catalunya - barcelona · catalunya amb les reduccions de les dotacions sequera sequera sequera 4rt...
TRANSCRIPT
4 de desembre de 2018
Reptes i desafiaments
en la gestió de l’aigua a
Catalunya
Aigua, ciutadania, Barcelona: perspectives & prospectives
2
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
7. Garantir dels abastaments urbans
8. Fer front als efectes del canvi climàtic
9. Gestionar coordinadament els
recursos hídrics
10. Aprofitar els recursos interns de l’àrea
metropolitana
Índex
Deu reptes...
... i una qüestió prèvia
0. La divisió administrativa
de les conques catalanes
1. Assolir el bon estat ecològic
2. Implantar cabals de manteniment
3. Revertir la contaminació per nitrats4. Mesurar l’aigua per valorar-la
5. Ús eficient
6. Gestió més participativa
3
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
0. La divisió administrativa de les conques catalanes
Conca de l’EbreOrganisme de conca: Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
Districte de Conca Fluvial de CatalunyaOrganisme de conca: Agència de Catalana de l’Aigua
En l’àmbit de la xarxa Ter-Llobregat, la Generalitat és titular també de l’abastament en alta
4
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
1. Assolir el bon estat ecològic, d’acord a la Directiva Marc de l’Aigua
36% = bon estat
58% = mal estat
6% = dades insuficients
Rius Aqüífers Aigües costaneres
La DMA exigeix que els estats membres avancin cap el bon estat de les masses d’aigua. És un objectiu molt ambiciós, que encara estem lluny d’haver assolit.
5
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
2. Implantar cabals de manteniment a tots els rius
A les CIC, la Generalitat va aprovar l’any 2006 un Pla de Cabals de Manteniment, que des d’aleshores s’ha aplicat a les noves concessions.
El nou Pla de Gestió 2016-2021 implanta, per primera vegada, un cabal de manteniment obligatori per tots els usuaris i tots els rius de les CIC.
Inicialment s’implanta un 60% del valor ambiental de referència i a continuació s’analitzarà la seva contribució a la recuperació dels ecosistemes.
6
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
3. Revertir la contaminació dels aqüífers per nitrats
Designació de zones vulnerables en compliment de la Directiva 91/676/CEE
Any Núm. municipi Area (ha.)
1998 204 375.250
2004 + 113 247.780
2009 + 100 447.040
2015 + 5 14.860
TOTAL 422 1.084.930
El 34% de l’àrea i el 45% dels municipis catalansestan designats com a zona vulnerable
Zones vulnerables i evoluciódels nitrats a les aigües subterrànies
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2000-2003 2004-2007 2008-2011 2012-2015
Per
cen
tatg
e m
ost
res
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2000-20032004-20072008-20112012-2015
Per
cen
tatg
e m
ost
res
Zones vulnerables (ZV) Zones no vulnerables (NVZ)
7
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
4. Mesurar l’aigua per valorar-la
En els usos hidroelèctrics, una nova normativa permet a l’ACA connectar-se al centre de control dels productors. A partir de l’energia produïda es podrà controlar online el cabal derivat del riu.
En els usos urbans i industrials, la mesura dels consums ja és gairebé completa.
Ara el repte és avançar en la mesura dels usos agraris, on només es coneixen els consums d’una part dels usuaris. La creació de comunitats d’usuaris d’aigües subterrànies i la teledetecció poden ser eines útils.
Superfície regada amb aigua procedent dels embassaments
Superfície regada amb aigua d’altres orígens
Pous agraris coneguts
8
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
5. Utilitzar l’aigua de manera més eficient
145
117
105
80
90
100
110
120
130
140
150
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
litre
s /
per
son
a /
dia
Dotacions domèstiques
Catalunya
AMB
SEQ
UE
RA
SEQ
UER
A
SEQ
UE
RA
4R
T TR
AM
Les reduccions de les dotacions domèstiques aconseguides durant la darrera sequera s’han consolidat
Cal promoure la millora de l’eficiència en el reg (enfortiment de les comunitats d’usuaris, bones pràctiques, tecnologies digitals, tarifes bionòmiques,...) L’aplicació de sistemes de
benchmarking podria millorar la regulació dels serveis urbans i, en particular, incentivar la reducció de volums no enregistrats en les xarxes de distribució.
