butlletÍ dels museus d'art de barcelona - dipòsit digital … · 2007. 6. 7. · núm. 33...

Núm. 33 FEBRER 1934 VOLUM IV

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUI3LIC. CIÓ DE LÅ JUNTA DE iIIUSEU

EL PRESIDENT MACIÀI L'OBRA DELS MUSEUS

En aquestes ratlles que anem a escriure, hiha d'haver, a més de l'homenatge obligat ala memòria del President mort, el testimonideis qui sabem, com pocs poden saber-ho, totel que l'Honorable Macià va fer en pro del'obra dels nostres Museus d'Art. No és pertant un compliment, ni l'expressió del dol quenosaltres, amb tots els catalans, hem sentit peltraspàs d'aquest home, l'obra i la significa-ció del qual no hem pas de comentar ací ambparaules que serien sobreres dins els generals co-mentaris fets arran de la seva mort.

Ni caurem en la banalitat, poc digna de laseva memòria, presentant -lo ací com un hometocat d'aficions artístiques, ni com especial-ment girat envers les activitats que ens són prò-pies. Macià, cabdill polític abans que tot, teniael sentiment de totalitat de les coses de Cata-lunya, i els Museus d'Art, com a instrument deconservació del patrimoni artístic de la Pàtria,1.i interessaven.

L'adveniment de l'Autonomia i l'elevacióde Macià a la presidència de la Generalitatrestaurada, coincidí amb el moment en quèels nostres Museus tenien plantejat el pro-blema de llur metodització i reinstallació,iniciada des de la caiguda de la Dictadura,en cloure's l'Exposició de Montjuïc. L'obradels Museus, havent estat una de les que iniciàprimerament el catalanisme polític, era i és,entre totes les de Catalunya, la que estava iestà més avançada. Així, en arribar l'Autono-mia, quan tot ha de començar a fer-se, elsMuseus d'Art apareixen fets. Apareixen fets,però cal installar-los, i en venir el nou Governautonòmic, el conseller de Cultura, senyorGassol, i els nous elements de l'Ajuntament,amb Pere Comas presidint la Comissió de

Cultura, fan seus la iniciativa i els plans dela Junta de Museus que, sotmesos a l'alta de-cisió del President, troben en el] no sols unaacollida entusiasta, sinó l'afectuosa sollicituddel que entén tota la valor i tota la importàn-cia de la institució nostra, espigada com era,a l'hora en què calia començar-ho tot.

Mai com en aquests temps les coses avan-çaven amb tanta rapidesa. Els edificis deMontjuïc cedits a la Junta de Museus, elPalau de Pedralbes i els mitjans per a installarallí el nou Museu de les Arts Decoratives,vénen amb afectuosa sollicitud a les nostresmans. La Generalitat, en fer ús de l'edificide la Ciutadella per a installar el Parlament,no oblida que el trasllat ràpid i forçat deisMuseus val diners, i els vota sense regateigs,de manera que pugui fer-se amb la cura queles coses a traslladar demanen. En tots elstràmits, el conseller Gassol i el president Ma-cià no actuen pas d'ofici, sinó com a bonsamics de la institució, davant la qual s'incli-nen perquè ella conserva el tresor espiritualde la . terra i perquè tenen en ella la confiançai el respecte que mereix la seva història ¡larga,activa i eficient. Així, en rebre l'Ajuntamentde Sitges el Museu del «Cau Ferrat», queen morir Santiago Rusiñol li llegava, el pre-sident Macià, d'acord amb el conseller i l'en

-titat propietària, va encomanar l'administraciótècnica a la nostra Junta de Museus.

Apart aquesta prova de confiança, co-neixem per experiència diplomàtica el dringde les respostes que fan els polítics a lespeticions dels tècnics, sempre justificadamentsospitosos de donar massa importància a lesceses que per encàrrec del Govern porten aterme. Sempre cal que els que governen tin-guin amb la visió de conjunt de la vida pú-blica, el sentit de relativitat i de ponderacióque el tècnic, abocat especialment a una acti-vitat vocacional determinada, per massa bon

33'

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Retrat de Francesc Macià, original de Ramon Casas, existental Museu d'Art de Catalunya, de Barcelona

zel pot succeir que perdi. En el dring de lesrespostes del President mort, però, jo us dicque hi havia una sinceritat ben afectuosa perl'obra dels nostres Museus, a través de laqual sentíeu la reconeixença de part d'ell, detot el que els Museus són i volen dir en larealitat constitucional d'un poble històric.

Macià, inclinat principalment de cara a lesrealitats socials actualíssimes, sentia darreraseu tota la història de la Pàtria. El Museu,contingent de les engrunes materials d'aquestpassat històric, l'interessava. Macià, des de lapresidència de la Generalitat, va haver dedonar una gran prova d'aquest interès; unaprova difícil per al polític i gairebé impossibleper al governant d'un país sense hisenda. I nova recular.

Aquesta prova fou l'adquisició de la col-lecció Plandiura, que a l'hora en què va plan-tejar-se i donades les circumstàncies polítiques,econòmiques i socials del moment, sense la

seva autoritat política i moral (més la moralque la política) no s'hauria portat a terme.

Això no és un elogi fúnebre. Això és lapura veritat. Recordem ara, la primera entre-vista del president de la Junta de Museus,Josep Llimona, amb el president Macià i elconseller Gassol, destinada a tractar aquestafer. Plancliura havia fet oferta de venda dela seva collecció al Museu, i el president dela Junta calia que descarregués la gran res-pcnsabilitat que hi havia en acceptar -la o re-butjar-la, en la màxima autoritat de la terra.El conseller Gassol, el president Llimona i jo,informàrem el president Macià del que era laccllecció oferta i del que significava per al patri-moni artístic de la terra. Ens escoltava, i cadavegada que al llarg de la conversa sentia passarels mots expressius de les coses essencials perCatalunya que amb el Museu i amb la collec-ció van compreses, coneixíeu en els seus ullsque les copsava. Macià comprengué des del

34.

i3UTLLETt DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Francesc Macià presidint l'acte de la inauguració del «Cau Ferrat », de Sitges, com a museu públic

primer moment la gravetat de l'afer, des delspunts de vista de la importància que la collec-ció tenia per als catalans i de les dificultats eco-nèmiques i polítiques que la proposada adqui-sició comportava. Tres decisions foren presesja en aquella primera conversa: la de reunirla Junta de Museus, que el President valiasentir; la d'estudiar una solució econòmica, ila de visitar la collecció proposada.

I es varen complir les tres coses. La Juntaes va reunir quinze vegades per a tractar del'afer, i mai no va mancar a la presidència Fran-cesc Macià, que tenia al seu costat l'alcaldede la ciutat, el doctor Jaume Aguadé, portanttot el concurs de l'Ajuntament amb la sevaautoritat, i el senyor Llimona, que hi duiael desig dels catalans de coronar l'obra delsseus Museus artístics. Les converses foren llar-gues, els aspectes de la valoració i de l'ope-ració econòmica llargament sospesats. Quantot era dit, el President feia avançar les cosesproposant una decisió que era acceptada.

Vingueren dies més difícils. Davant les di-ficultats de trobar els diners per a la compra,hauríeu sentit el President de cara amb elsfinanciers, com parlava de les riqueses espiri-tuals que cal que els pobles guardin i com laseva paraula els decidia. Allí on calia unapressió, ja hi era exercint-la, amb un afany devoler resoldre que hem d'agrair-li sempre. En-cara vingueren hores Inés pesades per al Presi-dent, que en aquells dies justament sentia bot-zinejar al peu de les finestres del Palau dela Generalitat els «sense feina», i els filisteus

que retreien la fam del poble davant els dinersque la collecció valia. Transcendit l'afer alcarrer, al moment que l'Ajuntament havia dedecidir la compra, totes les fraccions políti-ques d'acord al Consistori, saltaven per acíper allà unes quantes espurnes del descontentd'elements nombrosos del partit governant.L'hora i les circumstàncies feien la cosa im-popular, molt impopular, i el President, cons-cient del que l'afer significava, el sostenia ambdificultats pel camí de la realització.

La passió agità un xic l'ambient i les mur-muracions corrien. Afer de milions, algú cri-dava «escàndol». El President va atendre elcrit i va indagar. Una tarda érem cridats pre-cipitadament a la Presidència i Macià va dir

-nos: «Em temo que hi hagi llot i podríemsortir-ne tots esquitxats. Dieu al senyor Lli-mona que cal deixar córrer això.» Al capd'una hora, el president de la Junta de Mu-seus era allí per a dir-li: «Senyor President,si hi ha llot, castigueu els culpables. Ni Cata-lunya ni els seus Museus no hi tenen culpa i lapèrdua seria irreparable.» El President restàpensatiu i demanà la nit per a reflexionar iel matí següent per a informar-se. Al migdiasegüent, la Secretaria de la Presidència do-nava una nota pública de la decisió del Pre-sident favorable a l'adquisició de la colleccióPlandiura, que el Govern de la Generalitati l'Ajuntament de Barcelona acordaven.

Fou, doncs, el president Macià, a través deles deliberacions de la Junta de Museus, através de les discussions i actituds dels polítics,

35


a través de les passions i les murmuracions,a través encara de la impopularitat i de l'opi-nió contrària de molts elements del partitd'Esquerra Republicana, la figura central del'afer, la rnà que el tenia, la voluntat que elportà a terme, convençut que a Catalunya liera indispensable la possessió d'aquella parttan important del patrimoni artístic de la terraque la col.lecció Plandiura representava.

Per això diem que el president Macià esti-mava els Museus i, repetim-ho : ço que acís'escriu, no és un elogi fúnebre, sinó la veritatpura.

