civilització romana
TRANSCRIPT
LA CIVILITZACIÓ ROMANA
ORIGEN MITOLÒGIC
La lloba capitolina alletant els bessons Ròmul i Rem
CRONOLOGIA
LA MONARQUIA ROMANA
MONARQUIA ETRUSCA
Muralla Serviana
Casa etrusca
temple
Clavegueres
CULTURA ETRUSCA
ESTRUCTURA SOCIAL
PATRICIS PLEBEUS
ÈPOCA DE LA REPÚBLICA
DISTRIBUCIÓ DEL PODER
Les magistratures romanes
Sessió del Senat romà
Estructura social durant la República
LES GUERRES PÚNIQUES
ROMA VA ESTENDRE EL SEU PODER PER LES DUES RIBES DEL MEDITERRANI
Roma.Entre el 500 aC
i el 250 aC va conquerir el sud d’Itàlia.
Cartago.Als darrers segless’havia convertit
en una potència important i dominava Sicília.
GUERRES PÚNIQUES
Conflicte pel control de Sicília
i el mar Adriàtic. Roma obté la victòria i Cartago deixa
aquests territoris. Cartago inicia la colonització d’Hispània
després de la derrota.
I GUERRA PÚNICA
(264 aC - 241 aC)
El general cartaginès Anníbal ataca Roma des de la península Ibèrica
i arriba a la península Itàlica travessant els Alps.
Escipió l’Africà derrota Anníbal
a la batalla de Zama. Roma inicia la conquesta d’Hispània.
II GUERRA PÚNICA
(218 aC - 201 aC)
Roma ataca Cartago per impedir
la seva renaixença. Destrucció de Cartago.
III GUERRA PÚNICA
(149 aC - 146 aC)
1ª GUERRA PÚNICA
2ª GUERRA PÚNICA
EXPANSIÓ MILITAR
llança casc
túnica de llana o de lli
armadura de plaques de ferro
espasa curta
escut
sandàliesde cuiramb clausa les soles
calces de llana
faldó de cuir
CAMPAMENT ROMÀ
LES CONQUESTES DE ROMA
CAUSES DE LA CRISI DE LA REPÚBLICA
Octavi venç i és proclamat EMPERADOR (27 aC)
EMPOBRIMENT DELS PLEBEUS
CORRUPCIÓ POLÍTICA
COMPLOTS POLÍTICS
Format per Juli Cèsar, Pompeu i Cras.
Els desacords entre Cèsar i Pompeu provoquen una guerra civil.
Cèsar, victoriós, és proclamat dictador perpetu.
PRIMER TRIUMVIRAT
Format per Marc Antoni, Lèpid i Octavi, successors de Cèsar.
Els desacords entre Marc Antoni i Octavi provoquen la guerra civil.
SEGON TRIUMVIRAT
GUERRES CIVILS REBEL·LIÓ D’ESCLAUS
FORMACIÓDE TRIUMVIRATS
Assassinat deJuli Cèsar (44 aC)
L’IMPERI ROMÀ
AUGUST PONTÍFEX MÀXIMUS
AUGUST EMPERADOR
AUGUST MAGISTRAT
FASES DE L’IMPERI ROMÀCARACTERÍSTIQUES
GENERALSPROBLEMES PRINCIPALS PERSONATGES MÉS DESTACATS FETS MÉS RELLEVANTS
FASES
ALT Imperi(27 aC - 235 dC)
Pax romana. Època de desenvolupament i tranquil·litat social
i fermesa a les fronteres.
August (va ser el primer emperador).
Claudi (va conquerir Britània). Vespasià (va iniciar la construcció
del Colosseu). Trajà (gràcies a les seves
conquestes l’Imperi va assolir la màxima expansió). Caracal· la (va concedir la ciutadania romana a tots els homes lliures de les províncies).
27 aC Octavi és proclamat emperador August. 64 dC Incendi de Roma, sota el mandat de Neró. 79. Erupció del Vesubi. 116. Conquesta de Mesopotàmia. 122. Inici de la construcció de les muralles d’Adrià. 212. Concessió de la ciutadania a tots els homes lliures de l’Imperi.
CRISI DEL SEGLE III(235 - 284)
Període de dificultats
econòmiques, socials, polítiques
i militars.
Disminució del comerç. Revoltes de pagesos. Revoltes militars. Debilitat de les fronteres de l’Imperi. Abandonament de les ciutats.
Els germànics van envair la frontera del Rin i el Danubi. Els perses van pressionar sobre la frontera
est. Saqueig de les ciutats.
BAIX Imperi(284 - 476)
Època de reformes per superar
els problemes de l’Imperi.
Economia autosuficient. Disminució dels ingressos de l’estat. L’Imperi és massa gran.
Dioclecià (va reformar l’organització de l’Imperi i va perseguir els cristians).
