquestsrecursos?

Segons el tipus dusuari, laccs requereix un sistema didentificaci o un altre.

usuarialumne:

Cada llibre de text del projecte Salvem la Balena Blanca de Castellnou Edicions t associat un codi daccs als recursos digitals en lnia. Per accedir-hi, lalumne ha de seguir aquests passos:

1. Escriure ladrea de la pgina web, www.projecteSBB.com, en el navegador dInternet.

2. Introduir el codi daccs, que s el que figura a la pgina

de crdits del llibre.

Direcci editorial: Dolors Rius

Assessorament pedaggic: Marta Duach

Edici: Antoni Romeu

Correcci lingstica: Marta Campo

Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales

Disseny grfic interior: Imma Hernndez

Maquetaci: ngeles Rodrguez

Illustracions: Maria Oller, Merc Ort i Roger Sim

Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, David Campo, M. Dolores Colazo i Getty Images

Primera edici: gener de 2008

Segona edici: febrer de 2011

ISBN: 978-84-9804-???-?

Dipsit legal: xxxxxxx

Impressi: xxxxxxx

Mara Jos Antonino, Carme Olivn i Montserrat Ventura, 2008, pels textos

Maria Oller, Merc Ort i Roger Sim, 2008, per les illustracions

Hermes Editora General, S. A. U. - Castellnou Edicions

Castellnou EdicionsPau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci), sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.

Hermes Editora General, S. A. U. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecolgic i 100 % reciclable

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

Codi daccs als recursos digitals on-line: CPSB1031

1_MEDI_GD_2EP.indd 22 30/05/11 13:50


Project

e

Codi per als recursos digitals

Daquesta manera, lalumne accedeix al men de recursos associats a lassignatura i curs dels quals shagi introdut el codi.

En aquest men ha descollir lapartat; en lrea de Lengua castellana, per exemple, Audicions, Sons i lletres, Vocabulari interactiu o Textos. Per acabar la sessi noms ha de tancar el navegador.

usuarimestre:

El mestre accedeix als recursos digitals associats a cada rea i curs del projecte Salvem la Balena Blanca mitjanant un codi dusuari. Ha de sollicitar-lo prviament al gestor comercial de la zona o posant-se en contacte amb leditorial mitjanant el telfon 902 90 36 46 o el correu electrnic [email protected]. Per introduir aquest codi ha destar registrat com a professor en www.castellnoudigital.com/professor.

6.4 quinssnelsrequisitstcnics?

Els recursos digitals de Castellnou Edicions sn compatibles amb diversos sistemes.Es poden utilitzar amb qualsevol daquests equips:

- Ordinador de sobretaula, porttil o Netbook, amb Windows (XP o superior) o Linux- Ordinador Mac OS X- Tablet amb Android (2.2 o superior)

Els requisits sn tenir accs a Internet i un navegador web.

Per poder veure alguns materials determinats cal tenir Adobe Flash Player i PDF Reader.

La resoluci mnima de pantalla recomanada s de 1024 x 600 pxels.

1_MEDI_GD_2EP.indd 23 30/05/11 13:50


7 MATERIALSPERALREADECONEIxEMENTDELMEDI2.CICLEINICIAL

Peralalumne/a:

Llibre de text amb accs als recursos digitals.

Peralmestre/a:

Es pot consultar en: http://www.castellnouedicions.cat

Recull toda la informaci disponible en la guia impresa i la presenta, en forma de lloc web, ordenada per unitats didctiques.

La informaci es pot consultar en lnea o es pot obtenir des de lrea de descrregues en format PDF o en format DOC, segons el cas.

ISBN 978-84-9804-780-6

9 7 8 8498 047806

nova edici

Coneixement del medi natural,social i cultural 2Educaci PrimriaCicle Inicial

naatural,

social i cu

ltural

Coneeixem

entdel m

edi

Carpeta de la guia didctica per al Cicle Inicial, perqu cada mestre/a se la pugui personalitzar.

Guia didctica en paper de Coneixement del Medi 2, organitzada en set apartats:

Projecte Programacions Orientacions

i solucionari Activitats

complementries Avaluacions Recursos digitals Altres recursos

ISBN: 978-84-9804-776-9 ISBN: 978-84-9804-780-6

1_MEDI_GD_2EP.indd 24 30/05/11 13:50

Guia didcticaPROGRAMACIONS

2_MEDI_GD_2EP.indd 25 30/05/11 14:07


PROGRAMACI DREA

DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria. Generalitat de Catalunya.

