ESGLÉSIA CATÒLICAexèquies sense missa

© B

ita D

om

iniq

ue

ESGLÉSIA CATÒLICAexèquies sense missa

1

Esquema de la celebració 1. Introducció a la celebració1.1. Salutació inicial1.2. Paraules d’introducció1.3. Encesa del ciri pasqual1.4. Oració col·lecta

2. Litúrgia de la Paraula2.1. Introducció a les lectures de la Paraula de Déu 2.2. Primera lectura2.3. Salm responsorial2.4. Evangeli2.5. Homilia2.6. Pregàriadelsfidels2.7. Parenostre

3. Darrera recomanació i comiat del difunt3.1. Invitació a la pregària3.2. Aspersió3.3. Cant de comiat del difunt3.4. Paraules d’algun dels familiars o amics3.5. Pregàriafinal

4. Ritu conclusiu4.1. Antífona4.2. Invocacions4.3. Comiat

Tots els textos que aquí publiquem estan en gènere masculí. Quan s’escaigui caldrà adaptar-los al femení.

2

Creences bàsiques sobre la mort i el més enllà

Lesafirmacionsbíbliques sobreelmésenllà i sobreel futurde l’ésserhumàsónmúltiples,perònecessitend’unahermenèuticacorrecta–queaquínoéspossibleexplicitar–peraevitard’interpretartalsafirmacionscomadescripcionsanticipants

d’unfuturencaraabsent.L’AnticTestamentmaduraprogressivamentlafeenlaresurrecciódelsmorts.Seràsobretotdurantl’èpocadelsMacabeus(segleIIaC),queesconsolidalaidead’unaretribuciódesprésdelamortperalsquihandonatlavidaperdefensarleslleisdeDéuiperdefensarelpoblejueudelperilld’unahel·lenitzaciódelaJudea.Noesteniaunaideagaireprecisaderesurrecció;s’afirmavasimplementque,elsquihanestatfidelsaDéu,quanDéuesposaràdefinitivamentaregirelsdestinsdelmón,seranressuscitats.Però quan es tractava d’explicar la manera com ressuscitarien els morts, les opinions es di-versificaven.Elsmodelsambelsqualsespensavalaresurreccióerenfonamentalmenttres:elscossosressusciten;elsmortssónraptatsalcel;lesànimesdelsdifuntsestrobenenlabenaurança.Enelfons,l’elementsubstancialdefeeraaquest:Déunopotoblidar-sedelsquilihanestatfidelsenelcombat,elsmàrtirs.Totseguit,laideaesvaestendreatotselsquihanestatfidelsaDéuenlesprovesdelavida.Déu,queésSenyoriquedónalavida,noabandonaelsseusfidelsalamort,elsressuscita,elsdesvetlla,elstornaaaixecar(éselmodeldelaresurrecció),elsfavenirdeverssimateix(éselmodeldelrapte),elsompledetotconeixementijoia(éselmodeldel’ànimabenaurada).

El cristianisme privilegiarà el primer model, el de la resurrecció dels morts. Però la novetat delcristianismeésunaaltra.Mentreeljudaisme,quanparladeresurrecció,derapteidebenaurançadel’ànima,esperaquetotaixòsucceeixiquanDéuclouràl’escenadelahis-tòria,elscristiansafirmenque,enJesús,jas’haesdevingutl’anticipaciódelasortgloriosa.AquellJesúsquehaestatcrucificat,Déuja l’haressuscitat isel’haendutambellalcel,fent-loseurealasevadreta(cf.Ac2,14-36).Elsdosmodelsderesurreccióiraptes’hanfosenelmodeltípicamentcristiàderesurreccióiexaltació.DéujahadesvetllatJesús,querepnonoméseldodelanovavida,sinóquetambéreplasobiraniauniversal;nonoméshaestatendutalcel,sinótambéexaltat.Ihomencunyaunanovaexpressió,quenoexistiaenlaculturahebrea:encaranos’haesdevingutlaresurrecciódelsmorts,peròJesúsjahaestatressuscitatd’entreelsmorts,«comaprimíciadetotselsquihanmort»(1Co15,20).

