Fa ms de 5.000 anys va sorgir una nova civilitzaci, els

Egipcis. Va sorgir a la vora del Nil. Era una de les civilitzacions

ms avanades del mn antic.

Egipte est situat al nord-est dfrica. A loest dEgipte hi ha

el desert de Lbia, al nord hi ha el mar Mediterrani, a lest hi ha

Israel i el desert dArbia i al sud hi ha el Sudan.

Egipte s un pas desrtic travessat pel Nil, el segon riu ms

llarg del mn. Corre del sud al nord, enmig duna gran vall, i

abans de desembocar al Mediterrani forma un gran delta

pantans.

El Nil t 6.700 Km de longitud. El du del Nil era

el du Hapy. Tenia trets dun home amb panxa

rodanxona i esquena inflada. El poble el

venerava, li feia ofrenes perqu la crescuda

comencs en el perode correcte i aix les

collites de la vora del riu fossin ms riques.

Els Egipcis eren politeistes, vol dir que creien en molts dus. Els

ms importants eren:

OSIRIS, el Du ms popular, rei dels morts, que

jutjava les persones desprs de la mort.

ISIS era la seva dona.

I HORUS era el seu fill,

representat en forma de falc.

ANUBIS estava en les momificacions i era el

gurdia habitual de la necrpolis. Es

representava amb el cap d'un gos negre i cos

d'home. Guiava a l'nima del difunt fins al

ms enll.

BES protegia les cases dels mals. Es

representava en forma de nan amb

barba i cabellera.

SETH era el Du de la sequera.

I RA era el Du del Sol.

AMON es converteix en el protector de tot

Egipte. En honor seu s'han construt temples

immensos i li ofereixen innombrables tresors. A

canvi, aporta victries i riqueses al pas.

Es representava amb un cap de molt (mascle

de l'ovella).

APOFIS era el Du dels dimonis i enemic del

du RA.

La societat egpcia es dividia en diverses classes i per sobre

de tot, regnava el fara. Desprs venien els nobles, els

escribes, els sacerdots i els artesans. I sota de tot, els

camperols, els servents i els esclaus, que eren la majoria.

Els nobles: Famlia reial, ministres i grans dirigents del regne

formaven la cort del rei. Tenien riques, mansions i nombrosos

servents i, amb la seva mort les seves mmies eren enterrades

en tombes decorades.

Els escribes: Sabien llegir i escriure jeroglfics, redactaven les

lleis, mesuraven camps, recaptaven impostos i duien al dia els

registres del tresor reial.

Els artesans: Pintors, escultors, ebenistes, cistellers ... decoraven

els monuments i fabricaven el mobiliari, a ms de crear joies

pels ms rics. Treballaven en els tallers dels palaus.

Els camperols: Constituen la gran majoria dels egipcis. No

eren propietaris de la terra que treballaven, ja que totes eren

del fara. Per fer-ho, els pagaven amb una part de les collites.

La seva vida era dura, i el que rebien no sempre era suficient

per mantenir la famlia.

Els servents: Els egipcis ms pobres no tenien cap altra soluci

que servir als nobles. Acompanyaven als seus amos, els

netejaven les sandlies i portaven una catifa que

desenrotllaven a terra quan els seus amos saturaven.

Els esclaus: Dorigen estranger havien estat capturats. Fets

presoners eren