Anàlisi sociològica i polítiques de joventut

Pau Serracant

Curs de formació bàsica per a professionals de joventut

La joventut i el seu context social

• El concepte de joventut.

• La transformació del context social...

• ... el seu impacte sobre les trajectòries juvenils...

• ... i la seva plasmació a nivell europeu.

Esquema de la sessió

• Societats antigues i tradicionals. Oralitat:

• Societats industrials. Lectura:

- Culturalisme: l’exercici del privilegi.

- Materialisme: formació - del treball fabril als analistes simbòlics

• Societats postindustrials. Audiovisuals:

Invenció, Història i Geografia de la joventut

Construcció

Difuminació

¿?

La joventut, com l’amor...

1. El concepte de joventut (I).La invenció de la joventut i l‘accés a la informació.

• Condició biològica (biologia).

• Condició psicològica (psicologia).

• Grup d’edat / cohort (demografia).

• Generació (història).

• Part del cicle vital (sociologia).

• Grup cultural (antropologia).

La joventut com a...

1. El concepte de joventut (II).Les perspectives sobre la joventut.

• Mediàtic. Alarmisme i sensacionalisme. Negativitat. Moralisme.

• Popular.

• Polítiques públiques.

• Acadèmic. L’efecte microscopi.

1. El concepte de joventut (III).L‘estereotip juvenil.

El cercle viciós de la imatge pública dels jovesEl punt de vista...:

La intervenció amb joves i altres col·lectius – semblances:

Recursos / Recerca / Debat i transferibilitat

Implícites

1. El concepte de joventut (IV).Un mapa de les polítiques de joventut.

Nuclears

Perifèriques

Explícites

Etapa - afirmatives vs Transició - transicionals

La integralitat

Educativa

Laboral

Domiciliar

Familiar

4. T

rans

icio

ns ju

veni

ls

Classe

Gènere

Territori

Ètnia

Mercat

Estat

Família

2. Fonts del benestar

INFÀNCIA ADULTESA VELLESA

3. Variables de desigualtat

2. La transformació del context social (I).L’etapa juvenil en el context de la globalització.

Cicle de vida

1. Globalització / PF

JOVENTUT

2. La transformació del context social (II). Alguns elements d’impacte sobre les transicions juvenils.

• Educació: entre el fracàs escolar (model ecònòmic) i la sobrequalificació (precarització).

• Treball: model econòmic i polarització del MdT.

• Habitatge: model econòmic i feblesa pol. públiques.

• Família: nous patrons culturals i feblesa pol. públiques.

Canvis en les trajectòries juvenils

3. Els canvis en les trajectòries juvenils (I). Allargament.

• Preteens: l’accés a la informació... i d’altres misteris.

• Adultescència, síndrome de Peter Pan...: For ever young?

Tres hipòtesis explicatives (complementàries):

• Efecte edat

• Efecte context

• Efecte generació

El límit de les polítiques de joventut i la perspectiva del cicle de vida.

Adaptació de les polítiques de joventut a les noves casuístiques de les trajectòries juvenils actuals.

3. Els canvis en les trajectòries juvenils (III). Reversibilitat i trencament de la linealitat.

• L’emergència de nous patrons.

• Una valoració ambivalent.

• [L’escepticisme teòrico-metodològic].

Adaptació de les polítiques de joventut als diferents perfils i necessitats.

3. Els canvis en les trajectòries juvenils (IV). Diversificació.

• La conseqüència dels canvis anteriors...

• ... i del procés migratori.

