dels d'art de barcelona...per molts d'ells poc coneguda i, per tant, poc estimada. en...
TRANSCRIPT
JVNTA DE MVSEVS
BVTLLETÍDELS
MVSEVS D'ART DE BARCELONAVOLUM I JUNY, 1931 NúxERO 1
JVNTA DE MVSEVS DE BARCELONAPLACA D'ARMES DEL PARC DE LA CIVTADELLA : TELÈFON 13879
J
HORARI DELS MUSEUS
Museu de la Ciutadella. — Arqueologia i
art medieval i modern. Parc de la Ciutadella.
Museu de Belles Arts. - Art contempora-ni. Palau de Belles Arts, Passeig de Pujades.
Tots els dies, inclús els diumenges, de
deu a tres, excepte els dilluns, destinat a festa
del personal. S'exceptuen també les festes
de caràcter oficial o tradicional. En el cas
que alguna d'aquestes coincideixi en dilluns,
la festa del personal passa al dia següent.
HORARI DE LA BIBLIOTECA
(Parc de la Ciutadella)
Dies feiners, de deu a una del matí, a
excepció dels dilluns. Si aquest coincideixamb una festa ; el tancament es traspassa
al dia hàbil immediat.
PUBLICACIONS
Catálogo del Museo de Bellas Artes deBarcelona, 1906.
Museos Artísticos Municipales : Catálogode la Sección de Tejidos, Bordados y Enca-jes, 1906.
CABOT, Emili; RODRÍGUEZ CODOLÀ, Ma-nuel, i MARTORELL, Jerònim, La col•leccióPascó : Dictamen, 1913.
Museus d'Art i Arqueologia de Barce-lona : Guia sumària, 1913.
Relación de los ejemplares arqueológicos yartísticoindi-ustriales que constituyen la colec-ción cedida a perpetuidad por don EnriqueBatlló y Batlló, 1914.
Les adquisicions del Museu d'Art i d'Ar-queologia de Barcelona, en ircmxvrrt, 1919.
FOLCH I TORRES, Joaquim, L'alba del'abat Biure, Barcelona, 1920.
— Adquisicions del Museu de Barcelona,Barcelona, 1920.
GUDIOL 1 CUNILL. Mossèn Josep, Les creusd'argenteria a Catalunya, Barcelona, 1920.
Memòria de l'exercici 1920-1921, .1921.FOLCH I TORRES, Joaquim, Notícia sobre
la cerà;nica de Paterna, 1921.lllernòria succinta de la tasca a omplerta
per la Junta de Museus de Barcelona en eltrienni McMxrx-mcnrxxrr, 1922.
Museu de la Ciutadella : Exhibició demobles i atuells de la Casa Antiga a Cata-lu.nya, a l'Exposició Internacional del Moblei Decoració d'interiors, 1923.
GUASCH Y Honss, Francisco, i BATLLEAMETLLÓ, Esteban, Catálogo del Museo deArte Contemporáneo, 1926.
FOLCH Y TORRES, Joaquín, Museo de laCiudadela : Catálogo de la Sección de Arterománico, 1926.
Biblioteca de los Museos de Arte y Ar-queología : Tablas clasificadoras del Catálogosistemático, 1928.
Museo de Arte Decorativo y Arqueológico:Guía-Catálogo, 1930.
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA
Es publica cada mes.Redacció i administració : Pavelló de la
Junta ; Plaça d'Armes del Parc de la Ciuta-
della.Director : Joaquim Folch i Torres.Secretari de Redacció : P. Bohigas Tar-
ragó.Preus : Subscripció : 24 pessetes l'any.
Número solt : 2 pessetes. Número endarre-rit : 3 pessetes.
2
BVTLLETÍ
DELS
MVSEVS D'ART DE BARCELONA
Volum I
( Juny - Desembre 1931 )
11'Publicació de la
JVNTA DE MVSEVS
Parc de la Ciutadella
BARCELONA
ÍNDEX
Pàgines
BATLLE, Esteve, i E. B.:
Noves adquisicions i donatius destinats al
Museu d'Art Contemporani ............. 20Museu d'Art Contemporani. Donatius i
adquisicions 1931 ...................... 38Bocets escultòrics ori ginals de Damià Cam-
peny (1771-1855) i de Ramon Padró i
Pijoan (....-1876) .................... 108Una obra de Benet Mercader al Museu
d'Art Contemporani ................... 188
BENET, Rafael:
Donatiu d'obres de Vayreda, fet per la
senyora vídua i fills del pintor......... 147
BERTRAN, Marc -jesús:
El Museu del Teatre .................... 154
BOIIIGAS TARRAGó. Pere:
SantiagoRusiñol ........................L'Oficina Internacional de Museus de la
Societat de Nacions ...................L'obra educativa dels Museus............
BULBENA I ESTRANY, Eveli:
El Mestre Amadeu, figurista de Pessebres(1745-1821) ...........................
CLADELLAS, Esteve:
La Biblioteca d'Art i Arqueologia........Repertori Iconogràfic d'Art espanyol......Pellicer dibuixant, a la Biblioteca dels
Museus ...............................Elsgoigs ...............................El trossejament del llibre il•lustrat, I.....Íd. íd., II i darrer.......................Un enfilall de felicitacions nadalenques...
DURAN I SANTPERE, A.:
El retaule de Gerp al Museu de la Ciuta-della .................................
Noves adquisicions del Museu de la Ciuta-della : La Verge d'Areny (Osca) .........
FERRER DE Ruiz-NARVÁEZ, Adelaida:
Col•lecció de patrons de puntes al coixí in-gressada ala Biblioteca dels Museus d'Art.
Pàgines
FULCII 1 TURRES, Joaquitn, i J. F. T.:
El retaule de Sant Llorenç de Poblet.....El problema de la restauració de les col . lec-
cions de pintura antiga al Museu de laCiutadella...........................
Les darreres adquisicions del Museu de laCiutadella : Fruitera de vidre esmaltat.Retaule de Castelltullit de Riubregós....
Mossèn Josep Gudiol i Cunill, prev.......Un arxiu de materials per a l'estudi de l'Art
espanyol a Barcelona..................Pintures murals romàniques a l'absis de
l'església del Monestir de Sant Miquelde Cruïlles ............................
Les darreres adquisicions del Museu de laCiutadella : Capitells romànics i columnesde finestra, procedents de l'església deCamarasa ............................
Noves adquisicions del Museu de la Ciuta-della : Carretel•la d'infant. Un retrat sig-nat per Pere Crusells. Creu de l'altard'Estimariu ..........................
L'ex-Palau reial de Pedralbes destinat aMuseu .............................
La sèrie «copea» de la col•lecció de teixitsdel Museu (le la Ciutadella .............
Incerteses sobre la taula del martiri desant Cugat o de sant Medí, atribuïda amestre Alfonso, i ......................
Id., :d., u ............................
GANDIA 1 ORTEGA, Emili:
El taller de reconstrucció de ceràmica dePaterna..............................
Pintures al dors dels retaules del Gremid'Argenters ...........................
LA JUNTA DE MUSEUS:
La publicació del Butlleli dels Museus d'Art
RÀFOLS, Josep F.:
Fragments d'un enteixinat de Peratallada.Dibuixos i cartes de Fortuny ............ .
43
117185
9
1554
81102140176208
3
27
3552
56
74
90
99
120
132
163202
18
186
3
46195
67 VTÀRIA:
131 Notícies ........................ 60, 93 i 123L'Arqueologia Sagrada Catalana, de mossèn
Josep Gudiol ......................... 189El trasllat, l'ampliació i la metodització dels 219
Museus ............................169 Anuari de l'Institut d'Estudis Catalaps .... 222
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
LA PUBLICACIÓ DEL BUTLLETÍDELS MUSEUS D'ART
Per acord de la Junta de Museus de 23 dedesembre darrer es publica el present BUT-LLETÍ mensual, l'objectiu primordial del qualés el de fer conèixer l'obra deis nostres Museusi de resumir les activitats de la Junta autò-noma que els regeix.
En primer lloc, el BUTLLETÍ s'adreça ales Corporacions patrones dels Museus, quesón l'Ajuntament de Barcelona i la Genera-litat de Catalunya, a fi que coneguin al dial'acompliment de la tasca honorable que hanconfiat a la Junta, i això no sois corporati-vament, sinó de manera que cada Regidori cada Diputat, com a membres componentsd'aquelles, tinguin una informació detalladadel que són els Museus d'Art, del que s'hifa i del que caldria fer-hi.
En segon lloc el BUTLLETÍ s'adreça atots aquells amics de les coses d'art, ja nom
-brosos en la nostra ciutat, que segueixen ambun efectuós interès la tasca de la Junta, iels quals hauran de formar un dia aquellaAssociació d'Amics deis Museus que ambicio-nem. Era, però, i és encara necessari queabans que els «amics» hi hagi els «Museus»,si es vol que l'Associació, que ha d'ésser unaaurèola d'afecte públic a la institució, sigui,més que un nom, una real assistència delsciutadans a l'obra començada i que és encaraper molts d'ells poc coneguda i, per tant,poc estimada.
En tercer lloc, el BUTLLETÍ té la missióimportant de donar a conèixer els Museus atot el món estudiós de les coses d'art. Acom-plerta una part important de la missió dela Junta, que era la de recollir els tresorsdel nostre art que fugien, és hora de complirel deure de donar a conèixer el que tenim,perquè rendeixi els fruits científics que se'nderiven. Aquest deure ens obliga, per tant,a presentar les coses que el Museu ha reuniti va reunint, almenys elementalment estudia-des en aquestes columnes, de manera que elseu coneixement arribi arreu on es treballaen la història de l'art. Pel BUTLLETÍ, doncs,els Museus d'Art de Barcelona es posaranen contacte amb tots els museus i centresd'estudi del món civilitzat; participaran enla vida internacional i establiran el canvi ambles publicacions similars que lliguen la vidacientífica.
Finalment, de cara a tota la ciutat quesosté els Museus, el BUTLLETÍ serà una fórmu-la de rendiment de comptes de la tasca queens ha estat encomanada, i un instrument
de divulgació dels tresors que es van acumu-lant any darrera any en les col'leccions d'artque lentament es formen. Pel BUTLLETÍarribaran a les associacions, a les cases, alsclubs, a les biblioteques públiques, etc., lesinformacions periòdiques de com es va fentaquesta obra que és honor de Catalunya.
