butlletÍ - uab barcelona · núm. 15 acos•r 1932 volum li butlleti dels museus d'art de...

BUTLLETÍDELS

MUSEUS D7ARTDE

tI.iY1 ` . 1

JUNTA DE MUS EUS

AGOST _1932

JUNTA DE MUSEUSPRESIDENTS D'HONOR

President del Governde la Generalitat de Catalunya

Alcalde President de l'Ajuntament

PRESIDENT EFECTIU

Josep Llimona i BrugueraRepresentant de les entitats artístiques de

Barcelona

VICE-PRESIDENTS

Bonaventura Gassol i RoviraConseller d'Instrucciú Pública del Govern de

la Generalitat de Catalunya

Pere Comas i CalvetTinent d'Alcalde

President de la Comissió de Culturade l'Ajuntament

TRESORER

Ernest Ventós i CasadevallTinent d'Alcalde

COMPTADOR

Josep Maria Serraclara i CostaDiputat de la Generalitat

VOCALS REPRESENTANTS DEL'AJUNTAMENT

Casimir Giralt i BullichTinent d'Alcalde

Joaquim Xirau i PalauRegidor- Síndic

Joaquim Pellicena i CamachoRegidor

Joan Baptista AtcherVocal tècnic

Ricard Opisso i SalaVocal tècnic

VOCALS REPRESENTANTS DEL GOVERNDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Pere Corominas i MontanyaDiputat

Pere Comas i CalvetDiputat,

Jaume Bofill i MatasDiputat

Teresa Amatller i CrosVocal tècnic

Joan Rebull i TorrojaVocal tècnic

VOCALS REPRESENTANTSDE LES ENTITATS ARTISTIQUES

Comte de GüellPresident de 1'Acndèmia Catalana

de Belles Arts de Sant Jordi

Pere Mayoral i ParraciaDirector de l'Escola d'Arts 1 Oficie i Belles Arts

Dr. Antoni Rubió i LluchRepresentant de l'Institut d'Estudis Catalana

Eduard Toda i GüellPresident de l'Acadèmia de Bones Lletres

Alexandre Soler i MarchRepresentant de les entitats artístiques

de Barcelona

Lluís Masriera i Rosés .Representant de les entitats artístiques

de Barcelona

Pere Casas i AbarcaRepresentant de les entitats artístiques

de BarcelonaVOCAL HONORARI

Carles Pirozzini i MartíEx- Secreta ni. de la Junta

DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ

Joaquim Folch i TorresDirector General dels Museus d'Art

Joaquim Borralleras i GrasSecreta ni. de la Junta

Pere Bohigas i TarragóAdministrador General dels Museus d'Art

HORARI DELS MUSEUS BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA

MUSEU DE LA CIUTADELLA. — Arqueologia i Es publica cada mes.Art Medieval i Modern. Parc de la Ciutadella. REDACCIÓ: Museu de la Ciutadella, Plaça

MUSEU DE BELLES ARTS.—Art Contempo- d'Armes del Parc de la Ciutadella. Tel. 13868.

DIRECTOR: Joaquim Folch i Torres.rani. Palau de Belles Arts. Passeig de Pujades.SECRETARI DE REDACCIÓ: P. Bohigas i Tarragó.

Durant el mes d'agost, tots els dies, inclús PREUS: Subscripció: 24 pies. l'any. Núme-els diumenges, de deu a una del matí i de tres ro solt: 2 pies. Número endarrerit: 3 pies.a posta de sol, excepte els dilluns, destinats a ADMINISTRACIÓ: I. G. Seis i Barral Ger-festa del personal. mans, S. A. - Provença, 219- Telèfon 71671.

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA.

^^S EG1A1.1^1 1 ^a .

^ TlMllti '

Telèfon 71671

IAGE*I vida 1 1,401019ade Solo i Rov*11005a

per

. FELIU ELIESAmb 43 grans làmines en fototípia,4 d'elles en colors, i 27 il'lustracions,també en fototípia, intercaladesen el text, que conté ademés el

Catàleg de ('obra del gran escenògraf

EDICIÓ LIMITADAD'EXEMPLARS NUMERATS

F- ZV t`'^ V

Demani's a les bones llibreries de Catalunyao bé als editors

1. /:. Lcix i li:,i•'•:il l;er.it:..ss, L. A.Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

Núm. 15 Acos•r 1932 VOLUM lI

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUBLICACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEUSI

EL MUSEU DEL «CAUFERRAT» DE SITGES

L'inventari.—El gran artista Santiago Ru-siñol, en morir, llegava a l'Ajuntament de lavila de Sitges l'edifici del «Cau Ferrat» ambles colleccions i obres d'art en ell contingudes.El testador obligava a donar al Museu ca-ràcter públic i prohibia tota operació de vendao pignoració de les obres artístiques del «CauFerrat» i de l'immoble. En el cas d'incom-pliment d'aquesta condició, la cosa venuda opignorada passava a ésser propietat de laJunta de Museus de Barcelona.

Honorat el qui això escriu per l'Ajunta-ment de Sitges i per la familia del testadoramb la comanda de practicar l'inventari i valo-ració de les colleccions artístiques del «CauFerrat», ens fou donada ocasió de posar-nos encontacte amb la collecció llegada, amb l'edificii amb els elements de l'Ajuntament de Sitiesque havien d'organitzar la vida futura del«Cau» com a Museu públic.

Tots els qui coneixen la història de lanostra renaixença artística i literària i tots elsqui han llegit la vida de Santiago Rusiñolsaben que el «Cau Ferrat» fou un centred'acció renovadora i d'irradiació espiritualimportant. Rusiñol, diríem, emprant el seuestil, que establí amb el «Cau Ferrat» laseva tenda de campanya espiritual. Una fa-çana de cara a l'ample mar, inquiet i d'horitzóinfinit, i l'altra façana de cara als murs blancsdels carrerons de la vila vella de Sitges, bas-tida dins el baluard, l'edifici té per aquestasituació un caràcter que Lliga amb tota l'obrad'aquest gran refinat i sensitiu que fou el nos-tre artista.

Rusiñol, doncs, llegava, a més d'una collec-ció de ferros d'art exquisida, feta amb ungust insuperat, i d'unes vitrines de vidres i de

talles i d'uns quadres d'El Greco, i d'unessèries de ceràmica i d'un grup d'obres de laseva jovenesa, molt considerable, aquells mursi aquelles finestres del «Cau Ferrat», niu detants somnis i mirador de tants ideals. I enentrar-hi a fer la feina eixuta de numerar, eti-quetar i inventariar les peces de les colleccionsper a complir la comanda que se'ns feia, enssentíem atrets per aquell alè d'esperit que om-plia encara la casa tancada, i respectuososprocuràvem que no se'n perdés ni una engruna,car aquell alè fou una cosa important dinsl'obra de la restauració catalana.

Així procedírem amb el respecte que lacosa demanava i així obrírem caixes i mobleson es guardaven records de la vida del «CauFerrat» i de l'obra de l'artista. Així les lletresdels amics, que formen una collecció impor-tant d'autògrafs de grans homes de lletres, pin-tors i escultors; les proves i els dibuixos delsseus primers llibres, tals com Oracions, Fullsde la Vida, Impresiones de Arte. Els primerstiratges dels cartells de L'Alegria que passa ide la Intrusa, de Maeterlink; els retalls de pe-riòdic comentant les primeres victòries de lajove escola modernista; les fotografies delsamics; els croquis dels viatges, les escassesnotes relatives a objectes de les colleccions.Tot això inventariat, seriat, catalogat, es guar-da ara en la intimitat d'un calaix de la cam-

breta on dormia Santiago Rusiñol, fins a l'hora

que el desenrotllament del «Cau Ferrat» per-

meti 1'exhibir aquesta secció curiosa del Museu

que el nostre artista ha fundat.I no cal dir amb quin amor, els companys

del Museu que ens ajudaven a la tasca, han

tractat totes les peces de les colleccions que

avui són ja no sols inventariades, sinó foto-

grafiades. Corresponent a n'aquest respecte,

la primera operació fou la de fotografiar els

conjunts de les estances i dels murs. Així pre-

níem testimoni de la topografia exacta de cada

225

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Els funcionaris de la Junta de Museus catalogant els objectes del « Cau Ferrat»

objecte, car això era important, per raó dequè el «Cau Ferrat» té entre totes les sevesvalors aquesta preciosa d'ésser el reflex exacted'aquell gran esperit que el va fundar id'aquell gran artista que pintava els murs del«Cau» amb el color dels objectes, creant entreel fons i l'objecte i entre aquest i els seus veïnsunes relacions d'harmonia que la ceguesa d'unmètode de classificació, molt tipus museu, po-dria en l'avenir destruir. Hi ha un tal verdd'un plat modest, sobre un tal blau d'un fonsde lleixa, que per ell sol constitueix una obrad'art respectable. Així assentàrem, fotografiantla disposició topogràfica dels objectes, lesbases d'aquest conservadurisme respectuós queel «Cau Ferrat» demana.

El «Cau Ferrat» Museu públic. — Lacondició especialíssima i espiritualment pre-ciosa de totes aquestes valors que hem pro-curat tractar com convenia, ens feren pensarmolt amb l'avenir del «Cau Ferrat» ques'anava a convertir en Museu públic. UnMuseu públic té una doble funció, que és lade conservar les coses i la de fer-les donar elrendiment cultural i científic que elles com-

porten. Momificar el «Cau», conservar-loamb totes les subtilitats que li són pròpies, eraigual que conservar un bell insecte amb borris-sol i tornassol d'ales i tot, per a travessar-li elcos amb una agulla. Calia evitar la mor i queentorn del nucli primer, alguna cosa hi palpi-tés encara, de manera que aquell fogar d'acciói aquell focus d'irradiació, es prolongués mésenllà de la vida de Santiago Rusiñol.

Els amics de Sitges, tant els que des del'Ajuntament sentien la responsabilitat delllegat, com els que des de fora el sentien per es-perit de ciutadania, coincidien amb els nostrespensaments, però hi havia una freda realitatque s'interposava entre la bona voluntat i l'ac-ció , car la llei obligava al Municipi de la vila,en fer-se càrrec de l'herència, a una despesaconsiderable i imprevista, que dificultava elque l'empresa avancés pels camins que volien.

El senyor President de la Generalitat i elConseller d'Instrucció Pública senyor Gassol,coneixedors d'aquestes dificultats, hi acudiren,i varen oferir a l'Ajuntament de Sitges la col-laboració del nostre Govern, en forma de po-sar al servei del «Cau Ferrat» l'organitzaciótècnica de Museus de la Generalitat, repre-sentada per la Junta de Museus de Barcelona.

226

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

Reunits pel President Macià, l'Alcalde deSitges senyor Costa i el President de la Junta

de Museus senyor Llimona, a presència delConseller senyor Gassol, fou feta a l'Alcalde

de Sitges l'oferta i al President de Museus lacomanda. Així posats d'acord, tramitades lescondicions de la intervenció de la Junta nostra

al Municipi sitgetà i acceptades per aquest,s'anava a establir l'organisme regent del «CauFerrat», mentre es demanava a les Corts lavotació d'una llei que eximís del pagament detot impost a l'Ajuntament de Sitges, que haviade rebre l'herència preciosa que Rusiñol lideixà. I la llei fou votada, a condició de quèper a regir el Museu llegat, es constituís un Pa-tronat disposant de solvència tècnica i de mit-jans econòmics per al sosteniment de la insti-tució que es fundava.

Dones, la cosa es resolia favorablement alsdesitjos de tots. L'Ajuntament de Sitges, repre-sentant la possessió de la vila, posava a la curatècnica de la Junta de Museus el Museu del«Cau Ferrat». El Patronat que la llei dema-nava, es constituia, doncs, pels representantspolítics de la vila de Sitges i pels delegats tèc-nics de la Junta de Museus, als quals s'afegienun representant de la família Rusiñol i quatreveïns de Sitges artistes.

Aquesta és la composició del Patronat, lallista de noms del qual donàrem en el nostrenúmero anterior i que espera l'aprovació delGovern de Madrid per a entrar en funcions le-gals. Mentrestant, però, la Junta de Museus,complint els seus compromisos, ha establert unservei permanent de guarda del «Cau Ferrat»a base de tres guardes interins proposats perl'Alcalde de Sitges.

