sequera - apicat … · sequera / 6 la sequera amoïna també el sector apícola. recollim els...

24
3 Sequera • PÀG. 6 Informe: Alimentació i supervivència en condicions límit • PÀG. 10 Entrevista a Benito Hidalgo • PÀG. 12 Revista dels Apicultors de Catalunya preu: 3 JULIOL 2005

Upload: others

Post on 10-Aug-2020

7 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

3 Sequera • PÀG. 6

• Informe: Alimentació i supervivència en condicions límit • PÀG. 10

• Entrevista a Benito Hidalgo • PÀG. 12

Revista delsApicultors deCatalunyapreu: 3€

JULIOL2005

Page 2: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi
Page 3: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

JULIOL 2005 • NÚMERO 3

3

Amb aquesta nova edició de la revista po-dem ja donar la bona notícia que s´hancobrat les indemnitzacions dels abella-

rols de l´any 2003. Això obre un camí de reco-neixement del mal ocasionat per un depreda-dor dels nostres ruscos.També voldria reflectir en aquesta nova edicióde l´Eixam, la importància d´estar associat en elnostre sector, desprès del recent incident oca-sionat amb un fumador apícola. Hem de trans-metre a tots els apicultors no professionals i noassociats, la responsabilitat que en aquests mo-ments tenim a les nostres mans quan anem amirar les arnes. Hem de prendre les màximesprecaucions de seguretat quan encenem el fu-mador i quan l´apaguem, ja que la més petitaespurna pot ocasionar un gran incendi, tal comha succeït. Esperem que no torni a passar maimés, ja que no podem oblidar que el futur delnostre mitjà de vida passa per la conservaciódel medi natural.Voldria destacar també l´amenaça que repre-senta la reintroducció de l´os al Pirineu per a lesnostres arnes, ja que haurem de prendre lesmesures de prevenció necessàries.Finalment no em puc estar de fer una referèn-cia a les mels d´importació. Hem de ser nosal-tres mateixos els qui hem d´educar el consumi-dor, de manera que reconegui les nostres mels.Nosaltres ens hem d´exigir a portar els màximscontrols de sanitat, i tanmateix, denunciar si enalgun moment o altre alguna d´aquestes melsd´importació es vol fer passar per mel de casanostra. No oblidem que el futur de l´apiculturaestà condicionat a mantenir uns preus de mer-cat rendibles per a tots. Antoni Aresté

SUMARI EDITORIAL

INFORMECondicions límit / 10Antonio Gómez Pajuelo ens parla de l´alimentació i la su-pervivència de les arnes en condicions límit, un articled´una gran oportunitat, ja que cada vegada més els tècnicsdiuen que una de les causes de la gran mortalitat d´abellesque darrerament s´ha produit és deguda a la seva extremadebilitat, provocada per una alimentació insuficient.

• OPINIO: Cal lluitar pel valor afegit delsnostres productes - Joaquim Ma. Nubiola /•SABIES QUE... (4). /• NOTICIES DEL SECTOR (14)./• PERSPECTIVES: L´etiquetatge de la mel -Joaquim Ma. Nubiola (18). /• PLANTESMEL·LIFERES: Bruguerola - Jaume Cambra (20). /•LLIBRES - WEBS (21). /• PASSATEMPS: Sopa delletres. /• COMIC: D’abelles i formigues-ÀlvarNoguera /• RECEPTES: Bacallà amb mel (22).

Revista delsd'Apicultors de

Catalunya

Coordinador:Joaquim Ma. Nubiola

Col·laboradors:Antoni Aresté, JoaquimMa. Nubiola, Esteve Mas-saguer Josep Ma. Bonet,Josep Ma. Margalef, JordiPlanellas, Vicent Canet,Antonio Gómez Pajuelo,Rodrigo Aliod, Joana Rull,Esteve Miràngels, FerranMarugan, Jaume Cambra,Ramon Vilardosa.

Fotografies:Joaquim Ma. Nubiola, Si-meó Pararera, Ramon Vi-lardosa, MontserratPagès, arxiu de l´ASAB

Fotografia portada: Joaquim Ma. Nubiola

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comuni-cacióAv. Francesc Cambó, 146è A, 08003 BarcelonaTel. 93 268 71 28Fax 93 268 48 93, [email protected]

Impressió:El Tinter

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral

ALTRES SECCIONS

ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APICOLES

ARTICLE A FONSSequera / 6La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim elspassos fets davant l´administració per poder acollir-se alsajuts previstos per fer-hi front i les mesures que s´hanprevist.

Apicultors Gironins

Torres i Bages, 3.17720 Maçanet de CabrenysTel. 972 544088a/e: [email protected]

Apicultors Lleidatans

Barri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420184a/e: [email protected]

Associació d´Apicultors deBarcelona: Antiga escola de Sant Feliu del RacóCtra. de Castellar, 1508211 Sant Feliu del Racó - Castellàdel VallèsTel. i Fax 93 714 80 48l a/e: [email protected]

Associació Catalana d´ApicultorsCarrer Gran núm. 1.08506 Calldetenes Tel. 93 886 02 34

Cooperativa Apícola Tarragonina

Pol.Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 49 02 18a/e: [email protected]

Unió de Pagesos.

Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 93 268 09 00a/e: [email protected]

ENTREVISTABenito Hidalgo / 12En Ramon Vilardosa ens ofereix en la seva entrevista a Be-nito Hidalgo la possibilitat d´acostar-nos a un apicultorque als seus més de vuitanta anys continua treballant enaquest apassionant món de l´apicultura.

Page 4: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

4

OPINIÓ

SABIES QUE...

Fa ja dos anys que elsapicultors de l’Estat ientre ells els del nos-tre país es fregavenles mans veient comels preus de la melaugmentaven consi-derablement degut alcontingut en residusde cloranfenicol de lamel que procedia de

la Xina, que va provocar el tancament de lesimportacions procedents d’aquest país.Si bé es cert que, així i tot, la mel xinesa con-tinuava entrant en la Comunitat Europea peraltres conductes, no és menys cert queaquesta mesura va ser una bona ajuda per al’economia de molts professionals, però,també hauríem d´haver tingut en compteque aquesta era una situació efímera. Provad’això és que, amb l’aixecament del veto ales exportacions xineses, la caiguda delspreus ha estat important, influenciada tantper l’especulació i pressió psicològica delsgrans importadors sobre els productors, comper l’entrada de grans quantitats de mel es-trangera. Si hi afegim que els dos darrersanys a conseqüència de la sequera que patimhem registrat produccions un 30% o 40%inferiors a les obtingudes en campanyes an-teriors, tot això ens demostra que els apicul-tors catalans no podem conformar-nos no-més en produir quanta més quantitat millor.Aquesta etapa s’està acabant si no s’ha aca-bat ja. Els insecticides, les parasitosis, la cli-matologia etc., obliguen a anar deixant de

JOAQUIM MA. NUBIOLA

• La paraula propóleos ve del grec i voldir: "el que està davant de la ciutat",referint-se a l’utilització que en fan lesabelles d’aquest producte com a pro-tecció, en col.locar-lo davant de l’en-trada dels ruscos

• La viscositat d’una mel disminueix finsels 38º C. I per sobre dels 48º C nos´aconsegueix cap variació.

• L’abella no distingeix el vermell del gris

ni del negre i confon el groc del taronja

i del verd-groc; i el púrpura, el blau i el

violeta són per a elles un mateix color.

•Una larva d’abella de sis dies d’edat

pesa 5.000 vegades el que pesava en

néixer

•Antigament a la Xina es feien petites

figuretes de mel i arròs que eren ente-

rrades al costat de les persones que ha-

vien mort

• L’abella té en la part frontal del cap tresulls simples que formen un triangle in-vertit i dos ulls compostos a cada costat.

•A l’acció de passar-se aliments d’unaabella a l’altra per la boca s´anomenatrofalaxia.

