PERIÒDIC DE LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓ | ANY XIII | 135 | GENER 2013

3/RETALLADES El rector de l’UJI s’uneix a l’acció de protesta simultània de les universitats, convocada per la CRUE7/INVESTIGACIÓ La dopamina regula la motivació a actuar i no el plaer, segons un canvi de paradigma científi c17/CIÈNCIES DE LA SALUT Les obres del Servei d’Experimentació Animal fi nalitzaran el pròxim mes d’abril

Tecnologia per a l’educació

2 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

Periòdic de la Universitat Jaume I - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

CONSELL DE DIRECCIÓ

Francisco Fernández Beltrán i Mª Carmen Aparisi

REDACCIÓ

Alicia Andrés, Mª Carmen Aparisi, Francisco F. Beltrán,

María Benavente, Mª Luz Blanco, Laura Castillo

Juansa Pérez, Eva Redondo i Rosana Sanahuja

FOTOGRAFIA

Alex Pérez i Damián Llorens

DISSENY

Amparo Soriano i Marta Negre

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

Servei de Llengües i Terminologia

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

EDITA

Servei de Comunicació i Publicacions

de la Universitat Jaume I

-Rectorat- (Campus del Riu Sec. Edifici Rectorat

i Serveis Centrals. 12071-Castelló de la Plana).

Telèfon: 964728831 Fax: 964728832

comunicacio@uji.es

www.uji.es

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

ISSN: 1575-9601 * DIPÒSIT LEGAL: CS-75-1999

IMPRIMEIX: Servicios de Impresión de Castellón (SIC)

Cra. Almassora, s/n. 12005-Castelló

www.facebook.com/uji.esp

www.facebook.com/uji.val

www.tuenti.com/uji

http://twitter.com/UJI_noticies

http://twitter.com/UJI_noticias

http://www.slideshare.net/universitatjaumei

http://www.fl ickr.com/universitatjaumei

http://www.youtube.com/universitatjaumei

http://voxujiradio.ivoox.com

http://www.linkedin.com/company/

universitat-jaume-i-de-castell-n

||Segueix l’UJI a les xarxes socialsSegueix l’UJI a les xarxes socials

EL PERIÒDIC VOX UJI A LA XARXA ISSUU

http://issuu.com/universitatjaumei

[[Les InstantàniesLes Instantànies]]

[El rector de l’UJI, Vicent Climent, va participar, el passat 15 de desembre, en la multitudinària manifestació que, sota el lema «Que no et retallen la llengua! Pels drets socials i lingüístics», va recórrer els carrers del centre de Castelló de la Plana, per a commemorar el 80 aniversari de les Normes de Castelló, defensar la unitat de la llengua catalana i la presència d’aquesta com a llengua vehicular a l’escola, i sol·licitar la retirada de l’avantprojecte de la Llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOMCE) proposada pel ministre José Ignacio Wert. FOTO: VOX UJI]

[Estudiantat de l’assignatura Llengua Catalana per a Comunicadors, de la Universitat Jaume, I va organitzar, el passat 18 de desembre, la V Diada de la Cultura Catalana sota el títol «Els joves, motor de canvi» en la qual van actuar Pau Alabajos i el grup de rap en català Barraques Subsistema, al vestíbul de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. Així mateix, també es van realitzar unes altres activitats com ara actuacions artístiques sobre la llibertat d’expressió i l’estudiantat per part de l’alumnat o la lectura d’un discurs sobre l’educació i la cultura catalana. FOTO: D. LLORENS]

núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 3

REDACCIÓEl rector de la Universitat Jaume I, Vi-

cent Climent, va participar el passat 10

de desembre en l’acció simultània orga-

nitzada per la Conferència de Rectors i

Rectores de les Universitats Espanyoles

(CRUE) enfront de les retallades en edu-

cació i investigació. Climent va llegir un

comunicat conjunt en el qual els rectors

manifesten la preocupació de les univer-

sitats per les retallades en els Pressupos-

tos Generals de l’Estat, en matèria d’Edu-

cació Superior i R+D+i.

En el comunicat els rectors assenya-

len que la disminució dels Pressupos-

tos Generals de l’Estat per a 2013 en un

18% en Educació Superior, i en un 80%

en les despeses no fi nanceres en R+D+i,

suposen una deterioració irreparable

del sistema de R+D+i que, juntament

amb la congelació de les plantilles de

recursos humans, portarà a Espanya a

la pèrdua del tren del desenvolupament

tecnològic, i hipotecarà la investigació i

els majors avanços en l’àmbit del conei-

xement.

Així mateix, apunten que els efectes

de l’endeutament de les comunitats

autònomes, juntament amb el dete-

riorament de les transferències de les

partides destinades a les universitats,

estan conduint al sistema universitari es-

panyol a una situació propera a l’asfíxia

econòmica, que es traduirà en un dany

irreparable. Sense inversió en educació

superior ni en R+D+i, serà invia ble el

funcionament de les universitats públi-

ques. I, sense coneixement, no hi haurà

progrés, adverteixen els rectors.

Enfront d’aquesta situació, els rectors i

les rectores de les universitats espanyo-

les van sol·licitar que l’educació supe rior,

la investigació, el desenvolupament i

la innovació siguen considerades com

una inversió i no com una despesa i que

les universitats espanyoles, tal com ha

sol·licitat recentment l’Associació de la

Universitat Europea (EUA) als caps d’es-

tat i de govern europeus, tinguen un fi -

nançament públic sufi cient i sostenible

i s’enfortisca l’autonomia universitària

perquè puguen diversifi car les seues

fonts d’ingressos sense obstacles.

Finalment, les universitats van mani-

festar la seua voluntat de col·laboració

amb les administracions públiques per

a ajudar a resoldre el greu problema

econòmic i per a seguir treballant per un

futur sostenible per a les universitats es-

panyoles perquè no es perda una de les

armes necessàries per a avançar i eixir de

la crisi econòmica: el coneixement.

Els rectors valencians aposten per unareforma racional del mapa de titulacionsLAURA CASTILLO

El rector de la Universitat Jaume I, Vi-

cent Climent, va participar, junt a la resta

de rectors de les universitats públiques

valencianes, en el debat sobre «El futur

del model universitari públic espanyol»

organitzat per la Reial Societat Econòmi-

ca de Amics del País, de Valencià (RSEAP)

el passat 3 de desembre a València.

Climent va qualifi car d’«absurd» que

la Conselleria plantege una reforma del

mapa de titulacions en la qual les univer-

sitats privades tinguen «carta blanca», a

pesar de no estar oferint un pla d’estudis

complementari al de les universitats pú-

bliques valencianes. En aquesta línia es va

pronunciar també el rector de la Univer-

sitat Politècnica de València, Juan Julià,

qui va assenyalar que l’oferta excessiva

de determinades titulacions resulta per-

judicial per a l’estudiantat universitari, en

tant que «pertorba el mercat laboral» del

territori, al no poder absorbir, aquest, la

quantitat de professionals especialitzats

en sectors específi cs de l’economia.

A més, en la seua intervenció, el rector

de la Universitat Jaume I va apostar per

un model de relació entre la Universitat

i les empreses que genere entorns com-

petitius i que fomente l’emprenedurisme.

De la mateixa manera, Vicent Climent va

apostar per mecanismes propis d’estímul

a la R+D+i com ara el pla de promoció de

la investigació, els plans d’incentius pro-

pis i autonòmics, un programa per a la re-

ducció de la dedicació docent del PDI per

excel·lència en activitats d’investigació,

transferència i innovació o un programa

de suport a la direcció i realització de tesis

doctorals.

Climent se suma a la protesta de la CRUE enfront de les retalladesLes universitats públiques espanyoles van llegir un comunicat conjunt simultàniament

Vicent Climent es va unir a l’acció simultània organitzada per la CRUE. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| ELS RECTORS reivindiquen la

importància d’apostar

pel coneixement per a

eixir de la crisi

M. CARMEN APARISILa Universitat Jaume I ha incrementat

un 5,58% la matrícula de l’estudiantat de

nou ingrés en el curs 2012/13 respecte el

curs anterior, amb un total de 3.027 estu-

diants de primer curs matriculats, el que

suposa una cobertura del 97,80% del total

de places oferides en els 31 graus.

Per centres, la Facultat de Ciències Hu-

manes i Socials ha cobert el 100% de les

places oferides en primer curs; la Facultat

de Ciències Jurídiques i Econòmiques ha

arribat al 99,70%; la Facultat de Ciències

de la Salut al 96,56%, i l’Escola Superior

de Tecnologia i Ciències Experimentals

ha passat del 89,86% el curs anterior al

93,13% d’aquest curs. Per procedència,

l’UJI també incrementa el percentatge de

nou estudiantat de fora de la província de

Castelló, així com de fora de la Comunitat

Valenciana. Concretament, 1.035 nous es-

tudiants i estudiantes tenen el seu domicili

familiar fora de les comarques de Castelló,

el que suposa un 34,2% de l’estudiantat de

nou ingrés. Quant a la nota de tall, la més

alta ha estat la del Grau en Medicina amb

un 12,44 (sobre 14), seguida de la del Grau

en Infermeria amb un 10,57, el Grau en

Traducció i Interpretació amb un 9,99 i el

Grau en Enginyeria en Tecnologies Indus-

trials amb un 8,83.

Respecte al nombre d’estudiants de

primer i segon cicle, la matrícula per al

curs 2012/13 ha estat de 12.830 persones

matriculades. Per centres, la Facultat de

Ciències Humanes i Socials suma 4.046 es-

tudiants, la Facultat de Ciències Jurídiques

i Econòmiques, 4.022, l’Escola Superior de

Tecnologia i Ciències Experimentals 3.540

i la Facultat de Ciències de la Salut, 1.222

matriculats. L’informe de matrícula des-

taca la consolidació dels estudis de grau

respecte als estudis de primer i segon ci-

cle. Així, la matrícula en estudis de grau ha

passat del 48,64% del curs 2011/2012 al

68,19% durant el present curs.

Per últim, pel que fa als màsters univer-

sitaris que oferta l’UJI, s’han matriculat

1.017 estudiants de nou ingrés i el nombre

total de matriculats passa de 1.865 de l’any

passat als 1.913 d’enguany. En doctorat

són 453 els estudiants matriculats.

D’aquesta manera, l’UJI suma un total

de 15.196 estudiants matriculats en estu-

dis reglats durant aquest curs acadèmic.

L’informe també destaca les millores i

novetats en els processos de gestió aca-

dèmica com ara la gestió per web de les

llistes d’espera o la nova modalitat de pa-

gament fraccionat en quatre terminis.

La Jaume I incrementa un 5,58% la matrícula de primer curs

L’UJI suma un total de 15.196 estudiants matriculats aquest curs acadèmic. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

4 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

A. ANDRÉSLa Universitat Jaume I, a través de la

Societat d’Amics i Antics Alumnes de l’UJI

(SAUJI) començarà a acreditar compe-

tències amb CertiUni, una plataforma de

certifi cació promoguda per la Conferència

de Rectors de les Universitats Espanyoles

(CRUE) que permet a les seues universitats

oferir sistemes d’acreditació en algunes

de les competències més demandades

en l’espai europeu d’educació superior.

D’aquesta manera, tant l’alumnat univer-

sitari com qualsevol persona interessada

té la possibilitat de certifi car capacitats i

incorporar-les al seu currículum.

En aquests moments, CertiUni acredita

tres grups de certifi cacions: idiomes, infor-

màtica i competències personals. L’avalua-

ció de competències es realitza presencial-

ment a la universitat el dia en què aquesta

fi xe la convocatòria. Cal destacar que els

tests es duen a terme a través d’aplica-

cions web que compten amb avaluacions

automàtiques, la qual cosa facilita que els

resultats s’obtinguen ràpidament.

L’UJI realitzarà les proves d’acreditació

d’idioma anglès el pròxim 19 de febrer.

Per a realitzar la inscripció a les proves cal

donar-se de alta a: http://certiuni-crue.org

(Jornades de Certifi cació) i escollir la con-

vocatòria i modalitat corresponent.

COMPETÈNCIES ACREDITADESEn el coneixement d’idiomes, CertiUni

utilitza el sistema BULATS, un test que de-

termina el nivell de domini d’una llengua

amb una estructura de nivells lingüístics

reconeguda internacionalment. Els tests

estan disponibles en quatre idiomes, de-

senvolupats per organismes experts en

avaluació lingüística: anglès per la Univer-

sitat de Cambridge, francès per l’Alliance

Française, alemany pel Goethe Institut i

espanyol per la Universitat de Salamanca.

Pel que fa a les certifi cacions d’informà-

tica, aquestes estan dissenyades per les

principals multinacionals del sector TIC

(Microsoft, LPI, Oracle, etc.). Es poden acre-

ditar coneixements d’aplicacions d’escrip-

tori com ara Microsoft Offi ce o aplicacions

més tècniques i específi ques.

Finalment, les proves de competències

participatives i personals permeten ava-

luar habilitats i característiques de com-

portament demandades pel mercat labo-

ral. Les proves han estat desenvolupades

per l’Institut d’Enginyeria del Coneixement

de la Universitat Autònoma de Madrid.

CertiUni compta amb l’aval d’institucions de prestigi dins del panorama educatiu.

[Novetats editorials]

www.tenda.uji.es

TEMPS DE POR AL PAÍS VALENCIÀ (1939-1975). ESTUDIS SOBRE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

Ricard Camil Torres i Xavier Navarro (eds.)Col·lecció «Història i memòria»Preu: 25 euros · ISBN 978-84-8021-866-5Aquest volum presenta el resultat d’un treball intens, rigorós i amb

sentit crític que refl ecteix el debat teòric sobre la naturalesa del fran-

quisme, el lloc de la història i la memòria o l’estudi de la repressió

franquista des del punt de vista de gènere, alhora que ofereix eines

de treball als estudiosos en proporcionar-los una àmplia informació

sobre lleis i arxius als quals acudir.

LA COOPERACIÓN UNIVERSITARIA AL DESARROLLO

Mónica García Renedo, Mar Valero Valero, Sara Martínez López, José Manuel Gil Beltrán, Carmen Lázaro Guillamón, Jairo Rodríguez Cruz i Esperanza Morales EscalanteCol·lecció «Cooperació i solidaritat. Projectes»

Preu: 16 euros · ISBN 978-84-8021-890-0El llibre tracta diferents aspectes relacionats amb l’atenció psi-

cosocial a Nicaragua en situacions de desastre i emergència. La

vulnerabilitat d’aquest país centreamericà davant d’amenaces de

desastres naturals és objecte d’anàlisi per part d’especialistes, d’ací

i d’allà, amb la fi nalitat d’oferir respostes a aquestes qüestions.

LA PRENSA LOCAL ANTE EL RETO DIGITAL (e-book)

Francisco Fernández, Andreu Casero i altres (eds.)Col·lecció «e-Humanitats»Preu: 10 euros · ISBN 978-84-8021-898-6

L’obra recull les ponències del l’XI Congrés de Comunicació Local

(ComLoc 2011), que van abordar els riscos i les oportunitats de la

premsa de proximitat front a la digitalització. Editat en format elec-

trònic, el llibre s’estructura al voltant de quatre eixos temàtics: els

models de negoci de la premsa local; els continguts locals davant el

canvi digital; les noves eines per a la premsa local, i les experiències

digitals en mitjans de proximitat.