Silaprimeranovetatdelcristianisme,pelquefaaljudaisme,ésqueJesúshaanticipatlaglòriafutura,se’nsegueixquelaresurrecciódeJesúsd’entreelsmortsfatambéreall’anti-cipaciódelaresurrecciódelsquihanestatunitsaCrist.Ésadir,lasortdetotselsdeixeblesdeJesúsestàdeterminadacristològicament.Elsqui,permitjàdelbaptismeilafesóndeCrist,participarantambédelaplenituddeCrist,enelsentitqueseranpersempreseus,ningúnoelspodràarrencarmaimésdelessevesmans(cf.Rm6,1-11;Col2,12-14;Ef2,4-6).DetotelqueCristharebutdeDéu,ellsenparticipen.Laresurreccióilaglòriapassenalscristiansenuncertsentit,perònopasperunaacciódirectadeDéusobreells,sinómésaviatatravésigràciesalasevaunióambCrist.Eldiscurssobrelaresurrecciódelscristiansés,sobretot,unlogossobreCrist.AquestaéslateologiadelNouTestamentsobrelasortdels cristians, és l’extensió als creients del mateix destí de Crist, a causa de la unió que la conversiócristiana,juntamentambelssagramentsdelafe(enprimerlloc,baptismeiEu-caristia),haconstituïtentreCristielscristians.EldiscurscristiàsobrelesrealitatsúltimesnoéstantundiscurssobreelmésenllàsinómésaviatduralesúltimesconseqüèncieselfetquelanostraunióambCristésunaunióreal,indissoluble,ipertant,indestructible,quenilamortnopottrencar.Noéspassimplementunauniómoralbasadaenlanostrabonavoluntatd’estar-hiunits,sinóqueésunauniósacramentalbasadaenlasevavoluntatsalví-fica–lliurementacollidapelsdeixebles–laqualésirrevocableiinfal·liblementeficaç.Heusaquílaqüestió:laimmortalitatésundodegràciaquevalsolsperalsdeixeblesdeCrist,ofareferènciaal’essènciadel’ésserhumàcomatal?LarespostaésqueDéuvolsalvartothomenCrist.Ipertant,cadaésserhumà,comainterlocutordeDéu,iperaixò,obertalatranscendència,seguramentnointerfereixenl’oferimentsalvíficdeCrist,elqual,uncopenlairatsobrel’arbredelacreu,atrautothomcapaell(cf.Jn12,32).

3

Elcontingutessencialdel’anuncibíblicdelaresurrecciónoéstantlaidead’unarestituciódels cossos a les ànimes, segons una visió dualística de la persona, del tot aliena al món i alllenguatgebíblic;sinómésaviatlaideaquel’essencialdel’ésserhumàroman.Laqües-tiódelcomdelaresurrecciójal’havienplantejatasantPauelscristiansdeCorint:«Icomressusciten,elsmorts?Quinamenadecostenen?».LarespostadePauéslapidària:«Insen-sat!»(cf.1Co15,35-36).

Enpoquesparaules,Paunoensenyalaresurrecciódelscossos,sinólaresurrecciódelespersones.Peròaquestaresurrecciónoesrealitzapasambelretorndel«coscarnal»,ésadir,del’estructurabiològica,quePauconsideracertamentimpossible:«uncoscorruptiblenopotheretarlavidaincorruptible»(1Co15,50),sinóenladiversitatdelavidadelaresur-recció,aixícomse’nshapresentatexemplarmentanosaltresenelSenyorressuscitat1. Aixònosignificapascaureenunamenad’espiritualitzaciódelaresurrecció,enlamesuraquelaresurrecciótambéimplicalamatèriaitambéinteressaelcosmossencer.Elproble-maconsisteixacomprendreenprofunditatlapeculiaritatdelapersonahumana,segonslaqualelcoshumà,mésenllàdecomapareixalbiòleg,alfisiòlegoalquímic,ésentèsteològicamentcoml’equipamentnecessariperestarenrelacióambelmón,ambelsaltresiambDéu.EnlasevarespostaalsCorintis,elmateixPauargumentaque,talcomexistei-xencossosquerestenidènticsenllurésserprofund,totiquesiguinmoltdiversosenllurmanifestacióexterior,aixíseràlanostraresurrecció.Laresurreccióésunmisterid’identitatenelseunucliessencial,tambéenlasevaméscompletadiversificacióexterior,aixícoms’esdevé, anàlogament, en la relació entre la llavor i la planta. Com a ressuscitats, encara seremnosaltresmateixos(lallavor),peròtambéenseremeldesenvolupament(laplanta).

