la creixent fèrtil: el bressol de mesopotàmia i...

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte

Les primeres civilitzacions

L’escriptura

Una societat complexa

Desenvolupament d’una cosmogonia pròpia (religió)

Divisió de la societat en classes socials

Divisió del treball (religiós, polític, artesà, comercial...)

Desenvolupament de la ciència, la tècnica i l’astronomia.

Desenvolupament de la medicina (cirurgia)

Noves tècniques arquitectòniques, hidràuliques.

Creació de xarxes diplomàtiques i tractats polítics.

3.1 Marc Geogràfic

Egipte: entre el desert i el Nil

El desert

El Nil

El Baix Egipte: una vall fèrtil

L’Alt Egipte: una terra àrida

3.2 Aprofitament de l’aigua

Fases de les crescudes del Nil

La crescuda del Nil

El riu Nil creix degut a les pluges que cauen a la seva capçalera

La crescuda té lloc entre juny i setembre

A l’octubre es retiren les aigües, deixant sediments que fertilitzen la terra i la fan apte per l’agricultura

De febrer a juny és l’època de la collita.

El Nil: eix central de la civilització egípcia

El Nil com a principal via de comunicació i de comerç.

Construcció d’obres d'enginyeria com dics i canals per controlar les crescudes.

Al voltant del riu es concentra la major part de la població.

Construcció de grans ciutats com Memfis i Tebes

El Nil és considerat el riu més llarg del planeta.

Des de les seves fonts recorre 6.650 km abans no desemboca a la Mediterrània.

Aquesta distància és superior a la que existeix entre Barcelona i Nova York

El Nil té dos afluents principals: el Nil Blanc i el Nil Blau.

3.3 Els avenços tècnics

Desenvolupament del càlcul i la geometria

Creació de sistemes de comptabilitat

Noves tècniques de construcció i hidràuliques

Establiment d’un calendari per a preveure les crescudes del riu.

El calendari

• Està considerat el primer calendari solar.

• Divideix l’any en 365 dies, repartits en dotze mesos de 30 dies, més 5 dies complementaris.

• El calendari egipci comença el dia 15 de juny.

• L’any es divideix en tres grans períodes: inundació, plantació i collita, de 4 mesos cada un.

4.1 L’estat egipci

• El Faraó

• Els privilegiats (noblesa)

• El poble

La societat egípcia estava

organitzada i dividida en tres grans

estaments:

El Faraó

Tenia el poder absolut

Simbolitzava la unitat del país i

Era propietari de totes les terres

La seva autoritat era incontestable

Garantia l’ordre i la justícia (poder judicial)

Controlava la irrigació i el comerç exterior (poder econòmic)

Era el cap suprem de l’exèrcit (poder militar)

Era considerat com un déu (poder religiós)

Els privilegiats

Alts funcionaris

Sacerdots

Escribes

Alts funcionaris

Eren la noblesa de l’Antic Egipte. Posseïen grans

territoris i moltes riqueses:

• Governadors: s’encarregaven de dirigir els territoris del regne.

• Caps de l’exèrcit: protegien al Faraó i el territori

• Sacerdots: dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres del temple

• Escribes: S’encarregaven de calcular els impostos, d’organitzar l’exèrcit, de transcriure les ordres del Faraó i de dirigir les obres públiques

El poble egipci

Pagesos

Artesans

Mercaders

Esclaus

Els pagesos

Eren homes lliures tot i que estaven lligats a la terra.

Les terres pertanyien al Faraó, als nobles o als temples.

Havien de lliurar una part de la collita als funcionaris com a pagament, un “impost”.

Estaven obligats a treballar gratuïtament en la construcció de les grans obres públiques (piràmides, temples, dics...)

Els oficis

Els excedents agrícoles van permetre un alt grau de desenvolupament social i cultural.

Van aparèixer una gran diversitat d’oficis per a satisfer les noves necessitats.

Es produeix una complexificació de la societat i una divisió del treball important.

Els principals oficis eren: tèxtil, orfebreria, treball de la pedra, dels metalls, del cuir, de la fusta, la ceràmica...

Les etapes de l’antic Egipte

• L’imperi Antic (2686-2160 ane)

• L’Imperi Mitjà (2050-1650 ane)

• L’Imperi Nou (1550-1069 ane)

• Època Tardana (684-30 ane)

La història

de l’Antic Egipte té quatre grans

etapes:

Extensió territorial