Joan Martínez Abellán

Universitat Oberta de Catalunya

Novembre de 2012

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A

LES ORGANITZACIONS

VALORACIÓ DE LES

ENTREVISTES (II)

Anàlisi qualitatiu de les entrevistes realitzades a

persones amb responsabilitat en l’atenció a persones

amb diversitat funcional en el marc de la valoració

dels canals comunicatius

FASE 2 DEL PROJECTE DE PRÀCTICUM II

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán

1

PRESENTACIÓ.

Les entrevistes a les quals fa referència aquesta aproximació valorativa s’han

desenvolupat en el marc de la nostra proposta de projecte de Pràcticum II en la seva

segona Fase. En aquesta fase s’han cercat de caracteritzar els canals i mitjans

comunicatius objecte de la nostra proposta en tres dimensions:

Avaluar els canals comunicatius des d’una perspectiva d’accessibilitat

considerant les característiques genèriques del col·lectiu de persones amb

diversitat funcional.

Conèixer i considerar les dificultats i necessitats d’aquet col·lectiu, detectades a

partir d’entrevistes i qüestionaris a persones amb diversitat funcional en relació

a l’accés i ús dels canals i mitjans comunicatius.

Considerar la perspectiva de les persones de l’organització amb

responsabilitats en algun o alguns d’aquests processos i detectar possibilitats

de millora.

Les entrevistes s’ha adreçat a cinc persones amb responsabilitats organitzatives dins

la Federació: 2 que mantenen responsabilitats en la secretaria de comunicació, 1 que

les manté en la Secretaria de Formació i 2 més que mantenen responsabilitats d’acció

sindical vinculada als àmbits d’activitat amb presència de persones amb diversitat

funcional. Totes elles han estat dones.

Cal situar les entrevistes, doncs, en la darrera de les dimensions prospectives que

hem definit. Aquesta activitat tracta de copsar quina és la consideració de la diversitat

funcional en la planificació i provisió de les accions comunicatives, així com el

coneixement i adequació en relació a les característiques generals del col·lectiu, i les

dificultats i limitacions amb les quals es troben a l’hora de planificar i proveir

l’accessibilitat i els suports per a aquesta.

Donat que l’horari de presencialitat s’ha desenvolupat en una franja horària fora de

l’habitual de treball de les persones amb permanència sindical en general i en

particular d’aquelles amb responsabilitat en algun dels processos comunicatius o

formatius valorats, l’accés a aquestes persones per passar l’entrevista ha estat limitat

en quant a possibilitats, però tot i així considerem que hem tingut ocasió d’accedir a

una mostra prou significativa i diversificada, donant-se l’oportunitat de conèixer els

canals més significatius a través dels quals es vehicula la comunicació de

l’organització.

D’aquesta manera, les entrevistes s’han pogut mantenir amb dues persones amb

responsabilitat en l’acció sindical i, per tant, amb l’assessorament i orientació sindical

(una d’aquestes persones és la nostra tutora Externa), una persona amb

responsabilitats en l’àrea de formació i, per tant, amb coneixement dels processos

planificadors i d’organització d’aquesta, i dues persones amb responsabilitats

relacionades amb la Secretaria de comunicació i que actuen des de la Federació

d’Educació de CCOO. Aquestes entrevistes van ser consensuades amb la Tutora

Externa, la qual ens va facilitar l’organització i ens va posar en relació per tal de

concretar el seu desplegament.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán

2

Les entrevistes s’han desenvolupat en tres sessions, corresponents cadascuna d’elles

a un grup de responsabilitat; és a dir, una sessió per a les persones d’acció sindical,

una per a formació i una darrera per a les de comunicació. Les entrevistes es van

dissenyar en format de resposta oberta i s’han anat completant o adaptant en funció

del desenvolupament de la conversa mantinguda al voltant dels eixos proposats. S’han

realitzat en grup quan aquestes es dirigien persones amb responsabilitat en cada

àmbit; és a dir, dues entrevistes amb dues persones i una entrevista amb una persona.

Totes elles han estat dones.

L’entrevista a les persones amb responsabilitats en l’Acció Sindical es va desenvolupar

el dia 26 de novembre de 2012, la mantinguda amb la persona amb responsabilitats en

l’Àrea de Formació es va desenvolupar el dia 28 de novembre de 2012, i el dia 29 de

novembre de 2012 aquella mantinguda amb les persones amb responsabilitats en la

Secretaria de comunicació; totes elles entre les 18 i les 19h.

El guió orientatiu de les entrevistes es correspon amb el següent esquema:

Esbrinar per a quin sector d’activitat són permanents sindicals.

El temps que porten desenvolupant aquesta responsabilitat.

Responsabilitats anteriors com a permanents sindicals.

Quin tipus de formació de referència posseeixen.

