biologia i geologia 3
DESCRIPTION
Biologia i Geologia 3TRANSCRIPT
5 La coordinació de l’organisme
O el pou era certament profund, o ella queia molt a poc a poc, perquè l'Alícia, mentre baixava, va tenir temps de sobres per mirar al voltant seu i preguntar-se què passaria després. Pri-mer, va intentar mirar cap avall i veure on aniria a parar, però estava tot massa fosc per poder-hi distingir res. Després va mirar cap a les parets del pou i va observar que estaven co-bertes d’armaris i prestatges per a llibres: aquí i allà va veure mapes i quadres, penjats per claus. Va agafar, quan hi passava per davant, un pot dels prestatges. Duia una etiqueta que deia: MERMELADA DE TARONJA, però va veure, amb desencant, que estava buit. No li va semblar bé tirar-lo al fons, per por de ma-tar algú que hi hagués a baix, i es va espavilar per deixar-lo en un altre dels prestatges mentre seguia descendint.
–«Vaja!», va pensar l’Alícia. «Després d’una caiguda com aques-ta, rodolar per les escales em semblarà una cosa sense impor-tància! Que valenta que em trobaran tots! Ni tan sols ploraria, encara que caigués de la teulada!». (I era cert).
Avall, avall, avall. Mai no acabaria de caure?
–Potser caic a través de tota la terra! Que divertit seria sortir on viu aquesta gent que camina cap per avall! Els antipàtics, crec... (Ara l'Alícia es va alegrar que no hi hagués ningú escol-tant-la, perquè aquesta paraula no li sonava del tot bé). Però aleshores els hauré de preguntar el nom del país on hem anat a parar. Si us plau, senyora, som a Nova Zelanda o a Austràlia?
Lewis Carroll,
Alícia al País de les Meravelles (adaptació)
UNITAT
1. Com detecta l’organisme el que passa al seu voltant?
2. Com s’anomena el sentit que detecta si estem en repòs o en moviment?
3. A quin òrgan s’analitzen les sensacions i s’ordenen les respostes de l’organisme?
Competències bàsiques
■ ARTÍSTICA I CULTURALCura del cos. El perill del consum de drogues.
■ LINGÜÍSTICAApropament a textos clàssics: Alícia al País de les Meravelles.
■ APRENDRE A APRENDREAutoconeixement. Possibilitats i dificultats en el tractament dels continguts sobre salut.
5
78
1
La coordinació de l’organisme
El sistema nerviós i les neurones
El sistema nerviós és l’encarregat de percebre, interpretar i emetre respostes davant els estímuls externs i interns.
El sistema nerviós transmet i processa tota la infor·mació que ens arriba des dels òrgans dels sentits. Un cop processada pot respondre als estímuls pro·vocant la contracció dels músculs o la secreció de certes substàncies per una o diverses glàndules.
El sistema nerviós està compost per unes cèl·lules molt especialitzades, les neurones, capaces de transmetre els impulsos nerviosos. Estan compostes de tres parts o regions: el cos neuronal, les den-drites i l’axó.
Els impulsos nerviosos entren a la neurona a tra·vés de les dendrites, recorren el cos neuronal i sur·ten a través de l’axó.
La connexió entre dues neurones es fa, sense que s’arribin a tocar, mitjançant els botons sinàp-tics. Aquestes estructures permeten el pas de l’im·puls nerviós d’una neurona a la següent mitjançant la secreció d’unes substàncies químiques, els neu-rotransmissors.
Les neurones poden ser sensitives, si transme·ten impulsos nerviosos des dels receptors (òrgans dels sentits) fins als centres nerviosos, i motores, si la transmissió és dels centres nerviosos fins als efectors (músculs o glàndules).
AC T I V I TAT S
› 1 Copia i completa:
El sistema nerviós és l’encarregat
de , interpretar i respondre
davant els estímuls i interns.
El nostre sistema nerviós està compost
per unes cèl·lules molt ,
les .
› 2 Dibuixa una neurona i assenyala'n les parts.
› 3 Indica quina és la funció de cadascuna de les parts que formen una neurona.
› 4 Explica com es transmet l’impuls nerviós d’una neurona a l’altra.
Dendrita de la neurona postsinàptica
Múscul
Impuls nerviós
Axó de la neurona presinàptica
Les ramificacions de l'axó acaben als botons sinàptics.
Botó sinàptic
Cos de la neuronaNucli
Sentit de l'impuls nerviós
Les dendrites són les ramificacions curtes que reben l'impuls nerviós d'altres neurones.
L’axó és la prolongació llarga
que transmet l'impuls nerviós a una altra
neurona, a un múscul o a una glàndula.
Pell
Receptors
Els nervis sensitius transmeten la informació des dels òrgans dels sentits fins al sistema nerviós central.
Els estímuls són captats pels receptors dels òrgans dels sentits.
Òrgans dels sentits
Els nervis motors transmeten la resposta des del sistema nerviós central als efectors.
Estómac
Encèfal
Medul·la espinal
Resposta motora
Informació sensorial
El sistema nerviós central rep la informació, la interpreta i emet una resposta.
Els músculs poden actuar com a efectors i originen respostes que requereixen moviment.
Les glàndules del cos poden actuar com efectors que realitzen les respostes.
Axó
Nucli
Cos de la neurona
Sinapsi
Sinapsi
NEURONA SENSITIVA
NEURONA MOTORA
Múscul
79
2
SUBSTÀNcIA BLANcA I SUBSTÀNcIA GRISA
El cos cel·lular de les neurones és de color gris, mentre que el dels axons és blanc.
L'escorça de l’encèfal és de color gris (es diu que és de substància grisa), perquè només conté neuro·nes amb axons molt curts i cossos cel·lulars de neurones. També l’interior de la medul·la és de subs·tància grisa.
Per contra, l’interior de l’encèfal i els sectors externs de la medul·la espinal presenten un color blanc (es diu que són de substància blanca), perquè estan constituïts pels llargs axons de les neurones.
Organització del sistema nerviósSegons la seva estructura s’hi poden distingir dues parts:• Elsistema nerviós central (SNc), que està format per l’encèfal i la medul-
la espinal. Rep informació procedent de l’exterior i de l’interior del cos, la integra i elabora la resposta que cal donar.
• Elsistema nerviós perifèric (SNP), format pels nervis motors i sensitius, que connecten el sistema nerviós central amb les diferents parts del cos.
Segons la funció que té, el sistema nerviós es classifica en:• Elsistema nerviós somàtic, que té la funció de regular el funcionament
dels músculs, tant en el cas dels actes voluntaris com en el dels actes re-flexos.
• Elsistema nerviós vegetatiu o autònom (SNA), que controla algunes fun·cions involuntàries del cos, com el batec cardíac, la respiració o la digestió.
2.1 El sistema nerviós central
El SNc està format per l’encèfal i la medul·la espinal.L'encèfal es troba protegit pels ossos del crani mentre que la medul·la discor·
re per l’interior de la columna vertebral.
A l’encèfal es diferencien el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.• Elcervell és la part més voluminosa i hi resideix la memòria, la intel·ligència i
la consciència. Té una superfície amb replecs abundants i està dividit per una cissura o solc profund en dos hemisferis cerebrals. També rep la informació d'òrgans dels sentits i elabora respostes.
• Elcerebel es troba sota el cervell i manté el to muscular, l’equilibri del cos i les activitats que requereixen una coordinació involuntària de moviments, com caminar, córrer, pedalejar, ballar, etc.
• Elbulb raquidi està a sota del cerebel i connecta el cervell amb la medul·la espinal. Des d'aquí es controlen les funcions automàtiques, com el ritme de la respiració i el batec del cor.
cos callós format per nervis que uneixen els dos hemisferis cerebrals.