R. E. P.JOAQUIM FOLCH I TORRES

Director General dels Museus

LA RESTAURACIÓ D'UN

QUADRE D'«EL GRECO»

Un cop terminada la catalogació i reins-tallació del Museu del «Cau Ferrat», i inau-gurat aquest com a museu públic, la Direcciódeis Museus ha començat la seva tasca de con-servació de les obres que s'hi exhibeixen. Laseva atenció es va fixar primerament en la famo-sa tela d'«El Greco» La Magdalena, que pre-sentava un forat de consideració. El director vadisposar que em personés al dit Museu perprocedir a la reparació d'aquest desperfecte.Però un cop allí vaig poder veure que el qua-dre estava tot ell en una situació realmentanómala. En algunes restauracions anteriors,fetes amb pocs coneixements tècnics, la telahavia estat repetidament envernissada i, sobreel vernís, s'havia produït una perillosa crista-llització, per efecte de la temperatura, que allíestà constantment sotmesa a alteracions, moti-vades per la proximitat del mar.

Davant d'aquesta situació, vaig opinar queno era suficient adobar l'esquinç de la tela,sinó que calia traslladar aquesta al taller derestauració del Museu i ací escometre unatotal restauració del quadre, atacant a fonstotes les anomalies que presentés.

No és missió meva parlar de l'obra del fa-mós pintor. El que sí que cm pertoca és d'infor-mar, amb la major atenció possible, sobre el pro-cés de la restauració realitzada en els nostres ta-llers, la qual s'ha inspirat en els principis i enles orientacions que, respecte a aquesta matèria,

ha donat la Direcció dels Museus, al meu en-tendre perfectament encertats.

L'examen de la tela, el bastidor, el vernísi altres materials del quadre, permeten assegu-rar que aquesta obra ha estat moltes vegadesmanipulada; jo diria que la darrera restaura-ció data d'uns cinquanta anys. En aquestaocasió sembla que el quadre degué ésser re-entelat; però en molts llocs la tela pintada nova quedar adherida a la tela reforç o suple-tòria; i això és un defecte capital, car al capde poc temps s'hi fan arrugues grosses, lesquals en cristalli'.zar-se el vernís produeixentalls a la pintura.

L'estat de la pintura autèntica és perfecte.Els defectes que el quadre té provenen de lescauses següents:

1. 1,La tela reforç no era de la qualitatque el cas requeria.

2." Les teles varen ésser adherides ambcola forta (aiguacuit de fuster) .

3." El bastiment era de construcció de-fectuosa i de poca resistència, car nomé3 tenia35 mil.límetres d'amplària. A més a més no te-nia clavilles i per això no podia resistir els movi-ments de contracció i dilatació que, a travésdels anys, experimenta una tela per efecte deles diferèncie> de la temperatura.

4." La successió d'envernissades que, encristal.litzar-se, formen una crosta prou sòlidaque, . en la major part dels casos, ambla seva força de contracció (la qual es pro-dueix no per conjunt, sinó per partícules, puixque és esquerdada) domina l'aglutinant delcolor i àdhuc, algunes vegades, l'aglutinantdel preparat de la tela.

Respecte d'aquests darrera causa, cal tenirpresent que, en la lluita entre el vernís i elsaglutinants, sempre perden aquests, i per això,al final, la tela va fent la seva aparició enalguns llocs del quadre. Aquest mal, però,té un remei preventiu molt eficaç, i consisteixa tenir sempre cura de desenvernissar abansd'envernissar de nou, car és necessari que sobrela pintura mai no hi hagi més que una solacapa de vernís.

Primerament procedírem al reentelatge rea-litzant, damunt la tela i la pintura, totes lesoperacions que poden assegurar la conservaciódel quadre durant un llarg període d'anys.La figura 1 reprodueix el forat i l'estat de latela anteriors a la restauració que acabem defer. La figura 2 reprodueix la mateixa part

36

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

Fig. 1

Fig. 2

37

B UTLLETi DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 3

Fig. 4

38


del quadre, limitada per una ratlla feta da-munt la pintura.

Després entràrem a la delicada part de laneteja. Aquest treball pacient ens ha propor-cionat les seguides emocions de veure com latela d'«El Greco» anava sofrint una joiosatransformació, a mesura que avançava el nostre

llargs i algú es permeté de reformar l'obra delmestre, escurçant-los. En la fotografia obtin-guda abans de la nostra restauració (fig. 3)pot veure's com el dit fou escurçat més d'uncentímetre i com un estuc va destroçar totala mà, perquè havia estat escampat no solspels llocs en els quals mancava color, sinó

Fig. 5

treball. No es tractava solament de veure comsota aquelles taques grogues apareixien els vi-gorosos colors del quadre amb tota aquellagamma de grisos que el carateritzen, sinó deanar descobrint a poc a poc les seves línies au

-téntiques, que dissortadament havien estat esme-nades per algun restaurador inconscient o ex-cessivament atrevit.

La mà dreta de La Magdalena havia estattotalment esmenada. Hoin veu que en altretemps es considerà que els dits eren massa

àdhuc per damunt d'aquells en els quals hihavia pintura en perfecte estat. Així hom potacabar de comprovar-ho amb la figura 4, quereprodueix la mateixa mà després de la res-tauració. A la figura 5 apareix la part deldit restaurat que lia estat fet de nou, li-mitada, també, ben sensiblement, per unaratlla.

El braç i la mà esquerres (fig. 6) havienestat també considerablement malmesos. Sotales pinzellades de l'anterior restaurador han

39


sortit les autèntiques de l'autor. Hom hapogut observar i confirmar que aquestes pinze-llades falsejadores havien tingut per objectetapar uns petits forats produïts per la vellesade la tela: hem pogut constatar que sota pin-zellades brutes d'uns 4 centímetres quadratsno hi havia més que un pic negre del tamanyd'un cap d'agulla.

El dit petit d'aquesta mà havia estat, norestaurat, sinó fet totalment de nou. La in-

Fig. 6

Fig. 8

correcció de línia i de color d'aquesta super-posició destacava justament al bell mig delquadre. La figura 7 presenta, amb la conse-güent ratlla de delimitació, la restauració quehen-i fet en aquest tros. A la figura 8 hompot veure tota la mà i el braç alliberats d'estucsi retocs i retornats a llur bellesa primitiva.

El treball més important, però, realitzat enaquest quadre i on la transformació resultamés remarcable, és en el cap de la figura.A aquest treball delicat, podem dir-ho ambtota joia, hom deu l'haver pogut fer reaparèi-xer amb tot el seu esplendor La Magdalena

Fig. 7

d'«El Greco». En la figura 9, clixé obtingut

40


abans de la restauració, es poden observarles pinzellades i els esucs i retocs que s'hi ha-vien sobreposat i que desfiguraven l'obra finsa l'extrem que, a no ésser pel conjunt de laforma, i el color, s'hauria pogut dubtar de laseva autenticitat. La part superior del caphavia estat brutalment corregida, per rectifi-car, precisament, la forma allargada que ca-racteritza l'obra d'aquest autor. Entorn delcap la tela també havia estat retocada, i,justament, per mà tan inexperta que les pin-zellades donen figures de fulla d'arbre. En

Fig. 9

eliminar totes aquestes superposicions ha apa-regut amb tota netedat i frescor, el fons del cel

amb les formoses tonalitats de l'obra autèn-tica.

En el front i en la galta (fig. 10) hi havientambé unes fortes taques de color que feiencreure que hi havien estat posades per a taparalgun defecte important de l'obra. En éssercurosament eliminades tinguérem la sorpresade veure que tot reapareixia en perfecte estat.És importantíssim el resultat definitiu obtin-gut en la restaur ació del cap de La Magdalena,segons demostra la figura 1 1. Causa veritablesensació comparar les dues fotografies d'aques-ta part. de! quadre. Això fa pensar que possi-

Fig. 10

Fig. 11

41

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 12

Fig. 13

42


Fig. 14

43

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Fig. 15

44'


Fig. 16

45


blement ens esperen grans sorpreses en les res-tauracions de les obres dels nostres Museus,que haurem d'anar fent amb el temps.

L'inconegut autor de la restauració queaquest quadre va sofrir ara deu fer uns cin-quanta anys, es va trobar amb què la tela, perhaver estat netejada, tenia moltes arrugues i,per a dissimular -les, hi va fer pintura de laseva mà. El petit quadrat que hem deixat al'esquerra de la figura 12, certament benbrut, és una resta de la pintura dels núvols,feta a caprici del restaurador, que cobrienbona part del cel, el qual ara apareix en elto ciar de l'original.

La figura 13 reprodueix amb claredat lasignatura de l'autor.

La figura 14 és una reproducció del quadreabans de la restauració que motiva aquest in-forme. Es el conjunt de l'obra amb tot elque he esmentat anteriorment, o sigui les esmenesfetes a través deis anys sobre l'obra original,les quals han esdevingut grosses taques, i elsestucs que havien arribat a donar al quadreun aspecte llastimós.

Malgrat el greu estat en què es trobava elquadre, el treball de restauració ha estat fetamb tanta cura que sols en uns pocs llocs enshem vist obligats a posar estuc nou, o sigui enles dues petites zones blanques que apareixena la mànega, sobre la línia del braç. Lade la part baixa de la mànega i les de lesmans, no són obra nostra, sinó de l'esmentatrestaurador. (Fig. 15.)

Per fi, ens plau donar la reproducció foto-gràfica del quadre d'«El Greco» (fig. 16)tal com aquest ha quedat després de la res-tauració efectuada als nostres tallers. No hiha més que els retocs indispensables pera tapar els desperfectes que perjudicavenla seva total visualitat. Repetim, però, que encada lloc on hi ha retoc, ultra la seva méscurosa entonació, quedarà per sempre més as-senyalat el límit del que nosaltres hem fet,per tal de no perjudicar la integritat de l'obra,de facilitar possibles estudis futurs i d'assentardefinitivament el principi d'honradesa artísticai d'ofici que ha d'imperar per tot arreu en lafeina sempre delicada i responsable de restau-rar les obres dels grans mestres.