Heus ací explicada la constitució de l'orga-nisme directiu del «Cau Ferrat», i explicadesles causes que l'han determinada.

Doncs ara, comptant amb tots aquests ele-ments, serà possible que el «Cau Ferrat» vis-qui i es conservi. I viure vol dir créixer i actuar.Quant a la creixença, la tindrem immediata,car la Junta de Museus ha acordat traslladarla seva collecció de ferros a Sitges, per a què,unida a la de Rusiñol, formi ja des d'ara unMuseu de ferros antics de primera importàn-cia i únic a Espanya i rar a Europa.

Aquest Museu caldrà augmentar-lo, i elsaugments sens dubte determinaran una extensiódels locals que el Patronat haurà de preveure,i que ha de procurar-se, tot tendint a què el

«Cau Ferrat» quedi el que fou quan Rusiñolva morir i que sia entorn d'aquest nucli primi-tiu, que la creixença es faci.

Quant a l'acció, una primera feina és lade publicar un bon Catàleg del «Cau Ferrat»precedit de la seva història tan interessant, laqual ara, amb els materials que el mateix «CauFerrat» ens dóna, pot ésser profusament illu_-trada. A seguit, cal organitzar una sèrie deconferències invitant per torn a sentir-les a totesles nostres entitats de cultura popular, a fi dequè el nostre poble tingui esment del que és el«Cau Ferrat» i del que són les colleccions enell instalades.

Aquestes dues obligacions essencials com-plertes, l'avenir dirà com podran desenrotllar

-se les possibilitats que el «Cau Ferrat» com-porta, des d'aquest punt de vista de Museu,

que en néixer a la vida pública ha de lligarla seva vida a la causa ideal de la pròpiagrandesa.

JOAQUIM FOLCH i TORRESDirector General dels Museos d'Art

INAUGURACIÓ DEL MO-

NUMENT A SANTIAGO

RUSIÑOL A SITGES

El diumenge dia 12 de juny tingué lloc aSitges l'acte d'homenatge que la vila tributava

al seu fill predilecte amb motiu de la inaugu-ració del monument que ha estat aixecat persubscripció pública al «Retó de la Calma»,la placeta que es forma davant la façanade Maricel, al carrer de Fonollar, ben a la

vora del «Cau Ferrat».L'acte revestí una importància extraordi-

nària. A les onze del matí eixí de l'Ajunta-ment la comitiva oficial que anava precedida

pels infants de les escoles. La presidí el senyor

Ventura Gassol, conseller de Cultura en re-

presentació del Govern de Catalunya. L'acom-

panyaven el senyor Miquel Utrillo, el qual

duia la representació del Governador de la

Província, senyor Joan Moles; el general senyor

López Pozas, que ostentava la del general de

la divisió senyor Batet; l'Alcalde de Barcelona

senyor Jaume Aguadé, el diputat a Corts s °

-nyor Joan Estelricfh, l'alcalde de Sitges senyor

Josep Costa junt amb tots els regidors, el

227

L;UTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

Testa de Santiago Rusiñol, modelada per Borrell Nicolau,que corona el monument

jutge municipal, el rector i representacions deles entitats culturals i artístiques de la vila.

Quan la comitiva arribà al «Recó de laCalma» hi havia esperant-la la senyora LluïsaDenís, vídua de Rusiñol, la seva filla Maria,el seu gendre senyor Josep Planàs i el seu nétsenyor Santiago Planàs. Hi havia també la se-nyora Gallofré de Gassol y la senyora Cortèsd'Aguadé, els senyors Soler i March, CasasAbarca, Folch i Torres, Borralleras i BohigasTarragó de la Junta de Museus, els actors se-nyors Enric Borràs i August Barbosa, el mes-tre Enric Morera, l'escultor senyor BorrellNicolau, el pintor senyor Joaquim Sunyer, eldibuixant senyor E. C. Ricart, el senyor Segi-mon Rovira, el poeta senyor Trinitat Catasús,el doctor Corachan, els senyors Marsal, Pla-nas i Robert i Joan Bosch, i la Junta de l'Ate-neu de Sitges «El Centaure».

El senyor Julià, assessor de l'Ajuntamentde Sitges que formava part de la Comissió pro-homenatge a Santiago Rusiñol, donà compte deles gestions del Comitè d'ençà de la seva cons-titució per l'octubre de l'any 1929. En nom

d'aquest féu ofrena del monument a l'alcaldede la vila pregant-li d'acceptar -lo com a tes-timoni del respecte i l'estimació que Sitges sentpel seu fill predilecte al qual deu la sevagrandesa espiritual.

En aquell moment, sota una pluja de cla-vells i en mig d'una ovació intensa, el nét del'homenatjat, senyor Santiago Planàs, féucórrer la bandera catalana que cobria el bust,Una orquestra executà un fragment de L'ale-gria que passa.

El bust de Santiago Rusiñol, obra de l'es-cultor Borrell Nicolau, és en bronze, d'untamany una mica major del natural. Reposadamunt un pedestal de granit de forma pa-ral.lelepípede, rom de la part alta, a la davan-tera del qual hi ha, en lletres cisellades

Li

El monument

i

228


i destacades en esmalt vermell, la inscripció«A SANTIAGO RUSINOL ELS SEUS ADMIRA-

DORS». Aquesta peanya està collocada da-munt un ample replà que li serveix de ba-sament.

L'alcalde de Sitges, senyor Josep Costa,

Parlà a continuació el senyor Casas Abar-ca en nom de la Junta de Museus i com aPresident del Círcol Artístic, per a manifes-tar l'adhesió d'aquelles dues entitats a l'acted'homenatge que Sitges tributava al gran ar-tista. Invità els sitgetans a fer més perdura-

La inauguració del monument

en nom de la vila, pronuncià un bell parla-ment evocant el pas de Santiago Rusiñol perSitges. Parlà dels benifets que en rebé la vilablanca, del «Cau Ferrat», de l'erecció delmonument a EI Greco i acabà dient quel'agraïment etern que els sitgetans deuen a laprotecció moral i material de Santiago Ru-siñol havien volgut plasmar-lo en aquell mo-nument que acabaven d'inaugurar.

ble aquest homenatge mantenint tothora cobertde flors el bust inaugurat.

Féu ús de la paraula el diputat senyor

Estelrich en nom de Mallorca, la terra que

compartí amb Sitges un dels més gran amors

de Rusiñol. Constatà el fet que igualment Ma-

llorca com Sitges degui a Rusiñol el seu actualressorgiment. Presentà l'enllaçament espiritual

de Rusiñol i Mallorca com un aspecte de la

229


fraternitat d'esperit que existeix entre Mallor-ca i Catalunya per damunt la lletra de lesconstitucions.

Evocà la personalitat complexa de I'il•lustrepintor- literat, animador, transformador del nos-tre ambient artístic, amb uns versos de JoanAlcover:

Un poc amarg el viurel'ànima un poc malaltade febre d'ideal.

Féu remarcar l'obra de cordialitat de Ru-siñol per terres ibèriques. En aquest sentit

—afegí finalment l'orador — Rusiñol fou un sím-bol. Fou Espanya endins un gran viatjant del'espiritualitat de Catalunya.

L'Alcalde de Barcelona, senyor Aguadé,començà dient que portava en aquell acte elseu tribut cl'admiració a Rusiñol «fill i veí dela ciutat comtal». Declarà que la vida de Ru-siñol constitueix per als catalans un dels trossosmés gloriosos de la nostra història. I referint-sea les paraules de l'orador que l'havia precedit,senyor Estelrich, afegí que no fou solament unviatjant de la nostra espiritualitat per tot Es-panya sinó per tot el món. Presentà l'erecciódel monument a El Greco, pintor de essènciacastellana, com un desmentiment als qui acusenels catalans de particularistes. Acabà dientque Sitges devia a Santiago Rusiñol aquell ho

-menatge que li retien. Ell 1i donà aquella vidaespiritual que la fà ésser avui orgull de Ca-talunya.

El Ccnseller de Cultura de la Generalitat,senyor Gassol, s'excusà de bell començamentde trobar-se afònic. Però tot el que no pugui po-sar de vibració a la veu — digué — ho posaréde fervor al cor. Recordà que el PresidentFrancesc Macià, veritable amic de Rusiñol, enanar l'any passat per terres castellanes, unade les seves primeres idees fou d'anar a cop

-sar a Aranjuez, la darrera tebior espiritualde l'inoblidable patrici mort allí. En aquestviatge romàntic — continuà dient — jo l'acom-panyava i en la cambra austera on finí els seusdies l'autor de La Mare, cambra de paretsblanques, que transportaven per un momentla imaginació a la vostra Sitges, vaig veure unreplec de l'ànima de Rusiñol. Després de par-lar de la humilitat de Rusiñol, l'orador es-mentà el seu bohemisme incorregible, no pasdels que deixen pel camí les vestidures del cos

i les de l'ànima. Arreu on passava Rusiñol hoenriquia tot. L11 lligà Catalunya al món. Féuremarcar la influència de Rusiñol dins la pin-tura i les lletres, sobretot al teatre de casanostra i acabà dient que en aquell «Recó de laCalma» de la vila dels clavells i de les idees,aquell monument vora la nostra mar seria unaflama guiadora, un far per a cridar entornnostre tots els homes lliures i anunciar-los queCatalunya comença a ésser el que ha estat.

Els oradors foren calorosament aplaudits enacabar llurs parlaments. El senyor Julià pro-cedí aleshores a llegir les nombroses adhesionsrebudes a l'acte.

Deixaren corones i rams al peu del monu-ment: el Conseller de Cultura senyor Gassol,l'Alcalde de Barcelona senyor Aguadé, els ac-tors Enric Borràs i August Barbosa en nomdeis actors catalans, Joan Utrillo, un ramell deroses d'Ignasi Zuloaga. També hi foren dipo-sitats entre moltes altres ofrenes uns poms declavells de Carme Alonso Cano, de Granada.

SANTIAGO RUSIÑOLPINTOR

És ben segur que un jorn vindrà, en el quetotes les manifestacions d'art seran tractadesacuradament en les publicacions dels Museus.

La música, la poesia, l'oratòria, la decla-mació i el ball, poden i tendeixen a defugirles sales tancades amb llotgetes i seients repar-tits com ja ho eren en els bons temps del Re-naixement.

L'art català pot reivindicar les glòries, en-demés del goig, d'haver sentit dur ant moltsanys, els chors de Clavé, en els jardins de l'anticTívoli; representacions a l'aire lliure, com lad'I figènia, de Goethe, traduïda pel gran Ma-ragall, en el magnífic Laberint, tan assenyalatcom a possible parc artístic de Barcelona; lescaramelles, quan no perden el caire de senyo

-rívol galanteig forà; els ballets, encara vius,i les comparses, desenrotllant -se per les placesi carrers de les nostres viles, i mantes altresmanifestacions d'aquell gran art tan complex,que surt del Poble i que, enlairant-se, nodreixles obres més completes i definitives dels artis-tes cabdals. Ben aviat, encara tenim l'espe-rança de fruir-ne: oirem l'Atlàntida, de Ver-daguer, parafrasejada per la sensibilitat mu-

230


Santiago Rusiñol (1892), per Muller

(Museu del «Cau Ferral», de Sitges)

sical d'un home com Falla, que escolta i sentla forta veu del poeta vigatà des del recó deles muntanyes granadines. ¿No serà excellent

marc per a obra tan excepcional, Poblet, SantCugat o una qualsevulla de les formoses calesde la Costa Brava, sense xalets, hostals, barra-ques de banys i altres endimaris?

Desglossar de l'obra d'un gran artista unapart de les seves activitats, només sembla unatasca un xic feixuga. Realment, el prescindirde les demés produccions d'un intellecte únic,assoleix quasi bé l'aspecte d'una malifeta.

