adverbis i locucions adverbials

of 30/30
ADVERBIS I LOCUCIONS ADVERBIALS

Post on 12-May-2015

22.435 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1.ADVERBIS I LOCUCIONSADVERBIALS

2. Els adverbis sn paraules invariables que poden complementar (1)o modificar (2) el verb, modificar una oraci (3) i ferdespecificadors de ladjectiu (4) o dun altre adverbi (5):(1) Arriba dem.(2) El jutge no va admetre aquell testimoni.(3) Afortunadament, no hi ha hagut ferits.(4 ) s ben senzill.(5) No ho han fet tan malament.Atenci!: No tots els adverbis poden fer totes les funcionsesmentades. 3. Quan els adverbis estan formats peruna expressi de dues o msparaules sanomenen locucionsadverbials.Camina a poc a poc.Li ho cont tot fil per randa.El coneixen pertot arreu. 4. Tradicionalment, els adverbis i les locucionsadverbials shan classificat de la forma segent:de manerade llocde tempsde quantitatde sentit (dafirmaci, de dubte i de negaci) 5. Adverbis i locucions adverbials de maneraaixmillora granelalhorapitjora la fiarran sobretotal capdavallb/ben (1)tot al cap i a la ficom a cau dorellaal detallcorrentsa colla lengrsdempeus a contracor a les fosquesmal/malament (2)a corre-cuita a mitges(1) Susa ben davant dun adjectiu o dun altre adverbi: ben gran, ben prest /Ho fa b.(2) Mal susa bsicament precedint un participi: mal escrit, mal cosida. 6. a pler = de de cap a peus de valentgusta poc a poc de cop en deja posta de cop i volta en seca tort i a dret de franc pel cap alta ulls clucsde passada pel cap baixamb proude pressaper forafeinesdamagatde rellde bell nou de sobte 7. EXEMPLESTalla-li els cabells arran.Predica debades.Tot fent el desents, ha aconseguit el quevolia.Vaig quedar a pler.No ho he fet a posta.Hem entrat de franc. 8. Molts dadjectius poden convertir-seen adverbis (la majoria de manera) siafegim la terminaci -ment a la formadel femen:correcta, fcil, rpida, tranquillacorrectament, fcilment, rpidament,tranquillament 9. Atenci!: Fixem-nos que es mant laccentque tenia ladjectiu (fcil, rpida...).Quan sajunten dos o ms adverbis en ment,el ms recomanable s mantenir-los totssencers, per sadmet la supressi del sufix delsegon i dels segents:Aquells diesvamviurebojament iintensament.Ha actuat confiadament i sincera. 10. Alguns adjectius, en la forma del masculsingular, fan funci dadverbi:Parla ms fluix.No volava molt alt.Estrenyeu ben fort.No hi veig clar.NErnest jugava net. 11. Adverbis i locucions adverbials de llocac daltenalldaltabaix endarrerealldamuntendavantamunt darrere endinsaqudavallenforaarreu davantenlaireavall deforaenllbaixDins/dintre enlloc 12. enrere a dalt a lesquerrafora a la dreta als aforesllunya la voraal voltanton al capdamunt amunt i avallpertot al capdavall a partsobreal damunta propsota al darrere a sobrea baix al davanta sota 13. A tocarDe llunyA tot arreuDe propCap all Per damuntCap amuntPer sobreCap aqu Pertot arreuCap avallDalt de totDe dalt a baix(Molts daquests adverbis, aix com alguns de temps,poden funcionar com a preposicions o locucionsprepositives). 14. EXEMPLESEl va treure defora.No s enlloc.Pertot hi havia sang.s molt ms a prop que no em pensava.Camina cap amunt i hi arribars. 