Enelfons,larespostamésconvincentsobrelarealitatdelavidanovadelaresurreccióvedonadaprecisamentpelCristressuscitat.Elsrelatsd’aparicionsdelSenyorressuscitat,enllurriquesaitambéenllurcomplexitatinterpretativa,enspermetendirque,d’unabanda,elCristressuscitatnoéssimplementunqueharetornatalavidabiològicad’abans(com,encanvi,livasucceiraLlàtzerialsaltresmortsressuscitatsperCrist),idel’altrabanda,queJesúsressuscitatnoéstampocunfantasma,unpuresperit.Encanvi,JesúsressuscitatesdeixatocarperTomàsimenjaambelsdeixebles.CommoltbédiuBenetXVIalasegonapartdelseullibresobreJesúsdeNatzaret:“Ell[Jesúsressuscitat]ésplenamentcorpori.Itanmateixnoestàlligataleslleisdelacorpo-reïtat,aleslleisd’espaiitemps.Enaquestasorprenentdialècticaentreidentitatialteritat,entreveritablecorporeïtatillibertatdelslligamsdelcos,esmanifestal’essènciapeculiar,misteriosadelanovaexistènciadelRessuscitat.Valen,efectivament,totesduescoses.Elléselmateix–unHomedecarniossos–ielléstambéelNou,Aquellquihaentratenuntipusdiferentd’existència”2.

UnúltimaspectefareferènciaalatemàticadeljudicideDéualfinaldelanostravidaper-sonalialafidelahistòriahumanaicòsmica.EljudicideDéuveinterpretatdiversament,oscil·lantentreduestesisradicalsques’oposendialècticamentiqueambduesespodrienremuntarfinsalNouTestament.D’unabanda,el judicies facoincidiramb lagràciaso-breabundantdeDéu,finsalpuntdeferirrellevantelcomportamentèticdel’ésserhumà,quedetotesmaneresseria«sanat»peraquestagràcia,totprescindintdelasevallibertatidelasevaresponsabilitat.Aquestaposiciónonomésfairresponsablel’ésserhumà,sinóquetambéfaombrasobreDéumateix,finsitotenfaunacaricatura,queposariasobreelmateixplaelquifaelbéielquifaelmal:elsbotxins–llevatd’unpenediment–nopodensertractats,alafi,delamateixamaneraquelesvíctimes.AixònofariajustíciaaljudicideDéu,que,segonseltextdeMt25,31-46,separaelsbeneïts,ésadir,elsquihanobratelbé,delsmaleïts,ésadir,elsquihanfetelmal.D’altrabanda,s’insisteixtalmentenelfetqueelshumansseranjudicatsabasedellursobres,queespodriaarribarabuidartotalmentla«teologiadelagràcia»,totposantenprimerlloc,erròniament,una«teologiadelmèrit».

1RATZINGER,Introducciónalcristianismo,p.2962J.RATZINGER-BENETXVI,JesúsdeNatzaret.Segonapart.Del’entradaaJerusalemalaResurrecció,Barcelona:Claret2011,p.226.

4

Això indueix a un moralisme que no és res més que una mena d’autoredempció, que fa irrellevantelsacrificiredemptordeCrist.D’unabandahihal’amorinfinitdeDéu,lasevagràcia,quemainoabandonalapersonapecadora;idel’altra,hihalallibertatdel’ésserhumà,quedecapmaneranopotsereliminadaperlagràciadeDéu,talcomsuggereixuncèlebretextdesantAgustí:«Déu,quet’hacreatsensetu,nopotsalvar-tesensetu»(SeróCLXIX,13).

