Societat del coneixement,riquesa i desigualtats

La societat del coneixement comporta un nou model de produir i acumu-lar riquesa, de generar noves desigualtats socials i d'estendre una indi-vidualitzaci6 difusa mes gran dels rises. Tambe reforr;a una nova divisi6social del coneixement que fa elevar el nivel! basic a secunda ria supe-rior. Tot un repte per a l'educaci6 democratica del futuro

L'economia global basada en el coneixement es el resultat d'uncanvi estructural en les maneres de produir riquesa ide crear-ne. La innovaci6 pel coneixement, la creaci6 i l'explotaci6 depatents i productes d'alt valor afegit s6n ara les noves fontsde riquesa capitalista. Per exemple, el 80% del preu d'un ordi-nador es per a costos d'I+D, patents, marqueting i xarxes co-mercia Is. Aquests intangibles s6n coneixement i no pasproducci6 industrial. Produir i exportar coneixement i innova-cions en els mercats mundials fa obrir una nova «guerra globalpel coneixementn, la qual cosa provoca la competici6 de les na-cions mes avan<;adesentre si per crear noves tecnologies i nousserveis 0 per atraure grans inversions (Brown i Lauder, 1996).

Per aixo, l'elevaci6 del nivell general de coneixements inivells educatius entre la poblaci6 activa, la formaci6 al Ilargde la vida i una equilibrada estructura de qualificacions s6n jaobjectius compartits per les politiques educatives i per les po-litiques economiques nacionals, Mes del 50% del PIB dels pa',-sos de I'OCDE es basa en la producci6 i la distribuci6 deconeixement. EI coneixement es, ara mes que mai, font de po-der, de riquesa i d'estatus, i per aixo mateix la c/asse expertade professionals i tecnics conforma el nou nuCii laboral cen-tral, que representa un ter<; de la poblaci6 laboral en els pa',sos

de "OCDE. Es el ter<; professional superior d'alts salaris, d'altcapital cultural i d'un emergent individualisme competitiu iconservador.

En segon 1I0c, I'economia del coneixement descansa so-bre la deslocalitzaci6 productiva, la lIiure circulaci6 de capitalsi els mercats financers globals, Tots tres s6n c1arsexponents d'unnou model d'acumulaci6 de riquesa que refor<;a el poder de lesmultinacionals en detriment del paper arbitral deIs estats na-ci6 i de les politiques publiques. De fet, 350 multinacionalsconcentren el 40% del comer<; mundial, la qual cosa conver-teix les grans fortunes i la c/asse directiva d'executius en elnucli decisori d'una globalitzaci6 neoliberal afi als seus inte-ressos de poder, d'explotaci6 i d'enriquiment.

L'economista Robert Frank, per exemple, ha calculat que1'1% mes ric dels nord-americans s'ha apropiat del 70% de lariquesa nacional generada des de 1975, A Catalunya, no hi co-neixem el mateix equivalent, pero si que sabem que les deuprimeres fortunes concentren tanta renda corn els 250.000 ca-talans pobres existents. De la nova exclusi6 social «per daltn, sen'ha parlat ben poc, tot i que posa de manifest una estructurade classes mes polaritzada on les elits patrimonials deixen d'a-complir una funci6 vertebradora, moral i civica sense tenir capmes projecte que enriquir-se, desactivar l'Estat de benestar itransmetre els privilegis i els patrimonis acumulats a la sevadescendencia. Per aixo, alguns autors acusen la nova elit capi-talista d'amoral, incivica i hostil a la democracia, a la justiciafiscal i social i a la propia idea de ciutadania compartida(Bruckner, 2003; Lasch, 1996).

Tot i que I'educacio per si sola nopot combatre les noves desigual-tats estructurals si no s'acom-panya de politiques fiscals,socials i de mercat de treball, sique prefigura la divisio social la-boral i del coneixement entre lesfutures generacions

Per ultim, mentre es consolida elter~ professional superior i augmentaI'extrema riquesa, la precaritzacio abu-siva dels mercats de treball castiga laclasse mitjana treballadora i sobretotel jovent, les dones, les persones adul-tes poc qualificades i els treballadors iles treballadores immigrants. EI patriar-cat de plena ocupacio masculina, esta-

ble i per a tota la vida que yam coneixer al Ilarg delcapitalisme industrial deixa 1I0c a un mercat laboral mes dua-litzat, segmentat i tancat, on nomes un 32% dels assalariatstenen feina estable i un 18% son autonoms. La meitat restantde la poblaci6 activa espanyola es reparteix entre el treballprecari (31%), el treball a temps parcial (7%) i I'atur (12%).