APRENDIZAJE Y ACCESO A LA RED: LA TECNOLOGÍA PARA LOS MAYORES. II JORNADAS DE MAYORES Y NUEVAS TECNOLOGÍAS

Roger Esteller Curto i Raúl Marín Prades (eds.)Preu: 10 euros · ISBN 978-84-8021-882-5

L’ús dels recursos tecnològics ajuda a una millor capacitació de

la ciutadania i facilita la participació i inclusió activa en la societat.

Investigadors en l’àmbit de les noves tecnologies i especialistes en

l’educació de persones majors presenten en aquest llibre les seues

refl exions i conclusions, que advoquen per la reconversió de tots en

una societat digitalitzada.

SAUJI posa en marxa la certifi cació de competències amb CertiUni S’acreditaran idiomes, informàtica i habilitats personals

núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 5

LAURA CASTILLOLa Llotja del Cànem va acollir una nova

sessió del Club de Debat de l’UJI, el pas-

sat 3 de desembre, per a abordar el tema

de la conciliació familiar. José Luis Serra-

no, president de CastellónDigital.com, va

moderar la taula redona en la qual van

intervindre Mercedes Alcañiz, professora

del Departament de Filosofi a i Sociologia

de l’UJI i especialista en estudis de gènere;

Santiago García, coordinador del Màster

en Igualtat en l’Àmbit Públic i Privat de

l’UJI; i Ana Julián, tècnica superior d’Igual-

tat i especialista en conciliació.

Mercedes Alcañiz va destacar que «no

pot existir igualtat entre dones i homes si

no hi ha conciliació de vida laboral i do-

mèstica també per als segons». Alcañiz va

insistir en que malgrat que l’àmbit polític

ha introduït estratègies de conciliació en

la seua agenda des dels anys noranta, els

estudis diuen que segueixen sent les do-

nes les qui assumeixen la responsabilitat

familiar. Segons va afi rmar, es reforça la de-

sigualtat entre sexes quan són elles les qui

abandonen el mercat laboral o demanen

reduccions de jornada per a dedicar-se a

qüestions domèstiques, cosa que limita el

seu poder adquisitiu envers els homes.

En aquest sentit, Ana Julián va corrobo-

rar que la divisió social del treball encara

restringeix la presència de dones en l’àm-

bit públic i dels homes en el privat. Per

això, va dir, «la fi gura legal de la conciliació

es perverteix i els objectius d’aquesta aca-

ben per generar més desigualtat a costa

de la vida privada i dels drets personals de

les dones», ja que socialment es conside-

ra que «elles fallen quan es decanten per

l’àmbit professional». Per a Julián, el dret

a la conciliació benefi cia a tota la societat,

tant des del punt de vista de la cohesió fa-

miliar com des de l’empresarial.

No obstant, tal i com va assegurar San-

tiago García, se segueixen anteposant els

interessos corporatius al dret de concilia-

ció familiar d’homes i dones a pesar dels

avanços legislatius en igualtat de gènere.

En aquesta línia, va destacar els retroces-

sos que ha suposat la darrera reforma la-

boral quant a conciliació, ja que aquesta

no s’entén ni s’aplica com un dret indivi-

dual de cada treballadora i treballador.

Les estratègies de conciliació familiar reforcen la desigualtat El Club de Debat analitza les perversions del dret en la conciliació d’homes i dones

D’esquerra a dreta: Ana Julián, José Luis Serrano, Mercedes Alcañiz i Santiago García en la jornada «El preu de la conciliació familiar». | FOTO: ANTONIO PRADAS

| EL COL·LECTIU femení encara pateix una

discriminació indirecta

que afecta la seua

promoció professional

REDACCIÓEls Premis a l’Excel·lència Docent Univer-

sitària, atorgats pel Consell Social de l’UJI,

corresponents al curs acadèmic 2011/12,

van recaure en: Carmen Lázaro, professora

contractada doctora de Dret Romà, De-

partament de Dret Públic de la Facultat de

Ciències Jurídiques i Econòmiques; Merce-

des Marqués, professora titular d’Univer-

sitat, àrea de Ciències de la Computació i

Intel·ligència Artifi cial de l’Escola Superior

de Tecnologia i Ciències Experimentals, i

Juan Carlos Palmer, professor titular del

Departament d’Estudis Anglesos de la Fa-

cultat de Ciències Humanes i Socials.

L’objectiu d’aquesta convocatòria de

premis és fomentar la qualitat de l’ense-

nyament i valorar, entre altres mèrits, la

docència impartida en un idioma estran-

ger, els resultats en les enquestes docents,

la utilització de les TIC en la docència, la

participació en tasques que afavorisquen

la formació com a docent i en projectes

d’innovació educativa.

El Consell Social de l’UJI atorga els Premis a l’Excel·lència Docent

Els premiats Juan Carlos Palmer, Mercedes Marqués i Carmen Lázaro. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

El descobriment del bosó de Higgsno permet conèixer l’origen de l’universLAURA CASTILLO

Arcadi Santamaria, catedràtic de Física

Teòrica de la Universitat de València, va

esclarir quines han estat les implicacions

reals del descobriment del bosó de Higgs

en la física de partícules, durant la xerrada

que va oferir, el passat 10 de desembre, a

la Llotja del Cànem. Des que el CERN (Eu-

ropean Organization for Nuclear Research)

anunciara la troballa de la coneguda com

a «partícula de Déu», va assenyalar, han es-

tat nombrosos els titulars periodístics que

han llançat conclusions errònies sobre les

repercussions del fet en la ciència.

Per a Santamaria, la també anomenada

«partícula maleïda és important, però no

més que la resta de partícules essencials

amb les quals els físics intenten descriure

tota la matèria». De fet, va explicar, el bosó

de Higgs no permet de conèixer l’origen

de tota la massa per si mateix, encara que

encaixe en les teories existents sobre l’ori-

gen i l’evolució de l’univers a partir del Big

Bang. Amb el pas del temps, va explicar,

l’univers en expansió es va refredar. La

baixada de les temperatures va provocar

el trencament de la simetria de Higgs, fent

que la resta de les partícules començaren

a adquirir massa. No obstant, segons el

físic, «encara falten per descobrir moltes

altres partícules elementals i desenvolu-

par noves teories» sobre l’etapa posterior

a la Gran Explosió per a poder esclarir, per

exemple, el contingut de la matèria fosca

no observable a l’univers.

Santamaria també va dir que, a dia

d’avui, resulta impossible per als científi cs

saber com pot infl uir el descobriment del

bosó en la societat a curt termini. Això sí,

va afi rmar que els experiments que s’han

dut a terme entorn al mecanisme Higgs

han permès de desenvolupar una sèrie de

tecnologies molt sofi sticades i d’enorme

precisió que ja tenen aplicacions en el dia

a dia. Un exemple ben conegut, va recor-

dar, és la invenció de la web, desenvolupa-

da pel CERN el segle passat, o els diferents

mecanismes per a la detecció i el tracta-

ment del càncer o per a detectar radiació i

els efectes d’aquesta en els cossos.

6 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

LEGISLACIÓ AMBIENTAL. La major part dels abocadors controlats que existei-

xen a Espanya compleixen amb la legislació mediambiental de localització respecte a

la distància que han de mantenir de zones protegides, i fi ns i tot de les masses d’aigües

superfi cials, on només un 3% no compliria amb la distància mínima, segons es desprèn

de l’estudi realitzat per investigadors de l’UJI i de l’Institut Politècnic Nacional de Mèxic.

En la investigació «Infl uencia de la ubicación en el impacto ambiental de los rellenos sa-

nitarios. Caso de España» els investigadors han analitzat el grau de compliment dels fac-

tors ambientals més destacats inclosos a les 14 declaracions d’impacte ambiental (DIA)

dels 175 abocadors controlats espanyols. Els resultats revelen que el 94% dels abocadors

estan situats a més de 300 metres de qualsevol massa d’aigua i que el 80% està a més de

500 metres d’una zona residencial, pel que fa als sorolls i vibracions. Quant a la fl ora i la

fauna, un 19% està en llocs d’interès comunitari o zones d’especial protecció per a les aus,

ja que la normativa no ho prohibeix i la distància del 93% dels abocadors a un aeroport

supera els 10.000 metres, fet que permet evitar la col·lisió entre les aus i els avions.

L’OCIT analitza lesbases per a assolir una producció científi ca de qualitatMARÍA BENAVENTE

La Universitat Jaume I, a través de

l’Ofi cina de Cooperació en Investigació i

Desenvolupament Tecnològic (OCIT), va

organitzar, els dies 10 i 11 de desembre,

un Seminari d’investigació sobre la quali-

tat de la producció científi ca en les àrees

de ciències humanes i socials.

El seminari va ser inaugurat per Antonio

Barba, vicerector d’Investigació i Postgrau

de la Universitat Jaume I, i Marina Pilar Vi-

llegas, subdirectora general de Projectes

d’Investigació del Ministeri d’Economia i

Competitivitat.

Durant les dues jornades es va comp-

tar amb la presència de dos experts de la

Universitat de Granada, que van abordar

el tema de la qualitat científi ca des d’una

perspectiva pràctica, mitjançant tallers, i

van proporcionar a les persones assistents

tota la informació necessària al voltant de

bases de dades nacionals i internacionals,

així com consells pràctics per a una ade-

quada redacció dels mèrits d’investigació.

Així, els participants van tindre la pos-

sibilitat d’ampliar els seus coneixements

al voltant dels estàndards de medició de

l’impacte de la productivitat científi ca

d’una manera pràctica.

L’UJI participa en un projecte europeu de formació sobre violència de gènere

REDACCIÓLa doctora Anabel Borja, experta en tra-

ducció jurídica de la Universitat Jaume I,

participa en el projecte europeu per a la

formació d’intèrprets en violència de gè-

nere SpeakOut for Support (SOS-VICS),

que ha estat presentat aquests dies a Vigo.

El projecte està fi nançat pel programa

Justícia Penal, de la Direcció General de

Justícia de la Comissió Europea.

L’objectiu del projecte SOS-VICS és do-

ble: d’una banda, detectar les necessitats

de comunicació en les diferents fases

d’atenció a les víctimes estrangeres de

violència de gènere i, en funció d’aques-

tes necessitats, dissenyar materials dirigits

a víctimes, intèrprets i professionals per a

assegurar una millor mediació lingüística.

A l’acte de presentació ofi cial van as-

sistir més de 150 participants. Entre les

persones que van mostrar el seu suport

a aquesta iniciativa pionera es trobaven

el rector de la Universitat de Vigo, el fi scal

general de Galícia, l’alcalde de Vigo, així

com uns altres socis col·laboradors del

projecte, com les forces de seguretat, les

associacions d’immigrants i dones contra

els maltractaments, els professionals de

la medicina forense i de la judicatura, tra-

ductors i intèrprets.

MARI LUZ BLANCOL’alumne Ferran Garcia Daràs de la ti-

tulació d’Enginyeria Industrial de la Uni-

versitat Jaume I de Castelló ha presentat,

dins de l’assignatura de Projecte de Final

de Carrera, un estudi per a l’aprofi tament

elèctric del biogàs que es genera per la

descomposició anaeròbia dels residus di-

positats en l’abocador gestionat per l’em-

presa Hasars a Zapopan (Mèxic). L’estudi

ha estat dirigit pel professor Francisco J.

Colomer, de l’àrea de Projectes d’Enginye-

ria del Departament d’Enginyeria Mecàni-

ca i Construcció.

El projecte de Ferran Garcia planteja el

disseny de les instal·lacions d’extracció,

conducció i aprofi tament del biogàs de

la cel·la número dos d’aquest abocador

de residus sòlids que dóna servei a les

poblacions mexicanes de Guadalajara i

Zapopan, la qual cosa permetrà recuperar

el 65% del biogàs generat pels residus i

que fi ns ara simplement es cremava, per

convertir-lo en energia elèctrica.

La inversió inicial del projecte se si-

tua sobre el milió i mig d’euros, xifra que

s’amortitzaria en uns cinc anys i mig. Per

altra banda, el termini d’execució de l’obra

seria d’uns 40 dies després d’haver obtin-

gut els permisos. La mitjana anual d’emis-

sions de CO2 evitades és de 150.000 tones

mètriques, equivalents a les emissions

anuals de gasos d’efecte hivernacle d’uns

29.000 vehicles de passatgers.

Per a l’aprofi tament energètic del bio-

gàs, l’alumne ha dissenyat una xarxa de

conductes que portarien el combustible

cap a un col·lector on està instal·lat un sis-

tema de generació elèctrica amb la utilit-

zació de dos motors de combustió interna

d’1 MW cadascun per donar major fl exibi-

litat al sistema en cas d’avaries.

L’estudi s’emmarca dins la col·laboració

de la Universitat Jaume I amb l’Institut

Politècnic Nacional (IPN) de Mèxic i dues

empreses mexicanes (ECOFENIX i CAPPY),

el qual es basa en l’establiment d’una

metodologia per construir abocadors se-

gurs i respectuosos amb el medi ambient,

d’acord amb la política energètica iniciada

el 2009 a Mèxic per diversifi car les seues

fonts d’energia.

A més, l’estudi forma part del projecte

sobre «Evaluación de la viabilidad téc-

nica, ambiental y socioeconómica de la

transformación de un tiradero a un cen-

tro de manejo integral de residuos» que

va subvencionar el Ministeri de Ciència i

Innovació l’any 2009 dins del subprogra-

ma de Foment a la Cooperació Científi ca

Internacional del Programa Nacional d’In-

ternacionalització de la R+D.

| FERRAN GARCIA ha presentat l’estudi

de viabilitat tècnica

i econòmica com a

Projecte Final de Carrera

| LA INVERSIÓ inicial del

projecte se situa sobre el

milió i mig d’euros, xifra

que s’amortizaria en uns

cinc anys i mig

| EL PROJECTE permetria

recuperar el 65% del

biogàs generat pels

residus i convertir-lo en

electricitat

Un estudiant projecta l’aprofi tament elèctricd’un abocador mexicà

El motor de cogeneració funciona amb el biogàs i el seu moviment genera energía. | FOTO: VOX UJI

núm135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 7

ROSANA SANAHIJJAL’estesa creença que la dopamina

regula el plaer pot passar a la història

atesos els últims avanços científi cs so-

bre la funció que compleix aquest neu-

rotransmissor i que demostren que, en

realitat, regula la motivació, provoca

que els individus es posen en marxa i

perseveren per a aconseguir alguna

cosa, bé siga aquesta positiva o nega-

tiva. La revista de neurociència Neuron

publica un article d’investigadors de la

Universitat Jaume I que revisa la teoria

dominant sobre la dopamina, i plante-

ja un canvi de paradigma amb impor-

tants aplicacions, tant en patologies

relacionades amb la falta de motivació i

la fatiga mental com ara depressió, ma-

laltia de Parkinson, esclerosi múltiple,

fi bromiàlgia, etc., com en aqueixes en

què hi ha una motivació i perseverança

excessiva, com les addiccions.

«Hi ha la creença popular, i també

científi ca, que la dopamina regula el

plaer i la recompensa, que quan acon-

segueixes alguna cosa que et satisfà

alliberes dopamina, però en realitat

les últimes investigacions demostren

que aquest neurotransmissor actua de

manera prèvia, és el que ens mou a ac-

tuar, s’allibera per a aconseguir alguna

cosa, ja siga evitar un mal o aconseguir

un bé», explica Mercè Correa, coautora

de l’article. La investigadora del grup

de Neurobiologia i Genètica de la Con-

ducta Motivada de l’UJI, explica que ha

arribat un moment en què les dades

pesen tant que es planteja un canvi en

la teoria dominant.