Un artista, un home com Rusiñol, veia, sen-tia, escoltava, copsava i entenia les veus latentsde la vida i de la Naturalesa, mentre els ullsdirigien les mans que inlassablement pintavenfins ben poc abans del seu traspàs. Semblant-

ment, tot escrivint, donava vida i feia parlar unpati sitgetà que ell admirà blau i que ara laignorància i la netedat han tornat blanc. Aques-

tes transposicions d'un art a l'altre, són cons-

tants en la vida del gran artista i la raó és ben

senzilla. Lúcidament, Rusiñol pensava amb els

ulls. La visió era el vehicle indispensable amb

el que el seu esperit sensible glatia davant de

la vida íntima, collectiva, de nit, de dia, a la

seva terra o fora d'ella. Un record potser sub-

conscient d'un carro de saltimbanquis, la man-

dra del treball imposat per una necessitat gens

frisosa, el crepuscle d'un poble ratllat per una

carretera, una figura femenina un xic sublima-

da i la ferotge estultícia d'un alcalde de llo-

garret donant turment espiritual a un fill esta-

bornit d'autoritat, i l'Alegria que passa neixia,

un vespre d'estiu, a Sitges, de l'esperit de qui

havia recorregut una part de Catalunya sense

pressa.

Pintar era, en els primers temps de la seva

vida, el delit de Rusiñol. Pintar el que fos,

el que pintaven els demés pintors, models adot-

zenats, interiors, paisatges, el que es presentés

a la seva vista i factiblement reproduïble. Com

els demés pintors, pagà el tribut que és de llei

a les improvisacions jovenívoles, creient digne

d'ésser pintat un interior de laller, com s'anome-

naven aleshores els estudis d'artista. Una de

les obres primerenques era d'aquesta mena: una

peça buida amb claror de galeria fotogràfica

i al bell mig una caixa antiga, amb un jove

assegut en posició rebuscada.

No fou de durada el conreu d'aqueixa pin-

tura convencional, que passà amb rapidesa

per ésser de moda. La Naturalesa atreia l'es-

231


perit del novell artista i les conques, planes icomes de Cerdanya l'embadaliren sincerament,amb llur senzillesa, per la construcció lògica deles muntanyes, per l'encert de la situació delspoblets, per l'encant de l'art romànic que sem-blava fer ressuscitar la intimitat i el silenci deles catacumbes a flor de terra.

taques amples i encertades, a les que lentamentl'amistat i la justa admiració que sentí Rusiñolper la pintura del dotat Ramon Casas, féu per-dre la personalitat, arribant en certes obres ino poques, a fer dubtar de quin dels dos amicseren els estudis.

Molt i malament discutit a Barcelona, sem-

Rusiñol, Mani, Ferran i Utrillo, a París

Nova prova de l'esperit atent a totes lesmanifestacions d'art, és la franca inclinació perla collecció de ferros forjats, dels que fou iencara és tan rica la Cerdanya. El que noaconseguí adquirir en els primers temps, fouassenyalat en la memòria impecable de l'artistai més tard, quan pogué, es juntà el ferro desitjatal creixent tresor del «Cau Ferrat».

Molt poc temps després, pintà Rusiñol al-gunes figures vigoroses, sintetitzades, vistes a

blava Rusiñol en plena possessió d'una perso-nalitat artística, quan la ploma li començà acórrer, ensems que no deixava tranquils els pin-zells. Els articles de La Vanguardia, els mo-nòlegs i els assaigs literaris, eren estudis vistos,anecdòtics com les pintures de Montmartre, deBarcelona i de Sitges. Els títols, ja que elstemps així ho volien, sense ésser rebuscats, erendescriptius: La darrera recepía... La rnorfinò-mana... El bohemi... El novici.

232

BU-LLETí DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Desviats pel desig de seguir les modes deParís, els comentadors del temps deien queRusiñol era impressionista. Comparat amb l'ac-

ció de copsar un moment de la vida externa,el mot era ben emprat, mes tenint present latècnica que creà el qualificatiu, ni Rusiñol fouimpressionista, ni s'ho proposà mai. El llibrede Rood no havia atacat l'esperit del pintorcatalà ni de cap altre pintor de la terra.

En els anys en què treballà a París, l'estil,la tècnica, les inclinacions semblaven prou for-tes i segures per no recolzar-se en les obresmassa diferents de les del jove mestre català.Les amistats amb joves artistes de gran talenti que malgrat llur naturalesa d'estrangers pen-saven dins d'una estètica paral•lela a la deRusiñol, influïren un xic en els seus gustoseclèctics, més que modificaren la tècnica delpintor català, ja que cap d'ells, un cop recorre-guda la cursa de les vides, assolí pel conreude la pintura la celebritat i la consideracióobtinguda per Santiago Rusiñol. Els més ín-tims foren els companys d'acadèmia, a la queassistien devotament, per tal d'arribar al de-sitjat domini del dibuix, de la tècnica, del tallatde les composicions, de les figures, dels estudisi dels encerts que determinen el gust, la qualitatdel treball, de la pinzellada, del color, fins aarribar al somniat mestratge. Vénen a la ploma,persistentment, els noms de Dulac, de Thomas,Vernet, Robertson, Muller i d'altres ja mésavançats, que han assolit veritable anome-nada.

Com artistes preferits per Rusiñol, en elsnorantes, hi havia l'Arnau Jean, fi, delicat,imprecís; Bernard, que jugava amb els colors,fins a pintar cavalls blancs; René Billotte,pintor d'un talent precís, modest i complet,coneixedor dels recons els menys pintorescosdels ravals de París; el paisatgista Jules Bre-ton, trànsfuga artificial de la vida rural, tanben sentida per Millet; Eugène Carrière; Ca-zin, paisatgista i, cosa estranya aleshores, lesprimeres obres de Cézanne, que com De Gronx1 altres pintors de gran talent, sols eren admesosa l'exposició lliure dels Independents. Tambél'atreien de vegades Fantin-Latour, Gaugin,que veiem a l'estudi de Zuloaga; els assaigscoloristes d'Helleu; les obres que Camondohavia reunit, entre les que es podien admirarconjunts de Claude Monet i d'Édouard Manet;els paisatges de Pissaro i de Renoir, que erenveïns de l'estada de Rusiñol, així com Tou-

louse-Lautrec i Zandomeneghi, venecià toleratpel grup impressionista.

Dels estrangers que es podien admirar desde París, preferia els alemanys Kuehl, Lieber-mann i Fritz von Uhde. Els americans Dannat,Harrison, Sargent i, per sobre de tots, MacNeil Whistler. Els anglesos Belleroche, com-pany d'acadèmia, Brangwyn, John Lavery iRobertson, germà del gran actor. Els belguesFrédéric i Alfred Stevens; l'holandès TenCate i fins l'italià Boldini. Anders Zorn fouun gran amic de Rusiñol, com ho fou tambéThautow i el filandès Edelfelt.

Ultra aquests artistes admirats o coneguts,respectava Rusiñol el talent ponderat de Puvisde Chavannes i el moviment vital de Degas.

La freqüentació plena d'afecte i la llargaconvivència amb Zuloaga, no intervingueren pera res en la pintura rusiñolesca, com no fos I'ad-miració pel gran Greco, que arribà a ésser eldéu tutelar de la colla, des de l'adquisició delSant Pere i de la delicada Magdalena que sónels joiells pictòrics del «Cau Ferrat».

Amb aquestes idees i les que semblaven po-deroses influències, Rusiñol anà a Granada, ila mateixa nit de la nostra arribada, perdutsper a tornar al cim de l'Alhambra, caiguéremanant i venint esmaperduts, davant del primerconjunt de xiprers formant pavelló. Aquellsarbres foren el punt inicial del canvi que sofríRusiñol, admirador informulat de la Natura,encisat pel cant que ell oïa de les flors i deles plantes arrenglerades per jardiners savis,sense violències d'estisora, de podes i de serres.Després de Granada, pintà Rusiñol tots els re-cons admirables dels vells jardins de Barce-lona, començant pel Laberint, per ell sentit comper ningú. Els jardins bells, rics, plens d'ufana,de València, i els xiprerars de Xàtiva i d'al-

tres viles valencianes, fins que caigué com a

casa seva al paradís floral d'Aranjuez, la vila

castellana a la que ell donà nou ésser i anome-

nada i on en mig de l'amor dels seus i d'aquells

vilatans, deixà la vida que omplí de treball,

d'innegable poesia i d'obres a les que el recul

adequat del temps farà la deguda justícia.

x^:r

Fóra mal escollit el moment, per a fer co-

mentaris crítics i parallels amb altres homes de

233


Salvador Robert, per Santiago Rusiñol

gran intelligència. No és l'amor gran i seguit,no és l'amistat forta i segura ni cap impulspedant que m'ha fet pensar constantment enaquest any del centenari de Goethe, amb San-tiago Rusiñol. Tots dos començaren decantant

-se cap a la pintura, i si el gran alemany dela cort de Weimar ho deixà i quasi res no n'haquedat, Rusiñol, d'ulls més clars per als ob-jectes admirats, seguí paral.lelament la sevavida, pintant mentre la Llum del Sol el guiavai escrivint després de la posta. Tots dos pen-saren valent -se dels ulls; tots dos anaren, persobre de tot, la Vida i la Natura; tots doss'encisaren quan conegueren Itàlia, ja homesfets, i només es diferenciaren per les poquesamistats que el gran poeta alemany mantinguérealment i els corrents de simpatia que remoguéSantiago Rusiñol per tot arreu on passà.

M. UTRILLO

LA ;FIRA DEL DIBUIXEl dia 4 de juny fou inaugurada en el clos

dels Jardins Soler i Rovirosa, del carrer de lesCorts Catalanes, la Fira del Dibuix. La pri-mera Fira del Dibuix, cronològicament primeraací, i, sens dubte, arreu. Fou inaugurada eldia 4 i closa el dia 12 de juny, amb el patro-natge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajun-tament de Barcelona i la collaboració benemé-rba de la Comissió de Parcs i Palaus i delG. A. T. C. P. A. C., el qual a base dels ma

-terials que aquella li facilità sabé bastir unsestands sota porxades, de línies horitzontals id'un digníssim bon gustà la pape.

La gestació i eclosió de la Fira del Dibuixno fou, per dir-ho així, dolorosa. No fou,però, massa fàcil ni planera. Era sortosamentoportuna i havia estat intel•ligentment ambien-tada. El dia abans publicàvem aquests mots:«Podríe,n, si el nostre ofici fos ressenyar, donarcompte de l'èxit d'aquesta inauguració i datar-la en la nit de demà. Mai com aquesta vegada,i consti que ens hem errat poques vegades, bemestat tan segurs del succés que tindrà aquesta,gairebé detonant de tan simpàtica, festa deldibuix, festa de la sensibilitat millor.» No enserràrem. La Fira del Dibuix constituí des delmoment de la seva inauguració un succés pú-blic que no es marcí fins després de la clausura.

Un dibuix és un apuntament prometedord'una obra que vindrà. Àdhuc quan el dibuixno és més tard omplert de color i resta defi-nitiu amb les seves línies seques, hi ha com unaobra nua que batega dins el seu traç subtil.L'artista recull al moment la fugacitat d'unmoviment. La mà sembla que es mogui ambun nervi especial, insinua una forma, un con-torn, delimita la taca movent d'un cos. La màobeeix a un sentit destre, copsador directe dela forma de les coses que vol plasmar. A ve-gades, però, el llapis rectifica, refà una línia,marca una ombra, i és que l'estre, la mà lluitaper a seguir la intuició de l'artista, la seva sen-sibilitat, per a figurar damunt el cartó allòmateix que la imaginació veu al contacte ambla realitat. Es aquesta punta d'emoció directaque trasllueix en el dibuix allò que ha fet quefos estimat i tingut en alta consideració pera l'estudi de la tècnica dels grans mestres.