SiésveritatquelagràciadeDéuilallibertatdel’ésserhumànopodentenircertamentelmateixpes,jaqueDéuésinfinitamentmésgranquel’ésserhumà–«onabundàelpecat,sobreabundàlagràcia»(Rm5,20;vegeutambé1Jn3,20)–,tambéésveritatquelesdadesdelNouTestamentenspresentenlavidahumanacomunacosamoltseriosa,d’onnos’ex-cloupaslapossibilitatd’unnoaDéu,ipertant,d’unaperdiciótotal(vegeu,perexemple,laparàboladelricidelpobreLlàtzeraLc16,19-31).Acomprendreaquestamenadepara-doxa,enshiajudauntextdeBenetXVI,quetrobemal’encíclicaSpesalvi:“EljudicideDéuésesperança,tantperquèésjustícia,comperquèésgràcia.Sifosnomésgràcia, que fa irrellevant tot el que és terrenal, Déu continuaria devent-nos la resposta a lapreguntasobrelajustícia,unapreguntadecisivaperanosaltresdavantdelahistòriaidavantdeDéumateix.Sifospurajustícia,podriaser,alfinal,nomésunmotiudetemorperatotsnosaltres.L’encarnaciódeDéuenCristhaunittalmentl’unambl’altra–judiciigràcia–,quelajustícias’estableixambfermesa:totsnosaltresesperemlanostrasalvació«ambtemorireverència»(Fl2,12).Tanmateix,lagràciaenspermetatotsd’esperarid’en-caminar-nosplensdeconfiançacapalatrobadaambelJutge,queconeixemcomelnostre«advocat»,parakletos(núm.47).

EljudicifinaldeDéucoincideixambelretorndelSenyor.Déuhaconfiatl’oficideJutgealquiéstambéelnostregermà:Noensjudicaràunestrany,sinómésaviatelquijaconeixemperlafe.Pertant,el jutgequevindràatrobar-nosnoseràcomunapersonadesconegudai forastera,sinócomundelsnostres,unqueconeixafonslanaturalesahumana,perquèl’hadutasobrelessevesespatlles3.

3RATZINGER,Introducciónalcristianismo,p.271.

5

Introducció i desenvolupament de la celebració 1. Introducció a la celebració1.1. Salutació inicialEnelnomdelPareidelFillidel’EsperitSant.Amén.

“Jo crec que el meu Redemptor viu, i que al darrer dia ressuscitaré de la terra, i jo mateix veuré Déu, Salvador meu. Sóc jo, jo mateix que l’he de veure, i els meus ulls el contempla-ran. I jo mateix veuré Déu, Salvador meu”. “Germans, que la pau de nostre Senyor Jesucrist sigui avui ben especialment amb tots vosaltres.Germans i germanes, que l’amor i la pau de Jesucrist sigui, avui més que mai, amb tots vosaltres.Germans, que la pau de nostre Senyor Jesucrist, i l’amor de Déu el Pare, sigui amb tots vosaltres.”

1.2. Paraules d’introducció

“Ens trobem aquí reunits, a l’església, per dir adéu a aquest germà nostre. Junts pregarem per ell, i demanarem a Déu el Pare que el rebi per sempre en el seu regne etern, en el lloc de la llum i de la pau. I alhora, refermarem en nosaltres la fe i l’esperança en la vida plena que Déu ofereix a tots els seus fills, més enllà del camí d’aquest món.”“Avui, ens trobem aquí aplegats compartint el dolor per la mort del nostre parent, del nos-tre amic N. L’havíem estimat, i ara vivim la tristesa de dir-li adéu.Que aquesta trobada nostra ens uneixi, ens consoli i ens doni confiança. Perquè nosaltres creiem que Déu, el nostre Pare, ens estima i no vol que cap fill seu es perdi: ell vol acollir tots els homes i dones en el seu Regne d’amor i de vida.I per això, perquè tenim aquesta esperança, avui pregarem plegats per aquest germà nos-tre que se n’ha anat. Perquè Déu el tingui amb ell per sempre, i perquè a nosaltres ens doni la seva pau.”

1.3. Encesa del ciri pasqualAraelquipresideixpotencendreelciripasqual.Abansodesprésdel’encesa,diuaquestesparaules:

“Que la llum de Crist ressuscitat il·lumini en nosaltres l’esperança de la resurrecció.”

1.4. Oració col·lecta

“Preguem (pausa): Pare, escolteu la pregària que us fem pel vostre fill N., que heu cridat d’aquest món. Porteu-lo al costat vostre, al lloc de la llum i de la pau, perquè visqui el goig del vostre amor, en companyia de tots els sants. Per Crist, Senyor nostre.”