Els lòbuls frontals controlen els moviments voluntaris i els processos intel·lectuals, com el llenguatge.
El bulb raquidi controla les funcions automàtiques, com el ritme respiratori, el ritme cardíac, el reflex del vòmit i la deglució del bol alimentari.
Als lòbuls temporals s’interpreta l’audició i el gust i hi resideix la memòria de sentits complexos, com la música i els models visuals.
Als lòbuls parietals resideix la percepció del tacte, del dolor, de la pressió i de la calor a la pell; també s’encarrega de la comprensió i la formulació de la parla.
Als lòbuls occipitals s’interpreta el sentit de la vista.
El cerebel s’encarrega de la coordinació dels moviments voluntaris.
Substància blanca (prolongacions de les neurones).
Escorça cerebral formada per substància grisa (cossos de les neurones).
Solc que separa els dos hemisferis cerebrals.
5
80
La coordinació de l’organisme
La medul·la espinal és un cilindre nerviós que s’origina a la base de l’encèfal i recorre l’interior de la columna vertebral. En surten els nervis motors i hi arriben els nervis sensitius de quasi tot el cos. Pot generar moviments sense intervenció del cervell, anomenats moviments reflexos.
2.2 El sistema nerviós perifèric
El sistema nerviós perifèric (SNP) està format pels nervis que connecten l’encèfal i la medul·la espinal amb les diferents parts del cos.
Els nervis són feixos de llargues prolongacions (axons) de les cèl·lules nervio·ses o neurones que transmeten els senyals mitjançant els anomenats impulsos nerviosos.
Pel tipus d’informació que transmeten es poden distingir dos tipus de nervis.• Nervis sensitius: condueixen la informació des dels receptors sensorials fins
al SNC.• Nervis motors: duen la informació des del SNC fins als músculs i les glàndules.
AC T I V I TAT S
› 5 Què és el sistema nerviós central? Explica’n les funcions.
› 6 Explica quines funcions desenvolupa el cervell.
› 7 Quines diferències hi ha entre la substància grisa i la substància blanca?
› 8 Compara cadascuna de les parts de l’encèfal, assenyala’n la forma, la situació i la utilitat.
› 9 Què és la medul·la espinal?
› 10 Què són les meninges? Explica on es troben i quina funció tenen.
El SNC està envoltat per tres membranes protectores, les menin-ges, que de fora cap endins reben el nom de duramàter, aracnoide i piamàter. A més a més el SNC està banyat pel líquid cefaloraquidi, que també es troba a les seves ca·vitats internes i entre la piamàter i l’aracnoide.
Cada nervi espinal abans d’entrar a la medul·la es divideix en dues branques o arrels, una arrel ventral o motora i una altra arrel dorsal o sensitiva.
La substància blanca, formada pels axons de les neurones, se situa a la part exterior de la medul·la.
La substància grisa, formada pels cossos de les neurones, se situa a la part interior de la medul·la.
Neurona sensitiva
Neurona motora
Neurona d'associació
Informació sensitiva
Múscul
Nervi espinal
Duramàter
Aracnoide
Piamàter
Informació motora
Gangli espinal
VèrtebraDisc intervertebral
Gangli espinal
Pell
81
AC T I V I TAT S
› 11 Quines són les diferències entre un acte reflex i un acte voluntari?
› 12 Explica quin camí recorre durant un acte reflex un estímul generat per una punxada a la pell.
› 13 Quins avantatges té per a una persona l’existència dels actes reflexos? Posa’n un exemple.
2.3 El sistema nerviós somàtic
El sistema nerviós somàtic regula les respostes en les quals els efec-tors són músculs.
Diferencia dos tipus de processos: els actes voluntaris i els actes reflexos.
L’AcTE VOLUNTARIRequereix una decisió de la nostra voluntat i l’aparició d’una resposta que s’elabora al cervell. Són actes cons·cients, ja que la persona nota l’arribada de l’estímul i l'execució de la resposta. En un acte voluntari intervenen diversos tipus de neurones:• Una neurona sensitiva que recull la informació d’un
receptor i el transforma en impuls nerviós, i l’envia cap a la medul·la espinal.
• Un conjunt de neurones de la medul·la espinal que fan arribar l’impuls nerviós fins al cervell.
• Un grup de neurones d’associació del cervell que generen la resposta.
• Un conjunt de neurones de la medul·la espinal que transmeten l’impuls nerviós fins a la neurona motora.
• Una neurona motora que transmet l’impuls nerviós fins a l'efector, generalment un múscul, que duu a terme la resposta.
L’AcTE REFLEXÉs una resposta involuntària i molt ràpida que s’elabora a la medul·la espinal, és a dir, no hi intervé el cervell.
L’acte reflex es produeix davant situacions de perill o que poden generar un dany i que requereixen una res·posta immediata. En la seva coordinació només hi inter·venen:• Una neurona sensitiva que transmet la informació
rebuda per un receptor a la medul·la espinal.• Una neurona d’associació de la medul·la espinal
que genera la resposta.• Una neurona motora que duu l’impuls nerviós fins a
l’efector, generalment un múscul, que realitza la res·posta.
Cervell
Receptor
Receptor
Neurona d'associació
Neurona sensitiva
Neurona sensitiva
Medul·la espinal
Resposta del cervellInformació del cervell
Medul·la espinal
Neurona motora
Neurona motora
Efector
Efector
5
82
La coordinació de l’organisme
AC T I V I TAT S
› 14 Indica si són vertaderes o falses les frases següents: a) Quan estàs assegut tranquil·lament al sofà, s’inhibeix el peristaltisme intestinal per l’acció
del sistema simpàtic. b) En moments de perill, la pupil·la de l’ull es dilata perquè arribi més informació visual
al cervell. c) Quan es té por, s'empal·lideix perquè els vasos sanguinis de la pell es contrauen per permetre
que la sang vagi als músculs i al cervell. d) Les glàndules salivals produeixen molta saliva en moments de tensió.
2.4 El sistema nerviós autònom
El sistema nerviós autònom o vegetatiu (SNA) s’anomena així perquè actua fora del control de la voluntat. Regula, per exemple, els batecs del cor, la fre·qüència respiratòria o la pressió arterial.
El SNA el formen el sistema simpàtic i el sistema parasimpàtic.
El SNA simpàticActua en moments en què l’organisme es troba sotmès a tensió, estrès o perill. Provoca un conjunt de canvis que comporten un augment de la despesa d’energia i que preparen l’organisme per enfrontar·se a situacions adverses, com per exemple dilatar la pupil·la, accelerar el ritme cardíac, contraure els vasos sanguinis de la pell (la persona empal·lideix), etc.
El SNA parasimpàticActua quan l’organisme es relaxa. Produeix canvis que comporten una disminució de la despesa d’energia i que afavoreixen que l’organisme torni a la normalitat. En general, la seva actuació és oposada a la del sistema simpàtic. Són exemples de la seva activitat la disminució del ritme car díac, la dilatació dels vasos sanguinis de la pell (la persona recupera el color), etc.
Nervis del sistema simpàtic
Nervis del sistema parasimpàtic
dilata la pupil·la contrau la pupil·la
inhibeix la producció de saliva
estimula la producció de saliva
dilata els bronquis
contrau els bronquis
accelera el batecdesaccelera el batec
inhibeix el peristaltisme
estimula el peristaltisme
estimula el peristaltisme
inhibeix el peristaltisme
relaxa la bufeta contrau la bufeta
bufeta urinària
intestí
glàndula suprarenal
fetge
estómac
cor
bronquis
glàndula salival
ull
estimula l'alliberació de glucosa
estimula la secreció
Visualitza el fragment següent del documental El cerebro de la sèrie El cuerpo humano al límite, de la cadena Discovery Channel.
