Projecte curricular Javerìm

PROJECTECURRICULAR

1. Currículum de Religió i moral Catòlica (CEE). Bases per a la programació.

2. Projecte Javerim. Segon Cicle (3r i 4t d’Educació Primària).

3. Materials del projecte.4. Seqüenciació d’objectius, continguts i unitats per cicles.

1

Projecte curricular Javerìm

Projecte curricular Javerìm Segon cicle Web Projecte Javerìm:

www.javerim.es

Autores: Carlos Alda GálvezNieves Ferrández RodríguezJesús Olóriz CortésMaría Olóriz SanjuánJavier Revilla Aybar

Dirección editorial: Octavio Figueredo / Pedro M. GarcíaCoordinación editorial: Juan Antonio López

Maquetación: Susana Rosendo CrespoRevisión: Dulce M» Toledo / Almudena Ligero

Diseño de portada e interior: Mónica Fernández SantamaríaIlustraciones: Jesús López Pastor

APROBADO POR LA COMISIÓN EPISCOPALDE ENSEÑANZA Y CATEQUESIS EL 15 DE MARZO DE 2012

© SAN PABLO 2012 (Protasio Gómez, 11-15. 28027 Madrid)Tel. 917 425 113 - Fax 917 425 723

E-mail: secretaria.edit@sanpablo.es / www.sanpablo.es© Carlos Alda, Nieves Ferrández, Jesús Olóriz, María Olóriz, Javier Revilla, 2011

Distribución: SAN PABLO. División ComercialResina, 1. 28021 Madrid * Tel. 917 987 375 - Fax 915 052 050

E-mail: ventas@sanpablo.es

I

2

Projecte curricular Javerìm

ÍNDEX PROJECTE CURRICULAR JAVERÌM

1 . CURRÍCULUM De l’ÀREA DE RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA (CEE). BASES PER A LA PROGRAMACIÓ.(P. 4)

2. PROJECTE JAVERÌMSEGON CICLE(P. 13)

3. MATERIALS DEL PROJECTE(P. 19)

4.SECUENCIACIÓN D’UNITATS, OBJECTIUS, CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I COMPETÈNCIES BÀSIQUES(P. 22)

1.1. Introducció.(P. 4)

2.1. Finalitat de l’ensenyança de la Religió catòlica.(P. 13)

3.1. Llibre de l’alumne.(P. 19)

4.1. Objectius generals del projecte.(P. 22)

1.2. Contribució de l’àrea de Religió i moral catòlica a l’adquisició de les competències bàsiques. (P. 5)

2.2. Principis pedagògics.(P. 13)

3.2. Guia didàctica, solucionari i recursos.(P. 20)3.2.1. Cd amb cançons

(p. 20).

4.2. Unitats del Segon Cicle. (P. 23)

1.3. Objectius de l’EducacióPrimària.(P. 11)

2.3. Contribució del Projecte Javerìm al desenvolupament de les competències bàsiques. (P. 14)

3.3. Web Projecte Javerim

(PÁG. 20).

4.3. Objectius del Segon Cicle.(P. 24)

1.4. Continguts del Segon Cicle.(P. 11)

2.4. Procés de ensenyança-aprenentatge.(P. 17)

3.4. Carpeta de recursos. (P. 20)3.4.1. Quaderns de re-cursos (P. 20). 3.4.2. Lectura d’imatges (P. 21). 3.4.3. Murals (P. 21).

4.4. Continguts.(P. 25)

1.5. Criteris d’avaluació del Segon Cicle(P. 11)

2.5. Atenció a la diversitat. (P. 17)

4.5. Criteris d’avaluació. (P. 26)

4.6. Competències bàsiques(PÁG. 27)4.7. Seqüenciació de continguts per unitats del Segon Cicle. (P. 27)

1. CURRÍCULUM De l’ÀREA DE RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA (CEE).

3

Projecte curricular Javerìm

1.1. Introducció

La Llei Orgànica de l’Educació, 2/2006 de 3 de maig, té en compte en la Disposició Addicional Segona el dret dels pares a la formació religiosa i moral dels seus fills, segons les seues conviccions, establint que l’ensenyança de la Religió s’inclourà com a àrea o matèria en els nivells educatius que corresponga. Els Decrets d’Ensenyances Mínimes desenvolupen la dita Disposició Addicional Segona quant a la seua presència curricular i condicions acadèmiques; així mateix, correspon a la jerarquia eclesiàstica determinar el currículum propi de l’ensenyança religiosa catòlica.

En este marc, l’ensenyança de la Religió i moral catòlica es presenta com a opció lliure per als alumnes i obligatòria per als centres.

L’ensenyançareligiosa contribuïx a la qualitat de l’educació que preconitza la LOE des de la proposta i desenvolupament d’uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l’alumne, facilitant-li una proposta de sentit últim per a la seua vida i il·luminant el fonament d’aquells valors comuns que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.

No podria existir una formació integral i, per tant, una educació de qualitat, si no es desenvoluparen totes les capacitats inherents al ser humà, entre les quals es troba constitutivament la capacitat transcendent. Esta capacitat bàsica de l’individu adquirix el seu autèntic compliment en la busca del sentit últim de la vida. Arrelada en el fons del ser, l’alumne va descobrint-la –tenint en compte els nivells d’aprenentatge propis de cada edat– en els símbols i signes del seu entorn, en el progrés i humanització del propi ser humà, en el llenguatge narratiu de la Bíblia, en els models cristians d’identificació i, particularment, en la persona de Jesucrist i la seua presència en la comunitat cristiana.

La formació religiosa i moral catòlica compta amb una llarga tradició en el sistema educatiu espanyol i, responent a raons profundes de la institució escolar i a drets humans reconeguts per la Constitució espanyola, està garantida actualment per l’Acord subscrit entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyança i Assumptes Culturals, firmat el 3 de gener de 1979,

4

Projecte curricular Javerìm

en el qual s’establixen els principis que fan possible les garanties constitucionals.

El currículum de l’ensenyança de la Religió catòlica és una síntesi bàsica i global del missatge cristià, adequada a l’edat de l’alumne, a les exigències epistemològiques de la matèria, a les expressions culturals de l’entorn i a les demandes didàctiques del sistema educatiu. Junt amb les altres opcions de l’àrea de Religió, s’emmarca en un context històric i social, inclou part del gran patrimoni cultural i artístic que emana de la fe catòlica i d’altres confessions, i possibilita l’anàlisi comparat dels continguts i línies bàsiques de les grans religions vigents. Amb tot, l’ensenyança religiosa catòlica es desenvolupa especialment en quatre grans dimensions:

La dimensió cultural i històrica està present en l’ensenyança religiosa, atés que el patrimoni cultural, històric i antropologicoaxiològic que gran part de les societats reben del passat està vertebrat per continguts religiosos. En este sentit, la Religió catòlica ha donat els seus fruits en l’art, en els sistemes de significació moral, en la creació popular i en l’acció social. Per això, el currículum de l’opció confessional catòlica ensenya la incidència que el cristianisme –en els seus continguts doctrinals i les seues formes històriques– ha tingut i té en la cultura espanyola i europea.

La dimensió humanizadora de l’opció catòlica constituïx una aportació eficaç en la maduració de la personalitat integral de l’alumne, arrelant els mateixos objectius del sistema educatiu en un nucli referencial d’idees, valors i creences que permeten a l’alumne donar resposta als seus interrogants més radicals, fent al seu torn possible la formació d’hòmens i dones conscients, crítics, lliures i creadors. La formació religiosa catòlica aporta d’esta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana. Es tracta d’afrontar les grans preguntes que l’alumne es planteja i ajudar-li a trobar les respostes que podrà assumir com a opció lliure i personal. És finalitat de l’escola que els alumnes aconseguisquen el seu desenvolupament personal; la qual cosa no és possible sense una convenient fonamentació i orientació cap a un significat últim i global de l’existència.

La dimensió eticomoral explicita les exigències morals que comporta el

5

Projecte curricular Javerìm

missatge cristià. En la Religió catòlica s’oferix una determinada manera de veure la vida, en la base de la qual es troba un concepte d’home, un nucli referencial d’idees i creences, i la proposta d’una escala de principis i valors. L’ensenyança religiosa catòlica exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts capaces d’educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne, amb vista a fer possible la maduració en la responsabilitat, l’exercici de la solidaritat i de la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist.L’opcióreligiosa catòlica es presenta en l’àmbit escolar, en la seua estructura epistemològica o disciplinar, amb el caràcter científic amb què, en la cultura universitària, s’aborden les ciències de la religió i la teologia. Els seus continguts són sabers amb una fonamentació i una metodologia científica pròpia, implantats amb rigor i tradició en els Estats del nostre entorn cultural. El seu estatut epistemològic original entra en l’àmbit educatiu en confrontació i diàleg amb aquells altres tipus de sabers i racionalitat que operen en l’escola.