Els estudis realitzats en els últims

anys demostren que s’allibera dopa-

mina tant per sensacions plaents com

per estrès, dolor o pèrdues. «Està tan

implicada en allò negatiu com en allò

positiu, però s’han esbiaixat molt les

investigacions per a només incidir en el

positiu», explica Correa. L’article plan-

teja una revisió del paradigma basada

en dades de diverses investigacions,

fi ns i tot les realitzades durant les últi-

mes dues dècades pel grup de l’UJI en

col·laboració amb John Salamone de

la University of Connecticut als Estats

Units, sobre el paper de la dopamina en

la conducta motivada en animals.

En concret, en els estudis realitzats

amb rosegadors, s’ha demostrat que

un animal amb uns nivells normals de

dopamina s’esforça per a aconseguir

una recompensa més valuosa a pesar

de poder accedir-ne sense cap treball

a una menys valuosa. No obstant això,

si es redueixen els nivells de dopami-

na, l’animal pren únicament l’aliment

o la recompensa que no li suposa es-

forç i renúncia a aconseguir una altra

més valuosa. En el cas de l’addicció, la

dopamina està elevada durant l’esforç

anticipat que un animal ha de fer fi ns a

aconseguir la droga.

El nivell de dopamina està en funció

de l’individu, per la qual cosa hi ha per-

sones més perseverants que altres per

a aconseguir una meta. «La dopamina

porta a mantindre el nivell d’activitat

per a aconseguir el que es persegueix;

per la qual cosa, en principi, és positi-

va, no obstant això, sempre estarà en

funvió dels estímuls que se cerquen. Els

elevats nivells de dopamina també ex-

plicarien la conducta dels denominats

buscadors de sensacions».

La dopamina regula la motivació a actuar i no el plaer obtingutLes investigacions de l’UJI plantegen la revisió de la teoria d’aquest neurotransmissor

Diferències en els nivells de dopamina en dos animals segons la recompensa.

SINCUna investigació de la Universitat Jau-

me I corrobora el descens del consum de

premsa escrita dels joves d’entre 16 i 30

anys. Des de principis del segle XXI, di-

versos estudis indicaven el descens en la

lectura de diaris impresos i una constant

caiguda de lectors joves. «Només el 28,8%

del total d’aquest col·lectiu llig els diaris

cada dia. Al contrari, cada vegada han

adquirit major protagonisme les xarxes

socials a l’hora de consumir informació

entre les persones d’entre 16 i 30 anys»,

explica Andreu Casero, professor titular

del Departament de Ciències de la Co-

municació de l’UJI i autor de l’estudi que

publica la revista Comunicar.

Aquest treball indica que el 77,4% dels

joves d’aquest rang d’edat usa les xarxes

socials per a informar-se. «Es tracta del

major percentatge de tots els mitjans i

suports, i superen fi ns i tot a la televisió.

Aquesta dada suposa una novetat impor-

tant», assegura Casero.

Tan sols el 28% dels joves llig periòdics en línia o impresos

Andreu Casero, autor de l’estudi publicat per la

revista Comunicar. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| EL CANVI de paradigma

podria contribuir al

tractament de patologies

com la depressió o la

malaltia de Parkinson

L’ITC investiga nous processos per a valoritzar residus industrialsITC

L’Institut de Tecnologia Ceràmica (ITC)

treballa en el projecte de valorització de

residus denominat «Valores», que té com

a objectiu desenvolupar noves aplica-

cions per a residus generats en els àmbits

de l’envàs i embalatge, ceràmic, fusta-mo-

ble, i construcció, la valorització dels quals

resulta especialment difícil.

Sota la direcció tècnica de l’Institut

Tecnològic de l’Embalatge, Transport i

Logística, ITENE, participen en el projec-

te l’Institut Tecnològic de la Construcció,

AIDICO; l’Institut Tecnològic del Moble, la

Fusta, Embalatge i Afi ns (AIDIMA); i el ma-

teix ITC.

Amb el propòsit de generar solucions

als residus, el projecte «Valores» pretén

desenvolupar noves aplicacions per a

aquest tipus de deixalles. Els investiga-

dors, a més, busquen noves alternatives a

la valorització a partir del tractament previ

d’aquests materials. D’aquesta manera,

s’aconseguirà minimitzar l’impacte am-

biental dels residus i, per un altre, desen-

volupar noves eixides comercials per a

aquests materials, obrint noves àrees de

negoci que, d’altra banda, propiciaran

l’increment de la competitivitat de la in-

dústria a la Comunitat Valenciana.

Els investigadors de l’ITC han triat dues

tipologies molt concretes de residus: el

que es coneix en la indústria taulellera

com «test bullit», que al·ludeix a restes

de peces ceràmiques que no compleixen

les especifi cacions tècniques, i els residus

voluminosos barrejats procedents de les

empreses del sector de la fusta, l’envàs i

embalatge i uns altres.

Espaitec ajuda les pimes a millorar les comunicacionsREDACCIÓ

Espaitec, Parc Científi c Tecnològic i Em-

presarial de la Universitat Jaume I, i Fun-

detec, Fundació per al Desenvolupament

Infotecnològic d’Empreses i Societat, van

desenvolupar una jornada enfocada a les

pimes de la província de Castelló amb l’ob-

jectiu de presentar eines útils i pràctiques

per a millorar les comunicacions i gestió.

El curs va servir també per a conèixer dife-

rents maneres de treballar a través de l’ús

de les aplicacions informàtiques que més

s’adapten a les necessitats d’aquest tipus

d’empreses.

El curs s’ha dividit en tres blocs, el pri-

mer descobria com guanyar temps i efi -

càcia en les gestions diàries; en el segon

s’abordaven els serveis en el núvol, in-

formació corporativa i personal sempre

disponible; i en el tercer, l’ús i les novetats

d’aplicacions informàtiques en els proces-

sos de gestió de la pime.

Investigació

8 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

MARÍA BENAVENTEEl grup d’Intervenció Educativa, Fami-

liar i Social de la Universitat Jaume I centra

l’activitat sobre les relacions d’ajuda diri-

gides a col·lectius que es troben en situa-

cions emocionals crítiques, provocades

per diversos contextos.

Aquest grup d’investigació, dirigit per

Francisco Juan García Bacete, centra el

seu treball en tres línies fonamentals: re-

buig entre iguals en contextos escolars,

desen volupament personal i sentit vital

en situacions de malaltia avançada i fi nal

de vida, i potenciació i mediació en con-

textos escolars i familiars.

Pel que fa a la primera línia, el grup treba-

lla des de l’àmbit escolar per a aconseguir la

integració dels alumnes rebutjats i facilitar

les mateixes oportunitats d’aprenentatge i

desenvolupament per a tots. Amb aquest

fi , el grup compta amb dos projectes

d’investigació finançats pel Ministeri de

Ciència i Innovació, el Pla de promoció

de la investigació de l’UJI, la Conselleria

d’Educació i la Fundació Dávalos de Cas-

telló: «Estudi longitudinal del rebuig entre

iguals en el seu context interpersonal: un

programa d’intervenció amb xiquets i xi-

quetes de 7-9 anys» i «Rebuig entre iguals i

dinàmica social de l’aula: una aproximació

multidisciplinar i multimetodològica».

Respecte a les situacions de malalties

avançades, el grup col·labora amb l’Àrea

Mèdica Integral de l’Hospital Pare Jofré de

València i amb la Unitat d’Hospitalització

Domiciliària de l’Hospital General de Caste-

lló. En aquest àmbit es desenvolupen dos

projectes d’investigació dirigits per Virginia

Carrero Planes: «Desenvolupament d’un

model de planifi cació avançada al fi nal de

la vida per afavorir la pressa de decisions

compartida i centrada en els desitjos i

preferències dels pacients i les seues fa-

mílies», fi nançat per la Conselleria de Salut

de la Generalitat Valenciana, i «Necessitats

existencials i cures pal·liatives en malaltia

avançada i fi nal de vida», fi nançat pel Pla

de promoció de la investigació de l’UJI.

Quant a les línies de potenciació i me-

diació en contextos escolars i familiars, el

grup d’investigació aborda la importància

de la interacció entre alumnat i professorat

per generar una «trobada» que permeta al

segon realitzar un pilotatge educatiu, és a

dir, oferir suport afectiu i guia educativa.

D’altra banda, existeix un Laboratori de

Família que, amb convenis amb les admi-

nistracions d’assumptes socials i justícia,

presta serveis a famílies que es troben en

situacions de crisi o de transició.

Les tres línies de treball tenen en comú

una característica transversal que és la

que fonamenta tots els projectes del grup

d’investigació: crear relacions d’ajuda.

| EL GRUP d’Intervenció Educativa,

Familiar i Social es va

conformar l’any 2006, a

partir del llançament del

Màster en Intervenció i

Mediació Familiar, per

a aglutinar una sèrie

de línies de treball

independents que es

desenvolupaven entorn

a conceptes de mediació

en confl ictes socials. El

grup naix amb un talant

de canvi i un enfocament

centrat en les persones

com a elements bàsics

amb els quals treballar per

a solucionar difi cultats de

caràcter social.

El grup d’Intervenció Educativa, Familiar i Social de l’UJI treballa en contextos de risc per previndre situacions de desprotecció dels individus en els àmbits domèstic i escolar. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

| LA «VISIÓ COMPARTIDA» entre

pacient, família i equip

de salut és important en

malalties avançades

| EL GRUP treballa les

relacions de cooperació

entre alumnat,

professorat i famílies

per a avançar junts

Crear relacions d’ajuda Un grup d’investigació de la Jaume I presta serveis de mediació familiar i escolar

núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 9

| EL GRUP D’INVESTIGACIÓ es desplaça cada dues setmanes

a les escoles i setmanalment als centres hospitalaris

col·laboradors

| L’ESTUDI LONGITUDINAL ha aconseguit reduir l’índex de

rebuig del 13% al 8% en els dos primers anys , creant una

atmosfera de respecte, acceptació i amistat entre l’alumnat

CÀRREC A L’UJI DIRECTOR DE MÀSTER I

PROFESSOR TITULAR CLAUSTRAL

LLOC DE NAIXEMENT PORT DE SAGUNT

EDAT 54 ANYS

Francisco Juan García es va doctorar en Psicologia l’any 1989. Uns anys

més tard, en 1993, va iniciar la seua carrera com a professor titular d’uni-

versitat. Amb anterioritat havia exercit com a professor de primària i com

a psicopedagog del Serveis Psicopedagògics Escolars de la Generalitat

Valenciana.

És autor i coautor de nombroses publicacions entorn a dues grans lí-

nies. D’una banda, l’estudi i la promoció de les relacions entre les famílies

i els centres escolars. En aquesta línia destaquen publicacions com Co-municación cooperativa entre la familia y la escuela, Comunicación para la potenciación. Un manual de técnicas potenciadoras para facilitadores, i el

monogràfi c Familias, escuela y comunidad, factores de calidad educativa, de la revista «Cultura y Educación». I, d’altra banda, el disseny d’instru-

ments per a l’estudi i la integració dels alumnes que són rebutjats pels

seus companys. En aquest sentit destaquen les publicacions La identifi -cación de alumnos rechazados, preferidos, ignorados y controvertidos en el aula, de la revista «Psicologia General i Aplicada», i El rebuig entre iguals en la educació primària, de la revista «Anales de Psicología».

Així mateix, la seua implicació amb la vida universitària s’ha canalitzat

en la creació i direcció de diferents serveis de la Universitat Jaume I, com

la Unitat de Suport Educatiu al professorat i a l’estudiantat (USE) o la Doci-

moteca psicològica i psicoeducativa. A més a més, és membre fundador i

investigador principal del Grup GREI (Grup Interuniversitari d’Investigació

sobre el Rebuig entre Iguals en el Context Escolar) en el que participen

investigadors de les Universitats de les Illes Balears, Valladolid i Sevilla, a

més de la Jaume I.

FRANCISCO JUAN GARCÍA-BACETE

FORMACIÓ EN MEDIACIÓ. El Màster Universitari en Intervenció i

Mediació Familiar ofereix una formació

especialitzada que no existeix en la ma-

joria de les universitats espanyoles, pel

que compta amb una bona acollida no

només entre l’alumnat de la Comunitat

Valenciana, sinó també a unes altres zo-

nes d’Espanya i fi ns i tot d’Amèrica Lla-

tina, Europa i els Estats Units. El Màster

es caracteritza per la relació directa en-

tre professorat i alumnat. A més a més,

organitza activitats complementàries

com el cicle de conferències «Els dilluns

en família», adreçat a totes les persones

interessades en temes de família.

M. Serrano, F. García-Bacete, V. Carrero, G. Marande, I. Milián, A. Sanahuja. | FOTO: D. LLORENS

[ELS GRUPS D’INVESTIGACIÓ DE LA UNIVERSITAT] || INTERVENCIÓ EDUCATIVA, FAMILIAR I SOCIAL

ESTUDI LONGITUDINAL DEL REBUIGEl grup d’Intervenció Educativa, Familiar i Social, en col·laboració amb el Grup Inte-

runiversitari d’Investigació del Rebuig entre Iguals en el Context Escolar (GREI), treballa

en un estudi dirigit per Francisco Juan García que s’està portant endavant per quart any

consecutiu en quatre escoles: tres de Castelló i una de Benicàssim.

En cadascun dels centres, l’equip format pels investigadors i el professorat aplica una

intervenció continuada a la mateixa promoció d’alumnat al llarg de tota la seua esco-

larització primària amb l’objectiu d’eradicar les situacions de rebuig i crear contextos

amistosos i cooperatius. Amb aquest fi , es treballa tant amb el grup-classe, creant situa-

cions d’interacció positiva entre companys; com amb el professorat, que es forma i es

compromet en el desenvolupament socioemocional del seu alumnat, i amb les famílies,

encarregades d’afavorir les relacions d’amistat dels seus fi lls amb els companys.

La intervenció realitzada durant el primer cicle de primària ha reduït la taxa de rebuig

del 13% al 8% i també l’índex de cronicitat, mentre que aquestes dades s’han mantingut

en els grups de les mateixes característiques no intervinguts, la qual cosa posa de mani-

fest l’efectivitat d’aquest projecte.

