butlleti rehabilitació juliol

Sumari:- Els serveis centrals destaquem...

- Entrevista: parlem amb...

- Informacions...

- Agenda: jornades, congressos

- Lectures recomanades

- Els centres destaquem...

Els serveis centrals

destaquem...

número 17 / juliol 2014rehabilitació.cat

Els serveis socials en l’àmbit de l’execució penal a Catalunya

Els serveis socials d’execució penal (SSEP) són les unitats que duen a terme l’acció social encomanada al Departament de Justícia. D’acord amb la normativa vigent a l’àmbit territorial català en matèria d’assistència i serveis socials, els serveis socials d’execució penal es configuren com els encarregats de cooperar en la consecució de les finalitats de les polítiques d’assistència i serveis socials envers les persones ingressades als centres penitenciaris de Catalunya, de conformitat amb la programació de les diverses actuacions establertes en els plans estratègics de serveis socials de Catalunya.

La seva funció essencial és fer de pont entre els centres penitenciaris i la comunitat per donar suport en la resolució de problemes derivats de l’ingrés a presó, mantenir els vincles de l’individu amb la comunitat durant l’estada a la presó i reprendre’ls o establir-ne de nous quan surti en llibertat. A banda d’aquesta funció, tenen la missió de tots els serveis socials: millorar el benestar de les persones reduint les dificultats d’accés als recursos socials per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

Els serveis socials d’execució penal tenen una organització pròpia, però els treballadors socials que els integren formen part dels equips multidisciplinaris i les juntes de tractament, i aporten tota la informació i valoració social per a la presa de decisions relatives a l’intern.

Els equips de serveis socials estan al servei dels interns i les seves famílies, i mantenen un contacte continu amb la comunitat per donar suport a la reinserció dels interns i la seva xarxa relacional immediata.

Objectius i funcions

Els serveis socials d’execució en l’àmbit penal han de garantir l’assistència i atenció social de les persones sotmeses a qualsevol mesura d’execució penal i de les seves famílies al seu àmbit territorial; per tant, tenen encarregats l’atenció i el seguiment dels interns dels centres penitenciaris, tant de règim ordinari com de règim obert, de cada demarcació, i també dels alliberats condicionals, així com l’atenció a les seves famílies.


2

Objectius

● Atendre les situacions de deficiències socials que plantegen els interns, els alliberats i les seves famílies, treballant conjuntament amb els professionals que hi intervenen.

● Vetllar pel respecte dels drets dels usuaris

● Garantir l’accés dels interns i els alliberats a les prestacions assistencials i socials que, d’acord amb l’ordenament jurídic, els puguin correspondre.

● Facilitar als interns i alliberats la seva integració al medi comunitari.

● Potenciar i facilitar l’ús dels recursos comunitaris als interns, als alliberats i a les seves famílies, i possibilitar-los els mitjans necessaris per aconseguir una progressiva integració a la comunitat i, alhora, la seva autonomia.

● Fomentar la coordinació i la participació de les institucions, serveis i recursos comunitaris en el tractament de les persones sotmeses a una mesura d’execució penal.

Funcions

● Afavorir la reinserció de les persones privades de llibertat treballant amb l’equip d’observació i tractament dels centres penitenciaris.

● Dur a terme les actuacions de suport social i comunitari en l’entorn relacional dels interns preventius i penats.

● Gestionar els recursos socials en l’àmbit penitenciari en benefici del interns i les seves famílies.

● Fer el seguiment i control dels alliberats condicionals, actualment assignat als serveis socials, els quals tenen un equip multidisciplinari propi o compartit, i no als equips dels centres penitenciaris.

● Informar, assessorar i orientar les famílies dels interns, i donar-los el suport necessari per pal·liar els problemes derivats de l’ingrés a presó.

● Informar la junta de tractament i les instàncies judicials, amb la valoració de l’entorn familiar i social dels interns i/o alliberats.

● Gestionar la derivació dels interns i/o alliberats a recursos externs, acordada amb l’equip de tractament dels centres penitenciaris, per aconseguir el tractament més adient en cada cas.