Consideracions generals

Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respec-tar-lo i a millorar-lo.

El concepte de medi que dna nom a lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens, objectes, elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat (lescenari on conviuen les persones i on interactuen entre elles i amb la naturalesa) com a una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natural i social. Per tant, el coneixement del medi s una estratgia dintervenci didctica centrada a facilitar a lalumnat el pas de la cultura viscuda a la seva reconstrucci intellectual.

El coneixement del medi haur de capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn amb qu interacciona de manera coherent amb el coneixement cientfic actual. Lapre-nentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies. Les experincies haurien de ser tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. Aix doncs, considerem que el coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora del seu entorn i propiciar un s sostenible.

Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lrea, no es presenten en la realitat sota un prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements de les disciplines que integren lrea.

Els objectius de lrea shan de referir als conceptes propis del medi natural, social i cultural, als aspectes metodolgics i procedimentals, i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius cal preparar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge.

Lrea contribueix molt especialment en el procs de creixement intellectual de les persones. Juntament amb lEducaci per a la ciutadania i els Drets Humans (que cal recordar que inclou les diferents temtiques transversals), hauria de contribuir de manera preferent a capacitar lalumnat per decidir per ell mateix la reali-tat futura i collaborar en la seva construcci. Per tant, lalumnat hauria de comenar a aprendre a plantejar alternatives i propostes de millora a travs dun treball cooperatiu amb una actitud dialogant i oberta a les interpretacions dels altres, competncies prpies dels ciutadans i ciutadanes del segle xxi. I tamb hauria de saber com vetllar per la seva prpia salut, i la dels altres.

Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre all que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions del mn que estan a la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar-ho. Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix el seu propi aprenentatge.

2_MEDI_GD_2EP.indd 26 30/05/11 14:07

Proror

gram

acions


Competncies prpies de lrea

El coneixement del medi hauria de facilitar el desenvolupament de les competncies bsiques de lEducaci Primria. Entenem per competncia laplicaci dels coneixements, habilitats i actituds en la resoluci de problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competncies exigeix sempre una prctica concreta i una seqncia dels continguts organitzats des del ms simple i concret al ms complex i abstracte, dacord amb el procs maduratiu dels infants i presentats en una seqncia en espiral a travs dels cursos, cicles i etapes.

Les competncies prpies de lrea de Coneixement del medi social, cultural i natural estan estretament vinculades al bloc de competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn (competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana).

Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica:

Situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-shi utilitzant plnols i mapes (saber localitzar noms i accidents geogrfics, realitzar i dissenyar itineraris...).

Identificar, localitzar i descriure les principals caracterstiques naturals, humanes i socials dun territori uti-litzant conceptes i procediments geogrfics.

Conixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnolgic en qu sest immers. Utilitzar crticament totes les fonts dinformaci (oral, escrita, grfica...) que usin qualsevol tipus de suport

(paper, electrnic, virtual...) per observar i analitzar lentorn. Identificar un problema de naturalesa geogrfica o mediambiental, ubicar-lo en el territori, analitzar les

causes i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, elaborar-ne una de prpia, tenint en compte ls sostenible del medi, argumentar-la i dur-la a la prctica.

Situar etapes i fets de la histria personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estruc-tura cronolgica.

Descriure, analitzar i valorar els canvis, les continutats, les causes i les conseqncies dalgun esdeve-niment clau de la histria de Catalunya i dEspanya utilitzant tota mena de fonts histriques primries i secundries.

Relacionar alguns fets de la histria dels segles xx i xxi amb la histria familiar i local i narrar-los. Identificar i valorar elements del patrimoni. Participar en projectes de conservaci i comunicaci del patrimoni i de la memria histrica.

Plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i sobre canvis observables en els materials i en els objectes tecnolgics, en els ssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta, identificar evidncies i extreure conclusions que hi estiguin relacionades i que possibilitin prendre decisions per actuar.

Explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les observacions i lexplicaci donada, i expressar-la utilitzant diferents modes comunicatius de manera que els altres lentenguin.

Utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes relacionades amb problemtiques ambientals, amb la conservaci de la salut o amb ls dobjectes tecnolgics i per prendre decisions per actuar coherents amb aquest coneixement.

Valorar la democrcia com a forma de convivncia i de govern que permet exercir i respectar els drets i deures individuals i collectius.

Participar en la vida collectiva de la classe, de lescola, de la localitat, posant en prctica habilitats socials que afavoreixin les relacions interpersonals (la cooperaci, lempatia, el treball en equip, el dileg, la nego-ciaci, lassertivitat...).

Actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per promoure una vida saludable.

2_MEDI_GD_2EP.indd 27 30/05/11 14:07


Aportacions de lrea a les competncies bsiques

Si considerem que lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per situar-se en lentorn on viu, per aprendre a respectar-lo, a millorar-lo i a conviure-hi, la contribuci al desenvolupament de les competncies transversals s fora significativa. El coneixement del medi contribueix a lassoliment de totes les altres competncies de la manera que es detalla a continuaci:

Competncies comunicatives

Expressar i organitzar idees i informaci de manera efica i intelligible sobre espais, fets, problemes i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics.

Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual, utilitzant TIC per informar, per convncer, per dialogar.

Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques, cientfiques, etc., i saber-les interpretar. Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de pro-

cedncies diverses (llibres, Internet).

Competncies metodolgiques

Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci. Utilitzar habilitats de planificaci del treball. Utilitzar habilitats per a la recollida i el tractament de la informaci (anlisi, sntesi...). Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, per a la resoluci de problemes, per a

la presa de decisions.

Competncies personals

Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn. Buscar els fonaments de la seva identitat. Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa.

Desenvolupar habilitats personals que afavoreixin les relacions intrapersonals (lautoestima, lautocrtica, lautoreflexi, lautoaprenentatge, la iniciativa...).

2_MEDI_GD_2EP.indd 28 30/05/11 14:07

Proror

gram

acions


Estructura dels continguts

Els continguts de lrea sorganitzen en set blocs: lentorn i la seva conservaci; el mn dels ssers vius; les persones i la salut; persones, cultures i societats; canvis i continutats en el temps; matria i energia; i entorn, tecnologia i societat.

Aquesta organitzaci dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El professorat haur de triar aquells continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat adquireixi eines tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tingui marcs de referncia per aproximar-se a la comprensi del mn. Un mn que no es pot restringir al marc espacial de la seva localitat, comarca o pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual tenen accs a travs de les TIC i daltres mitjans de comunicaci.

Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de lrea, han de relacio-nar-se amb el procs dadquisici de competncies relacionades amb els llenguatges oral, escrit i matemtic i amb les de la resoluci de problemes oberts.

Els continguts del medi social i cultural

Els continguts del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la Geografia i de la Histria. Aques-tes dues disciplines han de permetre a lalumnat de Primria situar-se en lespai i en el temps i adquirir els instruments conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el mn on viuen i contribuir a la seva evoluci.

La Geografia ha dajudar lalumnat de Primria a construir:

coneixements sobre:

Els llocs, els paisatges i els territoris per poder situar-hi les informacions a les quals t accs, desplaar-se i actuar.

Lorganitzaci de lespai i les condicions de vida de les persones que habiten els espais local, comarcal, catal i espanyol sense deixar de banda altres espais on es produeixin situacions o problemes rellevants.

Els grans problemes relacionats amb ladaptaci de les persones i de les societats a lentorn i la utilitzaci dels recursos que ofereix.

habilitats i estratgies per:

Actuar en lespai i aprendre a resoldre problemes. Dominar els mtodes que el permetin utilitzar, i realitzar, plnols i mapes, imatges, croquis i esquemes,

diagrames i grfiques, observacions, enquestes i entrevistes, etc.

En resum, els coneixements geogrfics escolars han de permetre a lalumnat daquesta etapa educativa percebre i conixer els seus espais de vida, saber pensar i interpretar lespai, saber actuar en, sobre i amb lespai, saber expressar lespai i saber expressar la dimensi espacial dun problema.

La histria ha de permetre que lalumnat de primria adquireixi:

coneixements sobre:

Els principals referents temporals i cronolgics per organitzar la noci de temps.