15. Aqu / ac. Cal distingir aquestes dues formes en lestil epistolar.Ac indica el lloc on s qui parla o escriu i es distingeix daqu,que indica el lloc on s qui escolta o llegeix:No han pas vingut ac, deuen ser encara aqu.Pertot / per totTrobvem cargols pertot arreu.Magrades per tot: pel carcter, pel seny...Enlloc/enllocNo lhe vist enlloc, el nen.En lloc de tu, ho far la Merc 16. Enlaire / en laireNo tireu la pilota tan enlaire.En laire del mat es respirava tristor.Des de / de ... estantDe dalt estat,...Del balc estant,... 17. Adverbis i locucions adverbials detempsabans aviat maiads = fa poc , deavuimentrestantseguida, daqu a pocactualmentdemprest = aviatara desprs primeraleshores encaraquanalhoraenguany sempreahirjasovintanitllavors tard 18. tothora = sempre al migdiadara endavantabans-dahir al vesprede diaa hores daraa mig mat dem passatara com araa nit passadade matara mateix a trenc dalba de momentara per araa vegades / de vegades de nital capvespre cap al tardde tant en tantal matdaleshores en de seguida 19. desps-ahir = abans-pus mai = mai msdahirdesps-anit = en la nit per endavantanterior a la darrerapassadadesps-dem = demtot dunapassatde tant en tant tot seguitdhoracom ms aviat millorlendemmai ms 20. EXEMPLESAleshores / llavors la vaig mirarfixament.Anit anirem al teatre.Sempre fas tard.De vegades sembla que no sen recorda.Avui ens hem aixecat dhora / prest. 21. Alhora / a lhoraLi donarem el llibre i la rosa alhora.Vindr a lhora que em diguis.Aleshores/ a les horesVa ser aleshores que mho va dir.A les hores dels pats sempre parlem.Llavors (o aleshores) equival a en aquell moment, en aquest casLlavors van trucar a la porta.Llavors no mho diguis.Eviteu les variants colloquials segents: llavores, llavrens,allavores, allavors, allavonses... 22. Adverbis i locucions adverbials de quantitatMolts daquests adverbis coincideixen amb especificadors del nom.almenys mica quebastant migquantben menys / mancoquasifora mssolamentgaire molt solsgaireb nomstan / tant (1)genspoca msmassa prou a ms a ms(1) Susa tandavant els adjectius i els adverbis: tan llest,tan b / No corris tant. 23. Ben bDall msFora midaGens ni micaMs o menysUna micaUn pocUn xic 24. EXEMPLESEstic fora content.No ha jugat gens b.Ara beu menys / manco.Noms / sols / solament volia felicitar-te.A ms de ronys, s un pesat insuportable.La veritat s que som una mica gelosa. 25. Almenys / al menysAlmenys rem una cinquantena.Deixa-mho al menys lluny possible.Massa / moltEn frases negatives, interrogatives o condicionals , noms scorrecte si no significa gaire.No vinguis gaire tard.No vinguis massa tard* [incorrecta]No vinguis molt tard* [incorrecta]Lexpressi com a molt s un calc del castell. Cal utilitzar pel capalt o a tot estirar. 26. Adverbis i locucions adverbials de sentit dafirmaci ,de dubte, denegaci AFIRMACI DUBTENEGACIs potsernodhuca la millor tampoccert per ventura de cap maneracertamentpotser no i ara!efectivament potser s no pasevidentmentprobablementno... Pas...fins qui sap 27. AFRIMACI DUBTENEGACI AFRIMACIDUBTE NEGACIigualment segurament igualment indubtablementindubtablementSi de cas justamentjustamentprou Si molt conv semblantmentprouTal vegada TambAix mateixsemblantmentTal voltaTambAix mateix 28. AFRIMACI DUBTE NEGACIaix sben segurde debde ver/de veresde veritatefectivamenten efecte 29. AFRIMACI DUBTE NEGACIfins i toti tanti totno cal dir-hoper descomptatsens dubte 30. EXEMPLESAquesta s i aquella tamb.dhuc / fins i tot aqu seria millor que no en aquell restaurant.s impressionant de ver.Ahir i tot hauria pogut venir.Per ventura passarem les festes a Girona.No hi volgu anar de cap manera.Espervem no pas diners, sin paraules de consol.No sha enfadat pas?