8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

1/11

www.alcoberro.info

1

QU S LA ILLUSTRACI ?

(1784)Una lectura

Ramon ALCOBERRO

1.- Introducci2.- Pla de lobra3.- Els termes de lobra: Sapere aude!3.1.- Un incs: Sapere aude! i socratisme4 .- Els termes de lobra: El segle de Frederic5 .- Els termes de lobra: minoria i tutoria6 .- Els termes de lobra; la metfora del caminar7 .- Un problema: la distinci entre s pblic i s privat de la ra8 .- A manera de conclusi: el pblic com a destinatari de la Illustraci

............................

1.- Introducci

Larticle Qu s la Illustraci? (desembre, 1784) s la resposta que va donar Kant a

una pregunta que la revista Berlinische Monatschrift [El Mensual Berlins] haviaplantejat a tota una srie dintellectuals significatius del seu moment. Per s tambuna qesti central de la filosofia moderna perqu equival a interrogar sobre el sentitmateix de lesfor racionalitzador de la modernitat. No pot sorprendre, doncs, quequasi tots els filsofs significatius en la modernitat hagin afrontat tamb la mateixaqesti que, en definitiva, vol esbrinar el sentit de lactivitat filosfica.

La pregunta Qu s la Illustraci? va rebre una primera resposta en el Discurs queobre lEncyclopdie de Diderot i DAlembert. Per hi havia moltes altres consideracionspossibles; aix la Illustraci sn els mns possibles (Leibniz), la crtica a la religi(Voltaire), la reconsideraci del Dret (Montesquieu), la revisi del significat deleducaci (Rousseau), la reflexi sobre leconomia (Smith), la nova comprensi de lahistria (Herder) i fins i tot la consolidaci del poder burgs (Marx).

Com va dir Foucault, amb una mica dironia retrica, la filosofia moderna: s la queintenta respondre a la pregunta etzibada ja fa dos segles, amb tanta imprudncia:

Qu s la Illustraci? [Cf: Quest-ce que les Lumires?; Dits et crits; II, Paris:Gallimard, 2001; p 1.381-1.397]. Sigui quina sigui la manera de situar-nos davant lapregunta, ja tan sols el senzill fet de poder qestionar-nos la Illustraci equival aacceptar que el concepte mateix implica una novetat en la histria i que es fa necessariclarificar-lo.

El text kanti, tot i que relativament curt, no s de cap manera circumstancial. Kant alQu s la Illustraci? est fent un esfor per tal de diagnosticar el present. El que

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

2/11

www.alcoberro.info

2

est en joc aqu s lthos de lactivitat filosfica en tant que activitat crtica.Aquesta concepci segons la qual una de les funcions bsiques de la filosofia s la depensar el present, situant-lo en el context de la ra, ser central dara endavant per a

la comprensi del paper de lintellectual crtic en la modernitat.

Kant caracteritza les Llums com una ruptura histrica i, ms en concret, com la sortidadun estat de minoria dedat, en qu fins ara la ra ha estat sotmesa a la tuteladaltri (la fe, el poder poltic, etc.). El procs pel qual deixem de ser menors dedat saquell en qu la humanitat (entenent que humanitat sn el conjunt dels humans ialhora all propi i distintiu de cadascun dels humans) s simultniament capa dobeirla llei i de raonar per un mateix. Aquesta doble funci, Kant la presenta com acomplementarietat entre dos usos de la Ra. Hi ha duna banda ls pblic (el que esfa per tal dilluminar el pblic i que no pot patir cap restricci) i, de laltra, lsprivat de la Ra (el que es fa en tant que hom realitza una funci, com a sacerdot,com a soldat, com a burcrata... que pot ser restringit o limitat). Aquesta s unadiferenciaci que ha resultat molt problemtica en tota la histria de la filosofia, per a

travs de la qual Kant vol salvar duna banda la capacitat de la crtica i de laltra elnecessari ordre social.

Distingint entre dos usos de la ra, Kant pretn respondre una observaci de lEmilide Rousseau per a qui: la literatura i el saber del nostre segle tendeixen ms adestruir que a construir. Per a Kant aquests dos moments no resulten contradictorissin complementaris. Com a membre de la humanitat i alhora com a membre dunasocietat poltica concreta, lillustrat est tan obligat a complir la llei com a esforar-seper millorar-la mitjanant la crtica. Pensar per un mateix s expressi alhora dellibertat i de responsabilitat.