83
3 Trastorns del sistema nerviósEl sistema nerviós pot funcionar deficientment a causa d’accidents o malalties.• Accidents Alguns poden provocar lesions irreversibles a l’encèfal i la medul·la, com la
tetraplegia i la paraplegia.• Malalties S’originen per diverses causes. Algunes s’indiquen al quadre següent:
TIPUS ORIGEN EXEMPLE cARAcTERÍSTIQUES
Infeccioses
Produïdes per virus i bacteris que aconsegueixen travessar la barrera immunitària que protegeix el sistema nerviós i ocasionen malalties greus.
Meningitis
Inflamació de les meninges o membranes que protegeixen el SNC.
Degeneratives
Malaltia degenerativa de les cèl·lules cerebrals que produeix un neuro·transmissor: la dopamina.
Malaltia de Parkinson
Provoca tremolors en diverses parts del cos, rigidesa muscular i dificultat per caminar.
El seu tractament es basa en l’administra·ció d’altes dosis de L·Dopa, un fàrmac que fa que remetin els símptomes d’aquesta afecció.
S’origina per una degeneració d’al·guns sectors del cervell, com l'escor·ça cerebral.
Malaltia d’Alzheimer
Els símptomes són pèrdua de pes i de memò·ria; els malalts arriben a oblidar activitats, com menjar i vestir·se, i fins i tot no reconeixen els membres de la família més propera. Se sol desenvolupar a partir dels 65 anys.
Autoimmuni-tàries
Alteracions del sistema immunitari que provoca l’atac dels limfòcits a la beina de mielina dels axons de les neurones.
Esclerosi múltiple
Provoca alteracions en la transmissió dels impulsos nerviosos.
Els símptomes d’aquesta malaltia són el dolor i la manca de força a les cames i els braços, problemes en la visió i alteracions de l’equilibri.
Lesiones a l’aparell circulatori
Es produeixen per obstruccions o per ruptures en vasos sanguinis del cervell.
Embòlia
S'esdevé quan un coàgul sanguini o greix bloqueja la irrigació del cervell, i origina un infart cerebral. Els seus efectes depenen de la part del cervell afectada.
Trastorns psíquics
Molts tenen un origen desconegut, encara que es pensa que la majoria estan relacionats amb una disminu·ció de la quantitat o l’eficàcia dels neurotransmissors que segreguen les neurones.
Solen aparèixer també com a conseqüència del consum de drogues.
Depressió
És una situació de tristesa extrema, prolon·gada, acompanyada d’ansietat, sensació d’impotència, culpabilitat i desig d'aïllament social.
És la malaltia mental més freqüent, ja que afecta el 10% de la població adulta. Es tracta amb antidepressius o amb sessions de psicoteràpia.
5
84
4
5
La coordinació de l’organisme
Funcions de relacióS'anomena relació el conjunt de processos pels quals tot ésser viu obté informació i pren les decisions oportunes per respondre ade-quadament.
Per detectar els canvis de l’ambient, tant intern com extern, i coordinar una resposta, el cos humà disposa de:• Elsreceptors sensorials dels òrgans dels sentits que capten estímuls proce·
dents de l’exterior.• Elsistema nerviós i el sistema endocrí processen la informació i elaboren
les respostes adequades.• Elsòrgans efectors (músculs i glàndules) executen les respostes. L’aparell
locomotor, constituït pel sistema muscular i el sistema esquelètic, efectua les respostes de moviment o desplaçament.
Els òrgans dels sentits
5.1 Els receptors sensorials
Els receptors sensorials estan formats per neurones especialitzades en cap·tar estímuls i generar impulsos nerviosos que transmeten a través dels nervis. Poden estar repartides per tot el cos, com els corpuscles sensorials de la nostra pell, o agrupar·se formant els òrgans dels sentits, com els ulls o les orelles.
Els receptors sensitius es poden classificar en dos grans grups: interns i externs. Els interns detecten variacions a les condicions internes del nostre cos, mentre que els externs detecten canvis a l’ambient extern de l’individu, com la llum o la temperatura.
Segons l’estímul davant el qual reaccionen, els receptors es classifiquen en quimioreceptors, termoreceptors, mecanoreceptors i fotoreceptors.
Receptors sensorials
FOTORECEPTORS
Perceben estímuls de tipus lluminós. Estan situats a la retina dels ulls.
TERMORECEPTORS
Perceben estímuls tèrmics, és a dir, sensacions de calor i de fred. Es troben a la pell.
QUIMIORECEPTORS
Perceben estímuls de tipus químic. Els que capten substàncies de l’aire es troben a la pituïtària del nas i els que capten substàncies dissoltes són a les papil·les gustatives de la llengua.
MECANORECEPTORS
Capten estímuls mecànics, com la pres·sió i les vibracions.
Hi ha receptors de pressió distribuïts per la pell de tot el cos i receptors de vibracions a l’orella interna.
AC T I V I TAT S
› 15 Explica quina és la funció de relació. Posa’n algun exemple.
› 16 Com detecta el cos humà variacions a l’ambient que l’envolta? Com hi respon?
› 17 Indica el tipus de receptors que abunden a la pell, la llengua, l’ull i les fosses nasals.
› 18 Imagina que et trobes en perill, per exemple davant d’un cotxe que es dirigeix cap a tu a gran velocitat. Com funcionarien els receptors, els sistemes de coordinació i els efectors en una situació com aquesta?
Visualitza el fragment següent del documental El sistema nervioso de la sèrie El cuerpo humano al límite de la cadena Discovery Channel per comprendre millor el funcionament dels mecanoreceptors.
85
5.2 L’olfacte
L’olfacte és el sentit que ens permet detectar les substàncies quími-ques que transporta l’aire.
L'òrgan del sentit de l’olfacte es localitza a la pituïtària groga, situada a la part superior de les fosses nasals. La pituïtària conté prop de 20 milions de cèl·lules olfactives que actuen com a neurones de tipus quimioreceptor. Aquestes neurones tenen axons que travessen un os del crani, l’etmoide, i arriben al bulb olfactiu, situat sota el cervell. L’olfacte actua quan les substàn·cies de l’aire es dissolen a la mucosa olfactòria i estimulen les dendrites de les cèl·lules olfactives que transmeten els impulsos nerviosos cap a les àrees del cervell que identifiquen les olors.
LA cURA DEL SENTIT DE L’OLFAcTE
• Ésconvenientevitarolorarsubstànciesirritants,jaqueafectenlasensi·bilitat de la mucosa olfactiva. Per tant, no s’han d’olorar mai substàncies químiques desconegudes.
• Calevitarficar-seelsditsoobjectespunxegutsalesfossesnasals,perprevenir lesions greus. És aconsellable utilitzar un mocador per netejar·se el nas.
AC T I V I TAT S
› 19 Descriu la funció de la pituïtària groga.
› 20 Per què és necessari que existeixi mucositat a la pituïtària per percebre les olors?
› 21 Com arriben els impulsos nerviosos de les cèl·lules olfactives fins al bulb olfactiu?
› 22 Es diu que, en realitat, sentim les olors amb el cervell. Explica per què.
Os frontal
Fossa nasal revestida per la pituïtària vermella Substàncies de l’aire
Mucosa olfactiva o pituïtària groga
Os etmoide
Bulb olfactiu
Bulb olfactiu
Nervi olfactiu
Nervis
Epiteli
Detecció d'olors
5
86
La coordinació de l’organisme
cURA DEL SENTIT DEL GUST
– S’ha de ser moderat en el con·sum de substàncies irritants, ja que poden afectar la sensibilitat de les papil·les gustatives. Es consideren substàncies irri·tants les begudes alcohòliques, les cigarretes, els aliments pi·cants i els que estan condimen·tats excessivament.