MANUEL GRAU I MAS

Restaurador dels Muscos d'Artde Barcelona

DOCTRINA I PRàCTICA DELSRETOCS EN LA RESTAURA-CIÓ DE LA PINTURA ANTIGA

La informació detallada que ens dónaací damunt el nostre estimat company Ma-nuel Grau, restaurador dels Museus, re-latiu a la restauració del quadre d'« ElGreco» del «Cau Ferrat» de Sitges, re-presentant La Magdalena, ens exposa un casen el qual ha estat portada a la pràctica ladoctrina que sobre restauració de pintura an-tiga establí la Conferència d'Experts reunidaper 1'Of fi co Internacional des Musées a París,el 30 i 31 de març de l'any passat.

Els llegidors del nostre BUTLLETÍ (1)

varen ésser informats aleshores de com la Con-ferència s'havia reunit en vistes a la redacciód'un Manual, donant als conservadors de Mu•seus, colleccionistes i marxants, normes pràc-tiques per a la conservació, en tots els aspec-tes, de les pintures que tinguessin en el seupoder. Un dels punts més extensament tractatsen la reunió i sobre el qual es produí un debatintensíssim i molt interessant, fou el que afectaals retocs a fer en les parts dels quadresantics que per diverses causes han desapare-gut. Matèria especialment delicada aquesta,tota l'atenció deis reunits s'hi concentrà afec-tuosament i totes les opinions exposades forenestudiades i debatudes amb un admirable es-per;t d'eficàcia pràctica.

Es comprèn que així fos, per raó que «laqüestió dels retocs» és de les que més pesavenen la decisió de reunir la Conferència. Unatradició secular de restauracions sense control,demanava la determinació d'unes normes, ques'han fet necessàries sobretot des que l'aplica-ció dels raigs Roentgen a l'examen de la pin-tura antiga, han posat en descobert l'extensióque les dites restauracions havien pres damuntd'obres importants, que brillen a les sales d'al-guns dels Museus més anomenats d'Europa.Entre els encarregats de protegir la integritatdel que constitueix, a fi de comptes, el patri-moni artístic de la humanitat, l'alarma es di-fongué fins a posar la giiestió a l'Institut deCooperació Intellectual de la Societat de Na

-cions, a fi que, per mitjà de la seva OficinaInternacional de Museus, intervingués en laqüestió.

i. Vegi's Butlleti dels Museus d'Art de Barcelona n, juliol 19;;

46


Amb aquesta finalitat el 1932 es reuní,convocada per la dita Oficina Internacionalde Museus, la Conferència de Roma, on founomenada la Comissió d'Experts encarregadade fixar en un manual les normes relatives atots els aspectes que la conservació de pintu-res comporta. Aquest manual, a hores d'ara,està en curs de redacció.

No tractarem ací de tots aquests aspectes,sinó únicament, i a propòsit de la restauracióde La Magdalena del «Cau Ferrat», d' «ElGreco», de la doctrina dels «retocs» fixadapels experts de la Conferència de París, queen aquest cas ha estat practicada.

S'entén per «retoc» el refer la part de pin-tura desapareguda de la superfície d'un qua-dre. Per causa d'escrostonament o de foratsa la tela o per altra causa, sovint els quadresantics presenten zones més o menys extensesen les quals la pintura manca. Fins als nostresdes i des de segles, els restauradors resolienel cas cobrint aquestes zones de pintura, bo iimitant el dibuix i l'estil de l'obra autènticaamb l'esperit que la falta no es conegués enabsolut. Així es produïen en alguns casos d'ex-trema habilitlt confusions lamentables, i quanaquesta habilitat mancava, bàrbares clapes depedanteria pictòrica, damunt d'obres d'art ex-celses que tots estem obligas de respectar.

A més a més, el sistema tenia un altre incon-venien ', greu, àdhuc en els casos de màxima per-fecció, i és que fets e!s retocs amb matèria igualque la del quadre restaurat, en el moment de ferla restaura:ió prou s'ajustaven els tons, peròcom sigui que la matèria amb què e_quests retoeses feien no havia fet la mateixa evolució or-gànica que la del quadre, d'aquestes diversi-tats d'estat d'evolució en pervenien, al cap depoc, taques damunt la pintura que no sols de-nunciaven la restauració (cosa que no és capmal) sinó que produïen un mal efecte damuntl'obra d'art, destorbant l'harmonia del seuconjunt i, en definitiva, deshonorant-la.

L'ideal en aquest cri.'eri de restauracionsseguit fins ara ha estat, doncs, de fer indistingi-ble la part retocada de l'autèntica. En el casd'inhabilitat, les con_eqüències ja hem vistquines eren, i en el d'habilitat perfecta, les del'existència d'un confusionisme perillós i per-judicial per als estudis de la història artística,unides a la possible existència d'uns falsifica-

dors eminents que, pel cap baix, creaven unestat de desconfiança i d'alarma lamentable.

I en efecte, el «falsificacionisme» és estèsi ho ha estat més a les darreries del segle XIXi a principis del xx. Hem conegut especialis-tes de la còpia i de la restauració dedicanttota una vida a l'estudi i a la pràctica de latècnica d'un sol gran mestre, que han aconse-guit resultats formidables, difícilment distin

-gibles. La química, ha posat al servei d'aques-tes no sempre nobles empreses, qualitats de pin-tura evolucionada, que són difícils de distingirde la matèria antiga que imiten. En els casosde tècnica molt cuinada (corn era la de Rem-brandt, per exemple) hem vist falsificacions,a títol de còpies, meravellosament fetes, idavant les quals és difícil fins per als més ex-perts, la decisió pel simple examen visual.

La qüestió dels «retocs» en els quadresantics la trobem doncs posada partint de labase que aquests es poden fer indistingiblesd'una manera gairebé perfecta i que, en con-seqüència, desapareixen visiblement de la su-perfície pintada tots els retocs fes damunt elsescrostonate i falles de la pintura, suprimint -se,per tant, el mal efecte visual que aquests pro-dueixen.

En conseqüència, de subsistir el criteri res-taurador predominant fins ara, s`hauria gua-nyat en perfecció i podrien evitar-se les taquesque provenien dels diversos estats d'evolucióde les matèrie, pictòriques del quadre i de lesque el restaurador usava. El conflicte, però, ra-dica en el fet de què, a major perfecció delretoc, major confusicnisme en l'estudi del'obra, el qual exigeix a tot historiador del'art la possibilitat de distingir ço que és au-tèntic de ço que no leo és.

Hi ha en aquest criteri confusionista pocconvenient, però, un pr incipi atendible, que ésel de suprimir de l'obra d'art aquelles taresque no sols la desvaloren, sinó que en algunscasos destrueixen l'harmonia del seu conjunti desorganitzen la seva visió. És evident, queen la pintura renaixentista i barroca, on lesqualitats d'estil i les condicions expressivespredominen, una falla és una interrupció, noja del ritme lineal i estilístic de l'obra, sinóde les sensacions que de la seva contemplacióprovenen. Es evident que una taca blanca enuna mà, o en un braç, o en un rostre, hi fanosa, i que el tapar-la seguint amb rigor lapinzellada del mestre i. el seu resultat en re-

47


latió a les directives del teixit de la tela, comavui e3 fa, no vol dir intentar la reproduccióde l'esperit del mestre (cosa impossible) , sinóevitar que les direccions expressives d'aquestesperit s'interrompin i es desorganitzin davantl'ull de l'espectador.

Però... heus ací que en plena voga d'aquestcriteri (a les darreries del segle Xviii i a prin-

arreu d'Europa la moda restauradora vatica-na, la discreció mancà i la reacció va produir

-se vers la fi del segle xtx, en què braços icaps i mans que deshonoraven els bells mar-bres antics, foren suprimits d'un cop i persempre més.

La solució respectuosa i neta del problema,doncs, fou la de rebre les estàtues tal com el

Fragmeat del retaule de Metre Reixach, al Museu d'Art deCatalunya, abans de la restauració

cipis del xix) , en produir^se les primeres tro-balles de les ruines de l'antiguitat a Hercula-no i a Pompeia i en posar-se de moda les ex-cavacions entorn de Roma, que produïrenmanta collecció d'escultura antiga, el crite-ri fou adoptat per a l'escultura; i ja tenim elsrestauradors d'escultura posant caps nous ibraços nous i mans noves a les estàtues, fun-dant-se aquell famós laboratori del MuseuVaticà que regia l'escultor Canova i on elnostre Damià Campeny va treballar, com adeixeble que era del gran mestre. Seguida

passat ens les donava, i quan avui, en discu-tir-se la qüestió del criteri a seguir en les res-tauracions de la pintura, la retreien com aexemple, uns deien, i amb raó, que en el casde l'escultura es tractava de reconstruccions ique aquestes no són tampoc admissibles en lapintura, és a dir, que no és admissible de ferun cap, un nas, una mà o un braç nou, i queel límit és el que assenyalen aquelles falles ques'escauen dintre les zones closes per lea línieselementals de l'obra on l'esperit del metre esrevela...

48


És clar que hi ha en tot això una part im-ponderable que en cada cas la discreció hade decidir, i que per tant tota obra que esrestauri ha d'ésser sotmesa, a més del criteridel practicant de la restauració, al del crítichistoriador de l'art que posa en cada cas elsconflictes d'ordre espiritual i estilístic que en elpunt concret de l'obra a restaurar es plantegen.

i en la pràctica el sistema resolt. El sistema ésexactament el que es segueix en l'escultura,ço és, rebre les obres d'art tal com el passatens les dóna. Posseïdors d'una collecció vergede retocs, ens consideraríem, de cara a l'esde-venidor, responsables de tota cosa que afectésa la integritat de les obres d'art, que ens hanestat donades a conservar; tant en el que

Fragment del retaule de Mestre Reixach, després de la restauració

I en conseqüència, les normes pràctiques ques'intenten dcnar en el Manual que la Comissiód'Experts ara redacta, heu-vos-les ací compro-meses entre uns imponderables, de la regió delsqual; convenia sortir, si realment es volia queles directrius donades en ell tinguessin una efi-càcia real i positiva.