10 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

EL PODER DELS HABSBURG. El grup d’in-

vestigació d’Iconografi a i Història de l’Art

(IHA) de l’UJI va organitzar, els dies 18 i

19 de desembre, un cicle de conferències

sobre el paper propagandístic de l’art ge-

nerat entorn del llinatge dels Habsburg a

l’Europa medieval de transició. Les jorna-

des, celebrades a la Llotja del Cànem, sota

el títol «Els Habsburg. Art, imatge i poder

per a una dinastia», van comptar també

amb experts en història, art i cultura de

l’Edat Mitjana de la Biblioteca Casanaten-

se de Roma, una de les institucions italia-

nes amb millors fonts antigues, impreses

i gràfi ques, del món. El professor Pablo

González, del Departament d’Història,

Geo grafi a i Art de la Universitat Jaume I,

va inaugurar el seminari amb una xerrada

sobre l’activitat diplomàtica que van des-

plegar les dues branques de la nissaga,

l’austríaca i l’espanyola, al voltant de la fi -

gura papal entre els segles XVI i XVIII. L’his-

toriador va explicar com, servint-se de tota

una xarxa d’esglésies nacionals i ambaixa-

des, els àustries convertiren Roma en un

teatre polític impregnat d’enfrontaments

i rivalitats. Les ponències també tractaren,

entre altres temes, sobre la iconografi a fe-

menina i el paper de la dona en l’Europa

moderna. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

FCHS Facultat de Ciències Humanes i Socials Facultat de Ciències Humanes i Socials

Mira: «La professió de traductor literari està infectament mal pagada» LAURA CASTILLO

«La professió de traductor literari està

infectament mal pagada», va afi rmar Joan

Francesc Mira a l’inici de la xerrada sobre

la seua traducció de l’Odissea al català,

celebrada el 10 de desembre. Per a Mira,

traduir ha estat una «activitat eventual»

i que sempre ha realitzat per plaer, més

quan s’ha tractat d’obres clàssiques com

la d’Homer. Aleshores, va assegurar, «ho

fas amb moltes ganes i per vocació».

En el cas de l’Odissea, va explicar, a més

dels dos anys que va dedicar a «entrar dins

el text original» en grec, va emprar «unes

3.000 hores de feina estricta de traducció»

en cada cant. Mira va insistir en què el tra-

ductor ha de «traspassar» el text antic fi ns

l’actualitat, és a dir, «traslladar el producte

sense que es faça malbé el contingut».

Amb tot, va dir Mira, «sempre he seguit

la màxima de respectar el text original

i a l’autor». Per això, cal «mantenir el to i

el fl uix narratiu, no llevar ni afegir res, no

alterar ni inventar». Mira va considerar ne-

cessari «traduir el vers en vers», fugint de

les expressions literals i integrant la sintaxi

del català actual al ritme i la musicalitat de

l’hexàmetre clàssic de l’obra.

Mes de 100 persones participen en les Jornades de Foment de la Investigació

MARÍA BENAVENTELa Universitat Jaume I va acollir, els dies

30 de novembre i 1 de desembre, les XVII

Jornades de Foment de la Investigació de

la Facultat de Ciències Humanes i Socials.

Santiago Posteguillo Gómez, professor

d’Estudis Anglesos i conegut escriptor, va

inaugurar les jornades. En la seua confe-

rència «Investigar i crear: de la investi-

gació a l’entreteniment», Posteguillo va

abordar la funció de la recerca al servei de

la recreació de la novel·la històrica i de la

capacitat de les troballes en la investiga-

ció per a alimentar la creativitat i resoldre,

en ocasions, les difi cultats de la narració.

Durant les jornades, al voltant de 100

investigadors de l’UJI van exposar apro-

ximadament 70 comunicacions, amb les

quals van establir un primer contacte amb

el món de la investigació acadèmica.

Aquestes jornades brinden una opor-

tunitat idònia a l’alumnat de la FCHS per

difondre i debatre les seues recerques. A

més, les comunicacions són publicades a

la revista en línia Fòrum de Recerca.

LAURA CASTILLOSergio Quimper, metge i cirurgià, va

visitar el Campus del Riu Sec de l’UJI,

el 12 de desembre, per a participar en

el Seminari Permanent d’Humanitats i

Interculturalitat, on va explicar la seua

experiència humanitària a països em-

pobrits. El doctor, de 67 anys i d’origen

peruà, es va formar als Estats Units i

Cuba.

Quimper va assenyalar que la po-

bresa «és la malaltia més mortal» que

existeix al planeta i la que «provoca

més destrucció en totes les fases de la

vida». Segons va dir, per solucionar la

desigualtat caldria un canvi de sistema

i de mentalitats profund, ja que consi-

dera que «hi ha recursos sufi cients per

cobrir les necessitats bàsiques dels

7.000 mi lions de persones del món

amb els avanços científi cs i tecnològics

actuals».

Com a voluntari experimentat, Quim-

per sap que els interessos polítics res-

tringeixen molts cops l’accés de les

ONGD a certes zones i col·lectius però

pensa que «la labor segueix tenint sen-

tit» a pesar d’això. A més, va considerar

essencial que el cooperant adquirisca

l’òptica del benefi ciari, ja que «ha d’ha-

ver enteniment entre les dues parts per

a no recaure en la posició del bon sa-

marità». Per això, va diferenciar la cari-

tat compassiva, present en els discursos

dels estrats dominants, de la solidaritat

igualitària pròpia del humanitarisme.

LES PARAULES SOBIRANESL’esperit humanitari també va tindre

protagonisme en el Seminari de Debat

del Grau en Història i Patrimoni, que va

reunir especialistes en la Constitució de

1812 amb motiu del seu bicentenari. La

primera conferència va córrer a càrrec

de la professora Carmen García-Moner-

ris, de la UV, qui va fer una lectura àmplia

i interpretativa sobre la redacció del text,

fruit –va explicar– «d’un procés de debat

ampli i profund» entre els diputats de

les Corts de Cadis, els quals «van discutir

encoratjadament el signifi cat de les pa-

raules sobre les quals construir la realitat

política que desitjaven». García-Monerris

va titllar la Constitució del 1812 de «rara,

alhora que pre ciosa», en tant que resulta

un text molt extens i minuciós. Tal i com

va argumentar, així havia de ser en un

moment en el qual «calia crear una cul-

tura política entorn al procés electiu» i

regular les competències dels poders le-

gislatiu i judicial, així com les limitacions

de la fi gura del cap d’estat.

| QUIMPER: «La solidaritat resideix

en tot el món, encara

que el sistema tracte

d’individualitzar-te»

| GARCIA-MONERRIS: «La felicitat és l'objectiu

de tot govern, en tant que

ha d'assegurar el benestar

de tots els individus d'una

societat»

L'humanitarisme impulsa el canvi social al llarg de la història

Quimper durant la xerrada sobre la professió sanitària a països empobrits. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 11

ESTCE Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals

El Màster Erasmus Mundus ofereix beques per al curs acadèmic 2013/15

REDACCIÓEl Màster Erasmus Mundus in Geos-

patial Technologies, reconegut per la

Comissió Europea com un dels màsters

d’excel·lència europeus, ofereix per al curs

2013/15 més d’una desena de beques per

a cursar aquest postgrau, dirigides tant a

l’estudiantat europeu com no europeu. El

termini de presentació de sol·licituds fi na-

litza el 15 de gener.

Aquest màster ofi cial de 90 ECTS s’im-

parteix en llengua anglesa de manera

conjunta per la Universitat Jaume I, la

Universitat de Nova Lisboa (Portugal) i la

Universitat de Münster (Alemanya) i l’estu-

diantat té la possibilitat d’estudiar a les tres

universitats europees que l’imparteixen.

El postgrau s’organitza en tres semestres,

durant els dos primers s’estudien els sis-

temes d’informació geogràfi ca i en l’últim

semestre es realitza la tesi de màster.

Empreses nacionals i internacionals,

capdavanteres en el sector de les tecno-

logies geoespacials, permeten a l’estu-

diantat que cursa aquest màster tindre un

contacte directe amb les necessitats tec-

nològiques i científi ques actuals i possibi-

liten que alguns dels treballs de fi nalitza-

ció de màster es realitzen en col·laboració

amb aquestes empreses. El procés de

sol·licitud de les beques es realitza a tra-

vés de la pàgina web: http://www.master-

geotech.info.

II PREMI LITERARI EN VALENCIÀ DE DIVULGACIÓ CIENTIFICOTECNOLÒGICA. L’Escola

Superior de Tecnologia i Ciència Experimentals de la Universitat Jaume I va celebrar, el

21 de desembre, l’acte de lliurament del II Premi literari en valencià de divulgació cien-

tifi cotecnològica. El treball guanyador va ser el titulat «Per què fa més fred a Culla que

a Castelló?», realitzat pel becari d’investigació en el Departament de Química de l’UJI,

Víctor Fabregat Tena. Així mateix, es van atorgar dos accèssits que van ser per a «La cara

oculta dels isòtops», de Neus Fabregat Cabello, i «Reutilització i reciclatge de joguines

elèctriques i electròniques», de Victoria Pérez Belis. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

LAURA CASTILLOL’exalumne d’Enginyeria Informàtica

de l’UJI Rubén Ramos va participar en

les XII Jornades dels Videojocs, el passat

14 de desembre, per a oferir una xarrada

sobre la seua experiència professional en

el sector. Cofundador de la companyia

Onan-Games, amb seu a València, Ramos

va desenvolupar una tecnologia de con-

versió de videojocs per a plataformes web

(anomenada Mandreel) amb qui aleshores

era el seu company de pis.

Ramos va explicar com va ser el seu peri-

ple per fi res i congressos internacionals, on

buscaven contactes per a fi nançar la seua

idea fi ns que, fi nalment, l’empresa austra-

liana Halfbrick adquirís Onan-Games i amb

aquesta, la tecnologia Mandreel, la qual

anul·la la necessitat d’instal·lar connectors

per al funcionament de videojocs en els

diferents navegadors. A dia d’avui, ambdós

treballen, des de València, en la creació de

solucions tecnològiques a la multinacional

per a la conversió de videojocs, raó per la

qual –va dir l’enginyer informàtic– han dei-

xat de banda la vessant de la creació.

Ramos va voler felicitar l’estudiantat

del Grau en Disseny i Desenvolupament

en Videojocs per poder cursar una carre-

ra amb continguts especialitzats sobre

el món dels videojocs i els va animar a

desenvolupar les seues idees perquè, se-

gons va considerar, gràcies a Internet «és

molt fàcil accedir la informació i a les pla-

taformes, només cal esforç».

Per a ell, la universitat és un lloc idoni

on poder fer els primers contactes dins el

sector dels videojocs. Aquest recurs, pensa,

resulta imprescindible atès que es tracta

d’un mercat «molt saturat en el qual costa

tindre visibilitat» i en el qual «resulta molt

difícil dur a terme un projecte sense fi nan-

çament».

Les jornades van comptar, a més, amb

les aportacions de Raimón Zamora sobre el

mercat de les aplicacions i les plataformes

IOS, amb les quals treballa actualment; i

amb Ángel López, també ex alumne i pro-

fessor de l’UJI. Com a especialista en segu-

retat web, López va explicar com desenvo-

lupar videojocs sense incórrer en delicte.

La veu de l’experiència anima a l’alumnat del Grau en VideojocsEspecialistes en el món web van aportar les darreres novetats sobre jocs i aplicacions

Ramos va conversar amb els alumnes de Disseny i Desenvolupament de Videojocs. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

PREMIS DE L’AULA DE MEDIAMBIENT DE L’UJI. L’Aula de Medi Ambient de l’UJI va

entregar, en desembre, els premis als millors Projectes de Final de Carrera d’Enginyeria

Tècnica Agrícola, sobre temes relacionats amb el medi ambient. Els treballs premiats

van ser «Estudi de diferents mitjans per al cultiu extensiu de microalgues Spirulina sp»

de Rubén Gozalbo Martín i «Restauració de la senda d’ascensió al Pic del Penyagolosa»

de María Olaria Peris. A més, es va atorgar un accèssit al treball «Estudi dels efectes del

canvi climàtic sobre la vegetació arbòria en el Paratge Natural del Desert dels Palmes»,

realitzat per Mariano Conde Moreno. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

12 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

EDUCACIÓ I TIC

| LA UNIVERSITAT Jaume I ha apostat des

dels inicis per aplicar les

noves tecnologies en

l’educació. Així mateix, en

els Estatuts, dóna suport

a que el coneixement

siga obert i lliure. En

aquest sentit, l’UJI ha

iniciat diversos projectes

destinats tant a la difusió

de continguts com a

la creació d’aquests.

Aplicacions mòbils,

portals web o la posada

en marxa d’un canal

d’iTunes són algunes de

les iniciatives pel que fa a

la difusió del coneixement

generat. En l’àmbit de la

creació, l’UJI vol donar

suport a la realització de

vídeos i nous formats

que complementen

el material de classe

i que també faciliten

l’aprenentatge virtual i la

semipresencialitat.

A. ANDRÉSLa Universitat Jaume I, com a part de

l’aposta continuada per la incorporació de

les noves tecnologies a l’educació i la difu-

sió del coneixement de manera lliure, ha

posat en marxa diversos projectes.

Una de les iniciatives destacades pel que

fa a la difusió del coneixement generat a

la Universitat, és la creació d’un nou canal

en la plataforma iTunesU. iTunesU és un

canal educatiu gratuït que ofereix Apple

a les universitats, a través del qual l’usuari

o usuària pot consultar i descarregar els

continguts en qualsevol dispositiu. Actual-

ment, la Universitat Jaume I ofereix, a tra-

vés d’aquest canal, vídeos, arxius d’àudio i

llibres electrònics. Així mateix, està previst

que el canal se sincronitze amb el reposi-

tori digital de l’UJI, el servidor de vídeo i

la radioteca de la Universitat per a posar a

l’abast materials docents, d’investigació o

institucionals. Aquesta iniciativa se suma a

la posada en marxa del nou portal Liber-

tas (http://libertas.uji.es), el qual agrupa el

coneixement obert que es realitza a l’UJI.

Quant a l’arribada de nous dispositius, la

Universitat Jaume I llançarà en breu dues

aplicacions per a mòbils: una destinada a

la promoció de l’oferta acadèmica de la

Universitat anomenada Estudia UJI, i una

altra dirigida a l’estudiantat, a través de la

qual es tindrà accés a l’aula virtual, mate-

rials, qualifi cacions, certifi cacions, etc.

D’altra banda, la Universitat tam-

bé s’uneix a alguns dels moviments

d’avantguarda en l’àmbit de l’ensenyament

i l’aprenentatge com són la creació de vi-

deopíndoles o cursos oberts en línia mas-

sius (MOOC). Abans de l’arribada d’aquests

nous conceptes, l’UJI ja va apostar per la

instal·lació a les aules de taules multimèdia

que permeten gravar la classe de manera

desassistida, és a dir, sense una realització.

Ara, la Universitat vol fer un pas més enllà

i, per això, ha iniciat el projecte UJImedia,

dirigit pel Vicerectorat de Planifi cació Es-

tratègica, Qualitat i Comunicació, a través

del qual serà possible la creació de vídeos

sota realització, amb la col·laboració del

Laboratori de Comunicació. D’aquesta

manera, s’oferirà al professorat la possibi-

2noves aplicacions de l’UJI per a dispositius mòbils estaran disponibles enguany

1.232universitats formen part de la plataforma de MOOC Miriadax en la que s’integra l’UJI

El coneixemeLa Universitat Jaume I posa en marxa noves iniciatives per a fome

El nou canal de l’UJI a iTunesU conté vídeos, llibres electrònics

A. ANDRÉSEl Centre d’Educació i Noves

Tecnologies (CENT) va organitzar una

jornada per promoure el debat sobre

els canvis i conseqüències que tindran

les noves tendències en l’ensenyament i

l’aprenentatge per a les universitats.

En la jornada, Jordi Adell, director del

CENT, va repassar alguns d’aquests nous

mètodes i conceptes emergents com ara

la classe a l’inrevés (fl ipped classroom),

els entorns personals d’aprenentatge

(PLE) o els cursos oberts en línia massius

(MOOC).

