vox uji. febrer 2013

PERIÒDIC DE LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓ | ANY XIII | 136 | FEBRER 2013

3/FINANÇAMENT UNIVERSITARI Climent reclama a la Generalitat un calendari de pagaments del deute5/OFERTA EDUCATIVA La Universitat Jaume I exigeix una rectifi cació pública sobre el mapa de titulacions8/INVESTIGACIÓ EN SALUT Investigadors de l’UJI contribueixen a la millora dels implants dentals

Més ajudes per a l’estudiantat

2 http://www.uji.es/com/voxuji/201302/

Periòdic de la Universitat Jaume I - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

CONSELL DE DIRECCIÓ

Francisco Fernández Beltrán i Mª Carmen Aparisi

REDACCIÓ

Alicia Andrés, Mª Carmen Aparisi, Francisco F. Beltrán,

María Benavente, Mª Luz Blanco, Laura Castillo

Juansa Pérez i Eva Redondo

FOTOGRAFIA

Alex Pérez i Damián Llorens

DISSENY

Amparo Soriano i Marta Negre

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

Servei de Llengües i Terminologia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

EDITA

Servei de Comunicació i Publicacions

de la Universitat Jaume I

-Rectorat- (Campus del Riu Sec. Edifici Rectorat

i Serveis Centrals. 12071-Castelló de la Plana).

Telèfon: 964728831

Fax: 964728832

[email protected]

www.uji.es

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

ISSN: 1575-9601 * DIPÒSIT LEGAL: CS-75-1999

||El personatgeEl personatgeJohn Keane va participar, el passat

gener, en el cicle de conferències «La

democràcia avui», organitzat pel Grup

de Filosofi a Política i Ètica Empresarial de

la Universitat Jaume I amb la ponència

titulada «Democracy and the Dangers of

Silence».

Keane és un destacat fi lòsof i teòric

polític que ha centrat el seu treball

en la societat civil, la democràcia i els

mitjans de comunicació. Actualment, és

director del Institute for Democracy and

Human Rights (IDHR). És professor en

la Universitat de Sydney i investigador

invitat a Wissenschaftszentrum Berlin für

Sozialforschung (WZB). Entre les seues

nombroses publicacions destaquen: The Media and Democracy (1991), traduït

a més de 25 idiomes; la biografi a Tom Paine: A Political Life (1995); una nova

interpretació de les pèrdues i guanys

de la globalització titulada Global Civil Society? (2003) o Violence and Democracy

(2004). En 2009 va publicar una de les

seues obres més rellevants: The Life and Death of Democracy. | FOTO: AD COMUNICA

[[La InstantàniaLa Instantània]]

[Com una més de les mesures d’estalvi energètic, la piscina de l’UJI es cobreix al fi nalitzar la jornada per a evitar-hi l’evaporació i la pèrdua de temperatura de l’aigua. FOTO: VOX UJI]

Diumenge 30 de gener de 2012, es va morir la professora M. Teresa

Nogales Moreno. Havia parlat per telèfon amb ella uns dies abans i

vam quedar per a després del Nadal; per aqueixa raó, la notícia ines-

perada em va deixar paralitzat. Una altra vegada, quan el camí cap a

la consolidació del seu futur professional era tangible, la pàl·lida mort

s’ha creuat al seu camí.

Tere va nàixer a Salvaleón (Badajoz) el 10 d’agost de 1959 i cap a

1971 va arribar a la Plana de Castelló, primer a Borriana i fi nalment

a Onda, on va estudiar el Batxillerat al seu institut i va treballar com

administrativa a dues fàbriques de taulellets (Cicosa i Bou Piñón). Durant aqueixos anys va

estudiar la Diplomatura de Professorat d’EGB a Castelló (1978-1981) i tot seguit es va llicenciar

en Geografi a i Història per la UNED (1981-1985). La vaig conèixer com a alumna dels estudis de

Mestre de l’especialitat de Ciències Socials i d’aqueix temps recorde el seu interès per la histò-

ria, circumstància que va establir des d’aleshores un lligam de simpatia i afecte mutu.

Després va arribar el Curs d’Adaptació Pedagògica (CAP) i les pràctiques a l’Institut Francesc

Ribalta de Castelló, fi ns a obtindre el seu primer treball docent el curs 1989-1990 com a pro-

fessora tutora del centre associat de la UNED a Vila-real, del qual va ser també secretària, fi ns

al darrer moment. Impartia la docència de l’assignatura d’Història de les Idees Polítiques, dins

el Departament d’Història Social. A més, va col·laborar en el muntatge del programa Sènior

d’Extensió Universitària i en la tutorització de les extensions de la UNED d’Elx i Cartagena. Pro-

blemes de salut li van impedir, als anys noranta, la consolidació professional a la UNED.

El curs 2002/03 es va incorporar al Departament d’Educació de la Universitat Jaume I com a

professora associada i des del curs 2010/11 com a professora ajudant. Dins l’àrea de Didàctica

de les Ciències Socials ha impartit la docència fonamentalment en la titulació de Mestre d’Edu-

cació Infantil. Des del primer moment va mostrar la seua vitalitat organitzadora i capacitat de

comunicació amb estudiantat i companys. Al Departament va formar part del grup d’investi-

gació MEICRI (Millora Educativa i Ciutadania Crítica) i va participar activament en l’organització

de cursos i jornades. Resultat d’aquesta activitat docent i investigadora ha estat una desena de

capítols de llibres i ponències a congressos.

Tots els qui vam compartir amb ella el treball de cada dia, especialment els companys del

Departament d’Educació, sentim viu el seu record i un buit emocional que mantindrà viva la

seua memòria al llarg de les nostres vides.

Manuel J. Rosas Artola (Departament d’Educació)

[[ObituariObituari] ] >> M. Teresa Nogales Moreno

núm 136 - febrer 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201302/ 3

REDACCIÓEl rector de la Universitat Jaume I, Vi-

cent Climent, i la resta dels rectors de les

universitats públiques valencianes es

van reunir el passat 30 de gener amb el

conseller d’Hisenda i Administració Pú-

blica, Juan Carlos Moragues, i la conselle-

ra d’Educació, Cultura i Esport, María José

Catalá, amb els seus respectius equips,

per tractar la situació de les universitats.

Climent i els altres rectors van mani-

festar a la consellera d’Educació el gran

malestar de tots els col·lectius de la

comunitat universitària valenciana per

les diferents mesures legislatives d’obli-

gat compliment que s’han aprovat els

darrers mesos, com ara els reials decrets

que han perjudicat les condicions labo-

rals del PDI i del PAS, l’increment de les

taxes de matrícula i la davallada de be-

ques i ajudes econòmiques que afecten

l’estudiantat, la burocratització que ha

suposat la posada en marxa de l’EEES, i

la brutal reducció dels recursos dedicats

a R+D+I. En aquest sentit, el rector de

l’UJI i la resta de rectors van exigir que

la Conselleria d’Educació fl exibilitze les

seues normatives i defense un canvi de

la política universitària davant del Mi-

nisteri d’Educació, Cultura i Esport.

Els rectors també van mostrar el seu

gran malestar amb els reiterats incom-

pliments dels compromisos econòmics

de la Generalitat Valenciana que han

posat les universitats en una situació

fi nancera límit. La Generalitat Valen-

ciana deu a l’UJI uns 22.000.000 d’eu-

ros pels impagaments del 2012, a més

de 82.350.000 euros del deute històric

acumulat al llarg de la dècada passada.

Climent i la resta de rectors van

aconseguir el compromís del conseller

d’Hisenda de regularitzar el pagament

de les mensualitats del pressupost de

2013 sense cap endarreriment, per tal

d’assegurar la liquiditat sufi cient per al

pagament de les nòmines del personal

de les universitats.

En relació a la liquidació dels en-

darreriments acumulats al 2012, en la

reunió es va acordar la creació d’una

comissió tècnica entre les universitats

i la Conselleria d’Hisenda per a establir

un calendari de pagaments que satisfa-

ça el deute al llarg del 2013.

Els cinc rectors també van reclamar

que s’incorporen al pressupost de les

universitats els 10.000.000 d’euros que

es va comprometre a consignar el pre-

sident de la Generalitat Valenciana, Al-

berto Fabra, en una reunió celebrada al

desembre de 2012.

Finalment, els cinc rectors van exigir

l’abonament de les quotes correspo-

nents a 2013 del deute històric. En el cas

de la Universitat Jaume I això suposaria

el pagament d’uns 12.000.000 d’euros

que perme trien abordar totalment la

primera fase de la Facultat de Ciències

de la Salut.

CLIMENT DEMANA MÉS COMPROMÍSEn fi nalitzar la reunió, Vicent Climent

es va mostrar insatisfet amb els resul-

tats obtinguts. El rector de l’UJI sempre

ha defensat el paper essencial de la uni-

versitat pública i ha denunciat el des-

mantellament accelerat que impliquen

les mesures aprovades pel Govern i per

la Generalitat Valenciana.

El rector de l’UJI exigeix un major

compromís de la Generalitat Valencia-

na amb el model d’universitat pública i

un canvi en la política universitària. Per

això, ha explicat que seguirà lluitant per

la defensa dels interessos legítims de la

Universitat Jaume I i del paper essen-

cial que té com a universitat pública de

Castelló.

El web de la Universitat Jaume I aprova en transparènciaE. REDONDO

La Universitat Jaume I se situa entre

les universitats que obtenen una setena

posició d’entre les 16 en les quals es dis-

tribueixen els 50 centres que han sigut

avaluats en transparència mitjançant la

informació que difonen en les seues pàgi-

nes web. L’UJI ha obtingut una valoració

de 14 punts i es manté així en la mitjana

de les universitats públiques espanyoles i

al capdavant de les valencianes, junt amb

les universitats d’Alacant i València. La in-

formació en el web de l’UJI compleix sa-

tisfactòriament amb 14 dels 25 indicadors

establerts per la Fundació Compromís i

Transparència, d’acord amb el seu infor-

me sobre transparència en aquest àmbit,

el primer d’aquestes característiques ela-

borat a Espanya. La informació aportada

en les pàgines webs de les universitats

públiques espanyoles ha estat avaluada

d’acord amb indicadors com ara la difusió

de la missió, l’estratègia, dades de per-

sonal, del govern, de l’oferta i demanda

acadèmiques, del claustre, d’alumnes, de

resultats i d’informació econòmica.

En les conclusions de l’informe s’apunta

que les universitats han progressat no-

tablement en l’ús del web com a canal

de comunicació, encara que existeix un

ampli marge de millora en relació amb

la selecció dels continguts rellevants d’in-

formació i la rendició de comptes. Destaca

també l’informe que el web s’ha convertit

en el canal més important per a accedir,

analitzar i contrastar la informació de les

universitats.

El rector tanca amb una advertència el procediment pelsincidents d’Espaitec 2

REDACCIÓEl rector de la Universitat Jaume I, Vicent

Climent, va tancar el procediment intern

pels incidents ocorreguts durant la inau-

guració de l’edifi ci de Espaitec 2, el passat

10 de setembre de 2012, amb una adver-

tència als alumnes que hi van participar.

Climent, que va comunicar el 28 de gener

la seua decisió als nou estudiants afectats,

assegura en el seu escrit que «ha de que-

dar clar que aquest tipus d’actuacions no

responen a un comportament universitari

i de convivència pacífi ca i no han de tornar

a ocórrer, ja que pot comportar l’obertura

d’un expedient disciplinari i la imposició

de sancions de diversos graus».

D’aquesta forma, el rector va tancar les

actuacions informatives obertes en en-

tendre que ja existeixen actuacions en la

jurisdicció penal que aconsellen atorgar la

preferència a aquests àmbits i, per tant, no

continuar amb el procediment acadèmic.

Climent exigeix a la Generalitat un calendari de pagaments del deuteEl deute del govern autonòmic amb l’UJI ascendeix a més de 104 milions d’euros

Climent junt als rectors de les universitats públiques valencianes en la reunió amb el consellers

d’Hisenda i Educació. | FOTO: VOX UJI

| EL CONSELLER d’Hisenda es va

comprometre a pagar

les mensualitats de 2013

sense endarreriments


Climent, ha valorat de forma negativa la

decisió del Ministeri d’Educació de supri-

mir les beques de mobilitat Sèneca, aju-

des econòmiques que donava l’Estat als

alumnes que participaven en el programa

SICUE (Sistema d’Intercanvi entre Centres

Universitaris Espanyols). Climent ha dema-

nat una rectifi cació al Ministeri d’Educació

i ha lamentat aquesta nova retallada que

torna a perjudicar l’estudiantat, la part

més feble del sistema, i suposa un nou

atac al model d’universitat pública.

El rector ha explicat que la Jaume I

participa en el programa SICUE des de la

seua entrada en funcionament i ha des-

tacat que el Consell de Direcció segueix

apostant per continuar desplegant-lo, per

la qual cosa manté la convocatòria per al

curs acadèmic 2013/14, malgrat la decisió

del Govern central.