Esbrinar si tenen tracte directe amb persones amb diversitat funcional per raó

de les funcions de la responsabilitat sindical que desenvolupen.

Si en tenen de manera indirecta també per raó de les funcions de la

responsabilitat sindical que desenvolupen.

Relació amb diversitat funcional en àmbits de responsabilitat sindical

desenvolupats amb anterioritat a l’actual.

Relació que mantenen amb persones amb diversitat funcional per raó de les

funcions i responsabilitats sindicals que desenvolupen.

Dificultats que troben en la comunicació amb persones amb diversitat funcional.

Caracteritzar els recursos dels quals els aniria bé disposar en la seva relació

sindical amb persones amb diversitat funcional.

Caracteritzar els coneixements, habilitats i destreses de les quals els aniria bé

disposar en la seva relació sindical amb persones amb diversitat funcional.

Altres consideracions.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS.

Totes les permanents sindicals que han estat entrevistades desenvolupen tasques

sindicals com a permanents per raó de l’alliberament per acumulació d’hores del qual

han estat subjecte per la seva relació laboral en l’àmbit de l’ensenyament. D’aquestes,

quatre ho són pel sector de l’Ensenyament Públic i una per l’àmbit de l’Educació

Especial del sector d’Escola Concertada. Aquesta darrera persona desenvolupa

responsabilitats com a permanent sindical en l’acció sindical, responsabilitzant-se del

sector de l’atenció a persones amb diversitat funcional.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán

3

Totes elles porten més de cinc o més anys com a permanents sindicals. La persona

amb responsabilitats a Formació porta dos anys desenvolupant aquestes funcions i

amb anterioritat en portava quatre en l’acció sindical en el sector d’Escola Pública. Una

de les persones amb responsabilitats sindicals en la Secretaria de Comunicació porta

un any en aquest àmbit, amb quatre més responsabilitats anteriors també en l’acció

sindical en el sector d’Escola Pública. L’altra persona de la Secretaria de Comunicació

porta tres anys desenvolupant aquesta responsabilitat, amb quatre anteriors en l’òrgan

de Política social i sis més com en l’acció sindical en el sector d’Escola Pública. Una

de les persones d’Acció Sindical porta 7 anys desenvolupant aquesta responsabilitat

des del sector d’Escoles concertades. L’altra persona d’aquest àmbit en porta nou

desenvolupant les responsabilitats d’Acció Sindical en l’àmbit de les Escoles

d’Educació Especial, la qual és la que es responsabilitza de l’atenció a l’àmbit de la

diversitat funcional.

En relació a la formació de referència, de les dues persones d’acció Sindical una és

llicenciada en Psicologia i l’altra Mestra. De les dues persones amb responsabilitats en

la Secretaria de Comunicació, ambdues són Llicenciades en Pedagogia. La persona

amb responsabilitats en Formació és Llicenciada en Història.

Pel que fa al tracte directe amb persones amb diversitat funcional es fan les següents

apreciacions:

Les persones amb responsabilitat en l’assessorament en tenen amb certa

freqüència donat que aquest són subjectes del seu àmbit d’actuació, encara

que reconeixen que tenen molt més tracte en freqüència amb persones sense

diversitat funcional com a treballadors i treballadores en categories de

responsabilitat tècnica en centres de treball del sector. Tot i aquesta major

freqüència, una d’elles afirma que probablement les que requereixen major

dedicació i intensitat són les que estableix amb persones amb diversitat

funcional.

Les persones amb responsabilitats en la Secretaria de Comunicació no

acostumen a tenir més contacte que algun de puntual o circumstancia amb

persones amb diversitat funcional, encara que afirmen que aquesta és una

perspectiva que han de considerar, igual que el gènere o l’origen, en la seva

tasca. Han desenvolupat accions específiques dirigides a aquest col·lectiu o

referents a situacions que els afecten, però en sempre s’han treballat amb les

persones de la Federació que en mantenen responsabilitats directes sobre

aquest sector i no pas amb persones amb diversitat funcional directament. Sí

que mantenen contactes i relacions amb col·lectius que els representen, de

manera que en el casos de persones amb diversitat funcional per raó de les

seves especificitats motrius o sensorials si que n’han tingut relació directa, de

la mateixa manera que amb entitats que agrupen famílies o organitzacions

d’atenció a persones amb diversitat funcional.

La persona amb responsabilitats en la Secretaria de Formació ha tingut relació

directa amb motiu de la formalització de l’accés a processos formatius

d’aquestes persones, així com en les activitats d’avaluació d’aquests

processos, però en cap cas de manera directa com a docent. Considera que

aquesta és una perspectiva que es considera i en la que cal millorar en el

disseny, organització i provisió de la formació.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán

4

En tots els casos les relacions amb persones amb diversitat funcional s’estan produint

de manera més intensa en les actuals responsabilitats desenvolupades, de manera

que en les responsabilitats anteriors aquesta relació encara era menor.

