L´origen del coneixement

Download L´origen del coneixement

Post on 05-Dec-2014

2.489 views

Category:

Education

8 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Caracteritzaci de les diferents respostes que shan donat a la pregunta: quina s la font o quines sn les fonts dels nostres coneixements?

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. EMPIRISME VERSUS RACIONALISME Lorigen del coneixement </li> <li> 2. Lorigen del coneixement <ul><li>A la pregunta sobre don prov el nostre coneixement, sn fonamentalment dues les respostes clssiques: </li></ul><ul><li>Prov fonamentalment dels sentits (aquesta s la resposta empirista ) </li></ul><ul><li>Prov fonamentalment de la ra (aquesta s la resposta racionalista ) </li></ul></li> <li> 3. Empirisme <ul><li>El coneixement empric s aquell que sobt a travs de lexperincia sensible, de lobservaci, de lexperimentaci . </li></ul><ul><li>Tots els nostres coneixements sn adquirits . </li></ul><ul><li>La nostra ment originriament s com una caixa buida que lexperincia de mica en mica va omplint de continguts. </li></ul><ul><li>Sobre lexperincia es constitueixen les proposicions sinttiques o proposicions a posteriori , base de les veritats fctiques. </li></ul></li> <li> 4. Crtiques a lempirisme <ul><li>El coneixement empric tanmateix per si sol no s gaire precs ni rigors: </li></ul><ul><li>els sentits sovint ens enganyen (illusions, percepcions equivocades, allucinacions) </li></ul><ul><li>una experincia poc sistemtica noms ens ofereix conclusions equivocades i un coneixement molt superficial de la realitat, </li></ul><ul><li>els sentits limiten la nostra capacitat dendinsar-nos en les interioritats de la realitat, </li></ul><ul><li>els sentits ms que mostrar el que la realitat s, el que mostren s com la sentim. </li></ul></li> <li> 5. Racionalisme <ul><li>Afirma el racionalisme que noms el pensament pur, la ra, s la via nica i segura de conixer la realitat. </li></ul><ul><li>Per arribar a la veritat no cal el concurs dels sentits. En les seves manifestacions ms radicals, afirma que seria millor prescindir absolutament de lexperincia sensible. </li></ul><ul><li>Sost que noms mitjanant un pensament dirigit i controlat pels principis de la lgica podem accedir als misteris de la naturalesa. </li></ul><ul><li>Les demostracions matemtiques o les deduccions lgiques sn exemples de coneixements que sobtenen nicament per la via racional . Aquests coneixements sexpressen a travs de les proposicions analtiques o proposicions a priori. </li></ul></li> <li> 6. Crtiques al racionalisme <ul><li>El racionalisme tendeix a fugir de la realitat prctica i vital: s capa fins i tot de defensar la inexistncia del moviment i de la pluralitat. </li></ul><ul><li>El racionalisme ms radical considera que el mn ms proper s pura aparena i que existeix una altre mn, metafsic , ms real i autntic al qual noms s possible accedir a travs dels autosuficient de la ra pura. </li></ul><ul><li>El racionalisme considera que noms s real all que s pensable , deduble dels principis del pensament pur. </li></ul></li> <li> 7. Els coneixements racionals <ul><li>En general, la major part dels coneixements rigorosos, dels coneixements racionals sn el fruit de la intervenci conjunta d aquestes dues facultats humanes. </li></ul><ul><li>El mtode cientfic neix de la collaboraci entre sentits i pensament. Per a la cincia ra i experincia sn igualment necessries: </li></ul><ul><li>La ra proposa i genera hiptesis. </li></ul><ul><li>Lexperincia (observaci/experiments) les verifica o refuta. </li></ul></li> <li> 8. El criticisme <ul><li>Per al filsof alemany Immanuel Kant (1724-1804) el coneixement hum tot i que comena en lexperincia, no tot el coneixement s empric, ja que existeixen unes condicions no empriques que la ra imposa a lexperincia ( regles a priori ). </li></ul><ul><li>Temps, espai, substncia-accident, causa-efecte ... sn algunes daquestes condicions que unifiquen, ordenen i dirigeixen la forma com els sentits capten les sensacions: les situen en un abans o desprs, en un lloc determinat, unifiquen les diferents impressions en un objecte, lliguen un determinat fenomen a un altre ... </li></ul></li> <li> 9. El criticisme <ul><li>Aquestes regles a priori no tenen una existncia externa, sn realitats subjectives de la nostra ra a travs de les quals, com si fossin filtres, sens apareix la realitat. </li></ul><ul><li>La conseqncia del plantejament kanti ms important s lanomenat gir copernic : no s la nostra manera de conixer la que sadapta a la realitat, afirma Kant, sin la realitat la que sadapta a la nostra manera de conixer . </li></ul>Immanuel Kant </li> <li> 10. El criticisme <ul><li>No s cert per tant que, com defensen els empiristes, la nostra percepci de la realitat sigui una acci completament passiva, on simplement els sentits es limitin a rebre informaci sense ms ni ms, sin que s un acte essencialment actiu on intervenen un seguit destructures formals, que sn anteriors a qualsevol percepci. </li></ul><ul><li>Aquestes estructures que formen part de la ra sn les encarregades dorganitzar i ordenar tot el material sensible en el moment que s captat pels sentits. </li></ul></li> <li> 11. El criticisme <ul><li>A ms sn estructures a priori perqu no estan fonamentades en lexperincia, per paradoxalment sense elles no seria possible lexperincia humana. </li></ul><ul><li>A aquesta doctrina epistemolgica se lanomena criticisme o trascendentalisme , perqu analitza les condicions subjectives lgiques que permeten el coneixement. </li></ul><ul><li>Per al trascendentalisme les dades sensibles sn el material sobre el que actuen les estructures formals de la ra humana. </li></ul><ul><li>Des daquest punt de vista, el coneixement sentn com el resultat de lacci combinada de la ra i els sentits. </li></ul></li> <li> 12. <ul><li>... cada espcie t la seva prpia visi del mn , que depn duns mecanismes biolgics amb els que neix i que han de ser anteriors a tota experincia, precisament perqu sigui possible qualsevol experincia. Aquest aparell biolgic de captaci de la realitat constitueix les ulleres que defineix la manera en qu nosaltres veiem el mn, i es correspon fora b... </li></ul><ul><li>Ignacio Martnez y Juan Lus Arsuaga , Amalur. Del tomo a la mente , pgs. 279, 280 </li></ul>El criticisme </li> <li> 13. Textos <ul><li>- Fem un petit exercici. Agafa aquestes ulleres que estan sobre la taula. Molt b. Posa-te-les! </li></ul><ul><li>Sofia es pos les ulleres. Tot es colorar de vermell al seu voltant. Els colors clars es tornaren color rosa, i els colors foscos, vermell fosc. </li></ul><ul><li>- Qu hi veus? </li></ul><ul><li>- Veig exactament el mateix que abans, noms que tot est en vermell. </li></ul><ul><li>- Aix s perqu les lents posen un lmit precs a com pots percebre la realitat. Tot el que veus prov del mn de fora de tu, per com el veus est relacionat amb les lents, ja que no pots dir que el mn sigui vermell tot i que tu el perceps aix. </li></ul><ul><li>Jostein Gaarder , El mundo de Sofa , pgina 392 </li></ul><ul><li>En realitat no sabem res daquest mn en el que vivim abans dhaver-lo vist. Si tenim una idea o un concepte que no es pot connectar amb fets experimentals, es tracta dun concepte o duna idea falsa (...) </li></ul><ul><li>Tot all que pensem o concebem noms sn reflexos dall que hem vist o sentit. Abans de captar quelcom amb els nostres sentits, la nostra conscincia s com una tabula rasa, o pissarra en blanc . </li></ul><ul><li>Abans de captar quelcom amb els sentits, la conscincia est tan buida i mancada de contingut com la pissarra abans dentrar el professor a la classe. </li></ul><ul><li>Jostein Gaarder , El mundo de Sofa , pginas 316-317 </li></ul></li> </ul>