La intervenció

A l’àmbit penal, la rehabilitació social s’enquadra a partir d’una decisió judicial; per tant, la intervenció es caracteritza per la no-voluntarietat de l’usuari, i els professionals han d’aconseguir l’equilibri entre els elements d’ajuda i els de control. Els serveis socials apareixen com una estructura intermediària entre l’àmbit penitenciari i l’àmbit extrapenitenciari.

El treballador social ha de tenir en compte en la seva intervenció tant les variables personals, familiars i socials com les processals, així com les dificultats i mancances que presenten les estructures socials a les quals s’han d’integrar els penats. A més a més, el treball social en l’àmbit penal no es planteja com una intervenció finalista, sinó com una tasca encaminada a posar l’individu en situació de poder accedir als recursos comunitaris adreçats a tots els ciutadans. Els treballadors socials intervenen en els diferents programes de tractament que es desenvolupen en l’àmbit de compliment dels centres penitenciaris, ja sigui en medi tancat o en medi obert.

Processos de treball

A banda de l’atenció individual als interns i les seves famílies mitjançant entrevistes, es fa també intervenció grupal dins els programes dels centres penitenciaris, i s’articula la intervenció comunitària

La intervenció, en general, es distribueix als centres de compliment ordinari entre els treballadors socials en funció del mòdul de residència dels interns i dels programes de tractament específic. Per contra, als centres penitenciaris oberts, a les seccions obertes i als equips dels alliberats condicionals, la intervenció atén a criteris geogràfics, segons la zona de

residència dels penats i segons programes específics.


3

Entrevista: parlem amb...

La teva trajectòria professional passa per centres de serveis socials de dins i fora de l’àmbit de justícia. Segons la teva experiència, què creus que aporta el treballador social dins els serveis penitenciaris?

Crec i espero que aportem el mateix en tots els àmbits. Quan treballo, una taula em separa de l’usuari, i intento fer-ho d’igual manera tant si estic asseguda en un centre penitenciari, un ajuntament o un hospital. Evidentment, l’àmbit de justícia presenta dificultats peculiars, ja que construïm una relació de confiança combinant una funció terapèutica i una de control al mateix temps. La construcció d’aquest vincle pot resultar complexa.

Per què creus que als usuaris dels serveis penitenciaris, tant els interns com les seves famílies, els és propera la figura del treballador social?

Per als interns que preparen el seu ingrés voluntari, el treballador social és moltes vegades el primer professional de l’àmbit que coneixen, i per a tots és l’únic professional que projecta la seva actuació fora dels murs del centre i també un dels ponts comunicatius amb la família i/o amb referents exteriors.

El treballador social posa cara a la presó. Les grans institucions, de vegades, són fredes i deshumanitzen el client, però la família sap que hi haurà la mateixa persona

que els respondrà al telèfon i els saludarà pel seu nom, que sabrà com es troba l’intern, que vindrà al domicili i els farà partícips de l’evolució penitenciària. Saben que els acompanyarem en el procés, fent contenció però també demanant el seu reforç positiu i la seva implicació vers l’intern.

Al teu parer, què caracteritza la figura del treballador social dins l’equip multidisciplinari i als centres penitenciaris? Us resulta fàcil o difícil treballar en equip dins d’una presó?

No concebo una altra possibilitat de treball que no sigui aquesta. La nostra feina no tindria sentit sense una coordinació per a un objectiu comú. I el fet que els equips multidisciplinaris comparteixin el mateix espai facilita molt la constant comunicació i coordinació. Les informacions i actuacions aportades per cada membre de l’equip són igual de valuoses i, en el nostre cas, tenim l’especificitat de ser els únics que aportem informació exterior.

Entrar per primer cop a treballar en un centre penitenciari no és fàcil, i l’aprenentatge que t’aporten els companys d’altres disciplines té un valor incalculable a l’hora d’entendre el fet penitenciari, conèixer millor l’intern i sumar forces. És cert que quan es parla de treball en equip multidisciplinari es pot pensar que les dificultats radiquen a establir els límits clars de la nostra disciplina vers les dels companys. Tot i així, jo només puc parlar per la meva experiència, que sempre ha estat positiva; per contra, no puc dir que aquests mateixos límits sempre es vegin tan clars en sentit vertical.

En ocasions sorgeix el debat sobre on es fa recaure el pes de la intervenció social, en les famílies i el seu entorn o pròpiament en l’intern? Tu ets de la idea de...