Instrument d'estudi i de divulgació, tantcom exposició (l'una missió que se'ns haconfiat, ens cal dir que és també una empresaque costa diners ; malgrat haver reduït lapublicació nostra als límits modestos que elstemps demanen. Voldríem, per tant, queno disminuís en res els mitjans econòmicsque té la Junta per a complir la seva missió,que és la d'adquirir obres per nodrir elsMuseus.
A tal objecte, hem establert la subscrip-ció i acceptarem l'anunci, que en res noafecta al rigor científic de la publicació iajuda en molt a costejar les despeses, queuna administració acurada procurarà derecluir al mínim.. Demanem, per tant, lasubscripció al BUTLLETÍ, com una forma decol • laboració a l'obra dels Museus, i estemsegurs que no ens mancarà, bo i aportantamb l'ajut material, aquella companyiamoral que és indispensable a totes les noblesempreses.
LA JUNTA DE MUSEUS
EL RETAULE DE SANT LLORENÇDE POBLET
DONAT PELS SENYORS HEREUS DE
L'EXCM. SR. IGNASI GIRONA
La donació al Museu. — Els senyorshereus dels difunts esposos Excm. Sr. IgnasiGirona i Anna Jover, feren donació, el desem-bre de 1930, a la Junta de Museus, del re-taule d'escola valenciana de la meitat delsegle xv que ací anem a estudiar. La donacióal Museu es feia per voluntat de la senyoraAnna Jover, qui ; creient interpretar elsdesigs del seu difunt espòs, ho disposà aixíen les seves darreres voluntats, que els seushereus compliren.
Procedéncia del retaule. — Segons nota del'arxiu familiar del senyor Girona, el retaulefou adquirit, l'any 1890, pel dit senyor a laparròquia de Menàrguens (Lleida), i proce-dia de l'ermita de Santa Creu, enclavadadins el terme parroquial de la dita vila deMenàrguens. Portat el retaule a Barcelona,el senyor Girona el féu restaurar, restauració
BUTLLETÍ DELS l Et S D'ART DE BARCELONA
RETAULE DE POBLET. — Taula cirial.
que, sortosament, no afectà més que a l'en-quadrament, i que en molt poc interessà la
pintura, la qual guarda gairebé totalmentla seva puresa original.
En fixar la procedència del retaule ésmolt interessant l'atendre a la presència enles parts verticals del guardapols, de senglesescuts ahacials del Monestir de Poblet, ambel bàcul flanquejat de la P. i la 0. El se-nyal no deixa lloc a dubtes quant a la proce-dència, i més tenint en compte que el Mo-nestir de Poblet tenia extenses possessionsde terres -a Menàrguens, segons es comprovapels expedients de venda, per l'Estat, delsbéns del gran cenobi, en els anys 1843 a 1849.*
No és que en els expressats documentsfiguri l'ermita de Santa Creu com pertinençadel Monestir, però és possible que ho fos, is'explicaria la presència del retaule en ladita ermita de la mateixa manera que s'ex-plica la de moltes altres obres d'art pobleta-nes, que en mudar els temps i amb ells lesmodes, el ric monestir les substituïa peraltres més al gust de l'època, i enviava lesantigues a ornar temples i ermites de lesseves extenses pertinences. Potser, doncs,
* Vegi's BARRAwarz, Los Religiosos en Cataluña durante laprimera ,p itad del siglo XIX, tomo ii; Barcelona, Altés, 1915.
que el retaule de sant Llorenç hagués estatun dels retaules dels altars de les naus late-rals, o del deambulatori de Poblet, que,substituït als segles xvii o xviii per un elenova traça, s'hagués portat a la llunyanaermita de Menàrguens, on romangué fins ala data que el senyor Ignasi Girona el vaadquirir.
Arquitectura del retaule. — El retaule desant Llorenç consta de tres cossos, muntatsa una pradel •la. El cos central, com d'habi-tud en els retaules catalans de l'època, sobre-puja els laterals. Cada cos és format dedues taules i dividit transversalment peruna motllura arquejada en la seva partbaixa, que les enquadra i separa. Al coscentral hi ha una taula de mesures superiorsa les altres, que conté la imatge del santal qui el retaule és dedicat. Damunt, veuna petita taula que corona el conjunt pic
-tòric. Les taules superiors dels tres cossosen la seva part alta no són rectangulars.Una motllura curvilínia que s'alça en elcentre en un pinacle escarxofat, les enquadra.Un espai entre la pintura i el guardapolsdóna lloc al desenrotllament d'un temad'ornament foliaci en or damunt fons blau
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
DETALL DEL RETAULE DE POBLET. — El martiri de sant Llorenç.
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
obscur. Verticalment, els tres cossos delretaule són flanquejats de pilastretes salo-mòniques en feix de tres nervis, que acabenen capitell a l'altura de la part superior dela taula central, on es desenrotlla un dosseretamb arqueria inferior i cresteria superior,que cobricela la imatge principal. Damuntels capitells arrenquen els pinacles, que se-paren les taules i el fons de la part superior,fins al cim. Un guardapols, decorat ambtema ;de fullatges i escuts, enquadra tota lacompósició. En els escuts, que són dotze,hi ha el nom de JHS, en deu, i en dos, elsenyal general de l'Abadia de Poblet : la P.i la O., amb un bàcul entre elles.
La pradel•la corre transversalment a labase, dividida en cinc comparticions arque-jades.
El conjunt és típic dels retaules de l'època.Les mesures generals són : 290 alt, per 2'38ample.
Iconogra/ia. — El retaule és dedicat asant Llorenç, i la part principal de les taulesés dedicada a la representació de la llegendadel sant màrtir. En la taula central apareix
la imatge de sant Llorenç revestint la dal-màtica de diaca, qui porta la palma a lamà dreta, i a la seva esquerra un llibre; lifa de fons la creu, en record d'un episodidel seu martiri. S'observa en aquesta re-presentació el fet que generalment sant Llo-renç és representat portant a una nià lesgraelles, on sofrí el martiri del foc, i rara-ment la creu. El fons ele la taula és daurat;el paviment és cobert d'un tema derivat delsteixits, com si es tractés d'una catifa.
Damunt la taula central apareix una taulaon és representada Maria, amb un àngel acada costat. Maria envia raigs lluminosos,que surten de ses mans, a dos grups de sants isantes, monjos i monges, que estan agenollats,i a la testa de cada grup hi ha dos sants mon-jos abats, que són sant Benet i sant Bernat.
En les taules laterals hi ha passatges delmartiri del sant de la dedicació del retaule.
Comença la seguida dels temes, per lapart alta del retaule, esquerra de l'espectador,amb la presentació de sant Llorenç diacaal prefecte Dacius, en companyia de santSixt, el seu prelat.
A la taula inferior del mateix costat
DETALL DEL RETAULE DE POBLET. — Testes d'una de les taules de la pradel-la.
BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
DETALL DEL RETAULE DE POBLET. — Sant Llorenç Clavant el prefecte Dacius.
BUTLLETÍ DELS MUS US D'ART DE BARCELONA
apareix sant Llorenç crucificat, rebent, enpresència de Dacius, el martiri de l'aplicacióde ferros roents a les costelles.
A l'altre costat, a la part superior, dretade l'espectador, sant Llorenç és posat damuntunes graelles, al suplici del foc; i en la part
tipus matrius de les quals semblen radicar aValència. La sèrie té extensió relativamentintensa a Catalunya, i el seu examen detingutplanteja un problema important per eviden-ciar-nos l'existència d'un mestre anònim,d'origen valencià, que hauria treballat en
DETALL DEL RETAULE DE POBLET. — -NIilrtiri de sant Llorenç.
inferior d'aquest és representada l'exposiciódel cos del sant màrtir. La representacióde les escenes del martiri correspon a ladescripció de la llegenda del sant, segons eltext de la Llegenda Auria, de Voragine.
A la pradel•la hi ha representades escenesde la Passió, que, començant d'esquerra adreta de l'espectador, són : «El bes de Judes»,«El lavatori de Pilat», «La flagel•lació», «Lacoronació d'espines », «El camí del calvari».
Filiació artística. — El retaule de santLlorenç pertany a una sèrie de pintures els
obres molt importants destinades també allocs importants de Catalunya.
No intentarem ací d'enfocar aquest pro-blema. Provisionalment no podem fer mésque afegir el retaule en qüestió a la sèrieen la qual forma : A, El tríptic de santMartí, del Museu de València; B, El retaulede sant Jordi, que DIr. Deering adquirí ambdestinació a la seva Col-lecció de «Maricel»de Sitges i que ha llegat al Museu de Chi-cago; C, les taules del martiri de sant Jor-di, que hi ha al Museu del Louvre; D, Lestaules de la Transfiguració, a la Sala capitu-
BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
lar de la Catedral de Barcelona. Totes ellesobres anònimes, i algunes obres cabdals dela nostra pintura gòtica.
La constatació d'aquestes semblances noés difícil de fer. Un coteig entre les obresque bem esmentat porta a la convicció fermaque es tracta d'obres d'una mateixa mà.Els tipus es repeteixen, els vicis o defectesde dibuix són constants, la técnica pictóricaigual, les solucions de detall en el dibuixde figures i ropatges, exactes.
Encara, tots aquest defectes, coincideixenamb l'estil de l'obra a una filiació a l'escolavalenciana. Es tracta, doncs, d'un mestreoriginari de València , que treballa a Cata-lunya i treballa per llocs importants, si judi-quem per la procedència segura o probabledeis retaules que hem indicat, que són, elde sant Jordi, que és creu procedent dePedralbes; el de la Transfiguració, seguramentde la Catedral de Barcelona, i el de santLlorenç, que estudiem,'del Monestir de Poblet.
Evidentment, no era pas el primer vingutqui rebria comandes d'aquests grans mones-tirs i de la Seu de Barcelona. Gran mestrei anomenat havia d'ésser, i la qualitat deles obres que hem esmentat, ho confirma.