6

2. Litúrgia de la ParaulaDesprésdelsritusinicials,télloclaLitúrgiadelaParaula.Espotllegirunasolalectura,omésd’una.Mentreesllegeixlalecturaolectures,l’assembleaestàasseguda,finsitotsiesllegeixunalecturadel’evangeli(tanmateix,siesvol,tambéespotferquel’assembleaesposidretadurantlalecturadel’evangeli).Siesfamésd’unalecturaespotrecitarocantarentremigunsalmresponsorial,alternantambelcantd’unaantífonaadequadaisenzillaperpartdel’assemblea.Aquíoferimunapossibleselecciódelectures.Tambéespodenutilit-zarlesqueproposemperalesexèquiesambmissa.I,naturalment,toteslesqueestrobenalRitualdeDifuntsoalLeccionari.

Desprésdeleslecturestéllocunabreuhomilia.Idesprés,lapregàriadelsfidels,quenos’acabaambunaoracióconclusiva,sinóambelparenostre.

2.1. Introducció a les lectures de la Paraula de DéuConvédirunesparaulesd’introducció,comlesqueaquíproposem,convidantl’assembleaa escoltar la lectura o lectures.

“Escoltem ara les paraules que Déu vol dir-nos avui. La lectura (les lectures) que ara senti-rem ens ajudarà a reforçar la nostra esperança. Déu ens promet que acollirà tothom. Déu promet a tothom a seva vida. Escoltem, doncs, amb atenció, i mantinguem viva la confian-ça.”

2.2. Primera lectura (1Te 4,13-14.17b-18)LecturadelacartadesantPaualscristiansdeTessalònica

“Germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts; no voldríem pas que us entristíssiu, com ho fan els altres que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell, i així estarem amb ell per sempre. Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules. Paraula de Déu.”

2.3. Salm responsorial (Salm 22)

“R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segursper l’amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastorm’asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateixi els enemics ho veuen; m’heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.

Oh, sí, la vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anysa la casa del Senyor.”

7

2.4. Evangeli (Jn 14,1-6)Lecturadel’evangelisegonssantJoan

“En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig”. Tomàs li diu: “Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. ¿Com podem saber quin camí hi porta?”. Jesús li diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi”. Paraula del Senyor.”

2.5. Homilia

2.6. Pregària dels fidels

“Ara, confiadament, preguem plegats pel nostre germà N., i també per l’Església sencera i per tots els homes i dones del món. Preguem tot dient: Escolteu-nos, Pare. De les intencions de pregaria que aquí s’ofereixen, es poden dir totes o seleccionar les mes adequades.1. Perquè Déu aculli el seu fill N., i l’ompli del goig i la vida per sempre. Preguem el Senyor.2. Perquè accepti tot allò de bo que ell va fer, i li perdoni el mal i el pecat que l’hagin po-gut tacar. Preguem el Senyor.3. Perquè vulgui confortar els seus familiars i amics que el troben a faltar. Preguem el Se-nyor.4. Perquè rebi també en la felicitat del seu Regne tots els qui han mort, en la festa eterna de la pau. Preguem el Senyor.5. Perquè doni consol i esperança a tots els qui pateixen. Preguem el Senyor 6. Perquè ompli tots els homes i dones de sincer desig de construir un món més fraternal i més just. Preguem el Senyor 7. Perquè faci de la seva Església un senyal de vida i d’amor ferm. Preguem el Senyor.8. Perquè a tots nosaltres ens faci créixer en fidelitat a la Bona Nova del seu Fill Jesucrist. Preguem el Senyor.”

2.7. Parenostre

“Tal com Jesucrist ens ha ensenyat, diguem ara la pregària dels fills de Déu, el parenostre:Pare nostre, que esteu en el cel:Sigui santificat el vostre nom.Vingui a nosaltres el vostre Regne.Faci’s la vostra voluntat,així a la terra com es fa en el cel.El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor el dia d’avui.I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonemels nostres deutors.I no permeteu que nosaltres caiguemen la temptació.Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.”

8

3. Darrera recomanació i comiat del difuntDesprésdelaLitúrgiadelaParaula,lesexèquiess’acabenambladarrerarecomanacióicomiatdeldifunt.L’assemblea,unidaenlafeil’esperança,diuadéualgermàquesen’haanat, i l’encomana a la misericòrdia de Déu.