La família i el seu entorn, sense dubte. Els equips multidisciplinaris treballen exclusivament sobre l’intern des d’una vessant educativa, terapèutica, psicològica i jurídica. Però aquest intern és fill d’algú, pare d’algú, marit d’algú, veí d’algun municipi... L’entorn de l’intern ha rebut un impacte emocional igual o de vegades més fort que el rebut pel mateix intern: han de redefinir rols

Amparo Belén Sánchez Armenter Diplomada en treball social i llicenciada en filologia àrab. Exerceix de treballadora social des de l’any 99


4

familiars, establir nous canals de comunicació, reinventar-se econòmicament, entendre la institució penitenciària, etc. A més, l’efecte de l’empresonament no queda limitat a l’àmbit familiar, sinó que també arriba a altres institucions com l’escola i els serveis socials de primària. La nostra intervenció en aquest camp és crucial; la rehabilitació no s’acaba a la porta de la presó.

La realitat actual de crisi permanent, amb manca de recursos, pèrdua de drets socials, augment de la població en situació de risc, etc., posa a prova diàriament a tots els col·lectius professionals; però, d’alguna manera, es té la idea que el vostre es veu particularment afectat. Com es percep tot això?

Evidentment que som i hem estat molt permeables a tota aquesta situació social que descrius. Tot i així, crec que hem perdut més en la nostra pròpia essència professional; és a dir, el treball social es desnaturalitza en el moment en què, d’una manera no voluntària, el vincle terapèutic amb l’usuari passa a ser majoritàriament administratiu.

Ho il·lustro: amb les retallades treballem menys hores, sovint amb una major ràtio i sota els mateixos nivells d’exigència de la institució penitenciària. Això es tradueix en el fet que continuem prioritzant donar una resposta urgent a demandes d’informació del mateix centre, als òrgans judicials, etc., en perjudici de l’atenció i el seguiment a la família i a l’intern. I el pitjor de tot és que arriba un punt en què, sense adonar-nos-en, interioritzem i normalitzem aquest estil de treball.

Des de la visió que et dóna la teva experiència vinculada a l’execució penal, on són els punts forts i on podríem assenyalar que són els febles? Encara s’han d’introduir canvis?

Quan vaig començar a treballar, em va sorprendre de manera molt positiva la integració dins dels centres del teixit associatiu de l’entorn comunitari. Són moltes les institucions que de manera desinteressada col·laboren

dins d’un centre penitenciari (per exemple, el SEPAP); no importa si és des d’un punt de vista lúdic, religiós o educatiu, els voluntaris sempre incorporen un plus de qualitat humana que complementa i millora l’atenció als interns. Crec que aquest és un dels punts forts.

Quant als punts febles, opino que no estan homogeneïtzades les tasques del treballador social als diferents centres penitenciaris. Encara es fan tasques no pròpies del col·lectiu que no queden resoltes dins del centre.

Finalment, el col·lectiu professional de treballadors socials a presons feu cada any una jornada de formació i bones pràctiques. En aquest context, quines propostes faries per a la millora de les competències professionals?

En els darrers anys s’ha mantingut un esforç important per fer intervenció grupal amb familiars i/o referents externs dels interns, que han iniciat programes especialitzats als seus mòduls de referència.

Actualment, els companys del CP Brians 1 i 2 estan duent a terme experiències molt profitoses en aquest camp, que contribueixen a fer que el medi acollidor familiar o referencial de l’intern assoleixi una situació que pugui garantir una major eficiència en la reinserció social i una disminució del risc de reincidència penitenciària. La jornada pot ser un bon espai per presentar i compartir aquestes experiències amb la resta del col·lectiu.

rehabilitació.cat

5


número 17 / juliol 2014

5

Informacions

Model de rehabilitació del CP Puig de les Basses. Pla funcional, juny 2014

La posada en funcionament, a Figueres, del Centre Penitenciari Puig de les Basses —un equipament de nova generació— constitueix un fet de gran transcendència, ja que permet la substitució de les actuals instal·lacions dels CP de Girona i Figueres. Aquest nou centre compta inicialment amb una població de 240 interns, procedents en part del CP de Girona, el qual, com a conseqüència, es pot reconvertir en un centre obert.