1.2. Contribució de l’àrea de Religió i moral catòlica a l’adquisició de les competències bàsiques

L’ensenyançade la Religió catòlica en l’escola s’até a la finalitat pròpia d’esta, que és la formació plena de l’alumne per mitjà dels sistemes propis d’aprenentatge que es concreten en el currículum i el seu desenvolupament. Contribuïx a la qualitat de l’educació des de la proposta i desenvolupament d’uns coneixements, valors i actituds que conformen el seu propi currículum. Ho fa desenvolupant especialment la capacitat transcendent de l’alumne, facilitant-li una proposta del sentit últim per a la seua vida i il·luminant el fonament d’aquells valors comuns i propis d’esta ensenyança que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.

Les propostes de l’ensenyança religiosa catòlica constituïxen en si mateixes una cosmovisió del món, de la vida i del ser que fan possible la formació integral. Tot això es realitza per mitjà de la presentació sistemàtica, orgànica i científica del missatge, vida i persona de Jesucrist, present en la seua Església, avalada per la Tradició i el Magisteri de l’Església, transmesa a través de l’acció educativa del professor amb la seua preparació cientificotècnica i el seu testimoni cristià.

Al seu torn, les aportacions d’esta ensenyança fan possible, com a oferta lliure, una manera de ser i de viure en el món, de tal manera que els

6

Projecte curricular Javerìm

principis, valors i actituds que generen els elements bàsics del cristianisme ajuden a l’alumne a situar-se lúcidament davant de la tradició cultural i, per tant, a inserir-se críticament en la societat.

Amb tot, les competències bàsiques, com són les interpersonals, interculturals, socials i cíviques i la comunicació lingüística adquirixen en esta àrea elements bàsics per a la seua adquisició al llarg de l’ensenyança obligatòria.

Pel que fa a l’Educació Primària –etapa en què el xiquet comença a tindre consciència reflectix de les seues pròpies accions percebent-se cada vegada més com a individu–, l’alumne s’enfronta per primera vegada a la urgent necessitat de realitzar el descobriment de la seua pròpia identitat. Este procés està molt condicionat pels models culturals que els adults encarnen, models que influïxen en la vida quotidiana dels xiquets, en els seus jocs i en les seues accions creatives.

Precisament una de les funcions de l’ensenyança escolar catòlica en esta etapa és la presentació dels models cristians d’identificació. Estos es troben en les figures bíbliques més destacades de la història de la salvació, en les accions i vivències de la comunitat cristiana i sobretot en la persona, vida i paraula de Jesucrist.

La seua inseguretat, pròpia d’una edat primerenca, està demandant models de vida autèntics en el procés de maduració de la seua personalitat. L’ensenyança religiosa catòlica insistirà en la proposta explícita de la persona de Jesucrist, els principis que d’Ell dimanen, els valors que genera i les actituds que brollen a fi que els alumnes reflexionen seriosament sobre la conducta personal i social.

Això exigix una informació sòlida sobre el fet religiós i, en concret, quant a esta assignatura competix, una exhaustiva presentació del fet religiós conformat en la Religió catòlica.

La formació religiosa es desenvolupa en l’escola en un diàleg autèntic amb la realitat cultural, informant sobre la relació i influx mutu entre la cultura occidental i el fet religiós cristià; jutjant i criticant eixa cultura –composta per idees, principis, valors, formes de vida– a la llum de l’Evangeli, que en la seua perenne actualitat il·lumina el fons del ser humà i projecta una lliure i crítica postura davant de la cultura emergent.

Si bé l’ensenyança religiosa està present i ajuda a la conformació de les competències fixades en els Reials Decrets d’ensenyances mínimes, tenint en compte que les competències bàsiques són aquelles que sustenten la

7

Projecte curricular Javerìm

realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa, algunes d’elles tenen una especial relació amb l’acció educativa de la Religió catòlica, i inclús podria afirmar-se que altres, si es prescindix de la realitat religiosa, no tindrien elements importants per a la seua adquisició i desenvolupament. Entre altres proposem les següents:

1. Competència en comunicació lingüísticaL’ensenyançareligiosa catòlica aporta elements bàsics quant a l’èxit de la competència en comunicació lingüística, perquè se servix del llenguatge acadèmic d’aquellsllenguatges que conformen la cultura que es transmet en l’àrea de religió, així com dels llenguatges de la pròpia ensenyança religiosa.

El diàleg de la fe amb la cultura contribuïx a la competència en comunicació lingüística, en la mesura que exigix exercitar-se en l’escolta de la paraula de Déu, l’exposició dels seus continguts i la seua aplicació a la cultura i a les distintes formes de vida social, així com a l’argumentació adequada a esta edat i sempre present en l’ensenyança religiosa.

D’altra banda, és propi de l’ensenyança religiosa catòlica la utilització dels diversos modes de comunicació que l’acció de Déu sobre l’home ha utilitzat. La seua revelació és rica en distints llenguatges. Així, el llenguatge bíblic i la seua riquesa d’expressió i simbologia, el llenguatge doctrinal i la seua precisió conceptual, analítica i argumental, el llenguatge litúrgic i la seua proximitat al llenguatge dels símbols del poble cristià, el llenguatge, en fi, testimonial que fa possible la transmissió vital del que creu. Tot això és imprescindible per a la comprensió del llenguatge en totes les llengües de la cultura occidental. L’ensenyança religiosa fa possible una verdadera comunicació lingüística, a l’utilitzar els distints llenguatges en la seua expressió verbal o escrita, explícits i implícits en fonts diverses. Finalment, l’anàlisi de fets socials que es presenten en la classe de Religió, com a elements motivadors de la realitat evangèlica, possibiliten l’enriquiment del vocabulari.

2. Competència social i cívica

En relació amb la competència social i cívica, en ella s’integren elements essencials per a la humanització, personals, interpersonals i interculturals i arrepleguen totes les formes de comportament que preparen les persones

8

Projecte curricular Javerìm

per a participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. L’ensenyança religiosa catòlica exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts que contribuïxen a educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne, amb vista a fer possible la maduració en la coresponsabilitat, l’exercici de la solidaritat, la cooperació, la llibertat, la justícia i la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist.

Es tracta del ser personal en coherència amb les conviccions pròpies lliurement assumides; és a dir, aprendre a ser motivant i recreant el verdaderament humà en la formació plena de l’alumne. En este sentit, el desenvolupament del ser sencer de l’home, de les capacitats de la seua ment i del seu cor, de les potencialitats que li configuren i que desborden les expectatives purament materials i funcionals, fonamenten i donen sentit a l’acció social i cívica de l’alumne. L’ensenyança religiosa en esta comesa incidix substancialment en el descobriment i desenvolupament de la verdadera humanització, capaç de fer-li competent en l’acció social.

Amb això estem fonamentant un dels valors bàsics: la seua dignitat com ser humà, com a fill de Déu. L’alumne necessita, ja en estes edats, especialment motivacions per a amar, per a construir la personalitat més humana, per a il·lusionar-se en projectes de vida altruista i desinteressada. El testimoni d’hòmens i dones sants en tota la història constituïx un referent continu per a l’autoassimilació dels valors més genuïnament cristians. D’esta manera l’ensenyança religiosa educa en la iniciativa personal i autònoma dels alumnes pel bé i la veritat.

En conseqüència, es contribuïx directament a la dimensió moral de la persona afavorint que els alumnes i les alumnes reconeguen l’arrel del seu propi ser i els seus mateixos comportaments. Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuda en conseqüència a afrontar les situacions de conflicte per mitjà del diàleg, el perdó i la misericòrdia, valors genuïnament cristians.

En el fons del ser cristià sorgix el gran valor de la fraternitat universal. D’ací que les mínimes exigències ètiques de convivència, participació, coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia estiguen fonamentades i siguen conseqüències de la fe cristiana. Els valors del respecte, cooperació, solidaritat, justícia, no-violència, compromís i participació tenen la seua fonamentació i referències cristianes en la filiació per l’amor de Déu, l’amor, la fraternitat, la justícia, la misericòrdia, el perdó, la

9

Projecte curricular Javerìm

donació de si mateix, l’entrega total a favor dels pobres.

3. Competència cultural i artística

La contribució a la competència cultural i artística es relaciona amb els seus aspectes de coneixement i valoració de tota l’expressió artística, plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i formes de vida impregnats de cristianisme des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L’alumne no sols coneixerà, sinó que podrà comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en la seua expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial.