Estat

FamíliaMercat

Transicions

4. Els models del benestar juvenil (I).Un mapa conceptual.

4. Els models del benestar juvenil (II).Un quadre comparatiu.

Dualització sistema educatiu català

Model dual alemanyAjuts a mares solteres

Sistema danès de beques

Exemple

“Esperar-se”“Situar-se”“Adults a qualsevol preu”

“Quedar-se: inimaginable”

Imaginari juvenil

Reproducció de les desigualtats

Reproducció de les desigualtats

PolaritzacióIgualtat d’oportunitats

Impacte en la població juvenil

FamíliaEquilibriMercatEstat (i mercat)Agent bàsic en la provisió de benestar

Afirmatiu Del discurs a la pràctica

TransicióReinserció i prevenció

EmancipatoriModel de polítiques de joventut

Corporativista (feble) Priorització gent gran

Corporativista (fort)Assistencialista Tradició T. social

Universalista Desmercantilització

Model de polítiques públiques

Recurs / ProblemaGrup vulnerableProblemaRecursConcepció de la joventut

FamilistaConservadorLiberalSocialdemò-crata

5. Algunes reflexions finals.

• Joventut com a model, joves rebutjats.

• La construcció social de les joventuts:

- Individualització i classe social: la fal·làcia epistemològica de la modernitat avançada.

- La vigència de les altres variables de desigualtat i la tendència a la polarització.

• L’emancipació dels joves actuals, i la dels seus fills.

• Els equilibris en l’ecosistema juvenil- presentisme?

• Desigualtats, joventut i polítiques públiques: la importància d’incidir en el col·lectiu juvenil.

Moltes gràcies

pserracant@gencat.cat

Annex 1 (a). Psicologia i joventut.Diferents concepcions (històriques) de l‘adolescència/joventut.

Personalitat adulta: maduresa emocional + formes de pensament dominant en cada societat.

• Període de moratòria (Erikson, 1959).

• Període en què ja no s’és nen però encara no adult (Allerbeck, 1979).

• Estat pre-moral i pre-legal (Kaplan, 1975).

• La posició marginal (Lewin, 1973).

• Canvis físics, bioquímics i psicològics que acompanyen el període de transició entre la “infància” i la “vida adulta” (Kaplan, 1984).

Annex 1 (b). Psicologia i joventut. Joventut, identitat i conflicte.

La joventut com a fase de definició de la identitat

• D’un context familiar segur (?) a un espai públic hostil.

• L’adquisició de la identitat: “jo” en relació als “altres”:

- Joves vs adults. Les dificultats de la proximitat institucional.

- Joves vs joves (Annex 1 (c)). El conflicte com a inherent?

- Joves vs temps. La inevitable integració?

Annex 1 (c). Psicologia i joventut. Música i identitats relacionals.

Pop

Rock

Heavy

Flamenc

Reaggeton

Rock català

Màkina

House

Bangrah

Hip hop

Ska

Annex 2. Història i joventut. La joventut i el ball generacional.

• Exemples: Generació del 98 / X / @

• Concepte.

• Perspectiva històrica:

- De l’estabilitat en les societats tradicionals...

- ... al canvi en les societat contemporànies:

la teoria del reemplaçament generacional.

• El conflicte: (hormones, identitats i també) cosmovisions.

Annex 3. Sociologia i joventut. La joventut com a part del cicle vital.

Transicions juvenils

Educació

Treball

Habitatge

Família

INFÀNCIA JOVENTUT ADULTESA VELLESAADOLESCÈNCIA

Cicle de vida

Cada cultura defineix de manera diferent el que és la infantesa, adultesa, etc. (els rols assignats als individus que estan en cada fase) i per tant les relacions entre cada grup.

Annex 4 (a). Un canvi de model social.Algunes aporacions acadèmiques rellevants.

Si el río suena... La batalla per etiquetar una nova realitat

• Societat informacional - Castells. • Postmodernitat - Lyotard, Baudrillard.

• Societats Industrials Avançades - Giddens.

• Societat del Risc - Beck.

• Societat Líquida - Bauman.

• Globalització - VVAA.

• Postfordisme - VVAA.

GlobalitzacióAlgunes dimensions d‘un concepte polièdric

• Internacionalització de l’economia.

• Desregulació i privatització. Intensificació de la competència.

• Interconnexió i accés a la informació.

• Creixement de la importància del(s) mercat(s).

Annex 4 (b). Un canvi de model social.Globalització.

Mills i Blossfeld, a Simó

Annex 5. Desregulació del MdT.

