ara x ara (maig - juny 2011)

Click here to load reader

Post on 09-Mar-2016

219 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

El dia a dia de la comunitat universitària de la Facultat d'Educació / El día a día de la comunidad universitaria de la Facultad de Educación

TRANSCRIPT

  • araxara_1

    maig-juny del 2011

    Final detapaUn curs ms, els alumnes de 3r de diplomatura han acabat la seva estada de prctiques a lescola, i, en acabar el curs, ja seran mestres dinfantil i/o de primria. Mestres plens dillusi i amb ganes dafrontar els reptes educatius, dels infants i de lescola. Per aquest curs hi ha quelcom diferent, hi ha un element que val la pena destacar: aquests alumnes sn la darrera promoci de diplomats en Magisteri i aquesta ocasi tan especial mereix unes reflexions solemnes. Escollir la tasca deducar s un comproms personal envers els altres i aquesta s lessncia de la veritable vocaci. Lactitud personal i la creativitat sn essencials per als futurs mestres. Ser creatius, per aprendre i ensenyar amb lexemple a reflexionar i a comprendre, i sobretot aprendre que sha de trobar temps per a lesfor personal. Sentir la inquietud dun per qu s el millor motor de trobar la millor resposta, i la veritable motivaci de lesfor. Aquests darrers diplomats han desdevenir claus per potenciar un veritable aprenentatge significatiu en la competncia ms important de totes, la daprendre a ser la millor persona possible. Que les illusions dels darrers diplomats en Magisteri puguin veure la llum i els ulls dels seus alumnes brillin amb lemoci duna bona lli. Al cap i a la fi, les experincies compartides amb els alumnes sn moments de gran intensitat per crixer en la meravellosa aventura de ser i fer de mestre.

    Nria Ars

    comentari

    El dia a dia de la comunitat universitria de la Facultat dEducaci

    Contactes interessants al Quebec

    Els professors Pere Puig i Jaume Camps van participar a un congrs deducaci de lACFAS (Association Francophone pour le Savoir). Va tenir lloc a la Universitat de Sherbrooke (Quebec). Es va aprofitar lestada per reunir-se amb membres del ROIP (Rseau Observatoire International sur la Profesionalization), entitat a la qual pertany la Facultat. Tamb es van preparar les jornades que la Facultat dEducaci organitzar al febrer, i que acolliran parallelament una trobada del ROIP.

    ens han visitat

    Jordi EstalellaJordi Estalella, autor del llibre El abogado eficaz, ha impartit un curs sobre Com parlar en pblic durant el 7 i 8 de mar a la FE UIC. Jordi Estalella s un reconegut advocat i ha realitzat cursos sobre intelligncia emocional per a lAjuntament de Barcelona, o comunicaci persuasiva per a reconegudes empreses i universitats.

  • araxara_2

    a quatre ullsOrganitzacions lders pel coneixement i laprenentatgeEls professors Antoni Arasanz i Mireia Tintor han assistit a la I Jornada CEJFE/EDO (UAB) sobre Organitzacions lders pel coneixement i laprenentatge a la qual, entre altres coses, es va presentar el Handbook sobre comunitats de prctica per al coneixement i laprenentatge. Les comunitats de prctica es van presentar com un bon instrument per a la gesti del coneixement a les empreses, en un intent de passar del concepte dorganitzaci que aprn a organitzaci que gestiona el seu aprenentatge i coneixement.LAntoni i la Mireia sumen els seus ulls per valorar la Jornada:

    a + a msUna trajectria acreditada!Un dels reptes ms importants per a un professor universitari s el reconeixement, per part duna agncia dacreditaci, de lactivitat docent i dinvestigaci. La

    Dra. Nuria Ars ha rebut lacreditaci de Professor Contractat Doctor i la de Professor dUniversitat Privada de lANECA que s lagencia Nacional. Des daquestes lnies, Nria, ens afegim a lentusiasme daquest reconeixement.