La precaritzacio i la inseguretat laboral a"illa els individusen biografies inestables, sense ancoratges solidaris i sense po-der col·lectiu de negociacio. D'aqui que el model ja institu"lt deprecaritzacio sigui alhora un model d'individualitzacio difusade Is riscos, desigualment repartit entre un ter~ professionalsuperior bastant immunitzat, un ter~ intermedi mes insegur iintimidat i un ter~ inferior de baixa qualificacio del tot vulne-rable a I'exclusio i la pobresa.

Davant d'aquestes dinamiques estructurals, el 1I0c queocupem en la nova divisio del coneixement condiciona mesque mai les nostres oportunitats de vida, de carrera laboral ide promocio b vulnerabilitat. D'aqui que la mateixa OCDE(2000) recomani fer universals les titulacions de «doble clau))

de la secundaria superior, perque permeten inserir-se en elmercat laboral i alhora deixen obert I'acces a I'educacio supe-rior per reprendre els estudis en el futuro La secunda ria superiorde «doble clau)) seria ara el nou nivell basic de formacio i elIlindar minim que facilitaria el benestar i la plena ciutadania.Per aixo, pa'lsos com ara l'Estat espanyol tenen el gran repted'acomplir un dels mandats de la Cimera de Lisboa per al2010: que el 85% dels joves de vint-i-dos anys completin al-menys la secunda ria superior.

La promoci6 a gran escala d'una educacio mes oberta,democratica i de multiple elecci6 potser for~a a repensar lasecundaria superior per adaptar-Ia als nous temps i als nouspublics juvenils, mes autonoms i diversificats. En tot cas, faencara mes complex acomplir amb el mandat constitucionalque consagra la igualtat d'oportunitats. Per que? Doncs perquetota elevacio del nivell general acaba penalitzant els fills i lesfilles de les families amb baix capital cultural, i mes en concretels fills i les filles de la classe treballadora poc qualificada. Laseva exclusio preco~ s'agreuja si, ames, les reformes que ele-ven el nivell no comporten una forta inversio. Per exemple, aramateix l'Estat espanyol te un 34% de taxa d'absentisme alsquinze anys, un indicador propi d'un pais subdesenvolupat itota una penosa herencia queens deixa el govern conservadordespres de dues legislatures. Eticament i politicament, aquestataxa es del tot inacceptable en una democracia europea i enun pais avan~at.

Tot i que I'educacio per si sola no pot combatre les noyesdesigualtats estructurals si no s'acompanya de politiques fis-

Tot i que l'educaci6 per si sola nopot combatre les noves desigual-tats estructurals si no s'acom-panya de politiques fiscals,socials i de mercat de treball, sfque prefigura la divisi6 social la-boral i del coneixement entre lesfutures generacions

Per ultim, mentre es consolida elten; professional superior i augmentaI'extrema riquesa, la precaritzacio abu-siva dels mercats de treba II castiga laclasse mitjana treballadora i sobretotel jovent, les dones, les persones adu1-tes pac qualificades i els treballadors iles treballadores immigrants. EI patriar-cat de plena ocupacio masculina, esta-

ble i per a tota la vida que yam coneixer al Ilarg delcapitalisme industrial deixa 1I0c a un mercat laboral mes dua-litzat, segmentat i tancat, on nomes un 32% dels assalariatstenen feina estable i un 18% son autonoms. La meitat restantde la poblacio activa espanyola es reparteix entre el treballprecari (31%), el treball a temps parcial (7%) i I'atur (12%).

La precaritzaci6 i la inseguretat laboral a·illa els individusen biografies inestables, sense ancoratges solidaris i sense po-der col·lectiu de negociacio. D'aqui que el model ja institu"it deprecaritzacio sigui alhora un model d'individualitzacio difusadels riscos, desigualment repartit entre un ter~ professionalsuperior bastant immunitzat, un ter~ intermedi mes insegur iintimidat i un ter~ inferior de baixa qualificacio del tot vulne-rable a I'exclusio i la pobresa.

Davant d'aquestes dinamiques estructurals, el Iloc queocupem en la nova divisio del coneixement condiciona mesque mai les nostres oportunitats de vida, de carrera laboral ide promocio 0 vulnerabilitat. D'aqui que la mateixa OCDE(2000) recomani fer universals les titulacions de «doble claw>

de la secundaria superior, perque permeten inserir-se en elmercat laboral i alhora deixen obert I'acces a l'educaci6 supe-rior per reprendre els estudis en el futuro La secunda ria superiorde «doble claw> seria ara el nou nivell basic de formacio i ellIindar minim que facilitaria el benestar i la plena ciutadania.Per aixo, pa·isos com ara I'Estat espanyol tenen el gran repted'acomplir un dels mandats de la Cimera de Lisboa per al2010: que el 85% dels joves de vint-i-dos anys completin al-menys la secunda ria superior.