Qui era aquest mestre ?... Heus ací unapregunta que sols podríem respondre a based'indicis crítics de poca seguretat, i que noens atrevim a contestar tenint en compte laimportància de la qüestió que plantejaríem;qüestió cons la de la possibilitat o impossi-bilitat de qué es tracta de Lluís Dalmau, ique no es pot enfocar a base de compara-cions estilístiques dubtoses.
Es clar que abans de l'estil o, millor,que l'estil, les fórmules eykianistes, que LluísDalmau emprà en la seva única obra sig-nada i coneguda, que és el retaule de laVerge dels Consellers, després d'haver vist•el políptic de Gand, Lluís Dalmau tindriaun altre estil ami) el qual havia guanyatl'anomenada de Gran Mestre que el ConsellMunicipal de Barcelona li atorgà, en enco-manar l'obra del retaule, però ni que algunesafinitats d'estil ens inclinin a trobar un pa-rentiu entre aquesta sèrie i alguns trossos noeylcians de la taula dels Consellers. no podempas atrevir-nos a considerarnos dins una rutacerta per a reconèixer en la dita sèrie l'obrade Dalmau anterior a la Verge dels Consellers.
Com a punt de vista interessant, ensatrevim a apuntar les anteriors considera•cions, i, fetes aquestes, podem dir que el re-taule de sant Llorenç de Poblet és obrad'escola valenciana, de la meitat de la quin-zena centúria, i que forma dins el grup de
retaules esmentat, el qual dóna idea del'obra d'un mestre encara anònim d'aquellaprocedència.
Cronologia. — Les formes arquitectòni-ques de l'obra, com els detalls d'indumen-tària dels personatges representats, marquenel darrer quart de la primera meitat delsegle xv, o els primers anys de la segona.L'ornamentació del guardapols i del fons, enla part alta de l'enquadrament de les taulessuperiors, encara afirmen aquesta data, quecoincideix exactament amb la dels altres re-taules amb els quals hem agermanat el retauleque anomenarem, des d'ara, de sant Llorençde Poblet.
JOAQUIM FOLCH i TORRESDirector dels Museos
EL MESTRE AMADEUFIGURISTA DE PESSEBRES
(1745-1821)
Deis dos aspectes que podríem analitzaren la producció artística del mestre Amadeu,ja sigui tenint en compte l'estatuària reli-giosa pel culte o bé les seves admirablesfigures de pessebre, aquest darrer caire téper nosaltres un encís especial, majormentavui que, més que mai, sembla com que elscostums ancestrals del nostre poble tornena reviure coro contribuint al renaixementespiritual de Catalunya.
No tractaré pas en aquest Lloc, per mésque em refereixo al pessebrisme, d'esbrinarels orígens del pessebre a la nostra terra,tema que ens obligaria a desviar-nos del queens hem proposat i ens duria més enllà delsegle xv, quan ja a la processó de Corpus,de Barcelona, es duia l'entremès anomenat delpessebre, segons consta documentalment; nitampoc caldrà parlar de les consuetes de lesnostres catedrals. especialment de la de Giro-na en el segle xvi; tot allò que ens parlariaprou ciar del pregon arrelament d'aquest pietóscostum nadalenc de caire popular, sens dubtederivat dels antics misteris de l'Edat mitjana.
En aquest Lloc la manca d'espai ens obligaa tractar tan sois del figurista o escultor delpessebre, prescindint de tota altra considera-ció i aspecte que indubtablement ens dibuixa,millor que cap altre, el caire personalíssimde la seva producció.
L'Amadeu, fill del poble, segons constadocumentalment, i avesat als costums sen-zills de la seva condició o categoria social,
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
passà la seva infantesa treballant a l'obra-dor d'un modest terrissaire dels que donarennom al carrer que encara avui s'anomenadels escudellers. Avesat a veure treballar elfang, baldament fos en els objectes mésadotzenats i prosaics de la pisa casolana,podem suposar que la seva vocació per l'artcomençaria embolcallada en les mateixes cir-
tat extraordinària, com ho demostra el fetd'haver-se constituït, poc després de mortAmadeu, el 1863, l'anomenada Sociedad dePesebristas de Barcelona, on formaven ar-tistes d'anomenada : Rigalt, Talarn, l'arqui-tecte Mestres, Urgell, el mestre de dibuixCasabas i d'altres elements de cert prestigi irepresentació social de la nostra ciutat.
Còpia d'un relleu auto- retrat de l'escultor Ramon Amadeu(Academia de San Fernando. Madrid.)
cumstàncies modestes del seu estament icondició, no essent pas aventurat de supo-sar-lo feinejant en un d'aquells obradors,intentant modelar la seva primera figuretade pessebre per veure de fugir de la rutinainconscient en què passà els anys de la sevainfantesa, a fi d'emprendre un camí mésadient al seu temperament noblement ambi-ciós i inquiet.
Aquest fou el primer assaig del modestaprenent amb pretensions d'escultor; la fi-gureta de fira que ell mateix deuria vendreper Nadal, mercadejant pels voltants de lanostra Seu o bé de l'església del Pi o de SantaMaria, on de temps immemorial aquest petitcomerç tan modest com encisador atreu l'a-tenció dels nostres pessebristes.
El costum del pessebre, però, val a dirque no sempre lia viscut en la nostra ciutat,com es comprèn, en un mateix grau d'en-tusiasme; i si bé és veritat que ha passat elsseus temps de decandiment, també és certque en temps d'Amadeu assolí una activi-
Aquest increment del pessebrisme peraquells temps que ja s'havia accentuat moltsanys abans, ens explica les preferències delmestre Amadeu per al pessebre, especialitata la qual es dedicà tota la seva llarga carreraartística, com en són prova el gran nombreno sols de figures, sinó fins de pessebres oconjunts que d'ell es coneixen, com tambél'anomenada que tant l'ha distingit sempreen aquesta. especialitat.
La tècnica de l'artista, orientada prime-rament, un cop empresos ja els seus estudis,sots la direcció del mestre escultor i arqui-tecte de Vic, Pere Costa, fou continuadamés tard, l'any 1761, per Lluís Bonifàs, es-cultor de Valls, en la família del qual s'ha
-vien anat succeint de pares a fills, des delsegle xvii, en l'art de l'escultura. Qualse-vol qui coneixi la técnica d'aquests dos es-cultors, deslligada de tot efectisme, compren-drà fàcilment com en l'obra del seu deixeble,Amadeu sobresurt, com a condició notable,la d'haver-se sabut sostreure's dels corrents
10
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
Pastor, de Ramon Amadeu(Col•lecció Renart)
que prevaleixien en aquell temps de barro-quisme carregat i turmentat, del que tantse sol ressentir l'escultura religiosa, i fins ladecoració del retaule que l'acompanya.
Tenint en compte aqueixes consideracionsi referint -nos especialment a la condició ar-tística o tècnica que per damunt de tot se-gella l'obra del mestre Amadeu com a figu-rista, cal remarcar la seva ingènua naturalitat(aspecte oposat a l'efectisme), i això tant enel tipus representat com en la manera es-pecialíssima de representar-lo, podent-se re-sumir en un realisme de bona llei, aspecteque per no avenir-se amb els corrents deltemps, resulta doblement notable. Però laparaula realisme, que no sé pas per quinmotiu sempre que se la refereix a les bellesarts, s'ha hagut d'estrefer i se la fa sinònimade vulgaritat, prosaisuae i fins sensualisme, nolliga, en aquest sentit, amb la veritable sig-nificació que cal donar -li en referir-nos aAmadeu. El realisme de la seva obra bemdit que era de bona llei, o sigui equivalenta realitat, sincerisine, zverisme o naturalisme,en el sentit propi de la paraula, o sigui comestablint una certa adequació o correspon
-dència entre el model i l'obra de l'artista.
En aquest sentit bé podríem dir que eI rea-lisme sincer és la mateixa veritat de l'art,i que pot arribar a ésser fins la seva subli-mació, tractat com cal per un veritableartista.
Ara bé : si analitzem la producció generaldel mestre Amadeu, segurament podrem en-devinar, encara que en pocs casos, unescertes influències més o menys liunvanes dela seva època i de l'art del seu temps; noobstant, cal reconèixer que foren ben comp-tades i perfectament explicables, i s'adver-tiren especialment en les seves grans escul-tures més que en les figures dels pessebresque ens ocupen. Però que la personalitatde l'artista se'ns dibuixa millor en les figu-res del pessebre que en la gran escultura,no hi ha dubte. Així, en vestir-se un altaramb les escultures adients, l'obra de l'artistava destinada a un lloc determinat, subjectea certes condicions de relació respecte d'unconjunt al que ell es veu obligat; i el fetd'ésser la seva obra condicionada, lliga laseva voluntat; en canvi, la figura per al pes-sebre és molt diferent, puix que la seva con-cepció, per damunt de tot ingènua, convida,
Pagesa, de Ramon Amadeu(Col•lecció A. Par)
11
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
Pastor, de Ramon Amadeu(Col•lecció Bertran i Musito)
naturalment a l'artista a una certa llibertatd'execució i fins de tema, difícil de trobaren qualsevulla altre encàrrec.
Aquesta consideració és el que ens ex-plica com l'obra d'Amadeu ens resultanotablement personal en els pessebres perdamunt de tota altra producció; i si bé ésveritat que les imatges del santoral litúrgicque trobem en els altars ofereixen sovintcaracterístiques notables, no obstant onAmadeu és més ell mateix (personalitat) éspreferentment en els pastors i tipus cam-perols dels seus pessebres, sovint amb laroba espellifada o apedaçada i oferint posesque, sense arribar a caure en el rebuscament,fugen de la vulgaritat i no tenen res a veureamb la indiferència.
Coneixem pessebres d'Amadeu gairebéde totes anides; des de la mida típicade les figures de fira (col•lecció d'Apel•lesMestres) fins a la mida natural (pessebrepropietat de l'església de Sant Francesc), in'existeixen, també, de diferents escalonatsintermedis.
Pel que es refereix a les perfeccions omanera de fer més o menys acurada, calsuposar que deuria dependre, en gran part,de la importància de l'encàrrec o també de
Grup de Pastors. de Ramon Amadeu(Collecció Bulbena)
la destinació d'aquell, o fins de la condiciódel pessebrista; però, a més, cal observar enel seu conjunt dues èpoques o maneres defer, perfectament distingibles, puix que simoltes d'elles tenen l'aspecte com esbossetato poc detallat i on més aviat prevaleix laintenció de la forma que la seva perfecció,en canvi n'hi ha d'altres en les quals eldetall més insignificant i l'anatomia niésestudiada fan endevinar el mestre insupera-ble en aquesta especialitat; l'obra que ofe-reix aquestes perfeccions ens dóna la im-pressió d'una tècnica refinada i impecable.