Climent també va afi rmar que a pesar

que la Universitat Jaume I no rebrà el fi -

nançament que el Ministeri destinava a

beques, la Universitat mantindrà la part

del pressupost que destinava a beques

UJI-SICUE.

En aquest sentit, l’Ofi cina de Relacions

Internacionals (ORI) obrirà, del 4 al 22 de

febrer de 2013, la convocatòria del pro-

grama SICUE. L’UJI oferirà un total de

517 places per a alumnes de plans antics

i d’ensenyaments de grau. La durada de

l’estada, d’entre quatre a nou mesos, de-

pendrà de la plaça elegida pels candidats.

Les persones interessades podran rebre

més informació i resoldre els seus dubtes en

les reunions informatives. Aquestes tindran

lloc el 4 i 5 de febrer, a les 16 i a les 11 hores

respectivament, a la Facultat de Ciències Ju-

rídiques i Econòmiques (aula JB2102AA).

L’UJI critica la decisió de suprimir les beques Sèneca


MARÍA BENAVENTEEl rector honorari de la Universitat Jau-

me I, Francesc Michavila, va presentar el

15 de gener la seua última obra, titulada

Bolonia en crisis, a la Llotja del Cànem. El

rector de l’UJI, Vicent Climent, va ser l’en-

carregat de presentar l’acte, que va comp-

tar també amb les intervencions de José

Luis Valencia, director del periòdic Medi-

terráneo; Eva Alcón, catedràtica de l’UJI;

Juan Julià, rector de la Universitat Politèc-

nica de València, i Joan Lerma, senador i

expresident de la Generalitat Valenciana.

En la seua intervenció, Michavila va as-

senyalar que Bolonia en crisis planteja un

diagnòstic de la situació actual al mateix

temps que aporta unes «pinzellades de

futur». En aquest sentit, va destacar que el

llibre no pretén aportar una solució única,

sinó fer refl exionar sobre diversos aspec-

tes que una universitat ha de tenir, com

ara estabilitat.

José Luis Valencia va destacar la fi gura

de Michavila com una «autoritat intel-

lectual i moral» que va aconseguir una

fi ta per a la ciutat de Castelló: la creació de

la Universitat. Amb aquesta premissa, va

afi rmar que el rector fundador és la millor

persona per «diagnosticar i aportar solu-

cions al problema de la universitat espa-

nyola».

Eva Alcón Soler, per la seua banda, va

identifi car el context actual com un «mo-

ment oportú per a la publicació d’aquest

llibre», que mostra l’inconformisme i el

compromís social d’un «optimista pato-

lògic» com és Francesc Michavila, sempre

amb una actitud que fa possible el canvi.

Pel que fa a Juan Julià, va afi rmar que

el rector honorari demostra amb aquesta

recomanable obra que és un «home com-

promès amb el seu poble, Castelló; amb la

seua universitat, la Jaume I, i també amb

Europa».

Joan Lerma, president de la Generalitat

Valenciana en el moment de creació de

l’UJI, va comentar la sensació de pessimis-

me generalitzat que es viu a les universi-

tats espanyoles i va afi rmar que la solució

passa per «no utilitzar la crisi per impulsar

un model ideològic conservador».

Per últim, Vicent Climent, rector de la

Universitat Jaume I, va clausurar l’acte

citant Nelson Mandela per a referir-se a

l’educació com «l’arma més poderosa per

canviar el món» i va valorar la crida que

rea litza el llibre de Michavila per a posar

en valor el coneixement.

La Seu de la Ciutat es va omplir de gom a gom per a la presentació de Bolonia en crisis. | FOTO: A. PRADAS

[Novetats editorials]

www.tenda.uji.es

GUÍA DE LA FLORA ORNAMENTAL DE LA UNIVERSITAT JAUME I. UN CAMPUS PER A LA BIODIVERSITAT

Ricard Pitarch Garcia (ed.)

Preu: 38 euros · ISBN 978-84-8021-873-3

Amb aquest estudi, l’UJI és capdavantera en la catalogació i descrip-

ció de la fl ora ornamental d’un campus universitari, amb el rigor ne-

cessari en les descripcions i a la vegada sense resultar difícil d’enten-

dre per una gran part de la ciutadania. Es tracta d’una obra pràctica

i didàctica que proporciona una informació sufi cient per a aquelles

persones interessades en conèixer la fl ora amb què es conviu.

CARPETAS ABIERTAS

Luis Prades Perona (ed.)Col·lecció «Biblioteca de les Aules»Preu: 10 euros · ISBN 978-84-8021-877-1

L’obra del castellonenc Luis Prades Perona va més enllà de la pintu-

ra, comprèn també l’escriptura que recullen aquestes carpetes ober-tes que fi ns ara romanien ocultes. L’obra presenta textos de poesia

existencial i d’art viscut, la peça dramàtica «Cálido viento del sur»,

un conjunt d’escrits sobre art i una crònica del ric epistolari d’aquest

artista, l’obra pictòrica del qual pot veure’s en nombrosos museus

d’Europa i Llatinoamèrica.

BARRACAS DEL LITORAL MEDITERRÁNEO. CATÁLOGO DE VALENCIA Y SU ENTORNO

Juan Antonio García Esparza (ed.)

Preu: 17,50 euros · ISBN 978-84-8021-904-4Recopilació única de tots els exemplars existents de barraques valen-

cianes preindustrials dels voltants de València, Alboraia i Almàssera.

Des que començara l’estudi, algunes ja han desaparegut i unes altres

continuen en un llarg procés de deteriorament. Aquesta investiga-

ció, ara editada en format digital, servirà per a sensibilitzar el lector

davant la necessària pervivència d’alguns trets culturals que identifi -

quen una determinada societat.

DIÁLOGOS JURÍDICOS ESPAÑA-MÉXICO. IV

Cristina Pauner Chulvi (eds.)Col·lecció «Estudis jurídics»Preu: 15 euros · ISBN 978-84-8021-888-7

La publicació d’aquest quart volum consolida el projecte de col-

laboració entre l’UJI i la Universitat Autònoma de l’Estat de Mèxic (To-

luca) a l’hora de posar en comú i analitzar comparativament les pro-

blemàtiques jurídiques actuals amb les quals es troben ambdós estats.

En aquesta ocasió les refl exions se centren en el dret de família, la con-

juntura econòmica actual i les repercussions en matèria de seguretat

social o l’estudi de la legislació cooperativa espanyola i mexicana.

i

Michavila mira cap al futur de la universitat en Bolonia en crisis El rector honorari de l’UJI va presentar el seu llibre a la Llotja


CONSELL DE L’ESTUDIANTAT

Durant l’època d’exàmens, l’estudiantat

es troba submergit en llibres i apunts, fa

vida a la Biblioteca i entra en un peculiar

estat d’ànim que paralitza la seua vida so-

cial i només el deixa pensar en l’examen

següent. Després de passar per aquesta

temporada, ha de seguir constant amb la

lluita per l’educació i els seus drets, a les

aules i al carrer.

Aquest segon semestre serà força dur:

la lentitud en la gestió de les beques pel

Ministeri o les retallades en els pressupos-

tos de la Universitat són un clar exemple

del que els estudiants i treballadors i tre-

balladores de la universitat pateixen. Des

del Consell de l’Estudiantat es vol encetar

aquest nou semestre amb els ànims reno-

vats i amb la mateixa implicació amb la

qual va començar el curs. També cal recor-

dar a tota la comunitat universitària dues

campanyes que es duen a terme des del

Consell al llarg del curs.

La primera és «Un llibre per un llibre»,

una campanya d’intercanvi de llibres que

sorgeix arran de la donació d’un centenar

de llibres al Consell de l’Estudiantat per

part d’una professora de la Universitat, i

que consisteix en el simple fet d’intercan-

viar un llibre per un altre, de manera que

aquests sempre estan en moviment i són,

així, llegits i compartits.

També es gestiona la recollida d’ali-

ments no peribles (sucre, arròs, pasta, oli,

llegums, etc.) i especialment menjar per a

infants, amb el Banc d’Aliments de Caste-

lló. Tota persona que vulga participar i col-

laborar amb aquestes campanyes, sols ha

d’apropar-se a l’edifi ci del Consell de l’Es-

tudiantat, situat davant de la Facultat de

Ciències Humanes i Socials, on se li pro-

porcionarà la informació necessària per

ésser partícip d’aquestes iniciatives.

[email protected]

LA UNIVERSITAT Jaume I i Cajamar-Caja

Rural van signar dos convenis, al gener

que possibilitaran la celebració del Pre-

mi a la Recerca del Dret en el Transport

Cajamar-Caja Rural i la realització del curs

d’especialització «Creació d’empreses in-

novadores». | FOTO: DAMIÁN LLORENS

CONVENI CAJAMAR

LA UNIVERSITAT per a Majors de l’UJI va

oferir la xarrada «Països propers; Repúbli-

ca Txeca i Eslovàquia» a la Llotja del Cà-

nem a càrrec d’un grup d’estudiants que

van participar en un intercanvi amb les

universitats de Praga i Zvolen. | FOTO: VOX UJI

UNIVERSITAT PER A MAJORS

ARSIPE, Gestión del Patrimonio Cultural

SL i l’UJI van signar, al gener, un conveni

per a desenvolupar dos projectes cultu-

rals, l’exposició Huesopiel 3.0 del grup

Trashformaciones al Paranimf de l’UJI i

el projecte Patrimoni dins del Programa

d’Extensió Universitària. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

CONVENI ARSIPE

EL RECTOR de l’UJI, Vicent Climent, i Mila-

gros Revest, fi lla de Lluís Revest, van signar

un conveni de donació de l’arxiu i la biblio-

teca de Lluís Revest a la Universitat. Part del

seu llegat s’exposa, fi ns al març, a la primera

planta de la Biblioteca. | FOTO: DAMIÁN LORENS

ARXIU LLUÍS REVEST

EL CENTRE Europeu d’Empreses Innova-

dores de Castellón i l’UJI van signar dos

convenis per a la millora de la formació de

l’estudiantat, professionals i empreses, en

l’àmbit de la innovació, gestió i adminis-

tració d’empresarial. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

CONVENI CEEI CASTELLÓ

REDACCIÓLa Universitat Jaume I, juntament

amb la resta d’universitats públiques

valencianes, ha exigit a la Conselleria

d’Educació una rectifi cació pública de

les informacions aparegudes en prem-

sa sobre el mapa de titulacions, on

s’anunciava la supressió de graus amb

menys de 50 alumnes. Aquesta exigèn-

cia es va produir en el transcurs d’una

reunió que es va mantenir amb el direc-

tor general d’Universitats, quan es va

negar que aquesta informació proce-

dira de fonts de l’administració autonò-

mica. En el transcurs de la reunió es va

transmetre a les universitats públiques

que la Conselleria no pretén reduir el

nombre de graus i que, en qualsevol

cas, sempre es tindria en compte la te-

rritorialitat, és a dir, la duplicitat de titu-

lacions per províncies.

Al respecte, la Universitat Jaume I ha

emès un comunicat en el qual insta a

la Conselleria d’Educació a desmentir

públicament aquestes informacions

atès que «generen dubtes en el profes-

sorat implicat en la seua docència, en

l’estudiantat que està cursant aquests

títols i en els i les futurs estudiants que

estan pensant orientar el seu futur labo-

ral en un determinat àmbit». En aquesta

línia també s’assenyala que aquestes

informacions «estan perjudicant la de-

manda de determinats graus i difi culten

greument els esforços que les universi-

tats estan fent en la seua promoció».

Des de fa quasi dos anys la Universi-

tat Jaume I, a petició de la Conselleria

d’Educació, va designar dos experts per

a integrar-se en la comissió que tenia

com a objectiu estudiar el mapa de ti-

tulacions. Segons apunta el comunicat,

en aquests dos anys aquesta comissió

no s’ha reunit ni hi ha hagut cap reunió

directa amb les universitats públiques

per a estudiar la magnitud del proble-

ma i determinar les estratègies d’ac-

tuació. En aquest sentit, s’assenyala que

«l’UJI mai s’ha negat a estudiar el mapa

de titulacions però considera que es va

perdre una gran oportunitat quan fa

tres cursos acadèmics es van dissenyar

els plans d’estudi de tots els graus».

Així mateix, la Universitat Jaume I

defensa en l’escrit que «el nombre

d’alumnes és un criteri a tenir en comp-

te però no ha de ser l’única variable per

a determinar la viabilitat d’un grau. Tots

els graus de la Universitat Jaume I tenen

un pla de sostenibilitat econòmica en el

qual s’assignen els recursos en funció

de la matrícula i dels criteris del Pla plu-

rianual de fi nançament de les universi-

tats públiques valencianes, per la qual

cosa la seua viabilitat està assegurada,

sempre que la Generalitat Valenciana

aporte el fi nançament pactat». Així ma-

teix, l’UJI vol transmetre un missatge de

tranquil·litat a l’estudiantat, famílies i

professorat assegurant que «defensarà

amb fermesa l’actual oferta educativa i

que els i les joves de Castelló no hagen

de desplaçar-se a altres províncies per a

cursar els seus estudis universitaris, més

tenint en compte les difi cultats econò-

miques de moltes famílies de Castelló».