Així mateix, Adell va plantejar els as-

sistents la qüestió de si aquesta oferta

de cursos gratuïts oferits per institucions

internacionals de prestigi suposaran una

innovació disruptiva, és a dir, marcaran un

abans i un després en el model universita-

ri que farà que hi haja un replantejament

del sistema educatiu. Per la seua banda, el

gerent de la Universitat, Andrés Marzal, va

exposar la seua experiència com a alum-

ne d’un MOOC. Marzal va destacar la gran

qualitat dels cursos i l’oportunitat que

suposen per a aprendre d’experts recone-

guts, entre altres.

Pel que fa al debat, s’hi van suscitar

qüestions com ara el sistema de certifi ca-

ció i el pagament per aquesta o la qualitat

i el valor afegit que suposa la presència

del professorat.

Cal destacar que el CENT organitza cur-

sos i tallers formatius i ofereix assessora-

ment continuat, relacionat amb les TIC i

l’educació a tot el professorat interessat

a incorporar les últimes tendències en

l’ensenyament en les seues classes. Es pot

trobar més informació sobre els pròxims

tallers, així com les dades de contacte en:

http://www.cent.uji.es.

El CENT analitza les noves tendències en educació

El CENT ofereix formació en noves tecnologies

de manera continuada. | FOTO: D. LLORENS

núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 13

ent en un clicentar l’aprenentatge i l’ensenyament virtual i la difusió de continguts a través d’Internet

i arxius de audio accessibles des de qualsevol dispositiu de manera gratuïta. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

litat de crear MOOC o d’incorporar a les

seues classes materials com les videopín-

doles. En aquest sentit, l’UJI s’ha unit a la

plataforma de MOOC anomenada Miria-

dax (http:www.miriadax.net) en la qual

participen 1.232 universitats i que està

promoguda per Universia, Banco Santan-

der i Telefónica.

Al respecte, el vicerector de Planifi ca-

ció Estratègica, Qualitat i Comunicació,

Miguel Ángel Moliner, destaca que «l’UJI

sempre ha apostat per les TIC, i ho conti-

nuarà fent, perquè són un tret identitari

del nostre model educatiu. Amb les eines

habituals (Aula virtual, Google) i l’obertura

dels nous canals (iTunesU, Apps, UJIme-

dia, etc.), la Universitat Jaume I referma la

vocació capdavantera en un àrea en canvi

continu. Avui en dia, la internacionalitza-

ció és una necessitat i, per això, a la Univer-

sitat Jaume I hem de fomentar de manera

més decidida la semipresencialitat i la vir-

tualitat, tant en la formació reglada com,

sobre tot, en la no reglada».

REDACCIÓLa Jaume I ha posat en marxa el nou

portal Libertas (http://libertas.uji.es) a

través del qual es pot accedir de manera

ràpida a tot el coneixement obert que es

genera a la Universitat Jaume I.

D’una banda, en el portal es troba el

repositori de l’UJI que arxiva, organit-

za i difon els documents electrònics, de

qualsevol tipus, creats pels membres de

la comunitat universitària. També inclou

material documental digitalitzat sobre la

província de Castelló. Així mateix, des de

Libertas es pot accedir a l’OpenCourseWa-

re de l’UJI, un espai que conté materials

docents creats per professorat per a la

formació superior, publicats amb llicència

Creative Commons. Finalment, el portal

inclou la col·lecció Sapientia de manuals

docents amb ISBN en línia i en obert, de

lliure accés, de matèries que s’imparteixen

a l’UJI. Cal destacar que també està previst

incorporar vídeos de classes gravades per

professorat de l’UJI.

El coneixement obert de l’UJIporta el nom de «Libertas»

El portal Libertas agrupa tot el coneixement obert que es genera a la Universitat Jaume I.

TERMES D’UTILITAT SOBRE TIC I EDUCACIÓ

Aprenentatge electrònic (e-learning)

Encara que principalment s’identifi ca l’aprenentatge electrònic amb l’educació a distància,

aquest concepte s’ha ampliat molt en els ultims anys. És un tipus de procés ensenyament-

aprenentatge que té lloc o aprofi ta, totalment o en part, el conjunt d’espais de comunicació i

d’interacció creats pels participants que utilitzen tot un seguit d’eines tecnològiques. Aques-

tes eines s’utilitzen en l’educació a distància, en els models mixtes i en educació presencial.

Videopíndoles

Les videopíndoles són vídeos curts en els quals s’explica un concepte clau. És essencial que

aquest material siga breu, sintètic i clar. Es poden utilitzar presentacions, explicacions de

la persona directament a càmera, una pissarra interactiva o qualsevol element que siga

d’utilitat perquè el coneixement que es vol transmetre arribe al receptor amb claredat.

Flipped classroom (classe a l’inrevés)

La fi losofi a de la classe a l’inrevés és aprofi tar al màxim el temps de classe i traure rendi-

ment de la situació d’interacció comunicativa que suposa estar en el mateix espai l’alumnat

i el professorat. Per a traure profi t d’aquest temps, la idea és que l’estudiantat haja preparat

material abans d’anar a classe. Un exemple és la gravació de videopíndoles per part del

professorat perquè els alumnes hagen adquirit els conceptes més importants a casa i es

puguen treballar a classe amb profunditat i amb interacció amb la resta de membres.

PLE (entorn personal d’aprenentatge)

Un PLE és un conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que una persona

utilitza habitualment per a aprendre. Els PLE són una actitud proactiva i un conjunt de co-

neixements sobre com utilitzar les noves tecnologies per a aprendre al llarg de tota la vida.

Els PLE sempre han existit i totes les persones tenen un però amb la tecnologia actual les

possibilitats de comunicació s’han ampliat i, per tant, resulta més fàcil construir el coneixe-

ment de manera col·lectiva i, no només aprendre, sinó contribuir a l’ensenyament.

MOOC (Massive Open Online Course)

Els MOOC són cursos oberts i gratuïts en línia realitzats per experts i amb una alta qualitat. No

obstant, un MOOC és molt més que un curs en línia, és un esdeveniment en el qual un gran

nombre de participants s’inscriu, es connecta, col·labora, desenvolupa habilitats i s’involucra

en el procés d’aprenentatge. El curs és obert i, per tant, tots els continguts són accessibles

i el coneixement generat pels participants queda distribuït per la xarxa. Els coneixements

adquirits es poden acreditar, però moltes vegades requereixen de pagament.

14 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

FCSFacultat de Ciències de la SalutFacultat de Ciències de la Salut

Els afartaments retroalimenten la insatisfacció pel propi cosLAURA CASTILLO

La doctora Sonia Rodríguez, professora

de la Universitat de Granada i especialista

en trastorns de la conducta alimentaria

(TCA), va visitar la Facultat de Ciències de

la Salut per impartir una conferència sobre

les principals raons que generen l’ansietat

davant el menjar i els afartaments .

Segons la doctora, la prohibició de

certs aliments en les dietes d’aprimament

és la principal causant d’aquests abusos

d’ingesta d’aliments, que provoquen a la

fi sentiments de culpa en les persones que

senten «fòbia pel cos en el qual es veuen

atrapades». Uns excessos que el mateix

organisme demana front a la manca de

nutrients essencials provocada pel sotme-

timent constant al règim, però que agu-

ditzen la fragilitat emocional de qui pateix

algun tipus de TCA.

Rodríguez va dir que «s’ha diluït» el perfi l

d’afectat per trastorns com ara l’anorèxia i

la bulímia, molt associats a les xiques ado-

lescents. Així, va explicar, «es detecten pro-

blemes a edats cada vegada més precoces,

en descendents de pacients amb aquestos

trastorns, i en gent amb més de trenta,

quaranta i cinquanta anys que han passat

per una crisi sentimental o conjugal».

La neurociència potaugmentar l’efi càcia del màrquetingMARÍA BENAVENTE

Els professors Fabio Babiloni, de la Fa-

cultat de Medicina de la Universitat La Sa-

pienza, de Roma, i Ignacio Obeso, de l’Ins-

titute of Cognitive Sciencies de Lyon, van

tractar el 10 de desembre diferents temes

relacionats amb neurociència.

El doctor en Enginyeria Computa-

cional per la Universitat Tecnològica de

Helsinki, Fabio Babiloni, va abordar com

la neurociència pot augmentar l’efi càcia

dels missatges de màrqueting. Babiloni

va explicar que la selecció dels missatges

publicitaris en base als estímuls que acti-

ven sentiments positius pot optimitzar la

inversió en publicitat i màrqueting.

D’altra banda, el doctor Obeso, format a

l’UCL Institute of Neurology de Londres i a

la Universitat de Toronto, va abordar l’estu-

di dels trastorns de moviment mitjançant

tècniques de TMS (Estimulació Magnètica

Transcranial), i va explicar quins processos

intervenen en el control cognoscitiu i la

connexió amb el pre-SMA, que és l’àrea

que connecta el lòbul frontal i el sistema

motor.

MARÍA BENAVENTEEspaitec va acollir, l’11 de desembre, un

nova jornada OnTec, en aquesta ocasió,

centrada en oportunitats de negoci en

tecnologies biomèdiques i salut. La jorna-

da va ser inaugurada per Francisco Negre,

director general d’Espaitec, i Rafael Mon-

tero, secretari general de la Confederació

d’Empresaris de Castelló (CEC).

Durant la primera part de la jornada,

nou grups d’investigació de l’UJI van pre-

sentar les tecnologies que desenvolupen

en diverses àrees.

En la línia d’imatge mèdica i noves tec-

nologies de la informació i la comunicació

(TIC), van presentar els seus projectes Cris-

tina Botella i Filiberto Pla, que van abordar

la utilització de les TIC en psicologia clínica

i el diagnòstic del melanoma amb imatge

espectral, respectivament.

En l’àmbit de la química, fàrmacs i anàli-

si, Josep Esteve, Enrique Ochoa i Adrián

Martinavarro-Domínguez van explicar la

injecció directa de mostres fi siològiques;

Juan Andrés Bort i Silvia Ferrer Castillo van

abordar la química teòrica i computacio-

nal com a eina per a entendre processos

enzimàtics; i Florenci Gonzàlez i Santiago

Rodríguez van parlar dels nous inhibidors

de cisteïna proteases com a potencials fàr-

macs contra la malària i el càncer.

Per últim, en la línia de mecànica, biò-

nica i dispositius mèdics, Pedro Sanz i

Raúl Marín van abordar el seu projecte

d’intervenció robòtica submarina; Anto-

nio Pérez va parlar de la caracterització

biomecànica de raig-braç i components

dentals, i Julio Suay i Luis Cabedo, per la

seus banda, van explicar el desenvolupa-

ment de recobriments osteoinductors per

a implants.

La segona part de la jornada es va cen-

trar en les empreses. Vuit signatures de

base tecnològica com Actualmed i Outco-

mes 10, ambdues ubicades al Parc Cientí-

fi c, Tecnològic i Empresarial de l’UJI, van

presentar l’oferta de productes i serveis en

àrees com sistemes radiològics d’última

generació, solucions tecnològiques inno-

vadores en salut i benestar o millora de

l’efi ciència de la gestió d’hospitals.

Investigadors i empresaris analitzenles oportunitats del sector mèdicAl voltant de 50 professionals de la salut i noves tecnologies van participar en la jornada

Cristina Botella va presentar una plataforma digital per a tractar transtorns psicològics. | FOTO: D. LLORENS

MARÍA BENAVENTELa Universitat Jaume I va organitzar

les I Jornades d’Investigació per a es-

tudiantat de Psicologia, els dies 13 i 14

de desembre, a la Facultat de Ciències

de la Salut (FCS). Les Jornades van ser

inaugurades pel degà de la FCS, Rafael

Ballester, i la vicedegana del Grau de

Psicologia, Ana Alarcón, els qui en van

destacar l’alta participació.

La ponència inaugural, on es van pre-

sentar tant els màsters de l’UJI relacio-

nats amb psicologia com el programa

de doctorat i l’experiència d’una becà-

ria com a nova investigadora, va ser de

gran interès per a l’estudiantat assistent,

ja que es va generar un debat al voltant

de les diferents beques d’investigació

i col·laboració que l’alumnat pot sol-

licitar per a iniciar tasques d’investigació

als departaments de Psicologia.

A continuació, es van alternar les tau-

les de presentació dels grups d’investi-

gació consolidats de l’UJI amb les comu-

nicacions de l’alumnat de llicenciatura,

grau, màster i doctorat que presentaren

els seus treballs.

Dels 62 projectes d’investigació que

l’estudiantat de Psicologia va presentar,

el tema que es va abordar en més oca-

sions va ser el de la personalitat, avalu-

ació i tractament psicològic; seguit dels

àmbits de psicologia social, psicologia

evolutiva i educativa, psicologia bàsica,

psicobiologia i metodologia.

L’alumnat de Psicologia perfila el seu futur

L’estudiantat es va mostrar interessat per les beques d’investigació. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201201/ 15

Facultat de Ciències de la Salut

EVA REDONDOEl rector de la Universitat Jaume I, Vicent

Climent, va visitar al passat 18 de desem-

bre les obres del Servei d’Experimentació

Animal, fase 0 de la Facultat de Ciències

de la Salut, que estaran concloses a l’abril

de 2013 i han suposat una inversió de dos

milions d’euros. Climent va estar acompa-

nyat per gran part del Consell de Direcció,

de la junta de centre de la Facultat de Cièn-

cies de la Salut, representants del Consell

Social i de l’Ofi cina Tècnica d’Obres i Pro-

jectes de l’UJI.

El Servei d’Experimentació Animal tin-

drà una superfície construïda total de

1.500 m2, albergarà nou estances per a

animals, 18 sales de conducta, laboratori

de mostres i zona de neteja. Per primera

vegada al campus de Riu Sec, l’edifi ci ha

obtingut en la fase projecte la certifi cació

verda atorgada pel Green Building Council

Espanya, ja que s’ha dissenyat amb criteris

de sostenibilitat i efi ciència energètica,

amb re-aprofi tament d’aigües pluvials.

Després de la visita, el rector va afi rmar

que amb la construcció d’aquest servei

d’experimentació animal la Universitat

«mostra a la comunitat universitària i a

la societat en general la seua voluntat de

consolidar els estudis de Ciències de la

Salut».

Universitat Jaume I (UJI) - Campus del Riu Plaça Central, local 7 - 8 Castelló de la Plana | Telf. 964 73 08 28

Segueix-nos al facebookwww.opticauniversitaria.com

Visita a les obres del Servei d’Experimentació Animal. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

L’edifi ci del Servei d’Experimentació Animal estarà a l’abril

La perspectiva internacional és clau per als futurs metges

LAURA CASTILLOMaria Rosa Fenoll i Brunet, professora

de la Universitat Rovira i Virgili i experta

en internacionalització dels estudis de

Medicina, va oferir una xarrada el passat

18 de desembre a la Jaume I. La doctora

va insistir en la conveniència que l’alum-

nat d’aquest àmbit curse els seus estudis o

realitze pràctiques professionals a l’estran-

ger i així, poder conèixer nous mètodes de

treball i perspectives d’investigació.

Fenoll va parlar de diversos projectes

en els quals ha participat i que han servit

per a equiparar les competències dels es-

pecialistes sanitaris dels països de la Unió

Europea, així com per a fomentar l’apre-

nentatge de llengües estrangeres i de

l’argot especialitzat. Entre ells, l’anomenat

Tuning o el Medine (Medical Education in Europe) i el Medine 2. Unes iniciatives que

s’han conclòs amb la implantació de l‘es-

pai europeu d’educació superior i que -va

dir- han reduït la complexitat en la coor-

dinació dels plans de mobilitat dels estu-

diants.