De l'esbós ràpid del model acadèmic Ensa la dissecació linial d'un cos irnperfecte queens dóna la caricatura, tota la gama artística

234


El públic a la Fira del Dibuíx

Els stands

235


ha estat representada a la Fira. I era un goigper a nosaltres veure com el dibuix triomfava.Un triomf insòlit! El dibuix esdevenia popu-lar. Una curiositat remarcable que lea fetl'èxit dels organitzadors de la Fira del Di-buix, duia la gent a resseguir amb l'atenciómés afinada les installacions. I d'aquesta con-templaci ó sorgia per a elis un coneixement,una comprensió més efectiva que la millorlliçó d'aula, des del punt de la creació ar-tística. El dibuix assolia, després de totesles vexacions, deseixir-se dels lligams de les

tant nonchalance episòdicament batuda per ellmateix en aquesta ocasió. Secundats aquests,més tard, intelligentment, pels senyors OleguerJunyent, Joaquim Borralleras i Churruca, enconstituir la Junta Directiva pel voler d'unaassemblea composta d'artistes, arquitectes, en-sembliers, amadors d'art, marxants, gerentsde galeries d'art, etc. Secundats, encara,més tard, a l'hora de l'exposició amb lacollaboració entusiasta, incondicional, ferventde les galeries i els marxants que muntarenllurs estands en el clos de la Fira, a retenir:

L'artista Ricard Opisso, delineant a la Fira del Dibuix

innombrables incomptables curulles carteresi rebia l'homenatge fervorós dels amadorsde l'art més exquisit. Rebia aquest horne-natge i aquesta consagració a seguida dels ac-tivament primers iniciadors propulsors de laFira, als quals nosaltres, al nostre torn, vol-clríem homenatjar perquè sabem quant costadur al límit just de la mesura els esforços intel-ligents, i que amb una lucidesa exemplar i unentusiasme — entusiasme caríssim, exemplar -dugueren a terme aquesta primera Fira delDibuix.

Montserrat Isern, fèmina d'heroica intelli-gent constància; Macià Pascual, entusiasta alroig blanc, que diria el nostre caríssim Escla-sans; F. Camp-Ribera, iniciador, inventor mi-llor dit, de la Fira prodigi, ell d'una desconcer-

Galeries Laietanes, Sala Busquets, Sala Badri-nas, Galeries Syra, Sala Gaspar, Sala Avinyói Joan Merli.

Nascuda la Fira del Dibuix d'una ideaque trobà una disposició feliç i s'alimentà dela collaboració ambient, no calgué als organit-zadors fer la més lleu invocació al patriotisme,a la fe, a la cultura dels catalans. El ciutadàdegué tenir -los-ho molt en compte. No calguéni fer tangibles aquests mots que nosaltres sim-bòlicament el dia abans hauríem posat a l'en

-trada del clos de la Fira: «Ciutadà, si no volscaure en la temptació, no entris. Ciutadà, si etsents prou fort per a no caure en la temptació,no entris. Ciutadà, aquí és la Fira del Dibuix,compta, estimat ciutadà, que el dibuix t'en-comanarà una mena de passió que tindrà sabor

236

C3UTLLETí DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

de totes les sensualitats, que se t'encomanarà

a tots els sentits.»No calgué cap invocació.El ciutadà barceloní, l'anònim ciutadà al

costat del conegut col•leccionista, obria ambinusitada avidesa totes les carteres i girava po-lidament tots els dibuixos de tots els autors iguanyava de l'un a l'altra en coneixença, enfinor espiritual, el que no té preu. L'anònimciutadà al costat del conegut col•leccionista ad-quiria un dibuix, diversos dibuixos, d'un preumodest, de tot un senyor preu, segons les sevespossibilitats, endut pel seu agradament, endutsovint — era l'home pres de la més pura sen-sibilitat — per una transparent passió de posseiraquell exemplar excepcional i únic.

L'exposició, la Fira del Dibuix per deixar-ho en el seu nom específic, ara evocador, fou

invitada pel benemèrit Centre de Lectura deReus, qui amb la collaboració del Municipireusenc oferia de bastir els estands d'una ma-nera escaient i important com ací. Fou igual-ment invitada la Fira, per una galeria sabade-llenca... No fou possible, malgrat tots els bonsdesitjos, d'acceptar aquestes invitacions peraquesta vegada, però això és infinitament es-perançador per a la Fira del Dibuix de l'anyvinent i dels anys successius.

El Dibuix menyspreat, tnenystingut, a casanostra, s'ha alliberat i entra en les colleccionsd'art i promou un colleccionisme inèdit. AlDibuix li és reservat, a casa nostra, compliruna inestimable missió pedagògica.

Són interessants aquestes dades del volummaterial de la Fira del Dibuix. Dades d'esti-mació aproximada:

Galeries expositores i marxants: set, vuitestands.

Ar tistes dibuixants expositors: dos cents.Dibuixos exposats i en carteres: cinc mil.Preus forts: de quinze a cinc centes pessetes.Dibuixants que no vengueren cap dibuix:

deu.Nombre total de visitants a la Fira: vint -i-

dos mil.

JOAN MERLI

rT k ¡,Y;^IKt!t , `fil

El timbaler. — Apunt de R. Opisso

UNA EXHIBICIÓ DE LAePATUM» DE BERGA AL

POBLE ESPANYOL

La Junta de Museus té el projecte d'orga-nitzar al Poble Espanyol de Montjuïc un Mu-seu d'Art Popular.

Una de les seccions d'aquest Museu estaràdedicada a les manifestacions vivents del folk-lore. És la Secció Vivent de Festes, Danses iMisteris, del Museu d'Art Popular del PobleEspanyol de Montjuic.

En tant que es realitza aquella organització,la Junta ha iniciat ja aqueixa secció especial,que seguirà amb d'altres manifestacions.

La primera va consistir en una exhibició dela famosa «Patum» de Berga.

A aquest efecte, la Junta va contractar ambl'Ajuntament de Berga la trasplantació alPoble Espanyol de tots els elements que for-men aquest espectacle popular, per tal de què

es pogués conèixer en tota la seva integritat

i puresa folklòrica.L'avant vigília de Sant Joan, dia 22 de

juny, a les set de la tarda, va tenir lloc la

primera exhibició.Va estar exclusivament dedicada a les au-

toritats, als Diputats de la Generalitat, als Re-

gidors de l'Ajuntament de Barcelona, a la

premsa, a les entitats artístiques, literàries 1

folklòriques de la nostra ciutat i, en general,

als amics del Museu.

237


^^ IVI ^ 1v^

(f'J^

1

Els caballets i Els diables. — Apunts de R. Opisso

238


Per tant, l'entrada va ésser per rigorosa in-

vitació .

Varen acudir a presenciar la exhibició elConseller del Govern de la Generalitat senyor

Jové Surroca, en representació del President

d'aquesta corporació; l'Alcalde, senyor Jau-me Aguadé; el tinent coronel senyor MariusGiménez, en representació del general Batet;el Comandant de Marina senyor Lluís Berdu-go; representants de les demés autoritats bar-celonines; bon nombre de Diputats i Regidors;

tots els individus i l'alt personal de la Junta

El text d'aquest discurs es publica a conti-nuació d'aquesta informació.

JSeguidament, el reputat folklorista senyor

oan Amades va donar, des del mateix Lloc,una conferència sobre la història i la significa-ció de la «Patum» de Berga.

Les idees exposades en aquesta conferènciaseran recollides i ampliades en el treball quesobre aquest tema ha escrit el mateix confe-renciant i que serà publicat en un altre númerodel nostre BUTLLETÍ.

Ambdós parlaments pogueren ésser fàcilment

Cr '/

`i P_+ ),

L'Aliga. --- Apunt de R. Opisso

LI

de Museus; redactors de tots els diaris de laciutat i la immensa majoria dels demés invitats,

que van omplir tots els seients disposats a peu

pla de la plaça, a les llotges i als balcons.

A més, hi havia l'Alcalde de Berga senyor

Josep M. Badia i els Regidors d'aqueixa vila

senyors Climent Capallera i Ramon Vila, ofi-

cialment delegats per aquella corporació mu-nicipal.

Des del balcó de la casa dels pòrtics de San-güesa, on hi havia la llotja oficial, el Directordels Museus senyor Joaquim Folch i Torresva llegir un discurs explicant el projecte deMuseu d'Art Popular que la Junta pensa

portar a cap al Poble Espanyol, i el què sónen altres països aquesta classe de Museus.

escoltats per tot el públic mitjançant els alta-veus instaliats a diferents llocs de la plaça, i

foren coronats per llargs aplaudiments.

Seguidament el típic timbaler va donar lessenyals tradicionals i va començar l'exhibició

pel següent ordre:

1, Moros i cristians o turcs i caballets;

2, Diables; 3, Mula guita o «Patum»;

4, Nans vells; 5, Nans nous; 6, Gegants;

7, Diables plens.

La cobla «Barcelona» interpretà la música

pròpia de cada un d'aquests números.

A tres quarts de nou de] vespre, amb I'iin-

pressionant espectacle del darrer número, d'un

efecte teatral realment extraordinari, acabava

aquesta primera exhibició de la «Patum».

239


Sense perdre res de la seva suggestiva tea-tralitat, l'exhibició de la «Patum», amb lesconferències prèvies i la integritat dels seus ele-ments, va obtenir un cert caràcter de sessióacadèmica o d'estudi molt en consonància ambla finalitat que perseguia la Junta de Museusi que correspon a la seva missió.

El dia següent, revetlla de Sant Joan, a lesdeu en punt del vespre va tenir lloc la segonai darrera exhibició.

Aquesta va tenir caràcter públic i es vaveure considerablement concorreguda.

nava amb el caràcter de la vetllada, per éssertambé de naturalesa folklòrica.

Va consistir en tres danses populars de lanostra terra, executades per 1'«Esbart Catalàde Dansaires».

Fora d'aquestes modificacions, el programaes va anar desenrotllant com el primer dia iL'ordre dels números va ésser el mateix.

El senyor Amades va anar anunciant aquestsdes del mateix lloc, utilitzant els altaveus, i ala vegada anava fent una breu explicació decada un d'ells.

La comparsa de la « Patum » a la plaça del Poble Espanyol

A la llotja oficial hi varen acudir distingidespersonalitats, entre les quals cal esmentar elPresident de la Generalitat de Catalunya se-nyor Francesc Macià, l'Alcalde accidentalsenyor Pere Comas i el Governador Civil se-nyor Joan Moles.

A l'hora anunciada va començar l'especta-cle, sense les conferències del dia anterior.

En començar, es va fer un recorregut detots els elements de la «Patum» per la plaçadel Poble, precedits del timbaler i acompanyatsper una marxa adient que executà la cobla.

Abans de l'últim número, la preparació delqual exigeix ordinàriament un llarg intermedi,es va donar una interessant manifestació, queencara que aliena a la «Patum» no desento-

També la cobla «Barcelona» va tenir al seucàrrec la part musical.

Aquesta sessió va ésser radiada per RadioBarcelona.

A dos quarts de dotze en punt acabavaaquesta segona i darrera manifestació folklò-rica de la Junta de Museus, en mig dels fortsaplaudiments del públic, entre el qual s'hi con-tava una nodrida representació de la colòniabergadana a Barcelona.

Com l'anterior, va deixar a tots els especta-dors la impressió d'un magnífic espectacle i lasensació d'un testimoni pregonament interessantd'un dels aspectes de les tradicions populars deCatalunya.

Des d'aquell moment, i atenent al caràcter

240


La Mula guita ie1s Diables plens. - Apunts de J . Ricart

241


Sant Miquel i els diables. — Apunt de J. Renart

especial de les festes de revetlla, va començaren el mateix Poble Espanyol una audició desardanes que va continuar fins a darrera horaa càrrec de la mateixa cobla «Barcelona» isegons aquest programa:

El camí de cada dia, Llongueres; Coli for-çat, Toldrà; Cant de joia, Joaquim Serra;Margaridoia capriciosa, Pujol; María Assurnp-la, Pérez Moya; La cançó de les mentides,

Mates Cullell.

EL MUSEU D'ART POPULARDEL POBLE ESPANYOL (1)

Honorable senyor President de Catalunya,Honorable senyor Alcalde de Barcelona,Senyors Consellers, Regidors i Diputats,Senyores i senyors:La Junta de Museus ha invitat avui a

n'aquest lloc als seus Presidents d'honor, quesón els senyors President de la Generalitat iAlcalde de Barcelona, i a tots els Consellers,Regidors i Diputats que formen les corpora-cions patrones de la nostra institució. Tambéha volgut que entorn d'ells s'apleguessin totsels bons amics i protectors dels Museus, per aoferir -los l'espectacle d'una de les festes po-pulars catalanes de major interès folklòric quees conserven encara, i parlar-los -hi del projectede convertir aquest conjunt d'edificacions delPoble Espanyol, on ens trobem, en Museud'Art Popular.

