Composició IVWassily Kandinsky

Documentació general

Catalogació:

Autor: Wasily Kandinsky (18661944)Títol: Composició IV (o Batalla)Cronologia: 1911Localització: KunstammlungNordrhein-Westfalen, a DüsseldorfEstil: art abstracte

Anàlisi material:

Dimensions: 1,59 m x 2,5 mSuport: telaTècnica: oli

Composició IV

Wasily Kandinsky (Moscou, 1866 – Neully-sur-Seine, 1944)

Fou el pintor precursor de l'abstracció pictòrica i un teòric de l’art, amb el qual es considera comença l’abstracció lírica.Estudià lleis a Moscou, i el 1896 marxà a Munic a estudiar art. Hi obrí una escola i fundà un grup d’avantguarda. Les pintures dels primers anys del segle són fetes amb espàtula i passen de ser apagades a colors molt vius. Pintà temes fantàstics, basats en les tradicions russes o l’Edat Mitjana alemanya. Fou una època d’experimentació i començaren a ser pintures abstractes.

El 1902 exposà amb el grup Secessió de Berlín i viatjà a Itàlia, Holanda, Àfrica i torna a Rússia. El 1904 exposà al Saló de Tardor de París.

1902. Old town II 1908. Tardor a Bavira

Paisatge d’hivern (1909) Ernst Ludwig Kirchner

S’interessà per les icones medievals i l’art popular rus. Entre 1903 i 1907 viatjà per Europa i el nord d’Àfrica. Pinta paisatges i escenes urbanes, i quadres que exalten el folklore rus.

L’any 1907 inicia un gran canvi pictòric i coneix els membres del Die Brücke. L’any 1907 inicia un gran canvi pictòric i coneix els membres del Die Brücke (EXPRESSIONISTES)

Kandinsky, Primera aquarel·la abstracta (1910?) Llapis, tinta xinesa i aquarel·la sobre paper. Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, París.

Obra sense tema que només mostra taques multicolors. Marca l’inici d’obres fetes amb línies, colors i formes, però sense cap relació amb la realitat exterior.

Context històric

“Eren els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, la primera dècada del segle XX, una de les èpoques més complexes de la història de la pintura. Anys de calma tensa a Europa: els conflictes bèl·lics havien quedat relegats a la perifèria de les colònies. Anys d’avenços tecnològics espectaculars – l’electricitat, els antibiòtics, la ràdio i el telègraf, l’automòbil - però també de consciència de crisi . Crisi en el sentit de canvi, de transformació: un món nou havia de sorgir a partir de l’esfondrament del que hi havia. Des del punt de vista científic, en aquests anys es trasbalsà la visió del món que s’havia anat construint des del Renaixement : l’univers estable, fix i immòbil definit per les lleis de Newton desaparegué com a sistema de referència . Amb la teoria de la relativitat d’Einstein (1905) i la teoria de l’àtom de Rutherford (1912), matèria, espai i temps passen a ser magnituds variables, l’univers, és un flux constant en el qual no es poden establir referències objectives. En la física clàssica, la massa d’un cos constituïa una magnitud fixa i invariable, però segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos en moviment no es constant, sinó que augmenta a mesura que augmenta la velocitat a la que aquest cos es mou. D’altra banda, aquesta mateixa massa no era el tot compacte que percebem a través dels sentits, sinó un conjunt de partícules unides per relacions de força...”

Vegeu pàgina indicada

http://www.edu365.cat/batxillerat/art/expressio/el_quadre_exp.htm

El 1911 publicà “De lo espiritual en el arte”, on exposa totes les seves teories sobre l’art. El 1912 fa la seva primera exposició individual a Berlín. Pinta temes violents i apocalíptics originats en les imatges religioses populars alemanyes i russes.

Judici Final (1912)

Composició IV (1911) Descripció

Descripció: Conjunt de línies i colors, independents, formant un entortolligat de línies que expressen amb els colors un violent moviment a l’esquerra del quadre, i a la dreta trobem una suavitat de formes amb una gamma de colors més harmònica, sensació de tranquil·litat. Al centre dues línies negres, verticals i gruixudes, que travessen el quadre de dalt a baix.