La cultura i la història europea occidental, i la pròpia història i cultura espanyola, no poden ser compreses i assumides si es prescindix del fet religiós present sempre en la història cultural dels pobles. És conegut per tots que la maduració de la personalitat humana es realitza dins de la tradició cultural on creix i se sustenta. Esta maduració es realitza en un món cada vegada més complex i de major contrast cultural i de presència, respecte i diàleg de cultures.

La religió i moral catòlica presenta l’esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura, incorporant orgànicament el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers. Amb això l’alumne adquirix una valoració crítica de la cultura a la llum de l’Evangeli, motivant al mateix temps l’estima de la pròpia cultura i l’estima adequada d’altres tradicions culturals i religioses. En el currículum de Religió catòlica estan presents també els elements essencials que definixen les altres grans religions.

L’ensenyançareligiosa catòlica no sols aporta a la competència cultural i artística uns coneixements de l’art i la cultura amb referència religiosa i unes destreses, sinó també el sentit i profunditat de la seua presència, que remet a una manera concreta de veure la vida d’expressar-lai de viure des de l’aportació cristiana a la cultura. Amb això contribuïx també a la conservació i valoració del patrimoni cultural.

4. Competència d’aprendre a aprendre

La Religió catòlica contribuïx igualment al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, fomentant les capacitats a través de

1

Projecte curricular Javerìm

l’educació, l’impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i opinió.

Així mateix, l’ensenyança religiosa ajuda als alumnes a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resposta a la voluntat de Déu que el ser humà col·labore activament i lliurement amb el pla per Ell establit. Per això, aprendre a aprendre comporta no sols una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, sinó un marc de referència acceptat voluntàriament segons les seues conviccions, que ha de ser cresol en la busca de la veritat i del bé.

5. Competència d’autonomia i iniciativa personal

Quant a l’autonomia i iniciativa personal, l’ensenyança religiosa catòlica s’impartix en el camp específic de l’escola, l’objectiu irrenunciable, que del qual és formar la persona des de dins, alliberar-la de tot el que li impedix viure lliurement, comporta la seua efectiva referència a una determinada visió de l’home i al seu sentit últim, per a afirmar-ho, negar-ho o prescindir d’ell.

És finalitat fonamental del quefer de l’escola que els alumnes descobrisquen la seua identitat personal, però açò no serà possible sense una obertura al significat últim i global de la seua existència humana. L’autonomia i iniciativa personal no podrà realitzar-se en l’alumne si no comença ja a ensinistrar-se en el coneixement de si mateix, en el seu ser més profund, en les seues potencialitats, en la seua dignitat i en el seu sentit. La formació religiosa catòlica aporta d’esta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana.

L’ensenyançareligiosa catòlica no es reduïx a una ensenyança de valors; es dirigix a la persona concreta en les seues arrels, en les seues possibilitats humanes d’acció i de servici i, sobretot, es dirigix al ser humà en la seua finalitat transcendent. Tot això comporta l’oferiment de l’Evangeli de salvació de Jesucrist, perquè, una vegada conegut, sorgisca la humanitat nova feta d’hòmens nous conforme al designi de Déu. Per això l’ensenyança ha de proposar a Jesucrist com a camí que ens conduïx a la veritat i a la vida i ha de fer-se des de la convicció profunda que procedix de l’Església que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist i, en conseqüència, per mitjà de la forma pròpia i més coherent de transmetre eixa fe de l’Església: el testimoni.

En la contribució al desenvolupament personal de l’alumne, la religió és

1

Projecte curricular Javerìm

generadora de valors i d’integració social. La religió col·labora en esta competència entregant a l’alumne les virtualitats necessàries per a crear les disposicions i actituds que afavorixen la inserció social. L’autonomia de l’individu cristià ve precisament afavorida per l’obertura a una visió totalitzant del món i de la realitat, una cosmovisió que fa possible la formació integral de l’alumne enfront de visions parcials i determinants de la pròpia llibertat.

Des dels procediments de l’àrea s’afavorix esta competència bàsica desenvolupant iniciatives i s’atén especialment que els alumnes i les alumnes construïsquen un juí moral basat en els principis, valors i actituds que genera el mateix Evangeli.

6. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

La Religió catòlica contribuïx al desenvolupament de la competència en el coneixement i interacció amb el món físic a través de la doctrina social de l’Església, il·luminant les respostes i les solucions als problemes que sorgixen en la interacció del ser humà amb el medi físic i amb si mateix. També contribuïx a la valoració ètica de l’ús de la ciència i de la tecnologia.

Al seu torn recolza i dóna sentit a les habilitats i destreses relacionades amb l’ecologia que s’adquirixen des d’esta competència. El cristià entén la naturalesa com a creació de Déu, per la qual cosa la valora, la cuida i fomenta.

Totes les aportacions a les distintes competències poden ser agrupades i definides quant a l’aportació religiosa com un desenvolupament de la capacitat transcendent de la persona, és a dir, la seua aportació espiritual i religiosa. Això li capacita per a donar sentit a la seua vida. A este objecte, conformen la capacitat transcendent:L’oberturade la raó a la busca de la veritat en la superació de tot itinerari racional reductiu; la capacitat de deixar-nos confrontar i interpel·lar per la crida a la llibertat i a la felicitat verdadera l’interésen el diàleg de la fe i la raó, de la fe i la cultura; l’atenció a la capacitat innata per a dinamitzar la intel·ligència i cridar a la raó humana a la busca de « un poc més» dela, identitat pròpia del ser humà; la capacitat de ser i estar junt amb els altres des de la fraternitat, l’amor i la misericòrdia; l’ànsia d’infinit, l’anhel de Déu i la planificació del ser en la vida eterna.. són,. entre altres, objectius i elements fonamentals en el desenvolupament de les competències abans descrites.

1

Projecte curricular Javerìm

d’Acord amb les competències establides en l’esmentat Acord internacional i reconegudes en la Disposició Addicional Segona de la Llei Orgànica d’educació, 2/2006 de 3 de maig, correspon a la Conferència Episcopal Espanyola fixar el currículum de l’àrea de Religió i moral catòlica.

7. Competència espiritual cristianaL’espiritualitatcristiana és una espiritualitat revelada i encarnada en la persona de Jesús :la fidelitat a Son Pare Déu i l’entrega de la seua vida per la humanitat com a horitzó de plenitud.

El model cristià d’espiritualitat s’encarna en Jesús. Jesús viu des de dins l’experiència amorosa de Son Pare Déu i des de dins es relaciona activament i compassivament amb la humanitat sencera. Per això, motivar-los a la contemplació i el seguiment de la persona de Jesús contribuirà «a omplir» la seua capacitat de transcendència i per tant la seua formació integral per a transformar la societat tenint experiència dels valors que van impulsar la vida de Jesús.

8. Tractament de la informació i competència digital

En l’actualitat la realitat social requerix un desenvolupament i unes habilitats que són fonamentals en l’era digitalitzada que vivim, i que van des de l’accés a la informació fins a la transmissió en distints suports, incloent-hi la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

Respecte a la competència del «Tractament de la informació i competència digital», l’ensenyança religiosa aporta elements bàsics quant al seu desenvolupament i es relaciona amb els seus aspectes de coneixement i valoració de l’ús de mitjans, que oferixen una àmplia informació i que cal aprendre a discriminar.

L’ensenyançareligiosa catòlica es dirigix a la persona concreta en les seues possibilitats humanes d’acció, de servici i comunicació per a afavorir en cada un destreses i habilitats com :buscar, obtindre, processar, seleccionar,registrar, tractar i comunicar a través de la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ( TIC)com a mitjà de treball intel·lectual. També inclou la seua transformació en informació i coneixement amb l’adequada transmissió per mitjà d’un conjunt de recursos que van des de tècniques i llenguatges determinats (oral, imprés, audiovisual, digital o multimèdia) fins a l’ús dels recursos tecnològics disponibles i apropiats a cada edat per a

1

Projecte curricular Javerìm

resoldre problemes reals de manera eficient i poder mostrar-se amb les habilitats bàsiques i especialitzades com una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva en la valoració de la informació.

1.3. Objectius de l’Educació Primària

Al finalitzar l’Educació Primària es pretén que el/l’alumne/a siga capaç de:

1. Conéixer els aspectes bàsics de les religions ja desaparegudes relacionant-les amb el cristianisme.

2. Reconéixer els fundadors i alguns elements distintius de les grans religions vigents, en la seua resposta a les preguntes bàsiques sobre el sentit de la vida i el compromís dels creients.