– El raspallat o neteja de la llengua evita el creixement bacterià a la llengua i el mal alè.
cURA DE LA PELL
– Rentar·nos cada dia amb aigua abundant i sabó. S'han de fer ser·vir sabons d’acidesa semblant a la de la pell (pH = 6), per no ressecar·la.
– Evitar l’excés de sol. No superar la mitja hora d’insolació durant els primers dies. Si apareixen pigues o si creixen, s’ha d’anar al metge, ja que hi ha perill de patir càncer de pell.
– El cas de fer·se una ferida, s’ha de rentar immediatament amb aigua i sabó, i aplicar·hi algun antisèptic.
– És aconsellable utilitzar desodo·rants que actuïn contra els bac·teris i els fongs que produeixen substàncies pudents, però no aquells desodorants que tenen acció antitranspirant, ja que impe·deixen la sudoració i priven l’orga·nisme dels beneficis que aporta.
5.3 El gust
El gust és el sentit que detecta les substàncies líquides o dissoltes a la saliva. Els receptors del gust es troben a la llengua, un òrgan musculós que té unes pro·tuberàncies a la superfície, les papil·les gustatives, que contenen a l’interior els botons gustatius constituïts per cèl·lules quimioreceptores. Aquestes neu·rones reconeixen les substàncies dissoltes a la saliva i que generalment proce·deixen dels aliments i envien impulsos nerviosos al cervell, en què s’identifiquen amb un gust determinat.
Hi ha quatre gustos bàsics: dolç, salat, àcid i amarg; cadascun és percebut amb una intensitat diferent en diferents zones de la llengua. La resta dels gustos són combinacions d’aquests gustos bàsics.
Hi ha un cinquè gust, l’umami, descobert per un químic japonès, que s’assi·mila al gust de les proteïnes, especialment les d’origen animal o carni.
5.4 El tacte
El sentit del tacte s’origina quan s’estimulen els receptors sensitius de la pell. Els estímuls són transformats en impulsos nerviosos que es transmeten pels ner·vis fins a l'escorça cerebral, on s’interpreten en forma de sensacions de tacte, calor, fred, pressió i dolor.
corpuscles de Meissner
TactePermeten detectar la forma i la mida dels objectes i discriminar entre el que és suau i el que és aspre.
corpuscles de Pacini
PressióDetecten la consistència i el peso dels objectes i permeten esbrinar si són durs o tous.
corpuscle de Ruffini
Calor
Perceben els canvis de temperatura relacionats amb l'escalfor. S’estimulen quan la pell entra en contacte amb cossos o ambients més calents que el cos.
corpuscle de Krause
FredS’estimulen quan s’entra en contacte amb un cos o un espai que està a menys temperatura que el nostre cos.
Terminacions lliures
DolorEl seu estímul s'interpreta com una sensació dolorosa.
Cilis sensorials receptors
Porus gustatiu AMARG
ÀCID
UMAMI
SALAT
DOLÇ
Epiteli de la llengua
Cèl·lules de suport
Nervi
Cèl·lules quimioreceptores
Botó gustatiu
Les terminacions nervioses lliures capten sensacions de dolor.
Els corpuscles de Meissner capten sensacions de pressió lleugera.
Els corpuscles de Ruffini capten sensacions tèrmiques.
Els corpuscles de Pacini capten sensacions de pressió elevada.
Els corpuscles de Krause capten sensacions tèrmiques.
87
5.5 L'oïda i l’equilibri
El sentit de l’oïda permet percebre les ones sonores. Aquestes vibracions són recollides i conduïdes per l’orella externa fins al timpà, que és una membrana fina i elàstica que vibra quan rep el so. Aquesta vibració es transmet mitjançant la cadena d’ossets fins a la membrana de la finestra oval de l’orella interna, que està immersa en un líquid anomenat perilimfa. S’hi distingeixen els tres ca-nals semicirculars, l’utricle, el sàcul i el caragol o còclea. A l’interior d’aques·tes estructures hi ha un líquid anomenat endolimfa. Quan la vibració arriba a la finestra oval, la perilimfa es mou al voltant del caragol i provoca el moviment de l’endolimfa dins seu. Això activa unes cèl·lules sensitives internes de tipus mecanoreceptor, que envien un impuls nerviós pel nervi auditiu fins al cervell.
L’orella interna també és responsable del sentit de l’equilibri estàtic (en re·pòs), que resideix a l’utricle i al sàcul. En aquestes cavitats hi ha unes con·crecions calcàries que, per gravetat, pressionen unes cèl·lules sensitives. Així informen el cervell sobre la posició corporal. Així mateix és el responsable del sentit de l’equilibri dinàmic (en moviment), que resideix en tres canals se-micirculars, disposats a les tres dimensions de l’espai. Quan la persona es mou, l’endolimfa que contenen també es mou i estimula uns receptors sensitius que envien la informació al cervell.
cURA DEL SENTIT DE L’OÏDA
– Mantenir neta l’orella externa, rentant·la amb aigua i sabó. Evitar que quedi aigua al conducte au·ditiu extern. Utilitzar els bastonets de cotó únicament per eixugar els plecs de l’orella.
– Cal no introduir objectes durs i punxeguts a l’orella, ja que poden perforar el timpà.
– Obrir la boca o tapar·se les orelles davant sorolls forts o explosions per evitar la ruptura del timpà.
– Si s’està refredat, convé mocar·se freqüentment el nas per evitar que les mucositats passin a l’orella i arribin a infectar·la.
AC T I V I TAT S
› 23 Per què el sentit del gust només identifica substàncies solubles?
› 24 Els corpuscles de la pell són tots mecanoreceptors? Raona-ho.
› 25 Anota la funció de cadascun dels tipus de receptors de la pell.
› 26 Explica la funció de l’orella externa.
› 27 L’orella interna està connectada amb la trompa d’Eustaqui. Esbrina on acaba aquest conducte i amb quins aparells es relaciona.
› 28 Explica quin camí recorren les ones sonores des que arriben a l’orella fins que es transformen en impuls nerviós.
Canals semicirculars
Canal semicircular
Nervi auditiu
Còclea (caragol)
Trompa d’Eustaqui
Finestra rodona
Finestra oval
Martell
Enclusa
Lenticular
Estrep
Timpà
Conducte auditiu extern
Pavelló auricular
Cartílag de l'orella
ORELLA EXTERNA ORELLA MITJANA ORELLA INTERNA
Canal endolimfàtic Sàcul endolimfàtic
Sàcul (conté endolimfa)Còclea Perilimfa
Endolimfa
Utricle (conté endolimfa)
5
88
La coordinació de l’organisme
5.6 La vista
El sentit de la vista és el que ens permet captar les formes, els colors, les llums i la mida de tot el que ens envolta. L'òrgan encar·regat de la visió és l'ull, que consta de les parts següents:•Escleròtica. És la membrana externa. És de color blanc i la seva
part anterior és transparent i rep el nom de còrnia.•coroide. Capa que se situa entre l’escleròtica i la retina. Conté
capil·lars sanguinis i és l’encarregada de la nutrició de l’ull. A la part anterior hi ha l’iris, que és un anell muscular que
té un orifici al centre, la pupil·la o nineta, que es pot ampliar o reduir per regular la intensitat de la llum que penetra a l’ull. Darrere de la pupil·la hi ha el cristal·lí, que és transparent i con·tribueix a enfocar les imatges a la retina.
•Retina. És la capa més interna, i s’hi localitzen les cèl·lules foto·sensibles, que són de dos tipus: els cons, que aprecien els colors, i els bastons, que són els responsables de la visió en condicions de poca llum (colors grisos).
A l’interior de l’ull hi ha dos líquids transparents: l’humor aquós i l’humor vitri.