Per a Kant la Illustraci no seria un perode histric ms o menys transitori, sin que

es defineix per una actitud. Ser illustrat no consisteix en el seguiment o en la defensaduna srie de tesis filosfiques ms o menys ben establertes i consolidades(bsicament, la confiana en la idea de progrs o lescepticisme, etc.), sin que serillustrat significa assumir una manera de copsar la realitat. La Illustraci consisteix enuna forma de comprendre el mn que ens aboca a una doble consideraci de laracionalitat: com a crtica i com a responsabilitat alhora. En la mesura que s crtica,la Illustraci estar sempre oberta a definir la seva prpia identitat, sense servilisme; ien la mesura que s racional, sinscriur en lexigncia de clarificaci del real, senseidealitzar-lo.

Sovint es posa laccent en la concepci de la Illustraci com a alliberament respecte ala tutela daltri i com a un guany de lautonomia i de la llibertat de pensar de maneraque les Llums sidentifiquen amb el que a la tercera Crtica constitueix la primera de

les tres mximes del sentit com (pensar per un mateix) per cal entendre tambque el pblic noms pot accedir-hi lentament i no mitjanant una revoluci. Kant fouun republic, per no un revolucionari i el text del Qu s la Illustraci? ho palesaabastament.

Sintetitzant el que aporta larticle de Kant amb unes paraules de Foucault hom podriadir que: ... Den de Kant, el paper de la filosofia s el dimpedir a la ra traspassarels lmits del que ens ve donat per lexperincia; per den daquella poca s a dir,amb el desenvolupament dels Estats moderns i lorganitzaci poltica de la societat, elpaper de la filosofia s tamb el de vigilar els abusos de poder de la racionalitat polticacosa que li dna una esperana de vida prou prometedora. [Omnes et singulatim:

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

3/11

www.alcoberro.info

3

cap a una crtica de la ra poltica (1981); Dits et crits II, Paris: Gallimard, 2001;p.953]

Larticle kanti s compost per deu pargrafs que, seguint ledici de Jean-MichelMuglioni (Hatier, 2005) i la traducci de Salvi Turr (Ed. 62, 2002), es podrien dividiren 6 grans temes. Presentem primer un esquema de les idees fonamentals del text idesprs plantegem algunes dificultats clssiques de la lectura, en la perspectiva que laresposta a la pregunta kantiana sobre la illustraci est vinculada a la promoci de laciutadania republicana.

2.- Pla de lobra

El mot alemany Aufklrung, -Illustraci- significa cap a la llum i inclou una ideainteressant, la de procs i moviment. Per aix el pblic germnic de la seva pocapodia comprendre ms intutivament que nosaltres la idea que les Llums sn unaconquesta progressiva, un progrs en direcci a la ra i no el seu definitiu assoliment.

Daqu que el joc retric kanti que de vegades sorprn al lector entre pocaillustrada i poca dillustraci resulti poc innovador posat al seu context. Per talde llegir el text, doncs, en prescindim i seguint ledici francesa de Muglioni preferimdiferenciar sis moments en el pla de lobra.

Pargrafs 1 a 3La peresa dels humans i lambici dels qui entre ells es posen com a tutors fan que lahumanitat no pensi per ella mateixa i que no surti de la minoria dedat. s gairebimpossible per a un individu esdevenir major dedat o illustrat en aquestescircumstncies.

Primera frase del 1.- Illustraci s la sortida de lhome de la seva minoria dedat dela qual ell mateix s culpable.

Primera frase del 2.- Mandra i covardia sn les causes que una mart tan gran delshomes, desprs que la natura els ha alliberat fa temps de direcci aliena (naturalitermaiorennes), romanguin per gust menors dedat al llarg de la seva vida.