• El gran descobriment de Langstrothva ser adonar-se de la mida de l’es-pai d’abelles necessari existent en-tre els quadres i entre aquests i lasparets de l’arna.

banda l’apicultura extensiva i plantejar-seuna especialització i una producció més di-versificada dels productes apícoles. Cada ve-gada és també més imprescindible tenir enconsideració el valor afegit dels productesque produïm. Vull dir amb això que no po-dem pretendre tan sols recol·lectar unaquantitat màxima de quilos, sinó que hemd’anar més enllà, posant-hi tots els mitjans alnostre abast per aconseguir revalorar al mà-xim cada quilo de mel o altre producte quesurti de la nostre empresa.Des de fa ja un temps, els presidents de lesquatre associacions catalanes i la CooperativaTarragonina, preocupats per aquesta situa-ció, van creure opor-tú crear una TaulaTècnica de Qualitatde la Mel, en la qualestiguessin represen-tats membres de lesagrupacions abansesmentades per talque, juntament ambel DARP, estudiessinpossibles solucions aaquesta situació. Laconclusió a la quès´ha arribat és que una de les més factiblesseria crear una marca o distintiu col·lectiuque diferenciés la mel produïda pels apicul-tors professionals catalans de les altres exis-tents en el mercat. Al meu entendre, aquestaseria una excel·lent forma de revalorar la nos-tra mel, al mateix temps que s’hauria de ferun control molt més estricte de les mels ve-

nudes sense etiquetar, que donen la sensacióal consumidor que aquestes mels "són mésartesanals", o les etiquetades que provenend’altres indrets, o de les que es fan passar permels del país i que són d’importació. Però,que ningú no s’enganyi, també hi ha d’haverels mateixos controls estrictes amb analíti-ques sorpresa dels productes comercialitzatspels apicultors que s’acollissin a aquest distin-tiu. Això faria que es donés tota la garantia iseguretat al consumidor de saber que, a mésde comprar uns productes catalans, els ad-quireix amb una garantia de qualitat, i dicproductes perquè no trobo un motiu per noincloure-hi el pol·len. També serà imprescin-

dible fer una publici-tat efectiva i conti-nuada dirigida alconsumidor, ja quesense aquesta deben segur no s’asso-lirà amb l’èxit desit-jat el fi que ens pro-posem. Si no apostem peruna diferenciació re-al dels productesproduïts pels apicul-

tors de la nació catalana, no ens tocarà capmés remei que anar veient com cada dia quepassa les nostres empreses seran econòmica-ment menys viables, i s´arribarà sens dubte ala desaparició d’una gran majoria.És una oportunitat i un repte que no podemdeixar escapar. Serem capaços de fer-ho? Eltemps ho dirà...

Cal lluitar pel valor afegit dels nostresproductes

JoaquimMaria Nubiola

És imprescindibletenir en consideracióel valor afegit dels

productes queproduïm

Page 5: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi
Page 6: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

6

A FONS

La sequera afecta també el sector apícola icompromet la campanya d´enguany

La forta sequera que patimfa que el sector apícola ha-gi vist reduïda la producciód´enguany, perquè la flora-ció d´aquesta primavera no

es pot considerar com anormal. El sector, a més,preveu fortes davallades

l´any vinent si no plou.

Text: Redacció

Foto: Arxiu de la Cooperativa

Apícola Tarragonina

ser en la concessió de crèdits a baix interèsde l´Institut Català de Crèdit Agrari, ja queel DARP hi pot incidir. No es va desestimar tampoc l´augment dela prima de pol.linització per als apicultorsprofessionals, tot i que tindria efecte el2006, perquè caldria recollir-ho en els pres-supostos del proper exercici, ja que els ac-tuals estan tancats. La demanda del sectorera de augmentar la quantitat fins a 10 eu-ros.Finalment, respecte als Plans de Millora, lesdades que va aportar el DARP era que du-rant el 2004 només li constava un únic plade millora demanat pel sector apícola.El Departament va informar sobre la Co-missió Permanent de la sequera constituï-da per determinar el grau d´afectació decada sector i posar en marxa les mesuresadients per fer front a les pèrdues, mesu-res a les quals el sector apícola també s´hipodrà acollir (Recollim en el requadre lesmesures del Reial Decret 10/2005 del Mi-nisterio de Agricultura Pesca y Alimenta-ción.)L´1 de juliol el DARP va informar sobre lesmesures pensades per complementar lesdel MAPA i prepara una Ordre que és pre-vist que es publiqui al DOG quan surti l´or-dre de préstecs del Ministeri. El comple-ment de la bonificació d´interessos queproposa el DARP per als sectors agrícolesfaria que els interessos dels préstecs alpagès fossin:

1. Al 0% per als professionals amb unarenda agrària que provingui en mésdel 50% dels sectors afectats i ques´acollissin a l´assegurança contra la se-quera

2. Al 0,5% quan la renda agrària provéen més del 50% dels sectors afectats iamb altres assegurances

3. A l´1% quan la renda agrària prové enmés del 50% dels sectors afectats isense assegurança

4. Per als sectors agrícoles, el DARP estàestudiant la forma de poder concedirajuts per a les amortitzacions de lapart del capital del préstec.

Per als sectors ramaders, els préstecs inclo-ent-hi l´ajut del DARP quedarien:

1. A l´1% per als pagesos professionals iamb més del 50% dels ingressos queprovenen dels sector afectats.

2. Es pot bonificar fins al 50% de l´import

La sequera ha marcat clarament lesproduccions de molts sectors agrí-coles amb molta menys producció ien alguns casos, com és ara algunes

explotacions de cereals, no hi ha hagut co-llita. Els apicultors al seu torn alerten que si noplou aviat es pot comprometre el rebrotd´algunes espècies, com ara el romaní, iafectar seriosament la producció de mel del´any vinent. Davant d´aquestes perspectives i amb l´his-torial dels dos darrers exercicis, que han es-tat força dolents, les associacions d´apicul-tors, la Cooperativa Apícola Tarragonina i laUnió de Pagesos varen lliurar un documental Departament d´Agricultura, Ramaderia iPesca amb tot un seguit de punts on es re-collia la preocupació del sector i on es pro-posaven diferents mesures per fer-hi front.Es va fer una primera reunió el passat mesde maig, en la que l´administració catalanava desestimar dues de les demandes delsector, l´ajut d´estat, i l´excempció en els pa-gaments de la Seguretat Social per falta decompetència de les Comunitats Autònomesen aquests temes. A més, i pel que fa al´ajut d´Estat, hi ha una dificultat afegida, jaque la normativa europea considera aques-ta possibilitat com una excepció a la norma.On es varen veure possibilitats d´actuació va

ARXIU DE LA COOPERATIVA APICOLA TARRAGONINA

Page 7: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

JULIOL 2005 • NÚMERO 3

7

A FONS

d´amortització del primer any, justifi-cant-ho amb despeses de compra itransport de palla o aigua, en base afactures.

● Assegurança contra la sequeraL´opinió gairebé unànime de la gent és quel´assegurança contra la sequera no és unbon instrument, perquè el mètode per de-terminar si hi ha o no sequera no és correc-te. Així ho indica el fet que a mitjan maig elsatèl.lit que determina si hi ha sequera ono, no havia detectat cap comarca catalanaamb sequera. De fet, davant la nul.la con-tractació de l´assegurança publicada perAgroseguro, ENESA es planteja modificar lanormativa. Una altra cosa que proposen elstècnics en assegurances és que, per tal deno duplicar conceptes indemnitzables, estreguin de l´assegurança d´Agroseguro elsriscos que ja es contracten a l´assegurançaprivada.

● Mortalitat d´abellesNo hi ha unanimitat entre els tècnics per ex-plicar la mortalitat que afecta les arnesarreu de l´Estat espanyol, però sembla queels investigadors es decanten per la teoriaque diu que les baixes les provoca un debi-litament de les arnes, situació que es potagreujar si els tractaments sanitaris no sóndel tot correctes.De totes maneres, s´ha demanat al departa-ment d´Agricultura un protocol de treballque ajudi a trobar els motius reals d´aquestamortalitat i també s´ha demanat una cam-panya de divulgació adreçada als pagesosper evitar els tractaments durant la floració.El DARP va proposar una reunió amb els tèc-nics d´ADV com a canal més eficient per evi-tar tractaments nocius per a les abelles.A Lleida, però, es continua apuntant l´abe-llarol com a principal causa de mortalitat deles abelles, segons informa l´Associaciód´Apicultors Lleidatans.