200
220
240
260
280
300
320
340
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Vo
lum
en
Hm
3
Consums industrials a Catalunya
Volum Total Industrial
Els consums industrials han experimentat una reducció des del 2004.
9
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
6. Obrir veritablement la gestió de l’aigua a la participació
L’aigua com a recurs hídric pot generar conflictes en tres dimensions diferents: (1) entre els diferents tipus d’usuaris, (2) entre les necessitats antròpiques i les ambientals i (3) entre diferents territoris.
Sovint aquestes tres dimensions conflueixen, donant lloc a conflictes complexos.
La seva resolució requereix una participació àmplia de tots els interessats. Cal anar-hi amb voluntat d’arribar a acords i de treballar molt.
A banda dels acords obtinguts, aquests processos són positius en sí mateixos, ja què tots els participants acaben amb una comprensió més àmplia i precisa del problema.
Una de les 14 sessions tècniques de la Taula del Ter. Durant el 2019 es desenvoluparà la Taula del Siurana.
10
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
7. Garantir la disponibilitat dels abastaments urbans
5 sequeres greus en una dècada
11
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
Llob
regat
Cal culminar la implantació de cabals de manteniment als rius
El canvi climàtic reduirà les aportacions i les farà més irregulars
Ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera
Ampliació del sistema de reutilització del Llobregat
Construcció de la dessalinitzadora del Llobregat
Connexió Llobregat- Ter
Primeres fases de la modernització de regadius
7. Garantir la disponibilitat dels abastaments urbans
El sistema d’abastament s’ha reforçat des de la darrera gran sequera, però també hi ha nous reptes
12
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
8. Fer front als efectes del canvi climàtic
y = -1,3988x + 763,5
0
200
400
600
800
1000
1200
19
50
19
51
19
52
19
53
19
54
19
55
19
56
19
57
19
58
19
59
19
60
19
61
19
62
19
63
19
64
19
65
19
66
19
67
19
68
19
69
19
70
19
71
19
72
19
73
19
74
19
75
19
76
19
77
19
78
19
79
19
80
19
81
19
82
19
83
19
84
19
85
19
86
19
87
19
88
19
89
19
90
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
20
18
Precipitacions anuals al conjunt de Catalunya (mm)
y = 0,0244x + 11,258
10
11
11
12
12
13
13
14
14
19
50
19
51
19
52
19
53
19
54
19
55
19
56
19
57
19
58
19
59
19
60
19
61
19
62
19
63
19
64
19
65
19
66
19
67
19
68
19
69
19
70
19
71
19
72
19
73
19
74
19
75
19
76
19
77
19
78
19
79
19
80
19
81
19
82
19
83
19
84
19
85
19
86
19
87
19
88
19
89
19
90
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
20
18
Temperatura mitjana anual al conjunt de Catalunya (ºC)
y = 0,2916x + 47,175
0
10
20
30
40
50
60
70
80
19
50
19
51
19
52
19
53
19
54
19
55
19
56
19
57
19
58
19
59
19
60
19
61
19
62
19
63
19
64
19
65
19
66
19
67
19
68
19
69
19
70
19
71
19
72
19
73
19
74
19
75
19
76
19
77
19
78
19
79
19
80
19
81
19
82
19
83
19
84
19
85
19
86
19
87
19
88
19
89
19
90
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
20
18
% de superfícies forestals al conjunt de Catalunya (%)
y = 3,5033x + 981,67
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
19
50
19
51
19
52
19
53
19
54
19
55
19
56
19
57
19
58
19
59
19
60
19
61
19
62
19
63
19
64
19
65
19
66
19
67
19
68
19
69
19
70
19
71
19
72
19
73
19
74
19
75
19
76
19
77
19
78
19
79
19
80
19
81
19
82
19
83
19
84
19
85
19
86
19
87
19
88
19
89
19
90
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
20
18
ETP mitjana anual al conjunt de Catalunya (mm)
L’increment de temperatura i l’augment de la superfície aforestada incrementen l’evapotranspiració potencial dels boscos