En aquest sentit, cal posar de relleu que

en el curs 2012/13 l’UJI ha cobert el 98%

de les places oferides en primer de grau

la qual cosa és un indicador molt fi able

de la solidesa de l’oferta de títols.

Finalment, la Jaume I apunta que

«no considera acceptable que mentre

es parla d’un mapa de titulacions per

a les universitats públiques, la Conse-

lleria d’Educació seguisca autoritzant a

les universitats privades i a entitats se-

mipúbliques com la VIU l’engegada de

nous graus».

La Jaume I exigeix a Conselleria la rectificació sobre el mapa de grausL’UJI assegura la viabilitat dels graus «si la Generalitat aporta el fi nançament pactat»

La Universitat Jaume I defensa que el nombre de alumnes no ha de ser l’única variable per a

determinar la viabilitat dels graus. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| AQUEST CURS l’UJI ha cobert el 98% de

les places de primer la

qual cosa és indicador

de la solidesa de l’oferta


LAURA CASTILLOEl grup d’investigació de Literatura Es-

panyola del Departament de Filologia i

Cultures Europees de la Facultat de Cièn-

cies Humanes i Socials de l’UJI s’encarrega

d’analitzar les produccions literàries na-

cionals escrites en castellà durant l’època

contemporània en el context de la lite-

ratura universal. La intenció: donar-li a

la literatura espanyola un caràcter més

ampli i analitzar, sobretot, la interrelació

que existeix entre aquesta i les literatures

europees, les nord i sud-americanes, sen-

se oblidar-ne la riquesa dels textos escrits

en les diverses llengües peninsulars.

Encapçalat pel professor Santiago For-

tuño Llorens, l’equip de recerca compta

amb les aportacions d’altres tres mem-

bres: Manuela Casanova, professora ti-

tular d’escola universitària de l’àrea de

Llengua Espa nyola; Marina López, pro-

fessora contractada doctora de l’àrea de

Filologia Francesa i Vicent Nebot, becari

de col·laboració del Departament, endin-

sat en la seua tesi doctoral sobre poesia

del Modernisme. La seua tasca es con-

creta en l’anàlisi de l’obra d’autors com

Lord Byron, Flaubert, Baudelaire, Proust

i Ionesco. Però, assenyala Fortuño, «més

enllà dels autors concrets, ens interes-

sen els corrents o tendències. No podem

explicar, per exemple, la literatura espa-

nyola del segle XX sense tenir en compte

els fonaments estètics de la francesa o els

moviments d’avantguarda».

Per tant, assegura, «no s’ha d’estudiar el

fet literari com un fet aïllat, sinó que cal es-

tendre les branques d’aquest saber a uns al-

tres contextos lingüístics, culturals, socials i

estètics per a veure quines són les influèn-

cies d’altres literatures com a substrat, com

a font de l’estètica predominant en l’època

literària espanyola a la qual ens referim».

De la mateixa manera, explica, «cal consi-

derar la transcendència de les produccions

literàries en llengua espanyola dels segles

XVIII, XIX, XX i XXI fora del context localista

en què es poden emmarcar».

Malgrat que la disciplina de la literatu-

ra espanyola ha perdut el pes que solia

tenir als estudis secundaris, en les proves

d’accés a la universitat i als plans d’estudi

superiors, Fortuño manté que es tracta

d’una «matèria indefugible en els estudis

d’humanitats». I és que el valor intrínsec

d’una obra literària resideix en la mateixa

concepció, ja que es tracta del manifest

expressiu d’estats emocionals, personals

i socials, envers conjuntures històriques

diverses, de l’expressió d’idees que creuen

fronteres. Unes idees que esdevenen uni-

versals gràcies a la literatura.

| EL DEPARTAMENT de Filologia i Cultures

Europees de la FCHS

és el marc en el qual es

desenvolupa la tasca

del Grup de Literatura

Espanyola de l’UJI, dirigit

per Santiago Fortuño.

Els membres analitzen

els gèneres literaris

contemporanis des d’una

perspectiva europea

i universal, així com

les infl uències mútues

entre les manifestacions

literàries d’aquesta i l’altra

banda de l’Atlàntic, sense

oblidar les obres escrites

en català i la resta de

llengües peninsulars.

Lletres universals L’equip del professor Fortuño estudia les sinèrgies estètiques en la literatura espanyola

El Grup de Literatura Espanyola estudia els intertextos universals presents en les produccions nacionals contemporànies en castellà. En la il·lustració, fragment de La metamorfosi (Kafka, 1915). | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| LA INTENCIÓés donar a la literatura

un caràcter més ampli i

analitzar la interrelació

entre corrents

| EL FET LITERARI no és un fet aïllat.

Cal considerar la

transcendència de les

obres fora del context

local on es produeix


| L’HETEROGENEÏTAT d’especialitzacions caracteritza i

enriqueix els estudis d’aquest grup d’investigació

| LA PROJECCIÓ de la seua tasca dins l’UJI se concentra en els

graus d’Humanitats, en el Màster de Secundària i el Màster

CIEL, i en la col·laboració amb la Universitat per a Majors

CÀRREC A L’UJI CATEDRÀTIC

LLOC DE NAIXEMENT VILA-REAL

Santiago Fortuño Llorens és llicenciat en Dret, llicenciat en Filologia

Hispànica, doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, i

catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat Jaume I.

Al llarg de la seua trajectòria universitària, ha estat professor de les

Universitats del País Basc (Vitòria-Gasteiz) i de València (Col·legi Univer-

sitari de Castelló), catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles d’ense-

nyament mitjà i professor titular d’universitat. També ha impartit cursos

i conferències com a professor convidat a universitats estrangeres (Itàlia,

França, Polònia i Mèxic); ha dirigit tesis i diversos projectes d’investigació

del Ministeri d’Educació i Ciència, de la Fundació Bancaixa, de la Fundació

Dávalos-Fletcher i de l’empresa privada. És també membre de l’Associació

Espanyola de Crítics Literaris, de la Fundació Germà Colón, i col·laborador

del Diccionari biogràfi c d’autors de la Reial Acadèmia de la Història i de la

col·lecció Obra fundamental de la Fundació Banco Santander.

A més, Fortuño publica periòdicament en diverses revistes literàries

nacionals i internacionals, com ara «El Gnomo», «Boletín de estudios bec-

querianos», «Ínsula», «Cuadernos Hispanoamericanos», «Epos», «Revista

de Literatura», «Foro Hispánico» (Universiteit Nijmegen), o «Dieciocho.

Hispanic Enlightenment» (University of Virginia). L’any 2006, va obtenir el

premi al millor treball d’investigació de l’àmbit cultural de Castelló, atorgat

per l’Associació Romanesa de Castelló, València i Alacant per Literatura es-pañola y rumana. Siglos XIX y XX. Estudio y antología. Entre els seus darrers

treballs es troben Poesía de la primera generación de posguerra (2008) o

una edició sobre Ortega y Gasset que serà publicada pròximament.

SANTIAGO FORTUÑO LLORENS

MÀSTER CIEL. El Màster Universitari en Comunicació

Intercultural i d’Ensenyament de Llen-

gües de la Universitat Jaume I s’adre-

ça a professionals i titulats i titulades

universitaris que volen adquirir una

capacitat autònoma de comunicació i

d’aprenentatge des d’un punt de vista

plurilingüe i multicultural. De modali-

tat semipresencial, el postgrau integra

les TIC en totes les disciplines del pla

d’estudis al llarg d’un curs acadèmic, i

ofereix tres possibles itineraris: Ense-

nyament de llengües i plurilingüisme,

Comunicació intercultural i multilin-

güisme, i Literatura i interculturalitat.

Santiago Fortuño amb Marina López, Manuela Casanova i Vicent Nebot. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

[ELS GRUPS D’INVESTIGACIÓ DE LA UNIVERSITAT] || LITERATURA ESPANYOLA

CASTELLÓ EN LA LITERATURAUna mostra de la vocació no localista que inspira els estudis de recerca literària del

grup de Santiago Fortuño ha estat la publicació de Castellón en la literatura. Fruit de

les investigacions que el seu equip va dur a terme al llarg de dos anys, aquest recull

de referències literàries a Castelló i comarques va ser reconegut com el millor treball

d’investigació en l’àmbit de les ciències humanes i socials per la Fundació Dávalos-

Fletcher l’any 2008.

La publicació conté referències a terres castellonenques presents en més de 300

obres de diversos gèneres (poesia, novel·la, llibres de viatges i tradicions), en les quals

s’anomenaven els pobles i els paisatges de la zona. El conjunt es va dividir en tres àrees

temàtiques, tenint en compte si els escrits dibuixaven el paisatge de Castelló des d’un

punt de vista líric, si l’incloïen com a espai narratiu en l’argument, o si se’n feia referèn-

cia als costums i tradicions dels habitants.

A hores d’ara, el grup treballa en una ambiciosa ampliació d’aquesta tasca. A més de

buscar les mencions sobre Castelló, s’ha llançat a la recerca de descripcions literàries

de València i Alacant en escrits d’autors estrangers dels segles XVIII i XIX.


Investigació

ROSANA SANAHUJAPersones grans o amb osteoporosi,

fumadors, diabètics o persones que han

patit un càncer no poden optar, en oca-

sions, a sotmetre’s a implants dentals

atesa la manca de capacitat dels seus os-

sos d’integrar de manera adequada les

noves pròtesis que substitueixen l’arrel.

El recobriment d’aquests implants amb

un nou material biodegradable, desen-

volupat per investigadors de la Universi-

tat Jaume I de Castelló, la Universitat del

País Basc i l’empresa Ilerimplant perme-

trà realitzar implants en persones amb

dèfi cit ossi, a més d’augmentar la taxa

d’èxit general dels implants gràcies a

una major biocompatibilitat dels matei-

xos i reduir el temps d’osteointegració,

és a dir, d’integració en l’os.

Si fi ns ara la radícula de titani que

substitueix l’arrel de la dent trigava a

ancorar a l’os maxil·lar un mínim de dos

mesos, el prototip desenvolupat per-

metrà reduir aquests temps, de manera

que es puga col·locar abans al pacient la

corona ceràmica, que substitueix la part

visible de la dent i, d’aquesta manera,

recuperar abans la seua vida normal.

Julio José Suay, coordinador del grup de

recerca de Polímers i Materials Avançats

de l’UJI, explica que «es tracta de cobrir

l’implant amb un recobriment biodegra-

dable que, en posar-se en contacte amb

l’os, es desfà i en aquesta degradació

aconsegueix alliberar compostos de si-

lici i altres molècules bioactives que in-

dueixen la generació de l’os».

Es tracta d’una línia d’investigació

totalment innovadora respecte als sis-

temes utilitzats fi ns ara, consistents a

incrementar la rugositat dels implants

per facilitar-ne la integració en l’os. En

aquest sentit, Suay destaca que Soldent

és un projecte col·laboratiu entre univer-

sitat i empresa, desenvolupat en el marc

de la convocatòria «Innpacto» del Minis-

teri d’Economia i Competitivitat. En el

cas del projecte Soldent, investigadors

de la Universitat Jaume I i de la Universi-

tat del País Basc treballen conjuntament

amb l’empresa Ilerimplant SL en el de-

senvolupament d’aquest prototip com-

petitiu. Després de realitzar les proves in

vitro, amb cultius cel·lulars dels diferents

biomaterials elaborats, es va procedir

a l’avaluació en viu amb animals, fi ns a

aconseguir el prototip que presentava

millors resultats. En una nova fase, Suay

explica que es procedirà a realitzar l’ava-

luació clínica, de manera que s’obtindrà

el producte sanitari comercialitzable en

el termini de dos o tres anys.

La investigació busca afavorir la taxa

d’èxit en els implants dentals, espe-

cialment en persones que puguen tenir

defi ciències en el seus maxil·lars. Cal as-

senyalar que la no reposició d’una dent

perduda implica una sèrie de problemes

biomecànics, com el canvi de la línia de

mossegada, el desordenament de les

dents i la creació de buits, que poden con-

duir a malalties periodontals com gingivi-

tis i periodontitis, les quals deterioren els

mecanismes de subjecció de les dents i

ocasionen la nova pèrdua de més dents.

Un nou recobriment millora la integració en els implants dentalsEn l’estudi han participat investigadors de l’UJI, del País Basc i l’empresa llerimplant

El recobriment biodegradable allibera compostos i molècules que indueixen la generació de l’os.

L’UJI destina prop de quatre milions d’euros al pla d’investigació 2013REDACCIÓ

La Universitat Jaume I dotarà amb prop

de quatre milions d’euros el Pla de Promo-

ció de la Investigació 2013. La universitat

pública de Castelló ha realitzat un gran es-

forç per a mantenir l’activitat d’investigació

científi ca i desenvolupament tecnològic

en un context en el qual tant el sector pú-

blic com el privat redueixen les inversions

i ha procurat contrarestar aquesta minva

de recursos.