Y :

Quant a nosaltres, en el que toca a la nos-tra collecció de primitius, tenim en la doctrina

d'elles pogués mancar com en el que inútil-ment s'hi pogués afegir. Les falles, en els re-taules de la nostra ccllecció, per tant, restaranvisibles, entonada la superfície de cada unad'elles d'un color que no contrasti amb els tonsenvironants, però sense dibuix ni modelat decap mena, de manera que l'espectador puguiveure-les (amb el menor perjudici de l'efectede l'obra) i que l'estudiós pugui constatar-les.

Aquest sistema practicat amb tot rigor enel nostre Laboratori de Restauració, fou elque presentàrem a la Conferència d'Experts

49


de París, com un principi des;tjable. De laseva aplicació en vàrem donar en fotografiaalgunes mostres eloqüents, d'entre les qualshem escollit les fotografies ací publicades. LaConferència l'estudià amb atenció i el declarà,quant a la pintura de primitius, modèlic; peròen el món no tot són primitius, i al costatd'aquest sistema, el criteri dels retocs indistin-

sense extensions fora d'elles, ni a títol d'es-fumats destinats a dissimular la línia d'unióentre la part retocada i la part autèntica, cosaque el restaurador hàbil pot resoldre avui senseacudir-hi.

Encara ens cal dir que la defensa es fona-menta en principis que algunes vegades són decaràcter negatiu, com els següents: I. Que

Fragment del retaule de Mestre Cascó, al Museu d'Art de Catalunya,abans de la restauració

gibles, fou defensat, i raonadament defensat,per homes eminents i responsables, per bé queentre ells hi predominaven els restauradors pràc-tics i hi eren en minoria els historiadors del'art.

La defensa del retoc indistingible fou feta,però, atenuant el seu rigor i suprimint la sevaaplicació en tot el que pogués ésser una re-construcció. El retoc indistingible, en conse-qüència, era defensat en la part estricta demanques de poca extensió en la pintura i li-mitat al perímetre matemàtic de les falles,

tot retoc és avui identificable a base dels raigaRoentgen. II. Que tot retoc pot ésser fet da-munt una coberta, que separi la zona autènticade la retocada i per tant suprimit sense per-judici de la primera; i III. Que el retoc avuipot fer-se amb matèria pictòrica en estat or

-gànic igual al de la matèria antiga, i per tant,sense perill que a l'avenir apareguin taques decolor divers a la superfície de l'obra retocada.Quant als principis positius, cal dir que algund'ells té veritable importància, i especialmenten té aquell que exposant la condició natura-

50


lista i expressivista de la pintura del Renai-xement i del període barroc, declara que aques-ta mateixa condició fa difícilment suportables(com un primitiu suporta, i més un primitiunostre) les clapes de les zones destruïdes. Enefecte, cal convenir que en un quadre flamencd'interès ambientista i anecdòtic, o en unquadre italià, d'interès dàctil, aquestes taques

malmesa, el sistema de retocs invisibles té, enla pintura humanista del Renaixement ençà,una profunda raó d'ésser.

Així doncs, quant als primitius, era admèsel sistema purista practicat per nosaltres, car,de fet, representa la pràctica dins la pinturade l'únic que s'ha judicat acceptable en l'es-cultura. No interessa per a l'estudi del passat

Fragment del retaule restaurat de Mestre Gascó, al Museud'Art de Catalunya

produeixen un desordre tal en la contemplacióde l'obra, que gairebé equival a destruir dueso tres de les seves cinc o sis qualitats fona-mentals.

I no obstant, cal dir que des del punt devista purità és molt menys delicat de refer unamà o un brocat d'una figura de retaule de Ver-gós, que un fragment d'ambient d'un quadre deWouwerman o la qualitat d'un cos nu del «Ti-zià» ; molt més sacríleg, diríem... I de fet, en lapràctica hom ha de reconèixer que, des delpunt de vista de la reorganització de l'obra

(almenys de cara als nostre3 materials) res mésdel que el passat ens ha llegat. La part defruïció estètica davant l'obra destruïda, evi-dentment es pot ressentir de les falles, però noés missió nostra de refer l'inexistent.

L'obra pictórica humanista del Renaixe-ment i dels temps moderns s'oposa però aaquesta doctrina amb tota la força de realitatdels seus valors íntims i substancials. La con-dició dàctil i sensacionista de les coses figura-des, l'estat de vida copsat i retingut per l'ar-tista en la tela pintada, evidentment demanen

51

LSUTLLETI DELS MUSEUS D'ART ilE BARCELONA

al restaurador un mètode distint, si vol evitarla desaparició de l'«encís» que l'obra d'artcomporta, en tant que concreció d'un estat devida., la sensació de la qual s'esfuma, a ladenúncia (per les falles visibles de la pintura)de la seva condició material figurativa.

Doncs ?...

La norma general per a resoldre el con-flicte, fou proposada a base d'una fórmula queatengué; de manera plena els dos aspectes, enaparença oposats, de la qüestió, i aquesta fór-mula fou la d'establir la visibilitat del retoca certa distància, de faisó que, salvant lesdesharmonies procedents de la desorganitzacióvisual que una falla determina en un quadre,pugui a simple vista constatar-se què hi ha deretoc i què hi ha d'autèntic. El retoc, doncs,serà visible en el quadre, a vint centímetres del'espectador. D'allí enrera, els inconvenientsexposats pels partidaris del retoc invisible essalvaran; d'allí endavant, ela inconvenients ex-posats pels partidaris del retoc visible, es sal-varan també, i encara l'acord fou pres de re-comanar que als catàlegs dels Museus es facinconstar els retocs i s'inviti el visitant a exami-nar-los.

Acceptada la fórmula i practicant en elsnostres primitius el sistema purista judicat bo,de deixar les falles visibles, volguérem assajarla solució donada per la pintura humanista delRenaixement i dels temps moderns, en la pràc-tica cl'un cas concret, i a tal fi proposàrem alnostre company Manuel Grau, restauradordels nostres Museus d'Art, de restaurar elquadre de La Magdalena d'«El Greco» del«Cau Ferrat», que pel seu estat demanavauna seriosa neteja i una restauració conscien-ciosa.

Ja ha explicat el nostre amic com lea portata la pràctica la neteja i com ha llevat delquadre totes les noses de retoc que desfigura-ven aquesta magnífica pintura fins a desvalo-ritzar-la en un setanta per cent de la seva ca-tegoria real. Quan va arribar el moment de ferels retocs i de fer-los visibles, l'enginy delncstre company trobà una solució que consi-derem magnífica, i que respon exactament ala fórmula dels retocs visibles a vint centíme-tres de distància, propugnada per la Confe-rència d'Experts de París, la qual solució con-

sisteix a delimitar, d'una manera matemàtica,el perímetre de la falla a base d'una ratllafiníssima feta amb punxó damunt el nou estucque ocupa aquell i. colorint-la lleument, fent,clins de l'indicat perímetre, el retoc de tipus in-distingible, de manera que l'ull de l'espectador,en recular i perdre de vista la línia delimitant,recuperi el ritme estilístic de l'obra i l'orga-nització general de tots els seus elements, quela falla podria interrompre.

Cal dir que la fórmula pràctica trobada pelnostre company, així com el treball pacient iintel.ligent d'imitació perfecta de les direccionsmaterials de la tècnica d'« El Greco», en lapart declaradament reconstruïda, fan honor al'amic Grau i al Professor Pellicioli, de la Pi-nacoteca Brera de Milà, 'sota la direcció delqual va formar-se el restaurador dels nostresMuseus d'Art. Altrament és aquest entre nos-aire;, i potser arreu, el primer intent de portara la pràctica la solució propasada per la Con-ferència d'Experts del 1933 a París, quanta la qüestió dels retocs en la pintura renaixen-tista.

JOAQUIM FOLCH i TORRESDirector General dels Museus

L'EXPOSICIó DEL NU OR

-GANITZADA PEL CÍRCOLARTÍSTIC

Lector enLuriasta de León Bloy com jo sóc— i vull parlar en primera persona del singu-lar (contra el meu costum) al llarg d'aquestescrit per tal d'evitar tot equívoc —, no cmcanso de llegir i rellegir la seva novella cabdalLa Femme pauvre, «episadi contemporani»,com el seu autor la titula; i porto gravadesal cor no solament les conclusions del llibre— «Tot el que ve és adorable»; «No s'entraal Paradís demà, ni demà passat, ni al capde deu anys: s'hi entra avui, quan s'és pobrei crucificat»; «No hi ha més que una tristesa:és el no ésser sants» —, ans també alguns delsllargs paràgrafs de gran transcendència queconté, i recordo que quan la protagonista,Clotilde Maréchal, després de la seva vergo-nyosa caiguda i l'enèrgic intent de redreçar-se,es veu forçada a treballar de model, Bloy prenuna d'aquelles embranzides prodigioses en lesquals és mestre i, amb teologal lirisme, aixíargumenta:

52


^i..r

` 1 ^

f.

i

LL11.'

