11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
TRANSCRIPT
Introduccioacute
bull Ara fa uns 6000 anys al Creixent Fegravertil les millores agriacutecoles varen fer sorgir societats meacutes progravesperes i complexes
bull Molts de poblats neoliacutetics es varen transformar en ciutats i varen sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes
bull Lrsquoagricultura es va estendre per Mesopotagravemia i Egipte
bull En aquestes civilitzacions tambeacute es va inventar lrsquoescriptura i gragravecies a aquest fet la humanitat va entrar a la histograveria
11
1 Mesopotagravemia terra entre dos rius
11 Les primeres ciutats Estat
12 Els primers imperis
13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura
11
11 Les primeres ciutats Estat
bull A Sumer cap al IV milmiddotlenni aC varen sorgir les primeres ciutats-Estat Ur Uruk Lagaix i Eridu
bull La prosperitat agriacutecola i ramadera drsquoaquestes ciutats va permetre que una part de la poblacioacute es dedicagraves a altres tasques varen neacuteixer els comerciants i els artesans
bull Els sacerdots controlaven les collites i el comerccedil imposaven els tributs i garantien lrsquoordre
bull El cap dels sacerdots tenia el poder religioacutes i poliacutetic de la ciutat
11
12 Els primers imperis
bull Entre el III i el I milmiddotlenni aC les terres de Mesopotagravemia varen ser dominades successivament per diversos pobles que varen crear grans imperis
bull Regne drsquoAccad (III milmiddotlenni aC)
bull Imperi Babilogravenic (cap al 1800 aC)
bull Imperi Assiri (cap al 1300 aC)
bull Imperi Persa (segle VI aC)
11
13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura
bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC
bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat
bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis
bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos
11
2 Lrsquoart mesopotagravemic
21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))
22 Lrsquoescultura
11
21 Lrsquoarquitectura
bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques
bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants
bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants
11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
1 Mesopotagravemia terra entre dos rius
11 Les primeres ciutats Estat
12 Els primers imperis
13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura
11
11 Les primeres ciutats Estat
bull A Sumer cap al IV milmiddotlenni aC varen sorgir les primeres ciutats-Estat Ur Uruk Lagaix i Eridu
bull La prosperitat agriacutecola i ramadera drsquoaquestes ciutats va permetre que una part de la poblacioacute es dedicagraves a altres tasques varen neacuteixer els comerciants i els artesans
bull Els sacerdots controlaven les collites i el comerccedil imposaven els tributs i garantien lrsquoordre
bull El cap dels sacerdots tenia el poder religioacutes i poliacutetic de la ciutat
11
12 Els primers imperis
bull Entre el III i el I milmiddotlenni aC les terres de Mesopotagravemia varen ser dominades successivament per diversos pobles que varen crear grans imperis
bull Regne drsquoAccad (III milmiddotlenni aC)
bull Imperi Babilogravenic (cap al 1800 aC)
bull Imperi Assiri (cap al 1300 aC)
bull Imperi Persa (segle VI aC)
11
13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura
bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC
bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat
bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis
bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos
11
2 Lrsquoart mesopotagravemic
21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))
22 Lrsquoescultura
11
21 Lrsquoarquitectura
bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques
bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants
bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants
11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
11 Les primeres ciutats Estat
bull A Sumer cap al IV milmiddotlenni aC varen sorgir les primeres ciutats-Estat Ur Uruk Lagaix i Eridu
bull La prosperitat agriacutecola i ramadera drsquoaquestes ciutats va permetre que una part de la poblacioacute es dedicagraves a altres tasques varen neacuteixer els comerciants i els artesans
bull Els sacerdots controlaven les collites i el comerccedil imposaven els tributs i garantien lrsquoordre
bull El cap dels sacerdots tenia el poder religioacutes i poliacutetic de la ciutat
11
12 Els primers imperis
bull Entre el III i el I milmiddotlenni aC les terres de Mesopotagravemia varen ser dominades successivament per diversos pobles que varen crear grans imperis
bull Regne drsquoAccad (III milmiddotlenni aC)
bull Imperi Babilogravenic (cap al 1800 aC)
bull Imperi Assiri (cap al 1300 aC)
bull Imperi Persa (segle VI aC)
11
13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura
bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC
bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat
bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis
bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos
11
2 Lrsquoart mesopotagravemic
21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))
22 Lrsquoescultura
11
21 Lrsquoarquitectura
bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques
bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants
bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants
11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
12 Els primers imperis
bull Entre el III i el I milmiddotlenni aC les terres de Mesopotagravemia varen ser dominades successivament per diversos pobles que varen crear grans imperis
bull Regne drsquoAccad (III milmiddotlenni aC)
bull Imperi Babilogravenic (cap al 1800 aC)
bull Imperi Assiri (cap al 1300 aC)
bull Imperi Persa (segle VI aC)
11
13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura
bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC
bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat
bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis
bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos
11
2 Lrsquoart mesopotagravemic
21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))
22 Lrsquoescultura
11
21 Lrsquoarquitectura
bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques
bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants
bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants
11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura
bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC
bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat
bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis
bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos
11
2 Lrsquoart mesopotagravemic
21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))
22 Lrsquoescultura
11
21 Lrsquoarquitectura
bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques
bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants
bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants
11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
2 Lrsquoart mesopotagravemic
21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))
22 Lrsquoescultura
11
21 Lrsquoarquitectura
bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques
bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants
bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants
11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
21 Lrsquoarquitectura
bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques
bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants
bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants
11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
22 Lrsquoescultura
bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)
bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos
bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres
11
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
3 Egipte el Nil i el desert
31 El marc geogragravefic
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))
bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))
11
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
31 El marc geogragravefic
bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu
bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil
11
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles
bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps
bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu
bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola
bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes
11
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Fases de les crescudes del Nil11
1 Inundacioacute (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Fases de les crescudes del Nil11
2 Sembra (a partir drsquooctubre)o
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Fases de les crescudes del Nil11
3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
33 Els avenccedilos tegravecnics
bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes
bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques
bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics
bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes
11
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Un poblat agriacutecola11
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Un poblat agriacutecola11
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El xaduf11
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
4 LrsquoEgipte dels faraons
41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))
42 Els privilegiats
43 El poble drsquoEgipte
11
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
41 El poder del faraoacute
bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut
bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres
bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos
bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute
bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem
11
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El poder del faraoacute11
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El poder del faraoacute11
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
42 Els privilegiats
bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa
bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple
bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia
11
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
43 El poble drsquoEgipte
bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples
bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples
bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus
11
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
5 La religioacute egiacutepcia
51 Els deacuteus drsquoEgipte
52 La vida drsquoultratomba
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
51 Els deacuteus drsquoEgipte
bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus
bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes
bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets
bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari
bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes
11
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
RA
Deacuteu del Sol
Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
AMMOacute
Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D
Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base
Estagrave representat com un home de pell negra
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
HORUS
Deacuteu de la guerra
Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i
la de nOsiris
Eacutes fill dOsiris I Isis
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
OSIRIS
Deacuteu de la mort I la resurreccioacute
Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia
Presideix el Judici dOsiris
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ISIS
Deessa de la fertilitat
Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
ANUBIS
Deacuteu de lInfern
Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
51 Els deacuteus drsquoEgipte11
THOT
Deacuteu de la saviesa
Inventor de lescriptura
Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per
escriure
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
52 La vida drsquoultratomba
bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort
bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)
bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)
bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada
bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal
11
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El proceacutes de momificacioacute
1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas
2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons
11
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El proceacutes de momificacioacute
3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)
4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)
5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac
6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba
7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final
Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed
11
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
6 El temple residegravencia dels deacuteus
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))
11
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia
bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles
bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes
bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures
bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme
11
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
62 Els temples
bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari
bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple
11
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El temple11
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El temple11
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El temple de Luxor11
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El temple de Luxor11
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
El temple de Abu Simbel11
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
7 Les tombes egiacutepcies
71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))
bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))
bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))
11
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
71 Com eren les tombes egiacutepcies
bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes
bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh
bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades
bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus
11
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Mastaba11
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Mastaba11
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Piragravemide11
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Piragravemide11
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Hipogeu11
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-
Hipogeu11
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
-