Qualitat de la mel El Departament d´Agricultura, en compli-

ment de l´acordat amb les associacions i laUnió de Pagesos, va presentar una propostade la normativa que ha de regular i de dife-renciar la mel produïda a Catalunya de laresta de mels que hi ha al mercat i la marcaper potenciar-la. Les associacions i la Unióde Pagesos estan estudiant aquesta norma-tiva per fer-hi les esmenes oportunes. També, per tal de fer un estudi de pros-pecció de les mels catalanes i poder esta-blir el percentatge d´inhibidors (sulfami-des, tetraciclines i cloranfenicol), elpassat 17 de maig, les associacions d´api-cultors van signar un conveni amb el de-partament d´Agricultura. El conveni esta-bleix que les associacions hauran delliurar 60 mostres de mel per fer les ana-lítiques corresponents. Aquestes mostreses faran arribar en tres tongades al labo-ratori de Cabrils.

Page 8: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

8

● 1. Qui hi pot accedirPoden accedir a les mesures els titularsd’explotació que estan en els àmbits territo-rials afectats per la sequera (que es delimi-taran properament) i que han tingut pèr-dues d’un 20% de producció normal enzones desfavorides o d’un 30% a la restade zones.

● 2. Mesures pels afectats

A) Reduccions fiscals: El Ministeri d’Hisen-da podrà autoritzar la reducció de mòdulsper als que estan en el règim d’estimacióobjectiva de l’IRPF.

B) Mesures laborals i de Seguretat So-cial:

a. Bonificació del 50% de l’import de lesquotes dels mesos entre juliol 2005 ifebrer de 2006, ambdós inclosos, perals titulars d’explotació que estan alREASS o al RETA agrari. En cas ques’hagi pagat alguna de les quotes, espot sol·licitar la devolució de la partcorresponent.

b. Moratòria d’un any sense interessosde les quotes entre juliol de 2005 i fe-brer de 2006, ambdós inclosos.Aquesta mesura es pot complementaramb la bonificació, i si ja s’han ingres-sat les quotes, es pot sol·licitar el re-torn.

c. Els expedients de regulació d’ocupacióocasionats per la sequera es conside-ren de força major, i la Seguretat So-cial podrà eximir l’empresari d’abonarles quotes mentre duri la suspensió, ipel treballador se li considera el perío-de com a efectivament treballat. Si hiha extinció del contracte, la indemnit-zació corre a compte del Fons de Ga-rantia Salarial. El temps en que es re-ben prestacions es pot establir que nocompti a l’hora de consumir els perío-des de percepció establerts, o que hipuguin accedir els qui encara no hitenen dret per manca de temps decotització necessari.

C) Exempció de quota d’ús d’aigua i delcànon de regulació: Les explotacions deregadiu de les zones on es determini que hiha hagut danys a conseqüència de la se-quera n’estaran exemptes. En cas que ho

hagin pagat, poden sol·licitar que els entornin l’import.

D) Préstecs bonificats

a. Adreçat a explotacions de boví, oví,cabrum, equí, apicultura, explota-cions agrícoles de secà, o explota-cions de regadiu que han tingut re-duccions superiors al 20% de ladotació d’aigua de reg i com a conse-qüència han tingut pèrdues superiorsal 20% (zones desfavorides) o 30%(resta de zones).

b. Els titulars d’explotacions ramaderesextensives i de les explotacions desecà han de comprometre’s a subs-criure l’assegurança que cobreixi lasequera la propera campanya. Encas contrari, es perdran les bonifica-cions o subvencions lligades al prés-tec.

c. Característiques dels préstecsI. Import màxim: A determinar pel

MAPAII. Termini: 5 anys (n’hi pot haver

un de carència)III. Interès: Tipus del ICOIV. Bonificació dels interessos: El

MAPA bonifica 2 punts (amb ellímit del 50% de l’interès delpréstec sense ajuts). El DARPpodria complementar la bonifi-cació fins al 0%.

V. Marge intermediació: 0’75%.VI. Venciments: anuals per interes-

sos i capital.VII. En casos especialment greus,

en ramaderia extensiva i api-cultura, el MAPA podrà sub-vencionar parcialment lesamortitzacions del principal delpréstec. El DARP podria com-plementar també aquestesamortitzacions.

VIII.El MAPA pot modular les bonifi-cacions d’interessos i les mino-racions d’amortització del prin-cipal segons criteris objectiusque faran prioritari al titularque té assegurança agrària, itambé poden tenir en comptela dedicació i procedència de

les renda, l’orientació producti-va de l’explotació i el règimd’afiliació a la Seguretat Social.

El MAPA pot subvencionar el costdels avals de la Sociedad Estatal deCaución Agraria, si són necessaris.

E) Construcció d’abeuradors i puntsd’aigua per ramaderia extensivaAutoritzen al MAPA a fer les obresd’emergència per construir abeuradors omillorar els existents, en els municipis afec-tats per la sequera.

F) Avançament d’ajuts per reduir lesanualitats d’amortització del principaldels préstecs lligats a Plans de Millora iIncorporació de Joves. S’obre aquestapossibilitat en els municipis afectats per lasequera , i pels que tinguin certificació finalde compliment de compromisos i realitzaciód’inversions.

G) Obres hidràuliques urgents de millo-ra i modernització de regadius: Es decla-ren d’interès general, urgents i d’utilitat pú-blica, les següents obres a Catalunya:

• Entubat de la sèquia Ullal de les Ro-ques a la CR d’Albesa

• Millores en la xarxa d’abastament idistribució de reg de la CR d’Aldover.

• Construcció d’un embassament agrí-cola i distribució de reg a pressió a laCR d’Almenar i Alguaire.

• Millora de la xarxa de reg de la CR Laplana, sèquia d’Algerri al terme d’Al-menar.

• Construcció d’un embassament agrí-cola a la CR d’Almacelles.

• Modernització del reg de la CR Cave-ro -Vilaseca a la Granja d’Escarp.

• Construcció d’un embassament i es-tació de bombeig a la CR SAT VallCansada a Els Torms.

• Recuperació i millora de l’azud i xarxade distribució mina de l’Horta deMartinet i Horta de Sallida.

• Entubat de xarxa de reg a la CR elsReguers i CR Masada de Bítem (Tor-tosa).

• Millora de la xarxa secundària de regCR Molí de Pals.

• Entubat i millora del Canal de la In-fanta, al marge esquerra del Llobre-gat.

A FONS

Mesures pels afectats per la Sequera del 2005Reial Decret Llei 10/2005 (BOE 147 de 21/6/05)

Page 9: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi
Page 10: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

10

Alimentació i supervivència de les arnes encondicions límit (I)

INFORME

ARXIU DE LA COOPERATIVA APICOLA TARRAGONINA

E ls hidrats de carboni:formats per hidrogen,oxigen i carboni, tam-bé es coneixen com a

sucres. Constitueixen el 60%de la dieta en les persones, iuna part més gran en la de lesabelles. Són el combustibleque cremen els éssers vius peral seu funcionament. Els sucrespoden ser més o menys com-plexos, poden cremar-se d´unamanera més o menys fàcil iproporcionen més o menysenergia.Els més senzills (monosacàrids:glucosa i fructosa, formats por

6 carbonis, 12 hidrògens i 6oxígens), cremen ràpidament,com la llenya fina, donen un"fogonada" d´energia. Quans´encadenen (enllacen) dos mo-nosacàrids es forma un disacà-rid (sacarosa, 12 carbonis, 4hidrògens, 12 oxígens). Quanse n´encadenen 3, un trisacàrid.Quan se n´encadenen molts, unpolisacàrid (o sucre superior,també anomenat midó), que éscom un tronc gruixut del qualcal fer estelles (monosacàrids)per tal que cremi.Els diferents éssers vius tenenuna capacitat diferent d´assi-

milar i digerir (trossejar) els po-lisacàrids, esmicolant-los en elsmonosacàrids que el compo-nen. Però tots han de fer unasèrie de reaccions químiquesque transformin qualsevol su-cre en un de sol, la fructosa,que és l´únic que les cél·lulesde qualsevol ésser viu podencremar per a transformar-lo enenergia i convertint-lo en unresidu de gas carbònic (carbonii oxigen CO_) i aigua (hidro-gen i oxigen, H_ O). Quan unésser viu consumeix més su-cres dels que cal cremar, guar-da l´excedent de reserva. Perfer-ho trenca la fructosa (6carbonis), elimina part de l´oxi-gen i produeix 3 fragments de2 carbonis, que torna a en-llaçar reordenant-los d´una al-tra manera més compacta (gli-cerina) i va sumant fragmentsde 2 carbonis per formar unscompostos que s´anomenengreixos.