Aqueixa diferència de perfeccions que re-marquem en les figures de pessebre no latrobem en les seves escultures de mida natu-ral on el procés evolutiu, comparant lesdates de diferents obres seves que constendocumentalment, es fa menys visible, oferintuna major continuïtat. Això, però, s'ex-plica perfectament si tenim en compte que,tècnicament parlant, es fa molt més difícill'escultura gairebé microscòpica que la demida natural o intermitja, i així, per arribara modelar una figura de 25 o 30 centímetresd'alçària amb la mateixa perfecció i riquesade detalls que una altra de mida natural,cal un domini que sols posseiria l'artista als
12
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
seus darrers temps. És per aquest motiuque relativament al gran nombre de figuresque es coneixen d'Amadeu, tan solamentunes poques pertanyen a aqueixa segonaépoca, entre les quals es poden esmentarles de la col•lecció del pessebre Bordas, unapart ele la col•lecció de l'Excm. Sr. Bertrani Musitu, unes poques del Museu d'Olot iuna del de Barcelona.
La gran riquesa de detalls d'aquestesfigures ens fan pensar amb els escultorsitalians del pessebre, Sapor, Poliodoro iSammartino, que vestien les seves figuresamb la indumentària dels pescadors deNàpols de cap al 1760; com ells, el nostreAmadeu, i sempre amb la major naturali-tat, representa els seus personatges amb elsvestits del seu temps i del seu lloc, i aixífa el pessebre més emotiu ais ulls de lesmultituds.
Per acabar aquest lleuger comentari, nopodetn prescindir de referir-nos, baldamentsigui de passada, al pessebrista Bordas, amicprotector de l'artista.
En aquells temps en qué els pessebristesrivalitzaven en la construcció cidl pessebre,el fet de poder-lo construir a base (le figuresdel mestre Amadeu constituïa una mena devanitat dels pessebristes més exigents irefinats; era un d'aquests Salvador Bordas
Valls, galoner i president de la Societatdels Pessebristes, qui destinava tot un pis
de la casa on vivia, a construir -hi el seumagnífic pessebre, un dels millors ele Bar-celona.
Ta amb molt de temps d'anticipació erenrepartides les targes d'invitació per a visitar-lo, i encara es conserva el record que cadaany hi desfilava el bo i millor de Barce-lona, començant per les primeres autoritatscivils i eclesiàstiques, i que l'escolania de laMercè hi cantava també els seus motets ocançons nadalenques.
El pessebrista que de temps era amicd'Amadeu (qui li havia fet una preciosaimatge de la Verge del Carme, que teniadamunt la calaixera), solia donar temps al'artista i li encarregava les figures que elseu albir o caprici li inspirava, a la qual cosal'artista no es feia pregar i accedia fàcilmenta les seves iniciatives quan volia introduiralguna nota d'originalitat per sobresortirentre els altres companys seus, com a degàque era de la societat.
He dit abans que les figures d'aquestpessebre pertanyen a la seva segona época,i gairebé es pot assegurar, perquè el pcsse-brista Bordas era molt més jove que Ama-deu, i en una fotografia que posseeixo delspessebristes, datada l'any 1866, on es trobael senyor Bordas cota un dels més vells delgrup, feia ja uns quaranta cinc anys queAmadeu havia mort; és de suposar, doncs,que aquest pessebrista degué tractar espe-
Grup de pastors, de Ramon .Amadeu (Col•lecció Bertran i Musito)
13
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
cialment amb l'escultor en els seus darrersanys.
Entre els altres pessebres construïts abase de figures d'Amadeu, cal fer esment,com a principals del que feia el pessebristaBoada, mercader que vivia als voltants de
Es comprén que aleshores, fugint (le lapopularitat i vivint a Olot com un desco-negut, es dedicaria preferentment a fer fi-gures de pessebre, mentre esperava un canvide situació política per poder tornar cap aBarcelona, com així ho féu pocs anys niés tard.
Pagesa i infants, de Ramon Apiadeu (Col•lecció Bertran i Musitu)
Sant Just i que exhibía el Naixement demida natural, que posseeix avui l'església deSant Francesc; el de l'arquitecte Mestres; elde Francesc Xavier de Bolós. a Olot, i elde la família Sènromà, de Mataró. Però ones conserven encara figures de l'artista ésespecialment a Olot, on, com és sabut, visquéa casa de la família Bolós, fugitiu de Barce-lona, quan en temps de la dominació fran-cesa el perseguien, per estar complicat ambels nostres màrtirs, enterrats avui als claus-tres de la nostra Seu.
Aquesta especial circumstància ha estatel motiu que es coneixi ]'artista amb el nomd'Amadeu d'Olot, pel que molts encarael suposen, equivocadament, fill d'aquellavila.
Heus ací el figurista del pessebre que enla seva obra admirable sabé fer viure d'unafaisó tan senzilla i encisadora l'ànima de laterra amb tot l'encant de la seva mística ide la seva poesia.
EVELI BULBENA I ESTRANY
14
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
LA BIBLIOTECA D'ARTI ARQUEOLOGIA
En el decurs de la seva existència haseguit aquesta Biblioteca el procés evolutiudels Museus d'Art i Arqueologia, dels qualsforma part integrant, fins al punt que demodest arsenal bibliogràfic del personal tèc-nic, encarregat de la classificació d'exem-plars, s'ha elevat poc a poc a una existènciaindependent, rublerta de possibilitats.
Imposada plenament la Junta de Museusde la seva importància creixent, no dubtàun moment a acceptar el costós sacrifici detraslladar-la de l'estatge humil que ocupavaal Museu de la Ciutadella a la planta nobledel pavelló del governador de la que fouominosa fortalesa, dotant -la alhora de rica iadequada instal.lació.
Avui la Biblioteca, anib les seves depen-dències anexes, dóna ja la sensació de treballlentament acumulat i de complexa organit-zació.
L'acord recent de donar lliure accésdurant les hores útils de la tarda, per talde fer compatible l'assistència dels estudiososanib les exigències de Ilurs deures profes--sionals, és una avinentesa que cal aprofitarper a fer arribar a coneixement dels artistesla seva organització i funcionament i elselements d'estudi d'ordre variat que conté.
A més de la Biblioteca pròpiament dita,examinarem el Departament de gravats idibuixos anex.
El local que ocupa la primera es distri-
bueix en sala de lectura, dues sales d'expo-sicions i una altra de decoració del llibre.
La prestatgeria de la Biblioteca, divididaen dos cossos, deis quals el superior és ac-cessible, se subdivideix en quaranta trescompartiments, que ostenten en llur partsuperior el rètol de les matèries a què escontreuen les obres.
Dóna idea de la capacitat de la sala delectura el fet d'haver-s'hi celebrat la famosaAssemblea de parlamentaris.
Té una gran taula central i altres tocanta les obertures. En moble especial hi ha adisposició dels lectors els catàlegs alfabètici sistemàtic. S'ha adoptat en aquest darrer,sense modificacions, la classificació decimalde l'Institut Internacional de Bibliografia, deBrussel•les. També hi ha mobles construïtsespecialment per a les revistes subscrites iun altre per a les obres de gran format quepermet de tenir -les en posició horitzontal.
Quant al seu fons, és de remarcar que ésmolt distint del de les biblioteques deis orga-nismes docents, entitats artístiques oficials icentres artístics de professionals. Les dife-rències són tan accentuades, que més quede grau, semblen de naturalesa. Actualmentes compon de 3,900 títols, amb un total de6,300 volums.
Totes les adquisicions es fan segons unpla orgànic preparat amb la col.laboraciódels especialistes. S'ha tingut cura especialque en cap de les seves nombroses seccionsfaltessin les obres de valor fonamental.
El sentiment particularista, no renyit
Sala de lectura
15
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
amb els ideals d'universalitat, en llurs dife-rents graus ; que presidí a la creació i des-envolupament dels nostres museus, imperatambé a la Biblioteca.
La seva acció cultural va principalmentadreçada a la joventut. No serà eixorc elseu esforç si aconsegueix la col.laboracióconstant de les noves promocions universi-
en espiral. Així mateix s'hi exposa unanombrosa col•lecció de boixos de gravat po-pular en les seves diferents manifestacions.
En targes adjuntes s'estableix la filiació detots els exemplars exposats en ambdues sales.
A les vitrines de la sala veïna de deco-ració del llibre s'exhibeixen selectes relliga-dures, algunes d'incunables, pertanyents a
Sala de gravats
tàries i de les recent sortides de les escolesd'art. Precisament, no és altra la seva am-bició que d'arribar a ésser un dia la seu d'unacomunitat espiritual, on visquin agermanatsaquests joves i entusiastes conreadors del'art i l'arqueologia.
El caràcter monogràfic de la Bibliotecaes fa evident en les dues sales d'exposicions,immediates a la de lectura. S'exhibeixen enuna d'elles els Llibres de Passantia del Gremid'argenters d'aquesta ciutat, formats per1,907 dibuixos, obra dels oficials argentersen passar-se mestres, datats entre els anys1480 i 1852. També hi figura l'incunableanomenat Cròiiica de Nuremberg i una col-lecció de marques de llibrer, composta de209 exemplars.
A l'altra sala d'exhibicions hi ha planxesgravades al buri, acompanyades de provescoetànies, entre les quals sobresurt la SantaFaç, d'Antoni Casas, obrada d'una sola talla,
l'antic fons del Museu i a les col.leccionsRiquer i Toda, i al voltant de la sala, en grupsdegudament emmarcats. portades i frontis-picis, gairebé tots d'edicions cinccentistes,capçaleres de capítol, culs de llàntia i lletresornades.
El despatx del director de la Biblioteca,situat entre aquesta i el Departament degravats i dibuixos, està decorat amb unaselecció de gravats, entre els quals és d'es-mentar «La gran batalla de Constantí», deGerard Audran, en quatre peces. A 1'avant-despatx, a més d'una sèrie bíblica tractadaa la manera del segle xviii francès, s'expo-sen àlbums de dibuixos signats per Bona-ventura Planella, Lluís Rigalt i ModestUrgell, i una interessantíssima col . lecció deguardes de llibre.