El Pla de Promoció de la Investigació

2013 preveu la posada en marxa de cinc

programes que inclouen diverses convo-

catòries d’ajudes i beques. El primer pro-

grama està dedicat al foment de projectes

d’investigació. En el segon, es tracta de

promoure la mobilitat del personal inves-

tigador, així com de facilitar la realització

de doctorats internacionals. El tercer pro-

grama dóna suport a la formació i incor-

poració de personal investigador. El quart

programa fomenta els projectes de trans-

ferència de resultats de la investigació. I,

en darrer lloc, el cinquè programa pretén

reforçar l’activitat d’investigació del grups

de recerca de l’UJI, amb un alt rendiment

econòmic segons els criteris establerts pel

Pla Plurianual de Finançament per a les

Universitats Públiques Valencianes, del

Govern de la Generalitat Valenciana.

L’ex alumne Hugo Ferrer guanya elconcurs del CEEI per a emprenedors

REDACCIÓEl projecte «IC-Life», desenvolupat pel

jove emprenedor de l’UJI Hugo Alberto

Ferrer, ha resultat vencedor del concurs

#ReyesEmprendedores convocat pel Cen-

tre d’Empreses Europees Innovadores

(CEEI) de Castelló amb la col·laboració de

Cocinar Emociones.

El premi, valorat en 2.000 euros, consis-

teix en el desenvolupament personalitzat

d’un projecte web (branding+e commerce +hosting) per a la idea guanyadora, que

possibilitarà la posada en marxa d’aqueix

projecte empresarial.

«IC-Life» planteja el desenvolupament

d’una polsera cardíaca que permet el con-

trol en temps real del pols de l’esportista,

que pot ser controlat a través d’un sistema

de monitoratge. En cas de detectar una

anomalia, tres senyals d’alerta simultània

serien enviades al monitor de control, a les

assistències mèdiques del recinte esportiu

o/i a l’hospital o centre sanitari més proper,

amb la qual cosa es reduiria al mínim el

temps de resposta. Un temps clau, ja que

els quatre minuts posteriors a l’aturada es

consideren vitals per a salvar la vida de la

persona afectada.

| SOLDENT és un

projecte col·laboratiu

entre universitat i

empresa, desenvolupat en

la convocatòria «Innpacto»

REDACCIÓEl XIV Premi d’Investigació del Consell

Social de la Universitat Jaume I a la Trajec-

tòria investigadora ha recaigut en el cate-

dràtic de Química Inorgànica de l’UJI, Juan

Bautista Carda, qui ha desenvolupat una

extensa trajectòria investigadora, espe-

cialment en l’estudi dels materials ceràmics

i les seues aplicacions tecnològiques.

D’altra banda, el Consell Social ha con-

cedit, ex aequo, el V Premi a la Iniciativa

Emprenedora Estudiantil, pel seu esperit

emprenedor i aposta innovadora a Alfredo

Raúl Cebrián, llicenciat en Publicitat i Re-

lacions Públiques, egressat de la Jaume I,

per la constitució amb Sergio Aguado,

també egressat de l’UJI, de l’empresa So-

luciones Cuatroochenta, SL, i a Cristina

Castellanos, estudiant del màster universi-

tari en Noves Tendències i Processos d’In-

novació en Comunicació de la Universitat

Jaume I, administradora de l’empresa Di-

seño Low Cost, SL. Els premis estan dotats

amb 6.000 euros.

El Consell Social guardona la trajectòria de Juan Bautista Carda

Sergio Aguado, Alfredo Raúl Cebrián i Juan

Bautista Carda. | FOTO: DAMIÁN LLORENS


ESTCE Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals

FCSFacultat de Ciències de la SalutFacultat de Ciències de la Salut

REDACCIÓLa Universitat Jaume I, que amb a la VIA

University College, de Dinamarca, forma

el «VIA-UJI Équipe», va presentar, el pas-

sat mes de desembre, la seua proposta de

participació en la prestigiosa competició

universitària internacional Solar Decathlon

Europe (SDE) la pròxima edició de la qual

se celebrarà en 2014 a Versalles, França.

A aquesta edició se n’ha presentat un

total de 44 candidatures de tot el món,

d’entre les quals el comitè francès organit-

zador ha seleccionat als 20 equips compe-

tidors, juntament amb set equips substi-

tuts, entre els quals es troba la proposta

del VIA-UJI com a segon equip substitut.

El «VIA-UJI Équipe» ha estat convidat a

continuar en la competició pel comitè gal

durant el present any 2013 i, a més, li ator-

garà un primer tram de fons de cofi nança-

ment, igual que a la resta dels 20 equips

seleccionats.

Solar Decathlon Europe és una compe-

tició molt exigent, que implica un ardu

treball durant dos anys, per la qual cosa

no és estrany que alguns equips abando-

nen el concurs abans d’aconseguir arribar

a la fase fi nal. L’experiència d’edicions an-

teriors indica que existeixen grans possi-

bilitats que la proposta de l’equip VIA-UJI

aconseguisca fi nalment estar entre els 20

equips que competisquen en la gran fi nal

de Versalles, ja que, per exemple, en SDE

2012 van abandonar-hi quatre equips.

Aquest concurs persegueix impulsar la

recerca i el desenvolupament d’habitat-

ges efi cients, on estudiantat universitari

de tot el món dissenya i construeix una

casa que funciona exclusivament amb

energia solar. La fase fi nal del concurs per

a 2014 preveu la construcció dels habitat-

ges als jardins del Palau de Versalles, on

els prototips seran sotmesos a deu proves

que determinaran quin dels habitatges

serà el guanyador.

L’UJI participa en Solar Decathlon Europe 2014 com a equip substitutLa proposta del «VIA-UJI Équipe» rebrà fons de cofi nançament durant l’any 2013

Prototips participants en l’Exposició Solar Decathlon Europa-2012, a Madrid. | FOTO: VOX UJI

Matemàtica Computacional cobreix el 100% de les places oferides

REDACCIÓEl Grau en Matemàtica Computacional

de la Universitat Jaume I ha cobert en el

curs 2012/13 el 100% de les places ofer-

tes. Aquesta titulació és un dels dos únics

graus mixts matemàtiques-informàtica

que ofereixen les universitats espanyoles

des del curs 2010/11. En el primer curs de

la titulació només s’ofereixen 30 places

amb l’objectiu d’aconseguir estudiantat

amb bon expedient que trie en primera

opció. El fet de compartir un gran nombre

d’assignatures amb el grau en Enginyeria

Informàtica n’assegura la viabilitat des del

punt de vista econòmic.

La titulació ofereix a l’alumnat un perfi l

mixt que combina la formació teòrica, prò-

pia d’una titulació pura de matemàtiques,

amb la formació tècnica, característica dels

estudis d’informàtica. Les eixides profes-

sionals abasten sectors com les empreses

d’informàtica i telecomunicacions, la ban-

ca, les fi nances i les assegurances, o la in-

dústria i la docència.

La interacció entre tots dos àmbits és cada

dia més important. Les matemàtiques han

estat en l’origen de la informàtica i és previ-

sible que per al desenvolupament d’aques-

ta siguen necessàries eines matemàtiques

cada vegada més complicades, a més l’ús

de tècniques intensives i ben dissenyades

de computació ha solucionat problemes

matemàtics que fi ns ara eren inabordables.

Representants del’Hospital Provincial visiten la FacultatREDACCIÓ

Representants de l’Hospital Provincial

de Castelló van visitar, el 9 de gener, les

instal·lacions de la seu provisional de la

Facultat de Ciències de la Salut al Campus

del Riu Sec per a conèixer, així, tant les au-

les com els laboratoris on s’imparteixen

els graus de l’àmbit de la salut: el Grau en

Medicina, el Grau en Infermeria i el Grau

en Psicologia.

El rector de l’UJI, Vicent Climent, acom-

panyat de vicerectors, degans i vicede-

gans, es va reunir amb els representants

de l’Hospital Provincial de Castelló per a

continuar estretint línies de col·laboració.L’Hospital General de Castelló acollirà 85 alumnes en pràtiques en 38 especialitats, consolidant així la

seua experiència docent. | FOTO: VOX UJI

L’Hospital General obté l’acreditació de centre universitariREDACCIÓ

La Conselleria de Sanitat ha acreditat

l’Hospital General de Castelló com a cen-

tre universitari. El conseller de Sanitat, Ma-

nuel Llombart, va entegar el certifi cat al

gerent del Departament de Salut de Cas-

telló, Francisco Pérez. D’aquesta manera,

l’Hospital Universitari General de Castelló

passa a estar habilitat per a albergar alum-

nes que cursen la carrera de Medicina a la

Universitat Jaume I, entre d’altres centres.

El rector de l’UJI va mostrar la seua satis-

facció per aquesta acreditació i va desta-

car-ne la importància de la col·laboració

entre ambdós centres.


FCHS Facultat de Ciències Humanes i Socials Facultat de Ciències Humanes i Socials

Professorat expert en multilingüisme recomana protegir el valencià a l’escolaLAURA CASTILLO

La Unitat per a la Educació Multilingüe

(UEM) de la Universitat Jaume I va organit-

zar, el passat 29 de gener, una jornada per

a aconsellar els responsables dels centres

educatius de la demarcació de Castelló

sobre el disseny del projecte lingüístic re-

querit pel Decret de plurilingüisme de la

Conselleria, el qual té com a objectiu que

l’alumnat adquirisca una competència

lingüística igual en valencià i en castellà, i

un domini funcional de l’anglès en acabar

l’escolarització obligatòria. El públic assis-

tent va omplir la Sala de Graus de la FCHS

de gom a gom per a atendre a les ponèn-

cies de Pilar Safont, membre de l’UEM-UJI;

d’Isabel Ríos, directora de la Unitat, i de

Vicent Moreno, membre de l’UEM-UJI i

president d’Escola Valenciana.

Pilar Safont va aclarir alguns dels falsos

mites sobre el multilingüisme a l’escola i

va assenyalar que «el fet que hi haja més

anglès a les aules no vol dir que hi haja

menys valencià». Això sí, va considerar

molt important el paper de l’entorn socio-

lingüístic en el qual s’aprenen les llengües.

En el cas del País Valencià, va explicar que

l’estatus de la llengua majoritària –el cas-

tellà– fa que aquesta «es cure per si sola» i

que s’aprenga en tots els àmbits d’ús. Per

això, va dir, cal fomentar l’ús del valencià i

de l’anglès a les aules, atès que aquestes

llengües tenen més limitats els contextos

d’exposició.

FCJE Facultat de Ciències Jurídiques i EconòmiquesFacultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques

REDACCIÓJuan-Luis Gómez Colomer, catedràtic

de Dret Processal de la Universitat Jaume

I, participarà en el grup de treball que ha

constituït el Ministeri de Justícia per a ela-

borar un esborrany de la llei sobre l’«Esta-

tut Integral de la Víctima».

El secretari d’Estat de Justícia, Fernando

Román, ha estat l’encarregat de sol·licitar

la seua col·laboració en aquest projecte a

Gómez Colomer, en nom del ministre, Al-

berto Ruiz-Gallardón. El catedràtic de l’UJI

ha mostrat el seu agraïment al ministre per

haver comptat amb ell i ha explicat que

el rector, Vicent Climent, ja ha autoritzat

aquesta col·laboració.

Gómez Colomer es va llicenciar en Dret

i va graduar en Criminologia en l’any 1977

i es va doctorar per la Universitat de Valèn-

cia en 1981. Va ampliar els seus estudis en

la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Ale-

manya) i ha col·laborat amb institucions

alemanyes tan prestigioses com el Servei

Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD),

la Societat Max Planck (MPG) i la Fundació

Alexander von Humboldt (AvH-Stiftung),

de la qual és president des del passat mes

de setembre. Així mateix, el catedràtic ha

treballat amb el Consell Superior d’Inves-

tigacions Científi ques (CSIC) i el Ministeri

d’Educació i Ciència (Programa Salvador de

Madariaga).

Gómez Colomer col·laborarà amb el Ministeri de Justícia

El catedràtic Juan-Luis Gómez Colomer, al

Ministeri de Justícia. | FOTO: VOX UJI

Nova aplicació per a assignar treballs de fi de màsterMARÍA BENAVENTE

El Màster Interuniversitari en Sostenibi-

litat i Responsabilitat Social Corporativa

de la Universitat Jaume I ha posat en mar-

xa, aquest curs acadèmic 2012/13, una

nova aplicació informàtica, denominada

SGTFM, per a la gestió de l’assignació de

treballs de fi de màster entre l’estudiantat

d’aquest.

L’objectiu de l’aplicació, que s’emmarca

dins d’un projecte d’innovació educati-

va, és facilitar i optimitzar tant el procés

d’oferta de treballs per part del professorat

implicat com el de selecció dels treballs,

de manera transparent, per l’estudiantat.