2_MEDI_GD_2EP.indd 29 30/05/11 14:07


Matria: C

oneixemen

t del m

edi

Curs: 2n EP

Curs esco

lar:

Len

torn i la seva co

nservaci

Objectius de lrea

per al C

icle In

icial

Competn

cies bsique

sContinguts

Criteris davaluac

iConn

exions

am

b altres matries

Plantejar-se, id

entifica

r, i

dona

r resp

osta a interrog

ants

i problem

es re

lacion

ats

amb fen

men

s i elemen

ts

sign

ifica

tius de

len

torn

natural, so

cial i cu

ltural,

utilitzant estratgies de ce

rca

i tractam

ent d

e la inform

aci,

analitzan

t els re

sultats i

plan

tejant-se so

lucion

s alternatives als problem

es.

Iden

tifica

r i ana

litzar els

principa

ls elemen

ts de lentorn

natural, so

cial i cu

ltural,

analitzan

t la seva organ

itzac

i,

les seves ca

racterstiq

ues i

interacc

ions

, aplican

t aqu

est

anlisi a diferents esca

les

espa

cials i tem

porals.

Participar activam

ent e

n el

treb

all en grup

, ado

ptan

t una

ac

titud

resp

onsable, solidria,

coop

erativa i d

ialoga

nt,

argu

men

tant les prp

ies

opinions

i co

ntrastan

t-les am

b les de

ls altres, i re

spec

tant

els principis b

sics del

func

iona

men

t dem

ocrtic.

Com

petnc

ia ling

stica i

audiov

isua

l (CLA

)Com

petnc

ia per apren

dre a

aprend

re (C

AA)

Com

petnc

ia dauton

omia i

iniciativa pe

rson

al (C

AIP)

Com

petnc

ia soc

ial i ciutada

na

(CSC)

Com

petnc

ia en el

cone

ixem

ent i la interacc

i amb

el m

n fsic (CCIM

F)

Obs

ervaci delem

ents

i fen

men

s na

turals

i com

unicac

i de les

observac

ions

utilitzan

t formes

de re

presen

taci

bsiqu

es.

Orie

ntac

i a lespa

i mitjan

ant

lobs

ervaci delem

ents

naturals i hu

man

itzats de

lentorn.

Exp

loraci dalgu

n aspe

cte de

lentorn a pa

rtir dun

a q

esti

rellevant, m

itjan

ant el treba

ll co

operatiu.

Obs

ervar lentorn i ide

ntifica

r relacion

s senzille

s en

tre els

elem

ents que

en form

en

part, d

istin

gint els elemen

ts

human

itzats i els naturals.

Valorar la im

portn

cia de

resp

ectar i p

rotegir el m

edi.

Collabo

rar en

les tasq

ues de

l treb

all en grup

, con

trastant

i valoran

t les exp

licac

ions

de

ls altres i les prp

ies am

b resp

ecte.

Llen

gua Catalan

aEdu

caci Visua

l i plstica

2_MEDI_GD_2EP.indd 30 30/05/11 14:07

Proror

gram

acions


Matria: C

oneixemen

t del m

edi

Curs: 2n EP

Curs esco

lar:

El m

n dels ssers vius

Objectius de lrea

per al C

icle In

icial

Competn

cies bsique

sContinguts

Criteris davaluac

iConn

exions

am

b altres matries

Plantejar-se, iden

tifica

r, i

dona

r respo

sta a interro

gants

i problem

es re

lacion

ats am

b fen

men

s i elemen

ts significatius

de len

torn natural, soc

ial i

cultural, utilitzant estratgies

de cerca

i tra

ctam

ent d

e la

inform

aci.

Iden

tifica

r lesp

ecificitat d

els

ssers hum

ans i ana

litzar i

avalua

r crticam

ent la interven

ci

human

a en

el m

edi i el seu

impa

cte al llarg de

l tem

ps,

adop

tant com

prom

isos

individu

als i collectius dac

tuar

en la protecc

i i millo

ra del m

edi

ambien

t i del patrim

oni cultural.

