Civilitzacions que habitaven Amèrica

TÍTOL:Asteques

Nom i cognoms:Nidia Barrionuevo, Julia Sanchez i Manel Martinez

Mapa

a) Quina era la base de l’alimentació?

El blat de moro i cereals aquest aliments eren bàsicament el que menjaven .

b) L’habitatge. Com eren les cases? Amb quins materials les construïen? On solien situar-les?

L'IMPERI ASTECAEls asteques eren una civilització que, provinents de les terres del Nord, s'havien establert a l'altiplà de Mèxic.

c) Els vestits. Com eren els vestits que duien? I el calçat? Duien alguna mena d’ornaments personals? Si és així, quins eren?

Les dones portaven el huipil i quechquemitl , camisola , una faldilla sota, i mantellina, respectivament. Els homes usaven el maxtle o taparrabo , una tira de cotó que passava per les engonals, enllaçant-se a la cintura i una espècie de sandàlia anomenada cactli que només tenien talonera i tires per a ser lligades al panxell .

d) Les creences.

Els asteques eren politeistes, és a dir que adoraven més d'un déu. Tenien com a déus principals la LLUNA i el SOL i altres déus secundaris relacionats amb la natura (la pluja…)

e) Els costums.

Per tal de mantenir els déus al seu costat i que estiguessin contents van construir grans temples en forma piramidal on feien sacrificis d'animals o humans. restes arqueològiques

TÍTOL: Maies

Nom i cognoms: Nidia Barrionuevo, Julia Sanchez i Manel Martinez

Mapa:

a) Quina era la base de l’alimentació?

La base de la seva alimentació va ser el blat de moro que els va servir

per fer begudes, com l'atole, amb el vostre pasta. Altres aliments importants van ser els derivats del cacau, de la seva llavor obtenien una pasta per elaborar una beguda. A més conreaven fesols, Xile, carabasses, moniatos, vainilla i iuca o cabaze.

b) L’habitatge.

Els materials de les cases varien de murs i sostres de fusta i palmell a materials resistents com pedra i estuc. També l'habitatge podia estar formada per tres estructures principals separades, (dormitoris, la cuina, el celler) i podien construir altres estructures separades (tallers, banys, saunes). Dormien sobre unes plataformes baixes adossades als murs on col·locaven matalassos farcits de cotó. Aquest tipus d'habitacions tenien poca ventilació i llum perquè no tenien finestres. Les habitacions van ser usades per dormir i guardar pertinences, els seus ocupants treballaven als afores i posseïen horts per a consum familiar.

c) Els vestits.

La noblesa, molt més rica, usava molts vestits i brodats amb pedres i plomes a les seves robes. A més, portaven grans cinturons, tocats, sandàlies i tota mena de complements luxosos que els distingien de les classes inferiors.

Les dones maies portaven en general unes faldilles llargues i unes camises àmplies de cotó que cobrien amb mocadors de colors per tapar les seves espatlles. Moltes d'aquestes camises estaven brodades amb flors i colors alegres.

Els homes maies vestien uns calçons especial que cridaven "patí" amb el pit descobert. Adornat sempre amb colors i brodats donant un toc d'alegria a les seves peces.

d) Les creences. Creien que desprès de la mort havia un nou mont i quan morien els preparaven per el viatge a l’atre mon.

e) Els costums.Quines cerimònies i quins rituals feien?CERIMÒNIES:Els Autosacrificis. Es perforaven la llengua, els lòbuls, i òrgans sexuals i oferint la sang recollida. La sang es cremava juntament amb paper, resines vegetals, hule i els instruments mateixos de l'autosacrifici com les espines de manta, les cordes, etc.Els maies van tenir un calendari per a diversos festejos i cerimònies. Entre les cerimònies que encara es practiquen tenim al Ch'a Chaak, encapçalada pel H-men (espècie deXaman), per invocar als Chaques, ajudants del déu de la pluja quan la temporada de pluges es retarda. Es creia que les coves de la península, especialment Loltún i Balankanché, eren llocs per entrar a l'inframón.