Dibuix de Ramon Planella(Barcelona, 1783- Roma, 1819)

Aportació del Museu d'Art de Catalunyaa l'Exposició dei Nu

«Un model de taller! ¿Podia ésser possi-ble? Amb tot, ella havia ben bé promès quecap home, en endavant, mai més no la veuria.Però els pobres no posseeixen ni tan sols elpropi cos, i quan ells jeuen en els hospitalsdesprés que l'ànima en ple desesper s'ha es-capolit, els cossos llatzerats i preciosos en viaa l'eternal Resurrecció — oh dolorós Cris! -són emportats sense creu ni oracions, lluny dela vostra església i dels vostres altars, llunyd'aquests consoladors miralls on els vostresAmics hi són representats, per a servir, com lescarcasses dels animals immunds, a les profana-cions inútils dels corbs de la ciència humana.

» ¡ La llei dels miseriosos ja n'és de dura,en veritat! ¡És del tot impossible, doncs, queuna noia indigent escapi, d'una manera oaltra, a la prostitució!

» ¡ Car en fi, que ella vengui el seu cos, la

nuesa del seu cos, per una cosa o per una altra,és ben bé sempre la prostitució! Els ulls delshomes són tan devoradors com les seves mansimpures, i el que els pintors fan passar sobrellurs teles, és el pudor mateix de què ha calgutrenegar per a servir de model.

»Sí, certament, el pudor mateix. Se'ls dónaaixò, als artistes, per quatre diners. Se'lsven precisament la única cosa que té el pesjust d'un rescat en la balança on el Creadorequilibra les seves nebuloses... ¿No compren-drem que això és encara més baix que el quecomunament s'anoinena la prostitució?

»Degotejant de perles o bé de pelleringues,el vestit de la dona no és un vel ordinari. Ésun símbol ben místic de la impenetrable Sa-viesa on l'Amor futur s'ha embolcallat.

»Només l'amor té el dret de despullar-se,i la nuesa que ell no ha permès és sempre unatraïció. No obstant, la darrera de les prosti-tutes podrà sempre reclamar de la Justíciamés rigorosa, allegant que després de tot ellano ha desnatur alitzat la seva essència i que

Dibuix de Ramon Martí i Alsina1 Barcelona, 1826-1894)

Aportació del Museu d'Art de Catalunyaa l'Exposició del Nu

53


Bas..

Dibuix de Manuel Tramulles (Barcelona, 1715-1791 )Aportació del Museu d'Art de Catalunya a l'Exposició del Nu

Dibuix de Francesco Mazzola, dit «II Parmigianino » (Parma, 1503-Casalmaggiore, 1540)Aportació del Museu d'Art de Catalunya a l'Exposició del Ntu

54


les santes imatges no han estat desplaçadesper ella, puix que ella no era més que unsimulacre de la dona a la devoció d'un simu-lacre de l'amor. La natura mateixa de laillusió que ella oferí als homes pot, en desesperde causa, arrencar de Déu el seu perdó.

»La professió de model, al contrari, des-titueix la dona completament i l'exila de la

general dels Museus d'Art de Barcelona m'haencarregat a mi, funcionari dels esmentatsMuseus. El pensament de Bloy informa lameva abstenció de dibuixar i pintar figura nua,per respecte a la dignitat humana del model.No vaig fer irradiar absolutament aquestaideologia fins a la crítica artística, quan coma crític artístic temps enrera vaig actuar, ni

Dibuix de Damià Campeny (Mataró, 1771 -Sant Gervasi, 1855)Aportació del Museu d'Art de Catalunya a l'Exposició del Nu

seva personalitat, per relegar-la als llims dela més tenebrosa inconsciència.

»Clotilde, segurament, no raonava aquestescoses, però la seva ànima viva li en donavala iniu'ició ben clara. Si aquest abandonamentde la seva pròpia carn podia ésser sense pecat,¿com avalar el fàstic d'una innocència més de-gradant, li semblava, que el pecat mateix ?»

La transcripció és un xic llarga i bon trosmés lluminosa: jo he volgut que encapçalésaquestes ratlles sobre l'Exposició del Nu,aquest breu comentari que el senyor director

tan sols se m'ha acudit exposar-la quan s'hainiciat l'estudi del nu en una escola artística on,com a professor, intervinc.

Jo sé que l'estudi del nu dintre les aulesacadèmiques ha vingut practicant -se a l'Es-cola de Belles Arts de Barcelona d'ençà dela creació dels ensenyaments artístics per laJunta de Comerç: la forma, les propor-cions i el bleixar de la vida, enlloc comen el cos humà han estat estudiats. Elsjoves que de l'Escola surten, encara estroben empesos per la disciplina del nu, i

55


Dibuix de Pau Montaña (pintor barceloní del segles XVIII- XIX)Aportació del Museu d'Art de Catalunya a l'Exposició del Nu

quin, ja lliures de les imposicions del mestrat-ge, novament l'estudien en el recollit obrador,ale hores es manifesten les interpretacions for-mals i els espirituals sentits, aquests darrers,vulgues no vulgues, rebent influències d'emo-cions les més pregones. Cada any els resultatsde l'últim curs en els estudiants de Llotja estroben referits essencialment als cystudis delnu; i essent el nu la màxima disciplina decaràcter artístic de l'Escola, equina cosa téd'estrany que en convocar-se, a Barcelona,una exposició-concurs d'escultures, pintures idibuixos basats en aquest tema s'hi donessinels artistes de bona fe i fessin esforços enormes— com quasi mai no sol passar — per la re-eixida?

La falla inicial d'aquest concurs, d'un temade si abocat a l'equívoc, es troba ja en l'en-titat organitzadora, tant com entitat artísticaentitat recreativa, la festa major de la qual

és, tots els anys p-,r Carnestoltes, un ball dedisfresses dintre la tradició d'El Gavi lán. Elsegon punt del tot feble — i més que feble:repulsiu — és la conferència preparatòria quedonà José Francés, escorrent -se en la sevaapologia des del nu representat al nu vivent.

Aquestes circumstàncies justificaren les se-renes escomeses de Ramon Rucabado, a lesquals va contestar el Comitè organitzador del'Exposició del Nu que es comprometia a res-pondre de la dignitat de l'acte. Amb tot, laforma en què l'Exposició del Nu actualments'anuncia — amb lèxic propi de les propa-gandes d'espectacles obscens — donen a Ru-cabado la raó de no haver fet una treva en lacampanya.

Formen l'Exposició del Nu un grup retros-pectiu i un grup d'obres nombroses d'artistesvivents. Consta la primera part principalment

W


Dibuix de Francesc Agustín ( Barcelona, 1753 - Utrera, 1800 )Aportació del Museu d'Art de Catalunya a l'Exposició del Nu

de dibuixos: n'hi ha una sèrie de Vicenç Ló-pez, alguns de Fortuny, set pertanyens alMuseu d'Art de Catalunya, i una enèr-gica «acadèmia» de Nonell; de pinturesd'artistes morts n'hi figuren de Martí iAlsina, de Casas, de Francesc Vayreda i deFortuny donant fe a la signatura versemblant-ment falsa però més aviat de Martí i Alsinaencara segons el judici solvent d'una persona enalt grau coneixedora de l'obra de Martí. Hiha també, en una vitrina, algunes escultures delsdos Vallmitjana, essent hàbil i graciosa sobretotla figureta -esbós per a l'estàtua d'Isabel IImostrant el seu fill, que està exposada al Museude les Arts Decoratives, a Pedralbes.

La part moderna ve constituida per un nom-bre considerable de pintures, alguns dibuixos

i molt poques escultures. Gràcies a la tascadura i noble del jurat d'admissió, no es trobenen el recull exposat ni obres de valor artístic

nul ni obres intencionadament pornogràfiques.Els artistes han respost amb puresa d'intenció,sense que amb aquesta frase es vulgui dir quemai el subconscient no s'interposi, ni tampocque arreu plani aquell honest sentit de l'har-monia pictòrica que actuava, antany, entre al-tres coses, de depilatori indefugible.

Ja he fet referència a l'extraordinari esforçque les obres de la majoria d'artistes repre-senten: a vegades pintors que no havien passatfins ara del simple badegó o bé del bust- retrat,es llancen plenament a l'estudi més complet imetòdic del nu, desitjosos de resoldre gransprobleme3 cromàtics. No havent d'ésser aquestescrit un comentan crític detallat, no analitzaréles pintures, estàtues i dibuixos que a l'Expo-sició del Nu s'exposen; vull només donar, coma excepció, el nom d'un jove artista — perso-nalment inconegut — que a mi ja m'encuriosiade temps ha i que a l'Exposició presenta dues

57


teles amb figures molt sòbries i precises: An-toni García Morales, nat a San Sebastián el7 de setembre del 1910, amb estudis cursatsa Madrid i a Barcelona, i amb una figura denoieta — a la mina de plom — formant partde la galeria de dibuixos que imminentments'ha d'installar al Museu d'Art de Catalunya.

Segons el catàleg, han presentat obres aaquesta Exposició els senyors següents:

D'Escultura: E. Clarassó, Ll. Montané,L. Causaràs, J. Cardellà, J. M. Giménez,Camil Fàbregas, Josep Viladomat, MartíLlauradó, J. Martrús, Miquel Paredes, Jos °pClarà (fora de concurs) , Enric Monjo, i Bosch.

De Dibuix: Rafael Estrany, MarquésPuig, Carmel Davalillo, Gil Sala, Joan Gil,Orihuel, Joan Commeleran, J. Soler Puig,Díaz Costa, Serrano, Montserrat Fargas, iJ. Granyé.

De Litografia: Antoni 011é Pinell.