    Felicitats, Nria!Lalumna Nria Muoz Rodrguez ha estat mare dun nen, en Miguel. La Nria ens explica que s el millor que li ha passat a la vida, i vol aprofitar aquesta publicaci per manifestar que estudiar a la UIC lha ajudada molt a construir-se com a persona.

    La gesti i la direcci del coneixement sn la base de les organitzacions eficients. La

    formaci centrada en les persones, una avaluaci per indicadors i el treball en comunitats de prctica seran bsics per crear valor basat en el coneixement i permetran una globalitzaci i un canvi continu, davant de lallau de coneixements i dinformaci, molt ms fiable i real.

    El congrs ha estat una excellent presentaci

    de bones prctiques per a la gesti del coneixement, i del Handbook

    de Knowledge Management.

    singularsLa passi radiofnica de la Cristina Mudarra

    Desplega la seva empatia a travs de les ones de la rdio en un programa setmanal de reflexi sobre temes quotidians que ens afecten a tots. No sabria dir quants programes he fet per si puc dir que la rdio mha regalat moltes experincies i moments inoblidables, vivncies que mhan ajudat a formar-me; la rdio s una part de mi. Les entrevistes, els contes, la programaci al carrer, treballar amb collaboradors de totes les edats. s una experincia que sha de viure.

  • araxara_3

    obres mestresAjut a nois i joves amb altes capacitats

    Iolanda Gonzlez, alumna de tercer de diplomatura, forma part de lAssociaci de Pares de lInstitut Catal dAltes Capacitats (ICAC) i hi participa activament. Quan van diagnosticar els seus fills, davant de la poca informaci que existia respecte

    daix i de les dificultats per part de lescola per atendre les necessitats dels seus fills, va decidir buscar ajuda en aquesta associaci, de la qual forma part des de fa dos anys.

    Cada quinze dies, pares i fills, participen dun curs dIntelligncia Emocional i Interpersonal. Els nens fan el curs amb els psiclegs i els pares reben formaci per ajudar els seus fills en els mbits emocional, educatiu i legal. La Iolanda creu que estan desenvolupant una tasca important: Lescola no est preparada per atendre aquests nens, cal ms formaci i ms recursos, per no dir un canvi de mentalitat. Per si volem una escola inclusiva, els pares haurem de ser els primers a fer fora com a primers agents educadors.

    El mes de maig passat, lICAC va mantenir una reuni amb la directora general dEducaci Infantil i Primria de la Generalitat, Sra. Alba Espot i Faixa, la qual va manifestar un gran inters i comproms perqu a Catalunya cap nen dalta capacitat es quedi sense ladaptaci curricular precisa que sindica en el Dictamen. Per aconseguir-ho, sha acordat crear, en el Departament dEnsenyament de la Generalitat, una comissi de seguiment, de la qual formaran part lICAC, lAssociaci de Pares i de Nens Superdotats de Catalunya, AGRUPANS i el Consell Superior dExperts en Altes Capacitats.

    El que fem a lassociaci s lluitar perqu els nostres fills rebin ajuda. Els nens dAltes Capacitats sn els grans oblidats del nostre sistema educatiu i com a futura docent penso contribuir al canvi.

    incideixenFormaci competencialXavier Ureta ha participat com a ponent a la Jornada de formaci de formadors en Medicina, amb una sessi sobre lavaluaci en el marc de lEEES.

    Una comunicaci de Salvador Vidal sobre educaci emocionalSalvador Vidal ha presentat una comunicaci a les VII Jornades dEducaci Emocional. Leducaci emocional en el mitjans de comunicaci, celebrades a la Universitat de Barcelona els dies 7 i 8 dabril. La seva comunicaci porta per ttol Els nombres surten de les pissarres i ens acompanyen en el nostre dia a dia.

    Recordant Joan Pau IICarles Albert Marmelada ha participat en una tertlia radiofnica sobre la benedicci de Joan Paul II. Per escoltar-la podeu clicar aqu.

