AMÈRICA

És el segon continent més gran del planeta. Té 42 milions de qm2.

El nom prové d’Americo Vespucio

AMÈRICA del Nord

Estret de Bering

Té una extensió de 24 milions de qm2.

Com a principals unitats de relleu destaquen:

-La serralada de les Rocalloses.

-La zona dels grans llacs.

-La badia de Hudson

-La serralada dels Apalatxes

-Els rius Mississipi i Misouri

La serralada de les Rocalloses al Canadà.

“El gran cañón del Colorado”

És un parc natural des de l’any 1908 per iniciativa del president Roosvelt.

És un parc de grans dimensions. Té una extensió de 450 qm. I una profunditat que pot arribar als 3000 metres.

Aquest paisatge és conseqüència de la força erosiva del riu Colorado que neix a la serralada de les Rocalloses.

S’han identificat prop de 40 capes de roques diferents, una damunt de l’altra.

El gran cañon del Colorado

Falla de san Andrés

L’any 1906 un fort terratrèmol seguit d’incendis va destruir la ciutat. Les tres quartes parts de la població que varen sobreviure al desastre es van quedar sense casa.

Parc Nacional de Yellowstone

És un Parc Nacional des de 1872, el més antic del planeta

És famós pels fenòmens geotèrmics. En el parc es produeixen els 2/3 dels gèisers del planeta.

Un géiser és una font termal que expulsa aigua calenta i vapor d’aigua per les elevades temperatures del seu interior.

“La piedra no es amarilla por culpa del azufre, sino por una alteración hidrotérmica del hierro. Bacterias temófilas y cianobacterias viven en torno a los géiseres y fuentes de agua caliente del parque y dan al agua los colores que varían del azul al amarillo pasando por el rojo”.

Embassament de Morning Glory Pool

Esta bahía lleva el nombre del explorador inglés Henry Hudson que, en 1610, a bordo de su buque Discovery, fue el primer navegante conocido en adentrarse en sus aguas. En su cuarto viaje, Hudson partió a la búsqueda del ansiado Paso del Noroeste. Bordeó la costa occidental de Groenlandia y tras cruzar a mediados de año el estrecho que ahora lleva su nombre, se internó en la bahía. Pasó tres meses explorando y cartografiando gran parte de su costa oriental.En la creencia de que se encontraba en el Pacífico, navegó rumbo sur hasta la bahía de James. En noviembre el Discovery quedó aprisionado en el hielo, y la tripulación sobrevivió en tierra. Cuando en la primavera despejó el hielo, Hudson quería explorar el resto de la zona, pero después de pasar un duro invierno a causa del frío y la escasez de alimentos, la discordia se generalizó entre la tripulación, acabando con un motín el 22 de junio de 1611. Hudson, su hijo y otros siete miembros de la tripulación fueron abandonados a su suerte en un pequeño bote y nunca más se supo de ellos.

La zona dels grans llacs es troben entre Estats Units i Canadà. Són la principal concentració d’aigua dolça del món. Són considerats com a mars interiors.

Els salts d’aigua del Niàgara són tres. Tot i no tenir una gran alçada, són molt amples i recullen tota l’aigua procedent de la zona dels grans llacs.

El nom de Niàgara significa “tro d’aigua”.

Els salts d’aigua són una font generadora d’energia elèctrica.

El riu Mississipi neix als grans llacs i travessa tot el centre d’Estats Units. El seu recorregut supera els 3.770 qm i junt amb el seu afluent, el Misouri, formen un dels sistemes fluvials més llargs del planeta

Confluència dels rius Mississipi i l’Ohio.

Estats pels que passa el riu Mississipi i el delta que es forma en la seva desembocadura.

AMÈRICA Central

Centreamèrica té una extensió similar a Espanya. 500.000qm2. És una zona de gran inestabilitat sísmica. Els volcans són nombrosos.

La Sierra Madre o Serralada Central creua tot el territori.

Domina el clima tropical. Són freqüents els huracans i els ciclons que es produeixen a l’Atlàntic.