La promocio a gran escala d'una educaci6 mes oberta,democratica i de multiple eleccio potser for~a a repensar lasecundaria superior per adaptar-Ia als nous temps i als nouspublics juvenils, mes autonoms i diversificats. En tot cas, faencara mes complex acomplir amb el mandat constitucionalque consagra la igualtat d'oportunitats. Per que? Doncs perquetota elevacio del nivell general acaba penalitzant els fills i lesfilles de les families amb baix capital cultural, i mes en concretels fills i les filles de la c1assetreballadora pac qualificada. Laseva exclusio preco~ s'agreuja si, ames, les reformes que ele-ven el nivell no comporten una forta inversio. Per exemple, aramateix l'Estat espanyol te un 34% de taxa d'absentisme alsquinze anys, un indicador propi d'un pais subdesenvolupat itota una penosa herencia que ens deixa el govern conservadordespres de dues legislatures. Eticament i politicament, aquestataxa es del tot inacceptable en una democracia europea i enun pais avan~at.

Tot i que I'educacio per si sola no pot combatre les navesdesigualtats estructurals si no s'acompanya de polftiques fis-

cals, socials i de mercat de treball, si que prefigura la divisi6social laboral i del coneixement entre les futures generacions,d'aqui que sigui del tot necessari avaluar i transparentar lajusticia equitativa que hauria d'acomplir l'educaci6 ales nos-tres democracies iamb mes ra6 encara quan es projecta elevarel nivell general. Les nostra rica societat progressa cap a unaigualtat educativa mes gran entre les classes socials?

EI darrer estudi constata que, a partir de 2000, la tenden-cia cap ames igualtat d'estudis entre les classes socials canviade signe (Subirats, 2002). Despres de les decades de 1980 i1990, en que augmenta la igualtat sota governs socialdemo-crates, la desigualtat s'ha disparat sota el govern conservador.En cas d'haver-se perpetuat en el poder, les reformes conser-vadores perfilaven un sistema educatiu segregador en trester~os molt polaritzat. L'actual 34% d'absentisme als quinzeanys es traduiria com el futur proletariat de serveis 0 com afutur ter~ inferior poc qualificat en el 2010. Les reformes con-servadores defensaven una estrategia ferma de divisi6 socialdel coneixement preservant privilegis de classe per al ter~ su-perior de families i justificant l'exclusi6 «natural» del ter~ infe-rior (Martinez Celorrio, 2003). Finalment, aquest projecte defutur tambe ha estat recusat a les urnes.

Estem abocats, doncs, a un nou proces de reconstrucci6 delconsens educatiu que passa per corregir I'augment de les des-igualtats educatives, per resoldre les herencies rebudes i perampliar un sistema de futur que respongui al nostre nivell dedesenvolupament i de riquesa i a les exigencies d'una ciutada-nia mes complexa, multicultural i participativa. Tot un repte

d'aquf al 2010 que tenen plantejat la nova legislatura, el con-junt de la societat i el sector educatiu.

HEM PARLAT DE:Sociologia de l'educaci6.Societat del coneixement.Educaci6 i democracia.

Referencies bibliogrOfiques

BROWN, Ph.; LAUDER, H. (1996): «Education, Globalization and Eco-nomic Development». Journal of Education Policy, num. 111,p. 1-24.BRUCKNER,P. (2003): Miseria de la prosperidad. Barcelona. Tusquets.CASTELLS,M. (1998): La era de la informaci6n. Vol. 3. Fin de mile-nio. Madrid. Alianza Editorial.FRANK, R. (1999): Luxury fever. Nova York. The Free Press.LASCH, Ch. (1996): La rebeli6n de las elites y la traici6n a la de-

mocracia. Barcelona. Paidos.MARTiNEZ CELORRIO,X. (2003): «Politica educativa sin sociologia:Populismo y cierre social en las reformas conservadorasll. Sistema,

num. 203, p. 63-76.OCDE (2000): Education at a glance. OECD Indicators. Paris. OCDE.SUBIRATS, M. (2002): «Nivells d'estudis de la poblacio», a AA.DD.Enquesta de la Regi6 Metropolitana 2000. Barcelona.UAB.

Xavier Martinez CelorrioUniversitat de Barcelona