Utilitzar la llen

gua co

m a eina

per c

onstruir co

neixem

ent, pe

r co

mun

icar-lo

i pe

r com

partir-

lo amb els altre

s, a partir

del desen

volupa

men

t de les

compe

tnc

ies ling

stiq

ues

prp

ies de

lrea

(descripci,

explicac

i, justifica

ci,

interpretaci i argum

entaci).

Com

petnc

ia ling

stica i

audiov

isua

l (CLA

)Com

petnc

ia per apren

dre a

aprend

re (C

AA)

Com

petnc

ia dauton

omia i

iniciativa pe

rson

al (C

AIP)

Com

petnc

ia soc

ial i ciutada

na

(CSC)

Com

petnc

ia en el

cone

ixem

ent i la interacc

i amb

el m

n fsic (CCIM

F)

Obs

ervaci (utilitzan

t mtod

es

directes i indirectes, a

mb

supo

rts digitals i au

diov

isua

ls)

dorga

nism

es i dob

jectes

inerts, p

er id

entifica

r-ne

les

difernc

ies.

Carac

teritzaci de

ls ssers

vius

per la seva ca

pacitat d

e realitzar les func

ions

bsique

s:

nutrici, rep

rodu

cci

i relac

i.

Obs

ervaci dun

tipu

s dorga

nism

e en

el seu

med

i natural o re

prod

uint el

med

i a lau

la. Ide

ntifica

ci

i determinac

i danimals i

plan

tes de

len

torn seg

ons

diferents criteris obs

ervables.

Valoraci de

la re

spon

sabilitat

envers els animals do

mstics i

plan

tes.

Iden

tifica

ci en

els ssers

vius

obs

ervats dada

ptac

ions

al m

edi relac

iona

des am

b la

man

era qu

e es nod

reixen

, es

relacion

en o es reprod

ueixen

.Com

unicac

i oral d

e les

observac

ions

realitzad

es

utilitzant diferents lleng

uatges,

inclos

os els TIC.

Distin

gir ssers vius i o

bjec

tes

inerts i relacion

arca

racterstiq

ues (nutric

i,

relaci, re

prod

ucci)

dan

imals i p

lantes prope

rs,

amb la seva iden

tifica

ci co

m a

ssers vius.

Rec

onixer i classifica

r am

b criteris elemen

tals els ssers

vius

de lentorn i ide

ntifica

r-ne

algun

es relac

ions

que

estableixen am

b el m

edi,

utilitzant els instrumen

ts

adeq

uats i mos

tran

t una

actitu

d de

resp

ecte per la natura i p

el

material

Collabo

rar en

les tasq

ues de

l treb

all en grup

, con

trastant

i valoran

t les exp

licac

ions

de

ls altres i les prp

ies am

b resp

ecte.

Llen

gua Catalan

aEdu

caci Visua

l i plstica

2_MEDI_GD_2EP.indd 31 30/05/11 14:07


Matria: C

oneixemen

t del m

edi

Curs: 2n EP

Curs esco

lar:

Les perso

nes i la salut

Objectius de lrea

per al C

icle In

icial

Competn

cies bsique

sContinguts

Criteris davaluac

iConn

exions

am

b altres matries

i en la con

strucc

i del fu

tur.

Com

portar-se dac

ord

amb els h

bits de salut i

higien

e pe

rson

al derivats

del con

eixemen

t del cos

hu

m, m

ostran

t una

actitu

d dac

ceptac

i crtica i d

e resp

ecte per les difernc

ies

individu

als (eda

t, sexe,

caracterstiq

ues fsique

s i

person

alitat).

Participar activam

ent e

n el

treb

all en grup

, ado

ptan

t una

ac

titud

resp

onsable, solidria,

coop

erativa i d

ialoga

nt,

argu

men

tant les prp

ies

opinions

i co

ntrastan

t-les am

b les de

ls altres, i re

spec

tant

els principis b

sics del

func

iona

men

t dem

ocrtic.

Prend

re con

scinc

ia de

pertinen

a a diferents m

bits

socials i culturals, rec

onixer

la diversitat c

om a elemen

t en

riquido

r de

la con

vivnc

ia,

resp

ectar la ig

ualtat d

e drets

i deu

res de

les pe

rson

es,

reco

neixen

t les prpies

resp

onsabilitats.