Tot el territori d’Amèrica Central junt amb les illes del Carib, és sensible als efectes del canvi climàtic.

L’altura de la Serralada Central permet la coexistència de clima tropical i, també, temperat.

Tota la costa del Pacífic és volcànica.

Volcà Irazú ha entrat en erupció 23 vegades des del segle XVIII. L’última fou l’any 1963.

El volcà té diferents cràters i ,un d’ells, té un llac d’aigua verda.

El Caribe està format per un conglomerat d’illes entre les que destaquen Cuba, Haití, República Dominicana i Puerto Rico.

Un tifó és un conjunt de tormentes caracteritzat per una circulació tancada entorn d’un centre de baixes pressions que genera forts vents i molta aigua.

Els ciclons tropicals extreuen la seva energia de la condensació d’aire humit.

AMÈRICA del Sud

Amèrica del Sud equival al 42% de la massa continental del conjunt americà. Representa el 12% de les terres emergides i acull al 6% de tota la població del planeta.

Quatre són les principals unitats de relleu:

-L’Amazònia

-Els Andes

-La xarxa hidrogràfica

-La Patagònia

Acull tot tipus de clima: l’equatorial (Amazònia), el desèrtic (Atacama), el Mediterrani i el polar (Tierra del Fuego).

L’Amazònia és el bosc tropical més extens del món. La seva extensió es calcula en sis milions de qm2 que es reparteixen entre vuit països.

La selva amazònica s’articula entorn del riu Amazones i els seus afluents.

El riu Amazones neix als Andes i travessa tot el continent. El seu recorregut és de 7.000 quilòmetres fins a desembocar a l’Atlàntic.

El riu Amazones transporta més aigua que el Mississipi, el Nil i el riu Groc junts.

El volum d’aigua abocat a l’Atlàntic el converteix en el principal riu en abocar aigua dolça a l’oceà, la qual cosa repercuteix en el nivell de salinització de les aigües.

Meandres del riu Amazones

Meandres del riu Orinoco

El Pantanal

Paisetge de Minas Gerais, Brasil

Deforestació del pulmó verd del planeta.

Los Andes. Serralada resultat del moviment de plaques tectòniques, el que explica el seu vulcanisme. La serralada s’estén per tota la costa de l’oceà Pacífic. L’impacte d’aquesta serralada en el continent és immensa, doncs condiciona climes, hidrografia i paisatges.

PERU. Volcà Arequipa

CHILE. Volcà Parinagota

ARGENTINA, Aconcagua, 7.000 metres

PERU. Glaciar andí

BOLIVIA. Selva tropical

BOLIVIA. Desert altiplà

L’erosió de la serralada dels Andes més els materials expulsats pels volcans han reomplert una depressió i format una immensa plana coneguda amb el nom d’altiplà.

L’altiplà rep precipitacions tropicals i neu en els mesos de gener i febrer. La manca de vegetació no es deu a l’aridesa sinó a l’alçada, doncs l’altiplà es troba a 3.600 metres en relació al nivell del mar

BOLIVIA. Laguna colorada Aquest llac de l’altiplà rep el seu nom pel color de les seves aigües. El color és resultat dels sediments de color roig barrejats amb diferents tipus d’algues. Les tonalitats de l’aigua van de marrons fins a vermells intensos. L’indret és un lloc ideal de cria per als flamencs andins que s’alimenten de les aigües riques en minerals.

BOLIVIA. Salar de Uyuni.

És el desert de sal més gran del món. Té una extensió de 12.000 qm2.

Està situat a 3650 metres d’alçada.

BOLIVIA. Salar de UYUNI

El seu origen és un antic llac evaporat

Llac Titicaca. Situat a 3.800 metres d’alçada entre Bolívia i Perú. Té una extensió de 8372 qm2. Es va formar a l’era terciària i era molt més gran.

Llac Titicaca. El clima de la zona es caracteritza per una oscil·lació tèrmica molt forta entre el dia i la nit, degut a la seva alçada en relació al nivell del mar. El llac serveix per aminorar aquesta diferència tèrminca perquè fa de regulador. Equival a un mar interior d’aigua dolça.