Aprofitant l'avinentesa, el senyor Presidentde la Junta de Museus, l'eminent escultor se-

t. Conferència del Director dels Museus, senyor Joaquim FolchTorres, donada a1 Poble Espan yol abans de l'exhibició de la

• Patum » de Berga, que or ganitzada per la Junta de Museos va tenirlloc el dia aa de juny darrer.

nyor Josep Llimona, m'encarrega de donar-vosa tots, en nom de la Junta, la salutació, id'agrair públicament, a la Comissió Municipalde Parcs i Palaus de Montjuic, a la ComissióMunicipal de Cultura i a l'Ajuntament deBarcelona, l'haver cedit l'ús del Poble Es-panyol a la nostra Junta, per a què poguésportar a terme el projecte del Museu d'ArtPopular, la idea del qual m'han encomanatd'exposar-vos breument.

L'Exposició de Barcelona ha deixat a laciutat el Poble Espanyol, que fou un dels en-certs d'aquella gran manifestació de la vita-litat catalana. Arquitectes, artistes i organit-zadors, realitzaren ací una obra que tots ad-mirem.

El Poble Espanyol és un conjunt de faça-nes de cases típiques de totes les contradesd'Espanya, ordenat amb una gràcia urbanísti-ca exemplar. Es troben dins aquest conjunttipus de totes les edificacions urbanes de totesles regions del país, en les diverses categoriessocials i en les diverses èpoques. Agrupadesper barris representatius de cada contrada,sense rigideses de mètode massa agudes, elconjunt de les edificacions és un resum preciósde la fisonomia corporal dels pobles d'Es-panya.

Darrera aquestes façanes, sostingudes permurs de ciment armat, sota teulats d'una moltaprofitable solidesa, hi ha locals, grans o pe-tits, segons la planta que la urbanització exi-gia. Molts d'aquests locals no foren utilitzatsdurant l'Exposició i uns pocs ho foren donant

-los un destí que en alguns casos era i en altresno, avingut al caràcter artístic del conjunt.

Acabada l'Exposició, el Poble Espanyolhavia de desaparèixer, però la Comissió Mu-nicipal de Pares i Palaus de Montjuic el vadefensar i va proposar a l'Ajuntament, d'acordamb la Junta de Museus, el cedir-ne l'ús an'aquesta, que lla establert, des del primerdia de tenir-lo al seu càrrec, un servei modest,però eficaç, de conservació, que en gran partes paga del producte de les entrades dels moltsvisitants que té ordinàriament el Poble Espa-nyol. Una administració acurada i sòbria,procura que aquest nou local destinat a Mu-seu no gravi el Pressupost de les nostres cor

-poracions patrones.Sapigueu, dones, tots, que la conservació

del Poble Espanyol de Montjuic és assegu-rada.


El desig de la Junta de poder disposar delPoble Espanyol, corresponia a l'anhel de por-

tar a realitat un projecte de Museu d'Art Po-pular, que figurava en el pla de metoditzaciói reinstallació de les colleccions que posseeix.

Entre aquestes, un petit nucli d'objectes

d'aquesta naturalesa casualment reunits, de-manava un lloc d'instal•lació a propòsit, i capmillor n'hi havia que algunes de les construc-cions del Poble Espanyol. Era desig de laJunta el que aquest Museu centrés les diverses

activitats folklòriques que han acompanyat

tota la renaixença catalana, i que l'obra indi-vidual dels nostres folkloristes i la folklòrica

col-lectiva dels centres i agrupacions excursio-

nistes i esbarts de dansaires, amb el CentreExcursionista de Catalunya al cap de tots

ells, tingués un complement expositiu i unacanalització metódica i científica, corresponent

a la que han donat al susdit moviment lesfundacions Patxot, amb l'obra del Cançoner

Popular de Catalunya, i la de l'Arxiu d'Ar-quitectura Popular i l'Universitat de Barce-lona amb la de l'Arxiu d'Etnografia i Folk-]ore.

Però la realitat del Poble Espanyol, enoferir un marc apropiadíssim per a la instal-lació d'un Museu d'Art Popular, ens exigia

un programa més extens del que en principi

ens proposàvem, car per la seva condició elnostre primitiu Museu d'Art Popular de Ca-

talunya venia a convertir-se en un Museu

d'Art Popular de tots els pobles d'Espanya.L'ambició d'aquesta nova empresa, com

-plicava considerablement el problema, però

partint del fet de què el Poble Espanyol jaés en si una cosa d'art que mereix ésser guar-dada, visitada i estudiada, no dubtàrem enpendre'l sota el nostre càrrec, establint el ser-vei de conservació i vigilància necessari per aanar realitzant amb el temps una sèrie d'ex-posicions monogràfiques de l'art popular detots els pobles d'Espanya, començant per Ca-talunya, de manera que el resultat de cadauna d'aquestes exposicions deixi establerta unasecció permanent del Museu, que així peretapes s'anirà formant.

L'Exposició de l'Art Popular de Catalu-nya, s'havia suscitat fa pocs finesos en ésser

invitada la Generalitat a l'Exposició Interna-cional d'Art Popular de Berna. El CentreExcursionista de Catalunya, al qual s'havia

encomanat l'arreplega de materials i l'organit-

zació de l'aportació catalana, havia celebratja les seves primeres reunions i era propòsitdels organitzadors el realitzar primer una Ex-posició d'Art Popular a Barcelona, que por-tada a Berna després, hauria constituït, al re-torn, la base primera del nostre Museu. Apla-çada l'Exposició de Berna, per causa de lacrisi mundial, fins a l'any 1940, estem segursque en aquella data, ajudant a tots els ele-ments que hem esmentat, ja serà el Museu elque podrà concórrer a Berna amb materialsde la seva propietat.

Doncs, heus ací exposat el sistema econòmicque pensem seguir per a formar el Museud'Art Popular del Poble Espanyol: una sèried'exposicions monogràfiques de l'art popularde tots els pobles d'Espanya, organitzades pelselements especialistes més solvents, que vagicreant les seccions diverses de què el Museuhaurà de constar.

Així lentament, sense grans sacrificis pecu-niaris, marxant al pas que les realitats perme-

tin, la tasca s'anirà complint, a poc a poc ode pressa, segons els temps demanin, però amb

la constància i l'ordre regular de marxa quecomença des d'ara i que és indispensable atotes les grans empreses.

L'interès d'aquest Museu, recopilació detots els productes d'art popular d'Espanya, és

enorme. Els qui de vosaltres coneguin els grans

Museus d'Art Popular establerts a Europa,tindran per comparança una idea del que pot

ésser el nostre Museu. El corrent universal decuriositat per les coses d'Espanya, trobarà enell un mitjà científic ple de dignitat en lesdiverses realitats nacionals dels pobles ibers.

La ciència etnogràfica hi trobarà una enormequantitat de materials per als seus estudis

d'anàlisi de les distintives deis grups humans;

l'artista hi tindrà la font fresquíssima i exem-piar de la ingenuitat popular, i el sentit de laveritable tradició artística. El Museu serà,

en fi, un exponent d'aquestes realitats ètniques,

la fórmula exterior de les quals, la cultura i

el progrés humà esborren més cada dia, amb

una tendència fatal a fer-ne desaparèixer les

manifestacions exteriors que les expliquen,

sense poder, però, fer desaparèixer les reali-

tats que, inexplicades, esdevenen un misteri i

són causa d'una ignorància nova, paradoxal,

creada pel mateix progrés.

Exposats, doncs, el sistema de formació

d'aquesta institució i les seves finalitats, per-

243


meteu que acabi donant-vos una idea del queserà la realitat material del nostre Museud'Art Popular, que no és pas una instituciónova, sinó ideada seguint els alts exemplesd'aquells famosos museus d'art popular queals països escandinaus i germànics, principal-ment, tenen els models més perfets.

Cap d'aquests models, però, té com a ins-tallació un veritable poble, com el nosire. Capd'aquests museus és per tal instal•lat dins unquadre vivent com és aquest, i ens cal dir quesi el contingut correspon a n'aquesta sortosa

dels goigs, les auques i els romansos. Hi vol-dríem la puntaire i la brodadora, i el forn devidre i el torn del gerrer, i que cada portaldonés al visitant l'espectacle d'una d'aques-tes indústries que es moren al pas de la vidanova.

Encara, apart d'aquesta secció, hi haurienles seccions que demanen una instal•lació deconjunt, o installacions especials. La vida re-ligiosa tan intensa a Espanya, que pot ésserinstallada en el temple i en el Monestir delPoble. Els viatges, que ens portarien al recés

Un aspecte del Poble Espanyol de Montjuïc, on s'instal larà el Museu d'Art Popular

circumstància, el Museu d'Art Popular delPoble Espanyol de Barcelona pot ésser, dinsla seva especialitat, un dels museus modèlicsd'Europa.

En primer lloc, el nostre projecte comportamoblar els interiors de les cases, reconstruinten cada una d'elles les cambres corresponents,amb mobles i atuells que pertanyin a la ma-teixa contrada d'on prové l'edifici.

Una altra secció del Museu, serà la de lesindústries d'art popular que van morint. Vol-dríem que el Museu pogués esdevenir el Con-servatori d'aquestes indústries, i és el planostre el de cedir les botigues per a conver-tir-les en obradors, on el ferrer forgi i el tei-xidor teixeixi, i la vella impremta estampi elsboixos populars reproduint les velles imatges

del Museu les velles diligències reposant sotaels porxos de la plaça. La instal•lació de l'ar-quitectura popular comparada, la Sala d'Au

-dicions del Cançoner Popular, i per fi la SeccióVivent de Festes, Danses i Misteris, en laqual figurarien espectacles del tipus del que araanem a celebrar.

Heus ací el que voldríem que fos en l'ave-nir el nostre Museu d'Art Popular. Barcelona,de cara Europa, donaria al món, en un beliconjunt, l'espectacle meravellós d'aquesta Es-panya inèdita, dins la qual es mostrarien in-evitables les veritats reals existents en ella ique tant costen d'ésser reconegudes i respec-tades, i que es confonen sovint sota el símbolgrotesc de I'Espanya de pandereta.

La festa d'avui, dones, ve a assenyalar

244


l'inici de les nostres activitats, que aniremdesenrotllant al pas que les circumstàncies ensassenyalin, però que des d'ara comencem i per

a les quals la Junta de Museus demana l'apoi

material dels qui puguin i la companyia moral

de tots.He dit.

JOAN CARLES PANYÓLA SEVA VIDA, LA SEVAOBRA I EL SEU TEMPS ( )

La seva obra. — b) L'arquitecte. En iniciarel segon article d'aquest treball, en el qual ensproposem estudiar l'obra de Panyó conside-rat com a arquitecte, no ens és pas possibledissimular la nostra satisfacció, perquè és undesig que, ja de temps, es trobava latent ennosaltres. Si es té en compte que a mida quehem comprès l'obra deixada per aquest notableartista hem constatat una perfecció cada ve-gada més gran, hom veurà justificada la satis-facció que hem sentit en tenir l'avinentesa depublicar un comentari a propòsit d'ella.

Parlar de Panyó com a arquitecte, com-porta, a risc de no ésser prou complet, l'obli-

gació de distingir en ell: l'arquitecte construc-tor de l'arquitecte decorador. I si en el primerd'aquests dos aspectes és un xic difícil dejutjar la seva vàlua, perquè l'obra deixada perell fou executada a l'interior d'edificis ja cons

-truïts i podria reduir -se únicament al gracióscampanar de Nostra Senyora del Tura i al'església d'«El Noguer» de Sagaró, en elsegon dels esmentats aspectes, per la seva do-ble condició cl'arquitecte i de pintor, cal reco

-nèixer que fou un dels valors més definitiusdel seu temps.

Ajustant-nos ara al pla prèviament assenya-lat per nosaltres, esmentarem alguna de lesprincipals qualitats que caracteritzen l'obrad'aquest artista, la primera de les quals fou,sens dubte: la correcció.