16 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

MARÍA JESÚS BLASCO. Vicedecana del grauEl Grau en Traducció i Interpretació,

implantat en la Universitat Jaume I en el

curs 2009/10, té com a principal objectiu

la formació de traductors i traductores,

intèrprets i especialistes lingüístics en

les següents llengües de treball: espa-

nyol, català, anglès, francès i alemany.

Es tracta d’un títol molt complet, que

ofereix una sòlida base lingüística en

les llengües de treball, a més d’introduir

als futurs i futures professionals en les

noves tecnologies aplicades a la tasca

de traduir i interpretar, en tècniques de

documentació i coneixements lingüís-

tics i culturals avançats que li permeten

escometre amb èxit les diferents espe-

cialitats o intensifi cacions que han fet

d’aquest Grau un dels més prestigiosos

d’Espanya, i dels més reconeguts inter-

nacionalment. Aquestes intensifi cacions

consisteixen en itineraris formatius, que

corresponen a especialitats del mercat

professional real, com són la traducció

audiovisual, la traducció literària, la tra-

ducció juridicoadministrativa i econò-

mica, la traducció científi ca i tècnica i la

interpretació en totes les modalitats.

L’estudiantat del Grau es forma en la-

boratoris dotats amb els més sofi sticats

avanços tecnològics desenvolupats per

a donar suport a la tasca del traductor

i de l’intèrpret professional. Per a això

compta amb tres laboratoris docents;

dos destinats a l’aprenentatge i pràctica

de la traducció, i un laboratori per a la

pràctica de la interpretació. En tots dos

laboratoris se simulen situacions pro-

fessionals reals perquè l’alumnat tinga

una experiència el més propera possible

al mercat laboral, que cada vegada de-

manda amb més força graduats especia-

listes en llengües modernes i amb com-

petències i habilitats avançades.

Amb un continu afany de millora, el

grau ha establert una sèrie d’objectius,

com el requisit lingüístic C2 en llengua

anglesa a l’eixida del Grau, l’establiment

de convenis amb universitats europees

de prestigi per a desenvolupar dobles

graus, i la possibilitat de fer pràctiques

en empreses internacionals.

A més, és el primer grau a desenvolu-

par i adoptar una Carta de Serveis, pro-

cediment per a garantir la qualitat de la

docència i de l’atenció als usuaris i usuà-

ries del servei, és a dir, de l’estudiantat.

Un dels principals atractius del Grau

són les eixides professionals, que van

des de les fi gures del traductor o intèr-

pret professional, en totes les variants i

modalitats, tant en institucions públi-

ques com en l’empresa privada o al mer-

cat lliure, en l’àmbit local, autonòmic,

nacional o internacional; a la del docent

de llengües, passant per la del corrector

i editor. Ocupadors públics i privats tro-

ben en els graduats i graduades de l’UJI

la capacitat d’adaptació i d’aprenentatge

òptims, ja que a través del Grau es tro-

ben exposats a diferents nivells i ritmes

d’aprenentatge en situacions professio-

nals reals. Això és possible gràcies al per-

fi l del professorat, que majoritàriament

està format per acadèmics de reconegut

prestigi i professionals en actiu.

Espai europeu d’educació superior

El grau compta amb tres laboratoris amb els últims avanços tecnològics. | FOTO: DIEGO CLIMENT

Traducció i Interpretació: formació de professionals d’alta qualificació El Grau ofereix una formació d’avantguarda amb cinc itineraris d’especialitat

| AQUEST és el primer

grau a desenvolupar i

adoptar una Carta de

Serveis per a garantir la

qualitat de la docència

CONSELL DE L’ESTUDIANTAT

LA VEU DE LA CLASSEEls pressupostos d’austeritat, marcats

per les retallades, condueixen al fracàs.

Aquesta afi rmació no és una fal·làcia, els

fets ho demostren dia rere dia. Quan s’ad-

vertia del procés de desmantellament de

la universitat pública, no es tractava d’una

bajanada del moviment estudiantil. Es par-

lava d’un fet seriós, d’un problema social.

Les famílies de la classe treballadora són

els sectors més febles i els més afectats

pel context de crisi econòmica, i la falta de

liquiditat a moltes llars causa que moltes

companyes i companys de l’UJI no puguen

seure a les aules. Són els pressupostos de

l’austericidi els que condueixen la classe

treballadora a marxar de la universitat, per-

què creen una universitat d’elits adinera-

des. Ara bé, com a estudiants i estudiantes,

ens correspon estendre la solidaritat com a

eina d’ajuda entre alumnes i recordar que

només amb la lluita ferma, sense renúnci-

es, aconseguirem recuperar la universitat

pública per a tots i per a totes, sense discri-

minacions. El Consell de l’Estudiantat, com

a òrgan de representació estudiantil, té

clar quin és el seu objectiu i quines són les

seues prioritats: estar al costat de tots els

companys i companyes, i fer tot el possible

per a garantir el seu dret a l’educació. Per

això està al costat dels 2.080 alumnes que

no han pogut fer front a les despeses de la

matrícula i lluitarà perquè puguen seguir

assistint a les classes. Mentre l’equip del

Rectorat ens ven dogmes darwinistes so-

bre l’adaptació natural a les condicions del

moment, el Consell de l’Estudiantat se soli-

daritza amb l’estudiantat que pitjor ho està

passant. La insubmissió és l’únic camí per a

fer costat al poble i plantar cara a l’ofensiva

privatitzadora. Per l’educació pública i de

qualitat, contra les retallades del Govern.

consell@uji.es

El CDE de l’UJI lidera un projecte sobre la integració d’Espanya en l’UEREDACCIÓ

El Repositori Institucional de la Universi-

tat Jaume I allotja, des del 4 de desembre,

la col•lecció documental del SEDA (Spain-

European Union Digital Archive). En l’acte

de presentació, celebrat a la Seu de les Ins-

titucions Europees de Madrid, va intervin-

dre Elvira Aleixandre, documentalista de la

Biblioteca de l’UJI, com a representant del

Comitè Tècnic de l’arxiu, format pels CDE

de cinc universitats espanyoles (Universi-

tat Jaume I, CEU San Pablo, Carles III, Fran-

cisco de Vitoria i Politècnica de Madrid).

El Centre de Documentació Europea de

l’UJI ha liderat la posada en marxa d’aquest

arxiu digital d’accés lliure i obert, que re-

cull documentació en tots els formats

(text, imatge, àudio...) sobre la integració

d’Espanya en la Unió Europea, així com la

producció científi ca de les universitats so-

bre la matèria.

El projecte Leonardode l’UJI rep un reconeixement del Ministeri d’Educació

REDACCIÓL’Ofi cina d’Inserció Professional i Estades

en Pràctiques de l’UJI ha estat premiada pel

Ministeri d’Educació pel projecte Interna-tional Workplacements for Recent Graduates

com a bona pràctica per la seua qualitat i

contribució a l’ocupabilitat dels seus parti-

cipants. Aquest projecte ha estat reconegut

entre més de 90 programes de mobilitat

Leonardo PLM (People in the Labour Mar-

ket) en la VI Fira de Valorització de projec-

tes europeus, organitzada per l’Organisme

Autònom de Programes Europeus.

L’UJI convoca 28places per a estades en Amèrica del Nord, Àsia i Oceania

REDACCIÓLa Universitat Jaume I ha obert la con-

vocatòria per a participar en el programa

d’intercanvi d’estudiants i estudiantes

amb Amèrica del Nord, Àsia i Oceania,

corresponent al curs 2013/14. En aquesta

ocasió, s’ofereixen 21 places per a univer-

sitats d’Amèrica del Nord (Estats Units i el

Canadà), dues places al Japó, dues places

a Rússia, dues a Malàisia i una a Austràlia.

El programa facilitarà la mobilitat de

l’estudiantat matriculat durant el 2012/13.

durant un semestre del pròxim curs. El ter-

mini de presentació de sol·licituds estarà

obert fi ns el pròxim 12 de gener.

núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 17

L’INSTITUT Universitari d’Estudis Feminis-

tes i de Gènere de la Universitat Jaume I

va presentar el passat 19 de desembre a

la Llotja del Cànem, Seu de la Ciutat, els

darrers números de les revistes Dossiers Feministes i Asparkía. | FOTO: VOX UJI

PRESENTACIÓ REVISTES

L’ARTISTA Luis Prades va donar a l’UJI, el 19

de desembre, un quadre de la sèrie «Màsca-

res». A l’acte van assistir el rector, Vicent Cli-

ment; el vicerector de Cultura i Extensió Uni-

versitària, Wenceslao Rambla, i el secretari

del Consell Social, José Muñoz. | FOTO: D. LLORENS

DONACIÓ DE L’ARTISTA LUIS PRADES

LA FUNDACIÓ Càtedra Enric Soler i Godes

va fer entrega dels XIII Premis Soler i Go-

des a la innovació educativa a Maria Peña,

en la modalitat individual, i els centres

d’educació especial «Pla d’Hortolans», de

Borriana, i «La Panderola», de Vila-real, en

la modalitat col·lectiva. | FOTO: VOX UJI

PREMIS ENRIC SOLER I GODES

L’ASSOCIACIÓ Espanyola de Tècnics Cerà-

mics (ATC) va concedir la insígnia d’or a la

Universitat Jaume I per la seua aportació al

sector ceràmic. El rector de l’UJI, Vicent Cli-

ment, va recollir la insígnia de mans de la

presidenta de ATC, Maribel López, al Club

Nàutic del Grau de Castelló. | FOTO: VOX UJI

INSÍGNIA D’OR ATC

LES UNIVERSITATS públiques valencia-

nes van acordar, en el primer plenari de vi-

cerectors de cultura, celebrat el passat de-

sembre, treballar en el desenvolupament

d’accions culturals conjuntes per a poder

fer front a les retallades. | FOTO: VOX UJI

PLENARI VICERECTORS DE CULTURA

REDACCIÓEl rector de la Universitat Jaume I, Vi-

cent Climent, i l’alcalde de Vila-real, José

Benlloch, van signar, el passat desem-

bre, un conveni de col·laboració entre

ambdues institucions per a la creació de

la Càtedra d’Innovació Ceràmica Ciutat

de Vila-real, amb l’objectiu de «promou-

re el canvi de model econòmic sobre la

base del coneixement».

El conveni per a la creació de la Càte-

dra té una durada inicial de tres anys i

suposa una aportació anual de 35.000

euros, els quals inicialment assumeix

l’Ajuntament de Vila-real, si bé es pre-

veu la futura implicació d’empreses,

col·lectius i entitats per al manteniment.

El catedràtic de Química Orgànica i Inor-

gànica de l’UJI, Juan Bautista Carda, serà

el director de la càtedra, que s’instal·larà

en dependències cedides pel consistori.

La càtedra tindrà quatre línies estra-

tègiques d’actuació, centrades en el dis-

seny d’activitats formatives en l’àmbit

de la ceràmica industrial i l’aproximació

al teixit empresarial local i comarcal, la

recerca i l’assessorament en matèria de

nous materials i tecnologies, la recupe-

ració de la tradició i història ceràmiques,

i la divulgació dels estudis i activitats.

Carda va destacar que la càtedra naix

amb «reptes i objectius molt ambicio-

sos, que permeten obrir nous camps per

a la ceràmica i dotar de valor afegit a la

indústria per a incrementar-ne competi-

tivitat». Per a açò, entre altres qüestions,

es dissenyaran programes formatius i

trobades empresarials i professionals

que es concretaran al llarg de 2013 i en-

tre els quals destaquen una nova edició

del curs internacional de la xarxa euro-

pea de química European Chemistry

Thematic Network Association, que ja

s’ha celebrat enguany a Vila-real, com

a amfi triona, o la implantació d’un curs

d’estiu de l’UJI a les instal·lacions muni-

cipals del Termet de la Mare de Déu de

Gràcia.

El rector va valorar com a «molt bona

notícia» que «en les circumstàncies eco-

nòmiques actuals existisca una proposta

d’aquest tipus encaminada a enfortir les

xarxes cíviques i que suposa una aposta

directa per un nou model econòmic».

Per la seua banda, l’alcalde va afi rmar

que «el futur està en la innovació, en el

talent, i Vila-real ha d’anar de la mà de

la Universitat Jaume I per a aconseguir-

ho i per a seguir avançant en el disseny

d’aquesta obra coral que ha d’engegar

aqueix pla estratègic Vila-real 2020».

L’UJI i l’Ajuntament de Vila-realposen en marxa una nova càtedraLa Càtedra d’Innovació Ceràmica suposa una aportació anual de 35.000 euros

Juan Bautista Carda, José Benlloch i Vicent Climent en la signatura del conveni. | FOTO: VOX UJI

| LA CÀTEDRA tindrà

quatre línies: formació,

recerca i assessorament,

recuperació de la

història i divulgació

REDACCIÓEl rector de l’UJI, Vicent Climent; l’alcal-

de de Castelló de la Plana, Alfonso Bata-

ller, i el director general de BP Oil, Emilio

Marín, van signar un acord de constitució

de la Fundació per a l’Efi ciència Energètica

de la Comunitat Valenciana, que té com a

objectiu impulsar solucions energètiques

innovadores i projectes d’interès per a la

ciutat i la ciutadania castellonenca, en

l’àmbit de la sostenibilitat. La Fundació

se centrarà en el desenvolupament de

sinergies i estratègies d’innovació en les

tecnologies energètiques basades en me-

todologies i instruments que permeten

implementar a la Comunitat Valenciana els

nous coneixements i avanços tecnològics;

la realització de campanyes de divulgació

i conscienciació; la promoció de trobades

empresarials; la realització de cursos; l’esta-

bliment de línies de treball amb entitats i

institucions que impulsen l’efi ciència ener-

gètica; la realització d’un Fòrum Anual so-

bre l’Energia; i la cerca de fons.

L’UJI, l’Ajuntament de Castelló i BP aposten per l’efi ciència energètica

Signatura del conveni entre la Universitat

Jaume I, l’Ajuntament de Castelló i BP el passat

19 de desembre. | FOTO: VOX UJI

FUTURA SEU DE L’UJI A LA PLANA

L’Ajuntament de Vila-real i la Universitat Jaume I ultimen un

altre acord de col·laboració que se signarà en breu per a la

crear a la ciutat la subseu de la Plana de l’UJI. En aquest sentit,

l’alcalde i el rector es van desplaçar, després de la signatura

del conveni, a l’edifi ci de la nova Biblioteca de Pius XII, que és

una de les opcions que es barreja com a possible seu de l’UJI

a la ciutat, en la línia de convertir aquestes instal·lacions en

«un espai multifuncional, dedicat al talent i al coneixement».

En la visita també van participar el futur director de la càtedra,

Juan Bautista Carda; el vicerector de Planifi cació Estratègica,

Qualitat i Comunicació, Miguel Ángel Moliner; la regidora

d’Educació, Rosario Royo; l’edil de Formació i Innovació, Xus

Sempere, i el president de la Fundació Globalis, Dionís Mulet,

que també col·labora en el projecte.

