2.- restauraciÓ i revoluciÓ liberal

6
2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL. 2.1.- Restauració i reacció conservadora . 2.2.- L’expansió del liberalisme . 2.3.- La pràctica de la revolució liberal . 2.4.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848 .

Upload: ollie

Post on 24-Feb-2016

47 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL. 2.1.- Restauració i reacció conservadora . 2.2.- L’expansió del liberalisme . 2.3.- La pràctica de la revolució liberal . 2.4.- L’experiència democràtica i social: les revolucions del 1848 . 2.1.- Restauració i reacció conservadora . - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL

2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL.

2.1.- Restauració i reacció conservadora.

2.2.- L’expansió del liberalisme.2.3.- La pràctica de la revolució liberal.2.4.- L’experiència democràtica i

social: les revolucions del 1848.

Page 2: 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL

2.1.- Restauració i reacció conservadora.

Derrotes napoleòniques Restauració (1815-48): tornada a l’absolutisme anterior a la R.F.

Congrés de Viena (1815) i sistema Metternich

Es restaura l’absolutisme, amb algunes concessions ala burgesia per evitar noves revolucions.

Defensen el legitimisme monàrquic i l’absolutisme

Equilibri territorial: remodelen les fronteres europeesper a evitar l’hegemonia d’un país sobre els altres.La Santa Aliança (Quadruple

Aliança després) com a garantiaLA SANTA ALIANÇA

“Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’empe-rador de totes les Rússies:Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monar-ques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitatvertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes esprestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors:considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de fa-mília, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilit-zen per protegir la religió, la pau i la justícia.Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja siga entre elsdits governs, ja siga entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”

Monarquia absoluta a França: Lluís XVIII i Carles X governen amb una Carta Atorgada

Es restaura l’absolutisme a Rússia,Àustria i Espanya.

Monarquia parlamentària a Gran Bretanya

Page 3: 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL

2.2.- L’expansió del liberalisme.Definició de liberalisme

Bases del liberalisme polític: llibertat individual, igualtat legal, propietat privada, separació de poders i sobirania nacional (sufragi)

La Constitució com a norma fonamental

Diferències entre:

Liberals moderats:sufragi censatari, poques llibertats,

monarquia,...

Liberals democràtics:sufragi universal,

més llibertats,república,...

Les classes populars abandonen el liberalismequan la burgesia arriba al poder i les seues

condicions de vida no milloren → socialismei anarquisme

Page 4: 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL

2.3.- La pràctica de la revolució liberal.

Els liberals s’organitzen clandestinament per organitzar revolucions i acabar amb l’absolutisme

Tres onades revolucionàries: 1820-23, 1829-39 i 1848 Apunts pàg. 2Hobsbawn

L’onada revolucionàriade 1820-23

Triomfen a Amèrica Llatina definitivament (independència)

Triomfen temporalment a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont

Intervenció de laSanta Aliança

Comença la guerra d’Independència grega Dura repressió

L’onada revolucionàriade 1829-39

Triomfa en:

França: revolució de 1830 i monarquiaconstitucional de Lluis Felip d’Orleans

Grècia i Bèlgica: independència

Espanya: liberalisme

Fracassa en Polònia, Àustria i els estats alemanys i italians

Triomf del liberalisme moderat burgès (Constitució del 91 com a referent): sufragi censatari,llibertats restringides, reformes polítiques insuficient i govern de l’alta burgesia

Page 5: 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL

2.4.- L’experiència democràtica i social:

les revolucions del 1848 (I).CAUSES

Males condicions de vidad’artesans i obrers

Crisis desubsistència

Revoltes i motins

+ =

Insuficiència de les reformes burgeses posteriors a 1830

Repressió dels moviments socials per part dels governs burgesos

Augment de la classe obrerai les seues protestes

“Les revolucions del 48 tenen un component social nou i de gran importància per al desenvolupament de futurs esdeveni-ments en Europa: es tracta del proletariat, que ascendeix ambforça i amb consciència de classe; i considera necessària la seua intervenció en l’Estat per a poder dur a terme reformesde tipus social, com la limitació de l’horari de treball, el sala-ri mínim,...Així doncs, els conflictes socials es presenten en 1848 comuna lluita de classes triangular, amb dues burgesies (la gran ila xicoteta) i la massa popular. Contra la gran burgesia es faràla revolució de febrer, encara que després les dues burgesiestornaran a soldar-se davant el perill social i aillaran al prole-tariat.”

DROZ (1984): Restauració i revolució en Europa.

DUES ZONES

Europa Oriental: aconsegueixen l’aboliciódel feudalisme (excepte a Rússia).

Europa Occidental: noves idees democrà-tiques, nacionalistes i moviment obrer.

Les noves idees democràtiques tenen com a referent la Constitució del 1793: sobirania po-pular, igualtat social i sufragi universal masc.

Inicis del nacionalisme als estats alemanys iitalians i a les nacions de l’Imperi Austríac

Page 6: 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL

2.4.- L’experiència democràtica i social:

les revolucions del 1848 (II).LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A FRANÇA

Triomfa la revolució de febrer de la xicoteta burgesia i les classes populars

República, democràcia i reformes polí-tiques i socials (Tallers Nacionals).

Fracàs de la revoluciópopular de juny

Duríssima repressió i govern liberal moderat

Segon Imperi, ambNapoleó III

BALANÇ

Les revolucions fracassen en part, peròperduraran les seues idees: democràcia,

nacionalisme i moviment obrer

La xicoteta burgesia i els camperols propietarisabandonen als obrers i no s’uniran més a ells

El proletariat adquireix consciència de classe is’organitza de manera autònoma