El model d’intervenció al CP Puig de les Basses és el mateix que el de la resta de centres penitenciaris de Catalunya i obeeix a un encàrrec de la Direcció General de Serveis Penitenciaris.

La rehabilitació en l’àmbit de l’execució penal s’entén des de la multidisciplinarietat, i cada una de les disciplines que intervenen en aquesta tasca (criminològica, psicològica, d’educació social, de treball social i formativa) aporta una òptica teòrica pròpia al model integral d’intervenció. Així, cada model d’intervenció derivat de cada disciplina professional té la seva plasmació en els programes que es desenvolupen des de l’àmbit professional corresponent.

El disseny funcional d’aquest nou equipament és el reflex ideològic i programàtic del model d’intervenció en l’àmbit

de la rehabilitació, els principis del qual són els següents:

●La normalització basada en l’organització de la vida penitenciària de forma semblant a la vida a l’exterior.

●La implicació dels interns en tot l’itinerari de rehabilitació i en el funcionament general del centre.

●La intervenció amb l’intern concebuda d’una manera integral, potenciant-ne i desenvolupant-ne les capacitats mitjançant tècniques compensatòries.

●La potenciació, en totes les línies d’actuació, dels elements vinculats a les polítiques de gènere i d’igualtat entre homes i dones.

●La qualitat en la intervenció mitjançant la programació d’activitats i programes de rehabilitació homologats per la comunitat científica, i amb rigor en la seva execució i avaluació.

●La potenciació, amb els controls necessaris per garantir la protecció dels ciutadans, del contacte de l’intern amb el seu entorn.

Per a aquest model d’intervenció, els principis bàsics que emmarquen tant el disseny ambiental com el pragmàtic i funcional del nou equipament són:


6

●Desenvolupar sistemes d’avaluació i motivació de les persones internes.

●Dissenyar un sistema d’atenció individualitzada, amb especial atenció als procediments d’ingrés a un centre penitenciari, als programes específics per a interns amb diagnòstic de discapacitat psíquica i als programes de prevenció de suïcidis.

●Executar programes d’intervenció amb la població la població reclusa que promoguin els valors de la convivència, l’educació per a la pau i la riquesa de la diversitat.

●Desenvolupar programes que fomentin l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, programes de difusió cultural i mediació intercultural i programes d’educació esportiva.

●Establir i aplicar un model comú de separació interior que faciliti tant l’execució de programes especialitzats com l’adaptació conductual dels interns.

●Fomentar la col·laboració i participació de les entitats públiques i privades.

Igualment es preveu l’avaluació del centre a partir dels principis de qualitat-excel·lència, concebuts com la manera de treballar consistent en l’anàlisi de les necessitats i expectatives de tots els grups d’interès de la institució. En aquesta línia, es planteja fer avaluacions de cada una de les activitats que es realitzin al centre, tant en l’aspecte quantitatiu, en funció dels interns, com qualitatiu, segons la percepció dels interns i dels professionals sobre l’aprofitament i ajuda per a la preparació per al futur.

Per promoure aquests canvis, la Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat ha iniciat la implantació d’uns criteris d’avaluació del servei, a fi de valorar la qualitat de les accions més importants que els equips de rehabilitació han de desenvolupar amb els interns i els seus familiars.

Cooperació internacional amb Tunísia per al període 2014-1015

Dins el context de la cooperació internacional entre els departaments de Justícia de Tunísia i Catalunya, en el marc del programa internacional Masar, dos representants de l’Administració penitenciària de Catalunya viatgen a Tunísia per concretar continguts de millora i actualització del sistema penitenciari d’aquell país.

Síntesi de la visita

●La delegació de Tunísia fa una valoració positiva de les diferents visites prèvies que han realitzat les delegacions de l’Administració penitenciària tunisiana a Espanya, concretament en l’àmbit dels serveis penitenciaris de Catalunya. Destaca especialment l’alta potencialitat del model català per ajudar a millorar les necessitats del sistema penitenciari de Tunísia.

●Dels diferents aspectes prioritaris que hauria de desenvolupar l’acord de cooperació, se’n concreten els següents: els programes de rehabilitació, funcionament i serveis dels centres penitenciaris; els plans de disseny i planificació funcionals dels centres penitenciaris; les necessitats de la població reclusa i els aspectes de la gestió de la convivència en centres penitenciaris, etc.