Seguidament s'entra al Departament degravats i dibuixos.
L'obrador d'aquest departament està pro-
16
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
veït cie mobiliari i utillatge especial per alstreballs preliminars de distribució i agrupa-ment d'exemplars, així com els de conserva-ció i instal•lació. Els grans plafons lliures dela sala els ocupen «tesis) de grans dimen-sions, i la resta, frisos de gravat popularcatalà acolorit.
La sala d'estudi, destinada al servei pú-
deis quals es distribueix temàticament. Enexposicions monogràfiques podrà seguir-sel'evolució del gravat des dels seus inicis.
Són molt nodrides les seccions d'il .lustra-ció i decoració del llibre primitiu i d'aigua-forts moderns estrangers. La més copiosa ivariada és la de gravat popular català.
Figuren en aquest departament les obres
Sala de relligadures
blic, conté, en dos cents vint-i-cinc estoigs,de quatre formats distints, les col•leccions degravats i dibuixos. Al llom dels estoigs fi-guren la numeració i cotes indicatives dellur contingut.
En un noble central, entre les dues taulesde treball, els catàlegs alfabètic i temàticestan a l'abast del visitant.
Per a la decoració de la sala s'ha recor-regut exclusivament a la instal•lació d'exem-plars selectes.
La col•lecció de gravats, que ultrapassaeis 50,000 exemplars, s'ha format en primerterme a base de les de Faraudo, Casellas iAndreu, a les quals s'han addicionat les deBosch i Alsina, Adelaida Farré, Martorell iPeña, Soriano, Guarro ; Esclassans i una deproves modernes de gravat popular de l'Ins-titut d'Estudis Catalans.
Els exemplars s'agrupen per països, èpo-ques i ordre alfabètic de gravadors, l'obra
il•lustrades en talla dolça que, havent perdutavui el valor documental, conserven sols elvalor tècnico-artístic del procediment. Tam-bé s'hi han incorporat diferents aplegues declixés xilogràfics i calcogràfics; segells demetall, cera i escaiola; fotografies d'art i unimportant agrupament de patrons de puntesde coixí catalanes.
La col•lecció de dibuixos consta de 8,300exemplars numerats i fitxats. La formen unlot de dibuixos de valor decoratiu procedentsde l'Exposició de 1902; la col•lecció catalo-gada l'any 1906 en una publicació de laJunta; les de Casellas i de Riquer; elsdissenys referents a la Reforma que figura-ren en una exposició especial del 1908, itots eis exemplars darrerament ingressats enconcepte d'adquisició o donatiu.
No cal dir que l'escola catalana, en la qualabunden eis exemplars de valor local, hi estàben representada.
17
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
S'han incorporat a la col•lecció de dibui-xos, les d'ex-libris d'en Riquer i d'en Triadó,compostes, respectivament, de 3,000 i 8,000exemplars.
Després d'aquest breu ressenyament, es-timen un deure -els Museus de la ciutat elsignificar una vegada més als seus amics icooperadors que trobaran en visitar la Bi-blioteca, ultra l'entusiasta col •laboració delpersonal, tota mena de facilitats per a llursestudis.
ESTEVE CLADELLASBibliotecari
EL TALLER DE RECONSTRUCCIÓDE CERÀMICA DE PATERNA
La Junta de Museus va adquirir en 1921tots els materials procedents de les excava-cions fetes a l'indret anomenat <»El Testar»,del terme municipal de Paterna, centre defabricació de ceràmica, actiu en els segles xivi xv. En el dit lloc es cultivava vinya enfer-se les excavacions.
La importància d'aquesta ceràmica i elseu estudi són posats de relleu en el treballde J. Folch i Torres, publicat per la Juntade Museus amb motiu de la dita adquisició.*
• Jo.. Q1 IM POLCA t Toaass, Noticia sobre la ccrà mico dePaterna, Publicacions de la Junta de Museus, Barcelona, 1921.(Exhaurida.)
Els materials procedents de les excava-cions de Paterna i d'altres punts de la vilade Manisses, formaven un conjunt de mésde 13 tones de trencadissa de ceràmica.Aquests materials eren descoberts pels exca-vadors en nuclis constituïts per antics clots,que havien estat fets en el camp per a ex-treure l'argila i després els replenaven dematerials eixits del forn, trencats, mal cuitso defectuosos.
Això indicava que a cada pou ami) tren-cadissa hi havia la possibilitat de trobar-hitotes les peces corresponents de cada exem-piar, llençades allí.
En conseqüència, el treball general con-sistia en la classificació de tot aquest mate-rial, ja que es tractava de reconstruir elsexemplars en llur forma primitiva.
Es de doldre que, en fer l'excavació, nos'haguessin agrupat per clots, la qual cosahauria simplificat molt la troballa de trossoscorresponents a cada exemplar; però el nohaver -se procedit amb aquest mètode, haobligat a establir-ne un de general per a totala massa de materials.
A aquest efecte s'habilitaren sales per ainstal-lar el taller, construint-se prestatgesamb calaixets destinats a la col'locació delsfragments, per classes, formes i temes dedecoració, segons fos la seva procedència dePaterna o de Manisses.
Es construïren grans taulells amb calai-
Dcs aspectes de l'obrador de reconstrucció de ceràmica
18
Reconstrucció (lel dibuix en les pecesreconstruïdes
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
Dipòsit de les peces de Paternareconstruïdes
xos, per a facilitar la tria dels trossos, pertal de fer la classificació de la manera méssimplificada possible.
Aquesta classificació es féu, de primer,per temes, o sigui figures, dibuixos geomè-trics, flors, bèsties i dibuixos heràldics.
Dins de cada un d'aquests temes es féuuna divisió per formes, que comprenia lessegüents seccions : gibrells, plats, bols,gerros, pots i llums.
I per últim, unaaltra de fragments,que comprenia vores,ventres, bases, nan-ses, bécs i fragmentspetits.
A mesura que esfeia la selecció delstrossos, aquests es col-locaven en els calai-xets corresponents, as-senyalats amb els di-buixos, en colors, deltema o forma delsexemplars.
Feta la classifica-ció dels trossos, es va
fer un registre gràficgeneral dels diferentsmaterials de Paterna,en verd i manganès,
La reconstrucció dels exemplarsde Paterna
verd groller, i blau, i un altre igual pelsmaterials de l'excavació de Manisses.
Aquest llibre està il'lustrat amb les for-mes i classes deis exemplars, ami) la indi
-cació del nombre i lletra del calaixet queli correspon o de la caixa dipositada en elmagatzem, formant grups per tipus del ma-terial.
La disposició del taller per a la restaura-ció dels exemplars d'a-questa ceràmica, estàconstituït per granstaulell per a la recer
-ca dels trossos i mun-tatge final dels exem-plars; un safareig pera rentar els trossos, iuna estufa per a eixu-gar-los per tal que l'en
-ganxament deis trossosquedi més fort.
Hi ha també arma-ris per a desar eis exem-plars, fins que s'instal-lin a les vitrines de lasecció corresponent.
L'any 1921 comen-çaren els treballs dereconstrucció amb undibuixant, un restau-rador i un recercador.
19
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
Pàgina del registre de dibuixos de ceràmicade Paterna
Funcionà fins el mes de juny de 1927, enquè la Junta acordà suprimir el taller.
Els materials varen quedar ordenatsigualment, fins al mes de gener de 1931,que s'ha reprès la feina d'aquest grantreball, de tanta importància per a tots elsestudiosos de la història de l'art de la ce-ràmica.
Els resultats d'aquests treballs es podenjutjar davant de qualsevol dels exemplarsreconstruïts, que es guarden en el dipòsitque es va anar fent en el taller mentre aquesttreballava.
EMILI GANDIA I ORTEGAConservador del Museu de la Ciutadella
roer
corma
ormd
y .. .s 4 C,tv.,. .,^O.am L,:^.
• ,., .ï.4 " ..,.. , :.,^.. P,v=,,.: Trv.,,. .. ,
Pàgina del registre de formes
NOVES ADQUISICIONS I DONATIUSDESTINATS AL MUSEU D'ART CON-
TEMPORANI
D'ençà de la publicació del Catàleg delMuseu d'Art Contemporani feta en 1926, queacoblava tot allò que hi era existent fins ala meitat d'aquell any, les adquisicions idonatius han augmentat amb obres bennotables d'artistes, molts d'ells desapareguts.
Es forçós, per la finalitat d'aquest articleresum, que es guardi l'ordre de dates per laseva entrada al Museu de les obres d'Artque han estat adquirides o donades des de ladata a què he fet referència, o sigui des de lameitat de l'any 1926. Seguint, doncs, aquellordre, trobem les següents obres registrades:
A primers de juliol del 1926, l'arquitectesenyor Francesc Villar i Carmona, llavorsmembre de la Junta de Museus, féu el dona-tiu d'un retrat a l'oli de la señora PetraBosch, mare política del donant, obra delque fou eminent retratista, el pintor senyorFrancesc Masriera (1843-1902).
Poc temps després, el mateix senyorVillar i Carmona feia ofrena d'un retrat delpare del senyor Villar i un altre de la sevamare, amb marcs ovalats; ambdues obressón originals de l'eminent capdavanter aCatalunya del romanticisme artístic de l'es-cola d'Owerbect, al primer terç del segle xix,Claudi Lorenzale.
Així mateix, el propi senyor Villar lliu-rava al Museu una petita estatueta en bronze,obra del jove escultor Manuel Martí i Cabré,llavors encara deixeble de Llotja.
Pel mes d'agost la senyora vídua delpatrici Manuel Henrich donà a la Junta deMuseus un retrat a l'oli del polític AntoniMaura i Montaner, obra de l'artista pintorLluís Graner (1862-1929), i pel mateix tempsentrava al Museu una petita tela a l'oli, querepresenta una «Cuina catalana», original delque fou excel-lent pintor Carbonell Selva(1854-1896). L'esmentada obra fou adquiri-da per la Junta de Museus a la senyoravídua de l'autor.