Pargrafs 4 i 5Laccs a les Llums s possible per al pblic a condici que les lleis garanteixin lallibertat dexpressi. Sexplica el sentit i el lmit daquesta llibertat fonamental. 4:Sempre es trobaran homes que pensin per ells mateixos fins i tot entre els tutorsestablerts de la gran massa [val a dir entre els sacerdots i els religiosos, nota

nostra]; 5 diferncia entre s pblic i s privat (ls que un mestre contractatfa de la seva ra davant la seva comunitat s merament un s privat). Final daquestpargraf: ...el fet que els tutors del poble (en assumptes espirituals) hagin de ser ellsmateixos tamb menors dedat s una absurditat que aboca a la perpetuaci delsabsurds.

Pargraf 6Exemple essencial daquesta llibertat en matria de religi: cap confessi religiosa nohauria de tenir el dret a comprometres sota jurament a un cert smbol immutable.

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

4/11

www.alcoberro.info

4

De la mateixa manera: no s perms de cap manera posar-se dacord en unaconstituci religiosa permanent de la qual ning pot dubtar pblicament.

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

5/11

www.alcoberro.info

5

Pargrafs 7 a 9El segle de Frederic, segle de les Llums, o millor segle en cam envers les Llums. 7:.. a la pregunta de si ja vivim en una poca illustrada, vet ac la resposta: No, per sen una poca d illustraci; 8: [Frederic]: Un prncep que no troba indigne de dirque considera com a deure el fet de no prescriure res als homes en matria religiosa, 9: He situat el punt cabdal de la illustraci (...) preferentment en la qestireligiosa, perqu respecte a les arts i les cincies els nostres prnceps no tenen capinters a fer de tutors sobre els seus sbdits. dem: ... cap monarca no s avanatque el que nostres honorem [Frederic].

Pargraf 10El progrs de desperit de llibertat fa que un poble respecti ms les Lleis. Tamb a les

darreres paraules del 10: [s] avantatjs de tractar lhome que ara ja s ms queunamquina, segons la seva dignitat. La illustraci resulta incompatible, doncs, ambtractar els humans com eines.

3.- Els termes de lobra: Sapere aude!

La divisa de la Illustraci s Sapere aude! [Atreveix-te a saber, gosa tenir el valordemprar la prpia ra] deriva del poeta llat Horaci i era prou coneguda quan Kantescriu larticle: havia estat triada lany 1736 per els Amics de la veritat[Alethopilen] que havien fundat una associaci per difondre la filosofia de Leibniz iWolff. Aquesta societat fins i tot va encunyar una medalla amb un bust de la deessaAtenea que portava al casc sengles retrats daquests filsofs, amb la divisa del

Sapere aude!. La mxima s dorigen wolffi i en Kant expressa la voluntat de raapartada per igual de la illusi racionalista duna ra absoluta (noumnica) i delextravagncia [Schwrmerei] o del misticisme (en tant que formes de renncia a lara que posen en causa la llibertat).

Clarificar el sentit del Sapere aude! demana posar-lo en relaci amb el contingut delarticle: Qu significa orientar-se en el pensament? (publicat a loctubre de 1786)que diu:

Pensar per un mateix significa cercar en un mateix (s a diren la prpia ra) el criteri suprem de la veritat, i la mxima queens diu que hem de pensar per nosaltres mateixos slAufklrung. Aix suposa moltes ms coses de les que imaginen

els qui fan consistir lAufklrung en el coneixement; Consisteixsobretot en un principi negatiu de ls de la facultat de conixer isovint sesdev que un home extremadament ric deconeixements sigui menys illustrat quan es tracta demprar-los.Servir-se la prpia ra no significa altra cosa que preguntar-se aun mateix per tot el que he dadmetre [com a veritable]: pucerigir correctament com a principi universal de ls de la mevara, la ra per la qual ho admeto o la regla que resulta del queadmeto? Cadasc pot posar-se a prova ell mateix; veur queaquest examen fa desaparixer tot seguit la superstici ilextravagncia [Schwrmerei] , tot i que estigui lluny de tenir

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

6/11

www.alcoberro.info

6

tots els coneixements que el permetrien de refutar ambdues perraons objectives. Tan sols cal obeir a la mxima de conservaciprpia [de Selbsterhaltung] de la ra. s doncs fcil implantar

lAufklrung en els subjectes particulars instruint-los; cal tansols comenar aviat a acostumar els caps joves a aquestareflexi. Al contrari, illustrar una poca demana molt de temps,perqu hi ha molts obstacles exteriors que converteixen aquestamena deducaci en impossible o difcil

Si alg no es governa a si mateix o cau en lextravagncia (podrem dir, per ex., quanper comptes de guiar-se per la ra es guia per lastrologia, per les fantasmades, per lapseudocincia, pel que diu la televisi...), Kant considera que viu lheteronomia, s adir, en la dependncia. El despotisme i lirracionalisme sn dues formes daquestaheteronomia.