●S’acorda que la millor metodologia per desenvolupar els aspectes en què se centrarà el programa consistirà en seminaris i tallers impartits tant a Barcelona com a Tunísia, i que aquesta formació es complementarà amb visites a diferents centres penitenciaris per vincular la formació amb la praxi penitenciària.

●S’acorda fixar quatre eixos temàtics sobre els quals girarà la formació, que corresponen a les quatre necessitats prioritàries per als interessos tunisians. Per cada eix temàtic es desenvoluparà una acció formativa una setmana a Catalunya i, posteriorment, una altra a Tunísia. A part de les accions formatives, s’acorda dur a terme al final una avaluació i una conferència internacional relacionada amb les bones pràctiques aplicades durant el programa i altres realitzades per altres països de la zona geogràfica.


7

Àmbits que es tractaran, a demanda de les autoritats tunisianes:

– Els plans funcionals dels centres penitenciaris. El model de centre penitenciari.

– La formació dels professionals de l’àmbit penitenciari: selecció, formació de base i formació contínua.

– Els programes de rehabilitació.

– Gestió de crisi, incidents i el seu abordatge.

Second Chance

La hipòtesi inicial del projecte és que l’educació en centres penitenciaris representa una segona oportunitat per a molts dels interns, ja que els facilita eines per poder participar en la societat com no ho havien pogut fer mai abans. Amb aquesta idea va sorgir Second Chance, un projecte europeu emmarcat dins del programa Grundvitg (programa d’aprenentatge permanent de l’Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus) en el qual participen sis països. El CFPA Jacint Verdaguer de Barcelona n’és el coordinador, i els altres socis provenen d’Itàlia, Turquia, Romania, Estònia i Polònia. Tots treballen directament o indirectament en l’educació de persones que estan en situació de privació de llibertat.

Així doncs, es va dissenyar un projecte d’una durada de dos anys —del setembre del 2013 al juny del 2015—, que constaria de dues fases clarament diferenciades: durant el primer any es recolliria la informació dels alumnes perquè els docents de centres penitenciaris poguessin analitzar la feina i fer propostes de millora, i durant el segon any s’aplicarien algunes d’aquestes propostes per aconseguir que l’educació als centres esdevingui de debò una segona oportunitat.

Per obtenir la informació dels alumnes es va dissenyar un model d’investigació qualitativa basada en la realització d’entrevistes, històries de vida i grups de discussió. Es volia que els alumnes en fossin els protagonistes i que, a través de les seves veus, els docents poguessin reflexionar sobre la pròpia tasca i cercar vies per millorar-la.

La primera trobada va tenir lloc el novembre del 2013 a Turquia. S’hi va consensuar el guió de les entrevistes que es convertirien en històries de vida, amb tres àrees: la persona, el context social i la institució educativa. En la segona trobada, duta a terme el mes de març del 2014 a Estònia, es van posar en comú les conclusions de la primera fase. La tercera trobada es va fer el passat mes de maig a Itàlia. S’hi van posar en comú totes les conclusions dels grups de discussió i, prenent-les com a base, es van formular propostes de millora per dur-les a terme durant el segon any del projecte.

Durant aquest segon any, estan previstes tres trobades més: la primera serà a Romania; en la segona, que serà a casa nostra —concretament del 23 al 28 de març del 2015—, està previst que cada país presenti els resultats de les millores implementades; finalment, en la tercera i última trobada, que es farà a Polònia, es presentarà un llibre digital sobre els millors canvis educatius aplicats i es durà a terme l’avaluació final del projecte.

Els dMagaZines, una alternativa de comunicació interna i externa als centres

Durant aquest any 2014, l’expansió dels dMagaZines, que es va iniciar el 2011, ha continuat avançant.

Des del CP d’Homes de Barcelona, amb el monitor de música del Centre, vinculem l’àmplia experiència de Radio Modelo amb els dMagaZines: neix a l’abril Juke Box, el dMagaZine de Radio Modelo. Amb un format de radiofórmula, Juke Box aposta per continguts musicals i


8

permet donar continuïtat, a través d’Internet, a una part de la programació que s’emet a través de les ones. Al mes de juny vam llançar la segona edició i hem presentat el nou portal web del dMagaZine.