La llum de les imatges travessa la còrnia i l’humor aquós i arriba al cristal·lí. Aquest, gràcies als músculs de l’iris, s’aco·moda i enfoca la imatge sobre la retina. La llum estimula els cons i bastons de la retina, que envia la informació al cervell pel nervi òptic.
Alteracions del sentit de la vista
Hipermetropia. És la incapacitat d’enfocar objectes propers, perquè el glòbul ocular és excessivament curt o perquè el cristal·lí està massa aplanat i no es pot corbar. La imatge s’hi projecta per darrere la retina.
Miopia. És la incapacitat d’enfocar objectes llunyans, perquè el glòbul ocular és excessivament allargat o perquè el cristal·lí està massa corbat i no es pot aplanar per enfocar. En la miopia, la imatge es projecta per davant de la retina.
Presbícia o vista cansada. És una alteració que dificulta la visió propera, a causa de l’enduriment del cristal·lí o al debilitament dels músculs ciliars. La presbícia augmenta amb l’edat.Astigmatisme. És una alteració de la visió produïda per una curvatura irregular de la còrnia de l’ull que impedeix l’enfocament de les imatges i, per això, aquestes imatges no es poden veure amb claredat.cataracta. És una alteració del cristal·lí, que el fa opac i no deixa passar la llum.
cURES DEL SENTIT DE LA VISTA
– Cal evitar que la llum sigui excessiva o insuficient, i que parpellegi. Per estudiar, a més a més, és necessari evitar les brillantors al paper.
– S'ha de mantenir una distància adequada quan s’utilitzen ordi·nadors o es veu la televisió (1,5 m com a mínim) i evitar passar massa temps mirant·los.
– Cada any és convenient fer·se una revisió ocular per un metge oftalmòleg, sobretot si es té algun problema de visió.
– Cal evitar tocar·se els ulls amb les mans brutes, per prevenir in·feccions oculars i, en cas de tenir ferides, cal anar ràpidament a l’oculista.
Pestanyes
Pestanyes
Conjuntiva
Músculs ciliars
Retina
Coroide
Escleròtica
Fòvea
Humor vitri
Humor aquós
CòrniaPupil·laCristal·lí
Punt cec
Nervi òptic
Escleròtica Parpella superior
Parpella inferior Iris
Iris
Pupil·la
Hipermetropia
Miopia
Lent correctiva convexa
Lent correctiva convexa
89
6
L’alcohol, el cafè i el tabac són drogues acceptades socialment.
Les droguesEs considera droga qualsevol substància química que introduïda en un organisme n’altera una o diverses funcions o hi crea tolerància i dependència.
•S’anomenatolerància d’una droga a la capacitat que té la persona d'adap·tar·s’hi, de manera que cada vegada necessita dosis més grans per tal que produeixi el mateix efecte.
•Ladependència pot ser psicològica, quan es necessita droga per sentir·se bé, o física, quan el cos necessita la droga per funcionar amb normalitat.
•Lasíndrome d'abstinència són els trastorns físics i psíquics que provoca a l’organisme la interrupció de la presa de la droga.
No només és perillós consumir drogues sinó que, de vegades, també ho és la manera d'administrar·les, per exemple, la cocaïna s’absorbeix pel nas i produeix hemorràgies i destrucció del septe nasal, mentre que les que s’injecten, com l’heroïna, poden provocar el contagi de malalties com la sida i l’hepatitis, si es comparteix la xeringa.
Les drogues se solen classificar en tres grans grups: estimulants, depresso-res i psicotròpiques.
TIPUS DE DROGA EFEcTES EXEMPLES
Estimulants del sistema nerviós
Aclareixen l’activitat mental i produeixen estats d’excitació.
Amfetamines, cocaïna, crack, tabac, cafè i te.
Depressors del sistema nerviós
Produeixen sensacions de tranquil·litat i assossec.
Morfina, codeïna, heroï·na, metadona, derivats del cànnabis i barbitúrics.
Psicòtrops o psicotròpics
Alteren les percepcions dels sentits.
LSD, èxtasi i MDA.
6.1 El tabac i l’alcohol
Són dues drogues anomenades «legals» i que estan acceptades socialment, encara que provoquen problemes socials i de salut. Consumir·ne pot conduir a l’experimentació amb drogues no legals i ser, en realitat, la porta d’entrada a consumir·ne de manera habitual.
EL TABAcConté nicotina, que és una substància que produeix una addicció similar a la de l’heroïna o la cocaïna. Aquesta és la raó per la qual és tan fàcil caure en aquesta drogodependència, encara que es fumi de tant en tant i, per això, és tan difícil deixar de fumar.
El tabac influeix en la capacitat pulmonar perquè el quitrà que conté obstru·eix els alvèols pulmonars; per això les persones fumadores tenen menys resis·tència física. Se sap, a més a més, que el tabac conté substàncies capaces de provocar càncer de pulmó i altres que irriten les mucoses.
Com totes les drogues, el tabac té una síndrome d'abstinència que es carac·teritza per tensió, dificultat per concentrar·se, irritabilitat, mal de cap i, sobre·tot, un desig vehement de fumar.
AC T I V I TAT S
› 29 Què és una droga? Què s’anomena tolerància d’una droga?
› 30 Explica què s’entén per dependència. Quins tipus de dependència hi ha?
5
90
La coordinació de l’organisme
Campanya de prevenció de l’alcoholisme del Ministeri de Sanitat el 2005.
L’ALcOHOLConsumir·ne provoca una sensació inicial d’alegria i desinhibició que acaba amb un estat final de marejos, visió borrosa, dificultat de concentració i fatiga muscular. El consum excessiu d’alcohol pot provocar un coma etílic i la mort.
La persona que abusa de l’alcohol pateix vòmits freqüents i diarrea, set, forts mals de cap i deshidratació.
La retirada de l'alcohol en una persona alcohòlica sol desencadenar una síndrome d'abstinència que es caracteritza per una gran ansietat i irritabilitat, vòmits i rampes musculars. En els casos més greus es produeix una confusió mental i al·lucinacions i fortes tremolors, que requereixen l'atenció d'un metge.
6.2 Mesures de prevenció contra les drogues
Per evitar el consum de drogues és important que la persona disposi d’una in·formació i d’una educació apropiades i que la relació tant amb la família com amb les amistats contribueixi a evitar d’estar·hi en contacte.
A més a més, és important que les lleis siguin restrictives i que n’evitin el tràfic il·legal i el consum.
RELAcIONAT AMB FAcTORS DE PREVENcIÓ
El subjecte Comprendre els efectes negatius de l'ús/abús de les drogues. Tenir capacitat d’autocontrol. Tenir una personalitat responsable.
La família Adquirir hàbits de vida sana i sense consum de drogues en pares o persones que serveixin de models.Tenir forts vincles emocionals positius amb pares/tutors.Tenir estabilitat i cohesió familiar.
Grups d’iguals No integrar·se en grups que afavoreixin el consum de drogues.Relacionar·se amb grups d’amics que no consumeixin drogues.Tenir independència de criteri respecte al grup.
Aspectes socioculturals
Rebre un bon suport social.Tenir normes, creences i comportaments coherents que tendeixin a oposar·se al consum de drogues.
Ambient educatiu Rebre una bona motivació i expectatives de futur.Tenir una adaptació adequada i integració escolar.Mantenir una bona comunicació entre els pares i l’escola.
Factors de protecció contra el consum de drogues (Font MEC).
AC T I V I TAT S
› 31 Explica què és la síndrome d'abstinència.
› 32 Quins són els efectes de l'abús de l’alcohol a l’organisme?
› 33 Dels factors que protegeixen una persona perquè no consumeixi drogues indica quin és, segons el teu parer, el més important.
91
7 El sistema endocríEl sistema hormonal o endocrí és el conjunt de glàndules que segreguen hormones que aboquen a la sang.