Amb independència dels canvis en la pluja, aquests dos factors ja redueixen l’escolament d’aigua cap als rius
PLUJA
TEMPERATURA
BOSCOS
EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL
13
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
8. Fer front als efectes del canvi climàtic
y = -0,0015x + 0,2554
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
19
50
19
51
19
52
19
53
19
54
19
55
19
56
19
57
19
58
19
59
19
60
19
61
19
62
19
63
19
64
19
65
19
66
19
67
19
68
19
69
19
70
19
71
19
72
19
73
19
74
19
75
19
76
19
77
19
78
19
79
19
80
19
81
19
82
19
83
19
84
19
85
19
86
19
87
19
88
19
89
19
90
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
20
18
Escorrentiu (P - ETR) / P mitjà anual al conjunt de Catalunya (%)
y = -3,4422x + 686,88
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
19
50
19
51
1952
19
53
19
54
19
55
19
56
19
57
19
58
1959
19
60
19
61
1962
19
63
19
64
19
65
19
66
19
67
19
68
1969
19
70
19
71
19
72
19
73
19
74
19
75
19
76
19
77
19
78
1979
19
80
19
81
19
82
19
83
19
84
19
85
1986
19
87
19
88
1989
19
90
19
91
19
92
19
93
19
94
19
95
1996
19
97
19
98
1999
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
2006
20
07
20
08
2009
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
2016
20
17
20
18
Aportacions anuals del Ter a Sau+Susqueda (hm3) La reducció de l’escolament condueix a una reducció de les aportacions dels rius.
En algunes capçaleres (com ara Ter i Segre) la reducció observada és molt clara.
Calen polítiques transversals per combatre els efectes del canvi climàtic.
ESCOLAMENT (%)
APORTACIONS DEL RIU TER
14
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
9. Gestionar els recursos hídrics de manera més coordinada
Des de gener de 2018, s’apliquen unes normes completes d’explotació coordinada a la xarxa Ter-Llobregat.
Seguint aquest model, cal estendre la gestió coordinada a la resta de les Conques Internes de Catalunya.
Producció d’aigua potable a la xarxa Ter-Llobregat (Promitjos plurianuals)
Les reserves embassades representen un....
89% 68% 38%55%86%
0
2
4
6
8
10
100% 90% 80% 75% 65% 60% 50% 40% 35% 25% 20% 15% 5%
Pro
du
cció
(m
3/ s
)Percentatge de reserves conjuntes Ter-Llobregat
DESSALINITZACIÓ
POUS
REGENERADA
LLOBREGAT
TER
2. La integració dels recursos no convencionals
15
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
9. Gestionar els recursos hídrics de manera més coordinada
Durant el darrer episodi de sequera (2017), la gestió coordinada dels recursos hídrics, juntament amb una reducció concertada dels desembassaments hidroelèctrics, ha permès estalviar més de 100 hm3
d’aigua, evitant l’entrada en Alerta.
16
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
10. Aprofitar millor els recursos hídrics interns de l’àrea metropolitana
La reutilització del riu Llobregat
ESTACIÓ DE REGENERACIÓ D’AIGUA
DEL PRAT DE LLOBREGAT
L’Estació de Regeneració pot retornar al riu Llobregat un cabal de 2 m3/s
(equivalent al consum d’aigua de gairebé un milió de persones).
BARRERA CONTRA LA INTRUSIÓ
REG URBÀ
REG AGRÍCOLA
ALIMENTACIÓ DE ZONES HUMIDES
RETORN AL RIU LLOBREGAT
17
Reptes i desafiaments de la gestió de l’aigua a Catalunya
L’aqüífer del Besòs
10. Aprofitar millor els recursos hídrics interns de l’àrea metropolitana
*tram final de l’aqüífer de la Vall Baixa i aquïífers Delta del Besòs
Nivells Piezomètrics
Estudi d’ampliació de la planta de tractament Central Besòs
Web: www.gencat.cat/acaE-mail: [email protected]
Twitter: @aigua_cat
© L’Agència Catalana de l’Aigua permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.
Gràcies per la vostra atenció