Deixeble de l'Escola dels Tramulles (quefou convertida en Escola Oficial per la Juntade Comerç de Barcelona) i situat dintre lareacció neoclàssica que, segons Raimond Ca-sellas (2) va ésser iniciada a Barcelona pel

1. El primer article d'aquesta s!rie s'insereix a la pág. 1 t ¡ delpresent volum.

2. R. Cssei.IA,, «Origen del Renaixement Barceloni». Anuaride 1'L d'E. C., \ICMVII.

pintor Antoni Viladomat (instruït en les nor-mes de l'art per l'arquitecte italià Ferran Galli-Bibbiena, a primers del segle xviii) és com-prensible que aquesta correcció es manifestipersistentment en la seva obra i que resisteixi,en la major part d'ella, la fredor i un certencarcarament característic dels monuments delprimer quart del segle xix.

Una altra de les característiques de Panyó,com a arquitecte, és la seva innegable docu-mentació referent al coneixement dels estils iles proporcions dels ordres antics, així com elfet, fàcilment comprovable, que moltes solu-cions emprades per ell, tenien un precedent enobres anteriors i reconegudes, ja en el seutemps, com de gran mèrit.

Referent a l'esmentada documentació, ésJosep Berga i Boix qui, en un treball ja es-mentat, ens parla dels nombrosos gravats exis-tents a la primitiva Escola de Belles Arts,així com n'és una altra prova el llibre de pers

-pectiva, en dos volums, existent encara avui al'Escola actual, obra del jesuïta italià AndreaPutei: Perspectiva Piciorum el Archiiectorum,i del qual reproduïm el facsímil de la primerapàgina.

Quant als seus precedents, ja alludits, serà

PERSPECTIVAPICTORUivI

erARCHITECTORUM

AA!) D $EA PUT E!

1' A R S 1'R 1 M Aln qaJ d .a , w rr r.,ped rd ur Alh,n, 1,

` r .r I^° Í wMAF ^`^

RO\l.i. ]IDCCLXIV.n pie a.cu ccsc^ures se ir, ^i,ni

Facsimil d'un dels llibres de perspectiva arquitectònica

que havien pertangut a Panyó

245


A. Viladomat. — Esbós del monument de Setmana Santade la catedral de Barcelona

(Col'lecció Casellas, del Museo de la Ciuladella)

preferible esmentar-los a mida que estudiemles diferents obres deixades per l'artista objected'aquest treball. De tota manera, n'hi ha unaque, per tenir un caràcter bon xic independentde l'obra que descriurem més endavant, seràbo fer-lo remarcar tot seguit.

Ens referim al monument de SetmanaSanta que Panyó va pintar per a l'església deNostra Senyora del Tura, el qual ofereix, enla seva concepció general, una gran semblançaamb el que pintà Antoni Viladomat per a laseu de Barcelona i del qual en reproduïm unesbós existent al Museu de la Ciutadella, pro-cedent de la Collecció Casellas.

No ens ha estat pas possible precisar, d'unamanera certa, la data en què fou pintat aquestmonument; de tota manera, ens sembla recor-dar que a l'any 1903 vàrem sentir a dir auna persona autoritzada que feia cent anyss'havia inaugurat el monument del Tura;d'aquí que, si com escrigué Josep Saderraen la seva Ressenya Històrica del Santuaride N." S.° del Tura, la decoració del retaulemajor va efectuar-se dels anys 1802 al 1808,la data que intentem precisar és anterior al'acabalnent de l'esmentat retaule, cosa com

-prensible, donat que els obrers del temple de-gueren exigir-lo per a la diada del 1803 (1) .

Amb tot i que el caràcter no permanentd'aquesta obra obligava que fos desmuntablei de fàcil maneig, cal reconèixer que Panyóno sols va treure gran partit de l'execució seva,sinó que va produir una obra sorprenent; resul-tat que sols era possible concebent el projecteamb un esperit una mica afectista i executant-losegons normes escenogràfiques completamentd'acord, per altra part, amb el gust i amb l'es-til una mica fred del seu temps.

El fet de donar-ne una reproducció foto-gràfica, no creiem que ens eximeixi de fer-neuna breu descripció: Un arc monumental bastitsobre columnes corínties i rematat per atributsguerrers i figures allegòriques, precedeix a unanau formada per dos trams, simuladament co-berta amb cúpules sobre triangles esfèrics. Se-gueix un pati circular voltat d'un pòrtic co-ronat per una balustrada amb figures decora-tives, al centre del qual, s'aixeca el sòcol ambl'urna on és dipositat Nostre Amo. Tot aquestccnjunt arquitectònic, pintat al taló de fons, ésd'un gust italià molt pur i contrasta amb laresta del monumental edifici, que per la sevaentonació clara i el seu color verd de lesombres projectades pels bastiments, dóna unainevitable sensació de fredor que no trobem encap més de les seves obres.

Ha motivat aquest comentari, el fet que enel traçat d'aquest monument hom pugui veurela influència del de Viladomat; de tota ma-nera, cal recordar que ens trobem en un seglede distància, la qual cosa justifica el seu aca-demisme i la supressió absoluta de tots els ele-ments de gust barroc.

Podria trobar -se-li altres influències, sobre-tot en el que es refereix als elements arquitec-tònics i a les figures allegòriques. Per exemple:

1. "Nous I Iistóiicas de Olot." Biblioteca "Ni Deber".

246


Monument de Setmana Santa de l'església de Nostra Senyora del Tura,

obra de Panyó

les de Ferran Galli-Bibbiena i de Joan B. Tiè-polo. Del primer, la volada desmesurada deles cornises i el mateix afectisme de la cons-trucció, en la qual sembla haver-se prescinditde totes les lleis mecàniques d'equilibri. Delsegon, l'escorç volgudament forçat de les figu-res que rematen el conjunt.

Seguint ara el nostre estudi sobre el Panyóarquitecte, no seria pas enraonat que, en refe-rir-nos a la part més interessant de la seva obracom a arquitecte decorador, reunida a l'interiorde les esglésies de Nostra Senyora del Turai Sant Esteve a Olot, deixéssim de fer, en cada

un d'aquests casos, una breu ressenya de laconstrucció d'aquests temples, així com esmen-tar les circumstàncies en les quals va començarla intervenció personal de Panyó.

Església de Nostra Senyora del Tura. —Començant per aquesta església, direm quesegons dades tretes de l'obra de Josep Sader-ra (1) , aquest temple es començà a construiren 1736 d'acord amb el projecte de l'arqui-tecte barceloní Francesc Mas. Quedà llest, enla seva estruciura general, vers el 1747, des-

I. IOSEV SAIWIUTA t MATA, (Ressenya Històrica del Sanma,i deN.° S. del Tura,. Inip. de J. Bonet (Olot, I9oç).

247


Interior de l'església de Nostra Senyora del Tura

prés d'haver-s'hi esmerçat moltes almoines, elspocs cabals de què disposava l'obra i el pro-ducte de la venda de diverses joies pertanyentsal santuari. Fou beneïda en 1748 després detraslladar-hi la sagrada imatge, celebrant, ambtal motiu, tina lluïda festa. Installats un re-taule major i altars provisionals, no fou finsl'any 1783, traslladat a Olot Joan CarlesPanyó per a exercir-hi el càrrec de director del'Escola de Belles Arts, fundada aquell ma-teix any per Tomàs de Lorenzana, bisbe de Gi-rona, que va començar a parlar-se d'empendrela decoració adequada de l'església, així comla substitució del retaule major provisional perun altre de definitiu segons els projectes d'aquestartista. De tota manera, l'execució d'aquestsprojectes no va realitzar -se fins entrat el primerquart del segle xix.

La ressenya de diverses obres fetes abansde l'any 1780 i pagades per alguns devots,dóna a entendre que ja existien les gelosiescalades, de gust barroc, i que conservades des-prés, cal reconèixer, no desentonen pas del gustmarcadament neoclàssic de la decoració, essentsolament els balustres de cos en tronc de pirà-mide el que sobreposà Panyó en aquestestribunes.

L'única reforma un xic radical que Panyóva permetre's d'introduir a l'obra construïdaper Francesc Mas, fou la supressió de la pet-xina que decorava l'absis, amb la qual cosa

va poder empendre, sense trava de cap mena,l'esplèndida decoració que es caracteritza tantper la sobrietat de la seva riquesa com perl'entonació i la unitat del seu conjunt.

Construïda l'obra de Francesc Mas segonsles normes del barroc neoclàssic espanyol, noserà de més assenyalar alguna de les seves prin-cipals característiques. Així, comprèn: una naud'escassa llargària, constituida per tres tramsd'una volta de canó amb penetracien d'aresta,la primera de les quals comprèn l'espai del chor,i les altres dues les capelles laterals. Segueixl'espaiosa cruïlla de prop de deu metres d'am-plada, coberta per una cúpula sobre trianglesesfèrics, i després d'ella, el presbiteri precedintl'absis, de punt molt obert, dintre del quals'aixeca el magnífic retaule major, seguramentuna de les obres del Renaixement català deproporcions més justes i d'una esveltesa mésequilibrada.

Com ja vàrem indicar, en referir-nos a ladecoració, flanquegen els quatre angles de lacruïlla vuit pilars d'ordre greco-romà, I'entau-lament dels quals retorna al llarg de l'església,trobant-se pilars anàlegs en els espais que se-paren els tres trams de la nau, al llarg del'espai ocupat per les capelles i les tribunes.

Fent ara una breu descripció del retaulemajor, direm que, adossat com calia que estrobés dintre la corba de l'absis, era una micaperillosa la disposicició inclinada en què for-

248


Una de les tribunes vista des del chor

çadament havien de disposar-se els elementsextrems del seu pla; cal reconèixer, no obstant,que Panyó, no sols va salvar airosamentaquesta dificultat, sinó que va saber -ne treuregran partit. Així, veiem que flanquejant elcos central del retaule, al centre del qual s'obrel'arc del cambril que redossa la imatge dela Verge, es sobreposen dos ordres paral•lels decolumnes que, situades gosadament damunt altsestillòbats, fan els seus entaulaments siguinvistos un bon xic d'escorç, i fugant lleumentvers un indret comú. Corona tot aquest con-junt, un templet de composició bastant com-plexa resolt, peró amb molt de desembaràs idestacant -se damunt la decoració de la mitjacúpula de l'absis. Dos àngels i clos grans ge

-rros, molt ben proporcionats, juguen simètri-cament en aquest templet rematat per un grupde dos angelons sostenint una formosa estela;decora, per fi, el centre de 1'entaulament, unescut bombat, d'aire abarrocat amb la inscrip-cio: Causa nosiree lctitice, sobre el que re-posa un agrupament d'instruments musicalsben combinat.

Com una característica de l'assenyada dis-posició dels ordres esmentats, farem remarcarque mentre els entaulaments extrems són sos

-tinguts per dues columnes, el del centre, que

retorna al parament del front, ho fa damuntuna columna i una anta, sense que aquesta ano-malia desdigui, en el més mínim, de l'harmoniaarquitectònica del conjunt.

Hem dit, en començar-nos a referir alPanyó arquitecte, que moltes de les seves obrestenien un precedent en altres realitzades ante-riorment, i aquest precedent ens ha semblatveure'l, en el cas que ens ocupa i pel que esrefereix al templet que corona el retaule, en elde l'església dels Josepets de Barcelona, cons-truït a finals del segle xuta, l'autor del qualdesconeixem per bé que G. Barraquer en fauna descripció detallada en un llibre seu (1) .També té una disposició semblant l'altar ma-jor de l'església vella de Santa Anna de Bar-celona, per bé que, la intervenció directa queva tenir en les imatges d'aquest altar l'escultorRamon Amadeu, ens fa creure que sia mésaviat una conseqüència, no pas massa afor-tunada per cert, més que no un precedent del'obra que hem vingut comentant.

Podríem assenyalar també, entre altres de-talls interessants del temple i per la seva co-

rrecta simplicitat: els dos petits altars laterals,

t. G. ils (RAQUen, «Casas de Religiosos en Cataluñ.i durante el

primer tercio del siglo muy—.

249


/ tip us AVir.d yi.Ut1.