● Greixos de les abellesLes abelles troben hidrats decarboni en la mel (80%) i en elpol·len (40%), i formen dos ti-pus de greixos a partird´aquests sucres: la cera (queés un grassa sòlida a tempera-tura ambient) i els seus greixosinterns (que acumulen en unescél·lules buides (teixit adipós),sobretot a la tardor, i que utilit-za per a la fabricació de hor-mones, el manteniment de lacoberta dels nervis...Perquè es produeixin aquestestransformacions és imprescin-dible la presència de determi-nats components que estan enel pol·len i que són uns altresgreixos, enzims... que actuencom a iniciadors i catalitzadorsd´aquestes reaccions quími-ques.Hi ha un altre tipus de substàn-cies alimentàries per als éssersvius que, a més, de carboni, hi-drogen i oxigen (com els sucresi els greixos), tenen un altreelement imprescindible para lavida: el nitrogen. Aquestessubstàncies nitrogenadess´anomenen proteïnes.Les proteïnes: estan formadesper elements més senzills, elsaminoàcids, dels quals n´hi hauna vintena. Hi ham molts ti-pus de proteïnes, que se es di-ferencien en el nombre totald´aminoàcids i en els tipusd´aminoàcids que les formen.Es pot dir que els aminoàcidssón com els totxos, segons eltipus que s´utilitzi i com s´ajun-tin es pot fer una paret mestre,un envà, una columna, unavolta... Les diferents proteïnestenen missions diferents en elsorganismes vius.

● Funcions de lesproteinesEn els éssers vius, les substàn-cies nitrogenades, proteïnes,tenen una gran varietat de fun-cions: intervenen en la forma-

Antonio G. PajueloConsultor apícola

Tots els éssers vius responen al mateix esquemade funcionament, la seva supervivència es basaen l´utilització de les mateixes matèries, ques´empren de la mateixa manera.En resum,aquestes matèries són: els hidrats de carboni, elsgreixos i les proteïnes.

Page 11: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

ció dels músculs, dels teixits desuport (tendons, l´esquelet in-tern en el nostre cas, l´extern o"closca" en les abelles), les se-crecions digestives (enzims), leshormones, els sistemes defen-sius (inmunològics), els gensdels cromosomes (ADN), lescél·lules noves que reposen lesfetes malbé en els teixits...Els éssers vius han d´ingerirproteïnes en la seva dieta (no-saltres fins a un 15% del totald´aliments, les abelles, no hosé, menys, segurament). En ladigestió es fragmenten en tros-sos útils, més o menys grans,fins a aminoàcids, per aprofitarles parts nitrogenades en fabri-car altres proteïnes útils per al´ésser viu que les ingereix. Lesparts sense nitrogen, amb unsol carboni, hidrogen i oxigen,són cremades o convertides engreix.

● Les vitaminesEls diferents éssers vius podenfabricar diferents aminoàcidsen el seu organisme, a partirde fragments d´altres molècu-les que continguin carboni, hi-drogen, oxigen i nitrogen.Però sempre n´hi ha algun del´esmentada vintena que no espot "fabricar", i que s´ha deprendre sencer a la dieta:aquests s´anomenen aminoà-

cids essencials. Les diferentsespècies de éssers vius tenencom a "essencials" diferentsaminoàcids d´aquesta vintena.Les esmentades "substànciesque un ésser viu no sap fabri-car", es coneixen amb el nomde vitamines i la majoria solenser de tipus nitrogenat (ami-noàcids...) o/i greix.En la dieta de les abelles, elpol·len, és l´única aportació desubstàncies nitrogenades(14%) i de greix extern (5%),sense comptar les que saben"fabricar" a partir dels sucres.Quan les aportacions a la dietasón correctes, totes les reac-cions de transformaciód´aquestes matèries en energiai en altres matèries diferentsfuncionen bé; l´organisme viu. Però, què passa en condicioneslímit? Quan falla algun submi-nistrament vital? Quan hi hafam?...

● La manca de melQuan les abelles pateixen faltade mel, falla el subministra-ment de hidrats de carboni, nopoden produir energia, sobre-tot calorífica, i disminueix la se-va capacitat de mantenir 35º Cconstant, ± 1º C, en la zona decria, és a dir, es paralitza lacria. Si el problema continua ies fa més greu, la temperatura

de les bresques que ocupendisminueix, el que fa que si-guin més lentes totes les reac-cions químiques dels seus cos-sos; les transmissionselèctriques dels nervis (fa méslents els seus moviments i laseva coordinació), la respiració,els moviments musculars (queaccentuen la disminució de latemperatura). Finalment, quans´arriba a lafrontera apro-ximada dels12º C, lesabelles que-den totalmentparalitzadespel fred i mo-ren, formantun grup"arraïmat",introduïdes decap en lescel·les, en unintent deses-perat de con-servar millor les seves últimescalories. Gairebé tots ho hemvist alguna vegada.Fins a arribar a aquesta situa-ció, l´organisme de les abellesha intentat produir energia ca-lorífica de qualsevol manera:primer, cremant les seves re-serves de greix que emmagat-zema en les cel·lules buides del´esquena (a nivell del 2ón

anell abdominal), i quanaquestes escassegen, cremantproteïnes dels músculs, delsteixits (intestí...). Es pot dirque el cos es menja a si ma-teix. Això provoca una dismi-nució del pes corporal, quepot arribar a un 50% del seuvalor normal. Finalment, sola-ment queden les proteïnesdels òrgans vitals i un mínim

de greix queés imprescin-dible per almantenimentdel nivell deles principalshormones il´aïllament deles termina-cions nervio-ses que trans-metenimpulsos entreels teixits, elsòrgans i elsganglis cere-

brals. En aquest estat les abe-lles poden desaparèixer ambfacilitat en el camp un dia quepuguin sortir. Les que quedenen el rusc poden presentar elsmateixos símptomes de faltade proteïnes i destrucció deteixits digestius que si hagues-sin estat parasitades per nose-ma, que és una altra manerade perdre proteïnes.

JULIOL 2005 • NÚMERO 3

11

INFORME

Actor Pepín Salvador, s/n. - 46194 - Real de Montroy (Valencia)Tel.: 962 555 354 - Tel. part.: 962 555 887

E-mail: [email protected] Web:www.queen-colmenas.com

Fábrica de colmenas y embalajes

En la dieta deles abelles, elpol·len, ésl´únicaaportació desubstànciesnitrogenadesi de greixextern

Page 12: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

12

ENTREVISTA

"Abans estreia mésrendimentper caixa"

BenitoHidalgoApicultor veterà

Quan les associacions d’apicultorsvaren decidir editar la revista, undels objectius era el de recollir lesvivències dels apicultors grans,perquè no volien que es perdessinel seu saber i la seva experiència.Avui L’eixam, s’ha volgut acostara Benito Hidalgo, que des delmirador dels seus més de vuitantaanys és encara al costat de lesseves arnes, fent allò que més liagrada: fer mel tot cuidant lesabelles, una activitat que li hapermès assumir totes les sevesresponsabilitats a la vida. Ha estati és tota una vida dedicada al’apicultura.

Benito Hidalgo Hidalgo va néixer favuitanta anys a Quintana de la Se-rena (Badajoz), però l’any 1950amb els pares i dos germans van

venir cap a Catalunya, concretament a Este-rri d’Àneu.Va ser aquí on es va iniciar en l’apicultura.Primer va agafar alguns eixams per provar-ho i com que li va agradar, a poc a poc es vaanar introduint en aquest món. A Esterri d’Àneu s’hi va estar vuit anys, i ac-tualment viu a Lleida, on continua treballanten l’apicultura amb l’ajuda del seu fill de 36anys. Entre tots dos aproximadament tenenunes 500 caixes.Benito Hidalgo cada dissabte, diumenge odia festiu es desplaça cap a la Font de les Ba-gases, a la carretera de Tremp per muntaruna parada i vendre la seva pròpia mel MIELHIDALGO.