18 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

MARÍA BENAVENTELa Universitat Jaume I i el Villarreal

Club de Futbol han fi rmat un conveni

marc de col·laboració per a fomentar el

món de l’esport i oferir a la comunitat

universitària i a la societat castellonenca

la realització d’accions i activitats rela-

cionades amb la formació i la investiga-

ció en aquest àmbit.

El conveni marc inclou dos projectes

concrets. En primer lloc, un conveni de

cooperació educativa que permetrà a

l’estudiantat de l’UJI, especialment dels

graus en Mestre i del Màster en Psicope-

dagogia, desenvolupar pràctiques d’em-

presa en el Villarreal CF.

D’altra banda, s’ha signat un conveni

de mecenatge pel qual el club invertirà

10.000 euros en la creació d’un Programa

de Beques Villarreal CF per estudiants es-

portistes de l’UJI que a més tinguen bon

expedient acadèmic.

A l’acte de presentació d’aquests

convenis, José Manuel Llaneza, vicepre-

sident del Villarreal CF, va manifestar la

seua satisfacció per la signatura d’aquest

conveni i va explicar que, a pesar de ser

un any complicat per al club des del punt

de vista pressupostari, «no volíem deixar

passar la oportunitat de col·laborar amb

l’UJI».

Per la seua banda, Vicent Climent, rec-

tor de la Jaume I, va agrair al Villarreal CF

la confi ança dipositada en l’UJI i la seua

aposta per la formació. Climent va expli-

car que aquest conveni portarà benefi cis

tant al club de futbol com a tota la comu-

nitat universitària i la societat en general.

Entitats Patrocinadores

Exemple de responsabilitat social

El Villarreal CF va decidir prescindir, el passat mes de novembre, de tot tipus de subvenció provinent d’organismes i institucions públiques, ja que el Club considera que existeixen actualment altres prioritats socials més rellevants a causa a la greu crisi per la qual, desa-fortunadament, passa el país. Cal destacar que l’entitat no només rescindirà els contractes vigents i no fi rmarà aqueixos pendents, sinó que a més renunciarà als convenis correspo-nents a la temporada passada per part d’aquest tipus d’organisme.D’aquesta manera, el Villarreal CF ha anul·lat els acords amb la Diputació de Castelló, la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV) i l’Agencia Valenciana de Turis-me, ambdós organismes compten amb el suport de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Vila-real.Tot i haver renunciat a les subven cions públiques, el Villarreal CF seguirà in-tentant promocionar i promoure sem-pre amb orgull la ciutat de Vila-real, la província de Castelló i la Comunitat Va-lenciana a tots aqueixos llocs on arribe el Submarí.Aquesta iniciativa concorda amb la hu-militat i el respecte que caracteritzen el Club, a pesar dels èxits esportius. A més, el fet que l’entitat es trobe al corrent de tots els pagaments i que gaudisca d’una estructura sòlida i una economia sanejada, lliure d’avals pú-blics, converteix el Villarreal CF en tot un exemple de compromís i de respon-sabilitat social.

L’UJI i el Villarreal CF fomentaran la formació en l’àmbit de l’esportEstudiantat de la Jaume I podrà fer les pràctiques d’empresa al club vila-realenc

El vicepresident del Villarreal CF, José Manuel Llaneza, i el rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent. | FOTO: VOX UJI

| EL VILLARREAL CF destinarà 10.000 euros a

un programa de beques

per a estudiantat

esportista de l’UJI

núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 19

20 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

MARÍA BENAVENTEL’Associació Cultural d’Escriptors i Es-

criptores novelles (ACEN) i la Fundació

Isonomia de la Jaume I van presentar

el llibre Relatos para Malala el 12 de de-

sembre al Jardí dels Sentits de l’UJI.

El llibre és fruit del I Concurs de relats

curts sobre igualtat entre homes i dones

convocat per Isonomia. La Fundació va

rebre 200 microrelats escrits per perso-

nes de diferents punts de la geografi a

espanyola.

El llibre, el títol del qual fa referència a

una xiqueta paquistaní que no va tindre

la possibilitat d’estudiar, inclou el relat

guanyador del concurs i els nou fi nalis-

tes, a més d’aproximadament 100 relats

seleccionats per deleitar al lector.

El relat guanyador, escrit per Lara Car-

rasco Pérez, es titula «Aprenent el joc».

Es tracta d’una comparació metafòrica

entre les regles d’un joc d’escacs i les

regles establertes en la nostra societat

que afavoreixen a certs col·lectius per

damunt d’altres.

Els benefi cis de la venda del llibre

aniran destinats a realitzar tallers d’es-

criptura dirigits a la realització d’activi-

tats socioculturals per col·lectius en risc

d’exclusió social, com un taller d’escrip-

tura que permetrà a dones en procés

d’alfabetització plasmar les seues idees.

Isonomia presenta «Relatos para Malala»

La presentació del llibre es va realitzar al Café dels Sentits de la Universitat. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

L’UJI recull material informàtic per als nens de l’Hospital General de CastellóLAURA CASTILLO

La campanya solidària de recollida

d’equipament informàtic per al projecte

de la Fundació DASYC per al Desenvolu-

pament d’Accions Socials i Culturals en la

planta de pediatria de l’Hospital General

de Castelló ha resultat un èxit. La inicia-

tiva de l’UJI ha comptat també amb la

col·laboració de l’Associació Networking

Directives de Castelló (NDCS) i Espaitec.

Des de DASYC Castelló destaquen que

les donacions de tota la comunitat univer-

sitària, que inclouen ordinadors, video-

consoles i videojocs, material didàctic,

escàners, volants de simulació i DVD, per-

metrà dotar la Ciber@ula de material de

joc per a xiquets i adolescents ingressats.

El Consell porta endavant una recollida d’alimentsMARÍA BENAVENTE

El Consell de l’Estudiantat de la Uni-

versitat Jaume I, en col·laboració amb

el Banc d’Aliments de Castelló, ha iniciat

una campanya de recollida d’aliments.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és so-

lidaritzar-se amb els veins i veïnes de la

província que, en aquest context de crisi,

no poden pagar-se l’alimentació diària. El

Banc d’Aliments, que s’encarrega de reco-

llir, emmagatzemar i distribuir les dona-

cions, va recollir la primera entrega el 20

de desembre.

El Consell valora de manera molt po-

sitiva la participació i encoratja a tota la

comunitat universitària a seguir portant

a l’edifi ci del Consell aliments no peri-

bles, preferiblement sucre, oli i aliments

infantils.

L’UJI promou un consum solidari i ecològicREDACCIÓ

La Universitat Jaume I va acollir, el pas-

sat 20 de desembre, al vestíbul de la Facul-

tat de Ciències Jurídiques i Económiques,

la sisena edició de la Fira d’ONG, Comerç

Just i Ecològic. L’objectiu d’aquesta jorna-

da era sensibilitzar la comunitat universi-

tària i promoure un altre tipus de consum,

més solidari i ecològic.

Les entitats participants en la jornada

van ser: La Tenda de Tot el Món, Somener-

gia, Cronos: vida i cultura, Plataforma per

la Sobirania Alimentària del País Valencià,

Perifèries, Associació de consumidors

ecològics «La Tomaca», Xarxa d’Agroeco-

logia de Castelló (XAC) i la Fundació Pau

i Solidaritat.

REDACCIÓEl rector de la Jaume I, Vicent Climent;

la consellera d’Infraestructures, Territori i

Medi Ambient, Isabel Bonig, i l’alcalde de

l’Ajuntament de Castelló, Alfonso Bataller,

van signar, el passat 13 de desembre, un

conveni per a continuar la col•laboració

interinstitucional amb el programa «Pisos

solidaris» en l’àmbit del barri de Sant Llo-

renç a Castelló de la Plana.

El programa Pisos Solidaris al barri de

Sant Llorenç és una iniciativa de l’Ajunta-

ment de Castelló, l’Institut Valencià de Vi-

venda i l’UJI, impulsada en 1995 i orienta-

da a dinamitzar el teixit social col·laborant

en els programes de la zona mitjançant la

convivència i participant en les diferents

activitats de suport en el barri, al mateix

temps que proporciona allotjament als es-

tudiants i estudiantes de l’UJI. El conveni

preveu la cessió de sis vivendes per part

de l’Institut Valencià de Vivenda. D’aques-

ta manera, el programa pretén oferir a

l’estudiantat l’oportunitat d’aprendre i

viure en contacte directe amb el barri i fo-

mentar la transmissió de valors solidaris i

d’integració social.

Per a accedir al programa cal ser estu-

diantat de l’UJI i dedicar part del temps a

col·laborar en les diferents activitats del

programa.

PROJECTE INTERUNIVERSITARIL’estudiantat del programa Pisos Solida-

ris i l’Ofi cina de Cooperació al Desenvolu-

pament i Solidaritat de l’UJI van presentar

un decàleg dels millors missatges per a

sensibilitzar sobre l’Objectiu de Desenvo-

lupament del Mil·lenni 7 (ODM7) de Sos-

tenibilitat Mediambiental. La presentació

es va realitzar en el marc de la Trobada In-

teruniversitària sobre el projecte «Univer-

sitas ODM, Formant ciutadania» celebrada

en desembre a la Universitat Internacional

Menéndez Pelayo (UIMP), a Santander.

Amb aquest projecte es busca conscien-

ciar la població universitària perquè siga

més receptiva als problemes socials, pro-

moure el coneixement de la situació actual

del món en relació als eixos que articulen

els ODM, despertar la creativitat, l’anàlisi

i la crítica en els i les alumnes i oferir un

espai perquè les aportacions i refl exions

dels grups d’universitaris siguen visibles i

puguen donar-se a conèixer i difondre’s.

El projecte està coordinat pel Centre de

Cooperació al Desenvolupament (CCD)

Fernando de los Ríos, adscrit a la Funda-

ció General de la Universitat Internacional

Menéndez Pelayo (UIMP), i compta amb

la col·laboració de l’Agència Espanyola de

Cooperació Internacional al Desenvolu-

pament (AECID). El projecte s’ha iniciat a

les universitats de Còrdova, Cantàbria, La

Laguna, Universitat Jaume I, Alcalà d’He-

nares, Barcelona i Girona.

La Universitat renova el conveni del programa Pisos SolidarisL’acord amb l’Ajuntament de Castelló i l’IVVSA contempla la cessió de sis vivendes

Estudiants del programa van participar la trobada del projecte Universitas OMD a Santander. | FOTO: VOX UJI

| L’ALUMNAT

del programa participa

en el projecte

«Universitas ODM,

Formant Ciutadania»

núm 135 - gener 2013 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 21

MARÍA BENAVENTEQui ha dit que un llibre infantil d’una

vintena de pàgines no pot despertar una

infi nitat d’emocions en persones de tot

arreu? Amb aquesta premissa, José Anto-

nio Portillo, mestre, escultor i pedagog, ha

desenvolupat el projecte «Arxiu de gestos

emocionals» que va exposar al Paranimf

de la Universitat Jaume I durant els mesos

de novembre i desembre.

L’exposició va consistir en un mosaic au-

diovisual ple de rostres en moviment, que

canviaven les expressions de l’alegria a la

tristesa, passant per la curiositat o la sor-

presa. Però, què és el que originava tots

aquests gestos emocionals? La resposta

es troba en Moi, j’attends, un llibre d’ori-

gen francés escrit per Davide Cali amb il-

lustracions de Serge Bloc, que Portillo va

trobar per pura casualitat a París.

A pesar de la seua simplicitat i brevetat,

aquest llibre infantil és capaç de desper-

tar una gran quantitat de sentiments, i

així ho ha demostrat Portillo al registrar

els gestos de distintes persones d’arreu

de la Comunitat Valenciana i Catalunya

mentre ell els llegia el llibre amb un acom-

panyament musical. Després de la lectura,

se’ls preguntava què esperaven ells de la

vida, a la qual cosa cada persona responia

d’acord amb les seues circumstàncies i els

seus desitjos.

En la mostra, darrere de cadascun dels

rostres que componien aquest particular

mosaic hi havia un audiovisual on cada

persona explicava les seues expectatives

en la vida. El públic assistent a l’exposició

va gaudir de l’espontaneïtat i frescor dels

testimonis, tots ells anònims i improvisats,

però sorprenentment commovedors.

D’aquesta manera, Portillo pretén es-

capar de la contemplació consumista de

l’art i explorar nous territoris expressius i

noves formes de comunicació escènica.

«Arxiu de gestos emocionals» realça el rostre com a espill de l’ànimaEl Paranimf va acollir aquesta original exposició audiovisual de José Antonio Portillo

L’exposició recull els gestos dels receptors d’un relat, els quals esdevenen protagonistes de la seua pròpia narració. | FOTO: ANTONIO PRADAS

L’UJI coprodueix un documental sobre els afusellaments del franquismeMARÍA BENAVENTE

El Paranimf de la Universitat Jaume I va

acollir el dia 13 de desembre l’estrena a

Castelló del documental El Terrer. Un poble emmudit, una producció de l’Ateneu Re-

publicà de Paterna en col·laboració amb

l’UJI, que compta amb la participació de

INFO-TV i el suport del Ministeri de la Pre-

sidència.

El documental tracta sobre els afusella-

ments de més de 2.300 republicans que

es van cometre pel franquisme durant la

postguerra a Paterna. El documental re-

trata l’esforç col·lectiu del poble de Pater-

na, mitjançant associacions, historiadors

o familiars, per recuperar la memòria i la

dignitat dels qui moriren per defensar la

democràcia.

La producció comença amb la recons-

trucció d’uns afusellaments a mode de

pròleg, i acaba amb una sèrie d’extractes

d’entrevistes a familiars dels afusellats.

L’estrena al Paranimf va comptar amb

uns 90 assistents, entre els quals hi ha-

via professors i alumnes de Comunica-

ció Audiovisual, Periodisme i Publicitat

i RRPP; historiadors i membres del grup

d’investigació en memòria històrica de la

Jaume I; personal de l’UJI; participants en

el documental; algun familiar dels afuse-

llats a Paterna, i públic en general.

Després de la presentació a càrrec de

Javier Marzal i Robert Arnau com a pro-

ductors delegats de l’UJI, i d’Òscar Manuel

Navarro com a codirector, coguionista

i direcció de producció, es va obrir un

col·loqui en el qual es van comentar te-

mes com ara la producció independent,

la tramitació de subvencions per a aquest

tipus de projectes o la necessitat de do-

cumentals com aquest per no oblidar el

passat recent.

A més dels càrrecs mencionats, també

va participar en el documental més perso-

nal de l’UJI, com els tècnics Diego Climent,

Juanjo García i Rubén Lledó; així com els

exalumnes Laura Marí, Xavi Nebot, Pau

Sanmiguel, Roberto García, Carlos Penelo,

Alba Tarancón, Sandra Monferrer i Jorge

Agut.

| L’ESPONTANEÏTAT i la frescor dels testimonis

de l’exposició va

sorprendre i commoure

als assistentents

CONCERT DE NADAL. La Big Band UJI va oferir el 20 de desembre, al Paranimf, el tradicional Concert de Nadal. En aquesta ocasió, l’agrupació va presentar, sota la direcció de Ramón Cardo, un repertori variat dels diferents estils que el jazz ha desenvolupat. | FOTO: A. PRADAS

EXPOSICIÓ. La Llotja del Cànem acull fi ns el 13 de gener l’exposició «Sarthou Carreres. 32 anys de concurs». Aquesta mostra recull la trajectòria d’aquest concurs fotogràfi c, consolidat i de prestigi, en el qual participen centenars de fotògrafs cada any. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

22 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/

PRESENTACIÓ DE LLIBREBolonia en crisis, de Francesc Michavila15 de gener. 19 h. Llotja del Cànem

CONFERÈNCIESClub de Debat Jaume ICom afecta l’actual política

universitària a l’economia familiar?