Sobre el significat de la Illustraci en la lluita contra la superstici hi ha un altre text

clssic, a la Crtica de la facultat de jutjar (1790) en la primera mxima del sentitcom (o de lenteniment com):

... El fet dalliberar-se de la superstici sanomena Aufklrung;efectivament, tot i que aquesta denominaci conv per designarel fet dalliberar-se del prejudici en general, la supersticimereix ms que cap altra cosa ser anomenada prejudici in sensueminenti [en sentit ple], perqu lencegament que ella imposafins a convertir-lo en una obligaci, fa veure ms que cap altracosa la necessitat que hi ha de ser condut pels altres i mostraaix fins a quin punt s una ra passiva

En definitiva autonomia i heteronomia sexclouen en Kant duna manera radical: elshumans que opten per lautonomia, opten per la llibertat; per els qui opten perlheteronomia opten per la submissi.

Aquesta distinci tallant entre autonomia i heteronomia ha estat molt discutidaposteriorment des de lmbit esttic; alguns romntics han defensat lheteronomia (ladependncia) com el nucli mateix de lerotisme i de lamor i que, per tant, neguenlescissi radical entre ambds moments. El comunitarisme ha afirmat tamb que maining no s radicalment autnom sin que la conscincia moral neix de la societat (dela famlia, de la tradici...). La tradici filosfica catalana (lEscola de Barcelona, dedOrs i Xirau fins a Xavier Rubert de Vents) ha estat tamb poc kantiana en la mesuraque nega aquesta radical separaci dels dos mbits i insisteix tamb en qu la civilitat(la conscincia de ciutadania) constitueix un pont entre autonomia i heteronomia; tesi

que tot cal dir-ho una lectura de la teoria poltica kantiana no desmentiria de capmanera.

3.1.- Un incs: Sapere aude! i socratisme

s tot un tpic cultural vincular el sapere aude!, que anima a pensar per un mateix,a la divisa socrtica coneix-te a tu mateix!. En resum hi ha tres bones raons pervincular ambdues mximes, tot i que fer-ho pugui tenir alguna cosa danacronismehistric

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

7/11

www.alcoberro.info

7

Duna banda, es tracta de dues invitacions a la conversi filosfica: Scrates i Kantcoincidirien en qu per a viure una existncia plenament racional ens cal unatransformaci personal i agosarada abans dun canvi destructures socials i

poltiques. s en aquest sentit que Kant dir al 4 de Qu s la Illustraci? que:Una revoluci pot significar lesfondrament del despotisme personal (...) per mai unareforma en el mode de pensar. Per a Scrates i Kant ser la filosofia i no la poltica, lagarantia de la transformaci en profunditat de la societat.

Ambdues mximes tenen, a ms, una significaci optimista; sn expressions deconfiana en la ra i en la fora de lhum: no fan referncia a les estructures sin alpoder dels individus per tal de canviar-les.

Finalment sn dues frases que, al cap dels segles, ens continuen fent pensar; tot i quepuguin semblar frases exclamatives, en profunditat sn interrogatives: ens obliguen apensar qu fa cadasc de nosaltres per estar a laltura del pensament. Cada cop quesens proposa conixer-nos a nosaltres mateixos o sens demana que ens atrevim a

pensar sens est preguntant per la nostra situaci, sens fa una invitaci que ensimplica personalment i que, segons com la respongussim, significar un canviirreversible en la nostra vida personal. La mxima kantiana i la socrtica sn tant unainvitaci al canvi com, sobretot, una invitaci a la interrogaci com a forma de vida.

