composició iv

Download Composició IV

Post on 21-Jun-2015

406 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Comentari PAU de la Composició IV de W. Kandinsky.

TRANSCRIPT

  • 1. COMPOSICI IV Wassily Kandinsky

2. Fitxa tcnica Ttol: Composici IV (Batalla) Autor: Wasily Kandinsky (Moscou, 1866 Pars, 1944) Cronologia: 1911 Tcnica: oli sobre tela. Mides: 1,59 x 2,50 m. Estil: abstracte. Tema: lluita entre cavallers. Localitzaci: Kunstammlung Nordrhein-Westfalen (Dsseldorf) 3. Obres del mateix autor:Old town II (1902)Tardor a Baviera (1908) 4. Primera aquarella abstracta (1910?) 5. Composici VI (1913) 6. Dades biogr{fiques de lautor Wasily Kandinsky est considerat el pioneren la creaci de lart abstracte. Desprs dabandonar la carrera dadvocat, Kandinsky es va traslladar a Munic, a ledat de 30 anys, per comenar una trajectria artstica en la qual va obtenir un ampli reconeixement. Cofundador juntament amb Franz Marc del grup expressionista alemany Der Blaue Reiter (El genet blau) lany 1911, va arribar a labstracci en una data no gaire precisa, entre el 1910 i el 1913, amb la creaci de la primera aquarel.la abstracta. El comenament de la Primera Guerra Mundial el va dur a tornar a Moscou, on va rebre nombrosos reconeixements acadmics. 7. La no-adhesi als principis artstics del rgim comunista,portaren Kandinsky a tornar a Alemanya lany 1921, reclamat per lescola dart de la Bauhaus. En aquest centre de disseny va exercir com a professor entre els anys 1922 i 1933, i va desenvolupar en la seva obra un estil abstracte de tendencia geomtrica. La pressi del nazisme a Alemanya el va fer viatjar a Pars, on va desenvolupar una obra prxima al Surrealisme. Kandinsky va plasmar la seva revoluci pictrica en dos llibres: De lespiritual en lart (1912) i Punt i lnia damunt el pl (1926) http://epdlp.com/pintor.php?id=280 8. Context histric http://www.edu365.cat/batxillerat/art/expressio/el_quadre_exp.htm Eren els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, la primeradcada del segle XX, una de les poques ms complexes de la histria de la pintura. Anys de calma tensa a Europa: els conflictes bllics havien quedat relegats a la perifria de les colnies. Anys davenos tecnolgics espectaculars lelectricitat, els antibitics, la rdio i el telgraf, lautombil per tamb de conscincia de crisi . Crisi en el sentit de canvi, de transformaci: un mn nou havia de sorgir a partir de lesfondrament del que hi havia. 9. Des del punt de vista cientfic, en aquests anys es trasbals lavisi del mn que shavia anat construint des del Renaixement: lunivers estable, fix i immbil definit per les lleis de Newton desaparegu com a sistema de referncia. Amb la teoria de la relativitat dEinstein (1905) i la teoria de ltom de Rutherford (1912), matria, espai i temps passen a ser magnituds variables, lunivers, s un flux constant en el qual no es poden establir referncies objectives. En la fsica clssica, la massa dun cos constitua una magnitud fixa i invariable, per segons la teoria de la relativitat, la massa dun cos en moviment no es constant, sin que augmenta a mesura que augmenta la velocitat a la que aquest cos es mou. Daltra banda, aquesta mateixa massa no era el tot compacte que percebem a travs dels sentits, sin un conjunt de partcules unides per relacions de fora. 10. Descripci formal Conjunt de lnies i colors, independents, formant unentortolligat de lnies que expressen amb els colors un violent moviment a lesquerra del quadre, i a la dreta trobem una suavitat de formes amb una gamma de colors ms harmnica, sensaci de tranquillitat. Al centre dues lnies negres, verticals i gruixudes, que travessen el quadre de dalt a baix. 11. Elements plstics: Una simfonia de color i formes El predomini del color s total i absolut i ens obliga a mirar dun costat a laltre del quadre . Colors vius i molt contrastats.Es volen crear acords cromtics que produssin en lespectador sentiments dequilibri i dissonnciaDomini de les tonalitats groguenques amb disputa amb els blaus, vermells i verds.Blau fort al centreGroc, verd i violat 12. La lnia ocupa un paper bsic, La lnia negra s tamb junt amb el punt (el punt en protagonista, amb el color moviment dna lloc a la lnia).Traos forts, segurs, que marquen formes entre reals i abstractes.Predominen les lnies rectes, verticals i diagonals, fa servir corbes en algunes parts 13. El color s el mitj per exercir una influncia directa sobre lnima. El color s la tecla, lull, el martellet. Lnima s el piano amb moltes cordes. Lartista s la m que fa vibrar lnima humana. (Wasily Kandinsky) 14. Clara conscincia compositiva: dues parts Senyals pictogrfiquesCostat dret: entortolligament Centre de la composici: dues de lnies esmolades i dentades lnies negres, verticals i gruixudes que expressen amb els que travessen de dalt a baix colors un violent movimentCostat esquerra: tranquillitat que ve donada per la suavitat de les formes i per una ms harmnica gamma de color 15. Tot sura en un espai sense de gravetat. Les formes es dilueixen en un mar de colors contrastats de contorns fluids Clar dinamisme: Colors i lnies sorganitzen com si es tracts duna dansa. Segons la disposici de colors i grafismes, sensaci de reps o dinmica.Harmonia de colors, formes i lnies. Cada color, s un so. Mirar el quadre s igual que escoltar una simfonia musical de colors i formes. Cada nota aqu es converteix en un to, una lnia, una forma. 