14 de gener. 19 h. Llotja del Cànem

Avanços en el tractament del dolor 16 i 17 de gener. 18 h. Llotja del Cànem

PARANIMFEspectacle de musica i dansaA la tierra, de la companyia Kimbala

25 de gener. 20 h

Cine26 i 27 de gener. 19.30 h

FUE-UJIPlans de viabilitat per a empreses en crisisDel 15 gener al 14 de febrer

Dilluns i dimecres de 16.30 a 20.30 h

Imposició Patrimonial pràcticaDel 25 de gener al 5 de febrer

Dimarts i divendres de 17 a 21 h

Mesures de lluita contra la morositat en les operacions fi nanceresDel 10 gener al 10 febrer. De 16 a 19 h

Iniciació a la Il·luminacióDe l’11 al 21 de gener. De 19 a 22 h

Disseny, retoc i muntatge amb PhotoshopDel 28 de gener a l’1 de febrer

De 15 a 19 h

Protocol Empresarial i gestió d’esdevenimentsDel 28 de gener al 20 de febrer

Dilluns, dimarts i dimecres, de 18 a

20.30 h

Modulat i càlcul d’estructures mitjançant SAP2000 i Metal 3DDel 23 de gener al 15 de febrer

Dimecres i divendres de 15 a 20 h

Especialització en creació d’empreses innovadoresDe l’11 de gener al 26 d’abril

Divendres de 17 a 21 h i dissabtes de

10 a 14 h

Augmentar les vendes, fi delitzant clients. Metodologia NPS15, 22, 29 de gener i 5 de febrer

De 16 a 20 h

Mediació penal i penitenciària11, 12, 18, 19, 25, 26 de gener i 1 i 2

de febrer. Divendres de 15.30 a 20.30 h

i dissabtes de 9 a 14 h

Tècniques de venda d’alt rendiment: com vendre en 59 segons18 de gener. Divendres, de 10 a 14 i

de 15.30 a 19.30 h (inclou dinar)

Flux de treball en la fotografi a digital11, 14, 15, 16, 17, 18 i 21 de gener

De 19 a 22 h

Impost sobre el Valor Afegit PràcticDel 9 al 23 de gener. Dimecres i

divendres de 17 a 21 h

Gestió de projectes amb Microsoft Project 2010Del 21 al 25 de gener. De 15 a 19 h

Disseny avançat i representació realista amb 3D Studio MaxDel 28 de gener a l’1 de febrer

De 15 a 19 h

Certifi cació energètica en edifi cació. Edifi cis existentsDel 28 al 31 de gener. De 16 a 20 h

Maquetació amb Adobe InDesignDel 28 de gener a l’1 de febrer

De 15 a 19 h

Disseny de videojocs per a mòbils i webDel 21 al 25 de gener. De 15 a 19 h

Personal Branding: crea la teua marca personalDel 29 de gener al 28 de març

Dimarts i dijous, de 17 a 20 h

SERVEI D’ESPORTSInici inscripció segon semestre7 de gener. 8 hores

gener

L’Ajuntament de Castelló invertirà en cultura de l’UJI 138.000 eurosREDACCIÓ

La Universitat Jaume I i l’Ajuntament

de Castelló van signar un conveni de

col·laboració, el 19 de desembre, per al

desenvolupament d’activitats i projectes

culturals dirigits a la ciutadania, en el qual

el consistori invertirà 138.000 euros. A

l’acte de signatura del conveni van assistir

el rector de l’UJI, Vicent Climent; l’alcalde

de Castelló de la Plana, Alfonso Bataller; el

regidor de cultura, Vicent Sales, i el vice-

rector de Cultura i Extensió Universitària,

Wenceslao Rambla.

Bataller va destacar que «es tracta

d’activitats que s’emmarquen dins del

conveni de col·laboració entre ambdues

institucions». Les activitats que, gràcies a

aquest compromís es realitzen a la ciutat

són Imaginaria, la Mostra de Teatre Re-

clam, activitats commemoratives, divul-

gatives i jornades de caràcter cultural, la

programació expositiva de la Llotja del

Cànem, la Universitat per a Majors, el pro-

jecte Family Programme, el projecte Uni-

versijazz i la col·laboració en les activitats

que desenvolupa la Càtedra d’Estalvis i

Efi ciència Energètica de l’UJI. En aquest

sentit, l’alcalde va destacar el «compromís

municipal amb la cultura i amb les activi-

tats de profi t per a la ciutadania».

núm 135 - gener 2012 http://www.uji.es/com/voxuji/201301/ 23

[Protagonistes]

[UN GRUP DE L’UJI, PREMIAT EN UNA EXPOSICIÓ D’ARQUITECTURA]Un grup compost per alumnat i professorat del Grau en Arquitectura Tècnica de l’UJI va ser guardonat

amb l’accèssit en els premis Juan Manuel Raya de l’exposició Edigráfi ca 2012, emmarcats en el XI Con-

grés Internacional d’Expressió Gràfi ca Aplicada a l’Edifi cació, APEGA, que es va celebrar el 29 i 30 de

novembre i l’1 de desembre de 2012, a la Universitat Politècnica de València.

El treball presentat a l’exposició, sota el lema «Implantació d’assignatures gràfi ques des de la fi losofi a de

l’EEES a través d’un projecte literari», va ser realitzat pel professorat José Teodoro Garfella, María Jesús

Mañez, Joaquín Ángel Martínez Moya i Alba Soler i per l’alumnat Cristian Boix, Lourdes Casado, Ester

Donaire, Vicente Monferrer, Alexis Chumillas i Nerea Tena, dins de l’assignatura de Topografi a i Replan-

tejaments Aplicats a les Construccions Arquitectòniques.

El treball guardonat va consistir en la realització de nou pòsters, basats en cinc relats de l’obra literària

Más crímenes de Castellón, 12 plumas negras y Ripollés, en la qual es descriuen edifi cacions i entorns

urbans de Castelló. | FOTO: VOX UJI

[ALUMNAT DE L’UJI GUANYA UN CONCURS DE PUBLICITAT]José Antonio Morales i Marc Salvador, estu-

diants de tercer curs del Grau en Publicitat i

Relacions Públiques de l’UJI, han guanyat el

concurs de Joves Talents del Festival Inspiratio-

nal, que es va celebrar el 28 i 29 de novembre a

Madrid. La parella formada pels dos estudiants

va rebre un brífi ng real d’un anunciant, que va

haver de transformar en una campanya publici-

tària en tan sols 24 hores i presentar-la davant

el jurat. Com a premi, els guanyadors gaudiran

d’un any de formació, valorat en 27.000 euros,

a més de 12 mesos de pràctiques remunerades

repartits en les prestigioses agències de publi-

citat BtoB, El Laboratorio, DobleYou i Wysiwyg.

Aquesta és la primera vegada que estudiantat

de l’UJI participa en aquest concurs impulsat

per IAB Spain, associació que representa al sec-

tor de la publicitat en mitjans digitals d’Espa-

nya. |FOTO: DAMIÁN LLORENS

[LA TESI DE MARTA MUNDO, PREMIADA PEL CES-CV]La tesi defensada per Marta E. Mundo Guinot

«Naturaleza, régimen jurídico y actividades de

las sociedades cooperativas de transporte de

mercancías por carretera», a la Universitat Jau-

me I, ha obtingut el premi per a tesis doctorals

atorgat pel Comitè Econòmic i Social de la Co-

munitat Valenciana en l’edició de 2011.

L’estudi explica diferents aspectes jurídics de

les societats cooperatives que desenvolupen

les activitats econòmiques en l’àmbit del trans-

port de mercaderies per carretera i la proble-

màtica que resulta, entre d’altres, de l’aplicació

de la normativa cooperativa autonòmica i la

normativa estatal de transports. Marta E. Mun-

do va defensar la tesi, dirigida pel catedràtic de

Dret Mercantil Fernando Martínez Sanz, en se-

tembre de 2011. La doctora va recollir el premi

el passat 12 de desembre a la seu del CES-CV a

Castelló de la Plana. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

Totes les dones i el homes tenim els mateixos drets per a fer tota mena d’activitats que estiguen, per descomp-tat, dins de les normes socials i legals. No obstant, a les per-sones amb diversitat funcio-nal se’ns posen traves injusti-fi cables si volem fer el mateix que les altres ciutadanes i ciu-tadans. Xoca que en aquesta societat suposadament civi-litzada, inserida en el context cultural de l’Europa humanis-ta, se seguisca discriminant per estereotips establerts en la nit més fosca dels temps.

Afortunadament, cada ve-gada coneixem més casos gràcies a que les víctimes els denuncien. En ocasions són persones amb síndrome de Down les discriminades en voler entrar a recintes d’oci i no ser admeses «per por a que es descontrolen i facen aldarull». Fa pocs mesos a una xica amb diversitat fun-cional física greu, que volia celebrar el seu natalici acom-panyada de la seua família en un hotel en el qual havien fet una reserva, se li va negar l’admissió «perquè donaria mala imatge a l’establiment». I el cas més recent ha estat el d’una xica amb síndrome de Down que viatjava sovint tota sola en avió, però que en aquesta ocasió no li van per-metre embarcar fi ns que s’hi va pagar un plus de seguretat.

De vegades, es rectifi ca pos-teriorment, però ja és massa tard perquè les persones ja s’han sentit discriminades.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat empara els nos-tres drets i la nostra dignitat, i en un paràgraf de l’article 2defi neix que: «Per “discrimi-nació per motius de discapa-citat” s’entendrà qualsevol distinció, exclusió o restric-ció per motius de discapa-citat que tinga el propòsit o l’efecte d’obstaculitzar o dei-xar sense efecte el reconei-xement, gaudi o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cul-tural, civil o d’altre tipus...» Però, amb tot i amb això, és evident que per a una part de la societat segueixen vigents els clixés que se’ns ha penjat a les persones amb diversi-tat funcional i, massa sovint, se’ns segueix discriminant. I mentrestant, els governs es-tatal i autonòmic persisteixen en la seua bacanal de retalla-des... Quan s’aturaran? Quan ja hi hauran acabat amb tot?

Mar Dalmau Caselles Cèsar Gimeno i Nebot

Col·laboradora i col·laborador del Grup de Treball sobre

Discapacitat de laFundació Isonomia

UNA PARELLA MOLT LLEUGERA

Enric Ramiro Rocaenricramiro@hotmail.com

Això era una vegada una jove parella que vivia a Vila-real, a prop de l’estació. Tenien per costum en arribar de treba-llar, donar-se una dutxa i ja ben endreçats, fer les feines de la casa. I així passà que un bon dia, el xic anava a entrar en la dutxa mentre la xica estava acabant d’eixugar-se el cabell. Just en aqueix instant, sonà el timbre de la porta.

Després d’alguns segons de dubte, decidiren que aniria ella. Es posà el barnús i es dirigí cap a la porta. Va veure que era el veí del costat i li obrí.

Abans que ella pronunciara cap paraula, el veí li va dir:

- Et done 1.000 euros si dei-xes caure el barnús a terra.

La xica entre somrient i in-crèdula, va veure els dos bit-llets de 500 euros que portava a la mà i com era cinturó negre

de karate, deixà caure el bar-nús i es quedà nueta front al veí. Després de contemplar-la, el veí complí la seua paraula i li donà els bitllets.

Encara desorientada, tornà al bany a eixugar-se el cabell, dubtant de si contar-li o no la veritat a la seua parella.

Quan arribà, el xic li pregun-tà qui havia tocat el timbre.

- El veí del costat.- Ah! I t’ha tornat els 1.000

euros que li vaig deixar?La coordinació és molt im-

portant. Ho és entre la parella, ho és amb les fi lles i els fi lls, ho és amb les companyes i companys de treball, entre els empleats i entre els caps, en-tre els mestres, professorat i estudiantat, o siga, entre tots. Si hi ha una bona comunicació, s’evitaran possiblement més d’una situació desagradable i de risc. En resum, cal estar coor dinat.

(Inspirat en una història aparegu-da a «Lecciones de estrategia co-mercial», PowerPoint per Internet)

La intimitat del Paranimf

Servei de Comunicació i Publicacionswww.uji.es/com/voxuji/ · comunicacio@uji.es

Donem per segur que més d’un, mentre assisteix a una pro-

jecció de cinema, a una actuació musical o de teatre, ha se-

guit el recorregut del feix de llum dels focus i dels projectors

del darrere les butaques, o ha provat d’endinsar-se entre el

telar de l’escenari per escodrinyar què hi ha allà, qui hi treba-

lla i com, quins éssers fantàstics doten de màgia de les arts

escèniques des de la rereguarda. SAUJI, la Societat d’Amics i

Antics Alumnes de la Jaume I, va fer gaudir d’aquest privilegi

la ciutadania de Castelló el passat 19 de desembre, a través

d’una visita guiada per l’interior del Paranimf.

Així, els més curiosos van poder escorcollar els racons menys

accessibles per al públic comú de l’auditori. Tant els què

ja havien estat al Paranimf, com els que el trepitjaven per

primera vegada van accedir als indrets més ocults d’aquesta

infraestructura pública, oberta i disponible per al públic en

general i que compta amb una programació cultural cons-

tant al llarg de l’any acadèmic universitari.

La visita va permetre conèixer tots els secrets arquitectònics,

mecànics i tecnològics de la construcció, així com les mesu-

res de prevenció i de seguretat d’última generació amb què

ha estat dotada. El personal del Paranimf es va encarregar

de conduir els assistents a través de l’impressionant esquelet

de la caixa escènica, pel magatzem del sotaescenari, pels

camerinos, per les sales de reunions, les terrasses exteriors o

la llotja reservada de l’amfi teatre. També els van descobrir la

qualitat dels projectors de cinema i vídeo, i els mecanismes

emprats en els controls d’il·luminació i so amb una demos-

tració en directe i exclusiva per a la cita.

Al llarg del recorregut, qui més i qui menys es va sentir per

un moment com un actor o actriu damunt de l’escenari, com

el cantant d’èxit a qui havien vist mesos abans des de platea,

com el ponent d’aquell congrés al qual havia assistit el curs

passat i, sobretot, com el tècnic que treballa lligat amb un

arnés a més de 20 metres del terra de la caixa escènica, quasi

a les fosques, mentre el públic es queda bocabadat amb la

interpretació d’una gran artista internacional o amb l’aparició

de l’ajudant d’un mag a dins d’una gàbia impossible d’obrir.

Uns somnis que només es realitzen quan es visita i es gau-

deix de les qualitats d’un gran espai com és el Paranimf.

TEXTES: LAURA CASTILLO | FOTO: ANTONIO PRADAS

| EL PARANIMF de l’UJI alberga una

gran diversitat d’espais

dissenyats per cobrir les

necessitats acadèmiques

i culturals de la

Universitat, així com les

pròpies de la societat

civil de la província de

Castelló. El Paranimf

és un gran espai amb

vocació de servei públic,

que destaca per la seua

versatilitat i multiplicitat

d’usos.