Com

petnc

ia ling

stica i

audiov

isua

l (CLA

)Com

petnc

ia per apren

dre a

aprend

re (C

AA)

Com

petnc

ia dauton

omia i

iniciativa pe

rson

al (C

AIP)

Com

petnc

ia soc

ial i ciutada

na

(CSC)

Com

petnc

ia en el

cone

ixem

ent i la interacc

i amb

el m

n fsic (CCIM

F)

Carac

teritzaci de

lsser hu

m

com a sser viu.

Iden

tifica

ci de

les pa

rts de

l co

s hu

m. O

bservaci de

difernc

ies i sem

blan

ces

entre pe

rson

es, i de ca

nvis i

continutat a

l llarg del te

mps

.Iden

tifica

ci de

la nutrici en

relaci am

b el creixem

ent,

reca

nvi i m

antenimen

t de la vida.

Rec

oneixemen

t dels diferents

tipus dalim

ents. V

alorac

i duna

alimen

taci sana

i variada

.Obs

ervaci i ide

ntifica

ci de

les

parts de

l cos

que

permeten

la

relaci am

b el m

edi.

Exp

ressi rao

nada

de

sens

acions

perso

nals i

resp

ecte davan

t les opinion

s de

ls altres.

Valoraci i jus

tifica

ci de

la

nece

ssitat d

e la higiene

, del

descan

s pe

rson

al i valoraci

del b

on s de

l tem

psde

lleu

re.

Iden

tifica

ci de

ls diferents

mbits als qua

ls pertany

lalumna

t: la fa

mlia

, lescola, el

barri o

la lo

calitat.

Carac

teritzaci de

lsser hu

m

com a sser viu.

Iden

tifica

ci de

les pa

rts de

l co

s hu

m. O

bservaci de

difernc

ies i sem

blan

ces

entre pe

rson

es, i de ca

nvis i

continutat a

l llarg del te

mps

.Iden

tifica

ci de

la nutric

i en

relaci am

b el creixem

ent,

reca

nvi i m

antenimen

t de la

vida

.Rec

oneixemen

t dels diferents

tipus

dalim

ents. V

alorac

i

dun

a alim

entaci sana

i varia

da.

Obs

ervaci i ide

ntifica

ci de

les

parts de

l cos

que

permeten

la

relaci am

b el m

edi. Perce

pci

de la llum

, el so, els sorolls i el

silenc

i.Exp

ressi rao

nada

de

sens

acions

perso

nals i

resp

ecte davan

t les opinion

s de

ls altres.

Valoraci i jus

tifica

ci de

la

nece

ssitat d

e la higiene

, del

descan

s pe

rson

al i valoraci

del b

on s de

l tem

psde

lleu

re.

Llen

gua ca

talana

Edu

caci Visua

l i plstica

Criteris metodolgics gen

erals i d

atenc

i a la diversitat: Sha de

tenir en

com

pte la diversitat d

e lalumna

t.

2_MEDI_GD_2EP.indd 32 30/05/11 14:07

Proror

gram

acions


PROGRAMACI DAULA Cicle Inicial Segon Curs

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

LESCOLA I EL BARRI

1

2LA TARDOR

LA SALUT

LA FAMLIA

LHIVERN. LAIRE, LA

TERRA I EL SOL

EL POBLE I LA CIUTAT

ELS ANIMALS DE GRANJA

ELS ANIMALS SALVATGES

LES PLANTES

ELS MITJANS DE COMUNICACI

EL PAISATGE

EL PAS DEL TEMPS

LENTORN I LA SEVA

CONSERVACI

EL MN DELS SSERS

VIUS

LES PERSONES I LA SALUT

PERSONES, CULTURES I SOCIETATS

Orientaci mitjanant lobservaci de lentorn

Reconeixement de la importncia de la participaci en les tasques de la vida domstica, escolar i social

Observaci delements i de fenmens naturals

Identificaci de plantes de lentorn

Reconeixement dels diferents tipus daliments

Identificaci dels elements de lentorn

Exploraci dalgun aspecte de lentorn

Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de fer la funci bsica de nutrici

Identificaci de les parts del cosReconeixement dels diferents aliments


Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de fer la funci bsica de relaci