3. Conéixer la Bíblia, la seua estructura i sentit, identificant alguns textos bàsics com a paraula de Déu.

4. Descobrir l’acció de Déu en la naturalesa i en la persona, com a fonament i font dels valors bàsics del ser humà.

5. Identificar alguns personatges fonamentals de la Història de la salvació i la seua resposta de fe, descobrint el valor central de la persona de Jesucrist i la resposta de fe de la Mare de Déu.

6. Valorar la novetat de l’amor de Déu, que ens salva del pecat i de la mort pel seu Fill Jesucrist i a través de la vida i l’acció salvífica de l’Església, Cos de Crist.

7. Identificar el significat d’alguns esdeveniments, formulacions, expressions i textos bàsics del missatge cristià, que faciliten la comprensió de la vida de l’Esperit Sant en el món i en l’Església.

8. Identificar l’Església en les seues manifestacions, conéixer la presència de Déu i la seua gràcia en els sagraments, i el servici eclesial prestat pels apòstols i els seus successors.

9. Comprendre i distingir el sentit sagrat, festiu, cultural i celebrativo de les festes i els seus ritus en les religions monoteistes, relacionant-les amb els aspectes cultuals i celebrativos de la litúrgia.

10. Analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que conformen el ser cristià, i aplicar-los a les distintes situacions de la vida.

11. Valorar que la fe cristiana implica assumir responsabilitats, conéixer i comprendre l’arrel i el sentit de l’acció i del compromís cristià, i mantindre una actitud de tolerància i respecte davant dels sistemes ètics de les distintes religions.

1

Projecte curricular Javerìm

12. Conéixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural, que es manifesta a través del llenguatge simbòlic i icònic de l’arquitectura, pintura, literatura, música i litúrgia, com a expressió de la fe catòlica i d’altres religions.

13. Descobrir que el destí etern de l’home comença ací com al senyor que sorgix de la victòria de Crist sobre la mort.

1

Projecte curricular Javerìm

1.4. Continguts del Segon Cicle

1. Déu és creador. El món i la vida com al senyor de Déu en la Bíblia. Algun relat sobre l’origen del món en l’antiguitat.

2.L’acciósalvadora de Déu a través dels patriarques i Moisés en el poble jueu. Sentit salvífico i compromís amb l’home en el Judaisme, Cristianisme i Islam.

3. La promesa de salvació que Déu fa a l’home es complix en la persona de Jesucrist, verdader Déu i verdader home.

4. Significat de la vida de Jesús quan entrega personal i compromís amb tots els hòmens.

5. El pecat de l’home com a ruptura amb Déu, amb els altres i amb si mateix.

6. El perdó de Déu i la seua misericòrdia. Els miracles de Jesús.

7. La victòria sobre el pecat i la mort. Jesucrist, el Messies, el Salvador, ha ressuscitat i viu per sempre.

8. La fe i el seguiment, resposta a Jesucrist. El manament de l’amor.9. El naixement de l’Església. L’Esperit Sant és qui dóna vida.

Manifestacions dels vincles interns que unixen als membres de l’Església.

10.L’Església, el Cos de Crist.

11. La salvació de Déu a través dels sagraments de l’Església. Els sagraments de la Iniciació i Reconciliació.

12.L’Eucaristia, origen i meta de la vida cristiana.

13. La Mare de Déu, Mare de l’Església. Sentit de les advocacions.

14. Comparació entre les principals expressions artístiques de les religions monoteistes. Identificació de la fe de l’autor i de la comunitat.

15. La vida que Déu dóna dura per sempre.

1.5. Criteris d’avaluació del Segon Cicle

1. Distingir els fundadors de les religions monoteistes, comparant-los entre si en els aspectes concernents a la seua relació amb Déu, el seu compromís amb l’home i la seua acció salvífica.

1

Projecte curricular Javerìm

2. Verificar l’acció salvadora de Déu a través dels personatges bíblics, i la seua plenitud en Jesucrist.

3. Reconéixer l’amor de Déu al crear-nos a la seua imatge i adoptar-nos com a fills.

4. Identificar alguns fets i paraules de Jesús que mostren l’amor de Déu a l’home.

5. Situar les accions salvíficas de Jesús en les referències bíbliques sobre els seus miracles, la seua mort i resurrecció.

6. Comprendre que el pecat trenca la relació amb Déu, que Jesucrist la restablix amb la seua mort i resurrecció, i que l’amor de Déu dura per sempre.

7. Explicar que la fe i les obres són respostes a l’amor de Déu, manifestat en Jesucrist.

8. Distingir i relacionar els sagraments de la Iniciació, la Reconciliació i l’Eucaristia.

9. Explicar la nova vida que sorgix pel Baptisme i s’alimenta en l’Eucaristia.

10. Saber descriure a l’Església com a Cos de Crist.

11. Raonar que qui unix als membres de l’Església és l’Esperit Sant.

12. Reconéixer en les distintes advocacions de María a la Mare de Déu i Mare nostra.

13. Aplicar a algunes obres artístiques i gestos litúrgics els continguts bàsics de la fe cristiana i d’altres religions.

14. Explicar el significat d’alguns textos evangèlics que facen referència a la vida eterna.

1

Projecte curricular Javerìm

2. PROJECTE JAVERÌM. SEGON CICLE

La llengua de Jesús va ser l’arameu. Amb ella es va comunicar amb la seua família, amb els seus amics, amb tots. Hi havia una paraula especialment volguda per a Jesús, «Javerìm», que vol dir AMICS. Ella serà l’ànima del nostre projecte, perquè volem que els alumnes que cursen Religió catòlica aprenguen a ser:

amics de Jesús;amics d’ells mateixos;

amics de tots iamics de la naturalesa.

Tot això per a acabar amb el patiment dels altres i per a aconseguir la felicitat d’un mateix i dels altres, per a, entre tots i amb l’ajuda de Jesús, fer un món nou.

2.1. Finalitat de l’ensenyança de la Religió catòlica

La Religió, com a àrea optativa, es proposa aconseguir les mateixes competències que les altres àrees, afegint el sentit cristià per a una educació integral del xiquet i contribuint a la qualitat de l’educació.

Desenvolupant especialment la seua capacitat transcendent, facilitant-li una proposta de sentit per a la seua vida i il·luminant el fonament d’aquells valors comuns que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.

2.2. Trets principals del nou model educatiu i principis pedagògics

TRETS

1. Les persones hem d’estar aprenent contínuament, per tant es pretendrà ensenyar a aprendre en la classe, en el centre educatiu, en la vida.

2. Cada alumne haurà de prendre consciència del seu protagonisme educatiu.

1

Projecte curricular Javerìm

3. Prendrà consciència així mateix de la importància d’un aprenentatge col·laboratiu en equip amb els companys i amb els seus professors.

4. Es buscarà que l’aprenentatge estiga enfocat per a desembolicar-se en el dia a dia.

5. Este model educatiu també té en compte l’atenció a la diversitat.

6. Este model educatiu concedix especial importància a les TIC.

7. També potència l’educació emocional dels alumnes.

PRINCIPIS

A.L’àreade Religió catòlica en el desenvolupament del seu currículum transmetrà informació i coneixements, i sobretot provocarà el desenvolupament de les competències bàsiques en el sentit que proposa el currículum de la CEE.

B. Els alumnes de Religió catòlica aprendran els continguts per a aconseguir les competències bàsiques.

C. La identificació dels coneixements previs dels alumnes és important perquè ells es convertisquen en agents actius del seu propi aprenentatge.

D. Per això, procurarem implicar els alumnes en el seu aprenentatge, proposant-los activitats amb sentit per a ells.

E. La classe de Religió catòlica tractarà d’ensenyar als alumnes a ser persones autònomes i crítiques i els proporcionarà les ferramentes per a això.

F. També potenciarà el treball en equip en un clima de confiança i respecte.

G. Sabent que la participació de les famílies és clau en l’educació dels fills, farem el que es puga per proposar pautes de diàleg i col·laboració amb elles.

(CF C. ESTEBAN-G. PRIETO-R. PRIETO, COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ÀREA DE RELIGIÓ. GUIA PRÀCTICA DE PROGRAMACIÓ, SM, MADRID 2006).

1

Projecte curricular Javerìm

2.3. Contribució del projecte Javerìm al desenvolupament de les competències bàsiques

La novetat més destacable del sistema educatiu de la LOE se centra en les competències bàsiques que s’han incorporat com a nou component del currículum escolar.

Les competències tractaran d’identificar i expressar els aprenentatges necessaris d’Educació Primària. Esta nova corrent educativa tractarà d’actualitzar els plantejaments pedagògics, la funció social de l’educació i l’aplicació dels aprenentatges en la vida real.