Finalment, acabem de llançar la primera edició de Free Life Radio, el dMagaZine del CP Joves. Fruit del treball iniciat al mes de març amb dues educadores i la bibliotecària del Centre i un grup molt entusiasta d’interns, Free Life Radio és un dMagaZine que reflecteix els interessos dels seus integrants: reflexions sobre temes d’actualitat i música creada pels mateixos joves. En el mateix àmbit, els treballs dels seus integrants han derivat en la creació de videoclips i de videorelats. Un bon inici que anuncia futures edicions que ja s’estan preparant i que seran també molt creatives.

Torna el festival internacional de cinema i esports, BCN Sports Film

Del 7 al 10 de maig, Barcelona ha estat la capital mundial del cinema i el documental esportiu de més alta qualitat. En aquesta 5a edició, el festival ha brindat un altre cop als centres penitenciaris l’oportunitat de ser seus oficials durant les dates de projecció oficial.

Amb aquesta finalitat s’han seleccionat un seguit de pel·lícules i documentals que aborden diferents temes al voltant de l’esport (treball en equip, solidaritat, superació davant l’adversitat) que poden estimular la reflexió i l’autoconeixement entre la població penitenciària.

Seminari d’Escoles Europees de Formació Penitenciària

Divuit administracions penitenciàries han participat en el 7è Seminari d’Escoles Europees de Formació Penitenciària (EPTA), celebrat a Barcelona. Les d’Andorra, Armènia, Àustria, Baviera, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, Geòrgia, Irlanda, Itàlia, Noruega, Polònia, Romania, Suècia i Suïssa, sota la presidència de la de Catalunya, són les administracions penitenciàries que han

assistit a aquest seminari, que ha tingut lloc a la seu del CEJFE els dies 25, 26 i 27 de juny.

Els representants d’aquestes administracions han presentat noves experiències relacionades amb la gestió de la seguretat penitenciària així com amb noves metodologies aplicades al camp de la formació.

El CIRE, 25 anys al servei de la reinserció

El CIRE va néixer el 12 de maig de 1989, coincidint amb el moment del traspàs de competències en matèria d’execució penal a la Generalitat de Catalunya. Inicialment, el CIRE s’ocupava dels tallers productius dels centres penitenciaris, més endavant, l’any 2002, el CIRE va ampliar les seves funcions incorporant també els àmbits de la formació en oficis i la inserció. Amb aquesta integració, es va donar peu a la definició d’un model català de reinserció, pel fet de conjugar de forma integral formació, ocupació i inserció (FOI).

Cada any el CIRE forma una mitjana de 2.886 alumnes, dóna feina a 3.884 persones i fa d’intermediari perquè 769 persones signin un contracte de treball a través de la borsa d’inserció. Mitjançant els programes del CIRE, els penats adquireixen els coneixements bàsics d’un ofici i uns hàbits laborals, que esdevenen un instrument per evitar l’exclusió social.

La mostra, presentada al mes de juny, sobre el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció dóna a conèixer, coincidint amb el seu quart de segle de vida, la tasca que aquesta empresa del Departament de Justícia duu a terme amb els interns de les presons de Catalunya. L’exposició “CIRE, l’alternativa responsable. 25 anys” explica l’activitat d’aquesta empresa, mitjançant textos, fotos i vídeos. El relat literari de l’exposició detalla un dia en la vida d’un intern de qualsevol centre penitenciari, en relació amb el CIRE.

rehabilitació.cat

99


9

Agenda jornades, congressos ...

I Jornada de Justícia Terapèutica19 de juny L’objectiu d’aquesta jornada era donar a conèixer els pilars teoricopràctics d’aquest paradigma que estudia el rol de la llei com a agent terapèutic. El punt de partida és que la justícia terapèutica ha de ser entesa com una eina humanitzadora i enriquidora que es preocupa per l’aspecte psicològic, emocional i humà en la creació de la llei, en l’exercici del dret i en el procediment penal.

En aquesta jornada es va analitzar la justícia terapèutica en el context actual des d’un punt de vista jurídic i social, amb la participació com a ponents de magistrats psicòlegs i advocats

Vídeos: http://www.cejfe.tv/ca/ijornadajusticiaterapeutica.aspx.