Anàlisi formal: Elements plàsticsUna simfonia de color i formes

El predomini del color és total i absolut i ens obliga a mirar d’un costat a l’altre del quadre

Colors vius i molt contrastats.

Es volen crear acords cromàtics que produïssin en l’espectador sentiments d’equilibri i dissonància

Blau fort al centre

Groc, verd i violatDomini de les tonalitats

groguenques amb disputa amb els blaus, vermells i verds.

La línia ocupa un paper bàsic, junt amb el punt (el punt en moviment dóna lloc a la línia).

La línia negra és també protagonista, amb el color

Traços forts, segurs, que marquen formes entre reals i abstractes.

Predominen les línies rectes, verticals i diagonals, les corbes en algunes parts

«El color és el mitjà per exercir una influència directa sobre l’ànima» «el color és la tecla» «l’ull, el martellet» «l’ànima és el piano amb moltes cordes» «l’artista és la mà que fa vibrar l’ànima humana» (Wasily Kandinsky)

Senyals pictogràfiques

ComposicióClara consciència compositiva: dues parts

Centre de la composició dues línies negres, verticals i gruixudes que travessen de dalt a baix

Costa dret entortolligament de línies esmolades i dentades que expressen amb els colors un violent moviment

Costa esquerra tranquil·litat que ve donada per la suavitat de les formes i per una més harmònica gamma de color

Tot sura en un espai sense de gravetatLes formes es dilueixen en un mar de colors contrastats de contorns fluids

Clar dinamismeColors i línies s’organitzen com si es tractés d’unadansa. Segons disposició de colors i grafismes, sensació de repòs o dinàmica

Harmonia de colors, formes i línies Cada color, un so Mirar el quadre és igual que escoltar una simfonia musical de colors i formes. Cada nota aquí es converteix en un to, una línia, una forma.

Difícil fer les línies estructurals: taques de color

Al ser bàsicament abstracte, la perspectiva desapareix.

Taques i línies es troben en la superfície, disposades segons li sembla al pintor

No imita la realitat

No focus de llum, sí simbologia dels colors (groc: cridaner, blau: intens)

Expressivitat: expressa la sensació del pintor, per exemple al escoltar música (Wagner) que tradueix les notes i ritmes musicals a colors i línies.

Vol representar un nou món, de colors i formes, ple d’expressivitat.

Interpretació

Composició IV mostra una sèrie de línies, colors i formes desconnectades de la realitat. Està dominat per colors molt vius, que expressen un estat emocional. Cada color comunica un sentiment i equival a un so. Música i pintura estan unides, tal com deia Kandinsky en el seu llibre “Sobre el què és espiritual en l’art” (1911). Els colors i les formes eren per a ell els mitjans més purs per expressar una emoció. Per aconseguir aquesta essència de l’art es situà, com amb la música, davant d’una sèrie de formes immaterials. Va buscar un ritme, la construcció abstracta, el dinamisme del color. Les obres d’aquesta època, que contrasten amb les posteriors, més geomètriques, s’anomenen “període dramàtic”, i conserven sovint, com és el cas de Composició IV, ressons figuratius, relacionats amb els seus primers temes de llegendes, genets, muntanyes, batalles i religió.

Kandinsky fou l’iniciador de l’art abstracte, el qual s’estendrà per Europa i EE.UU. després de la II Guerra Mundial. La seva pintura eruptiva i lírica prefigura el dibuix informal dels anys 50. Ell allibera del tot el color dels seus lligams amb l’objecte. La seva aportació a l’art abstracte és tant teòrica com pràctica.

Arc de Sant Martí entre unes muntanyes

Castell damunt d’un turó de color blau

Dues llancesTres cosacs amb barrets vermells i dues llances

Dos cosacs a cavall lluiten amb els seus sables per sobre l’arc de Sant Martí

Muntanya de perfil dentat

Dues figures vestides

Parella d’amants

Una llegenda medieval ? – Una batalla apocalíptica ?Kandinsky afirmà que no pretenia donar al seu quadre un caràcter narratiu, però la majoria d’elements són identificables.