Pel que fa al seu àmbit professional de referència i experiència laboral anterior a la

circumstància de Permanent Sindical, només una d’elles, corresponent a la persona

amb responsabilitats en l’acció sindical i provinent de l’àmbit d’escoles d’educació

especial, té experiència prèvia en l’atenció a persones amb diversitat funcional, però

en edats infantils i adolescents.

En relació a les necessitats i dificultats definides per a la millora en l’accés als recursos

que aquestes persones dinamitzen, entenem que les podem agrupar en les següents

consideracions:

Necessitats referides a la conceptualització, coneixement i comprensió del

mateix concepte operatiu de discapacitat i més concretament al de diversitat

funcional.

Necessitats referides a l’ús del llenguatge inclusiu. En general s’entén que hi ha

preocupació per fer-ne un ús adequat i respectuós, però lamenten no saber

amb prou exactitud quines són les preferències d’aquest col·lectiu en aquest

sentit i els preocupa que no s’estigui fent ús d’uns termes més respectuosos

però que els continua diferenciant de la resta de la ciutadania en general i del

conjunt de treballadors i treballadores en particular.

Els preocupa que l’organització i provisió dels recursos que ofereixen no

s’adapti a les característiques i nivell de competència requerida del qual

disposa cadascú. Admeten que sovint es dissenyen considerant un nivell de

competència estandarditzat.

Hi ha molta més tradició, recursos i fins i tot consideració conceptual per

facilitar l’accessibilitat i incloure persones amb diversitat funcional per raó

d’especificitats motrius i sensorials que no pas per raó de les característiques

intel·lectuals. Es desconeixen molt més quines són les limitacions que el

context afavoreix donades aquestes característiques i també molt menys els

recursos que hi ha per superar-les.

Sovint, en el disseny de recursos, eines i suports a l’activitat o formació sindical

es dóna per suposat un nivell mínim de comprensió i de competències lectores

i escriptores, de manera que no s’acaben de trobar alternatives operatives a

aquestes limitacions ni s’han incorporat de manera funcional llenguatges

alternatius o augmentatius de tipus pictogràfic, tal i com sí s’està fent

progressivament amb el llenguatge en Braille o la llengua de signes.

Generalment el col·lectiu de persones amb diversitat funcional ha estat objecte

de campanyes de suport o de denúncia de les seves condicions socials i

laborals, però no sempre han estat subjecte i protagonistes d’aquestes accions.

Les persones entrevistades, totes però especialment aquelles amb menor

experiència en el tracte directe, se senten insegures en el tracte, ja que els

costa esperar que esperen com acollir-los i acollir-les. Sovint tenen la sensació

que són més sensibles al tracte i que hi ha coses que es prenen malament i

que a aquestes responsables els costa identificar. Els preocupa, doncs, també

els aspectes més relacionals, d’habilitats socials i de coneixement de les

característiques emocionals.

PRÀCTICUM II - FORMACIÓ PERMANENT I A LES ORGANITZACIONS FASE 2

IN T ER PR E TA C IÓ D E LE S E NT RE V IS TE S ( I I ) Joan Martínez Abellán

5

Algunes inseguretats i dubtes per saber si en el tracte i el suport es pot estar

caient en l’ infantilisme, o bé si s’estan excedint en una excessiva adequació, si

s’està sent excessivament protector o si per contra se’ls atorga una autonomia i

autodeterminació excessiva.

Tenen també dificultats per conèixer i dominar els suports més adequats en

cada cas i circumstància. Costa identificar la dificultat concreta, quant de

limitadors és l’entorn en cada cas i, per tant, disposar dels suports més

adequats i habilitadors. Alhora, quan es tenen alguns d’aquests coneixements,

costa identificar amb quina intensitat i freqüència cal oferir-los.

En el cas de la formació creuen que cal un coneixement especialitzat i adequat,

ja que sovint és probable que requereixen un procés instructiu i desplegament

didàctic diferent al aprovisionat. Caldria, doncs, una major consideració i

coneixement de recursos metodològics i didàctics adequats.

En aquest cas també es mantenen dubtes per valorar la conveniència o no de

fer processos formatius específics, o bé adaptar la que s’ofereix de manera

generalitzada.

En el cas de la resta també es troba a faltar un major coneixement metodològic

i formatiu, ja que sovint es troben amb dificultats per comprovar que les

respostes donades s’adeqüen a les necessitats.

Totes entenen que també és necessari conèixer i desplegar estratègies

adequades per esbrinar el grau de comprensió, alhora que es mantenen dubtes

de si amb posterioritat al suport o la intervenció caldria disposar un seguiment

més proper o donar més recursos per després de la intervenció.

Torneu a l’inici