El Consell Europeu diu: «Les competències són la suma de coneixements, destreses i característiques individuals que permeten a una persona realitzar accions. Les competències clau representen un paquet multifuncional i transferible de coneixements, destreses i actituds que tots els individus necessiten per a la seua realització i desenvolupament personal i inclusió social. Tenen com a essència el desenvolupament integral de la personalitat dels alumnes. No es tracta només d’adquirir coneixements, sinó de ser capaç d’anar aplicant-los quan siga necessari en la vida de cada dia».

La competència s’inscriu de ple en un aprenentatge per a la vida, és a dir: aprendre a ser, aprendre a conéixer, aprendre a fer i aprendre a viure.

Per al sistema educatiu de la LOE s’han identificat huit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüísticaL’ensenyançareligiosa catòlica aporta elements bàsics quant a l’èxit de la competència en comunicació lingüística perquè se servix del llenguatge acadèmic d’aquellsllenguatges que conformen la cultura que es transmet en l’àrea de religió, així com dels llenguatges de la pròpia ensenyança religiosa.

2

Projecte curricular Javerìm

Elements bàsics:

L’escolta de la paraula de Déu.

El comentari del text bíblic.

Els gèneres literaris bíblics.

El llenguatge bíblic, el doctrinal, el litúrgic i el moral.

El vocabulari.

2. Competència matemàticaL’àreade Religió contribuïx a desenvolupar la capacitat per a interpretar, argumentar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions. També el raonament lògic.

Elements bàsics:

El rigor en l’expressió d’idees.

La lògica de les argumentacions.

El raonament lògic.

La busca de la veritat a través de la raó.

3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

La religió catòlica contribuïx al desenvolupament de la competència en el coneixement i interacció en el món físic a través de la doctrina social de l’Església, il·luminant les respostes i les solucions als problemes que sorgixen en la interacció del ser humà amb el medi físic i amb si mateix. També contribuïx a la valoració ètica de l’ús de la ciència i de la tecnologia.

Elements bàsics: L’atencióde la salut.

La prevenció de les malalties.L’atenciódel medi ambient.L’úsresponsable dels recursos naturals.

4. Tractament de la informació i competència digitalL’àreade Religió també utilitza i, per tant, desenvolupa les TIC per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

2

Projecte curricular Javerìm

Elements bàsics:L’habilitatper a buscar, processar i comunicar informació i per a transformar-la en coneixement.

La capacitat per a seleccionar i analitzar.

El sentit crític.

5. Competència social i ciutadana

Amb relació a la competència social i cívica, on s’integren elements essencials per a la humanització, personals, interpersonals i interculturals i s’arrepleguen totes les formes de comportament que preparen les persones per a participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. L’ensenyança religiosa catòlica exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts que contribuïxen a educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne, amb vista a fer possible la maduració en la coresponsabilitat, l’exercici de la solidaritat, de la cooperació, la llibertat, la justícia i la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist.

Elements bàsics:L’exercicide la ciutadania.

La millora de la societat.

La formulació de juís ètics.L’aplicacióde normes de conducta.

La reflexió ètica.

La Resolució de conflictes per mitjà del diàleg.

6. Competència cultural i artística

La contribució a la competència cultural i artística es relaciona amb els seus aspectes de coneixement i valoració de tota l’expressió artística, plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i formes de vida impregnats de cristianisme des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L’alumne no sols coneixerà, sinó que podrà comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en la seua expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial.

Elements bàsics:L’anàlisii comentari de les diverses manifestacions artístiques, culturals i religioses.

El sentiment d’estima i valoració del fet cultural, artístic i religiós.L’actitudde respecte i conservació del patrimoni cultural i religiós.

2

Projecte curricular Javerìm

7. Competència d’aprendre a aprendre

La Religió catòlica també contribuïx al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, fomentant les capacitats a través de l’educació, l’impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i opinió.

Elements bàsics:

La busca de la veritat, la bellesa i el bé.L’impulsdel treball en equip.

El gust per aprendre més.L’esforçpersonal.

El seguiment i la imitació de Jesucrist.

8. Competència en autonomia i iniciativa personal

És finalitat fonamental del quefer de l’escola que els alumnes descobrisquen la seua identitat personal, però açò no serà possible sense una obertura al significat últim i global de la seua existència humana. L’autonomia i iniciativa personal no podrà realitzar-se en l’alumne si no comença ja a ensinistrar-se en el coneixement de si mateix, en el seu ser més profund, en les seues potencialitats, en la seua dignitat i en el seu sentit. La formació religiosa catòlica aporta d’esta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana.

Elements bàsics:

El coneixement d’un mateix i l’equilibri de l’autoestima.

Els valors evangèlics: responsabilitat, perseverança, creativitat, autocrítica, gratitud, solidaritat, respecte, pau, llibertat i justícia.

La capacitat de triar amb criteri propi i de relació amb els altres i amb Déu.L’actitudpositiva cap a la conversió.

La superació de les dificultats.

La dignitat personal i el sentit últim de la vida (la seua finalitat transcendent).

La proposta de Jesucrist com a camí cap a la veritat i la vida.

La construcció d’un juí moral basat en els principis, valors i actituds que genera el mateix Evangeli.

2

Projecte curricular Javerìm

2.4. Procés d’ensenyança-aprenentatge

-Punt de partida. Mirem la vida. Es partix de l’experiència pròxima als xiquets expressada a través d’una escena, un text narratiu motivador i una sèrie d’activitats, amb la intenció que observen, expressen les seues vivències, realitzen una primera reflexió personal i manifesten els seus coneixements previs.

- Desarrollo. Què ens ensenya la Bíblia; Què ens ensenya l’Església. A continuació de la doble pàgina inicial, sense perdre la línia de l’experiència, es presenten els continguts. En la segona doble pàgina s’exposa el missatge cristià per mitjà de les narracions bíbliques amb exercicis per a abans, durant i després de la lectura. Posant especial interés a desenvolupar la capacitat religiosa, junt amb les altres propostes.

En la tercera doble pàgina es proposa als alumnes el que l’Església ensenya desenvolupant el missatge cristià de les narracions bíbliques per mitjà de textos expositius, làmines d’art i activitats de comprensió.

- Llegada. Saber viure. Al final de cada unitat, en doble pàgina s’inclouen activitats de resum i avaluació, la cançó, una activitat d’investigació en la xarxa, un exercici de memorització que resumix els continguts principals de la unitat i un apartat que cridem gent magnífica, gent amb valors en què es presenta la figura d’un personatge que ha destacat per viure de manera especial algun valor de Jesús.

2.5. Atenció a la diversitat

Vistes les carències existents en alguns alumnes en competències bàsiques, sobretot en comprensió i raonament, s’ha fet una especial incidència a dissenyar i dur a terme activitats senzilles, històries de la vida molt pròximes al seu entorn, resolució de passatemps, cançons, plantejament d’opinions... que els permeten desenvolupar les seues capacitats.

Hem prestat particular atenció, en la mesura que es puga, a la diversitat dels alumnes/as, proporcionant activitats de reforç i ampliació especialment proposta en el quadern de recursos per a cada grup diferencial i en cada unitat, per a quan el professor ho necessite.

Les activitats de Reforç i Ampliació acompanyen l’alumne en el desenvolupament de la seua capacitat per a aconseguir la seua maduresa i equilibri afectiu-social per mitjà de la participació.

Un element imprescindible, que suposa un suport perfectament acomodat al perfil de cada alumne i la seua diversitat, és el quadern

2

Projecte curricular Javerìm

personal a què s’al·ludix constantment.L’atencióa la individualitat de l’alumnat s’ha de traduir, en este cicle, a donar resposta a les exigències concretes derivades del desenvolupament personal de l’ambientfamiliar de procedència, de la potencialitat d’aprenentatge, de l’experiència anterior d’escolarització, del coneixement de l’idioma i dels coneixements previs de cada un dels àmbits d’aprenentatge.

El Projecte Javerìm basa un dels seus fonaments a atendre les diferències individuals. Amb això es pretén situar tots els alumnes en condicions d’aprofitar al màxim les oportunitats de l’escolarització. Hem tingut en compte, el distint ritme d’aprenentatge dels uns i els altres, la necessitat de consolidar el domini de les tècniques instrumentals i la prevenció d’errors conceptuals.

Per a facilitar que l’acció docent puga adaptar-se als avanços individuals, en l’àrea de Religió catòlica el nostre Projecte oferix:

Des d’una perspectiva general de la matèria:

Una programació detallada que permet assignar objectius i continguts a l’alumne que manifeste dificultats en algun dels aprenentatges.

Suggeriments metodològics aplicables al procés d’ensenyança.