16. Dificultat en contruir les lniesestructurals: taques de color. Al ser bsicament abstracte, la perspectiva desapareix. Taques i lnies es troben en la superfcie, disposades segons li sembla al pintor. No imita la realitat. No hi ha focus de llum, per s simbologia dels colors (groc: cridaner, blau: intens) Expressivitat: expressa la sensaci del pintor, per exemple al escoltar msica (Wagner) que tradueix les notes i ritmes musicals a colors i lnies. Vol representar un nou mn, de colors i formes, ple dexpressivitat. 17. Interpretaci Composici IV mostra una srie de lnies, colors i formes desconnectades de la realitat. Est dominat per colors molt vius, que expressen un estat emocional. Cada color comunica un sentiment i equival a un so. Msica i pintura estan unides, tal com deia Kandinsky en el seu llibre Sobre el qu s espiritual en lart (1911). Els colors i les formes eren per a ell els mitjans ms purs per expressar una emoci. Per aconseguir aquesta essncia de lart es situ, com amb la msica, davant duna srie de formes immaterials. Va buscar un ritme, la construcci abstracta, el dinamisme del color. Les obres daquesta poca, que contrasten amb les posteriors, ms geomtriques, sanomenen perode dramtic, i conserven sovint, com s el cas de Composici IV, ressons figuratius, relacionats amb els seus primers temes de llegendes, genets, muntanyes, batalles i religi. Kandinsky fou liniciador de lart abstracte, el qual sestendr{ per Europa i USA. desprs de la II Guerra Mundial. La seva pintura eruptiva i lrica prefigura el dibuix informal dels anys 50. Ell allibera del tot el color dels seus lligams amb lobjecte. La seva aportaci a lart abstracte s tant terica com prctica. 18. Interpretaci Dos cosacs a cavall lluiten amb els seus sables per sobre larc de Sant MartCastell damunt dun tur de color blau Dues figures vestidesMuntanya de perfil dentatArc de Sant Mart entre muntanyesParella damantsTres cosacs amb barrets vermells i dues llances Una llegenda medieval ? Una batalla apocalptica ? Kandinsky afirm que no pretenia donar al seu quadre un car{cter narratiu, per la majoria delements sn identificables. 19. A partir de 1909 realitza tres extenses sries de quadres que anomena: Impressions, Improvisacions i Composicions.ImpressionsImpressi directa a partir de la natura, de lexterior.ImprovisacionsImpressi inconscient que sorgeix espontniament del mn interior de lartista.Composicionsresultat duna elaboraci lenta a partir dimpressions i improvisacions prvies 20. Composicions: Llenguatge calculat i precs com la msica i les matemtiquesComposici VIII (1923) 21. Composici IV . 1911. Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, DsseldorfDibuix per a Composici IV, 1911, Muse Centre Georges Pompidou, ParsTate Gallery. Londres 22. 1913 Composici VIComposici VIIComposici VII (fragment) 23. De lespiritual en lart (1911) s una anlisi dels efectes expressius del color i la seva correspondncia amb les formes abstractes. Els colors sagrupen en grups oposats que corresponen als contrastos de complementaris. Punt i lnia damunt el pla (1926) s el resultat de les seves reflexions teriques i dels apunts de classe dels anys de treball com a professor. Analitza la correspondncia entre els elements del dibuix i els seus efectes: una lnia vertical s c{lida i lhoritzontal s freda, la diagonal expressa moviment; si s ascendent s vitalitat; si s descendent, decadncia. L horitzontal s la mort, el principi passiu; la vertical, la vida, el principi actiu.Kandisnsky estableix relacions entre la msica i la pintura: dels colors diu que el blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el ms fosc el contrabaix. El groc es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revs. Lequilibri ideal es troba en el verd... La calma... No es mou en cap direcci, no demana res... 24. Models i influncies Lobra de Kandinsky va estar molt influenciada per la msica, com hem vist, ja que en aquest art hi trob una gran llibertat compositiva, que va voler traslladar a la pintura. Aquesta va ser la ra de que per a Kandinsky el ms important era lharmonia pictrica dels dos elements bsics: color i lnia. El tema (contingut) passava a segon terme o desapareixia. La seva obra ha influt a tots els artistes que han treballat en el camp no figuratiu (sense relaci amb la realitat material o sensorial). Suitcase abstract. Franz KlineNmero 1. Jackson Pollock