Constantí (va legalitzar el cristianisme i va traslladar la capital Imperial a Constantinoble). Teodosi (va prohibir les religions
paganes i va dividir l’Imperi a la seva mort).
375. La pressió dels huns va provocar la invasió dels pobles germànics.
395. Divisió de l’Imperi: l’Imperi romà d’occident, amb capital a Roma, i l’Imperi romà d’orient, amb capital a Constantinoble.
476. Es deposat l’últim emperador romà d’Occident, Ròmul Augustul.
LA “PAX ROMANA”
LA ROMANITZACIÓ
INSTRUMENTS
FUNDACIÓ I DESENVOLUPAMENT
DE CIUTATS
L’ÚS DEL LLATÍ
CONSTRUCCIÓD’UNA XARXADE CALÇADES
L’AUTORITAT DEL GOVERN
DE ROMA
ESTENEN LA FORMA DE VIDA
ROMANA
IDIOMA COMÚDELS POBLESCONQUERITS
AFAVOREIX EL TRÀFIC
COMERCIAL
EL MATEIX A TOT EL TERRITORI
DE L’IMPERI
MAQUETA DE ROMA IMPERIAL
CIUTAT ROMANA
CRISI DE L’IMPERI
CAUSESS. III d.C.
CESSAMENT DE LES
CONQUESTES
FRONTERESINSEGURES
DESORDRESPOLÍTICS IMILITARS
FALTAD’ESCLAUS
DISMINUCIÓDEL COMERÇ
ARRIBEN MENYSRIQUESES I
ESCLAUS
A CAUSA DELSATACS DELS
POBLES BÀRBARS
ELS EMPERADORSPERDEN
AUTORITAT
DESCENS DEL’ACTIVITAT
AGRÍCOLA
ESTANCAMENT DELA PRODUCCIÓ
ARTESANA
DIVISIÓ DE L’IMPERI
HONORI
ARCADI
INVASIONS DELS POBLES BÀRBARS
FRAGMENTACIÓ DE L’IMPERI D’OCCIDENT
LA RELIGIÓ ROMANA
Déus manes,Lars i penats
Culte imperial
Culte mitològic
APARICIÓ DEL CRISTIANISME
EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME
L’ART ROMÀ
PRÀCTIC IFUNCIONAL
URBANISME
MURADES
ESTRUCTURA DE LES CASES
ÍNSULES
VIL.LA ROMANA
ARQUITECTURA TIPUS
OBRES DE COMUNICACIÓ
ESPAIS LÚDICS I DE REUNIÓ
MONUMENTS COMMEMORATIUS
CALÇADES
PONTS
AQÜEDUCTES
TEATRES
AMFITEATRES
CIRCS
TERMES
BASÍLIQUES
ARCS DE TRIOMF
COLUMNES
TEMPLES
MAUSOLEUS
ELEMENTS
GRECS ETRUSCS
ARQUITRAU ARC VOLTA
COMUNICACIÓ:CALÇADES
COMUNICACIÓ: PONTS
COMUNICACIÓ: AQÜEDUCTES
ESPAIS LÚDICS: TEATRES
ESPAIS LÚDICS: AMFITEATRE
ESPAIS LÚDICS: CIRC
espina
arenacarro
ESPAIS LÚDICS:TERMES
ESPAIS DE REUNIÓ: BASÍLIQUES
COMMEMORATIUS: ARCS DE TRIOMF
COMMEMORATIUS:COLUMNES
COMMEMORATIUS: TEMPLES
COMMEMORATIVES: MAUSOLEUS
ESCULTURA
RETRAT REALISTA
MOSAIC
DECORAVEN ELS TRESPOLS
PINTURES AL FRESC
DECORAVEN LES PARETS DE LES CASES
ELS POBLES PREROMANS:ÍBERS I CELTES
CONQUESTADE LA MESETA
700 aC 500 aC 300 aC 100 aC 100 dC 300 aC 500 aC800 aC
CELTESIBERS
Imperi ROMÀ
CONQUISTA DE LA
COSTA MEDITERRÁNEA
Y DE LOS VALLES DEL
GUADALQUIVIR Y EL EBRO
CONQUESTA
DEL NORD
PENINSULAR PER
OCTAVI AUGUST
INICI DE LACOLONITZACIÓ
FENÍCIA
INICI DE LACOLONITZACIÓ
GREGA
CONQUESTA DE LA COSTA
MEDITERRÀNIAI DE LES VALLS
DEL GUADALQUIVIRI L’EBRE
HABITATGE IBER
ART IBER
HABITATGE CELTA
ART CELTA
COLONITZACIONS
CONQUESTA ROMANA D’HISPÀNIA
LA ROMANITZACIÓ D’HISPÀNIA
PROVÍNCIESROMANES