Un aspecte de la secció retrospectiva de l'Exposició del Nu

De Pintura: Archie Gittes, Alfred Opisso,Pere Daura, F. Permon, S. Ortiga, F. Serra,Grau Sala, Bècquer, Daniel Serra, MiquelFarré, Lluís Muntané, Solé Boyls, Teixidó,Vidal Galicia, García, Antoni Vila Arrufat,Ernest Santasusagna, Josep Puigdengolas,Cases, J. Fabregat, Camps Ribera, Josep Prim,J. Amat, Antoni Mataró, Carme Cortès,Créixems, Antoni Costa, Th. Benedict, Jo-nes, RuperL Sanchiz, Bergnes, Laureà Ba-rrau, J. Soler Puig, S. Mikoumo, Oliaga,Ramon Calsina, Riu, J. Orihuel, Gustau Co-chet, E. Porta, Gastó, J. Mombrú, VidalRolland, Laporta Astort, Gerard Carbonell,P. Segimon, Mary Taylor, Teresa Condemi-nas, F. Canyellas, Martí Gras, Joan Gil,Casas Abarca (fora de concurs) i J. Roviras.

De Gravat al boix: Antoni 011é Pinell.De Gravat a l'aiguafort: Pere Riu.

L'Exposició va ésser inaugurada oficialmentel cha 15 de desembre a les cinc de la tarda.A l'acte lit va assistir l'honorable presidentde la Generalitat senyor Francesc Macià. Percert que aquest fou el darrer acte públic aquè va assistir en funcions del seu càrrec, perhaver-se agreujada tot seguit la malaltia que tin-gué al cap de pocs dies un desenllaç fatal.Hi havia també el conseller de Cultura de laGeneralitat senyor Ventura Gassol, l'alcaldede la ciutat doctor Jaume Aguadé, altres auto-ritats i nombroses representacions de les entitatsartístiques i culturals de Barcelona.

58


En nom de l'entitat organitzadora va pro-nunciar en primer lloc un discurs el seu pre-sident senyor Pere Casas Abarca. Glossà se-gons el seu criteri el que era i representavael nu en l'obra d'art; donà les gràcies atots els que havien contribuit a la celebracióde l'Exposició i molt especialment a les cor

-poracions oficials que hi havien prestat llur pa-trocini, a la Junta de Museus que hi havia fetuna aportació important i als particulars quel'havien enriquida amb obres de llur propietat.

El senyor Gassol en nom de la Generalitati també del senyor alcalde va contestar al dis-curs del senyor Casas Abarca remarcant l'es-forç que havien realitzat els nostres artistes pera respondre a la iniciativa del Círcol Artístic,assenyalant la importància del moviment pic

-tòric a Catalunya i, finalment, donant perinaugurada oficialment l'Exposició.

Acte seguit la comitiva oficial va visitar lesdiferents sales de l'Exposició.

Al cap de pocs dies la Junta de Museus,complint un acord que en ocasió d'anunciar-seaquesta Exposició havia pres a requerimentdels seus organitzadors, per mitjà de la po-nència nomenada a l'efecte, va procedir a es-collir alunes obres que li seran proposades pera ésser adquirides.

Aquestes són: Pintura: Antoni Mataró iAntoni García. Escultura: Enric Monjo. Di-buix: J. Solé i Puig.

Tres dies després el Jurat de l'Exposicióva atorgar els següents premis a les obres elsautors dels quals s'indiquen:

Premis en metàllic :Pintura: Antoni Vila Arrufat, Josep Puig-

dengolas, J. Fabregat, Teresa Condominas,Lluís Montaner, J. Amat, R. Laporta Astort,Alfred Opisso, J. Mombrú, Créixems, Mi-quel Ferrer, J. Prim, E. Santasusagna, iA. Vidal Rolland.

Escultura: J. Viladomat, M. Llauradó,M. Paredes, E. Clarassó i J. Martrús.

Premis extraordinaris:Antoni 011er Pinell, J. M. Marqués Puig,

J. Bosch, Martí Gras, Grau Sala i GerardCarbonell.

A l'hora en què escrivim aquestes líniesl'Exposició segueix oberta al públic.

JOSEP -F. RÀFOLS

UN ACORD RELATIU

AL MUSEU DE POBLET

La Junta de Museus, en la seva reunió del4 de desembre darrer, va assabentar-se oficial-ment de la formació, a Poblet, d'un Museude les obres i fragments artístics que havienpertangut a aquell Monestir, i de la tascacomplementària que realitza el Patronat queen té cura, consistent en la recopilació delsmaterials que, essent de la mateixa procedèn-cia, poden rendir una utilitat per a la recons-trucció en curs del famós monument.

I atenent que havia de collaborar, per laseva banda, a aquesta empresa tan assenya-dament iniciada, car Poblet és una joia ar-quitectònica l'esplendor de la qual honora aCatalunya tota, la Junta de Museus prenguél'acord d'aportar a l'esmentat Museu de Po-blet els exemplars escultòrics que posseeixprocedents d'aquell cenobi, per tal que con-tribueixin a l'interès i a l'enr iquiment de lescolleccions que, en bell conjunt harmònic,s'aplegaran de nou dins el clos secular d'onforen tretes.

UNA VISITA A LES OBRESDEL PALAU NACIONAL

El dia 25 del passat mes de novembrevaren visitar les obres d'installació del Museuque s'estan fent al Palau Nacional, un grupd'artistes catalans que s'interessen vivamentper la sort dels nostres Museus.

Hi havia entre ells els senyors Josep Du-nyach, Francesc Labarta, Manuel Humbert,Jaume Llongueras, Olaguer Junyent, EnricCasanovas, Domènec Carles, J. Porta i d'al-tres, ultra els senyors Luís Plandiura i G.Ho mar.

Els visitants foren acompanyats pel direc-tor dels Museus senyor Folch i Torres i l'ar-quitecte inspector de les obres senyor Raven-tós, que donaren tota mena d'explicacionssobre les obres realitzades i les que falten ferper a procedir a la definitiva installació deisexemplars que seran exhibits al Palau Nacio-nal i formaran el Museu d'Art de Catalunya.

El president de la nostra Junta, senyor Lli-mona, excusà la seva assistència per trobar-seindisposat.

59


LES PUBLICACIONS DEL

GABINET NUMISMÀTIC DE

CATALUNYA I LES OPINIONSDELS NUMISMàTICS I AR-

QUEÒLEGS

Els dos fulletons (1) que el nostre companyJ. Amorós, conservador del Gabinet Numis-màtic de Catalunya, ha publicat començantla sèrie de monografies referents a qüestionsnumismàtiques de la nostra terra, han meres-cut càlides lloances i judicis positius, als queavui incloem els més substanciosos dels rebutsfins ara. Comencem pel del professor doctorLluís Gonzalvo, que va ésser mestre del nostrecompany i que parla a l'antic deixeble coma mestre analitzador.

Professor doctor Lluís Gonzalvo, catedràticd'Arqueologia i Numismàtica a la Universitatde València: «El seu treball és de veritablevalor científic, posat que, malgrat pugui ésseren l'esdevenidor modificada alguna de les se-ves conclusions — puix que ço és sempreel camí de la ciència —, crec que ha arribatvostè al límit que avui és possible aconseguir.La seva tècnica i la dialèctica són irreprotxa-bles. Ha fet l'estudi que calia fer-se, posanta l'abast del numismàtic les qüestions econò-miques, polítiques i socials, i les tècniques in-dustrials i artístiques reflectides per accidens.De tot això ha sabut vostè extreure un granfruit, acreditant la seva ciència d'investigadori, a 1'ensems, la seva fina percepció d'artista.»

F. Mateu Llopis, adjunt al Monetari delMuseu Arqueològic Nacional de Madrid:«Crec, amb tota sinceritat, que d'un tema en-vel lit ha fet vostè una obra molt nova. M'en-tusiasma el mètode seguit, l'anàlisi de les tro

-bailes, les taules i tota la part gràfica docu-mental. Espero el nou estudi que vostè prometreferent a les monedes de 1'hansa que, amb elque ja tindrà fet, exposarà amb nous mètodesaquestes qüestions tan importants.»

Professor doctor A. García Bellido, cate-dràtic d'Arqueologia a la Universitat de Ma-drid: «Precisament he de tractar en unsmeus estudis aquests temes de les relacions dei'art grec a Espanya amb l'art siracusà i em

t. 11 D'una troballa de monedes emporitanes i la possible cro-nologia de les monedes d'Empúries u (núm. t de la sIrie A. Bar-celona, 1933)-o Les dracmes emporitanes a (núm. 2 de la sIrie A.Barcelona, 1933)•

felicito que me'ls doni ja resolts tan ma-gistralment.»

P. Le Gentilhomme, adjunt al Departa-ment de Medalles i Antics de la BibliothèqueNationale de París: «... els vostres interes-sants estudis, treballs d'una claredat i d'unmètode tan rigorós que honoren la vostra pro-funda erudició.»

Jean Babelon, conservador del Gabinet deMedalles de la 13ibliothèque Nationale deParís: «... els savis estudis del vostre collegacatalà han pres ja un lloc a la nostra Biblio,teca numismàtica, per al nostre més granprofit.»

Senador Paolo Orsi, intendent en cap de lesAntiguitats de Sicília i director del Museu deSiracusa: «... els seus dos valuosos fulletons,tan interessants per a la història de les relacionsde Siracusa. Els inclouré, parlant d'ells, enuna propera bibliografia histórico-arqueológicade Sicília.»

Cast M. del Rivero, conservador del Mo-netari del Museu Arqueològic Nacional deMadrid: «... els seus per tots conceptes va-luosos treballs.»

Semblants paraules i judicis han adreçat elssegüents numismàtics i arqueòlegs: George Hill,director del British Museum; J. Hallan,cap del Departament de Monedes i Medallesdel British Museum; profesor doctor J.Ferrándiz, catedràtic de Numismàtica a laUniversitat de Madrid; professor H. Ober-maier, catedràtic d'Arqueologia a la Univer-sitat de Madrid.