Quan va començar a fer d’apicul-tor?Jo vaig començar molt jovenet, però no vaser fins als setze anys que m’hi vaig dedicard’una manera professional.

A les nostres terres, amb quin tipusde caixes es treballa millor?Vaig començar amb l’arna de suro. Desprèsla vaig canviar per les Langstroth i ara mateixtreballo amb les Laiens

Quin tipus de caixes creieu que fun-cionen més bé en el nostre país?Crec que les que van més bé són lesLaiens perquè la floració d’aquest país éscurta i són de més bon manejar. En can-vi, les Langstroth són més complicadesd’utilitzar, però en floracions llarguescrec que són més indicades. Tot i que elrendiment és el mateix treballis amb laque treballis.

Quin tipus de mel recolliu?Principalment de timó, de romer i d’altamuntanya

Quines dificultats creieu que són lesprincipals dels apicultors d’avui ?El principal problema és l’abellerol, perquèaquest ocell augmenta ràpidament la sevapoblació, ja que no té depredadors. Crec sin-cerament que és un problema greu per alsapicultors professionals. També ens hemd’enfrontar amb noves malalties. Abans no-més teníem el Poll Escallolat i la "Loque",però ara també tenim la Varroa entre d’al-tres de també molt importants, que són méscomplicades de curar. I no ho tenim tampocfàcil a l’hora de vendre, per l’entrada de melde l’estranger, que és una mel de qualitatmolt baixa i a uns preus ruïnosos, amb elsquals els apicultors d’aquí no podem compe-tir.

● Benito Hidalgo, amb diversos premis aconseguits amb la seva melText i fotos : Ramon Vilardosa

Page 13: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

JULIOL 2005 • NÚMERO 3

13

ENTREVISTA

Tenim entès que als seus vuitantaanys segueix com a apicultor autònom.Té alguna ajuda?Si, el meu fill m’ajuda quan pot. Li agrada ivoldria incorporar-s’hi professionalment,però degut al problema que tenim amb elsabellerols, no s’acaba de decidir.

Quins són els canvis més importantsque ha sofert l’apicultura?Abans es treia més rendiment per caixa. De-gut als abellerols, a les malalties i al canvi declima… doncs tot això ho fa baixar. Tambéés veritat que abans no es feia tanta trans-humància com ara, principalment perquè noes tenien tants mitjans. Però tot i això estreia més producció.

Com veieu l’apicultura del futur ?El món de les abelles és molt complex i mol-tes vegades difícil d’entendre, per exemple elfet de detectar malalties. És una feina quenormalment acostuma a passar de pares afills. I crec que els joves d’ara ho tenen molt

difícil per continuar en l’apicultura.Com veieu la collita d’aquest any?

Aquest any la collita serà dolenta degut a lasequera. No havia vist mai una sequera tanllarga. Hem tingutmoltes baixes i real-ment tinc por.

Què destacarí-eu de la vostra vi-da d’apicultor?Doncs que vaigguanyar el Superpre-mi a la millor mel enla darrera edició de laFira de Balaguer,l’any 1991.

Què recordeud’aquesta fira?Aquesta Fira va començar l’any 1983 i s’hi vafer el primer concurs de mel d’Espanya. Erala millor fira que es realitzava en aquells mo-ments. Hi venien apicultors de tot el país a

exposar la seva mel. Jo hi tenia un estand i hivenia molta mel. Crec que és una llàstimaque s’hagi perdut i penso que s’hauria de re-activar.

Què en pen-seu, d’estar asso-ciat?Crec que és molt im-portant perquè ob-tenim molta infor-mació. A més, aratenim la revista L´ei-xam i estic molt con-tent, ja que encaraens en proporcionamés. Penso que ésun 10 per als apicul-tors de Catalunya

Els apicultors catalans estem prepa-rats?Estem avançant de forma important en elsúltims anys.

El nostre principalproblema ésl’abellerol, perquèaquest ocellaugmentaràpidament la sevapoblació, ja que noté depredadors.

Page 14: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

14

NOTÍCIES DEL SECTOR

JOAQUIM MA. NUBIOLA

Una vegada més s’ha cele-brat la Fira de la Mel a lalocalitat del Perelló, amb

l’èxit habitual d’altres anys.El matí del dissabte 16 d´abril,després d’unes breus paraulesdel president de la Societat Co-operativa Tarragonina, JosepMa. Margalef, es va fer la pre-sentació oficial del butlletí L’ei-xam a càrrec d’en Joaquim Ma.Nubiola, i tot seguit vam poderescoltar una conferència sobreel sempre actual tema de la va-rroasi a càrrec d’Antonio Gó-mez Pajuelo. No cal dir que,com ja ens té acostumats, laconferència va ser d’allò mésinteressant. Finalment el senyorRodrigo Aliod, veterinari de laCooperativa Apícola Tarragoni-na va fer una detallada exposi-ció del projecte d’un criador dereines en els terrenys adjunts almas de Nacres en el terme delPerelló i que és propietat deldepartament de Medi Ambientde la Generalitat de Catalunya.En acabar, molts dels assistentsvàrem tenir l’oportunitat d’ad-

Fira de El Perelló

quirir el magnífic llibre Mielesde España y Portugal.El mateix matí es feia el con-curs de mels A migdia, la majoria dels assis-tents es va dirigir al restaurantCensals per celebrar el dinar degermanor. La tarda va ser un bon momentper visitar la fira, on com és lò-gic hi havia representades lamajoria de les empreses apíco-les de la localitat així com unestand de la Cooperativa Tarra-gonina

Els actes es van cloure ambl’entrega de premis del concursde mels. La mel es va valorar pel seugust, tacte, color, aroma i hu-mitat. Es van presentar un totalde 57 mostres: 15 mels de ro-maní, 12 mels de taronger, 18mels multiflorals i 12 mels deltipus d´alta muntanya. Alsguanyadors se´ls hi va fer en-trega d´una placa commemo-rativa i de 150 _ al primer clas-sificat i 60 _ al segon, que vanser patrocinats per l´Assessoria

Pallarés, la Caixa Tarragona i LaCaixa, i van ser atorgats a: Mel de romaní:

Primer premi, Rafel MuriaBenetSegon premi, Lluís Casa-nova Laboria

Mel de taronger :Primer premi, Lluís Casa-nova LaboriaSegon premi, Esther PiñolReverte

Mel multifloral:Primer premi, Ángel GrauMolinéSegon premi, Oscar Gon-zalvo Moliné

Mel d´alta muntanya:Primer premi, Rafel MuriaBenetSegon premi, Juana Ar-ques Rullo

També es va atorgar un PrimerPremi Especial a l´apicultor, enaquest cas apicultora, que vaaconseguir la puntuació mésalta en totes les varietats. Elpremi, patrocinat per l´Excm.Ajuntament de el Perelló, erauna abella d´or i 200 euros,que va recollir Lourdes BorrellCurto.A dos quarts de vuit es va ferel ja popular "El seu pes enmel", en el que participen totsels assistents que han compratmel durant la fira. El guanya-dor es va endur 90 kg. de mela casa.