Elritudeladarrerarecomanacióicomiatconstad’aquestesparts: » Invitació a la pregària. » Aspersiódelcadàver,comarecorddelbaptisme(tambépotfer-sedurantelcant) » Cant de comiat del difunt o, si no es pot cantar, rés del responsori, o uns moments de

silenci. » Sis’escau,paraulesd’agraïmentd’algundelsfamiliarsoamics. » Pregàriafinal.

Desprésdel’oraciófinal,vejalaconclusiódelritu,talcoms’indicamésavall.

3.1. Invitació a la pregària

“Germans: complim el deure de donar sepultura cristiana a aquest germà nostre. Amb humilitat i amb confiança, preguem Déu, Senyor de la vida, que ressusciti i reuneixi, entre els qui seran de Crist, el seu servent N., que enterrarem. Que, a l’hora de jutjar-lo, tingui misericòrdia d’ell, per tal que, rescatat de la mort, alliberat de tot deute, reconciliat amb el Pare i portat a les espatlles del bon Pastor, pugui fruir del goig perenne i de la companyia dels sants en el seguici del Rei etern.”

3.2. Aspersió “Pel baptisme el nostre germà N. va néixer a la vida cristiana. Ara que acomiadem les seves despulles, l’aspergirem amb l’aigua recordant que va ser batejat. L’aigua del baptisme és avui, per al nostre germà, una promesa de vida eterna.”

3.3. Cant de comiat del difuntL’assembleaacomiada,ambelseucantesperançat,elgermàmort.Sinoespotcantar,espot recitar el responsori. I si no, es guarden uns moments de silenci i de pregària.

“Ajudeu-lo, sants de Déu,sortiu a rebre’l, àngels del Senyor.- Acolliu la seva ànima i presenteu-la a l’Altíssim.Que et rebi Crist, que t’ha cridat,i que els àngels et portin al si d’Abraham.- Acolliu la seva ànima i presenteu-la a l’Altíssim.Doneu-li, Senyor, el repòs etern,i que la llum perpètua l’il·lumini.- Acolliu la seva ànima i presenteu-la a l’Altíssim.”

3.4. Paraules d’algun dels familiars o amicsAra,algundelsfamiliarsoamicspotdirunesparaulesd’agraïmentalspresentsperlasevaparticipacióen lesexèquies, i també recordaralguns tretsde lapersonalitatdeldifunt.Tambéelmateixcelebrantpotdonarpúblicamentelcondolalafamíliai,sis’escau,avisardeldiaihoradelamissaexequial.Aquestesintervencionsésmillorquesiguinbreusiquel’assemblealesescoltiboidreta;peròsinohohandeser,mésvalconvidartothomaseurei,acabat,convidaraposar-sedretsperalapregàriafinal.

9

3.5. Pregària final“Preguem. Pare misericordiós, us encomanem l’ànima del nostre germà, amb l’esperança segura que ressuscitarà amb Crist el darrer dia, com tots els qui han mort creient en ell. Us donem gràcies per tots els beneficis que li heu fet durant la seva vida mortal, i també per haver-nos donat així a nosaltres un senyal de la vostra bondat i de la comunió dels sants en Crist. Que les nostres pregàries, Senyor, us arribin al cor. Obriu al nostre germà les portes del paradís, i feu que nosaltres, que encara seguim aquí, ens consolem els uns als altres amb paraules de fe, fins que tots anem a l’encontre de Crist i així, i amb el nostre germà, puguem estar sempre amb el Senyor. Per Crist, Senyor nostre.”

“Preguem. Us encomanem, Senyor, el nostre germà, a qui en aquesta vida vau envoltar amb el vostre amor infinit; concediu-li ara, lliure de tots els mals, de participar en el descans etern, i a tots els seus, feu-los forts en la tribulació. Per Crist, Senyor nostre.”