Fins ara han promès publicar recensions endiverses revistes numismàtiques d'Europa, elssegüents homes de ciència: doctor TassiloOffmann, d'Alemanya; Víctor Tourner, deBèlgica; A. Dieudonné, de França; J. Hallan,d'Anglaterra; Furio Lenzi, d'Itàlia; professordoctor J. Ferrándiz, de Madrid. En unapropera notícia inclourem extracte d'aquestesrecensions sobre les monografies del companyreferents a la numismàtica de la nostra terra.

Ens és grat testimoniar al nostre estimatcompany senyor Amorós la més afectuosaenhorabona per l'acollença que els seus treballshan merescut de les prestigioses personalitatsesmentades.

60


BIBLIOGRAFIA

MUSEO DEL PRADO. CATÁLOGO. — Ma-drid, MCMXXXIII.

Mentre s'està preparant el gran catàleg enmolts volums del cabdal Museu madrileny,s'ha posat a la venda un dens catàleg manual,anònim, per bé' que el pes i la responsabilitatde l'obra corresponguin principalment al se-nyor F. J. Sánchez Cantón. Han collaboratamb ell, en diferents treballs relacionats ambel catàleg, els senyors Juan Allende-Salazar,Pedro Beroqui, Diego Angulo, Enrique La-fuente, Juan Camón, Luis Vázquez de Par-ga, Fernando Jiménez Placer i José Gavira.Aportaren també llurs coneixemen`s, invitatspel Patronat del Museu del Prado, i en rela-ció amb grups especial3 de les escoles estran-geres, els tractadistes senyors Bernard Beren-son (pertocant a la pintura italiana del Renai-xement) , George Hulin de Loo i Max Fried-lànder (pertocant als primitius flamencs) , Her-mann Voss (pertocant als «manieristes» i alsbarrocs) i Marcel Nicolle (pertocant a la pin-tura francesa).

De resultes d'aquesta labor conjunta, s'harefet el catàleg del Prado, ja en alt grauenvellides com estaven les edicions del de Ma-drazo, per més correccions i additaments ques'hi anaren fent.

Sánchez Cantón ha volgut donar mitjançantaquest catàleg les dades que, essencialment,volen ésser conegudes per tot visitant de cultu-ra mitja en trobar-se davant de les obres queen un Museu s'exhibeixen: tema, autor i data.Els temes s'expressen en el nou catàleg moltespecificadament, amb precises dades històri-ques quan a història es refereixen, amb dadesbiogràfiques si es tracta de retrats. Amb re-ferència a l'autor; s'hi anoten les dades denaixement i defunció, el llcc on es conservenels estudis per a la pintura exposada i les rè-pliques que d'aquesta pintura s'hagin fet. Ladata de l'obra no es limita tampoc a unguarisme pelat, sinó que es completa ambtota la història que de l'obra es conegui: llocssuccessius on havia estat, època i forma de laseva entrada al Prado.

El catàleg té totes les taules més adientsper al seu bon maneig, entre aquestes, una decorrespondència entre la numeració donada a

les obres per Madrazo i la del 1910. És gai-rebé complet, mancant-hi només la descrip-ció dels objectes que constitueixen el dit tesorodel Delfín, els dibuixos de Goya, les medallesi monedes del llegat Pau Bosch, els dibuixosdel fons antic del Museu, i el que formal'herència Fernández-Durán; d'aquestes sec-cions hi ha el propòsit de publicar apèndixsque el completin.

Precedeix el catàleg una acurada històriade tots els del Museu eixits precedentment;bona aportació bibliogràfica.

J.-F. R.

EL LIBRO DE ARTE EN ESPAÑA. Catálogo dela Exposición del Libro Español en BuenosAires. Madrid, Blass, S. A., 1933.

Per iniciativa de la Comissió organitzadorade l'Exposición del Libro Español, celebra-da l'any 1932 a Buenos Aires, acaba de pu-blicar-se el catàleg d'una selecció de ¡libres,antics i moderns, manuscrits, gravats i relli-gadures, que hi foren exhibits.

Es un bell ¡libre estampat amb tipus Ibarra.i enriquit per valuoses reproduccions que en-capçalen, a manera de pòrtic, unes notícieshistòriques sobre l'evolució del llibre artística Espanya, signades per bibliòfils tan sòlida-ment preparats com Jesús Domínguez Bordo-na, I'itlustre historiador de 'la miniatura espa-nyola, i R. Miquel i Planas, el mestre indis-cutible en totes les qüestions que afecten a lesarts del llibre. Un assaig de Manuel Selvasabre bibliofília argentina, que antecedeixtambé al catàleg, constitueix una aportacióutilíssima, que fa més estimable el sentimentde justícia i reconeixement que traspua en lesseves pàgines vers la pàtria d'origen.

Compendiosament, però de faisó mestrívo-la, estudia Domínguez Bordona tot el procésde la miniatura espanyola, -sota les influènciesestilístiques de la més diversa procedència. Nodeixa de fer la seva part a la miniatura cata-lana, que W. Neuss, referint-se concretamenta les Bíblies romàniques de Ripoll i Sant Perede Roda, judica com la clau del problemade la miniatura espanyola i, fins i tot, de lad'altres països.

En l'examen dels incunables, que estudià

61


Haebler el primer, es contrau als illustrats,dels quals, segons Lyell, se'n publicaren inésde 200. Lloa merescudament, entre aquests,el. Tirant lo Blanch (València, N. Spindeler,1490) i el Llibre de les Dones (Barcelona,J. Rosenbach, 1495) .

Després d'esmentar les edicions cinc-centis-tes de més alt valor d'il•lustració, comenta lapenúria de l'art tipogràfic al segle xvtt, quepalesen les mateixes edicions príncep dels clás-sics espanyols.

Estudia Miquel i Planas el renaixement delllibre espanyol, a comptar del regnat de Car-les III, iniciat principalment per l'aragonèsJoaquim Ibarra, que es formà a l'Oficina dela Universitat de Cervera, i Antoni de San-cha. Del primer recorda la Conjuració deCatilina i Guerra de luguria, de Salusti, i delseu èmul Sancha, les Memorias, de Cap-many.

Dues obres, millor diríem dos àlbums, dequè parla seguidament, la Máscara Real, de1764, amb illustracions de M. Tramulles, sor-tida de l'estampa de Tomàs Piferrer, i elsRetratos de los es'sañoles más ilustres, queporta el peu de la Impremta Reial, acreditenels avenços fets per la illustració del llibre enel segle xviii, sempre a base de la talla dolça,sota la influència francesa.

Bé que en un conegut treball de Feliu Boix,publicat amb ocasió de la Festa del Llibrede 1931, hom dóna a conèixer el llibre d'artvuit-centista, aporta Miquel i Planas en el seunoves clarícies sobre aquest tema, amb l'exa-men de les obres romàntiques més divulgadesi singularment el de les costoses publicacionsque a les darreries de segle emprengueren elsgrans centres editorials, amb l'ajut dels pro-cediments mecànics derivats de la placa fo-togràfica. És d'esmentar que, entre els expo-sitors, la casa Gustau Gili representa bellamentels progressos efectuats a la nostra ciutat enel llibre illustrat i en les enquadernacions d'arta l'hora actual.

Quant a les enquadernacions espanyolesque figuraven a l'exposició bonaerense, són es-tudiades en competència per ambdós bibliòfilsi, en bona part, acuradament reproduïdes.

En la seva monografia, M. Selva reivindicadocumentadament l'acció cultural de la me-tròpoli.

E. C.

ADQUISICIONS, DONATIUSI DIPòSITS DEL SEGONSEMESTRE DE L'ANY 1933

ADQUISICIONS

MUSEUS

De diferents particulars:Una làpida gòtica de marbre blanc. Tres

marcs d'alcova. Una rajola «Delf». Sis sos-tres pintats sobre tela. Quaranta metres demotllura de talla. Dos pots «Savona». Unaenclusa del segle XVIII. Un pany de ferro tre-ballat, segle xv.

De l'Exposició de Primavera:«Montserrat», pintura per Joaquim Van

-celis. «Santiga», pintura per Joan Vila Puig.«Figura», pintura per Alfred Opisso. «Natu-ra morta », pintura per Feliu Elias. «El Mar-ne », pintura per r.11si ivieitren. «^.ap enbronze», escultura per Pere Jou. Relleu enmarbre per Enric Casanovas. «Joventut»,bronze per Josep Dunyach. «Nu de dona»,escultura per Jaume Martrús. «Cap de nen»,escultura per Frederic Marés. Tres dibuixosper Xavier Nogués. «Cap de nen», dibuixper G. Carbonell. «Flors alpines», pot perA. Serra Abella. «Cérvols», pot per E. SerraAbella. Pot metallitzat per J. Serra Abella.Dos gresos per A. Cumella Serret. Dos gre-sos per Francesc Elias. Un plat (ceràmica)per Josep Guardiola. «Foca», laca per Ra-mon Sarsanedas.

De la II Fira del Dibuix:Dos dibuixos de Bosch Roger. Un dibuix

de J. Obiols. Un dibuix de Gausachs. Un di-bcix de Pere Daura. Dos dibuixos de F. Galí.Un dibuix de J. Canyellas. Un dibuix d'A.García. Un dibuix de F. Domingo. Un dibuixd'A. Cardunets. Un dibuix de J. Granyer.Un dibuix de J. Marqué; Puig. Un dibuixde J. Commeleran. Un dibuix de J. Ventosa.Un dibuix d'E. Díaz Costa. Quatre dibuixosde Ramon Casas.

GABINET NUMISMÀTIC DE CATALUNYA

De diferents particulars:Un exemplar en metall corrent de la Me-•

dalla de la Ciutat de Barcelona. Trenta -tresmonedes antigues diverses. Una unça de Car-

62


les III, encunyada a Potosí el 1770. Unapeça de vuit rais d'argent de Ferran VI, en-cunyada a Lima el 1754. Una tetradracmapostmarathònica d'Atenes.