Page 15: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

JULIOL 2005 • NÚMERO 3

15

NOTÍCIES DEL SECTOR

J M N

Cada any a la primavera, elsherbolaris tenien per cos-tum portar herbes, a les

quals s’atribuïa propietats curati-ves, per vendre-les als malalts. Enel segle XVI, l’Església Catòlica es

va fer seva aquesta tradició, con-vertint-la en una festivitat cristia-na i fent-la coincidir amb el diade Sant Ponç, patró dels herbola-ris a Catalunya; aleshores l’orga-nització anava a càrrec de l’asso-ciació Pia Unió de Sant Ponç.Primer es va ubicar a la plaça deSant Miquel, més tard al carrerde Sant Cugat del Rec, desprésa prop de l’església de l’Hospitalde la Santa Creu i finalment alcarrer de l’Hospital.Hi podem trobar parades d’her-bes medicinals, com camamilla,menta, sajolida, etc., també hitrobarem melmelades, arrop,fruites confitades de tota mena,mató i, com és lògic, gran varie-tat de mels que els apicultors deles diverses contrades del nostrepaís han recol·lectat durant l’any.Si bé és cert que l’afluència de

La Fira de Sant Ponç

ÀLVAR NOGUERA

FRANCISCO MONTENEGRO

El dia 25 de juny es va cele-brar la tercera fira de lamel novella de Colera Alt

Empordà), impulsada sobretotpels apicultors Francesc Monte-negro i Jordi Abel. Aquest any a

la Fira s´ha pogut comprovarque hi ha hagut una bona colli-ta primerenca de romaní i, encanvi, un desastrós final detemporada amb escassos resul-tats del timó, que és l'altreplanta que dóna les característi-ques de la mel de la zona.

Perquè tothom pugui tastar lamel d’aquest indret, l’Ajunta-ment de Colera va crear i pro-mocionar la "Fira de la Mel No-va", essent aquest el tercer anyque es fa.Si algú està interessat en partici-par-hi amb els seus productes elproper any amb un lloc de ven-da gratuït, es pot dirigir al ma-teix Ajuntament telefonant alnúm. 972 38 90 50 o dirigint-vos a l’adreça electrònica: [email protected].

● Francisco Montenegro Bassolsen una foto retrospectiva que de-mostra que practicava l’apiculturaintensiva amb arnes verticals

● Colera Colera situada on els Pirineusmullen els seus peus en el Me-diterrani, de tal manera queaquest bonic poble es trobaentre les muntanyes i el mar.Farà més d’un segle que els seushabitants havien de treballar durper poder passar l’any sense pe-núria, a l’estiu es dedicaven a lapesca i la resta dels mesos al cul-tiu dels ceps i les oliveres. Per poder augmentar els escas-sos ingressos dels que els habi-tants de Colera vivien, instal·la-ven ruscos de suro en granquantitat, hi havia pagesos quetenien més de cent. La seva pro-ducció era de 5 a 6 kg de meld’excel·lent qualitat, una barrejade romaní, farigola i cap d’ase,que collien el mes de juny i amés els quedava un remanentd’1kg de cera per colònia.

parades ha anat minvant aquestsdarrers anys degut a una selecciónatural, també s’ha de dir que elsvianants poden circular i compraramb una major comoditat. Lageneralitat dels productes expo-sats tenen unes garanties sanità-ries i una qualitat molt bones. Fi-

res com aquesta i altres que tam-bé se celebren en altres localitatscatalanes poden ser un bon apa-rador per fer conèixer la qualitatde la mel produïda a la nació ca-talana i diferenciar-la de les im-portades. Això sols dependrà denosaltres.

Fira de Colera

Page 16: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

16

El Departament de MediAmbient i Habitatge es vareunir a mitjan juliol, amb

representants de les diferents as-sociacions d´apicultors i la Unióde Pagesos per presentar-los l´es-borrany de les ordres que regu-len els ajuts destinats a la con-servació de l´abella de la melautòctona i els destinats a com-patibilitzar les activitats apícolesamb la conservació de l´abellarol.Les organitzacions apícoles jahan presentat esmenes, sobretotpel que fa a la inclusió i qualifica-ció de municipis afectats perl’activitat de l’abellarol.

● Ajuts pels danys del´abellarolPel que fa als ajuts per compensarles pèrdues produïdes per l abella-rol, l´esborrany de l´ordre ampliales zones indemnitzables (zonesd´abundància molt alta, alta i mit-jana d´abellarols) i preveu unacompensació econòmica gradualsegons la zona: 12, 8, i 4 euros

per arna. En zones d´abundànciamolt alta també es bonificarà 12euros per arna per pal.liar les bai-xes de reines.Les condicions per accedir aaquest ajut és que s´ha de seragricultor a títol principal (ATP) iapicultor professional, és a diramb més de 150 arnes. L´ordre fi-xa també el nombre màxim d´ar-nes que es poden acollir a l´ajuten 750 i diu, a més, que els as-sentaments hauran d´estar en lazona afectada des del 15 de junyal 15 de setembre. Finalments´exigeix una antiguitat de 3 anysen l assentament.

● Ajuts per a reinesEn aquest cas la tramitació del ajut l ha de fer l associació i la co-operativa i s´exigeix que el centred´on provenen les reines estiguiacreditat com a lloc on tots elsexemplars són autòctons. L´acre-ditació la donarà el mateix depar-tament de Medi Ambient i Habi-tatge. La justificació de l´ajut es

farà mitjançant factures, de lesquals es bonificarà el 75%, ambun import màxim de 15 euros perreina i amb un màxim de 2.200reines per associació.És molt important tenir encompte que, tant en el cas de lesreines com de l´abellarol, un copnotificat l´atorgació de l´ajut,caldrà comunicar al departa-ment de Medi Ambient i Ha-bitatge la seva acceptació, enel termini de 10 dies comp-tats a partir de la data de lanotificació de la concessió del´ajut. En cas de no fer-ho,s´entendrà que el beneficiari

desisteix de la seva petició.

● Expedients del´abellarol-2003Durant el mes de juny s´han cobratels ajuts pels danys provocats perl´abellarol corresponents a l´any2003. Han sigut al voltant de 25les explotacions que s´hi han po-gut acollir. Les sol.licituds correspo-nents a l any 2004, que es regula-ran de la mateixa manera, ja s´hanpresentat i a hores d´ara podemdir que s´hi han acollit força mésexplotacions. Per a l´any 2005 elsajuts es regularan per una norma-tiva que està en procés d´estudi.

El dia 4 de juny es va publicaruna Ordre del Ministeri d´Hi-senda que informava de la re-baixa dels mòduls d´IRPF per aqui està en el règim d´estima-ció objectiva i que va patir de-sastres degut a la climatologiael 2004. Els afectats, encaraque ja hagin fet la declaracióde renda, poden regularitzar laseva situació presentant unasol.licitud de rectificació de laseva autoliquidació, al delegato administrador de l´agènciatributària.El sector apícola pot practicaraquesta reducció, sigui quin si-gui el municipi i la comarca ones trobi l´explotació apícola i elmòdul passa de 0.32 a 0.10

El Ministeri d´Agricultura haredactat un projecte de ReialDecret amb l´objectiu de ferun programa a nivell estatalde lluita i control de les ma-lalties de les abelles de lamel.Un dels aspectes que cal as-senyalar són les mesures espe-cífiques en la lluita contra lavarroosi. Es proposa un tracta-ment obligatori a l´any, que esfaria entre setembre i novem-bre i que hauria de ser super-visat pel veterinari responsa-ble. El tipus de tractament, lesdosis, el nombre d´arnes trac-tades, la data, etc., haurien deconstar en el llibre d´explota-ció i transhumància.

La Comissió Europea ha inclòs la"Miel de Granada" a la llista deDenominacions d´Origen Protegi-des. És la segona mel desprès dela de l´Alcàrria a l´Estat espanyol.A la UE hi han registrades 17mels. A més de les 2 espanyo-les, hi ha una grega "Meli ElatisManalou Vanilia", 3 franceses,"Alsace", "Corse" i "Sapin desVosges", una italiana "Lunigia-na", una de Louxemburg, "lu-xembourgeois de marque na-tionale" i nou melsportugueses, "Serra da Lousa","Serra de Monchique", "TerraQuente", "Terras Altas do Min-ho", "Barroso", " Alentejo","Parque de Montezinho", "Ri-batejo Norte" i "Açores"

A punt les ordres que regulen els ajuts per adquirir reines i percompensar els danys dels abellarols

Rebaixa demòduls del´IRPF

El MAPA volregular eltractament dela varroasi

Registrada laDOP "Miel deGranada"

NOTÍCIES DEL SECTOR

La CooperativaApícolaTarragoninarenova la JuntaRODRIGO ALIOD

Desprès de les eleccions lanova Junta Rectora de la So-cietat Cooperativa ApícolaTarragonina, ha quedatconstituïda de la següentmanera:President: Francesc Brull Ca-sanova Vicepresident: XavierLlambrich Madico. Tresorer:Francesc Brull Muria. Secreta-ri: Miquel Perelló Giné. Vo-cals: F. Enric Pallarés Farnós;Pere Brull Gil; Blai LlambrichSubirats; Joan Viñas Pàmies;Joan Güell Saperas; PereDescàrrega Alvarez; Joan Mi-quel Singla Casellas; JosepFlavià Rosanes i Àngel GrauMoliné.