INI J:.i {VI 1 fi\/\ti `.I I.\ \i(\ Ot 01

Gravat de Panyó representant el retaule major de l'església deNostra Senyora del Tura

250


les portes del presbiteri y l'orgue, la decoraciódels quals, junt amb la de la nau, tingué lloc

després de la mort de Panyá.Finalment, no seríem pas conseqüents amb

una apreciació que ens vàrem permetre fer eniniciar aquest treball, si, abans d'acabar aques-tes ratlles a propòsit de l'església de Nostra

Porta del presbiteri

Senyora del Tura, no escrivíem uns mots refe-rents a les imatges de Ramon Amadeu que estroben en ella conservades. Així, apart de lesde sant Ramon, santa Llúcia, sant Josep Orioli sant Roc, situades a la nau, que cal reconèi-xer que no són pas de les Inés reeixides del fa-mós imatger, esmentarem les de sant Joaquimi santa Anna situades sobre pedestals esvelts,al costat del retaule major i potser, per damuntde totes, la de l'emotiu bust de l'« Ecce-homo».

Foren també obra de l'Amadeu les figuresdels àngels que coronen l'altar; l'esbós de lesquals es troba avui a la col•lecció particular demossèn Manuel Trens.

R. VAYREDA

TASQUES DEL GABINET NU-MISMATIC DE CATALUNYA

Una de les primeres tasques que devíemrealitzar per a organitzar degudament els di-versos serveis integrants del Gabinet Numis-màtic de Catalunya era un viatge d'estudi deles més importants colleccions numismàtiquesno públiques en Espanya. La seva realitzacióhavia de subjectar -se a les següents qüestions:

a) Estat del colleccionisme numismàticen Espanya.

b) Establiment de relacions científiquesamb els directors de monetaris públics i posses-sors de colleccions privades d'Espanya.

c) Organització de l'intercanvi de mo-nedes.

d) Orientació per a implantar un possi-ble sistema de taxació de monedes sobre basescientífiques.

e) Index de colleccions qual adquisicióens pogués interessar per a aquest Gabinet.

D'acord amb el Director General delsMuseus de Barcelona, senyor Folch i Torres,vàrem poder realitzar una part d'aquest viat-ge, seguint la ruta Saragossa-Madrid-Sevilla-Múrcia-València-Tarragona. D'abans que jahavíem arribat a recollir les convenients dadesper a poder visitar les més importants collec-cions en les dites ciutats. Tot això va ésserpossible recollir-ho unint a les nostres notíciesparticulars les dades que amb exquisida ama-bilitat ens van facilitar els nostres estimatscol•legues: Miral i San Pío, de Saragossa;Alvarez-Ossorio i Ferrándiz, de Madrid; Mu-rillo i Camacho, de Sevilla; Avilés, de Múr-cia; Beltrán, de València; Herrera, de Tar-ragona. Segons les dades recollides — queva ésser possible d'augmentar en cada ciu-tat —, podien interessar-nos, com a impor-tants, les següents no públiques:

Saragossa: Don Àngel Jordana de Pozas;

don Faust Jordana de Pozas; don Juli Jorda-

na de Pozas; don Marian Vicente; don Joa-

quim Lahuerta; don Àlvar de San Pío; donDidac Ojeda Burriel; don Josep Salarrulla

-na; don Marian del Pano.Madrid: Don Lluís Jordana de Pozas;

don Manuel Valdés Fernández-Guerra; doc-tor Mayoral; don M. Hierro.

Sevilla: Don Ricard Serra Pickman; don

Àngel Camacho Baños; don Manuel Lerdode Tejada; don Miquel Bago Quintanilla.

251

BUTLLETÍ DELS MUSEUS DAR "r DE BARCELONA

Múrcia: Don Pere L. de Blaya Saavedra;don Josep Rubio; don Àngel Guirao; donLluís Luna; don Pasqual Lalmolda.

València: Don Miquel Martí; senyoraVídua d'Espiau; don Antoni Merle; don

Lluís Gallego; don Pius Beltrán Villagrasa;don Rafel Barril.

Tarragona: Don August Serres; don JoanMolas Llaveria; don Joan Molas Sabaté;don Josep Pareya.

La major part d'elles les vàrem poder vi-sitar i estudiar; i com a les dades recollidesens va ésser possible augmentar altres notíciesreferents a col•leccions existents en localitatsde les comarques (1) per què passàvem en

numismàtiques que passen a formar part delsfons bibliogràfics particulars d'aquest GabinetNumismàtic de Catalunya, en el que, per abé dels estudis numismàtics, desitgem esgotartota la bibliografia espanyola. Els treballs al-ludits, són:José Gascón Guimbau: Notas para los colec-

cionistas de monedas autónomas de Es-

paña. — Zaragoza.Diego Jiménez de Cisneros: Noticia de al-

gunas monedas de Cástulo poco conoci-das. («Ibérica», año XIX, núm. 916, pà-gines 118-127.)

F. Mateu Llopis: Les dificultats i fretureseconòmiques de Ferran el Catòlic en la

Fig. 1

el nostre viatge, hem pogut començar a esta-blir l'estat del colleccionisme numismàtic deles regions visitades. Tot això serà completatper successius viatges, de sort que ens seràpossible, en el pervindre, ]'organitzar unaoficina d'informació per a estudiosos i col-leccionistes.

L'establiment de relacions científiques ambels directors de monetaris públics i possessorsde colleccions privades, podem assegurar queja el tenim aconseguit en quant es refereix ales corresponents a les regions visitades. Elsfruits comencen a donar-se. Ens han arribatja diverses consultes que molt ens honoren i,a més, hem tingut l'honor de rebre, donatiusdels seus autors, diversos exemplars d'interes-santíssimes publicacions referents a qüestions

t. D. Pere Armengol, Fr5scano (Saragossa); 1). Carles Este-ban Me nibrado, Valdealgorfc (Terol);-O. Didac Jiménez de Cis-neros, Almeria; O. Miquel Rodríguez Valdés, Lorca (\lürcia);D. V. tulve, Xérica ( Valencia).

guerra dinàstica castellana i llur ressò en

el regne de València (1477-1480). (Ex-tret dels «Estudis Universitaris Catalans»,XV.)Un hallazgo de monedas valencianas en

Quart de Poblet. (Extret de la «Rev. deArchivos, Bibliotecas y Museos», Ma-drid, 1927.)

— Valores monetarios valencianos. III. («Bo-letín de la Sociedad Castellonense de Cul

-tura», Vol. VIII, 1927, quadern V, pà-gines 235-242.)Los valores monetarios durante Carlos 1(1517-1556). («Boletín de la SociedadCastellonense de Cultura», Vol. IX,1928, quadern V, pàgs. 249-268.)Acuñaciones monetarias durante las Ger-

manías. («Sociedad Castellonense de Cul-tura», 1928.)

— Les relacions monetàries entre Catalunya

252


Fig. 2

i l/alència des de 1276 a 1376. (A pro-

pòsit d'un escorcoll de monedes catalanes

i valencianes dels segles XIII i XIV.)(«Sociedad Castellonense de Cultura»,1931.)

F. Mateu Llopis: Noves notes sobre moneda

valenciana. (A propòsit d'una moneda des-

coneguda de Carles I.) («Sociedad Caste-llonense de Cultura», 1932.)

Álvaro de San Pío y Ansón: Algunas consi-

deraciones relativas a la moneda labradaen Aragón. (Discurso leído en la solemneapertura de los estudios del año académicode 1925 a 1926 por D. Álvaro de SanPío y Ansón, catedrático en la Facultadde Filosofía y Letras de la Universidadde Zaragoza.) Zaragoza, 1925.

José M. Vargas: Catálogo de la serie de me-

dallas papales que de su colección numis-mática presenta D. José M. Vargas en la

sección de Arte Retrospectivo de la Expo-

sición Hispano francesa de Zaragoza. -Zaragoza, 1908.

José Ferrándiz Torres: La Moneda Hispáni-ca. (IV Congreso Internacional de Arqueo-logía.) (Exposición Internacional de Barce-lona, 1929.)

Casto M. del Rivero: Las Monedas de Nerva.

Bosquejo de un nuevo repertorio de la Nu-

mismática Romana Imperial. (Asociación

Española para el Progreso de las Ciencias.Congreso de Cádiz.)

Casto M. del Rivero: Segovia Numismática.Estudio general de la ceca y de las monedasde esta ciudad. Segovia, 1928.

— EI Monetario Arábigohispano. Elementospara el estudio de esta serie numismática.(Madrid. Tip. de Archivos, 1931.)Aquest viatge, en quant a la implantació

d'un possible sistema de taxació de mone-des, ens ha manifestat amb tota claredat lesdificultats que es poden presentar; però no ensha demostrat que siguin insuperables; en con-seqüència del qual estem preparant un estudi

pel que podrem establir — tal com esperem —una sistematització científica de la taxació de

monedes que ens puguin servir a tots per aevitar tanta malifeta i abús com succeeix enaquest assumpte.

No s'atura aquí l'eficàcia d'aquest viatge.

Hem tingut la fortuna de rebre valuosos do-natius per al nostre Gabinet, la prometença

d'altres interessantíssims i la possibilitat dequè la nostra secció de publicacions doni allum treballs de veritable importància deguts

a numismàtics no catalans.

Dels donatius, en aquest article sols publi-quem alguns, com avenç de notícies, doncs

de certes peces preparem treballs apart queseran publicats en altre moment oportú.

De l'Acadèmia de Belles Arts de Sara-gossa és el donatiu de la formosa medallacommemorativa del centenari de Goya, quereprodu'im (fig.1) .

De don Marian Gil Bergasa, de Saragos-

sa, és el donatiu d'onze peces de les quals

reproduïm: una medalla commemorativa de

les noces de Ferran VII amb Isabel Maria

Fernanda de Portugal (Càdiz, 1816) (fig. 2) ;un pessal de Ferran III el Sant (fig. 3) ; altre,

molt interessant, aragonès (fig. 4) ; i una peça

d'entr ada a espectacle (fig. 5) , de Carles IV.

253

BUTLLETI DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

Estant preparant aquest article, rebem lanotícia de què ens envien més publicacionsper a la nostra collecció bibliogràfica espa-

Fig. 4

nyola, i ens comunica el senyor Director Ge-neral dels Museus de Barcelona el següentdocument que amb gran plaer reproduim:

«Desitjant el Centre Excursionista de Ca-talunya, dintre els limitats mitjans de quèdisposa, cooperar a la laudable iniciativa dela I1•ltre. Junta de Museus, relativa al fomentde l'actual collecció numismàtica que posseeixel Museu de la Ciutadella, té l'honor de di-rigir-se a vostè per a sigt!ificar -li que aquestCentre compta amb un nombre, no molt con-

Fig. 5

siderable, de monedes, les quals posa a dis-posició de l'esmentada Junta per a què tinguia bé fer examinar els al•ludits exemplars nu-mismàtics per persona tècnica del Museu, a fi

de fer-ne una selecció, resultat de la qual seriaescollir els que tinguessin positiu interès per afigurar, en dipòsit, en el Gabinet Numismàticdel Museu que està en projecte de formació,segons es consigna en el BUTLLETÍ DELS

MUSEUS, del mes corrent.»Espera aquest Centre que, en atenció als

propòsits de contribuir, encara que modestís-simament, a l'obra meritíssima del futur Ga-binet Numismàtic, voldrà, aqueixa Direcció , .donar trasllat del mateix a la Junta de Mu-seus, si és que mereix la seva acceptació, alsefectes consegüents.

»Déu el guardi molts anys.»Barcelona, 19 de maig de 1932.

Fèlix Turull (rubricat)Secretari

Sr. Director dels Museus de Barcelona.»(Hi lia un segell.)

No més que donar les gràcies amb totaemoció a aquesta institució, orgull de Cata-lunya, sempre atenta per a tot el que siguien benefici del més pregon coneixement de lesglòries catalanes i del clesenrotllament de laciència nostra. No més puc dir per ara.

J. AMORÓS

Conservador del Gabinet Numismàticde Catalunya

EL PALAU DE LES ARTSGRÀFIQUES DE MONTJUÏC,DESTINAT A EXPOSICIONS

D'ART

L'Ajuntament de Barcelona lea cedit a laJunta de Museus l'ús del Palau de les ArtsGràfiques de Montjuïc, obra del distingit ar-quitecte senyor Pelai Martínez, que serà des-tinat a exposicions temporals d'art.

Era indispensable el tenir a Barcelona unPalau destinat a n'aquest fi, proveït amb totel necessari per a la celebració de manifesta-cions artístiques, i mai com ara, després del'Exposició, podíem trobar avinentesa de re-soldre aquest problema, aprofitant un dels edi-ficis més bells i niés apropiats d'entre els de

254


caràcter permanent que hi ha situats en aquellparc.