DIPÒSITS

MUSEUS

De la Generalitat de Catalunya:Reproducció d'una campana del segle xvi,

en bronze.

De l'Ajuntament de Barcelona:Una campana de bronze anomenada «Ra-

fela», segle XVIII, procedent d'una ermita dePedralbes. Un gerro en cristall de Bohèmia,procedent de la Sala de les Cròniques. Pecesdesmuntades d'un altar barroc de l'esglésiade la Ciutadella.

De! senyor Damià Mateu:

Setze estampes xineses en negre, gravatd'època Ming (1368-1644) , estampació delsegle XVIII. Imatge de Buhdisatwa «mil bra-ços», en blanc de Xina, època Kien-Song.Figura de Buhdisatwa, en vori policromat,època Kien-Song. Quatre caps d'imatges dedivinitats de temples de Xina, èpoques Mingi Yuan. Cap de Buhdisatwa en marbre negre,època Ming. Cap de Buhdisatwa en pedradura, època Ming. Lleó amb divinitats, enblanc de Xina, segle xviii. Testa de ferrofos, època dinastia Song, segle XI.

Del senyor Àngel Aguiló:

Un llit de ferro forjat, segle xvii, amb elsseus paraments de seda. Dues calaixeres ambllurs miralls corresponents, segle XIX. Quatrecadires del joc de les calaixeres, segle XIX.

Una estatueta de Santa Anna amb la Vergeinfant, terra cuita, segle xvin. Una casulla,dues estoles, bossa de corporals i vel cobre-calze. Una estatueta de la Mare de Déujaient, amb corona d'argent, segle XIX. Unbastó de comandament, segle XIX. Una cus-tòdia de joguina, de metall argentat, segle xix.Un portaciri pasqual de joguina, de fustapintada, segle XIX. Una bossa portamonedes,segle xlx. Un parell de xinel•les de seda, se-gle xvni. Un hostier d'arrel d'olivera, de co-mençaments del segle xlx. Una xinelda dellana, segle xvlli. Uns molls de llautó salo-mònics, d'últims del segle xix. Un parell

de plantofes femenines, de seda, segle XVIII.Dos canelobres de fusta, segle XIX.

DONATIUS

MusEus

Del senyor Lluís Plandiura:Cent dibuixos de Ricard Canals. Seixanta

-cinc emmarcaments per als aiguaforts de Xa-vier Nogués. Dos aiguaforts originals de Xa-

vier Nogués. Cap de Xavier Nogués, marbreper Josep Dunyach.

Del senyor Enric Ferrer Casagemes:Retrat d'Enrica Casagemes, pintat per

Francesc Sans.

Del senyor Ròmul Bosch i Catarineu:Retrat de Marià Fortuny, pintura.

De! senyor Francesc de P. Bofill i Balada:Una xocolatera d'aram, del segle XIX. Cent

-cinc botons diversos, segles XVIII i xtx.

Del senyor Domènec Carles:Dinou figures de faiança de Sttaford, se-

gle XIX.

Del senyor Juli Gibert:Una morratxa transjordànica de terra cuita

policromada, segle xtx. Una clau de pany deferro, del segle xv. Una clau de pany deferro, del 'segle XVI-XVII.

Del senyor Pere Vallmajor:Una dolceola de manufactura americana

(instrument musical) . Un manopan (instru-ment musical) . Un flautí de boix, segle xtx.

Del senyor Deogràcies Civil:Un flascó d'aram de manufactura germà-

nica, segle xvlli. Un tirabuquet amb sis pesos,segle xtx. Un canelobre de llautó. Dos giponsd'otomà de seda, brodats. Una faixa de sedaper a infant, segle xix.

Del senyor Josep Ordi:Corneta de la Germandat de Pagesos de

Sant Cugat del Vallès, se.-Ie xtx.

Del senyor Julià Vinyoles Bosch:Un reliquiari de passamaneria del qual és

autor.

D'un grup d'amics i admiradors de FrancescDomingo:«Bretones», pintura per Francesc Domingo.

b


De la senyora Carolina Punsà, vídua de C.Vidiella:«Retrat del metre Vidiella», oli per Simó

Gómez. «El comte Arnau», oli per Simó Gó-mez. «Retrat del mestre Vidiella», dibuix perSimó Gómez. «Violoncellista», dibuix datatdel 1860, per Simó Gómez. «Cap», dibuixdatat del 1863, per Simó Gómez. «Una es-cena del paraíso del Teatro Real», caricaturaper Simó Gómez. «Retrat del mestre Vidie-lla», oli per J. Miralles. «Pagesa», oli perJoan Llimona. «Cap d'estudi», oli per JoanLlimona. «Retrat del mestre Vidiella», oliper Ramon Casas. «Marina», oli per JoanBrull. Un emmotllament en guix de la mà delmestre Vidiella.

Del senyor Marià Forluny:Bust del pintor Marià Fortuny, modelat

per Gemito, amb el pedestal.

De la Junta organitzadora de la 1 Fira delDibuix:Cartells anunciadors de la I Fira, illustrats

pels mateixos artistes.

De la senyora Neus Albinyana d'Argemí:Onda de punta de frivolilé, executada per

la donadora.

De l'Ajuntament de Ciutadilla:Un sarcòfag segle xvii-xviii, amb una

mènsula.De la senyora Dolors Dexeus, vídua de Sardà:

«Corral de vaques», quadre de FrancescSardà Ladico.Del senyor Xavier Nogués:

Dibuixos per al decorat de l'Alcaldia dela ciutat.Del senyor Ramon Rucabado:

Granada de canó Whitworth, segle xix.

Del senyor Josep Vila i Rafel:«Pietat», grup en guix de l'escultor Ra-

fael Atché. «Eccehomo», grup en guix del'escultor V. Vallmitjana.

Del senyor Carles de Palol:Dotze claus de pany diverses. Un escut de

pany de porta, segle XVIII. Un encuny per apunts de joc. Una tenalla de forjador, d'èpocaindeterminada.

Del senyor Francesc de P. Uriach:«Paisatge», quadre a l'oli per Joan Serra.

Del senyor Josep Recasens:Una creu pectoral de fusta, 'segle xvtii.

Una agulla de pit, segle XIX. Una estampa

emmarcada, segle XvIIi. Una imatge de ceraemmarcada sota vidre, segle xviii. Diversespeces d'indumentària, segles XVIII i xix. Di-versos escapularis i reliquiaris, segles XVIII i

XIX. Diversos coixinets per a agulles, seglesXVIII i XIX.

GABINET NUMISMÀTIC DE CATALUNYA

Del senyor P. B. Tarragó:Medalla de ('Exposició del Moble de Bar-

celona. Medalla d'aniversari de Josep A.Clavé. Medalla de Ferran VII.

De l'Ajuntament de Barcelona:Model en bronze de la Medalla de la

Ciutat, obra d'Enric Casanovas.

MARC JESÚS BERTRAN

El dia 4 del darrer mes de gener va morirMarc Jesús Bertran.

Havia estat un prestigiós crític d'art i es-pecialment d'art dramàtic. En aquest darreraspecte havia escrit nombrosíssimes cròniquesavui disperses en les pàgines de diaris i revis-tes, per bé que algunes d'elles foren desprésaplegades en els volums Entre el telar y el fosoi d'altres. Havia donat a l'escena alguna obraoriginal i vàries traduccions d'obres estrange-res. Darrerament va publicar una copiosa his-tòria del nostre Teatre del Liceu, que fou pre-miada per l'Acadèmia de la Història. Tambéhavia donat a l'estampa diverses novelles, unesen castellà i altres en català.

Havia reunit una sèrie de records històricsdel teatre, adquirits per l'antiga Diputacióde Barcelona, amb els quals hom va iniciar elMuseu del Teatre, que perteneix a la Junta deMuseus. Mentre ha estat a cura d'ella i durantel temps que ha pertangut a la Institució delTeatre, el senyor Marc Jesús Bertran ha estatcncarregat de la custòdia i catalogació delsfons d'aquest Museu. Malauradament a l'horadel seu traspàs aquesta tasca no està encaraterminada.

Recordarem sempre la bona amistat i eltracte afable de l'estimat company que acabemde perdre.

Reiterem el nostre condol a la família.E. P. R.

64

R___`.

I•

vr

DECORADOR • REPRODUCCIONSD'ART•MARCS, PINTURA 1 ESCULTURADiputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

ANTIGUITATSDECORACIÓ

G.HOMÃR

CANUDA, 4Telèfon 15349BARCELONA

\^n11nPARC I&OY. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern delsmillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

la PPiiiaculeca

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent delsmillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

1111NA,S.í.Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832

BARCELONA

ICA%Ri Oí®M1^11Instal • lacions elèctriquesde llum i força - Especia-litat en il-luminacions ar-tístiques - instal'lacions entuberies de ferro - AiguaGas - Senejament - Re-paracions de totes menes

Verdi, 58 Telèf. 74764(Gràcia) BARCELONA

140 S 13 1'v 1 N y A s

CONSTRUCCIÓ

D'OBRES EN GENERAL

1 REFORMA D'EDIFICIS DECORACIÓ 1

RESTAURACIÓDE TOTA MENA

DE PINTURES••

Portal Nou, 52

CARRER SANT HONORAT, N.° 7Telèfon 21455

Telèfon 25534

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

11N111 Itw41411>per la seva perfecció:UNA OBRA D'ART!

MODEL 6el darrer gran èxitde la famosa marca

UNDERWOODPORTABLEla fidel companyade viatge i de la llar

CONCESSIONARIS EXCLUSIUS

bu, pa ny ¡ a Mcc a uIo!p riificaGUIIAIA EÁtt N. A.

BALMES, 7 - BARCELONA

butlletÍ dels museus d'art de barcelona - dipòsit digital … · 2007. 6. 7. · núm. 33...

Documents