7.1 Hormones i glàndules
Les hormones són unes substàncies químiques alliberades per les glàndules endocrines distribuïdes per la sang a tot el cos i que actuen només sobre aquells òrgans en els que les cèl·lules tenen receptors específics per elles, els anome·nats òrgans diana.
El sistema hormonal regula el metabolisme cel·lular, la maduració sexual, el creixement, l’equilibri de la composició de la sang, etc. Les hormones produ·eixen respostes més lentes, però d’efectes més duradors que les induïdes pel sistema nerviós.
El sistema endocrí està regulat per l’hipotàlem i la glàndula hipòfisi, que se situen a la base de l’encèfal. L’hipotàlem té dues funcions: una nerviosa, relacio·nada amb el son i les sensacions de set i gana, i l’altra endocrina, que consisteix a segregar els «factors alliberadors» que regulen l’activitat de la hipòfisi.
La hipòfisi és una petita glàndula endocrina situada sota l’hipotàlem.
AC T I V I TAT S
› 34 Explica quines funcions duu a terme el sistema endocrí.
La hipòfisi està situada a la base del cervell. Controla l'activitat d'altres glàndules endocrines o teixits del cos mitjançant la secreció d’hormones hipofisàries o tròpiques.
Hormones de l'adenohipòfisi
Estimula les glàndules suprarenals perquè segreguin hormones.
Controla la producció d'òvuls o espermatozoides i la secreció d'hormones sexuals.
Estimula el creixement dels ossos i la divisió de les cèl·lules.
Estimula el creixement de les mames i la producció de llet.
Estimula la tiroide perquè produeixi hormones.
La hipòfisi es compon d'una part anterior o adenohipòfisi i d'una part posterior o neurohipòfisi.
NeurohipòfisiAdenohipòfisi
Redueix la producció d'orina, reté aigua als ronyons i augmenta la pressió sanguínia.
Estimula la contracció de la musculatura de l'úter durant el part i la secreció de llet després del part.
Hormones de la neurohipòfisi
5
92
La coordinació de l’organisme
7.2 El control de la producció hormonal
L’organisme és capaç de mantenir constant la concentració de la majoria de les hormones mitjançant un sistema complex de control en el que la glàndula hipòfisi té un paper important.
Quan es produeix una disminució de la concentració a la sang d’una determinada hormona, la glàndula hipòfisi la de·tecta i s’activa.
Aleshores produeix l’hormona tròfica o hipofisària cor·responent i l’aboca a la sang. Aquesta, quan arriba a la glàn-dula endocrina blanc o glàndula diana, que és l'única que la pot detectar, l’estimula perquè produeixi i segregui a la sang l’hormona deficitària. Quan es recupera la concentració sanguínia normal d’aquesta hormona, la hipòfisi ho detecta, s’inhibeix i deixa de segregar l'hormona tròfica o hipofisària. Aquest sistema d’autoregulació rep el nom de retroalimen-tació o feed-back.
Al sistema endocrí hi ha dues glàndules la producció hormonal de les quals no està regulada per les hormones hipofisàries: la paratiroide i el pàncrees.
La paratiroide és una glàndula adossada a la tiroide que produeix l’hormona paratiroide, que regula el metabolis·me del calci que necessiten els ossos per a la seva formació. Aquesta glàndula regula la secreció hormonal segons la concentració de calci a la sang.
El pàncrees, a més a més de ser una glàndula exocrina, ja que produeix el suc pancreàtic que aboca al tub digestiu, també és una glàndula endocrina, ja que produeix l’hormona insulina, que regula la concentració de la glucosa a la sang. La secreció d’insulina està en funció de la concentració de glucosa a la sang.
Si la concentració de cortisol és baixa s’activa la hipòfisi
Si la concentració de cortisol és normal o alta, la glàndula hipòfisi no actua.
Hipotàlem
Hipòfisi
Càpsula suprarenal
Ronyó
que segrega una hormona adrenocorticòtropa
Aquesta hormona arriba a les càpsules suprarenals que tornen a segregar cortisol.
4. La insulina provoca que la glucosa entri a les cèl·lules. Les cèl·lules del fetge formen glicogen unint molècules de glucosa.
4. El glucagó degrada el glicogen del fetge i allibera glucosa a la sang.
2. Això estimula que el pàncrees produeixi l’hormona insulina.
3. Secreció d’insulina.
3. Secreció de glucagó.
1. Concentració elevada de glucosa a la sang.
1. Concentració baixa de glucosa a la sang.
2. Això estimula que el pàncrees produeixi l’hormona glucagó.
HipotàlemGlàndula nerviosa que segrega substàncies que regulen l’activitat de la hipòfisi.
Glàndula tiroideSegrega la tiroxina, una hormona que regula el metabolisme de les cèl·lules i la síntesi de proteïnes.
Glàndules suprarenalsProdueixen diverses hormones entre les quals hi ha l’adrenalina, que prepara el cos per enfrontar·se a moments de perill.
Glàndules sexuals masculines o testiclesSegreguen hormones sexuals, com la testosterona, que determina els caràcters sexuals secundaris.
HipòfisiSegrega diverses hormones que controlen l’activitat de la majoria de les glàndules endocrines.
PàncreesSegrega la insulina, una hormona que regula el nivell de glucosa a la sang.
Glàndules sexuals femenines o ovarisProdueixen hormones sexuals com els estrògens, que determinen els caràcters sexuals femenins, o la progesterona, reguladora dels cicles ovàrics i de la gestació.
Glàndules paratiroideSegreguen la paratohormona que regula l’absorció del calci i la calcificació dels ossos.
93
Els diabètics han de controlar el seu nivell de glucosa periòdicament.
7.3 Malalties del sistema endocrí
GOLL EXOFTÀLMIcAquesta malaltia es caracteritza per una hiperfunció de la glàndula tiroide, fet que origina un augment del volum d’aquesta glàndula, que provoca inflor del coll (goll), prominència excessiva dels ulls (exoftàlmia), augment del metabolis·me, excessiva sudoració, taquicàrdia i pèrdua de pes.
Es pot originar per absència de iode a la dieta o perquè el mateix sistema immunitari la destrueixi (malaltia autoimmunitària).
NANISMEÉs causat per un defecte en el funcionament de la glàndula hipòfisi, que segre·ga poca quantitat de l’hormona del creixement durant el desenvolupament d’una persona.
Els nans hipofisaris no solen superar el metre d’altura. A diferència d’altres tipus de nanismes, en aquest cas la proporció corporal és correcta.
GEGANTISMES’origina per un excés de secreció de l’hormona del creixement, que provoca l’allargament dels ossos durant la fase de desenvolupament. Quan l’excés de producció de l’hormona de creixement té lloc en adults, els ossos llargs ja no poden créixer més, però, en canvi, sí que ho fan els ossos de les mans, els peus, la mandíbula i els pòmuls, que es fan gegantins. Aquesta malaltia s’anomena acromegàlia.
DIABETISAquesta malaltia és deguda a un dèficit en la secreció de l’hormona insulina per part de les cèl·lules del pàncrees. La insulina és necessària perquè la glucosa passi de la sang a l’interior de les cèl·lules. Per això, aquesta malaltia es mani·festa per una excessiva quantitat de glucosa a la sang (hiperglucèmia). En con·dicions normals hi ha entre 80 i 120 mg de glucosa per cada 100 mL de sang (aproximadament, un gram per litre), mentre que entre els diabètics pot arribar a valors de 500 mg per cada 100 mL.
La diabetis es tracta en els casos més greus amb injeccions d’insulina, mentre que en els casos més lleus n’hi ha prou amb un control de la dieta, evitar els aliments rics en glúcids i greixos, i adoptar l’hàbit de fer exercici per consumir els possibles excessos de sucre.
