unitat 1_comunicació

Unitat 1: la comunicació i el llenguatge.

OBJECTIU GENERAL: Reconèixer el procés de comunicació a partir dels elements que componen el procés.

COM ASSOLIR-HO: 1. Conèixer els elements bàsics de la comunicació.2. Recordar la interacció existent entre els elements. 3. Identificar les funcions del llenguatge en l’acte comunicatiu a

través de la pràctica de casos. 4. Esquematitzar els tipus de registres i practicar textos per

recordar-los.

Elements de la comunicació

context

missatge

codi

canal

EMISSOR RECEPTOR

CONDICIONS DE L’ACTE COMUNICATIU

CLAR, COHERENT, ENTENEDOR I PRECÍS.

EL RECEPTOR HA D’INTERPRETAR CORRECTAMENT EL MISSATGE.

LA REALITAT HA DE SER ADEQUADA AL CONEIXEMENT DEL RECEPTOR. TAMBÉ CAL CONÈIXER EL CODI.

Cadascun dels signes orals que componen una llengua.

La+casa+de+la+Núria+està+lluny. El significant i el significat del signe lingüístic

t-e-l-è-f-o-n

Significat

El signe lingüístic

Significant

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

SEGONS LES INTENCIONS DEL PARLANT:

EMISSOR

f. emotiva

RECEPTOR

f. conativa

Missatgef. poètica

Contextf. referencial

Codif. metalingüística

Canalf. fàtica

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

FUNCIÓ EMOTIVA

Expressa emocions o sentiments de l’emissor.

Uf! Que cansat que estic!Uf! Que cansat que estic!

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

FUNCIÓ CONATIVA

Pretén una determinada reacció per part del receptor.

Què et passa?

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

FUNCIÓ POÈTICA

Vol crear un efecte estètic.

En ma terra del Vallès

Tres turons fan una serra,

Quatre pins un bosc espès,

Cinc quarteres, massa terra.

Com el Vallès, no hi ha res!

Pere Quart

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

FUNCIÓ FÀTICA

Assegura la comunicació entre l’emissor i el receptor.

Oi?, m’explico?;

sí, sí… és clar.

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

FUNCIÓ REFERENCIAL

Dóna informació sobre la situació comunicativa.

El director signa la carta.

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA

Fa referència a l’ús que es dón al llenguatge per parlar de si mateix o d’un altre llenguatge.

El verb ser és atributiu.

ELS REGISTRES

Totes les llengües són diverses i flexibles; no són uniformes.

La variació està determinada per característiques de dos tipus:

1. Les que afecten els parlants.

2. Les que es produeixen en l’acte comunicatiu (variació estilística). REGISTRES

REGISTRES

FACTORS QUE DETERMINEN L’ACTE COMUNICATIU O ELS REGISTRES:

TEMÀTICA CANAL NIVELL DE FORMALITAT INTENCIONALITAT

REGISTRES

La temàtica

Allò de què es parla.

Hi ha temes especialitzats o generals.

Conversa quotidiana: alcohol.

Terme mèdic precís: etanol.

REGISTRES

El canal

Els elements materials qu participen en la comunicació.

Cal diferenciar els canals de la llengua oral (el so) i els de la llengua escrita (símbols gràfics).

REGISTRES

Formalitat

Depèn del grau de confiança que hi ha entre els interlocutors.

Ho sabrem pel tractament triat (tu, vostè…) i algunes expressions (tu mateix…).

Les relacions familiars mostren informalitat i les relacions públiques mostren formalitat.

REGISTRES

Intencionalitat

Es refereix al propòsit del discurs, és a dir, a allò que es pretén aconseguir: informar, persuadir, convèncer, argumentar…

La tipologia textual analitza els diferents tipus de textos segons el propòsit comunicatiu (narrar, descriure, argumentar…).

TIPUS DE REGISTRES

REGISTRES FORMALS

Registre cientificotècnic

Registre literari

REGISTRES NO FORMALS

Registre col·loquial

Registre vulgar

Ús de la llengua elaborat i correcte. •Ús de la llengua poc elaborat.

REGISTRES FORMALS

REGISTRE CIENTIFICOTÈCNIC

Tema: es fa servir per textos simbòlics (lògica), en les ciències experimentals, tècniques i les ciències humanes (dret, economia).

Canal: bàsicament l’escrit. En conferències es fa servir el canal oral. Mai és espontani.

Nivell de formalitat: alt. El llenguatge és objetctiu i impersonal.

Intencionalitat: els textos científics pretenen informar,explicar. Funció referencial.

Trets lingüístics:a) monosèmics (un sol significat).b) neologismes.c) oracions enunciatives. d) oracions passives i passives reflexes. e) formes no personals (tercera persona

del singular, primera del plural). f) estalvi d connectors.

El propi de les creacions literàries. L’objectiu principal és crear bellesa, emoció, plaer.

La funció que predomina és la poètica.

REGISTRES FORMALS

Tema: gran varietat de temes.

EL REGISTRE LITERARI

Canal: sol ser escrit. Tot i que a les novel·les trobem diàlegs, propis del registre col·loquial, mai tindrà l’autenticitat de les converses espontànies.

Nivell de formalitat: sempre serà alt, tot i que pot variar i no serà homogeni com sí ho són els textos científics.

Intencionalitat: és estètica. Intenta incidir en l’estat emocional del receptor.

Trets lingüístics:

1) Termes polisèmics.

2) Lèxic culte i ric.

3) Presència d’arcaismes, dialectismes i manlleus.

4) Alt nivell d’elaboració sintàctica.

5) Ús de figures retòriques (comparacions, metàfores…) que afegeixen expressivitat.

6) Adquisició d’un significat addicional de les paraules que provoquen suggestió.

REGISTRES NO FORMALS

REGISTRE COL·LOQUIAL

1. Situacions quotidianes, per tant, és universal i bàsic.

2. Totes les llengües en tenen i el domina tot parlant.

3. Depèn molt del context.

4. A causa de l’ús del registre col·loquial per part del mitjans de comunicació, es tendeix a formalitzar cada vegada més, sobretot el lèxic.

REGISTRES NO FORMALS

EL REGISTRE COL·LOQUIAL•Tema: pot ser qualsevol. No ha de ser de la vida quotidiana obligatòriament.

•Canal de comunicació: oral i espontani. Només s’escriu en notes personals adreçades a algú conegut.

•Nivell de formalitat: informal. Els textos solen ser pot elaborats.

•Intencionalitat: transmetre informació, mantenir i reforçar el contacte social i per això és tan important l’ús del llenguatge corporal. • Trets lingüístics:

1. Lèxic limitat, repetitiu, genèric, poc exacte i precís.

2. Sintaxi simple, ús de juxtaposades i coordinades.

3. Ús d’expressions incorrectes.

REGISTRES NO FORMALS

EL REGISTRE VULGAR

Se sembla al registre col·loquial però es diferencia en:

1. És propi dels grups socials considerats baixos i grups marginals.

2. Els mots es refereixen a temes tabús

REGISTRES NO FORMALS

EL REGISTRE VULGAR

•Tema: temes variats i propis de la vida quotidiana. Temes tabús.

•Canal: oral. Espontani, gens preparat. Si s’escriu, normalment es fa en castellà.

•Nivell de formalitat: molt baix. Molta confiança entre els interlocutors.

•Intencionalitat: suscitar escàndol en molts casos. • Trets lingüístics:

1) Mots grollers.

2) Rebuig dels eufemismes.

3) Poca elaboració normativa.