LAURA CASTILLOJohn Keane va inaugurar el IV Cicle

de conferències La democràcia avui: la fi de la representació, el passat 16 de

gener, al Centre Social Sant Isidre de

Castelló, amb la ponència Democracy and the Dangers of Silence. El fi lòsof

australià va dir que «estem entrant en

l’era dels megaprojectes» i que aquests

escapen al control democràtic, atès que

l’origen d’aquests resideix en l’interès

de les grans corporacions i les entitats

fi nanceres.

Uns interessos que, va explicar, com-

parteixen amb les institucions governa-

mentals, les quals concedeixen el seu

vist-i-plau tot al·legant la contribució

que poden fer al desenvolupament

econòmic d’una societat. No obstant,

Keane va advertir que el secretisme i la

diligència amb la qual es porten a ter-

me poden tindre conseqüències catas-

tròfi ques tant en l’àmbit econòmic com

en el mediambiental. Segons el fi lòsof,

«aquests tipus de desastres han aug-

mentat en els darrers anys» i va il·lustrar

la seua teoria amb casos de ressò glo-

bal, com ara la catàstrofe nuclear a

Fukushima; i afers més propers com el

projecte de l’aeroport de Castelló o el

forat fi nancer de les caixes d’estalvi.

Per a Keane, aquestes «catàstrofes»

són fruit d’una «cadena de reaccions»

originades per la «privatització del

poder» i el silenci dels responsables

públics i dels grans mitjans de comuni-

cació que, lluny de qüestionar les deci-

sions polítiques, contribueixen a gene-

rar cortines de fum al voltant d’aquests

«megaprojectes». Front a açò, el fi lòsof

va apostar per una «democràcia moni-

toritzada» en la qual la ciutadania s’in-

volucre i adopte una postura preventi-

va envers el «poder arbitrari». Tot, amb

l’ús de la seua «llibertat d’expressió»,

mitjançant els recursos comunicatius

dels quals disposa gràcies a Internet.

Keane: «La ciutadania pot trencar el silenci dels actors públics»

El públic interessat en les teories del fi lòsof australià John Keane va omplir la sala. | FOTO: AD COMUNICA

| JOHN KEANEva advertir dels perills

per a la democràcia

en «l’era dels

megaprojectes»



Climent, i el president del CD Castellón,

David Cruz, van fi rmar el passat gener un

conveni de col·laboració entre ambdues

entitats per a fomentar l’esport i oferir a

la comunitat universitària i a la societat

castellonenca la realització d’accions i ac-

tivitats relacionades amb la formació, la

investigació, la cultura i l’esport.

Aquesta col·laboració es concretarà en

diferents accions com ara donar suport a

la difusió dels esdeveniments esportius

del CD Castellón facilitant l’ús dels equi-

paments audiovisuals dels quals disposa

l’UJI i fomentant la participació de volun-

tariat universitari en la difusió d’aquests

esdeveniments; cooperar en la realització

de pràctiques acadèmiques i extraacadè-

miques d’estudiantat de l’UJI al CD Cas-

tellón, en funció de les seues necessitats;

col·laborar en la realització de xarrades,

esdeveniments o fi res organitzades per

qualsevol de les dues entitats; facilitar i

promoure la realització d’activitats de for-

mació i investigació a l’UJI, i la realització

d’estudis, concursos o projectes de fi nal

de carrera entre l’estudiantat de l’UJI, que

siguen d’interès o tinguen com a objectiu

de treball el CD Castellón; cooperar en la

realització del programa de ràdio sobre el

CD Castellón que emet Vox UJI Ràdio, con-

duït per membres de la comunitat uni-

versitària; i facilitar mútuament l’ús dels

mitjans i suports de difusió d’ambdues

entitats, entre altres.

A l’acte de signatura, Cruz va mostrar el

seu agraïment a l’UJI per «donar suport al

club en l’any més difícil de la seua història».

Per la seua banda, Climent, va explicar que

«aquest conveni és un motiu de satisfac-

ció per a tota la Universitat» i s’ha mostrat

convençut que «ambdues entitats es be-

nefi ciaran d’aquesta col·laboració».

La Universitat ajudarà a difondre les activitats del CD CastellónLa col·laboració amb Vox UJI Ràdio és una de les accions contemplades en el conveni

Universitat Jaume I (UJI) - Campus del Riu Plaça Central, local 7 - 8 Castelló de la Plana | Telf. 964 73 08 28

Segueix-nos al facebookwww.opticauniversitaria.com

El president del CD Castellón, David Cruz, i el rector de l’UJI, Vicent Climent. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

L’Escola de Comunicació Rafael López Lita ofereix 15 cursos de formacióREDACCIÓ

L’Escola de Comunicació Rafael López

Lita (ERLL) de la Universitat Jaume I ofe-

reix una sèrie de cursos de formació espe-

cífi ca, organitzats pel Centre de Postgrau i

Formació Continuada, dins de l’àmbit de

la comunicació. Per al primer semestre

de 2013, hi ha programats 15 cursos de

formació relacionats amb el desenvolu-

pament d’aspectes concrets de fotografi a,

vídeo, àudio i disseny web.

Les classes s’impartiran al Laboratori de

Ciències de la Comunicació, on l’alumnat

disposa de tecnologia audiovisual i infor-

màtica professional i actualitzada que no

només els permet les pràctiques del curs,

sinó també l’aplicació immediata dels co-

neixements adquirits al món empresarial.

Fotografi a amb Finalitats Científi ques,

Postproducció Creativa de So per a Fic-

ció, Gestió del Color i Impressió Digital o

Tècniques de Producció del Reportatge

Televisiu són algunes de les propostes for-

matives per a aquest semestre.

L’ERLL està destinada a aconseguir que

l’alumnat desenvolupe les seues capaci-

tats relacionades amb la comunicació, i

potencie la intel·ligència, les habilitats i

els valors individuals i col·lectius. Més in-

formació: http://www.labcap.uji.es.


AJUDES A L’ESTUDIANTAT

| LA UNIVERSITAT Jaume I, davant l’actual

situació econòmica i la

pujada de les taxes de

matrícula, ha apostat

per donar el seu suport

a l’estudiantat amb més

difi cultats econòmiques

i/o familiars per a

promoure tant l’accés a

l’educació superior com la

permanència en aquests

estudis. Amb aquesta

fi nalitat, tot i l’esforç

que suposa davant les

retallades pressupostàries,

l’UJI ha incorporat a

les diferents iniciatives

d’ajuda ja existents,

com ara les beques de

menjador o les ajudes per

a l’assistència a formació

extracurricular, un nou

programa d’ajudes que té

com a objectiu minimitzar

l’impacte econòmic en les

famílies per les despeses

de matrícula.

A. ANDRÉSLa Universitat Jaume I, amb l’objectiu

de donar suport a les famílies a l’hora de

fer front a les despeses de matrícula, es-

pecialment amb l’increment de les taxes,

ha incorporat, per primera vegada aquest

curs, un programa propi d’ajudes a la ma-

trícula que ha ascendit a prop de 140.000

euros de pressupost. Gràcies a aquesta

nova iniciativa, un total de 318 estudiants i

estudiantes de l’UJI han percebut una aju-

da econòmica per a iniciar o conti nuar els

seus estudis. Concretament, aquest curs

acadèmic s’han atorgat 175 ajudes de 540

euros cada una a l’alumnat que havia supe-

rat les proves d’accés i es matriculava per

primera vegada a la Universitat Jaume I.

Així mateix, s’han concedit 143 ajudes per

un import de 300 euros cada una, desti-

nades a la resta d’estudiantat matriculat

a l’UJI. D’aquesta manera, l’UJI se suma a

ajudes d’altres organismes destinades a

aquesta fi nalitat com són les atorgades

pel Ministeri d’Educació o la Conselleria

d’Educació que el curs passat van ser sol-

licitades per 5.248 i 2.880 alumnes de l’UJI,

respectivament.

D’altra banda, cal destacar que la Uni-

versitat Jaume I també ha duplicat aquest

curs el pressupost destinat a les beques de

menjador, des que es va posar en marxa

aquesta iniciativa en el curs 2010/11, amb

un total de 414 ajudes adjudicades per un

import de 200 euros cada una.

«Aquesta és una mostra de la sensibi-

lització de la Universitat Jaume I per la

si tuació econòmica que pateixen les famí-

lies, tot i que aquesta acció ha suposat un

esforç notable, atès que la mateixa Univer-

sitat també s’ha vist afectada pel context

econòmic amb una important reducció

del pressupost», apunta la vicerectora

d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educa-

tiva, Pilar García Agustín.

Cal destacar que aquest compromís tam-

bé s’ha vist refl ectit en altres accions com

ara la incorporació dels diners descomp-

tats de les nòmines dels treballadors de

la institució en les vagues del 19 de març i

del 22 de maig de 2012 a aquestes beques

318alumnes de l’UJI s’han benefi ciat de les ajudes de matrícula

414beques de menjador s’han adjudicat aquest curs 2012/13

L’UJI facilita La Universitat Jaume I ha creat un sistema propi d’ajudes a la mat

L’import total de les ajudes destinades a l’estudiantat aquest c

LAURA CASTILLOEl Club de Debat va encetar l’any trac-

tant les conseqüències de les retallades en

el sistema públic d’universitats. A la taula

redona, moderada pel director del diari Le-

vante de Castelló, Pepe Beltrán, van partici-

par Fernando M. Galán, membre de l’Execu-tive Committee of European Student’s Union (ESU); Francisco Pérez, director de l’Institut

Valencià d’Investigacions Econòmiques

(IVIE); José Miguel Saval, director general

d’Universitat de la Conselleria d’Educació;

Francesc Michavila, rector honorari de l’UJI

i director de la Càtedra UNESCO de Gestió i

Política Universitària, i Aurelia Bengochea,

vicerectora d’Estudis i EEES de l’UJI.

Segons Bengochea, la política universi-

tària actual està tenint efectes més greus

en les economies familiars més modestes.

Per això, va advocar per «respectar el prin-

cipi d’igualtat mitjançant la correcció de la

política de beques», i per l’assumpció del

«cost d’oportunitat» que implica la inversió

pública en educació superior. En aquest

sentit, Francesc Michavila, va criticar que

aquesta «inversió» en universitat pública

siga considerada una «despesa», quan –tal

i com va assenyalar Francisco Pérez– la ren-

dibilitat pública dels professionals univer-

sitaris es fa patent un cop retornen aques-

ta en forma d’impostos sobre els seus sous,

ja que solen ser més alts.

Els ponents de la taula van coincidir que

cal considerar l’educació superior un bé

públic benefi ciós per a la societat i que, tal

i com va defensar Fernando Galán, «ha de

ser accessible a la majoria de la població».

Segons va dir, aquest dret s’ha vulnerat

amb l’increment de les taxes universitàries,

ja que ha agreujat els efectes de la crisi en-

tre l’estudiantat i les seues famílies a l’hora

de fi nançar serveis complementaris.

Bengochea: «Cal respectar el principi d’igualtat»

Bengochea va explicar que la nova política uni-

versitària perjudica les famílies. | FOTO: ÀLEX PÉREZ


l’accés a l’educaciótrícula en el qual ha invertit aquest curs 140.000 euros per a ajudar a les famílies

urs ha ascendit a 335.834 euros. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

de matrícula i menjador, un import que va

ascendir a 73.715 euros i que va contribuir

a l’ampliació d’aquestes ajudes.

No obstant, aquestes no són les úniques

línies d’ajuda a l’estudiantat amb les quals

compta la Universitat, sinó que també es

destina part del pressupost a altres inicia-

tives que premien l’esforç de l’alumnat en

els seus estudis com és el cas dels premis

a l’excel·lència acadèmica o que faciliten

l’accés a formació complementària com

ara les ajudes per a l’assistència a con-

gressos, jornades, cursos o l’aprenentatge

d’idiomes.

En total, el conjunt d’ajudes destina-

des a l’estudiantat s’ha multiplicat per 3,5

en els últims dos cursos amb un pressu-

post total de 335.834 euros aquest curs

2012/13. Cal destacar que d’aquesta xifra

el Vicerectorat d’Estudiants, Ocupació i In-

novació Educativa ha aportat el 92% i el

Consell de l’Estudiantat un 8%.

http://www.uji.es/CA/infoest/ajudes

MATRÍCULA. L’objectiu d’aquestes beques és fi nançar part de les despeses

derivades de l’estudi de l’alumnat, com ara les despeses de matrícula del curs,

de desplaçament, d’allotjament, de manutenció, de material didàctic, etc.

Aquest curs s’han atorgat 318 ajudes amb imports de 540 o 300 euros, segons

si era primera matrícula o posteriors, respectivament.

MENJADOR. Les ajudes de menjador tenen la fi nalitat de compensar les des-

peses de manutenció de l’estudiantat durant el curs. Aquest curs s’han con-

cedit 266 ajudes amb un import de 200 euros per a cada sol·licitud. Els bene-

fi ciaris de les ajudes reben un document vàlid a les cafeteries de la Facultat

de Ciències Humanes i Socials, Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques

i Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals.