Pre-fordisme Fordisme Post-fordisme

Industrialització Terciarització

Creixement i estabilitat

Creació EdB Regulació

Crisis cícliquesAfebliment EdBDesregulació

27,8%

28,3%

27,6%27,5%

27,3%27,2%

26,6%

26,8%

27,0%

27,2%

27,4%

27,6%

27,8%

28,0%

28,2%

28,4%

1992 1995 1998 2001 2004 2005

Evolució de la despesa social (% sobre el PIB). Unió Europea.

Font: Eurostat

Annex 6 (a). Reducció de l’Estat del Benestar.Del qüestionament ideològic als recursos disponbiles.

20,8

27,2

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0

Espanya

Unió Europea (27)

Despesa social sobre el PIB (%). 2005.

Font: Eurostat

Annex 6 (b). Reducció de l’Estat del Benestar.Catalunya i Espanya en el context europeu.

Annex 7 (a). Variables de desigualtat.Classe social (I).

Pre-fordisme Fordisme Post-fordisme

Industrialització Terciarització

Estabilitat CreixementRegulació

Creació EdB

Crisis Desregulació

Afebliment EdB

Disminució desigualtats

Polarització

Annex 7 (b). Variables de desigualtat.Classe social (II).

• Extensió del risc / incertesa. Viure al dia: un retorn a la normalitat?

• La brasilenyització d’Occident? El nomadisme com a norma.

• L’aturada de l’ascensor social? - Mobilitat intrageneracional. Mobilitat de curt recorregut.

- Mobilitat intergeneracional. Un desclassament generacional?

- Posició d’origen… i de destinació?

• A què ve el debat, doncs? - Individualització de les subjectivitats. L’exemple del vot.

- Construcció activa i reflexiva de la trajectòria. Preuniversitaris vs Precaris.

La desaparició de la classe social (?)

• Una incorporació massiva al MdT. Realització personal i doble ingrés.

• Una major inversió formativa. Futur en femení?

• La pervivència dels rols en el treball domèstic.

• Violència de gènere: un indicador de canvi?

Annex 8. Variables de desigualtat.Gènere.

Canvis i continuïtats en les relacions de gènere

Annex 9. Variables de desigualtat.Territori.

• Territori i oportunitats. L’exemple del mapa del fracàs escolar.

• Capital global, treball local. La resistència a la mobilitat en un model de benestar familista.

• El retorn de les ciutats-estat? El repte de BCN.

A pesar de la banda ampla...

Annex 10. Variables de desigualtat.Ètnia / origen geogràfic.

La multiculturalitat ja és aquí

• El treball no és tan local...

• Els (sorprenents?) perfils de la immigració.

• L’efecte crida: una demanda real (model econòmic)...

• ... que frustra expectatives (irreals).

• Jove i immigrat: una transició doble, i contradictòria.

• El cas català: un impacte no esperat. Projeccions demogràfiques i planificació de serveis.

Annex 11. Estats del benestar.El model comparat clàssic.

ÀREA SUBÀREA

TIPUS D’ESTAT DEL BENESTARNòrdic

(socialdemòcrata) Anglosaxó

(liberal)Continental

(conservador)Mediterrani(familista)

Laboral

Regulació del mercat de treball

Mitjana Baixa Alta Baixa

Taxa de cobertura de la negociació col·lectiva

Alta Alta Molt alta Alta

Centralització de la negociació col·lectiva

Alta Baixa Mitja Baixa

Densitat sindical Alta Alta Mitjana Baixa

Sistema de protecció social*

Nivell de desmercantilització

Alt Baix Mitjà Baix

Estructura de finançament

Impositiva Impositiva Contributiva Contributiva

Principi de cobertura Universal Selectiu Selectiu Selectiu

Criteri d’accés Ciutadania NecessitatInserció laboral

Inserció laboral

Impacte social

Estructura final de rendes

Desigualtat baixaDesigualtat

mitjanaDesigualtat

mitjanaDesigualtat

alta

Principi estratificador Igualador Dualitzador Reproductor Reproductor

* Protecció social: atur, pensions, incapacitat i baixa per malaltia, principalment.