    Aprenentatge invisibleMaria Domingo Coscollola ha assistit a la conferncia que impartia Cristbal Cobo, professor de la Universitat dOxford, sobre lAprenentatge Invisible i lEducaci permanent. Aquest acte estava organitzat per la UOC i la fundaci Jaume

    Bofill. Maria Domingo ha entrevistat Cobo per a la revista DIM-UAB. Aqu teniu lentrevista.

    Dues confernciesCristina Mudarra ha presentat una ponncia titulada Fomentar

    lautonomia en la primera infncia: Del lmit a lhbit en la jornada sobre el tema Dificultats en laprenentatge i la programaci per capacitats al 0-3, organitzada per lAssociaci Catalana de Llars dinfants. Tamb ha impartit una sessi en format xerrada-caf per a famlies amb fills amb la sndrome de Down sobre Educaci en el lleure i la gesti del temps doci, organitzada per la Fundaci Talita a Barcelona.

  • araxara_4

    entrevista

    Jaume Camps,Cal abordar les qestions de gnere a lescola des duna perspectiva psicosocialQuina s la hiptesi de la teva recerca?

    Sintetitzant, podrem dir que parteixo de la segent suposici: que la simple presncia i socialitzaci dels sexes a les aules mixtes t repercussions educatives; com tamb en t la separaci escolar de nens i nenes.

    Com s que vas interessar-te per aquest tema?

    Per una banda, quan vaig comenar a investigar el tema es tractava dun dels aspectes educatius calents tant als mitjans com al mn poltic. De fet, em va semblar una recerca dinters a llarg termini; encara avui veiem que s notcia freqent als mitjans de comunicaci de tants pasos. Per laltra em causava sorpresa el dogmatisme injustificat sobre alguns aspectes educatius; jo era molt conscient que lescolaritzaci segregada de temps passats es donava per motius ideolgics, igual que la generalitzaci de lescola segregada tenia causes completament alienes a la pedagogia, i malgrat aix semblava inqestionable. Calia, doncs, aprofundir el tema des de la recerca educativa.

    A quines conclusions has arribat amb el teu estudi?

    Seria molt llarg, i recomano als interessats que demanin el llibre a la biblioteca. Per, per dir-ho en poques paraules, avui podem afirmar que es va confirmant la hiptesi; i destacar, potser, que cada persona s diferent; en aquest sentit, lelecci adequada dun entorn educatiu mixt o diferenciat pot suposar per a lalumne concret una comoditat i un alliberament de pressions de gnere gens menyspreable. I, per acabar, reivindicar la necessitat dabordar les qestions de gnere a lescola des de la perspectiva psicosocial; altra cosa, suposa perdres bona part del que passa realment a les aules i, per tant, poder-ne fer una anlisi correcta.

    Creus que aquest camp s interessant per lalumnat que ha de comenar a pensar en el Treball de Fi de Grau?

    Em dic Jaume Camps. Sc professor de Sociologia de lEducaci. Magraden molt els ocells, tot i que mai no

    faig volar coloms. Acabo de publicar la meva tesi doctoral, titulada La socialitzaci de gnere a lescola, amb Furtwangen Editors-UIC Publicacions.

    Per descomptat. Sha fet poca recerca sobre la qesti i seria molt adequat que alumnes que estan acabant el Grau en Educaci es posessin a investigar i promoure bones prctiques de gnere a les aules. Els alumnes i les alumnes ja saben que compten amb professors especialistes en el tema a la Facultat, que els podrien guiar en la seva feina. A ms, realitzar el TFG sobre aquest tema els donaria una formaci suplementria que avui acostuma a ser valorada per les escoles: una mestra o un mestre que ha treballat a fons temes com leducaci per a la corresponsabilitat, les poltiques de gnere a lescola o les implicacions psicosocials de la socialitzaci intersexual afegeix un bagatge prou interessant als estudis que ha fet.