RITUS:Les piràmides són els seus temples i els fidels assistien a les cerimònies a l'aire lliure, sota i al capdavant, de la piràmide - temple. Sol·licitaven dels seus déus els dons de la vida, la salut i el suport, a canvi dels quals realitzaven una sèrie d'ofrenes i de cerimònies purificadores immerses en un complex ritual. Practicaven els fletxamients i llançaven als nens, donzelles i peces d'or al Cenote Sagrat de Chichén Itzá, com ofrena al déu Chaac.

TÍTOL: Inques

Nom i cognoms: Júlia, Nidia, Manel

Mapa:

a) Quina era la base de l’alimentació?A l' ayllu la gent no moria de gana. Menjaven poca carn, com zorros , llamas, monos, algunes parts dels gossos.Les iguanes eres grans delicadeses.Menjaven papas i blat de moro, el blat de moro era necessari per a una sèrie de cerimònies i rituals.A la seva dieta hi havien moltes verdures. També algas marines.La seva beguda preferida era la asua. Era una beguda alcohòlica a base de blat de moro.

b) L’habitatge.

Les estructures eren de només un pis, es construïen amb pedres perfectament tallades o bé s'utilitzaven maons de tova i palla en les regions de la costa. Per a la construcció de grans monuments, com la fortalesa de Sacsayhuamán, situada a prop de Cusco, uns blocs poligonals van ser ajuntats entre si amb una extraordinària precisió. En les regions muntanyoses, com l'espectacular ciutat andina situada al Machu Picchu, l'arquitectura inca reflecteix a vegades algunes adaptacions del relleu natural.

c) Els vestits.

La indumentària incaica era la típica de tots els pobles andins i de la costa. El estat incaic tenia el monopoli de las fibres tèxtils: la llana a les terres altes i el cotó a la costa.

El comerç va possibilitar que les robes confeccionades amb aquells materials es fessin servir a tot el territori.

Els homes portaven un taparabos que es passava entre les cames i s'ajustava amb un cinturó. També portaven poncho, i a vegades capa. Transportaven sempre una bossa que hi havia fulles de coca, efectes personals i amulets.

Les dones vestien una espècie de camisola que els hi arribava fins als genolls i s'ajustava amb un cinturó. Portaven el cabell llarg, amb la ralla al mig i mai se'l tallaven. Els homes i les dones portaven sandàlies confeccionades amb pells de llama sense

d) Les creences.

Adoraven al seu deu un unic deu el deu sol. Els emperadors inques eren considerats com a descendents dels Déu Sol i eren adorats com a divinitats.

e) Els costums. Quines cerimònies i quins rituals feien?

El “headmam” era un home que seleccionava a les parelles que s'havien de casar. Normalment de la mateixa comunitat i classe social. Quan es casaven els homes solien tenir 25 anys i les dones 18. Eren matrimonis de conveniència, per interès econòmic, no es casaven per amor. El seu deure rea tenir molts fills per poder tenir mes mans per treballar els cultius i els teixits.

Tots els matrimonis es celebraven junts. Varies vegades l'any es reunien totes les parelles que s'anaven a casar i feien una celebració plena de rituals. A la parella se li donava una casa i terres per cultivar.

Gairebé tothom es casava menys “ Las Virgenes del sol”

Eren noies que de que neixen o abans de la pubertat estaven escollides per ser virgenes del sol. Normalment eren les noies més maques i amb millors modals.

Abans de la pubertat, se les emportaven a viure a un convent amb monges on els hi ensenyaven a fabricar teixit preciosos. Sempre anaven vestides de blanc, perquè es el color de la puresa i la majoria mantenien la virginitat tota la vida. Algunes es tornaven professores o profetes, però la molt poques es casaven. Desafortunadament el destí de la majoria d'aquestes noies, era de ser sacrificades com a víctimes de cerimònies religioses.