La Junta de Museus, vetllant per la solu-

ció d'aquest problema, es proposa prendre alseu càrrec el manteniment i conservació del'edifici i el muntar, tal com tenen totes lesgrans ciutats d'Europa, un utillatge ques'adapti a totes les manifestacions que s'haginde celebrar.

És considerable la despesa inútil que l'or-ganització sempre precipitada d'exposicionstemporals d'art reporta. Materials que s'adqui-reixen per a durar quinze dies o un mes,passen a un recó dels magatzems, on la sevaexistència s'oblida, obligant a una nova des-pesa quan es presenta el cas d'una nova ex-posició.

Hem vist de poc a Barcelona exempleseloqüents que han decidit a la Junta de Museusa establir aquest servei: l'exposició de «Bar-celona vista pels seus artistes», la de «Mont

-serrat vist pels pintors catalans», i, ara da-rrerament, la dels «Salons» de Montjuïc i Bar-celona, que han aprofitat l'avinentesa de tenirla Junta de Museus enllestides les obres d'unaala de la planta alta del Palau Nacional deMontjuïc, on s'ha d'instalar el Museu d'ArtContemporani per a celebrar per aquest anyl'Exposició de Primavera, sense despeses in-útils i amb bones condicions. Projectes iiniciatives d'altres exposicions, com la delsImpressionistes francesos, que el violoncel

-lista Pau Casals ha iniciat, la monogràficade l'obra de Picasso, que ha proposat l'es-cultor Soto, i la sèrie d'art antic i modernque la Junta de Museus es proposa de rea-litzar, diuen que és indispensable el tenir unlloc apropiat i adaptat d'una manera perma-nent als usos que es presentin.

En primer lloc el Palau d'Exposicionsd'Art, que així haurà de titular-se des d'arael que fou Palau de les Arts Gràfiques del'Exposició, haurà de servir cada any per ala celebració de les exposicions d'art dels dos«Salons» de Barcelona. Entre aquestes exposi-cions, tota manifestació que es projecti tindràallí no sols un local acollidor que la ciutatoferirà als organitzadors, sinó un utillatge benconservat i ben administrat que, evitant des-peses inútils i la varietat d'iniciatives transfor-mistes que tant mal fan als edificis, reguli elmoviment exposicionista i li doni un to dignei seriós que la categoria de Barcelona exigeix.

El nostre company Director General delsMuseus, en el número 2 del nostre BUTLLETÍ(pàg. 56, volum de 1931) , en exposar el pro-jecte d'«Un arxiu de materials per a l'estudide la història de l'art espanyol a Barcelona»,deia: «Com a complement perfecte de la ins-titució projectada, entenem que caldria orga-nitzar periòdicament i de cara als estudiososde l'art espanyol de tot el món, les exposi-cions monogràfiques de l'art ibèric. Cal feramb mètode i per etapes el que es va ferl'any 1929. Cal que tot el món sàpiga quecada dos anys hi ha a Barcelona una exposi-ció monogràfica d'art espanyol important.»

Esmentava aleshores els treballs fets per aportar a cap l'exposició de l'obra d'E[Greco, que les circumstàncies polítiques acon-sellaren d'ajornar, i indicava la possibilitatd'altres exposicions, tals com la de tapisseriesgòtiques d'Espanya, la de les escoles de pri-mitius de la península ibèrica comparades,la de l'art ibèric-àrab, etc.

Doncs, heus ací el local on aquestes expo-sicions podrien celebrar-se i que un petit serveiadministratiu pot mantenir i proveir per a te-nir-lo a punt en el moment que convingui.

Partint de la construcció sòlida de l'edi-fici, unes senzilles obres d'Habilitació, modifi-cant l'aspecte interior de les cobertes, potposar el nou palauet d'Exposicions d'Art encircumstàncies d'ésser utilitzat per totes aques-tes manifestacions. Encara l'Exposició ha dei-xat materials que poden ésser aprofitats an'aquest fi, i no dubtem que la Comissióde Parcs i Palaus de Montjuic, que amb tantde zel vetlla per a fer donar un rendiment alque tants diners va costar a Barcelona, ens elsfacilitarà, tal com ho ha fet fins ara amb tot elque ha estat útil per a la installació en cursdels nostres Museus d'Art.

P. BOHIGAS TARRAGÓ

Administrador General deis Museus d'Art

DONATIU DE LLIBRES DELLUÍS MASRIERA

Es veritablement important un lot d'obres

que acaba d'ingressar a la nostra Biblioteca,

com a donatiu del senyor Lluís Masriera i

Rosés, vocal de la Junta de Museus.

255

BU rLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

De la varietat de matèries a què es con-trauen les obres alludides, procurarem donar-ne ací una lleugeríssima idea.

Són d'esmentar, en primer terme, diferentsmonografies riel donador i del seu senyor pare,el notable artista Josep Masriera Manovens,llegides a l'Acadèmia de Ciències i Arts, imolt especialment l'obra d'aquest últim Xifresdecoratives, esplèndidament editada.

Un crescut nombre de revistes nacionals iestrangeres, d'orfebreria i joieria, professió vin-culada en els Masrieras, marca l'empremta fa-miliar en aquest grup, el més important deldonatiu.

Entre les revistes estrangeres, figuren laRevue de la Bijouterie, Joaillerie el Orfèvrerie,Le Bijou i Le Diamant, i, entre les publicadesací, Revista de Joyería, Joyería Moderna iEstilo, i a més algunes publicacions periòdi-ques de la Asociación General de Artífices enJoyería y Platería.

Completa el susdit grup un copiosíssim re-cull de catàlegs comercials iilustrats de l'espe-cialitat, publicats per les grans cases produc-tores d'Espanya, França, Alemanya, Angla-terra, Suïssa, Itàlia i Estats Units. Acabend'arrodonir-lo un bell seguit de catàlegs mo-derns de mobles, mosaics, ferros i altres ma

-nufactures d'art aplicat.

Quant a les arts industrials i decoratives engeneral, cal citar diferents manuals tècnics ialgunes publicacions periòdiques, com L'Artet l'Industrie, L'Art décoratif aux exposilionsde Beaux Arts, Magasin des Aris el de I'In-dustrie i Fanlaisies Décoratives. De les obresrelatives a decoració antiga, esmentarem LesDécoralions Egyptiennes, de Paul Marie, i deles referents a sistemes de decoració més pro-peres a nosaltres, els àlbums de Lienard.

Hi ha també una collecció bastant completade catàlegs il.lustrats de les exposicions cele-brades tradicionalment a París per la SociétéNationale des Beaux Arts i la Société desArtistes Français. Així mateix lhi figura unaaplega ben sel.leccionada de catàlegs de lesexposicions que han tingut lloc en les nostresgaleries particulars, entre elles les organitzadesamb obres del propi donant i les d'art polonès

i miniatures persanes ele la vella Sala Dalmau.Abunden en el lot les obres remarcables per

llur illustració, com la Leyenda del Cid, ambdibuixos de Pellicer; El Viejo Marino, amblitografies fetes segons dissenys de GustauDoré, i la Vida de las Flores, traducció de lapoc coneguda obra d'Alfons Karr, on es trans-criuen en colors dibuixos al.legòrics de Grand-ville, sadolls d'un romanticisme ingenu, peròirresistiblement evocador. Són allistables aaquest grup diferents àlbums de F. Bac iMars; dos, El Murciélago i Catalunya, deModest Urgell, i l'intitulat Dibujos y Apuntes,editat en altre temps per La Vanguardia, oncol.laboraren trenta cinc artistes catalans.

La il.lustració al boix està representada pelMuseo Dramático Ilustrado, La IlustraciónRepublicana Federal, precursora de la primeraRepública, i altres publicacions de la mateixaèpoca. No són, certament, menyspreables al-guns catàlegs comercials de petites manufactu-res, destinades a l'esbarjo popular, als qualsel temps ha donat ja un caient folklòric.

De valor local, hi ha diferents guies de Bar-celona, i entre altres exemplars interessants, uncuriós àlbum-programa de les fires i festes dela Mercè, celebrades l'any 1877, així comun altre àlbum fotogràfic relatiu a l'exposicióartístico-industrial oberta el mateix any a laUniversitat.

Entre els butlletins d'entitats ingressats ambaquest lot, figuren bon nombre dels fasciclesque publicaren l'Acadèmia de Ciències i Artsi l'Associació Artístico-Arqueològica Barce-lonesa, de la qual conté també alguns delsseus àlbums, que tant contribuïren a divulgarentre nosaltres la cultura artística a l'últim terçdel segle passat.

De les revistes d'art citarem, bé que in-gressin incompletes, Por el Ate, Pèl & Plovia,Museum, Forma, Ilustració Catalana, Femi-nal, Ilustración Artística, etc.

Són dignes de menció especial un manualde dibuix de Jaume Serra i Gibert i algunsopuscles de Torras i Bages, sobre estètica iteoria de l'art.

També creiem esmentable un grup de bio-grafies, en relació al fons monogràfic de la Bi-blioteca, com són les de Viladomat, Capmany,Li. Rigalt, Serra Gibert, Pellicer, Lorenzale,Fortuny, Domènech Estapà, Miquel i Badia,etcètera.

E. C.

256

La P,imc®tlec a

MARA \VATS

Gas < o,-itjesExposic0o `^t^j!elsmillors pcQ ^dtalans

é O,Passeig de Gràcii4 - Telèf. 13704

BARCELONA_

ANTIGUITATSDECORACIÓ

Í^ 1.

DECORACIÓ 1

RESTAURACIÓDE TOTA MENA

DE"' py^ S

FONT DE SA^i ^, Mo5 NÚM. 8

TeIè' .1a4

GHOMÁtR

a v. od

CAN Ui4

Telèfon '^ D^BARCE^^,,

'^2p CENTIM0S

BAlecl`oV. GARCIA SIMON

VIDRIERS

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern dels

artistes

MARCS - GAG 1 '`. Id )TLLURES

COD

Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

VIDRIERESEMPLOMARES

Enric C ;; 46Telèfon núm. 72526BARCELONA

I-li stón aPRIMERES LECTUB

EDITADES PER

L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA 1

DE.IANEU-LES A

'i taiunyaFERRAN SOLDEVILA

ANÇA CATALANA

SAlA t®1•a11C', i Coa

PUBLICACIONS ESCOLARS CATALANES

ACABA DE PUBLICAR-SE

Llibre ele la NaturaPRIMER GRAU PER S. MALUQUER NICOLAU

I A. PARRAMON TUBAU

DE PRÒXIVIA PUBLICACIÓ

I. G. Seix i Barr. al Germans, , S. A.Provença, 219 - BARCELONA - Telèfon 71671

FUSTERIAEBENISTERIAMOBLES 1DECORACIÓ

®AR CFAIU \1 %

& C40111'1;! viaL'Enri,,''! " ^' d

0^r.

Telèf 1:.i Cr'

BAR Li: ION A

Casi 7rret

S-A

BOQUERIA, n.° 2(cantonada Rambla )

Telèfon 16647

rL ^J

SASTRERIA Secció especial F . a confecció

d'uniformes de tota mena

1'13R1^PASC PAL

PINTURA DECORATIVA

Mallorca, 255Telèfon 70702

I iiriC Tarragó\O!JUC

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES r" "n—

'o

Consell de Cent, núm. 283Telèfon 14345 BARCELONA

FiliadeIc VI*19 01101 R..? ik :i. b ;1. X11

MUNTATGE D'EXPOSI-CIONS, TRANSPORT 1

SEGUR D'OBRES

EM BALA TG E

D'OBJECTES D'ART 1

MOBLES DE LUXE

CASA FUNDADAL'ANY 1880

EgpG1AL (+i `;

Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276

® soí^

VIDRIERES ARTÍSTIQUES GRAN PREMIExposició Internacional1 DE TOTES CLASSES Barcelona, 1929

Central: Ronda de bánt Antoni, 56Telèfon n.° 22035

I. 0. Suris 1 BARRAL (INlMS,. S. A. - PROVENÇA, 210 - BARCELONA

11

butlletÍ - uab barcelona · núm. 15 acos•r 1932 volum li butlleti dels museus d'art de...

Documents