A primers d'octubre, la distingida artistasenyoreta Maria-Lluïsa Güell, que en 1922havia ja cedit graciosament al Museu unquadre de flors, destinat a adquisició per laJunta Municipal d'Exposicions, regalava unaltre quadre de flors original, a l'oli.
Per la mateixa data, i per mitjà de l'artis-ta Alexandre Cardunets, es lliurava a laJunta de Museus una petita tela a l'oli, queés un excel' lent estudi auto-retrat del pintor
20
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
Alfred Romeu, nascut a Reus, en 1854, ideixeble del gran pintor Simon Gómez.
Encara, a últims de l'any 1926, es féual Museu un altre donatiu, procedent d'una
donació al Museu de dues obres d'aquestartista, un bust en bronze, rotulat «El meupare), que és retrat del gran mestre de l'es-cultura contemporània Venanci Vallmitjana,
«La dona de les perlcs,>, de A. de Sctom:ryor
col-lecció en venda, i fou un retrat, a l'oli,obra del pintor R. Martí i Alsina. Aquestdonatiu fou fet per un ciutadà benemèritque vol guardar l'anonimat.
I arribem a l'any 1927, qué fou abundósen donatius al Museu d'Art Contemporani.Començà l'artista Pere Casas i Abarca, ambla seva intervenció perquè els fills de 1'excel-lent escultor Agapit Casas i Abarca, fessin
i un nu de nena, en marbre, obra de la pri-mera època, d'Agapit Vallmitjana i Abarca.
Al febrer moria a Barcelona 1'excel-lentpintor Baldomer Gili i Roig, encara jove(1873-1927). Era fill de Lleida i havia estatdeixeble de l'Escola de Belles Arts de Bar-celona.
En morir deixà obres en diversos museus icol • leccions d'Espanya i de l'Amèrica llatina,
21
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
on havia fet un viatge poc abans de morir.La Junta de Museus, després de la seva mortadquirí, de la vídua, dues teles, a l'oli : unjardí i un paisatge. Per la mateixa data, lasenyora vídua de Pujol i Serra, AssumpcióMir, cedia al Museu un retrat, a l'oli, deJaume Serra i Gibert, obra del gran mestrepintor Antoni Caba. Encara 1'il-lustre mem-bre de la Junta de Museus i artista senyorLluís 1lfasriera, lliurava a aquella dos quadres
(1821-1897), a La Bisbal, on resideix ladita senyora, tenia a la disposició de laJunta de Museus, per fer-li'n donatiu, un granretrat d'ella, a l'oli, obra del seu oncle.
Pocs dies després, des de la vila empor-danesa traslladaven a Barcelona la susditaobra de Mercader, que amida 2`10 X 1`40.Després de restaurada, quedà instal-lada alMuseu Contemporani; a la sala dedicada al'esmentat artista.
«Dona llegint>, de J. Duran
a l'oli, paisatges de la Puda de Montserrat,deguts a la paleta del que fou gran pintori acadèmic de Belles Arts senyor Josep Mas-riera (1841-1912).
Havia mort a Barcelona, per aquell temps,un home popular a la ciutat, conegut i amicde dues generacions d'artistes : Joan Bap-tista Parés; qui havia donat nom a la Salad'Exposicions que el porta encara, al carrerde Petritxol. Per tal motiu, la seva víduasenyora Dolors Carbó de Parés feia dona-ció, al Museu, d'un retrat, a l'oli, del seumarit, obra del pintor J. M. Marqués; unaltre retrat, també del senyor Parés, obradel que fou notable pintor català ManuelFeliu de Lemus (1865-1922), i un altre di-buixat al carbó per Ramon Casas.
Arribava l'estiu, i la Junta de Museustingué avís que la neboda del gran pintorde mitjans del segle xix, Benet Mercader
Un altre ingrés tingué encara el Museu,per aquells dies, i consistí en dos dibuixosdel malaguanyat jove pintor Francesc Sardài Ladico (1877-1912), adquirits per la juntade Museus a la seva mare, i un gran quadrea l'oli, rotulat «El dinar de l'obrer», deixaten dipòsit per la susdita mare de l'autor.
En arribar l'octubre, nous donatius sónfets al Museu d'Art Contemporani.
L'eminent escultor Josep Clarà regala alMuseu dues escultures en fang cuit, que sóndos caps de dona, i un altre en guix pintat.
Al mateix temps, el doctor JoaquimCarvallo, un americà entusiasta de Catalu-nya, dóna al Museu un quadre a l'oli, que estitula «La mare», del que fou notable pintoracadèmic Casto i Plasència (1848-1890).
En Casto i Plasència era fill de Cañiza-res (Guadalajara), i a més d'altres obres, li
donaren nom especialment les titulades «El
22
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
rapte de las Sabinas» i «Origen de la Repú-blica romana».
AI desembre del propi any, I'il'lustrevocal de la junta de Museus i notable pintorsenyor Fèlix Mestres donava, amb destina-ció al Museu, una bonica estatueta en fangcuit, que representa «Sancho», original delque fou notable escultor català Joan Roig
i a la vegada la Junta de Museus rébia undonatiu de la senyora Encarnació Señer,consistent en un bust de senyora, en marbre,original de l'escultor Enric Clarassó, i unmedalló, també en marbre, retrat de nena,del gran artista Rossend Nobas (1849-1891).
Acabava de morir en aquella data unpintor català, que havia exercit mestratge
Retrat de senyora, de J. Duran
Soler, fill de Reus (1835-1918), deixeble deTalarn i després mestre de molts bons es-cultors, entre ells Alentorn, Clarassó i Ma-nuel Fuixà.
En començar l'any 1928, la Junta deMuseus adquiria dos quadres a l'oli, de l'ex-cel-lent pintor Francesc Gimeno, mort feiapocs mesos (1860-1927). Al mateix tempsadquiria un retrat de noia, original del ma
-laguanyat pintor Marian Llavaneres, morten plena joventut, i a l'esclat del seu talentpictòric (1895-1928). Simultàniament es feiatambé l'adquisició de cinc petits estudis al'oli, del que fou notable decorador, pintori professor d'art Enric bfonserdà (1850-1928),
particular a molts pintors contemporanis,Emili Casals (1856-1927), i la Junta de Mu-seus adquirí de la seva vídua quatre estudisa l'oli i una aquarel'la.
També moria a Barcelona un altre pintor,que si lié no era català, s'hostatjava feiamolts anys a la nostra ciutat, Caius Guada-lupe i Zunzarren, excel-lent pintor de florsi aquarel-lista, i per tal motiu la junta deMuseus adquirí un quadre a l'oli, «Mimosas»,a la senyora vídua de l'artista, la qual des-prés regalà al Museu un altre petit quadretitulat «Níspers».
A finals de març de 1928, l'Ajuntamentde Barcelona rebia de la senyora Feliça
23
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
Aldaz i Cortina, i amb destinació als Museusde la ciutat, segons última voluntat de ladonant, quatre teles a l'oli, del que foueminent pintor lleidatà senyor Jaume Mo-rera i Galícia (1854-1927), deixeble del pin-tor paisatgista holandès Carles Haes, ambqui va conviure a Madrid alguns anys, idesprés de la mort d'aquell gran paisatgistacontribuí a fundar la Sala Haes del I\iuseuModern de Madrid i la del de Lleida.
El donatiu consistí ami) les quatre telessegüents : «Mercat de Santa Coloma de Que-
arribat d'Amèrica, una tela pintada a l'oli,«Buenos Aires de nit», que poc després fouenviada al Museu d'Art Contemporani.
A començaments de l'any 1929, el pintorrus P. Gusef, que acabava d'exposar la sevaproducció als Salons del Cercle Eqüestre,regalava a la junta de Museus un quadretitulat «Assumpte bíblic », que poc desprésingressava al Museu; i per la mateixa data,el llorejat pintor Francesc Planas i Dòriafeia donació d'una tela a l'oli, que rotulava«Mirant a la plaça».
«Mercat de Santa Colonia de Queralt, de Jaume Morera i Galícia. Donatiu de la senyoraFeliça d'Aldaz i Cortina, vídua (le l'artista.
ralt», «Peñalara» (serra del Guadarrama),una marina i un paisatge. D'aquestes obreses féu càrrec la Junta de Museus i les passàal Museu d'Art Contemporani.
A primers de juny, l'artista senyor LluísMasriera, membre de la Junta, féu donatiu,amb destinació al Museu, d'una estatuetaen fang cuit, original de l'escultor valenciàAgustí Querol, que representa el tenor Mas-sini, vestit de personatge d'una òpera.
A la mateixa data, la senyoreta pintoraMaria - Lluïsa Güell, donava al Museu duesgrans teles al-legòriques de l'Atlànrtida, origi-nals del notable pintor Aleix Clapés (1850-1919), i procedents del palau Güell, del carrerNou de la Rambla.
A final del mateix any, l'Ajuntament ad-quiria al pintor Lluís Graner, recentment
Poc temps després, la Junta de Museuss'assabentava oficialment que 1'il-lustre pa-trici J. Font i Sangrà havia fet donació al'Ajuntament de Barcelona, amb destinacióals Museus, del famós quadre de R. Martí iAlsina, «La defensa de Girona», i que caliaanar-lo a buscar a Cardedeu, a una fincapropietat del donant. En ple istiu varenfer el trasllat del gran quadre (11 metres dellarg per 4 d'ample), amb destinació al Museud'Art Contemporani. Pocs dies després que-dava instal' lat al Saló Gran del Palau deBelles Arts.
A mitjans de novembre, per ordre de laJunta de Museus, ingressà al Museu d'ArtContemporani una figureta de vori blanc(«Diana») ; que havia figurat a l'Exposició de1888, original de l'escultor belga Jules Dupont.
24
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
En començar l'any 1930, la senyoretaTeresa Grau i Castellà feia el donatiu d'unretrat a l'oli, de Josep Salvany, obra delpintor Josep M. Marquès, i d'una estatuetaen fang cuit, que representa «El Barbero deSevilla», original del gran escultor VenanciVallmitjana.
dis de caps i mans, un bocet de composiciócarnavalesca, un retrat de senyor llegint idos estudis d'interiors. També amb el ma
-teix lot hi figuren dos retrats de mig cos,originals dels últims temps de R. Martí iAlsina.