Barques amb remers

Interpretació

La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de colors i les formes

“L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a representació gràfica d’un estat d’ànim i no pas com a representació de certs objectes”.

Kandinsky, Rückblicke. Der Sturm, Berlín 1913

L’obra d’art no ha de ser bella sinó vertadera

A partir de 1909 realitza tres extenses sèries de quadres que anomena: Impressions, Improvisacions i Composicions.

Impressions

IMPRESSIÓ: Impressió directa a partir de la natura, de l’exterior.

ImprovisacionsIMPROVISACIÓ: Impressió inconscient que sorgeix espontàniament del món interior de l’artista.

Composicions

COMPOSICIÓ: resultat d’una elaboració lenta a partir d’impressions i improvisacions prèvies

Impressió – Parc - (1911)

1912.Black Spot

Improvisació XIV (1910)

Improvisació VII (1910)

Improvisació 28 (1912)

Composicions

Composició VIII (1923)

Llenguatge calculat i precís com la música i les matemàtiques

Tate Gallery. Londres

Dibuix per a Composició IV, 1911, Musée

Centre Georges Pompidou, París

COMPOSICIÓ IV . 1911. Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf.

1913Composició VI

Composició VII

Fragment per la Composició VII

Franz Marc La vaca groga (1911)

Der Blau Reiter almanac publicat l’1 de gener de 1911

Franz Marc Cavalls blaus (1911)

L’any 1911, conjuntament amb el seu amic Franz Marc fundà el grup d’artistes anomenat "Der Blaue Reiter" " El Genet Blau “.

Defensen la possibilitat d’un art abstracte sense referències a la realitat visual.

De lo espiritual en el arte (1911) És una anàlisi dels efectes expressius del color i la seva correspondència amb les formes abstractes. Els colors s’agrupen en grups oposats que

corresponen als contrastos de complementaris.

Punto y Línea sobre el plano (1926) És el resultat de les seves reflexions teòriques i dels apunts de classe dels anys de treball com a professor. Analitza la correspondència entre els elements del dibuix i els seus efectes: una línia vertical és càlida i

l’horitzontal és freda, la diagonal expressa moviment; si és ascendent és vitalitat; si és descendent, decadència. L’ horitzontal és la mort, el

principi passiu; la vertical, la vida, el principi actiu.

Kandisnsky estableix relacions entre la música i la pintura: dels colors diu que el blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el més fosc el contrabaix. El groc es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revés. L’equilibri ideal es troba en el verd... La calma... No es mou en cap direcció, no demana res...

Després de la Revolució de 1917 tornà a Moscou, la seva ciutat natal, on col·laborà amb el govern revolucionari. Fou professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Moscou. Decebut pel control que aquest exercia sobre els artistes, tornà a Alemanya. El 1922 treballà com a professor a la Bauhaus (Dessau) de W. Gropius. La seva obra pictòrica va fent-se cada cop més perfeccionista, perdent la vivesa i espontaneïtat anteriors, però conservant les seves qualitats líriques. Apareixen quadrats, quadrilàters, cons, cercles, ovals...

1919, En gris

El 1933 s’establí a París, on continuà la seva feina artística. Morí als 78 anys, el 1944, a Neully-sur-Seine.

1932, Fixed fly

1922.Sense títol

1923.On white II

1925.In the blue

1925, Yellow, red and blue

1928.The Great Gate of Kiev 1935, Successió1936, Composició XI

1936.Corba dominant

Models i influències

L’obra de Kandinsky va estar molt influenciada per la música, com hem vist, ja que en aquest art hi trobà una gran llibertat compositiva, que va voler traslladar a la pintura. Aquesta va ser la raó de que per a Kandinsky el més important era l’harmonia pictòrica dels dos elements bàsics: color i línia. El tema (contingut) passava a segon terme o desapareixia.

La seva obra ha influït a tots els artistes que han treballat en el camp no figuratiu (sense relació amb la realitat material o sensorial).

J. Pollock: Número 1. F. Kline: Sense títol