4. Ritu conclusiuElrituesconcloudelamanerasegüent:

» Elcelebrantpotdir, desdelpresbiterimateix,unade lesduesantífonesqueaquís’indiquen(obétotesduescomsifossinunadesola). » Desprésdiu les tres invocacions.Mentrediu laprimera,“Doneu-li,Senyor...”, faelsenyaldelacreusobreelfèretre. » Després, omesa la benedicció, acomiada l’assemblea amb les paraules habituals,“Germans,aneu-vos-enenpau”. » Després,elcelebrantpotdonarelcondolalsfamiliarsméspropersiacontinuacióesportaelcadàvercapalaportadel’església,seguitdelsfamiliarsilarestadel’assemblea.

4.1. Antífona

“Que els àngels t’acompanyin al paradís; que, a la teva arribada, et rebin els màrtirs i et facin entrar a la ciutat santa de Jerusalem.”“Que el cor dels àngels t’aculli i tinguis amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern.”

4.2. Invocacions

“- Doneu-li. + Senyor, el repòs etern.R/ I que la llum perpètua l’il·lumini.- Que descansi en pau.R/ Amén.- Que la seva ànima i les de tots els fidels difunts,per la misericòrdia de Déu, reposin en pau.R/ Amén.”

4.3. Comiat

“Germans, aneu-vos-en en pau.R/ Donem gràcies a Déu.”

10

Objectes de celebracióElsobjectesqueacompanyenlacerimòniasónelciriPascual, l’aiguaperl’aspersiói,enalgunes ocasions, l’encens.

Acompanyament musical de la cerimònia Alesexèquiescatòliqueselcriteriperalscantséselmateixqueperalarestadecelebraci-ons litúrgiques, tant pel que fa als cants com pel que fa als instruments musicals. En el cas delesexèquiesambmissas’introdueixenalgunscantspropisdelamissa:Sanctus,Cantdecomunió,AnyelldeDéu,etc.

Vocabulari bàsic

Ciri PascualEnlasolemnevigíliadelacelebraciópasqual,s’encénelciripasqual,símboldeJesucristressuscitatqueamb la seva llum,vol il·luminar les tenebresde lahumanitat.De la llumd’aquestciri,elscristiansqueparticipenenlacelebraciópasqual,encenenlessevesespel-mes com a signe del seu desig de voler acollir i ser portadors de la llum i vida nova que els ofereixJesúsRessuscitat.Aquestciri,col·locatenunllocdestacatdel’església,presideixtoteslescelebracionsdeltempsdePasquaaixícomtambéelsritusbaptismalsiexèquiesfuneràriesques’hicelebrin,comasignequeelcristiàtéenJesucristl’alfail’omegadelaseva vida.

El Paradís o CelElcelés,peralscristians,laconsumacióperfectadel’homeenelmisteripersonaldeJesús,l’èxitperfectedelasevamediacióilanostrapròpiaentradaenlavidaqueelFillvatenir“desd’abansdelacreaciódelmón”(Jn17,24b).Desdelaperspectivadogmàtica,elcelesconcepcomlavisiócaraacaradeDéu.Jesúsdiuqueconvertitsen“fillsdelaresurrecció”(Lc20,16)veurem,comaàngels“lafaçdelPare”(Mt18,10).Elceldesigna,tambélaparti-cipaciódelacondiciódelFillenlasevaglòria:“Pare,vullqueelsquim’hasconfiatestiguinambmiallàonjoesticiveginlamevaglòria”(Jn17,24).Vivintdesde“l’ara”aquestaes-perança,elscristiansnoconcebenelcelcomquelcomdiametralmentoposatala“terra”,sinóquehoconsiderenmésaviatcomeltermed’unamaduracióid’unenllumenament,realperatots,noésseparableencapmomentdelfetde“posseirl’Esperitcomaprimíciesdelquevindrà”(Rom8,23).

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant (Doctrina de la Trinitat)Fórmulaamblaqualelscristiansinicientoteslessevescelebracionsipregàries.EsrefereixalacreençafonamentaldelcristianismetalcomquedacontingudaalCredodelsApòstolsialesprofessionsdefe.ExpressalafedelscristiansenunsolDéuPare,FilliEsperitSant.FidelsalarevelaciódelNouTestament,elscristiansil’experiènciaposteriordel’EsglésiavanformularladoctrinadelaTrinitat:“UnsolDéuentrespersonesdiferentsenunaúnicasubstància”(ConcilideNicea,325,ideConstantinoble,381).L’explicacióilaintel·ligènciadelmisteritrinitarinoésidènticaentrel’Esglésiad’Orientilad’Occident.Lateologiacris-tianaafirmaquelaTrinitatésunmisteriquenoescaptaamblaraóiquenomésesdesco-breixperlafeenlarevelaciófetaperJesucrist.