JOAQUIM MA. NUBIOLA

Page 17: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

pot trobar també una llistad’importadors i exporta-dors de mel i altres produc-tes apícoles, i nombrososestabliments de materialapícola que exposen elsseus articles. A "La GaleriaVirtual" es pot accedir encastellà a força informació.A "herramientas" es potaccedir a tres diccionaris, aun apartat per reconvertirdades apícoles, etc. que ésmolt útil per a l’apicultor.No us la perdeu val la penaentrar-hi.

Joaquim Ma Nubiola

JULIOL 2005 • NÚMERO 3

17

LLIBRES WEB

ApiculturaAUTOR: Pierre Jean-ProstEDITORIAL: Mundi Prensa

● Us presento un llibre quesi bé és cert que fa tempsque molts apicultors l’hanconvertit en motiu d’estudi iconsulta, tant per l’im-portància de les dades detreballs de camp efectuats,com per l’extensa informació

www.apiservices.comInformació extensa sobreapicultura i serveis relacionatsamb zones d’informació depagament reservades.

● Gilles Ratia ha fet unapàgina web molt comple-ta. Per accedir a tota l’in-formació cal fer la inscrip-ció i pagar-la, però si no esvol pagar, també hi haapartats de lliure accésamb molts articles relacio-nats amb el món de l’api-cultura d’autors d´arreu,de la situació del mercatmundial de la mel, etc. S´hi

que recull, no me´n puc estarde presentar-lo. Em refereixoal llibre Apicultura escrit peren Pierre Jean-Prost i editatper Ediciones Mundi Prensa.En els diferents capítols hipodeu trobar des de la mor-fologia de l’abella fins unallarga llista de pesticides i elsseus efectes en les abelles,sense deixar de banda temestan importants com la pro-ducció d’eixams, la produccióintensiva de mel, les plantesmel·liferes etc. Hem de teniren compte que les explica-cions en alguns capítols estandeterminades per les caracte-rístiques climatològiques igeogràfiques de França, pertant, haurem d’ajustar-les ales pròpies del nostre país,Catalunya.En resum un volum que nopot faltar en la biblioteca dequalsevol apicultor que vul-gui estar al dia.

Joaquim Ma Nubiola

Page 18: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

18

PERSPECTIVES

L’etiquetatge de la mel

● Principis generalsEn virtut de l’article 4 del Reial Decret1334/99 de 31 de juliol pel qual s’aprova laNorma general d’etiquetatge, presentació ipublicitat dels productes alimentaris l’etique-tatge haurà d’haver estat realitzat de tal ma-nera que no pugui induir a error al consumi-dor. Tota la informació que s’indica en l’etique-tatge relacionada amb el producte ha ser ve-raç i verificable mitjançant documentació,anàlisi o prova.

● Informació obligatòria1) Denominació de vendaDenominació de venda del producte, que se-gons les especificitats recollides en l’article 3del RD 1049/2003 d’1 d’agost per la quals’aprova la Norma de Qualitat relativa a lamel poden ser:

A-Segons el seu origen:• Mel de flors o mel de nèctar• Mel de melada

B-Segons el procés d’elaboració o presen-tació:• Mel en bresca• Mel amb trossos de bresca o bresca

tallada en mel• Mel escorreguda• Mel centrifugada• Mel premsada• Mel filtrada

C-Mel per a ús industrial

D’acord amb l’article 5.1.2 del RD1049/2003 les denominacions de mel po-den ser substituïdes amb caràcter opta-tiu per la denominació "mel", tret en els

casos de la mel filtrada, la mel en bresca, lamel amb trossos de bresca o bresca talladaen mel i la mel per a ús industrial.D’acord amb l’article 5.1.2 del RD1049/2003 les denominacions de mel podenser completades amb caràcter optatiu ambindicacions relatives a l’origen floral o vegetaldel producte, a l’origen regional, territorial otopogràfic i a criteris de qualitat específics,tret dels casos de mel filtrada i mel per a úsindustrial i sempre que es compleixin els re-quisits que determina la norma.En el cas de la mel per a ús industrial, l’ex-pressió "únicament per a cuinar" apareixeràen l’etiqueta en la proximitat immediata a ladenominació segons allò que determina l’ar-ticle 5.1.2. a del RD 1049/2003.En el cas de la mel filtrada i la mel per a úsindustrial, els contenidors per a granel, elsembalatges i la documentació comercialhauran d’indicar la denominació completa,tal com s’indica en el RD 1049/2003.

2. Llista d´ingredientsEls productes alimentaris constituïts per uningredient únic com és el cas de la mel noprecisaran de llista d’ingredients en compli-ment d’allò establert a l’article 7.8 del RD1334/99.En el cas d’indicar l’ingredient, aquests’haurà de fer precedit amb la indicació de laparaula "ingredients" o una menció que in-clogui tal paraula segons el que determinal’article 7.8 del RD 1334/99.

3. Quantitat netaS’ha d’indicar en unitats de massa (g) o (kg).La xifra que indica aquest contingut net ha

de tenir una alçada mínima de:• 6 mm si la quantitat nominal és supe-

rior a 1000 g• 4 mm si la quantitat nominal està en-

tre 1000 g (inclòs) i 200 g (exclòs)• 3 mm si la quantitat nominal està en-

tre 200 g (inclòs) i 50 g (exclòs)• 2 mm si la quantitat nominal és igual

o inferior a 50 gSegons allò indicat en l’article 3 del RD1472/1989 d’1 de desembre pel qual es re-gulen les gammes de quantitats nominals ide capacitats nominals per a determinatsproductes envasats.

4. Data de duració mínimaEn virtut de l’article 11 del RD 1334/99 la da-ta de duració mínima s’expressarà mit-jançant les mencions:

• "Consumir preferentment abansdel…" quan la data inclogui la indica-ció del dia

• "Consumir preferentment abans dela fi de…" en la resta de casos

Aquestes indicacions aniran acompanyadesde la data, o de la indicació del lloc en elqual figura aquesta data en l’etiquetatge.Si fos necessari aquestes indicacions es com-pletaran amb la referència a les condicionsde conservació que s’han de seguir per asse-gurar la duració indicada, en compliment delarticles 5.1.g i 11 del RD 1334/99.La data estarà composada per la indicacióclara i en ordre, del dia, mes i any, amb lessegüents consideracions:

• Si la data és inferior a 3 mesos seràsuficient amb indicar el dia i el mes

• Si la data és superior a 3 mesos i infe-

Page 19: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

JULIOL 2005 • NÚMERO 3

19

PERSPECTIVES

rior a 18 mesos serà suficient amb in-dicar el mes i l’any

• Si la data és superior a 18 mesos seràsuficient amb indicar l’any

5. Identificació de l´empresaEn l’etiquetatge de la mel s’haurà d’indicar elnom, raó social o la denominació del fabri-cant, o envasador o d’un venedor de la UnióEuropea i en cada cas el seu domicili en com-pliment de l’article 5.1.i del RD 1334/99.

6. LotD’acord amb allò indicat al RD 1808/91 de13 de desembre pel qual es regulen les men-cions o marques que permeten identificar ellot al qual pertany un producte alimentari enl’etiquetatge de la mel s’haurà d’incloureuna indicació que permeti identificar el lot alqual pertany el producte.El lot vindrà determinat per l’elaborador, en-vasador o el primer comercialitzador esta-blert a la UE. Aquesta indicació anirà prece-dida de la lletra L, tret dels casos en els qualses distingeixi clarament de la resta d’indica-cions de l’etiquetatge.