4 .- Els termes de lobra: El segle de Frederic

Lexpressi segle de Frederic usada per Kant per denominar la Illustraci pot serconsiderada una forma de rendici de la filosofia, o de submissi de la ra al poder. Elrei, prototip del despotisme illustrat, havia escrit un Assaig sobre els prejudicis i unAssaig sobre lamor propi (hi ha traducci catalana dels textos a cura de R. A.) quemostren fins a quin punt la seva comprensi de les Llums era purament instrumental i

insuficient, per molt que de cara enfora lusi com a estratgia de poder i estiguiperfectament al dia de les novetats en la cultura francesa.

Frederic el Gran (1712-1786) tenia ja 72 anys quan Kant escriu el text; aix fa pensaren un gest estratgic del filsof, temorenc davant la possibilitat que comefectivament va passar el seu successor, Frederic Guillem II, fos encara pitjor per alestratgia de la Illustraci. No debades Frederic podia demanar a Bach uns concertsde flauta i, com a mnim, mantenia a ratlla lesglsia, mentre el seu successor estavadominat pel partit religis. Conv recordar que fou Frederic Guillem II qui oblig alsilenci de Kant sobre qestions religioses. Per conceptualment que lobra acabi ambun elogi del monarca (al cap i a la fi un homosexual, manipulador, militarista i sdic;un cnic en el pitjor sentit del mot); seria, finalment, una confessi del fracs de lacrtica illustrada?

Hi ha molts intents de salvar Kant del que seria una fallida ltima del text. Que aparer dun servidor els arguments donats per salvar lexpressi segle de Fredericsiguin intents una mica febles, coixos (mot poc polticament correcte, ho sento!), opoc elegants, s secundari. En tot cas cal tenir-los presents per no llanar massaalegrement el text a loblit.

Molt en resum cal observar que Kant mai no diu que el segle de Frederic siguiillustrat, sin que est en el cam de la Illustraci. No es defensa el seu despotisme,sin la seva illustraci. En tot cas, que Frederic el Gran representi la Illustraci

possible no significa que aquesta sigui la desitjable. Que la seva ambici poltica

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

8/11

www.alcoberro.info

8

lhagi obligat a fer-se illustrat (Frederic va tenir una complicada relaci amb Voltaire iamb les Llums) no nega que per complir encara que noms sigui formalment ambles Llums, shagi vist obligar a limitar el despotisme.

Laltre argument per justificar lexpressi segle de Frederic t a veure amb leslimitacions i les dificultats que Kant assenyala per sortir de la minoria dedat. El joudels tutors, el clericalisme, la por a pensar... tot plegat constitueix un feix tan pesatque resulta difcil deslliurar-sen. Una humanitat lliure de prejudicis noms seriapossible en una repblica (en una societat poltica lliure). Per per arribar a unasocietat lliure caldrien homes lliures. Sestableix, doncs, un cercle vicis: no hi hahomes lliures perqu no hi ha societats que ens facin lliures (que ens eduquin en lallibertat) i viceversa. En aquest context, el govern de Frederic significa una possibilitatefectiva o una oportunitat per a la llibertat, un pas en la construcci de lideal republici en aquest sentit hauria de ser aprofitat, no perqu representi cap ideal sin perquexpressa all realment possible en un moment concret. El progrs de les Llums quesexpressa en el text seria un pas de fet, lnic autnticament factible en el procs

fins que el govern esdevingui republic.

5.- Els termes de lobra: minoria i tutoria

Minoria dedat s un terme jurdic que reenvia a la idea de tutela (en alemany dieVormundschaft, del llat manus: in manu mea est) i per a molts comentaristesentra en el possible que Kant al 1 de Qu s la Illustraci? prefers emprar laparaula minoria abans que no pas infncia perqu en llat in/fans s el qui noparla. bviament no s el mateix no parlar que no ser encara adult o autnom. De laminoria dedat sens surt, del carcter infantil potser no.

Per sortir de la famosa minoria dedat conv tenir en compte lexperincia que ens

mostra com sovint els humans resulten incapaos de ser lliures i prefereixen tenirtutors, perqu, com diu al 2 s tan fcil viure en minoria dedat!. Per el quesabem de deb sobre el humans no s com sn, sin i aqu est la trampa de totdespotisme com sn sota la tutela dun dspota. De la mateixa manera que quanconeixem un menor dedat no podem ni imaginar-nos com ser ni que far quan siguigran i autnom, tampoc considerant lestat present de la humanitat tutoritzada perlEsglsia i el despotisme, no podem imaginar-nos com actuar quan s illustri i siguiautnoma.