Llac Titicaca

ARGENTINA, La Pampa, clima temperat

Valle de la Luna

El riu Paranà neix a la zona de El Pantanal, per afluència de les aigües del riu Paraguai.

Rio Paraná

Recorregut del riu de la Plata

És un riu format per la unió del riu Paranà i Uruguai.

Fa de frontera natural entre Argentina i Uruguai.

Desembocadura del riu de la Plata

Cataratas de Iguazú

El riu Iguazú és un afluent del Paranà. El conjunt són 275 salts d’aigua de 80 metres d’alçada.

ARGENTINA, Llao llao, parc nacional

La Patagonia, el sud del continent

PATAGONIA

Tierra del fuego

CHILE, Glaciar

Glaciar Perito Moreno. Té una extensió de 5 quilòmetres i una alçada de 60 metres. És una altra gran reserva d’aigua dolça.

Amèrica del Nord Amèrica És el segon continent més gran del planeta. Té 42 milions de qm2. El nom

prové d’Americo Vespucio

Amèrica del Nord

Té una extensió de 24 milions de qm2.Com a principals unitats de relleu destaquen:

- La serralada de les Rocalloses

- El Gran Canó del Colorado. És un parc de grans dimensions. Té una extensió de 450 qm. i una profunditat que pot arribar als 3000 metres. Aquest paisatge és conseqüència de la força erosiva del riu Colorado que neix a la serralada de les Rocalloses.

- Parc de Yellowstone. Hi trobem el salt d’aigua del Niàgara

- Falla de St Andrés

- Riu Mississipi. El seu recorregut supera els 3.770 qm i junt amb el seu afluent, el Misouri, formen un dels sistemes fluvials més llargs del planeta.

- La zona dels grans llacs.

- La badia de Hudson

- La serralada dels Apalatxes

Amèrica Central

Centramèrica té una extensió similar a Espanya. 500.000qm2. És una zona de gran

inestabilitat sísmica. Els volcans són nombrosos. Destaquem:

- La Sierra Madre o Serralada Central creua tot el territori.

- Domina el clima tropical. Són freqüents els huracans i els ciclons que es

produeixen a l’Atlàntic.

- Hi trobem el mar carib i les seves illes (Cuba, Jamaica, La Española…)

Amèrica del Sud (I)Amèrica del Sud equival al 42% de la massa continental del conjunt americà.

Representa el 12% de les terres emergides i acull al 6% de tota la població del planeta. Hi trobem:

- L’Amazònia. És el bosc tropical més extens del món. La seva extensió es calcula en sis milions de qm2 que es reparteixen entre vuit països. La selva amazònica s’articula entorn del riu Amazones i els seus afluents. El riu Amazones neix als Andes i travessa tot el continent. El seu recorregut és de 7.000 quilòmetres fins a desembocar a l’Atlàntic. Transporta més aigua que el Mississipi, el Nil i el riu Groc junts.

- Els Andes. Serralada resultat del moviment de plaques tectòniques, el que explica el seu vulcanisme. La serralada s’estén per tota la costa de l’oceà Pacífic. L’Aconcagua és la muntanya principal, de 7.000m d’altura

- Altiplà de Bolívia. L’erosió de la serralada dels Andes més els materials expulsats pels volcans han reomplert una depressió i format una immensa plana coneguda amb el nom d’altiplà, a més de 3.500 metres. Hi trobem també aquí el Salar de Uyuni, el desert de sal més gran del món.

Amèrica del Sud (II)

- Llac Titicaca. Situat a 3.800 metres d’alçada entre Bolívia i Perú.

- El riu de la Plata. És un riu format per la unió del riu Paranà i Uruguai.

Fa de frontera natural entre Argentina i Uruguai.

- Cataratas de Iguazú. El riu Iguazú és un afluent del Paranà. El conjunt són 275

salts d’aigua de 80 metres d’alçada.

-La Patagònia. Al sud del continent. Més al sud hi ha la Terra de Foc. A la

Patagònia hi trobem, per exemple, el glaciar Perito Moreno a l’Argentina.