7. País d´origenEn virtut de l’article 5.1.4 del RD 1049/2003és obligat mencionar a l’etiquetatge el paíso països d’origen, en el qual la mel hagi estatrecolectada.No obstant, en el cas de barreges de mels dediversos països de la UE o amb un tercer pa-ís, la menció de cada país en l’etiquetatgepodrà substituir-se per una de les següentsmencions, segons el cas:

• "mescla de mels originàries de la CE"

• "mescla de mels no originàries de laCE"

• "mescla de mels originàries i no ori-ginàries de la CE"

8. Petits envasos Quan la cara més gran dels envasos que con-tingui la mel, tingui una superfície inferior a10 cm2 únicament serà obligatori indicar ladenominació del producte, la quantitat netai el marcat de dates, en compliment de l’arti-cle 14 del RD 1334/99.En aquests casos, tota la informació obli-gatòria indicada en l’article 5 del RD1334/99, ha de figurar en la unitat de venda,o en els documents comercials sempre queaquests documents acompanyin el producte,o la informació s’hagi tramès abans o si-multàniament amb la comercialització delproducte.L’opció de la indicació de la informació obli-gatòria en els documents comercials, noméses pot efectuar en el cas de què els produc-tes es destinin a col.lectivitats o es comercia-litzin en una fase anterior a la disposició aconsumidor final del producte, i aleshores elsembalatges que contenen el producte hande comercialitzar-se amb les mencions relati-ves a la denominació de venda, marcat dedates i identificació de l’empresa, segons allòque determina l’article 17.1.a i b del RD1334/1999.

9. Presentació de la informació obligatòria L’article 17 del RD 1334/99 determina que,tret del petits envasos indicats en l’article 14del mateix Reial Decret, les indicacions de:

• Denominació de venda

• Quantitat neta• Marcat de dates

hauran de estar ubicades en el mateix campvisual de l’etiquetatge.En aquest article també es determina que,en tots els casos les indicacions obligatòriesde l’etiquetatge han de ser fàcilment visibles,clarament llegibles i indelebles. Aquestes in-dicacions no poden se dissimulades, tapadeso separades per altres indicacions o imatges.

● Informació facultativa regulada1. Declaració de propietats nutritives Declaració de propietats nutritives és tota in-dicació que afirmi, suggereixi o impliqui queun producte alimentari posseeix propietatsnutritives concretes.Atesa les indicacions exhaustives respected’aquesta modalitat d’etiquetatge els reme-tem a legislació que ho regula:

• RD 930/1992 de 17 juliol pel quals’aprova la Norma d’etiquetatge so-bre propietats nutritives dels produc-tes alimentaris

• RD 2180/2004 de 12 de novembrepel qual es modifica la norma d’eti-quetatge sobre propietats nutritivesdels productes alimentaris, aprovadapel RD 930/1992, de 17 de juliol

● Informació facultativa lliureEn l’etiquetatge es poden indicar altres men-cions sempre i quan es compleixi el principide veracitat i demostrabilitat d’aquestesmencionsNOTA: Els punts descrits són únicamentorientatius i el lector, per seguretat jurídicaha de recórrer a la legislació vigent.

Page 20: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

20

PLANTES MEL·LÍFERES

● DescripcióArbust baix o mata d’uns10-20 cm d’alçada, amb lesbranques llenyoses, mig aja-gudes, mig erectes. Fullesmolt petites, linears, sèssils(sense pecíol), auriculades iimbrincades les unes amb lesaltres en quatre fileres. Lesflors són molt nombroses,presenten un peduncle curt ies troben reunides a l’ex-trem de les branques. La florestà formada per 4 sèpals(petaloides) lliures més llargsque la corol.la i presenten elmateix color que els pètals.La corol.la tÈ forma de peti-ta campaneta de color rosati està constituïda per pètalssoldats d’uns 3 mm de lon-gitud. El nèctar es segrega apartir de vuit nectaris situats

a l’interior de la flor, a la ba-se dels estams.

● HàbitatLa bruguerola és una plantaque creix en landes, brolles iboscos oberts, especialmentsobre sòls àcids (silícics).Presenta una distribució àm-plia en aquests tipus d’am-bients i es troba des del ni-vell del mar, a les contradesmediterrànies marítimessubhumides que van delRosselló fins al Barcelonès il’Osona, fins arribar als2.300 m d’altitud als Piri-neus, sobretot a l’estatgesubalpí.

● Període de floracióLa bruguerola floreix a l’es-tiu als Pirineus i a terra baixa

BruguerolaCalluna vulgaris (L) Hull

es troba en flor a finald’agost o a principi de se-tembre. Aquesta floració esperllonga durant un mes.

● Interès apícolaÉs una planta que produeixuna mel magnífica, d’unacoloració ambre fosc, ambalguns tons vermellosos i éslleugerament amarga. Espe-cialment són aprofitables lespoblacions de bruguerola si-tuades en llocs oberts, senseestrat arbori de pins. Semblaser que les plantes joves queviuen sobre substrats roco-sos amb granit són millorsproductores que les plantesvelles que s’estableixen so-bre sòls torbosos, els qualssón força empobrits. Tambépot produir pol.len en

abundància, que és de colorgrisenc. No obstant, l’extrac-ció de mel (per centrifuga-ció) pot ser difícil, ja queconté una proteïna que la famés viscosa, per tant es re-comana un lleuger escalfa-ment de les bresques abansde fer-ne l’extracció.

● EtnobotànicaEs tracta d’una planta indi-cada contra les inflamacionsde la bufeta urinària i ésdi¸rËtica. Es prepara en infu-sió o tisana.

Jaume CambraApicultor i prof. de Botànica

ASABDept. Biologia Vegetal

Fac. Biologia Univ. Barcelona

[email protected]

Page 21: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi
Page 22: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi

22

CÒMIC

RECEPTESSOPA DE LLETRES

FIRES

Deixeu-ho coure sense quel´aigua bulli, uns minuts,fins que es faci l´escumablanca. Desprès traieu elbacallà i el deixeu escórrersobre un tovalló, fins quesigui fred. Talleu-lo a tiresd´un dit d´amplada.Prepareu una pasta lleuge-ra, ni clara ni espessa, ambl´aigua, la farina i la mel.Enfarineu el bacallà tallatamb una mica de farinaque haureu reservat i totseguit passeu-lo per la pas-ta que heu preparat. Fre-giu-lo i serviu-lo immedia-tament.

D’abelles i formigues Àlvar Noguera

L S O E G N I R A F

L E P S A L S I N E

E L I O S E I P T T

N U S F L O R S E H

G B P A P B L O N L

U I B G A T I P E U

A D O S Q I N F S A

I N T E S T I V W R

L A U S L O I T S O

A M I G U E T O U C

Sabreu trobar el nom de deu parts del cos de l’abella?Els noms poden estar escrits en horitzontal, vertical i en diagonalen els dos sentits. Una mateixa lletra pot formar part de dos noms

SAJOLIDA

BOIXEROLA

OLIVARDA

XIPELL

TREPADELLA

ARBOÇ

ESPIGOL

COLZA

Bacallà amb mel

Publicitat a

Rosa Picas93 268 71 28

Sol·lució a la sopa delletres núm 2

Fira de la Mel NovellaColera (Alt Empordà)25 de junyTel. 972/389050

Festa de la MelRibes de Freser (Ripollès)11 i 12 de SetembreTel. 972/727728

ApimondiaDublin (Irlanda)21 al 26 d’agostwww.apimondia2005.com

Joaquim Ma. Nubiola.

INGREDIENTS800 g. de bacallà;1/2 l. d´oli;200 g de farina;canyella en rama;mel (2 tasses de cafè);1 fulla llorer;1/4 l. d´aigua;julivert;sal

PREPARACIÓPoseu el bacallà amb lapell cap amunt en una cas-sola, cobert d´aigua, ambla fulla de llorer, la canye-lla en rama i el julivert.

Per un error vàrem indicar en l´Eixam núm.2 que eren 10 les plantes mel.líferes, quanen realitat només calia cercar-ne 8.

Page 23: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi
Page 24: Sequera - Apicat … · Sequera / 6 La sequera amoïna també el sector apícola. Recollim els passos fets davant l´administració per poder acollir-se als ajuts previstos per fer-hi