Els tutors tenen, doncs, un paper en el creixement i no sn necessriamentdolents, tot i que treballin moguts per lambici de dominar, per al seu propi inters ino per al de la humanitat. Quan es lamenten que el poble no est madur potsertenen ra, per no sadonen que si aix succeeix s, precisament, per culpa duna

tutoria que els ha infantilitzat. En una nota que Kant va posar a La religi dins elslmits de la simple ra (IV, 2, 4) es reprn el tema de la maduresa i Kantargumenta que resulta impossible estar madur per a la llibertat quan no sha estatlliure. Kant acaba dient que s ms cmode governar (en la famlia, en lEstat i enlEsglsia) suposant que el poble no est preparat i es pregunta: Per s ms

just?. s aquesta consideraci de dret, no de fet la que ha de pesar en la respostaper sobre de consideracions paternalistes. No hi ha, doncs, altre cam que el delabolici del despotisme i del clericalisme com a obstacles que impedeixen que elshumans pensin per si mateixos.

6.- Els termes de lobra; la metfora del caminar

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

9/11

www.alcoberro.info

9

Caminar; aprendre a caminar i a caure per tornar-se a aixecar, s la metforacentral del Qu s la Illustraci?, en la mesura que sintetitza el procs poltic i

social pel qual sassoleix la racionalitat. Igual que caient saprn a caminar, cal tambaprendre a ser illustrat passant a travs dequivocacions i dogmatismes. La metforadel nen que cau i saixeca s la de la racionalitat crtica ( 2 del text) que, com lamarxa del nen progressa a cada caiguda; amenaar amb el perill que els amenaa[als humans] si intenten caminar sols s lestratgia dels qui shan erigit en tutors;per finalment la humanitat acabar per caminar sola desprs dalgunes caigudes.

El tpic literari daprendre a caminar com a metfora daprendre a viure s prou antic.El trobem anteriorment al llibre II de lEmili de Rousseau en qu aquest es declaracontrari a usar corretges per ensenyar a caminar els infants i arribar fins una famosaconferncia de Thoreau al segle XIX americ.

Per nedar cal llanar-se a laigua, per caminar cal caure i per ser illustrat cal tenir

valor (Sapere aude!)Tot s en definitiva un procs no lineal en qu a travs depassar per mals moments en definitiva saprn a superar-los. Cal observar la subtilesaamb qu Kant compara al 3, els instruments mecnics que sn prescripcions ifrmules usats pels tutors, amb lactivitat estrictament humana (i per tant no gensmecnica) de laprenentatge del caminar i del raonar. A diferncia del que s mecniccaminar i illustrar-se suposa la voluntat, per ser lliure caldr aix mateix:voluntat.A la darrera frase del text, ( 10) es reprn aquesta idea segons la qual viurecom a illustrat s el contrari de lexistncia maquinal. Ser el romanticisme, un copms qui traur les conseqncies ms obvies daquest voluntarisme kanti.

7.- Un problema: la distinci entre s pblic i s privat de la ra

La distinci entre s pblic i s privat que es fa al text ha estat sovint consideradacom una de les limitacions ms clares de la teoria kantiana de la llibertat. Tanmateixs essencial comprendre el paper que juga per tal de copsar el que significa laIllustraci, que no s una proposta anrquica per tal de fer el que hom vol, sin queproposa actuar com ha de fer-ho en la perspectiva de la racionalitat. Una llibertatabsoluta no seria una llibertat illustrada perqu per comptes de ser racional enstornaria desptics. Aix, per exemple, per a Kant una llibertat absoluta de culte religisno faria crixer la racionalitat sin que permetria a qualsevol fantic augmentar elnombre de supersticions. La llibertat absoluta no s la llibertat de la ra perqu ensportaria a la manca de criteri.