Jornada Família i Comunitat 19 de juny

L’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) va celebrar al Palau Macaya de Barcelona la primera edició de la Jornada Família i Comunitat: “Entre famílies: creant xarxa”. L’acte, organitzat en motiu del 20è Aniversari de l’Any Internacional de la Família va oferir un espai de debat als més de 120 assistents on reflexionar i compartir experiències d’atenció a les famílies.

I Curs de dinamització de raqueta per a monitors d’educació física i esport 10,11 i 12 de juny, Brians 1

Dotze professionals esportius dels diferents centres han assistit al primer curs de dinamització d’esports de raqueta als centres penitenciaris. Impartit per l’Àrea de Docència de la Federació Catalana de Tennis, a través del seu responsable, Josep Campos, han après diferents variants sobre la dinamització d’esports de raqueta.

Concurs d’art internacional per a interns

L’associació sense ànim de lucre Art in Prison organitza aquest concurs amb el lema ‘Mig metre quadrat de llibertat’ adreçat a homes, dones i joves interns. El termini d’admissió d’obres finalitza el 30 de setembre.

Més informació

VIII Jornada de Treballadors Socials 18 de setembre VIII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris 1 d’octubre

rehabilitació.cat

10


101010


10

Lecturesrecomanades

Hirigoyen, Marie-France. Las nuevas soledades: El reto de las relaciones personales en el mundo de hoy. Barcelona: Paidós, 2013. Sig. 159.922.1 Hir

L’autora d’El acoso moral i El acoso moral en el trabajo parla en aquesta obra dels nous conceptes de soledat, la qual s’ha convertit en un fenomen social d’importància creixent. Les interaccions entre individus són constants, però, paradoxalment, una gran quantitat de persones experimenta un dolorós sentiment d’aïllament. Hirigoyen ens mostra que

aquesta realitat és fruit d’una profunda mutació en les relacions entre homes i dones que encara no ha arribat a la seva fi, i defensa que la soledat pot aportar energia i inspiració.

Stamateas, Bernardo. Vull un canvi: Principis per assolir el teu màxim potencial. Barcelona: Ediciones B, 2013. Sig. 159.923.2 Sta

Són moltes les persones que necessiten un canvi: perquè tenen la sensació que no progressen, perquè passen una crisi de parella, perquè no saben quina és la millor manera d’educar els fills, perquè tenen problemes per relacionar-se amb els altres. En aquest llibre s’ofereixen pautes i

estratègies que permeten alimentar la motivació per generar noves idees, trobar mentors i aprendre d’ells, planificar i liderar els propis projectes, exercitar hàbits i fer passos eficaços per continuar creixent, sortir del conformisme i fer realitat tot allò que s’ha estat esperant.

Barber Burusco, Soledad. Alcance de la prohibición de retroactividad en el ámbito de cumplimiento de la pena de prisión. Madrid: Dykinson, 2014. Sig. 343.8 Bar

La constant reforma penal de l’última dècada ha deixat com a resultat, respecte de les conseqüències jurídiques del delicte, un notable increment de la pena de presó en relació amb altres alternatives, i també importants modificacions en el compliment d’aquesta pena. Alguns aspectes d’aquestes reformes posen en qüestió les exigències de

proporcionalitat, humanitat i orientació de la pena de presó a la reinserció social. Aquest llibre analitza, entre altres qüestions, el fonament de la prohibició de retroactivitat i intenta delimitar-ne l’abast en els preceptes que regulen l’execució de l’empresonament.

Cid, Josep; Ferrer, Marta; Ibáñez, Aina (coord.). De l’execució de penes a la reinserció. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2013. Sig. 343.825 Del

Aquest llibre recull les ponències i els debats del seminari De l’execució de penes a la reinserció, que va tenir lloc al CEJFE els dies 6 i 7 de juny de 2013, els objectius del qual eren fomentar el diàleg i, a través de la reflexió conjunta, fer sorgir noves propostes que millorin la capacitat del nostre sistema d’execució de penes per assolir la reinserció social. El seminari es va estructurar entorn de tres temes: el camí cap a

la llibertat condicional; l’ampliació de l’ús de les mesures penals alternatives a la presó i la supervisió efectiva a la comunitat, i el marc legal i la gestió dels delinqüents d’alt risc.