AC T I V I TAT S
› 35 Explica com funciona el sistema de control d’una glàndula endocrina com la paratiroide.
› 36 Quins trastorns pot produir la fallada en la secreció de l’hormona del creixement?
› 37 Ordena les frases següents que expliquen el procés d’autoregulació d’una secreció hormonal:
a) La hipòfisi produeix una hormona que aboca a la sang. b) La disminució de la concentració a la sang d’una hormona activa la glàndula hipòfisi. c) La glàndula endocrina diana segrega l’hormona deficitària. d) Si la concentració a la sang de l'hormona és excessiva, la hipòfisi s’inhibeix i deixa
d’estimular la secreció hormonal de la glàndula endocrina diana. e) Aquesta hormona hipofisària arriba fins a la glàndula endocrina diana i l'estimula.
5
94
La coordinació de l’organisme
› 38 Què és una neurona? Quina és la diferència entre una neurona motora i una altra de sensitiva?
› 39 Indica sobre el dibuix en quines parts s’estructura la seva morfologia cel·lular. Explica en quin sentit es transmet l’impuls nerviós.
› 40 Explica què és el SNC. Quines parts componen aquest sistema i quina funció duu a terme cada una?
›› 41 Quina és la substància grisa? I la substància blanca? Explica si estan disposades de la mateixa manera a l’encèfal i a la medul·la espinal.
› 42 Indica quina regió de l’encèfal intervé quan: a) Estàs assaborint un gelat. b) Et premen el braç. c) Mantens l’equilibri i pedaleges sobre una
bicicleta. d) Recordes la cançó d’alguna pel·lícula. e) Intentes resoldre un problema de
matemàtiques.
› 43 Les accions voluntàries són aquelles que requereixen ser integrades per l’encèfal, com llegir o anar en bicicleta; per contra, les accions reflexes es realitzen involuntàriament, sense la intervenció de l’encèfal. Classifica les accions següents en voluntàries i reflexes:
A. Esternudar B. Parpellejar C. Resoldre un problema D. Pujar una escala E. Parlar anglès F. Cridar a causa d’un
espant
G. Posar la mà a la butxaca
H. Girar el capI. Asseure’sJ. MenjarK. Saltar
› 44 Què és el SNA? Explica com actua en situacions de perill.
› 45 Explica quina part del sistema nerviós controla durant una cursa el ritme del batec del cor i de la respiració. Quin òrgan controla el ritme cardíac mentre dorms?
› 46 Indica les diferències fonamentals que hi ha entre l’estructura i el funcionament del SNC i el vegetatiu o autònom.
› 47 Explica per què es diu que el sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic tenen accions antagòniques (oposades). Posa’n algun exemple.
› 48 Imagina't que una persona es punxa el peu amb un clau. Descriu quin camí recorreria l'impuls nerviós immediat en un acte involuntari.
› 49 Digues per què en els moments de tensió augmenta el ritme cardíac, es dilaten els bronquis i s’allibera glucosa a la sang.
› 50 Què és un receptor sensorial? Escriu els tipus de receptors sensorials, la seva localització al cos i els estímuls que percep.
› 51 Què és un fotoreceptor? A quina estructura de l’ull hi ha els fotoreceptors?
› 52 Indica la funció de cadascuna de les tres parts de l’orella.
›› 53 Cerca informació i descriu el funcionament del sentit de l’equilibri a l'ésser humà.
› 54 Com regula l’ull la quantitat de llum que hi entra?
ACTIVITATS FINALS
95
1 2
3
4 7
65
ACTIVITATS FINALS› 55 Relaciona els noms de les diverses parts de
l’ull amb la funció que tenen:
A. Còrnia
B. Retina
C. Cristal·lí
D. Músculs ciliars
1. Lent que enfoca la imatge a la retina.
2. Capa fina que recobreix la zona anterior de l’ull.
3. Modifiquen la forma del cristal·lí per poder enfocar les imatges.
4. Capa interna de l’ull que conté els fotoreceptors.
›› 56 En aquesta figura pots veure un esquema simplificat de l’ull i del recorregut que segueixen els raigs de llum procedents d’un objecte fins a arribar a les cèl·lules fotoreceptores. Escriu el nom de cadascuna de les estructures indicades.
› 57 Copia i completa la taula següent:
Òrgans dels sentits Tipus de receptor Sentit que
percep
Canals semicirculars Mecanoreceptors Equilibri
›› 58 Cerca al diccionari i anota el significat de les paraules estrès i relax. Indica algunes mesures naturals que puguin ajudar una persona a relaxar-se.
› 59 Sovint es diu que el tabac no és una droga. Les drogues provoquen la síndrome d'abstinència. El tabac provoca aquesta síndrome? Es pot considerar, per tant, una droga? Quins són els símptomes d’aquesta síndrome?
› 60 Analitza si l’alcohol es pot considerar una droga i explica per què has arribat a aquesta conclusió.
›› 61 Les hormones són substàncies químiques
produïdes per que s’aboquen
a la , a través de la qual arriben
fins als , i provoca una resposta
més , però d’efectes més duradors
que les induïdes pel .
›› 62 Explica raonadament per què la hipòfisi és la glàndula més important del sistema endocrí.
› 63 Descriu la funció de l’hipotàlem en la secreció de les hormones.
› 64 Explica què anomenem òrgan diana.
› 65 Quina funció té el pàncrees? Com s’activa aquesta glàndula?
› 66 Com actua l’organisme quan després d’un exercici físic intens es redueix el nivell de glucosa a la sang?
› 67 Relaciona els conceptes que apareixen en aquestes dues columnes:
1. Sistema nerviós central2. Beina de mielina3. Papil·la gustativa4. Funcions automàtiques5. Ull6. Adrenalina7. Diabetis8. Sistema simpàtic9. Memòria10. Meninge
A. AxóB. RetinaC. Encèfal i medul·la espinalD. QuimioreceptorE. InsulinaF. Prepara per a l’estrèsG. Glàndules suprarenalsH. Bulb raquidiI. AracnoideJ. Encèfal
› 68 Copia i completa aquestes frases:
– El funcionament del nostre cos està controlat
pel sistema nerviós i el sistema .
– El sistema nerviós és l’encarregat
de percebre, interpretar i respondre
davant externs, com també
de coordinar i controlar els nostres òrgans
interns. El nostre sistema nerviós es troba
format pel , la medul·la espinal
i els nervis.
5
96
Activitat experimental
La coordinació de l’organisme
Objectius – Observació del funcionament dels ulls.
Material – Cartró
A
B
El mecanisme de la visió
Els ulls, que actuen com dues lents, transmeten imatges separades que després s'inverteixen al cervell: la imatge de l’ull dret va a la regió esquerra del cervell i la de l’ull esquerra, a la dreta.
Les dues imatges són diferents i la seva superposició fa que percebem una imatge en relleu.
PROcEDIMENTCol·loca un cartró de la mida d’una targeta de visita sobre la línia que hi ha entre la gàbia i l'ocell. Recolza el nas so·bre la targeta i mira fixament la gàbia amb l’ull dret i l’ocell amb l’ull esquerra. Al cap d’una estona veuràs l'ocell dins de la gàbia.
1. Quina imatge veus només amb l'ull dret?2. Quina imatge pots veure només amb l'ull esquerre?3. Explica per què pots veure les dues imatges superposades.
El punt cec se situa a la regió del fons de l’ull, on entren els vasos sanguinis i es forma el nervi òptic. Per això, en aquesta zona de la retina no hi ha fotoreceptors.
PROcEDIMENTSubjecta aquest full del llibre amb els braços estesos. Des·prés tanca l’ull esquerre i mantingues fixa la mirada de l’ull dret sobre el cercle negre del rectangle. Apropa lentament el full cap a l’ull dret.