11

ParenostrePregàriaensenyadaperJesúsdeNatzaretalsseusdeixebles.Repelseunomdelesduesprimeresparaules:Parenostre…ApareixaMt6,9-13,formantpartdelSermódelaMunta-nya(síntesidelmissatgeevangèliccomaprogramadevidacristiana),iaLc11,2-4.ElPare-nostreensenyalesnovesrelacionsdel’homeambDéu,diferentsalesdel’AnticTestamentialesd’altresreligions:Déu,abansderes,ésParedetots.Ésunaoracióconstruïdasobreeldiàlegeltu-nosaltres.LespeticionsamblafórmulatuaccentuenlaglorificaciódeDéuilavingudadelseuRegne.Lespeticionsambelnosaltresal·ludeixenatotelquel’homedesitjainecessitaperviureencomunitat:elpadecadadia,veure’slliuredelmaliestarenharmoniaambelsseussemblants.Elparenostreéslapregàriauniversaldetotselscristians,professiódefeiconfiançaenelParecomú.

PascuaLaPasqua,festacomunaajueusicristians,éslafestaprincipalenambduesreligions.SilaPasquajuevacommemoraicelebraundelsepisodisfonamentalsdelafed’Israel:lasortidadelshebreusd’Egipteielpasdel’esclavitudal’alliberament(Ex14,1-21),laPasquacristia-nasorgeixdelmarcfonamentaljueu(Mc14,12-24):segonselsevangelis,Jesús,enl’últimaPasquajuevacelebradaambelsseusdeixeblesabansdelasevamort,vainstituirelme-morialdelasevaPassió:l’ÚltimSopar.Desdelesprimerescomunitats(s.I)elscristiansesreuneixenperferaquestmemorialdeJesús,ésadir,actualitzenlasevamortiresurrecció,causadelaredempciódelahumanitat.LafestadePasquaéslamésimportantdelcristia-nismeiocupaellloccentraldelalitúrgiacristiana.CelebraeltriomfdeCristsobrelamortielseutrànsitaunanovaexistència,l’alliberamentdelpecatilainsercióenCristdetotselsperEllredimits.LaPasquacristiananoésnomésunacelebracióanual(eldiadePasqua)osetmanal(eldiumenge),sinóunadimensiódelavidacristianainauguradapelbaptisme,mitjançantlaquallapersonaquedaunidaaldestísalvíficdeCristperformarpartdelpoblenouquecaminacapalaPasquadefinitiva.

Resurrecció LaresurrecciódeJesúsilafeenellaconstitueixenlabasedelafecristianaielseunucliunificador:elquevamorirenlacreu,ésviu,haressuscitat.Aquestésl’eixalvoltantdelqualgiratotelcristianisme.LacreençaenlavictòriadefinitivadeJesúsenfrontdelamortesconverteixenlagarantiadevidadetotselshomes,éslaveritatculminantdelafeenJe-sucrist, veritat creguda i viscuda pels cristians com la veritat central de la seva fe, transmesa comafonamentalperlaTradicióiconsignadapelNouTestament.Crist,mortiressuscitat,dónasentitalsesdevenimentshumansigaranteixlavictòriadeDéusobreelmalhistòric.Lacreençaenlaresurreccióestradueixenunaesperançadeplenitudtotaldavantlamort,jaqueenfrontdel’anihilacióquesuposaladestrucciódelavidacorporal,Déuatorgaràal’ésserhumà,desd’unagratuïtatabsolutaipersempre,“ELTOTALMENTNOU”.

AquestafitxaformapartdelmanualDuellum: no tan sols. Guia sobre celebracions funeràries de creences i conviccions.Peramésinformació,potconsultarelmanuala:

DireccióGenerald’AfersReligiosos:www.gencat.cat/afersreligiososGrupMémora:www.memora.es/AssociacióUNESCOperalDiàlegInterreligiós:www.audir.org

Fotoportada:CatedraldeBayonne,França

©foto:BitaDominique,Barcelona