Caracteritzaci de lsser hum com a sser viu

Observaci de les manifestacions culturals i la seva diversitat i riquesa

Observaci delements i de fenmens naturals

Identificaci danimals i plantes de lentorn

Caracteritzaci de lsser hum com a sser viu


Orientaci mitjanant lobservaci de lentorn

Identificaci danimals i plantes de lentorn


Observaci delements i de fenmens naturals i comunicaci de les observacions

Identificaci danimals de lentornValoraci de la responsabilitat envers els animals domstics

Identificaci dels elements de lentorn, els serveis i els espais comuns


Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de fer les funcions bsiques: nutrici, reproducci i relaci

Orientaci mitjanant lobservaci de lentornExploraci dalgun aspecte de lentorn

Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de fer les funcions bsiques: nutrici, reproducci i relaci


Expressi de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres

Identificaci dels elements de lentorn, els serveis i els espais comuns

Observaci delements i de fenmens naturalsExploraci dalgun aspecte de lentorn

Identificaci de plantes de lentorn


Observaci delements i de fenmens naturalsExploraci dalgun aspecte de lentorn

2_MEDI_GD_2EP.indd 33 30/05/11 14:07


ENS RELACIONEMCANVIS

I CONTINUTATS EN EL TEMPS

MATRIA I ENERGIA

ENTORN, TECNOLOGIA I SOCIETAT

FEM UN TREBALL


s de les nocions bsiques de temps Aplicaci de nocions de canvi i continutat en fets quotidians

Fem una enquesta


Fem panellets

Observaci i identificaci de les parts del cos que permeten la relaci amb el medi

Observaci dels canvis en les personess de fonts orals, imatges i materials per reconstruir la prpia histria

Fem un men

Reconeixement de la importncia de la participaci en les tasques de la vida domstica

Observaci dels canvis en les persones s de fonts orals, imatges i materials per reconstruir la prpia histria

Construcci destructures senzilles, tenint cura de les eines i dels materials

Fem un joc de mgiaFem un drac

Aplicaci de nocions de canvi i continutat en fets quotidians

Plantejament de preguntes a partir dobservacions


Fem un molinet de vent



Distinci entre objectes dun o ms materialsAplicaci de criteris de separaci i selecci dels residus urbans

Visitem una antiga fbrica

Valoraci de la responsabilitat envers els animals domsticsExploraci dalgun aspecte de lentorn

Plantejament de preguntes a partir dobservacionss de taules simples per recollir dades i comparar-les

Fem mat

Valoraci de la responsabilitat envers els animals domstics i les plantes

s de les nocions bsiques de temps i de les unitats de mesura

Adopci de comportaments que contribueixen a la seguretat personal i a la dels altres

Fem un treball dinvestigaci

Valoraci de la responsabilitat envers els animals domstics i les plantes



Fem germinar llavors


Observaci i descripci dinteraccions que produeixin canvis en un sistema

Observaci del funcionament daparells habituals de casa i de lescola

Fem un taumtrop

Reconeixement de la importncia de la participaci en les tasques en societat



Fem un marc per a un paisatge

Reconeixement de la importncia de la participaci en les tasques de la vida domstica



Observaci del funcionament daparells habituals de casa i de lescola

Fem un rellotge de sol

2_MEDI_GD_2EP.indd 34 30/05/11 14:07

Proror

gram

acions


UNITAT 1 Lescola i el barri Coneixement del medi 2 EP

Objectius. Contribuci al desenvolupament de les competncies bsiques

1. Conixer lescola i les seves dependncies. (CCIMF)

2. Llegir plnols senzills i identificar-ne els elements. (CAA)

3. Reflexionar sobre les formes de participaci en les tasques escolars. (CSC, CCIMF)

4. Identificar qu s un barri i les caracterstiques daquest. (CCIMF)

5. Saber qu sn els serveis i equipaments pblics. (CCIMF)

6. Observar els canvis que es produeixen en una ciutat al llarg del temps. (CCIMF)

7. Realitzar una enquesta senzilla i interpretar-ne els resultats. (CAA, CCIMF)

8. Percebre el dileg com a eina per solucionar problemes. (CSC)

Continguts

Conceptes

Lescola i les seves dependncies.

Tasques i organitzaci a la classe.

La classe i els seus elements.

El plnol: laula i el barri.

El barri.

El barri abans i ara.

Experincia

Fer una enquesta.

Lentorn

El dileg com a eina per solucionar problemes.