Un cànon de criteris d’avaluació utilitzable pel professor en funció dels objectius bàsics assignats a un alumne com a conseqüència de l’adaptació curricular. Este cànon facilita:

1. Adaptar els objectius generals als alumnes amb necessitats educatives especials.

2. Modificar els continguts i seleccionar aquells que es consideren de caràcter bàsic.

3. Flexibilitzar els criteris d’avaluació ajustant-los a les modificacions anteriors.

4. Individualitzar la metodologia.

Des d’una perspectiva centrada en les unitats didàctiques:

En cada una de les unitats, el professor trobarà els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació, els suggeriments metodològics i la proposta d’activitats que faciliten el procés d’adaptació als alumnes amb necessitats educatives especials.

Activitats de reforç per als alumnes que hagen tingut algun problema per a

2

Projecte curricular Javerìm

realitzar l’activitat individual, i activitats d’ampliació per als que l’hagen realitzat sense esforç.

Els recursos que el Projecte posa a disposició de l’alumne i del professor per a fer front a esta atenció individual són els següents:

-El Llibre de l’alumne amb una seqüència didàctica graduada.

-Les guies del professor i els solucionaris, a més de les programacions de les unitats en els termes ja citats, contenen suggeriments metodològics i propostes d’activitats per a les adaptacions curriculars.

-Els quaderns de recursos que presenten tres fotocopiables: activitats de reforç, activitats d’ampliació i exercicis d’interiorització.

-Un CD amb cançons que sintetitzen els continguts de cada unitat.

Finalment, el Projecte Javerìm no ignora que l’aprenentatge de la Religió catòlica és més consistent, evocable i aplicable quan:

-El que s’ensenya pertany al cercle d’interessos de l’alumnat d’estes edats.

-El que s’ensenya es relaciona amb el que ocorre en la família i en el carrer.

-El que s’ensenya pot ser aplicat de forma immediata, obtenint així una gratificació pel que aprén.

D’altra banda, les dificultats de l’aprenentatge són superables quan:

-L’adaptació a l’alumne és correcta.

-El professor viu i comunica il·lusió en el seu treball i en la seua relació amb l’alumnat.

-Es transmet confiança a l’alumne en la seua capacitat per a aprendre.

2

Projecte curricular Javerìm

3. MATERIALS DEL PROJECTE

3.1. Llibre de l’alumne

El Llibre de l’alumne de Segon cicle està compost de 12 unitats didàctiques de 8 a 10 pàgines cada una, amb l’estructura següent:

Mirem amb atenció. Presentació de la unitat per mitjà d’una situació de la vida quotidiana dels xiquets que permetrà realitzar una avaluació inicial dels seus coneixements previs. A través d’una il·lustració, d’un text motivador i d’activitats, els xiquets expressaran les seues vivències, realitzaran una primera reflexió i valoració personal i refermaran els valors positius.

Escoltem Déu. Desenvolupament dels continguts:

Què ens ensenya la Bíblia? Què ens ensenya Jesús? Què ens ensenya l’Evangeli? Per mitjà de la lectura d’una narració bíblica i la realització d’una sèrie d’exercicis per a abans, durant i després de la lectura, s’exposa el missatge cristià de forma lúdica, posant especial interés en el desenvolupament de la capacitat religiosa. Els exercicis contribuïxen a centrar l’atenció i a facilitar la comprensió i l’aprenentatge del missatge.

Què ens ensenya l’Església? Per mitjà de la lectura d’un xicotet text i activitats d’ordenar paraules, completar frases... s’exposen i es fixen les ensenyances de l’Església. L’Església ens ensenya a conéixer Déu en tot el que va fer i va dir Jesús; a amar i a compartir com Jesús va amar i va compartir.

Saber viure. Resum i aplicació dels continguts a la vida quotidiana a través de cançons, jocs, activitats de resum i avaluació, de preguntes i respostes per a memoritzar, exercicis per a educar en valors evangèlics... Al final de la unitat s’inclou una breu biografia d’una persona amb valors.

2

Projecte curricular Javerìm

3.2. Guia didàctica i solucionari.

Les guies, tant de 3r com de 4t, oferixen per a cada unitat:

Punt de partida: presentació del tema de la unitat

Objectius de cicle

Objectius de la unitat i competències bàsiques

Continguts de cicle

Criteris d’avaluació d’etapa

Indicadors d’avaluació de la unitat

Educació en valors amb els pares

Activitats d’atenció a la diversitat

La Guia del professor inclou a més un Solucionari de les activitats proposades en el Llibre de l’alumne de cada curs i les lletres amb els acords de les cançons que s’inclouen en el CD de cançons.

3.2.1. CD de cançons

Per al Segon cicle s’oferixen dos CD, un per a 3r i un altre per a 4t, amb 12 cançons cada un que sintetitzen els continguts de cada unitat del Llibre de l’alumne.

3.3. Web Projecte Javerìm

www.javerim.es és un espai interactiu on el professor pot consultar i tindre accés al Projecte curricular (format Word i PDF), a la Programació didàctica (format Word i PDF) i a una sèrie de recursos didàctics complementaris a fi d’ampliar i reforçar els continguts del Llibre de l’alumne: presentacions en Powerpoint amb fotografies, il·lustracions i idees principals que resumixen els continguts de cada una de les unitats didàctiques, lectura d’imatges, quadern de recursos, dinàmiques i visualitzacions, enllaços a pàgines web...

3.4. Carpeta de recursos

Esta carpeta conté recursos que contribuïxen a desenvolupar les competències en religió dels alumnes de 3r i 4t de Primària.

2

Projecte curricular Javerìm

3.4.1. Quaderns de recursos

En la carpeta de recursos s’inclou un quadern per a tercer i un altre per a quart. Els quaderns es presenten amb espiral per a facilitar el fotocopiat de les fitxes proposades per a la seua distribució als alumnes segons crega convenient el professorat.

Per a cada unitat temàtica es presenten tres fotocopiables: activitats de reforç, activitats d’ampliació i exercicis d’interiorització.

La diversitat de l’alumnat requerix una atenció especial en la intervenció educativa per al desenvolupament personal de les seues capacitats. Per això el projecte Javerìm oferix una varietat d’activitats fàcils d’adaptar-se a tots els nivells tant d’ampliació com de reforç. Amb els exercicis d’interiorització es busca una trobada personal amb els valors i amb el missatge de Jesús. A qui ho considere convenient, el professorat li pot donar una fotocòpia perquè la treballe i/o la interioritze.

També s’inclouen unes poesies que resumixen els continguts de cada tema i que ajuden a fer que els sentiments expressats en llenguatge poètic calen més fàcilment en l’interior dels alumnes.

Amb l’objectiu que els alumnes lligen i descobrisquen més directament la vida de Jesús en els evangelis, es proposen al final del quadern de recursos de tercer unes activitats per a treballar amb el Nou Testament que acompanya al llibre de text.

3.4.2. Lectura d’imatges

En la carpeta de recursos també s’inclou un quadern a color amb espiral i en forma de faristol. D’esta manera els alumnes poden veure la imatge i, al seu torn, el professor, l’explicació. En este quadern s’arrepleguen quadros de pintors coneguts, el text bíblic a què fa referència i comentari-explicació del quadro. Està dividit en tres apartats temàtics: La infància de Jesús, Vida pública de Jesús i Passió i resurrecció.

3.4.3. Murals.

Es presenten dos murals, un de Nadal i un altre de la Mare de Déu, per a decorar la classe i reforçar un dels temps litúrgics més festius i l’acostament a la figura de la Mare de Déu com a mare de tots els creients.