AJUDES PER A L’ASSISTÈNCIA A JORNADES, CONGRESSOS, CURSOS ESTIU, IDIOMES. Per a d’ampliar la formació i facilitar la millora del currículum, l’UJI

convoca ajudes destinades a fi nançar les despeses ocasionades amb motiu

de la participació de l’estudiantat en congressos, cursos d’estiu, jornades, se-

minaris, fi res o esdeveniments en altres universitats o institucions.

AJUDES PER A ASSOCIACIONS. Les ajudes estan destinades a fi nançar les

despeses corrents de l’activitat o activitats, programes i projectes d’activitats

que les entitats pretenen dur a terme al llarg de l’any, així com les accions

pròpies de desenvolupament i difusió de l’associació.

http://www.uji.es/infoest/beques

BEQUES DE COL·LABORACIÓ. Una bona manera d’obtindre uns ingressos ex-

tra alhora que es cursen els estudis universitaris és la realització d’una beca de

col·laboració en alguns dels departaments o serveis de la Universitat Jaume I.

http://www.uji.es/infoest/premis

PROGRAMA DE PREMIS A L’EXCEL·LÈNCIA D’ESTUDIS DE GRAU: CON-VOCATÒRIA DE PREMIS ERNEST BREVA. L’objecte d’aquest programa, que

promou la Universitat Jaume I, és impulsar l’excel·lència i l’alt rendiment de

l’estudiantat a través de l’atorgament de premis a l’excel·lència al llarg de tota

la trajectòria acadèmica. El premi en la categoria de prova d’accés és de 200

euros, en la categoria de primer, segon, tercer i quart curs és de 250 euros i el

premi extraordinari de fi nal de carrera té una dotació de 400 euros.

http://www.uji.es/ES/infopre/accions/olimpiad

PROGRAMA SÓC OLÍMPIC. L’alumnat guanyador de les olimpíades acadèmi-

ques, organitzades per la Universitat Jaume I amb els centres de secundària,

té la possibilitat de formar part del programa Sóc Olímpic, a través del qual

reben un premi de 600 euros si es matriculen en una de les titulacions de

l’UJI, entre altres avantatges, com prioritat en les beques menjador o cursos

gratuïts d’idiomes.

BEQUES, AJUDES I PREMIS

Aquestes són tan sols algunes de les diferents iniciatives d’ajuda de la Univer-

sitat Jaume I. Es poden consultar les convocatòries de beques, ajudes i premis

tant de l’UJI com d’altres organismes i entitats en els diferents enllaços.EVOLUCIÓ DE LES BEQUES DEL MINISTERI I CONSELLERIA. El total de beques concedides a l’estudiantat de l’UJI en el curs 2011/12, si es sumen les atorgades pel Ministeri d’Educació i la Conselleria d’Educació, va ascendir a 3.401 d’un total de 8.128 beques sol·licitades.


REDACCIÓL’alcalde de Vila-real, José Benlloch, i

el rector de la Universitat Jaume I, Vicent

Climent, van fi rmar en desembre de

2012 un conveni de col·laboració entre

ambdues institucions per a la creació de

la Càtedra d’Innovació Ceràmica «Ciutat

de Vila-real».

El conveni, que pretén «promoure el

canvi de model econòmic sobre la base

del coneixement», té una durada ini cial

de tres anys amb una aportació anual de

35.000 euros que inicialment assumeix

l’Ajuntament de Vila-real, encara que

es preveu la implicació d’empreses, col-

lectius i entitats per al seu manteniment.

La càtedra, que serà dirigida pel cate-

dràtic de Química Orgànica i Inorgàni-

ca de l’UJI, Juan Bautista Carda, tindrà

quatre línies estratègiques d’actuació:

el disseny d’activitats formatives en el

camp de la ceràmica industrial i l’aproxi-

mació al teixit empresarial local i comar-

cal, la investigació i l’assessorament en

matèria de nous materials i tecnologies,

la recuperació de la tradició i història

ceràmiques, i la divulgació dels estudis

i activitats.

Benlloch va destacar que «el futur

està en la innovació, en el talent, i Vila-

real ha d’anar de la mà de la Universitat

Jaume I per a aconseguir-ho i per a se-

guir avançant».

Aquest conveni posa de manifest una

vegada més l’orientació cap a l’entorn

que manté la Universitat Jaume I, sem-

pre compromesa amb el desenvolupa-

ment social i econòmic de la societat.

Entitats Patrocinadores

L’educació no pot ser moneda de canvi

L’educació avui dia està rebent una sèrie d’atacs sense precedents en els anys de democràcia al nostre país. Da-vant aquest fet, la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Vila-real no està mi-rant cap a un altre costat, sinó que està recolzant els centres educatius tant en les seues reivindicacions, com mitjan-çant el suport de projectes i l’augment de la quantitat de beques a tots els ni-vells educatius.Pel que fa als projectes de formació continuada, s’han impulsat des de la Universitat Popular diversos tallers de formació relacionats amb les ciències humanes, com ara el taller de «Pensa-ment i refl exió», on un grup d’estudian-tat de Filosofi a del centre associat de la Uned a Vila-real apropa la fi losofi a en la seua faceta més pràctica a la població, tractant aspectes relacionats amb l’èti-ca i la política.També s’estan impartint els tallers «Creació literària» i «Punt de trobada», que han suposat un complement a la Universitat Popular de gran calat pel que fa a formació, ja que han obert un nou ventall de possibilitats complemen-tàries a les que ja oferia la institució. Sens dubte, la participació de la ciu-tadania ha estat un eix important on han pivotat les polítiques en matèria educativa de l’Ajuntament de Vila-real. Per això, des de la Regidoria d’Educa-ció s’ha assumit un compromís social perquè la ciutadania trobe espais de formació, debat i participació que els faça persones més lliures.

L’UJI i l’Ajuntament de Vila-real promouen la investigacióAmbdues entitats crearan una càtedra vinculada a la innovació en el sector ceràmic

José Benlloch i Vicent Climent van signar un conveni de creació d’una càtedra entre l’Ajuntament de Vila-real i la Jaume I. | FOTO: VOX UJI

| LA CÀTEDRA abordarà el disseny

d’activitats formatives

en el camp de la

ceràmica industrial

avança en educació


ALMASSORA, CAIXALMASSORA I ELS COLORSEn aquesta època, de retalls i de crisi, és veritablement

notable que encara es mantinguen projectes que no són

considerats de rendibilitat econòmica, però que tenen una

gran rendibilitat social tant pel que aconsegueixen directa-

ment com pel model que ofereixen i les perspectives que

obren al benestar i desenvolupament personal i social. És

el cas de la Caixa dels Colors d’Almassora.

La Caixa dels Colors va nàixer, a Almassora, el 31 de ge-

ner de 2005, per iniciativa de Vicenta Conde, membre del

Consell Rector de CaixAlmassora, en un context molt sen-

sibilitzat respecte de les necessitats de la infància i de la

família, amb l’objectiu de reforçar el rol de la família com

a primera educadora i el de crear llocs de treball per als

tècnics i tècniques en Educació Infantil, així com per als i

les mestres i a l’estudiantat del Màster en Intervenció i Me-

diació Familiar, formats a l’UJI.

La Universitat Jaume I, en particular des del Departament

d’Educació i el Màster d’Intervenció i Mediació Familiar, s’ha

mantingut al costat de la Caixa dels Colors des dels inicis.

Dins del conveni de col·laboració establert entre ambdues

entitats, Isabel Ríos, Miguel Salvador, Lidón Villanueva, Fran-

cisco García Bacete, Rosana Clemente i molts d’altres profes-

sors de l’UJI han participat en la formació de professionals,

en l’orientació a les famílies, en l’organització de cursos, jor-

nades, conferències i uns altres intercanvis professionals.

El projecte es manté avui, tot i la crisi econòmica, gràcies

al compromís del Consell Rector de CaixAlmassora envers el

benestar social i cultural del poble a través de l’atenció a la

infància. La infància és un moment importantíssim de la vida

en què es construeix la personalitat, s’inicia la socialització i

s’interioritzen els valors fonamentals de cada persona. La

Caixa dels Colors ofereix un espai de cooperació en el qual

famílies com a principals protagonistes i professionals de

diversos àmbits col·laboren en l’objectiu comú de potenciar

el desenvolupament de cada xiquet i xiqueta des d’un am-

bient de calidesa, confi ança i respecte. Els lligams afectius

de la família es reforcen, les habilitats parentals augmenten

i els xiquets i xiquetes creixen en un ambient d’amor i con-

fi ança que els permet desplegar el seu potencial humà.

La importància de la trajectòria de la Caixa dels Colors

durant aquests vuit anys es desprèn de la singularitat i co-

herència d’un projecte educatiu que es fa difícil trobar, no

únicament al nostre Estat, sinó arreu de la Unió Europea.

La valoració que l’European Social Network va fer de la

Caixa dels Colors i la presència del seu representant, Alfon-

so Montero, en les Setenes Jornades d’Aniversari, Família

i Societat, celebrades el 2012, així ho demostren. També

ho avala el fet que professionals d’àmbits tant diversos

com l’economia, l’educació, la medicina, la psicologia... col-

laboren i s’impliquen desinteressadament en el projecte

(http://www.caixadelscolors.com).

Massa vegades el soroll mediàtic no ens deixa adonar-

nos del valor de les coses que tenim a prop. Però, a poc a

poc, allò que és veritablement gran es desplega des de la

modèstia, des de la proximitat de les persones, la partici-

pació i la integració en la seua comunitat. Volem agrair la

implicació de les institucions, el patrocini de CaixAlmasso-

ra i el suport de l’Ajuntament i de la Diputació, i subratllar

la importància del projecte que des d’un poble de la Plana

ha assolit reconeixement europeu.

Antoni V. Vaquer Chiva

Professor del Màster en Intervenció i Mediació Familiar

de la Universitat Jaume I i president de Caixa de Colors

REDACCIÓLa Universitat Jaume I va desenvolupar,

durant el mes de gener, el programa Prac-

tica a l’UJI! del Vicerectorat d’Estudiants,

Ocupació i Innovació Educativa. Aquest

curs 2012/13 van participar-hi més de

1.500 estudiants i estudiantes de primer i

segon curs de Batxillerat i dels últims cur-

sos dels cicles formatius de Grau Superior;

aquesta xifra ha estat considerablement

superior a la d’edicions anteriors.

Practica a l’UJI! va servir de punt de

trobada entre l’ensenyament secundari i

la Universitat, a fi de despertar la vocació

per les temàtiques que s’imparteixen en

els diferents graus, i que es van treballar al

llarg de les diferents sessions.

Aquest programa, dut a terme pel pro-

fessorat universitari, va tindre un caràcter

aplicat i es va plasmar de manera diferent

en funció de cada un dels graus (simula-

cions, pràctiques de laboratori, resolució

de casos, etc.) amb l’objectiu de facilitar la

presa de decisions sobre els estudis a cur-

sar del futur alumnat universitari.

Enguany, l’oferta es va veure incremen-

tada, de manera que un total de 18 graus

van presentar-hi propostes. Concreta-

ment, es van donar a conèixer d’una ma-

nera pràctica 10 graus de l’Escola Supe rior

de Tecnologia i Ciències Experimentals i

vuit graus de la Facultat de Ciències Jurí-

diques i Econòmiques (FCJE).

A l’Escola, les jornades van consistir en

una sèrie de pràctiques de laboratori i

resolució de casos senzills i dinàmics rela-

cionats amb cada un del graus. Per la seua

banda, a la Facultat de Ciències Jurídiques

i Econòmiques el programa va adoptar la

forma de Training Day, amb exercicis pràc-

tics com ara simulació de judicis, operati-

va borsària o investigació policial.

Més de 1.500 estudiants participen en el programa Practica a l’UJI!Les jornades van donar a conèixer els graus entre l’alumnat de Batxillerat i cicles formatius

Els assistents van realitzar pràctiques de laboratori, simulacions o resolució de casos senzills relacionats amb cada un dels graus. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| UN TOTAL de 18 graus van

presentar propostes amb

simulacions pràctiques i

visites a les instal·lacions

Isonomia i Fundació«La Caixa» impulsen una proposta socioeducativaREDACCIÓ

Vicent Climent, president de la Fundació

Isonomia i rector de la Universitat Jaume I,

i Pilar Sapiña, representant de la Fundació

«La Caixa», van signar en gener un conveni

de col·laboració per al desenvolupament

del projecte «Igualtat en ruta».

El projecte, presentat per Isonomia en

el marc de la cinquena convocatòria del

Programa d’Ajudes a Projectes d’Inicia-

tives Socials d’Obra Social «La Caixa» i fi -

nançat amb 11.500 euros, té com a objec-

tiu fomentar, en menors de quatre a deu

anys, valors igualitaris i coeducatius com

la coresponsabilitat, la coeducació, l’ús no

sexista de les joguines, l’elecció no sexista

de professions, la cooperació, la resolució

pacífi ca de confl ictes, les relacions iguali-

tàries entre nens i nenes…, a través d’una

proposta socioeducativa itinerant.