Criteris davaluaci

1. Identificar les diverses dependncies de lescola. (Obj. 1)

2. Reconixer i identificar els elements dun plnol (aula, barri). (Obj. 2)

3. Saber completar i interpretar un grfic de barres pautat. (Obj. 7)

4. Establir qu s un barri, les seves caracterstiques i els diferents tipus. (Obj. 4)

5. Observar i analitzar el pas del temps en lentorn. (Obj. 6)

6. Participar en el repartiment de les tasques escolars (Obj. 3)

7. Distingir els serveis i equipaments pblics. (Obj. 5)

8. Aprendre a dialogar per a resoldre conflictes. (Obj. 8)

Descripci de les activitats Activitats davaluaci Temps

Inicials

Motivaci inicial: comentar la imatge dentrada de la unitat

Fer preguntes sobre la imatge: tema, vocabulari, etc.

1 h

Desenvolupament

La meva classe (pg. 10)

Organitzem la classe (pg. 11 - 12)

Lescola (pg. 13 - 14)

El barri (pg. 15)

Ens desplacem pel barri (pg. 16)

Itineraris (pg. 17)

El barri abans i ara (pg. 18)

Fem una enquesta (pg. 19 - 20)

Ens relacionem (pg 21)

Avaluaci de les activitats proposades en el llibre de text.

Realitzaci de les activitats complementries de la guia didctica.

8 h

Finals

Activitats de lapartat Hem aprs (pg. 22)

Activitats que ajuden a valorar si shan assolit els objectius de la unitat.

2 h

2_MEDI_GD_2EP.indd 35 30/05/11 14:07


UNITAT 2 La tardor Coneixement del medi 2 EP

Objectius. Contribuci al desenvolupament de les competncies bsiques

1. Descriure una masia per dins i per fora. (CLA)

2. Conixer les feines que es poden fer en una masia. (CCIMF)

3. Identificar la verema com una tradici de la pagesia catalana. (CCIMF, CSC)

4. Identificar les parts del cep. (CCIMF)

5. Conixer els passos que es fan per transformar el ram en most o vi. (CCIMF)

6. Analitzar els arbres fruiters de la tardor i els seus fruits. (CCIMF)

7. Saber diferenciar entre fruita seca i fruita carnosa. (CCIMF)

8. Descriure les feines que es fan a lhort i identificar les hortalisses. (CLA, CCIMF)

9. Reflexionar sobre la importncia de tenir cura del camp. (CCIMF, CSC)

Continguts

Conceptes

La masia i les seves estances.

La verema, el cep i el ram.

Els fruits de la tardor. Fruita seca i fruita carnosa.

Els arbres fruiters.

Les feines de lhort. Les hortalisses.

Experincia

Fem panellets

Lentorn

Reconeixement de les actituds correctes i incorrectes en el camp.

Criteris davaluaci

1. Identificar les diferents estances, interiors i exteriors, de les quals consta una masia. (Obj. 1)

2. Distingir les feines que es poden dur a terme en una masia. (Obj. 2)

3. Identificar la verema com una tradici de la pagesia catalana. (Obj. 3)

4. Identificar les diferents parts de les quals consta un cep i saber com es transforma el ram en most o en vi. (Obj. 4, 5)

5. Identificar les parts dun fruit, els arbres fruiters i diferenciar entre fruita seca i carnosa. (Obj. 6, 7)

6. Conixer les feines que es realitzen a lhort i les hortalisses que podem trobar-ne. (Obj. 8)

7. Utilitzar vocabulari pertanyent al camp semntic de les hortalisses. (Obj. 8)

8. Ser conscient de la importncia de tenir cura del camp. (Obj. 9)

Descripci de les activitats Activitats davaluaci Temps

Inicials

Motivaci inicial: comentar la imatge dentrada de la unitat

Fer preguntes sobre la imatge: tema, vocabulari, etc.

1 h

Desenvolupament

La masia per fora (pg. 24)

La masia per dins (pg. 25)

La verema (pg. 26)

El cep i el ram (pg. 27)

Com es transforma el ram en most i en vi? (pg. 28)

Altres fruits de la tardor (pg. 29)

Els arbres fruiters (pg. 30)

Lhort (

coneixement del medi.pdf

Documents