AI propi temps, ingressava al Museu un
Testa en terra cuita, de Josep Clarà. Donatiu de l'autor.
Seguidament, la senyoreta Diaria Miquelade Despujol i I\iuñoz donava al Museu unretrat a l'oli, de la donant, quan era petita,obra de l'artista Francesc Cerdà (1814-1881),i una miniatura original de Vicens López,i un medalló (agulla de pit), de vori, ela-borat amb el retrat del general Despujol.
Al mes d'abril féu entrada al Museu, unfris al-legòric (vuit estudis en fons daurat)originals del pintor català Francesc Sans,d'escola acadèmica (1828-1881), i un altrelot del pintor Josep Duran, de la mateixaèpoca de l'anterior, consistent en uns estu-
altre lot de quadres, obres del pintor romàn-tic Joan Vicens (1830-1885), consistent ensis retrats, un estudi i una paleta emmarcada.
Poc després, la Junta de Museus feiaingressar a la Sala Fortuny del Museu d'ArtContemporani cent quinze dibuixos al llapis,a la pluma i cartes il-lustrades del famósartista català, que es guardaven a la Seccióde dibuixos de la Biblioteca dels Museus ique quedaren instal' lats a la dita Sala, ambfaristols, completant així el gran interèsd'aquella.
A l'octubre, la senyora Enriqueta Deusta,
25
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
vídua de Batliori, féu donació a la Junta deMuseus d'un quadre del pintor Francesc Ga-lofré i 011er, titulat «Episodi de la guerra dela Independència».
Així mateix, al propi temps ingressavenal Museu procedents de la Diputació provin-cial dos retrats d'Alfons XIII, un del pintorsenyor Cusí i un altre del pintor Josep M.Marquès, tots dos en qualitat de dipòsit.
També, procedents de l'Ajuntament, in-gressà al palau de Belles Arts un retrat
adquirides a l'Exposició Nacional de BellesArts, celebrada a Montjuïc el 1929. Estantaquest material subjecte als efectes de laliquidació de l'Exposició Internacional, con-serva el caràcter de dipòsit interí, tot espe-rant el seu ingrés definitiu i les decisionsde la Junta sobre la conveniència de la sevainstal•lació.
En conjunt, el nombre d'obres adquiridesés el de 75 pintures i 25 escultures, querepresenten un ingrés considerable en les
«Sant Manuel i sant Benet, vistos des del Retiro, Madrid», de Rafael Forns.Donatiu de l'autor.
d'Alfons XIII, pintat per C. Montserrat, ireingressà al Museu un retrat de la reinaMaria Cristina, pintat per. R. Tusquets.
Al novembre, l'artista pintor i metge, re-sident a Madrid, Rafael Forns, donà a laJunta de Museus un quadre paisatge anome-nat «Sant Benet i sant Manuel, vist desdel Retiro».
Al propi mes, i procedents de l'Exposicióde Montjuïc, foren enviats al Museu d'ArtContemporani un quadre de M. Benedito,«La Gitana»; un nu, d'Ignasi Zuloaga, i «Ladona de les joies», de Sotomayor, donatiusd'aquests artistes a les nostres col•leccions.
Darrerament. el 3 del corrent niés dejuny, i per disposició del senyor Alcaldedoctor Aguader, han estat dipositades alMuseu d'Art Contemporani les obres d'art
nostres col •leccions d'art contemporani, delqual donarem compte.
Es de lamentar que una part d'aquestsmaterials no pot ésser exhibida per mancad'espai. Completament plenes les sales dela planta alta del Palau de Belles Arts, i lesque en la planta baixa són posades a la.sevadisposició, ha d'emmagatzemar molts d'a-quests donatius i adquisicions de manera queno poden ésser vistes per als visitants. L'in-grés de les obres procedents de l'Exposició deBelles Arts de 1929 celebrada a Montjuïc, imoltes de les obres que hem esmentat són deprou importància per a fer que la nova Juntade Museus s'ocupi d'aquest problema de ea-pacitat i el resolgui
ESTEVE BATLLE
Conscrvader de] Museu d'Art Contemporani
26
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
EL PROBLEMA DE LA RESTAU-RACIÓ DE LES COL • LECCIONS DEPINTURA ANTIGA AI. MUSEU DE
LA CIUTADELLA
Un dels problemes més delicats de 1'ad-ministració técnica dels nostres museus d'art,és el que afecta a la restauració de lespintures antigues, que constitueixen la partmés important de les col•leccions reunides.Aquest problema ha constituït una preocupa-ció constant per a la Junta, a la qual fi-nalment ha estat possible proposar unasolució que judiquem satisfactòria, i avui,en donar compte d'aquesta solució, volemdonar una idea dels aspectes diversos delproblema que era un dels molts problemesque es plantegen en un museu en formaciócom el nostre, i en un país com el nostre,on totes les qüestions de la tècnica museísticaes troben gairebé, podem dir, sense resoldre.
Cal tenir present, per a explicar-se l'estatrudimentari de la tècnica museística a Cata-lunya, que els museus són nou-nats, i quedesde llur naixença no s'han pogut preocuparde res més que d'existir, ço és, de reunirapressadament i esforçada el tresor artísticde Catalunya que s'anava a perdre i que dinsels escassos mitjans que el país hi ha des-tinat, i les lentors inevitables de la burocrà-cia administrativa, han hagut de destinarel gros de la seva activitat i de les sevespossibilitats econòmiques al servei d'urgènciade salvar els objectes que anaven a desapa-reixer i sense els quals no hi ha museus, ni, enconseqüència, necessitat de tècniques mu-seístiques.
Complint aquests oficis de salvadora irecopiladora de la riquesa artística catalana,la junta de Museus es troba avui amb unacol •lecció importantíssima de pintura primi-tiva. Aquesta pintura, que és el pinyol delnostre Museu, formant el gros de les seccions.d'art gòtic i d'art romànic, li ha arribat,en general, procedent dels llocs d'origen, ien molts casos en un estat de conservacióque reclama la intervenció del restaurador,des del doble punt de vista del seu aspectei de la seva conservació (aquest darrer elmes important). Aquesta restauració cal dirque la Junta l'ha evitada gairebé sempre,i això per la raó senzilla que, coneixentl'enorme complexitat que la qüestió de larestauració de la pintura antiga comporta,s'ha negat tothora, excepte en alguns casospoc sortosos, a acceptar els serveis dels res-tauradors que se li oferien, per no merèixer-li
les garanties que els coneixedors d'aquestesdelicades tècniques reclamen als qui han deposar les mans damunt les obres a tractar.
Aquestes demanen tracte de reliquia ialhora tracte de material científic. Testi-monis de la història, cal el màxim respectea la seva realitat. Aquesta ha d'ésser intan-gible, i, per tant, el restaurador que cal alMuseu nostre, ha de tenir un nom altre queel de restaurador, i la restauració ha de limi-tar-se a ésser un instrument pur i subjecteal servei de conservació.
En possessió d'una col •lecció de primitiusintacte, en molts casos la Junta s'ha sentitorgullosa d'aquesta virginitat històrica delsnostres exemplars malgrat l'aspecte, pocagradable als ulls, que una col•lecció de re-taules sense restaurar ofereix sempre. Maino ha oblidat la satisfacció d'ésser una deles rares, potser única col•lecció de primitius(fora de les d'alguns tristos museus d'Espa-nya, dirigits per l'oblit i la misèria) quepodia presentar una sèrie de moments pic-tòrics de l'Edat mitjana sense retocs. Carels primitius han estat arreu els niés casti-gats per la mà dels restauradors. Procedentsdels temples on foren guardats en condicions
El professor Pelliccioli amb el nostre pensio-nat senyor Grau, i els altres alumnes seus, enun deis patis del Museu Brera de Milà, enportar-hi els frescos de Bramante procedents
de Bergamo, recentment arrencats.
27
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
poc aptes, o essent restes de retaules desfetsi oblidats durant centúries a la golfa, o tros-sos dispersos utilitzats per a fins poc adientsa llur caràcter, els primitius solen arribargeneralment a mans del col •leccionista i delmarxant en estat que demana la intervencióa fons del restaurador, i sovint aquesta per-judica l'ohra.
estat els elements damunt els quals hemfundat el nostre informe a la junta, en anara establir, al Museu de Barcelona, un serveide restauració.
Aquest era necessari. Els retaules de-manen ésser conservats, i l'obra de conser-
Un aspecte del laboratori de restauració del professor Pelliccioli a Milà, on treballael funcionari dels Museus de Barcelona, senyor Grau Mas.
Aquestes disposicions de part de la Junta,han fet que haguem estat molt lents a pro-posar -li una solució del problema. Restau-rar és un art fàcil, però que cal aprendre.Les solucions empíriques tenen per a les obresd'art els mateixos perills que l'empirismemèdic per a l'organisme humà. La il . lustra-ció que per deure del càrrec hem hagut de for-nir-nos, el coneixement dels centres d'Eu-ropa on la restauració es practica, l'examendels laboratoris de restauració dels principalsmuseus europeus que hem vist, l'estudi decom en aquests museus el problema ha estatresolt, l'adaptació dels exemples en un paíscom el nostre on no hi ha cap antecedentde tècnica museística, el goig de poder pre-sentar una col • lecció de primitius verge, han
vació que hem enfocat ara de ple erigeix,d'un costat, unes determinades condicionsdels locals on es guarden; condicions de lesquals, una, d'essencial, que és la calefacció,s'ha aconseguit darrerament al Museu de laCiutadella, on acaba d'ésser-hi instal•lada.D'altre banda, cal intervenir directamentdamunt el retaule o la pintura. L'obra ques'escrostona, la que és bufada, la taula quees parteix, la que s'esventa, la que és cor
-cada, la que es corca, la que és bruta, la queporta regalims de cera, la que, excessivamentcoagulada, demana el planxat, etc., cal quesiguin tocades per qui hagi vist i practicatels remeis contra aquests mals, en els llocsd'Europa on millor es practiquin.
De la diferència que hi ha entre els res-
28
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
tauradors que han après en llocs a propòsit iels que han hagut d'aprendre-ho ells mateixos,en vàrem tenir una idea quan es procedía l'arrancament de les pintures murals romà
-niques. El grup d'operadors italians queaportaren ací, els qui es proposaven empor-tar-se'n les nostres pintures murals romàni-ques, demostrà que un bon restaurador no
la bona obra de procurar -li feina, i la nostraambició era la que Artur Cividini entrés derestaurador al Museu, per a constituir acíun taller i fundar a l'entorn d'ell un ense-nyament d'aquestes tècniques.