2

Projecte curricular Javerìm

4. SEQÜENCIACIÓ D’OBJECTIUS, CONTINGUTS I UNITATS

4.1. Objectius generals del projecte1. Conéixer els aspectes bàsics de les religions ja desaparegudes relacionant-les amb el cristianisme.2. Reconéixer els fundadors i alguns elements distintius de les grans religions vigents, en la seua resposta a les preguntes bàsiques sobre el sentit de la vida i el compromís dels creients.3. Conéixer la Bíblia, la seua estructura i sentit, identificant alguns textos bàsics com a Paraula de Déu.4. Descobrir l’acció de Déu en la naturalesa i en la persona, com a fonament i font dels valors bàsics del ser humà.5. Identificar alguns personatges fonamentals de la Història de la salvació i la seua resposta de fe, descobrint el valor central de la persona de Jesucrist i la resposta de fe de la Mare de Déu.6. Valorar la novetat de l’amor de Déu que ens salva del pecat i de la mort, pel seu Fill Jesucrist i a través de la vida i acció salvífica de l’Església, Cos de Crist.7. Identificar el significat d’alguns esdeveniments, formulacions, expressions i textos bàsics del missatge cristià, que faciliten la comprensió de la vida de l’Esperit Sant en el món i en l’Església.8. Identificar l’Església en les seues manifestacions, conéixer la presència de Déu i la seua gràcia en els sagraments, i el servici eclesial prestat pels apòstols i els seus successors.9. Comprendre i distingir el sentit sagrat, festiu, cultural i celebrativo de les festes i els seus ritus en les religions monoteistes, relacionant-les amb els aspectes culturals i celebrativos de la litúrgia.10. Analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que conformen el ser cristià, i aplicar-los a les distintes situacions de la vida.11. Valorar que la fe cristiana implica assumir responsabilitats, conéixer i comprendre l’arrel i el sentit de l’acció i del compromís cristià, i mantindre una actitud de tolerància i respecte davant dels sistemes ètics de les distintes religions.12. Conéixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural, que es manifesta a través del llenguatge simbòlic i icònic de l’arquitectura, pintura, literatura, música i litúrgia, com a expressió de la fe catòlica i d’altres religions.13. Descobrir que el destí etern de l’home comença ací com al senyor que sorgix de la victòria de Crist sobre la mort.

3

Projecte curricular Javerìm

4.2. Unitats del Segon Cicle

Unitats

RELIGIÓ PRIMÀRIA

3

1. Déu Pare, creador del cel i de la terra2. Déu tria al seu poble3. La promesa del Salvador4. La festa de Nadal5. La Sagrada Família6. El missatge de Jesús7. El perdó de Déu8. Una explosió de vida9. L’Esperit Sant10. El cristià11. El mes de maig12. Amics de Jesús per sempre

RELIGIÓ PRIMÀRIA

4

1. Déu creador 2. Moisés, l’alliberador 3. La promesa de la Salvació 4. La Nit de nadal 5. Som amics de Jesús 6. El missatge de Jesús7. Fe en Jesús 8. Jesús ha ressuscitat 9. El naixement de l’Església 10. L’Eucaristia 11. L’església, poble de Déu12. La vida no s’acaba

3

Projecte curricular Javerìm

4.3. Objectius del Segon Cicle

Objectius

Identificar en l’entorn expressions i manifestacions referides a la persona de Jesús i saber com i quan s’utilitzen.

Aprendre a manejar la Bíblia, especialment els quatre evangelis, les cartes i els fets dels apòstols; i a localitzar textos a partir de cites.

Conéixer i valorar els esdeveniments més importants de la vida de Jesús i el més significatiu del seu missatge.

Relacionar les principals festes de l’any litúrgic amb els esdeveniments de la vida de Jesús.

Observar i analitzar fets i activitats de les comunitats cristianes de l’entorn, relacionades amb les dels primers cristians i aprofundir en el coneixement de l’Església.

Conéixer i expressar el sentit dels sagraments, especialment els cridats d’iniciació cristiana i relacionar-los amb la vida de Jesús.

Reconéixer i valorar la vida i el seu entorn com a regal de Déu i conéixer el que Jesús diu d’ella.

Valorar la persona des de l’Encarnación i Redempció de Jesús i aprendre a respectar la seua dignitat.

Reconéixer l’amor de Déu i al proïsme com a manament principal de Jesús.

Observar i valorar els comportaments propis a la llum de les actituds que Jesús expressa en el seu missatge.

Descobrir els valors evangèlics que afavorixen la convivència i la construcció d’un món just, pacífic i solidari.

4.4. Continguts del Primer Cicle

3

Projecte curricular Javerìm

Continguts

1. Déu és creador. El món i la vida com al senyor de Déu en la Bíblia. Algun relat sobre l’origen del món en l’antiguitat.

2. L’acció salvadora de Déu a través dels patriarques i Moisés en el poble jueu. Sentit salvífico i compromís amb l’home en el Judaisme, Cristianisme i Islam.

3. La promesa de salvació que Déu fa a l’home es complix en la persona de Jesucrist, verdader Déu i verdader home.

4. Significat de la vida de Jesús quan entrega personal i compromís amb tots els hòmens.

5. El pecat de l’home com a ruptura amb Déu, amb els altres i amb si mateix.

6. El perdó de Déu i la seua misericòrdia. Els miracles de Jesús.

7. La victòria sobre el pecat i la mort. Jesucrist, el Messies, el Salvador, ha ressuscitat i viu per sempre.

8. La fe i el seguiment, resposta a Jesucrist. El manament de l’amor.

9. El naixement de l’Església. L’Esperit Sant és qui dóna vida. Manifestacions dels vincles interns que unixen als membres de l’Església.

10. L’Església, el Cos de Crist.

11. La salvació de Déu a través dels sagraments de l’Església. Els sagraments de la Iniciació i Reconciliació.

12. L’Eucaristia, origen i meta de la vida cristiana.

13. La Mare de Déu, Mare de l’Església. Sentit de les advocacions.

14. Comparació entre les principals expressions artístiques de les religions monoteistes. Identificació de la fe de l’autor i de la comunitat.15. La vida que Déu dóna dura per sempre.

4.5. Criteris d’Avaluació

Criteris d’Avaluació

3

Projecte curricular Javerìm

1. Distingir els fundadors de les religions monoteistes, comparant-los entre si en els aspectes concernents a la seua relació amb Déu, el seu compromís amb l’home i la seua acció salvífica.2. Verificar l’acció salvadora de Déu a través dels personatges bíblics, i la seua plenitud en Jesucrist.3. Reconéixer l’amor de Déu al crear-nos a la seua imatge i adoptar-nos com a fills.4. Identificar alguns fets i paraules de Jesús que mostren l’amor de Déu a l’home.

5. Situar les accions salvíficas de Jesús en les referències bíbliques sobre els seus miracles, la seua mort i resurrecció.

6. Comprendre que el pecat trenca la relació amb Déu, que Jesucrist la restablix amb la seua mort i resurrecció, i que l’amor de Déu dura per sempre.

7. Explicar que la fe i les obres són respostes a l’amor de Déu, manifestat en Jesucrist.

8. Distingir i relacionar els sagraments de la Iniciació, la Reconciliació i l’Eucaristia.

9. Explicar la nova vida que sorgix pel Baptisme i s’alimenta en l’Eucaristia.

10. Saber descriure a l’Església com a Cos de Crist.

11. Raonar que qui unix als membres de l’Església és l’Esperit Sant.

12. Reconéixer en les distintes advocacions de María a la Mare de Déu i Mare nostra.

13. Aplicar a algunes obres artístiques i gestos litúrgics els continguts bàsics de la fe cristiana i d’altres religions.

14. Explicar el significat d’alguns textos evangèlics que facen referència a la vida eterna.

4.6. Competències bàsiques

Competències bàsiques

3

Projecte curricular Javerìm

Competència en comunicació lingüística.

Competència matemàtica.

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic.

Tractament de la informació i competència digital.

Competència social i ciutadana.

Competència cultural i artística.

Competència d’aprendre a aprendre.

Competència en autonomia i iniciativa personal.

Competència religiosa.

4.7. Seqüenciació de continguts per unitats del Segon Cicle

TERCER CURS

3

Projecte curricular Javerìm

UNITAT MIREM LA VIDA QUÈ ENS ENSENYA LA BÍBLIA

QUÈ ENS ENSENYA L’ESGLÉSIA

SABER VIURE

1Déu Pare

Creador del cel i de la

terra

-Observació de distints elements de la naturalesa: el sol, el cel, les muntanyes, la neu, el riu, les núvols…

-El món i la vida com al senyor de Déu en la Bíblia.-Déu crega per amor.-Tot allò que s’ha creat reflectix la veritat, bondat i bellesa de Déu.

-Actitud de gratitud pel do de la vida.-Actitud de cooperació per a cuidar i millorar el món.

2Déu tria al seu poble

-L’experiència humana de seguir les ensenyances d’un monitor-entrenador; ressaltant estos valors: generositat, esforç, renúncia, il·lusió, capacitat de sacrifici.

-L’acció salvadora de Déu a través dels patriarques. El començament de la història de la salvació.-L’aliança amb Abrahán.

-L’actitud de confiança en les promeses de salvació de Déu.-El valor del compromís de mantindre l’amistat amb Déu.

3La promesa del Salvador

-L’experiència de realitzar un esforç per a aconseguir un objectiu que ens hem proposat o una meta que esperem aconseguir.

-Déu promet un Salvador.-El missatge de l’Advent.-Els cristians esperem el Messies.-L’elecció de María.

-L’actitud d’esperança en la vinguda de Jesús. -Preparació d’actituds per a rebre el Salvador.