Ls privat de la ra s el que hom fa com a funcionari, s a dir, quan un particularactua com a membre dun cos o duna organitzaci: pressuposa tant ls de la ra

com la seva limitaci perqu qui actua ho fa complint una funci finalment mecnica.En la coneguda metfora del vaixell (que ja va proposar Plat), cada membre de latripulaci t assignada la seva feina i si no la fa el vaixell senzillament sesfondra. Peraix al 5 del text dir que un cert mecanisme s necessari per a molts afers queafecten linters de la comunitat, malgrat que lobedincia exigible suposiinnegablement una unanimitat artificial perqu all hum no s mecnic.

A un altre nivell se situa, per, ls pblic de la ra en tant que hom lempra com aindividu racional i com a expert. s pblic seria un sinnim de llibertat dexpressi.s aquest el sentit de lexemple que proposa Kant sobre el tema del pagament delsimpostos: shan de pagar, cosa que no signifiqui que no es pugui criticar la seva

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

10/11

www.alcoberro.info

10

quantia, el seu mal s o la seva inoportunitat. En altres paraules: que una llei siguisagrada i calgui complir-la, no la converteix en irreformable. Al contrari com es diu al 6 seria un crim contra la natura humana obligar les generacions futures a acceptar

les lleis actuals i no atorgar-los el dret a gaudir de millors lleis, ms racionals.

8/6/2019 14kantQU S LA ILLUSTRACI

11/11

www.alcoberro.info

11

8.- A manera de conclusi: el pblic com a destinatari de la Illustraci

s important assenyalar que en Kant el mot pblic no sidentifica amb ciutad,

sin que en formen part tots els ssers racionals i duna manera especfica, ms enconcret, el pblic sidentifica amb el mn dels lectors que surt esmentat al 5. simportant destacar que la caracterstica dels illustrats s la de llegir (per comptes delimitar-se a creure o a tenir experincies no sotmeses a crtica). El tema kanti delideal cosmopolita que susar com a argument de la Pau perptua, tindr ms aveure amb aquest grup de lectors que amb el pur recompte estadstic dels humans.

Sembla possible defensar que la resposta a la qesti sobre la Illustraci cal buscar-lano tant en la humanitat com en el pblic. El pblic no s un pur nombre, o la puramassa dels qui es deixen manipular pels tutors, sin el conjunt dels homes instruts:no s un concepte democrtic (la pura suma de vots), sin republic (els individusvirtuosos). La dignitat de lhome (seguint Rousseau) no prov dels seus coneixements-que noms alguns humans posseeixen-, sin de la seva capacitat moral. Per la

illustraci no noms demana noms capacitat moral sin coneixement o capacitatintellectual que demana virtut i lectura. Si la democrcia no tingus present la virtutrepublicana seria tan sols un despotisme de la majoria; i de la mateixa manera el votnoms t sentit si els qui voten tenen present linters general amb coneixement decausa. El republicanisme no consisteix en laplicaci duna llei distributiva puramentaritmtica, sin en la defensa de linters del poble. Qui pertany al pblic no ho fa entant que part duna mquina (s a dir: de manera impersonal), sin com a membredun cos com sencer i dhuc de la societat cosmopolita ( 5). I aix podem dir que laIllustraci s el procs de creixement de la conscincia republicana. Hi haur, doncs,Illustraci en la mesura que el pblic no permeti que els tutors usurpin la seva veu. Enaquesta feina estem, encara avui.

NOTA: En la lectura del text que proposa aquest document hem prescindit delanlisi ms aprofundida dun tema significatiu: el del paper de la religi en laillustraci i especficament el sentit de la llibertat religiosa en relaci a lallibertat de pensament en general. La ra s que largumentaci kantiana msfcil de seguir sobre el tema religis es troba en una obra posterior: LARELIGI EN ELS LMITS DE LA SIMPLE RA (1793) a la qual ens haurem deremetre. De tota manera insistir en el tema religis no hauria afectatlargumentaci general i ens obligaria a allargar-nos innecessriament. Ens

sembla possible argumentar que, tot i que el paper de la religi sigui msque un exemple a linterior de larticle, lobjecte que Kant es propos al QUS LA ILLUSTRACI? no s la significaci de la religi en la societat, sin lallibertat de pensament i les condicions que la fan possible. [R.A.]