La Dictadura, en separar-nos del càrrec,féu això impossible, i en ésser reposats a laDirecció del Museu, un dels primers passos
Neteja, al laboratori Pelliccioli, de Milà, d'una obra de Cossimo Tura, del Museude 1lòdena, destinada a l'Exposició de Pintura Italiana de Londres.
s'improvitza ell mateix. per bona voluntatque tingui. Quan el Museu nostre, evitantl'emigració d'aquelles obres d'art (que hauriaestat vergonyosa i irreparable) contractà ambels dirigents d'aquella empresa, poguéremsaber, per la nostra relació amb el senyorFranco Stefanoni, director dels treballs, queel] era el descendent d'una família del nordd'Itàlia, en la qual aquesta técnica tenia unatradició secular que es passava de pares a fills.L'obrador dels Stefanoni a Bérgamo ha estatfins fa poc un fogar d'ensenyament d'on hansortit els millors restauradors de pintura quehi ha avui al món. Un operari format enaquell centre, Artur Cividini, vingut ací ambel seu mestre quan s'arrencaren les pintures,restà entre nosaltres. Lluís Plandiura féu
que donàrem fou per a procurar que ArturCividini entrés com a restaurador del Museu.Cividini no acceptà, i en demanar-li pressu-post per a la restauració total de les col-leccions nostres, aquest ascendia a una quan-titat que pràcticament feia impossible lasolució del problema, almenys per moltsanys.
Sortosament, l'Ajuntament, en acabar-sel'Exposició de Montjuïc, posava a les ordresde la Junta el funcionari Manuel Grau iMas, que per les seves especials aptituds icondicions, vàrem creure que podria ésser elfutur restaurador del Museu. Venia al serveinostre, sense cap càrrega en el Pressupostde la nostra institució, ja que com a funcio-nari municipal, és el Municipi qui el paga.
29
BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA
Procedia de la Direcció dels Tallers de laSecció d'Art de Montjuïc, on al front decent cinquanta operaris de totes les tècni-ques de les indústries d'art havia executat,sota la direcció del grup d'assessors artísticsde Montjuïc, els quadres històrics del PalauNacional. Deixeble de la nostra Escola deBelles Arts, amb una preparació de pintor
nari a aprendre al taller que oferís majorsgaranties.
Orientats en el coneixement dels princi-pals laboratoris de restauració d'Europa, sa-bíem que els fogars tradicionals de la tècnicade la restauració de pintura eren al nord
Un altre aspecte del laboratori del professor Pelliccioli, a Milà. Restauració d'obres de Bellini,de Tízia i de Perugino, procedents deis Museus de RiminiAncona , i Perugia.
que li valgué una pensió de viatge concedidaper la dita escola; pensionat més tard pelMunicipi en pensió posada a concurs; in-gressat al servei de les oficines d'arquitec-tura de Foment, al Municipi, com a aquarel-lista, mitjançant concurs, que guanya; ambllargs anys de pràctica d'escenografia, i ha-vent fet tasques de restauració prop d'OIe-guer Junyent, Manuel Grau i Mas tenia alnostre entendre les aptituds personals i lapreparació justa per a anar a aprendre, enun taller de restauració, la tècnica que licalia, i podia per tal resoldre aquest problemade l'organització dels nostres 1\luseus.
Fou presentada a la Junta la solució, ila Junta va deliberar detingudament sobrela proposta, i acordà enviar el nostre funcio-
d'Itàlia. En compliment de la missió queens confià la Junta de Museus, adreçàremlletres a les primeres autoritats museogràfi-ques de la regió de la Lombardia i el Ve-neto, demanant informacions respecte quinseren els més importants obradors del país.Conegudes les opinions, visitàrem aquestslaboratoris, a Torí, a Milà i a Bérgamoprincipalment. A Bèrgamo, la vella escoladel professor Franco Estefanoni, que és quidirigí els treballs d'arrencament dels nostresfrescos romànics, per l'avançada edat delprofessor, es trobava en condicions de pocaactivitat i reduïda a l'especialitat d'arren-cament de frescos i pintures murals. Aquestaescola és la soca mare de tota una sèried'obradors actualment plens d'activitat. Ar-
30
BUTLLETÍ DELS !MUSEUS D'ART DE BARCELONA
tur Cividini, l'operador italià que vingué acíamb el professor Stefanoni a arrencar elsnostres frescos, ha sortit d'ella. Un altredeixeble de Stefanoni, avui el cap de totsels obradors de restauració d'Itàlia i d'Eu-ropa, és el del professor Mauro Pelliccioli,establert a Milà, i al qual la PinacotecaBrera i la Pinacoteca de Venècia, així comtots els altres museus oficials del nord d'Ità-lia, tenen confiada la restauració í conserva-ció de llurs col •leccions. La PinacotecaBrera, en renovar les instal•lacions del seumuseu magnífic, aquests darrers anys, confiàla restauració de les seves pintures al profes-sor Pelliccioli que hi treballa encara.
Aquest obrador és el que ens fou espe-cialment recomanat per les autoritats d'Ità-lia, consultades. Entre elles, donem elsnoms prestigiosos deis professors Venturi idel doctor Morassi, de la Pinacoteca Brera.
El professor Pelliccioli té avui un prestigiuniversal i les obres a restaurar li arriben detotes les col •leccions d'Europa i d'Amèrica.Això determina l'existència en el seu labora-tori d'un personal nombrós, ocupat en totesles especialitats de la restauració de pinturaantiga. Això vol dir la pràctica i l'assis-tència a una diversitat d'operacions enormesnecessària al qui vulgui fornir -se coneixe-ments d'aquest ofici.
D'altra banda, damunt les condicions del'obrador, que poguérem conèixer de visu,damunt les recomanacions de les autoritatsmuseogràfiques del nord d'Itàlia i de Roma,pesava en nosaltres, a favor de la solvènciadel professor Pelliccioli, el fet importantís-sim d'haver-li estat encomanada pel Governd'Anglaterra la gestió d'enviament i conser-vació de totes les obres concurrents a lamagna Exposició de pintura italiana cele-brada a Londres l'anv 1929.
I és a l'obrador del professor Pelli.ccioli,a 14 lilà, que la Junta decidí convenient fer-hiingressar el nostre company senyor Grau iAlas, que és allí des de primers de l'anycorrent.
D'ell bem rebut. amb la notificació deles tasques de pràctica que acompleix, lesadjuntes fotografies, que donen idea del queés un d'aquests laboratoris. El nostre pen-sionat ha treballat ja en l'arrencament itransport de pintures al fresc, a la tela i enaltres operacions de transport de taula atela, i en la secció de fusteria on es resolen
els conflictes de rectificació de taules cor-hades o esventades. i així mateix en les sec-
cions de sosteniment de pintures i de retoc.Tot un programa de tècniques ens fou
ofert pel professor Mauro Pelliccioli, quigenerosament i sentint-se honorat de la con-fiança de la Junta de Museus de Barcelona,acceptà el nostre pensionat sense voler re-tribució de cap mena, declarant que en elseu obrador no existien les tradicionals re-ceptes secretes, que tot estava a l'abast delsque anaven a aprendre i que 'era per a ellun orgull el formar bons restauradors.
En efecte, un pensionat del Museu deBudapest, que treballa fa uns mesos en l'o
-brador del professor Pelliccioli, on ha anat,com el nostre, a aprendre, ens confirmà lasimpàtica liberalitat del professor.
El pensionat de Budapest com el pen-sionat del Museu de Barcelona, tenen a laseva disposició tots els formularis químics,tots els dipòsits á'ingredients, tots els estatsde les operacions que es practiquen i que ellspractiquen amb els altres operaris, a la sevalliure disposició. Així mateix l'extensa Bi-blioteca del professor és a l'abast dels opera-ris, i les lliçons d'aquest davant de cada casdelicat, completen l'ensenyament que hananat allí a rebre.
En aquest afer, com en tots, calia queel màxim de garanties humanament possi-bles fossin preses, i per la nostra part leshem preses. La Junta de Museus, informada,ha decidit sobre aquest . ' cas co m . en. tots,judicant que els interessos del Museu, tandelicats en aquest punt, quedaven defen-sats.
Esperem que el nostre pensionat respon-drà a aquesta confiança i correspondrà a
l'esforç de la Junta, i que a l'avenir unapetita escola d'ensenyament de tècniques dela restauració, podrà formar-se entorn de]futur laboratori del nostre Museu, per acompletar la preparació i les aptituds queen aquesta delicada especialitat posseeixenalguns artistes catalans, els serveis dels qualstan necessaris són als nostres col•leccionistesi als Museus de Catalunya.
Es hora que l'art de la restauració nosigui més un misteri conegut sois de quatreiniciats, per a esdevenir un noble ofici quesigui ensenyat públicament a l'escola, segonsels mètodes practicats arreu d'Europa.
JOAQUIM FOLCH I TORRESDirector dels Museus d'Art i Arqueologia
Secretari de la Junta
31
GAIFRIAS VALENCIANO
ANTIGUITATS
LA PINACOTECA
MARCS 1 GRAVATS
DE
Gaspar Esmatjes
Plaça de Macia, 10(Abans P. Reial)
BARCELONA
EXPOSICIONS PERMANENTS
Passeig de Gràcia, 34Telèfon 13704
BARCELONA
¡nW^Mn/HNVI.I./.1/.nNM/NJ/Ñ/\NIV.VV.
11 F. DE R VIRGILI 1
Especialitat' èn èmbalatgès 1i transports de totes classes
1Embalador oficial.deis objectes d'art
del Palau Nacional
Carrer dels Tallers, 66Telèfon 15276 ZS
BARCELONA
Sí
El niés gran assortit
de LLIBRES D'ART
espanyols i :estrangers
el trobareu a la
[LIBRERil VERDAGUER
11 : 'A."Doínenech, S. en C.
Rambla del Centre, 5
Telèfon 16164
IMPREMITA DE LA CASA DE CARITAT
MONTALEGRE, j BARCELONA