Un remolc amb materials i utensilis con-

duït per personal expert en dinamització i

animació sociocultural i coeducativa farà

un circuit per centres educatius de muni-

cipis de la província de Castelló, principal-

ment els radicats a les zones més rurals, per

a treballar a través del joc l’adquisició d’ha-

bilitats i valors que fomenten una societat

més justa i igualitària. Cada sessió tindrà

una durada estimada de dues hores.

Es muntarà un circuit amb quatre pistes

–pista de bon tracte i no violència (àrea

esportiva); pista de coresponsabilitat (àrea

de la llar); pista dels ofi cis (àrea d’habilitats

professionals); i pista de creació no sexista

(àrea creativa i de llenguatge)– que les xi-

quetes i els xiquets han de recórrer. Abans

de començar se’ls entregarà una targeta

de participació que han d’emplenar amb

el segell de cada una de les pistes.


REDACCIÓEl Programa d’Extensió Universitària

(PEU) de la Universitat Jaume I ha cele-

brat, durant l’any 2012, el XX aniversari, i

per això ha recuperat els moments més

signifi catius d’aquest llarg camí. Aquest

any, el PEU ha desenvolupat l’activitat

amb un destacat impacte en la província

de Castelló ja que més de 2.300 persones

han participat dels diferents programes i

activitats organitzades en diferents mu-

nicipis de menys de 5.000 habitants.

En el programa general d’activitats del

PEU, 1.500 usuaris i usuàries han gaudit

de les 35 activitats que s’han desenvo-

lupat a 25 municipis de tota la provín-

cia. Pel que fa al programa de formació,

s’han portat a terme 16 cursos o tallers

als quals han assistit 800 persones.

D’altra banda, des del PEU també

s’ha desenvolupat una important tasca

d’asse ssorament en projectes com Sue-

ra, un poble al carrer i SOM. Suera Obert

[Museu]; Parc Natural, Territori Cultural

del Parc Natural de la Serra Espadà; Agen-

da 21 Local, a Benlloc; Parc Miner de Cu-

lla; Reviscolares a Ares o la implantació de

l’Agenda 21 de la cultura a Sant Mateu, Vi-

lanova d’Alcolea i la Serra d’En Galceran.

Quant al patrimoni cultural, el Labo-

ratori d’Investigació del Patrimoni a les

àrees rurals ha mantingut una intensa

activitat per a la recuperació de tradi-

cions, història oral, ofi cis o patrimoni im-

moble amb deu grups de Cirat, Montant,

Sant Rafel del Riu, Sot de Ferrer, Suera,

Teresa, Viver, Xodos, Vilafranca i Borriol.

DICCIONARI DE LA CULTURAEl PEU i el Seminari Garbell, amb la coor-

dinació d’Iguázel El hombre, treballen en

la creació d’un «Tesaurus in correcte de

la cultura. Restablint paraules en crisi»,

que es presentarà durant l’any 2013. El

projecte naix de la idea de construir dis-

cursos crítics que ajuden a millorar l’acció

en cultura a través de la realització d’un

exercici d’avaluació d’algunes de les pa-

raules que tenen un protagonisme domi-

nant en la gestió cultural.

L’exposició Script_ va ser un dels actes

especials pels 20 anys del PEU. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

Els germans Montoya presenten Huesopiel 3.0 a la UniversitatEl Paranimf de l’UJI acull una exposició que trashforma residus en obres d’art

MARÍA BENAVENTEEl col·lectiu castellonenc Trashforma-

ciones, dirigit per Pablo i Blas Montoya, va

presentar, el 24 de gener, al Paranimf de la

Universitat Jaume I, l’exposició Huesopiel

3.0, una instal·lació expressament conce-

buda per a aquest espai cultural, la qual es

podrà visitar fi ns el dia 7 d’abril.

La zona de pàrking del Paranimf pre-

senta ja un aperitiu, i hi mostra carrosse-

ries de cotxes antics brutalment aixafades

que adopten una forma totalment plana.

A l’interior, el cosmos creat per Trashfor-

maciones sorprèn amb una combinació

de residus procedents de la construcció,

per una banda, i de restes de vehicles, per

una altra.

Tan sols os i pell. Però, quin signifi cat

tenen l’«os» i la «pell» en aquesta obra?

La resposta s’intueix en la mesura en què

l’espectador o espectadora es desprèn del

que anatòmicament coneix i interpreta el

sentit més profund d’ambdós conceptes.

Os com a base, estructura, essència. Com

els murs i les bigues que han perdut la

funcionalitat però no la rigidesa. Pell com

a superfície, embolcall, aparença. Com les

restes d’una moto o d’un cotxe, suscepti-

bles a la deterioració del pas del temps.

El vicerector de Cultura i Extensió Uni-

versitària, Wenceslao Rambla, va destacar

en l’acte d’inauguració el concepte de

sostenibilitat de l’exposició, que trasfor-

ma meres desfetes en objectes estètics i

convida a una interessant refl exió al vol-

tant de com els materials de la societat

industrial tenen rellevància més enllà de

la funcionalitat. Trashformaciones juga amb els materials i amb les possibilitats que aquests brinden. | FOTO: MANUEL CASAÑ

Més de 2.300 persones participen en les activitats del PEU en 2012

El Paranimf ofereixmés de 20 propostes per al primer trimestre de 2013REDACCIÓ

El Servei d’Activitats Socioculturals de

l’UJI ha programat, per al primer trimes-

tre del nou any, més d’una vintena de

propostes de música, cine, teatre i expo-

sicions. Les entrades es poden adquirir en

www.entrades.com i en les taquilles del

Paranimf.

La programació es va iniciar el passat

24 de gener amb l’exposició Huesopiel 3.0del col·lectiu Transhformaciones amb la

col·laboració d’ARSIPE, que es podrà vi-

sitar durant tot el trimestre. Pel que fa

als espectacles musicals, diversos grups

interpretaran, per primera vegada en di-

recte, les 18 cançons de l’àlbum homònim

de Les Deesses Mortes, sota el títol d’Els al-tres canten Les Deesses Mortes. Així mateix,

el Paranimf comptarà amb l’actuació de

Marlango.

En l’àmbit teatral, el Paranimf acollirà

tres representacions. Amb motiu del Dia

Internacional de la Dona, l’Institut Goethe

d’Uruguai oferirà l’obra Antígona Oriental. La companyia mexicana Guggenheim

oferirà l’obra Más pequeños que el Guggen-heim i la companyia Teatre Maset de Frater

actuarà amb l’obra Fragments de ciutat.

Pel que fa al cine, l’UJI continua amb el

cicle Nou Cinema, en col·laboració amb la

Filmoteca de l’IVAC, en el qual es podran

veure Martes, después de Navidad; Animals;

César debe morir i Blancanieves. A més, en

el cicle En pantalla gran: Joies de la histò-

ria del cinema, dedicat al neo-noir thriller

americà modern es projectarà The Killers,

The detective, Taxi Driver i Blood Simple. La

programació de cine es completarà amb

la projecció de curtmetratges de l’alum-

nat del primer semestre del taller de vídeo

Trastorn Visual.

L’UJI convoca el V Premi Manel García Grau de poesiaREDACCIÓ

La Universitat Jaume I ha convocat, amb

la col·laboració de l’Associació d’Escriptors

en Llengua Catalana i l’editorial Perifèric,

la cinquena edició del Premi de Poesia

Manel García Grau. El guardó té una do-

tació econòmica de 3.000 euros, la qual

cosa el situa entre els més atractius del

País Valencià. A més, el llibre guanyador

serà publicat per Perifèric Edicions, dins

de la col·lecció Poesia.

La temàtica del treball és lliure i ha de

presentar-se escrit en llengua catalana.

L’original haurà de tenir l’extensió normal

d’un llibre de poesia. El termini d’admissió

d’originals fi nalitza el dia 5 d’abril de 2013

inclusivament. Els textos han d’entregar-

se en el Registre General de l’UJI. Les bases

del concurs es poden consultar en: http://

www.uji.es/bin/infoest/premis/mgg5.pdf


PARANIMFCinema. Cicle «En pantalla gran: neo-noir thriller americà modern»The Killers (Código del hampa)2 i 3 de febrer. 19.30 h

The Detective (El detective)23 i 24 de febrer. 19.30 h

TeatreMás pequeños que el Guggenheim, de

la companyia Grupo Guggenheim

(Mèxic). 8 de febrer. 20 h

Cinema. Cicle «Nou cinema»Animals. 9 i 10 de febrer. Dissabte i

diumenge a les 19.30 h

Projecció de curtmetratges de l’alumnat del Taller de Vídeo «Trastorn Visual» del primer semestre del curs 2012-2013 14 de febrer. 20 h

Concert. Els altres canten Les Deesses Mortes 16 de febrer. 20 h

XXII Aniversari de la Creació de l’UJI22 de febrer

CLUB DE DEBATConstruccions sostenibles: utopia o realitat? 4 de febrer. 19 h

Llotja del Cànem

FUE-UJICurs. Les cooperatives i les entitats d’economia social com a instruments per a la creació d’ocupacióDe febrer a abril. De 16 a 20 h

Curs. Com utilitzar UML2 durant el desenvolupament d’un projecte informàtic?Del 4 febrer a juny. A distància

Curs. Excel fi nancer aplicat al nou pla general de comptabilitat Febrer. Dimarts i dijous de 15 a 18 h

Curs universitari expert. Mediació civil i mercantil De febrer a juny. Divendres de 16 a 21 h

i dissabtes de 9 a 14 h

Curs d’especialització. Gestió de la prevenció de riscos laborals De febrer a abril. Divendres de 16 a 20 h

Curs. Millora de la productivitat i efi ciència amb eines LeanDel 2 al 23 de febrer. Dissabtes de 10

a 14 h

Curs. Assessor fi nancer europeuDe febrer a juliol. Dilluns i dimecres de

17 a 21 h

Curs. Anglès. Preparació a l’exámen ofi cial de Cambridge - FCE (B2) 5, 12, 19, 26 de febrer i 12 de març.

Dimarts de 16 a 21 h

Curs. Anglès. Anglès. Preparació a l’exámen ofi cial de Cambridge - PET (B1)5, 12, 19, 26 de febrer i 12 de març.

Dimarts de 16 a 21 h

Curs. Autocad avançat Del 5 al 28 de febrer. Dimarts i dijous

de 9 a 14 h

Curs. Gestió del punt de venda: com augmentar les vendes en la tenda 7,8,14 i 15 de febrer. Dijous i divendres

9.30 a 13.30 h

Curs. Anglès. Preparació a l’exámen ofi cial de Cambridge - CPE (C1)7, 14, 21, 28 de febrer i 14 de març.

Dijous de 16 a 21 h

Curs pràctic. Hisendes localsDel 8 al 19 de febrer. Dimarts i

divendres de 17 a 21 h

Curs. La contractació públic privada, una oportunitat de sortir de la crisi Del 12 febrer al 10 març. De 16 a 19 h

Curs. Comerç electrònic i màrqueting en línia per a pimes 12, 14, 19 i 21 de febrer. Dimarts i

dijous de 17 a 21 h

Curs expert. Confi guració de xarxes Cisco CCNA Del 14 de febrer al 19 d’octubre. A

distància

Curs. Procediments tributaris. Facturació i deures formalsDel 22 febrer al 26 de març. Dimarts i

divendres de 17 a 21 h

EXPOSICIÓ«Deshielo y Mandorla», de José BeasDel 8 de febrer al 17 de març

Llotja del Cànem

MÚSICAActuació de la Big Band UJI28 de febrer. 22.30 h

Pub La Consulta del Doctor

SAUJIGrup de conversa en alemany SAUJI 4 i 18 de febrer. Dilluns de 18.30 a

20.30 h

Llotja del Cànem

Curs de formació. Endinsa’t en el món operatiu de LinuxDel 4 al 27 de febrer. A distància

Curs de formació. Català Presencial. Nivell Superior C2Del 5 de febrer al 4 de juny. Dimarts i

dijous de 19 a 21h. Universitat Jaume I

Curs de formació. Català Presencial. Nivell Sufi ciència C1Del 5 de febrer al 4 de juny. Dimarts i

dijous de 19 a 21h. Universitat Jaume I

Grup de conversa en anglès SAUJI7 i 21 de febrer. Dijous de 18.30 a

20.30 h. Llotja del Cànem

Curs de formació. Signatura digital. Sabem utilitzar-la?9 de febrer. Dissabte, de 9.30 a 13.30h

Universitat Jaume I

FUNDACIÓ ISONOMIAExposició. Bolívia: les dones sàviesDel 4 al 24 de febrer. Ribesalbes

Exposició. Dones i esportDel 4 al 24 de febrer. Catí i Forcall

Exposició. SilencioDel 4 al 24 de febrer. La Salzadella

Reunió. Grup de treball sobre discapacitat 7 de febrer. 17 h. Fundació Isonomia

CONFERÈNCIESCicle «Com podem facilitar l’aprenentatge de l’anglès» Com aprofi tar una estada a l’estranger?