1. Què li passa al signe + que està situat a la dreta? El pots veure sempre? Continua apropant lentament el full del llibre. Què passa ara? Repeteix el procés, però ara amb tots dos ulls oberts. Has deixat de veure en algun mo·ment el signe +?
2. Explica per què creus que el signe + s’ha deixat de veure durant uns instants.
9797
COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA
Els accidents de trànsit són una de les causes més comunes de lesions medul·lars.
En molts centres escolars, persones amb lesions medul·lars greus produïdes per un accident fan xerrades per explicar la seva situació. Aquest és el cas de l’Albert, un jove universitari que va patir un accident greu quan circulava amb moto per la ciutat. Tenia pressa i anava a més velocitat de la permesa, va veu·re un semàfor en taronja i va accelerar, però no va calcular bé i va passar el semàfor en vermell. Una furgoneta que creuava es va interposar al seu camí i el va copejar fortament, va saltar enlaire, va caure sobre un cotxe aparcat i es va fracturar diverses vèrtebres. Les fractures li van lesionar irreversiblement la medul·la espinal i des d’aleshores no pot caminar i ha perdut la sensibilitat de la cintura cap avall.
1. Imagina't que ets el metge que duus el cas de l’Albert i que et demana que li expliquis exactament quina lesió té (òrgans afectats, sistemes als quals pertanyen, etc.), per què té aquestes conseqüències i quines possibilitats té de curar·se.
2. Quines cèl·lules formen l'òrgan que s’ha lesionat l’Albert? Explica com són i quina funció tenen.
3. Aquestes cèl·lules, estan connectades entre elles? Com es transmeten els missatges?
4. Els metges d'urgències que el van atendre li van dir que havia tingut mol·ta sort d’haver dut el casc posat. Si s'hagués copejat el cap segurament hauria mort. Quin òrgan o òrgans es podria haver lesionat? Explica quines funcions tenen.
5. La lesió medul·lar li ha afectat parcialment el tacte, però no la resta de sentits. Per què? Quins són els altres sentits? On es localitzen? Per què no s’han vist afectats?
6. Quan els metges valoraven la seva lesió li van fer proves de sensibilitat a les cames mitjançant lleugeres punxades però ell no notava res. Normal·ment, les persones mouen de manera ràpida i sense pensar l’extremitat quan noten una punxada. Com s’anomena aquest tipus de moviment in·voluntari? Quina diferència hi ha entre aquest moviment involuntari i un de voluntari?
7. Un impuls nerviós es desplaça a uns 27 m/s. Imagina't que vols moure el dit gros del peu. Quant tarda a arribar el missatge des que ho penses fins que es mou el dit?
8. A part del sistema nerviós, el nostre cos té un altre sistema de coordinació. Explica quin sistema és, com funciona i posa dos exemples d'òrgans que hi pertanyin.
98
La fuetada cervical
Els accidents de trànsit són responsables que, cada any, a l’Estat espanyol unes 25 000 persones pateixin danys cervicals i 500 més es vegin afectades per le-sions medul·lars de diferent gravetat.
Quasi la quarta part dels ferits en accidents de trànsit patei·xen un esquinç cervical, segons les conclusions d’un estudi realitzat per la Direcció General de Trànsit (DGT).
Aquesta lesió també s’anomena síndrome de la «fuetada cervical», perquè es produeix com a conseqüència del movi·ment violent que el cap realitza cap endavant per retrocedir amb brusquedat en un vaivé o ziga·zaga, com a conseqüèn·cia de l’acceleració i desacceleració que es produeix durant una col·lisió i que pot provocar danys irreparables al coll.
Els símptomes de la «fuetada cervical» són diversos, tant en nombre com en grau d’intensitat: des de dolors de cap fins a la paràlisi de cames i braços.
Evitar aquest «fuetada» és l’objectiu del reposacaps, un element de seguretat passiva essencial que té la funció de controlar el moviment del cap en cas de col·lisió, i que es complementa amb el cinturó de seguretat i els coixins de seguretat o airbags.
Mercedes LÓPEZ
DGT
www.dgt.es/revista/archivo/pdf/num173-2005-Latigazo.pdf (adaptació)
UN 50% DELS PAcIENTS TARDA ENTRE
UN I TRES MESOS A REcUPERAR-SE
ALUT I CONSUM
1. Per què és tan important posar-se el cinturó i regular correctament el reposacaps?
DIScOSRuptures, danys o desgastos que els redueixen la capacitat d’amortiment
VÈRTEBRESEs poden comprimir o desplaçar de la seva posició
NERVISEs poden danyar o patir irritacions o inflamacions
MÚScULS I LLIGAMENTSPateixen estiraments i esquinços
99
El perill del consum de les anomenades «drogues toves»
Es consideren drogues toves aquelles que no generen una dependència física, encara que sí que en produeixen de psíquica, i el consum de les quals no comporta patrons de comportament social desadaptatius, com els derivats del cànnabis (la marihuana, el haixix, etc.), la cafeïna, el tabac, etc.
El consum dels derivats del cànnabis produeix, al princi·pi, una reacció eufòrica, amb una profunda irrealitat; però també és freqüent –especialment en els no iniciats– expe·rimentar sensacions desagradables i vivències de desperso·nalització. Després solen aparèixer símptomes d’hipersen·sibilitat i la persona es fa més suggestionable i impulsiva, controla malament l’afectivitat i sovint pateix il·lusions i fins i tot al·lucinacions.
En una fase posterior, que en el consumidor crònic es pro·dueix entre una dosi i la següent, el cànnabis provoca abú·lia, indiferència afectiva i inhibició motora. Els projectes, les il·lusions i les motivacions perden interès o desapareixen completament, com si es tractés d’un estat depressiu, del qual s’intenta escapar recorrent al consum d’una nova dosi de droga, i s’origina d’aquesta manera un cercle viciós. Finalment, aquests símptomes s'agreugen i en les següents dosis aquests símptomes apareixen acompanyats d’epi·sodis d’excitació motora, conductes agressives i insomni. L’estat d'ànim depressiu, la indiferència i la inhibició, quan no s’està sota els efectes de la droga, es van fent cada vegada més intensos, de manera que es tendeix a reiterar el consum amb una freqüència més gran per alleujar els símptomes.
Com a resum, l'abús de cànnabis deteriora els centres ner·viosos responsables de les motivacions. Apareix una «síndro·me desmotivadora», no tenir ganes de fer res, característic dels consumidors crònics de marihuana, que resulta congru·ent amb l’augment del «passotisme» juvenil contemporani.
A més a més, apareixen danys biològics, com la congestió de la conjuntiva dels ulls, l’augment del ritme cardíac, bron·quitis, asma, disminució de les defenses –fet que facilita in·feccions–, alteracions del cicle menstrual, esterilitat i risc més gran d’avortament i de malformacions congènites als fills.
Finalment, cal afegir que amb molta freqüència el consum de drogues s’inicia amb una de les anomenades «toves»; però, com a conseqüència directa del seu consum, aques·tes persones tendeixen a buscar altres substàncies capaces de produir uns efectes superiors als que les «toves» els pro·porcionen. Així entren en el conegut sistema d’«escalada», pel qual consumeixen drogues progressivament més po·tents i perilloses que, a més a més, s’administren per vies en les quals obtenen efectes més forts –com la via intrave·nosa– i, per tant, el risc de dependència també augmenta.
Aquilino POLAINO
(catedràtic de Psicopatologia), «Medicina i vida»http://www.medicinayvida.org/index.php?option=com_co
ntent&task=view&id=120&Itemid=27 (adaptació)
1. Quins efectes produeix el cànnabis a curts termini? I quan s’ha consumit durant un cert temps?