4La festa de

Nadal

-L’observació del Betlem: els personatges que ho formen, d’on procedixen, a qui veuran…

-La narració evangèlica del naixement de Jesús. -L’adoració dels pastors.-La celebració cristiana del Nadal.

-L’actitud d’obertura al missatge i sentit cristià del Nadal. -Els desitjos de pau, d’amor, de solidaritat… per a tots.

5 La Sagrada

Família

-L’experiència de la vida en família: dificultats, alegries, desitjos, diàleg, suport, companyia, seguretat, educació.

-Jesús acudix al Temple amb els seus pares.-La infància de Jesús: la seua educació.

-Actitud d’esforç i cura per a educar-se: créixer en saviesa, en estatura i en gràcia de Déu.

6El missatge

de Jesús

-L’observació de la cultura de la solidaritat: jóvens voluntaris.

-Els Evangelis arrepleguen la Bona Notícia del Regne de Déu.-Les paràboles.-Déu és pare de tots.

-L’actitud de respecte a tots sense distinció.-L’actitud d’ajuda als necessitats.

7El perdó de

-L’experiència d’acceptar les fallades o errors

-La història de Zaqueu.

-L’actitud de reconeixement de

3

Projecte curricular Javerìm

Déu personals i les habilitats socials per a gestionar-los.

-El sagrament de la Penitència.-La Quaresma.

les ruptures amb Déu, amb els altres i amb un mateix; així com l’acollida del perdó.

8Una explosió

de vida

-L’observació dels canvis d’alguns arbres segons els cicles de la naturalesa: “moren” i “ressusciten”.

-La passió, mort i resurrecció de Jesús. La victòria de Jesús sobre el pecat i la mort.-La Setmana Santa.

-L’actitud d’admiració a la figura de Jesús pel do de la seua vida i del seu amor; així com, l’alegria pel seu triomf sobre el pecat i la mort.

9L’EsperitSant

-L’experiència del vent, que no apreciem amb la vista, però veiem els seus efectes: mou els barcos, els núvols, els molins, neta la contaminació de les ciutats…

-Les promeses de l’Esperit Sant.- Pentecostés.-L’Esperit Sant viu en els cristians i els impulsa a imitar Jesús.

-L’actitud de gratitud pel do de l’Esperit.-L’actitud d’obertura per a rebre i deixar-nos guiar per Ell.

10El cristià

-L’observació de vivències familiars i cristianes de les celebracions dels sagraments d’iniciació.

-El baptisme de Jesús.-L’Eucaristia.-El do de l’Esperit.-La celebració dels sagraments.

-Ser cristià vol dir ser seguidor de Jesús, actuar com ho faria Jesús.

11El mes de

maig

-L’experiència de Bernardita, que va comptar al món sencer com se li va aparéixer la Mare de Déu en la gruta de Lorda; i com després este lloc s’ha convertit en centre de pelegrinatge.

-El sí de María a Déu. -La Mare de Déu, mare de l’Església.-Les festes de María.-El sentit dels noms de María.-María, patrona de pobles i ciutats.

-María, model a imitar fixant-se en el significat de les advocacions:-Desamparados,-Auxiliadora,-Consolació…

12Amics de Jesús per sempre

-L’observació i valoració d’una experiència d’amistat.

-Relats evangèlics: Jesús capellà, ensenya i s’oferix com a pa de vida.-La fe i el seguiment, resposta a Jesús.-Els primers cristians.

-El valor de l’amistat amb Jesús com el tresor més important per a viure buscant la felicitat pròpia i la del proïsme.

QUART CURSUNITAT MIREM LA VIDA QUÈ ENS ENSEN-

YA LA BÍBLIAQUÈ ENS ENSEN-

YA L’ESGLÉSIA

SABER VIURE

1Déu Creador

-L’experiència que han viscut o poden viure de la

-El món i la vida com al senyor de

-La col·laboració amb les organitza-

3

Projecte curricular Javerìm

repoblació forestal amb ajuda de persones adultes.-El fet de conservar i millorar el món en què vivim.

Déu en la Bíblia.-La bondat de tot allò que s’ha creat per Déu.

cions que promouen la defensa de la na-turalesa.-L’atenció de la vida.

2Moisés,

l’alliberador

-L’experiència d’un grup de xiquets que estan en perill i una professora acompanyada d’un monitor els ajuda.

-L’acció salvadora de Déu a través de Moisés.-Els deu manamen-ts.-L’Aliança.

-El pacte amb Déu.-L’alliberament de les esclavituds.-La solidaritat amb els necessitats.

3La promesa

de la salvació

-El testimoni de Martin Luther King, que somiava amb el dia en què als Estats Units no es rebutjara a ningú pel color de la pell.

-El poble de Déu anhelava la salvació.-La promesa de salvació de Déu es complix en Jesucrist.-L’Advent.

-L’actitud d’obertura a la salvació, a la pau, a l’amistat que ens oferix Jesús.

4La

Nit de nadal

-L’experiència del sopar de Nadal que realitzem en família.-El simbolisme dels re-gals, que transmeten afecte, amistat, felicitat…

-Jesús, el regle de Déu.-Jesús és verdader Déu i verdader home.-La Mare de Déu, Mare de Jesús.

-La fe en Jesús, que ens porta la pau, l’amistat, la salvació.

5Som amics de

Jesús

-L’experiència d’amistat entre els xiquets i Jesús és el punt de partida per a desenvolupar els continguts d’esta unitat.

-L’elecció dels apòstols.-Els amics de Je-sús.-La resposta a la crida de Jesús: la fe i el seguiment.

-El valor de la fe en Jesús i del seu seguiment, com a resposta al seu entrega i al seu amor.

6 El missatge

de Jesús

-L’experiència de felicitat que se sent veient els va-lors de l’amistat, de l’aju-da, de la solidaritat, de l’afecte.

-Jesús anunciava el regne de Déu.-La vinguda del Regne.-La resurrecció de Lázaro.

-L’actitud de viure fent el bé, com ho feia Jesús.

7Fe en Jesús

El testimoni del diari d’una xiqueta en què expressa els seus progressos en responsabilitat, a distingir el que està bé del que està malament.

Les paràboles de Je-sús.La paràbola del bon samarità.El seguiment de Jesús.El manament de Je-sús.

El valor de l’amor; expressat en el manament de Jesús: “Ama-vos els uns als altres com jo vos he amat”.

3

Projecte curricular Javerìm

8Jesús ha ressuscitat

-L’observació dels canvis que patix la llavor fins a convertir-se en espiga plena de fruits; símbol del pas de Jesús de la mort a la resurrecció.

-Relats evangèlics de l’Última Cena, Passió, Mort i Resurrecció.-Jesús va donar la seua vida per a alliberar-nos del pecat i de la mort.-Jesucrist, el Messies, el Salvador ha ressuscitat i viu per sempre.

-Actitud d’alegria per la victòria de Jesús sobre el mal.-Compromís amb Jesús viure i entendre el seu missatge.

9El

naixement de la

Església

-El testimoni de les primeres comunitats cristianes que seguien l’exemple de Jesús d’estar al costat dels necessitats i visitant els malalts.

-El naixement de l’Es-glésia.-L’Esperit Sant és qui dóna Vida.-Els manaments de l’Església.-La Mare de Déu, Mare de l’Església.

-Actituds de solidaritat, de pau, respecte, comprensió… imitant el comportament dels primers cristians.

10La

Eucaristia

-L’experiència religiosa de rebre la primera comunió.-La felicitat pròpia dels familiars dels primers combreguendos.

-La institució de l’Eucaristia.-L’Orde sacerdotal.-La celebració de l’Eucaristia.-L’Eucaristia, origen i meta de la vida cristiana.

-La necessitat de participació en l’Eu-caristia com a ali-ment per a seguir els passos de Jesús en la vida de cada dia.

11L’Esglésiapoble de

Déu

-Partim d’una imatge i una narració en què uns pares ensenyen als seus fills la imatge de la Mare de Déu en una església

-L’Església, poble de Déu.-L’Església, cos de Crist.-Membres de l’Església. El Sacerdoci.-María, Mare de l’Església.

-L’alegria de pertàn-yer a la gran família de Déu, que és l’Es-glésia, cos de Crist.

12La vida no

s’acaba

-La història del quart rei mag expressa com serà la trobada amb Déu al final de l’esta vida i el començament de la vida eterna.

-Textos bíblics que fan referència a la vida eterna.-La vida que Déu ens dóna dura per sempre. -Déu ens ha creat per a viure sempre.

-La defensa de la vida, com al senyor de Déu que cal respectar i cuidar com el regal més volgut.

3