11


11


111111111111

Els centres destaquem . . .

Els alumnes de GES 2 amb part dels continguts del mòdul de biologia i geologia han elaborat un altre vídeo que recrea un programa de ràdio. Els mateixos alumnes hi han interpretat personatges històrics per explicar les diferents teories sobre l’origen de la vida i l’evolució de les espècies.

3a edició del Torneig de tennis Brians 1 Centre Penitenciari Brians 1

Amb un total de 5 centres penitenciaris participants, Quatre Camins, Brians 2, Lledoners, Joves i Brians 1, com organitzador, es va celebrar el dia 4 de juny la tercera edició del torneig de tennis que organitzen conjuntament la Federació Catalana de Tennis i el mateix centre.

Un total de 32 participants van disputar els partits d’acord amb el sistema de tie-break, i en format eliminatòria.Se’n va proclamar vencedor un dels jugadors de Quatre Camins. En finalitzar la competició es van lliurar premis i diplomes a tots els participants.

DMagazines, audiorelats i videorelats - 28a edició del dMagaZine Universo Cultural, el magazine abierto Centre Penitenciari Quatre Camins

- Free Life Radio Centre Penitenciari de Joves de Barcelona - 2a edició del dMagaZine Juke Box i presentació del portal web - Missatge de pau, esperança i amor a les nenes raptades de Nigèria i a Boko Haram #BringBackOurGirls Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona Experiències TIC a l’Escola Jacint Verdaguer Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona

Un vídeo fet amb la tècnica del stop motion. Per realitzar-lo, l’alumne va haver d’elaborar un story board amb les seqüències de la pel·lícula, fer més de 500 fotografies, seleccionar la música i els efectes, gravar la veu, fer el muntatge de l’àudio i el muntatge final, fent servir els programes Audacity i Movie Maker.

l


12

Setmana del Medi Ambient Centre Penitenciari de Dones de Barcelona

Del 2 al 6 de juny s’ha dut a terme la Setmana del Medi Ambient en diversos espais del centre. En el marc d’aquesta activitat s’ha projectat el documental Home i s’ha obert un debat a l’entorn de les problemàtiques mediambientals que ens afecten.

El taller de salut ha servit de plataforma per abordar les complicacions de salut vinculades al creixement desmesurat de les ciutats, la dificultat d’accés als recursos naturals en diverses regions, les malalties que hi estan associades i la gestió dels residus.

Finalment, el taller de promoció cultural ha iniciat els participants en l’ús del paper maixé i la reutilització de materials quotidians amb finalitats decoratives mitjançant la creació de peixos i estrelles de mar.

Obrint portes, per la inclusió social Centre Penitenciari Brians 2

Al llarg dels mesos de febrer, març i abril, el mòdul 8 del CP Brians 2 ha participat de l’activitat de teràpia assistida amb animals per a persones en risc d’exclusió social, en col·laboració amb l’associació AlPerroVerde.

L’activitat s’ha fet amb 10 voluntaris, distribuïts en parelles triades pels professionals del centre i de l’associació, per evitar que els seus membres tinguessin un vincle estret entre ells i així, fomentar el treball en equip.

Han estat un total de 12 sessions. Cadascuna dividida en tres parts: una més teòrica, una segona part més pràctica i una part final d’avaluació. S’ha valorat l’activitat com molt adient per a interns de centres penitenciaris perquè promou la responsabilitat, el treball en cooperació i el seguiment d’unes pautes.

Laboratori de Creació Audiovisual (LACA) Centre Penitenciari de Joves de Barcelonat

Un dels últims treballs realitzats pel Laboratori de Creació Audiovisual és el curtmetratrge Una i tres llengües. Aquest curtmetratge va sorgir de la convocatòria dels premis Llanterna Digital de la Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida. El Laboratori va guanyar l’edició de 2013 amb el curtmetratge Fàbrica.

Aquest any, amb Una i tres llengües presenten una reflexió sobre l’ús de la llengua i les dificultats de comunicació des de tres punts de vista diferents, amb tres narratives que acaben convergint en la mateixa llengua.

butlleti rehabilitació juliol

Documents