14 de febrer i 21 de març. 18.30 h

Llotja del Cànem

Cicle «Són els videojocs només un joc? Ciència, programació i negoci» 25, 26 i 27 de febrer. 18 h

Llotja del Cànem

Cicle «A la teua salut!» 18, 19 i 20 de febrer. 19 h

Llotja del Cànem

Conferències del Taller d’escriptura creativa del SASCConferència de J. Rafael Mesado

5 de febrer. 18 h. Llotja del Cànem

Conferència de Raúl Ariza

28 de febrer.18 h. Aula HA1213AA

FIRES, TALLERS I JORNADESTecnoferia4 i 5 de febrer

Darrere dels edifi cis TC i TD

Taller de fl amencDes del 4 de febrer fi ns el 8 de maig

De 12 a 13.30 h

Aula de Teatre Carles Pons

Taller de dansa clàssicaDes del 4 de febrer fi ns el 8 de maig

De 10.30 a 12 h

Aula de Teatre Carles Pons

Taller de còmics12 de febrer. 18 h

Universitat Jaume I

Inici Taller de Vídeo 2013-Trastorn Visual18 de febrer. 17 h

Aula TI2024TA

Visites guiades a la Llotja del Cànem25, 26 i 27 de febrer. 10.30, 11.30 i 12.30 h

Més informació: http://www.llotja.uji.es

Jornades de repoblació9 i 16 de febrer

Inscripció fi ns el 14 de febrer

http://inscripcio.uji.es

SERVEI D’ESPORTS1er Torneig de tennis taula13 de febrer. Zona de raquetes

2on Campionat intern de natació 2012/1315 de febrer. De 10 a 12 h. Piscina UJI

CONCURSII Concurs de cartells de la Commemoració de la Setmana Mundial del Cervell 2013Termini: fi ns el 15 de febrer

Bases: http://www.uji.es/bin/

noticies/2013012100.pdf

febrer

TEDxCASTELLÓN. L’organització TED, Tecnologia, Entreteniment, Disseny, mundialment cone-guda pel congrés anual i les xerrades que fa, va concedir la llicència per a la celebració d’aquest esdeveniment a Castelló, que a l’UJI es va centrar en la resiliència. | FOTO: VOX UJI

CLÚSTER ENERGIA CV. L’UJI va acollir, el 29 de gener, una trobada per a presentar el Clúster Energia CV. L’objectiu era posar en contacte els responsables de les empreses membre del Clúster amb els grups de recerca de l’UJI per a explorar vies de col·laboració. | FOTO: À. PÉREZ


[Protagonistes]

[L’EMPRESA D’ESPAITEC CUATROOCHENTA GUARDONADA]L’empresa Cuatroochenta situada en Espaitec, Parc Científi c, Tecnològic i Empresarial de la Universitat

Jaume I, ha estat guardonada en la divuitena edició dels Premis Bancaixa Joves Emprenedors amb un

dels seus cinc guardons a empreses de la Comunitat Valenciana, dotat amb 12.000 euros.

El jurat, format per representants del Centre Europeu d’Empreses i Innovació de València, del sector fi -

nancer i de l’emprenedurisme valencià, ha valorat el desenvolupament tecnològic, els serveis i el model

de negoci de Soluciones Cuatroochenta SL, que engloba dues àrees diferenciades: desenvolupament

d’aplicacions mòbils i programari avançat (Cuatroochenta) i consultoria en màrqueting, innovació i tec-

nologia (Vennova). Cuatroochenta es va començar a gestar a la fi de 2008, fruit de l’aliança natural entre

les anteriors empreses, Cuatroochenta i Vennova, i va cristal·litzar amb el seu naixement al novembre de

2011 a Espaitec per donar resposta a la demanda del mercat amb un projecte innovador. El resultat és

un model que ha possibilitat generar vendes amb major oferta de serveis sense pèrdua de posiciona-

ment per a les dues marques i, en defi nitiva, més i millors oportunitats. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

[EXALUMNES DE L’UJI CREEN UN PORTAL DE RESERVES]Un grup d’enginyers informàtics procedents de

l’UJI ha creat un interessant projecte web de re-

serves hoteleres, bookea.com, on es pot reser-

var habitació en més de 22.000 hotels de tot el

món de manera molt simple i senzilla.

El projecte, que compta amb el suport i col-

laboració d’empreses del sector i inversors pri-

vats, va nàixer el 2010 i ja ha començat a regis-

trar les seues primeres reserves. El seu disseny

minimalista, la interfície excepcionalment intu-

ïtiva i la gran funcionalitat del procés permeten

a les persones usuàries realitzar la reserva amb

gran rapidesa i facilitat.

Sebastián Espuny dirigeix el projecte des de les

ofi cines del grup a Vila-real, un projecte que ha

hagut d’incorporar nous programadors, disse-

nyadors i especialistes tècnics i es preveu que

la plantilla augmente progressivament en els

pròxims anys. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

[ALUMNAT DE L’UJI LLANÇA UNA WEB DE CRIMINOLOGIA]Mihaela Ziota i Ana Peris, alumnes de 3er del

grau en Criminologia de l’UJI, han obert un por-

tal, www.lacriminologia.es, en el qual analitzen

perfi ls de conducta de ments criminals.

A més dels perfi ls psicològics, classifi cats en ca-

sos resolts i no resolts, la pàgina web inclou pu-

blicacions elaborades per les pròpies alumnes,

un diccionari de termes específi cs i un apartat

de curiositats, tot vinculat al món de la crimi-

nologia.

El projecte compta amb la col·laboració del

Centre d’Estudis sobre Prevenció i Seguretat

(CEPS) de l’UJI, l’Associació Laxshmi de Canàries

i la Policia Local de Castelló.

Aquest últim organisme comptarà amb els ser-

veis d’ambdues criminòlogues per col·laborar

en el projecte Proxpol, un model d’actuació

basat en l’apropament a la ciutadania per a la

prevenció de delictes. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

L’OIPEP REFORÇA LA SEUA OFERTA FORMATIVA PER FOMENTAR L’OCUPABILITAT

L’Ofi cina d’Inserció Profes-sional i Estades en Pràctiques de la Universitat Jaume I ha ampliat la seua oferta de cur-sos formatius amb una gran varietat d’activitats encami-nades a la inserció laboral de l’estudiantat. Els cursos es duran a terme entre els me-sos de febrer i abril i estaran dirigits a totes les titulacions de la universitat, per la qual cosa es pot benefi ciar tot l’estudiantat.

La primera de les activitats es realitzarà aquest mes de febrer i està relacionada amb l’ús de les xarxes socials per a la inserció i el desenvolu-pament professional, amb una duració de dues hores. El preu és un euro i es pot convalidar per 0,5 crèdits (en total s’han de sumar almenys 10 hores per a les convalida-cions). La major part dels cur-sos es concentren en el mes d’abril i, entre altres, trobem activitats com: taller d’entre-vista de treball, competèn cies digitals per a l’ocupabilitat (community manager, blocs), taller de currículum i carta de

presentació o coneixement del mercat de treball.

Entre els objectius que es busquen amb aquests cursos destaca incrementar els co-neixements teòrics i pràctics bàsics i els recursos personals en situacions d’entrevista de treball per a l’augment de possibilitats d’èxit i confec-cionar i utilitzar correctament el currículum com a tècnica per a la recerca d’ocupació; conèixer les necessitats de l’entorn laboral encaminat a preparar la seua estratègia de recerca d’ocupació; i po-tenciar les habilitats socials i comunicatives, a més de les competències personals ne-cessàries en la recerca d’una ocupació.

Tota l’oferta dels cursos, les dates, els objectius i la resta d’informació està disponible a la pàgina web de l’Ofi cina d’Inserció Professional i Esta-des en Pràctiques de la Uni-versitat Jaume I: www.uji.es/serveis/oipep.

Ofi cina d’Inserció Professional i Estades en

PràctiquesTel: 964 38 7072 / 7066

[email protected]

www.uji.es/serveis/oipep

UNA POBRETA MOLT POBRETA

Enric Ramiro [email protected]

Una pobreta molt pobreta vivia a Sant Joan de Moró. Allí hi ha havia una taverna on els nobles de la contornada solien passar el temps.

Cada nit, una mendicant entrava a la taverna i s’apro-ximava a la taula dels senyo-rets. Com era tradició, li feien un lloc i li col·locaven damunt la taula una moneda d’argent de 10 sous i una altra d’or de 100 sous i li deien:

– Ací tens dues monedes. Tria la que vulgues.

La pobreta molt pobreta sempre triava la de 10 sous, mirava els nobles i se n’ana-va ràpidament. De camí cap a l’eixida, tots aquests senyo-rets tan nobles l’escopien i li feien burla.

Una nit, un noble d’Alme-nara que no participava en el joc, li va preguntar a la men-dicant per què sempre triava la moneda més menuda, si la d’or valia molt més.

Aleshores, la pobreta molt pobreta li va dir que si triava la d’or, els nobles deixa rien de fer el joc. L’aristòcrata li respongué si no l’ofenien els insults. La pobreta molt pobreta li va dir que els qui s’haurien d’ofendre eren els nobles, però l’almenarenc no entenia res de res. És molt senzill, va contestar la medi-cant.

– Els nobles es burlen de la meua ignorància perquè cada dia trie la moneda menys valuosa, però m’estan man-tenint i jo m’estime més fer creure que sóc ignorant que no ser ignorant i creure’m intel·ligent.

Pot ser heu trobat algú que es creu molt intel·ligent, quan en realitat és un gran ignorant que li està fent el joc a d’altres que són els qui s’aprofi ten d’ell. I al revés, pot ser algun dia heu trobat gent molt senzilla, plana i natural amb una gran intel-ligència. I és que els envasos no són el contingut.(Inspirat en un conte escoltat a Miquel Alandete)

A la Tierra fa vibrar el Paranimf

Servei de Comunicació i Publicacionswww.uji.es/com/voxuji/ · [email protected]

Si hi ha una família d’instruments que puga transmetre la

força de la mare terra i que servisca de llenguatge uni-

versal entre cultures, aquesta és, sens dubte, la percussió.

Marimbes, djembes africans, güiros i tot un desplegament

d’elements percussius van portar, el passat 25 de gener, els

espectadors del Paranimf a les arrels més profundes del

planeta i del mateix ésser humà amb l’espectacle A la Tierra,

de la companyia Kimbala, per a commemorar, així, el Dia

Internacional per la No Violència i la Pau.

L’encisadora veu d’Eva Durán amb el seu cante jondo va

iniciar una vetllada impregnada d’essència fl amenca, entre-

llaçada amb diverses melodies i ritmes tradicionals d’altres

terres llunyanes. Sota la direcció del castellonenc Enric Mon-

fort, els sis membres de Kimbala van transmetre tota la seua

passió per la música, vivint cada instant d’actuació al màxim,

i regalant al públic moments de gran energia, i també de

delicadesa, a través d’una complexa sèrie de ritmes en forma

de simfonia de perfecta coordinació.

I quina millor manera d’homenatjar a la terra que utilitzar

testos d’argila o petxines com a instruments musicals, els

quals van donar pas a la màgia i virtuosisme de Jorge Pardo,

recentment guardonat com a millor músic de jazz europeu

que, amb la seua fl auta travessera, va aparèixer a escena i es

va unir als membres de Kimbala per a crear un subtil joc de

melodies que van desembocar, per a sorpresa del públic, en

una reinterpretació de la coneguda Danza ritual del fuego

del mestre Manuel de Falla.

A continuació, com si d’una dansa tribal es tractara, Kimbala

va sortir a l’escenari per a sorprendre una vegada més

l’espectador amb uns grans pals a manera de llança com

a únic instrument. Una coreografi a que va jugar amb la

textura del sòl, la intensitat del so i una increïble varietat de

matisos que es podien crear amb aquest simple element. I

amb aquesta poesia visual va arribar-hi la dansa d’Antonio

Canales, qui va demostrar el mestratge dels seus peus i

l’expressivitat i presència dels seus moviments.

Veu, saxofon, ball i percussió es van unir al fi nal de

l’espectacle per a concloure amb aquest excepcional cant a

la mare terra que va posar dempeus el públic del Paranimf.

TEXTES: ALICIA ANDRÉS | FOTO: ÀLEX PÉREZ

| PER A CELEBRAR el

Dia Internacional per

la No Violència i la Pau,

el Paranimf de l’UJI fou

escenari d’A la Tierra, un

espectacle en homenatge

a la mare terra i la

interculturalitat de la mà

dels sis percussionistes

de l’agrupació Kimbala,

acompanyats de la veu

d’Eva Durán, la fl auta i el

saxofon de Jorge Pardo i la

dansa d’Antonio Canales

vox uji. febrer 2013

Documents