universitat atjr()no~1a ije narcelona · universitat atjr()no~1a ije narcelona facultat de cltncies...
TRANSCRIPT
UNIVERSITAT AtJr()NO~1A IJE nARCELONA FACULTAT DE CltNCIES
ESTUDI DE LES RESTES HUMANES DE LA NECROPOLIS TALAIOTICA
DE "S'ILLOT DES PORROS" AL CUD I A -f"lALL ORCA
Volum 11
r1~ Assumpc i ó t1a 'gOS3 i r-lorera
resí doctoral dirigida pcr la Oro. Empllr Font i Serra
3.2.1.6.-Handfbula
MAN
OIBU
LES
MAS
CULI
NES
N
MIN
-MAX
X~
e
C-:!
:e
c.v
)e
K
S
Am
plad
a bi
cond
l1ea
22
10
4 .. 1
39
121.
68~1
.85
8.69
±1.3
1 +
7.
14-1
.08
-0.1
89
-0.1
27
Am
plad
a bi
gonf
aca
+
7.61
!1.0
0 +
3.
373
-0.8
91
29
74
-11
4 99
.24-
1.41
7.
66-1
.01
Long
itud
tota
l 38
75
-
112
104.
26±1
.15
7.1f
:!:0
.82
+
6.82
-0.7
8 6.
653
-2.1
09
Altu
ra d
e la
sln
fisi
28
28
-39
· 33
.25±
0.56
2.
94±
0.39
+
8.
84-1
.18
-0.9
82
0.07
5
Gru
ix c
os s
fnfi
si
56
12 -
20
16
.5tt O
.24
1.76
!0.1
7 10
.64±
1.01
-0
.282
-0
.362
Altu
ra c
os P
M1-P
M2
(d)
38
27 -
38
32.6
1±0.
37
2.30
!0.2
6 +
7.
04-0
.81
0.50
0 -0
.009
Altu
ra c
os P
M 1-PM
2 (e
) 38
26
-37
+
32
.26-
0.41
+
2.
52-0
.29
+
7.82
-0.9
0 -0
.371
-0
.239
Gru
ix c
os P
M1-P
M2
(d)
46
11
-19
14
.80!
0.26
+.
1.
76-0
.18
+
11.8
8-1.
24
-0.2
88
0.31
2
Gru
ix c
os P
M1-P
M2
(e)
46
12 -
18
+
14.2
8-0.
25
+
1.70
-0.1
8 +
11
.87-
1.24
-0
.893
0.
307
Altu
ra c
os M
2-M3
(d)
36
21
-35
27
.64±
0.52
3.
10!0
.37
+
11.2
2-1.
32
0.38
0 0.
487
Altu
ra c
os M
2-M3
(e)
34
21
-34
+
27
.18-
0.47
+
2.
76-0
.33
+
10.1
5-1.
23
0.57
6 0.
293
Gru
ix c
os M
2-M3
(d)
41
14 -
21
+
18.2
0-0.
28
+
1.81
-0.2
0 +
9.
93-1
.10
-0.4
22
-0.4
40
Gru
ix c
os M
2-M3
(e)
37
13 -
22
17.1
9±0.
34
2.04
!0.2
4 +
11
.86-
1.38
-0
.578
~ 0
.103
Altu
ra b
ranc
a (d
) 33
52
-76
+
63
.82-
0.86
+
4.
92-0
.60
+
7.70
-0.9
5 0.
815
-0.1
41
Altu
ra b
ranc
a (e
) 36
51
-
74
61. 7
5!0.
86
5.15
±0.6
1 8.
34±
0.98
-0
.141
!..
.0.2
17
. A
mpl
ada
bran
ca
(d)
43
28 -
40
+
32.6
7-0.
45
+
2.97
-0.3
2 +
9.
10-0
.98
0.17
0 0.
652
Am
plad
a br
anca
(e
) 39
27
-
39
+
32.3
3-0.
39
2.4
f:!:0
.27
+
7.45
-0.8
4 0.
714
0.13
0
Ang
le m
andi
bula
r (d
) 35
10
8 -
132
121.
74"'=
1.10
6.
51±
0.74
5.
05±
0.60
-0
.649
-0
.435
Ang
le m
andi
bula
r (e
) 36
11
1 -
137
122.
78:':
:1-1
0 6.
60:':
:0.7
8 +
5.
38-0
.63
-0.3
96
0.12
1
MAN
DIBU
lES
FEM
ENIN
ES
MID
ES
N
min
-max
-+
x-
p 'j
±e
cv.±
e K
S
Am
plad
a bi
cond
1lea
11
11
0-12
2 11
6.46
±'.1
3 3.
75±0
.80
3.22
±0.
69
0.05
0 -0
.782
Am
plad
a bi
gont
aca
20
80-
95
+
88.4
0-1.
10
+
4.94
-0.7
8 +
5.
58-0
.88
0.51
2 0.
060
Long
itud
tata
l 36
85
-108
99
.86±
0.81
4.
88±0
.57
4.88
±0.5
8 1.
066
-0.5
96
Altu
ra d
e la
sin
fisi
28
26
-36
+
30
.57-
0.48
+
2.
55-0
.34
+
8.32
-1.1
1 -0
.507
0.
085
Gru
ix c
os s
lnfi
si
56
13-
19
+
15.4
1-0.
18
1.33
±0.1
3 +
8.
64-0
.82
-0.0
52
0.24
7
Altu
ra c
as P
M,.P
M2
(d)
37
24-
35
29.8
41:0
.40
2.41
±0.
28
8.08
:t0.
94
0.18
4 -0
.013
Altu
ra c
os P
M1·PM
2 (e
) 38
24
· 37
30
.34±
0.49
+
3.
03-0
.35
+
10.0
0-1.
15
0.08
2 0.
059
Gru
ix c
os P
M,.P
M2
(d)
45
10-
18
13.1
4±0.
20
+
1.36
-0.1
4 +
10
.46-
1.10
3.
049
0.81
5
Gru
ix c
os P
M1·P
M2
(e)
43
9-17
+
12
.93-
0.24
1.
60I O
.17
+
12.3
4-1.
33
0.87
8 0.
489
Altu
ra c
as M
2-M3
(d)
32
19-
30
+
24.9
4-0.
43
+
2.42
-0.3
0 +
9.
71-1
.21
0.36
8 -0
.358
Altu
ra c
as M
2-M3
(e)
39
20-
33
25.3
6±0.
42
2.63
1:0.
30
10.3
811.
17
0.90
9 0.
401
Gru
ix c
os M
2-M3
(d)
38
13-
20
16.7
41:0
.27
1.66
1:0.
19
+
9.89
-1.1
3 0.
209
-0.4
23
Gru
ix c
os M
2-M3
(e)
40
13-
20
16.4
3±0.
25
1.60
1:0.
18
9.74
1 1.0
9 -0
.312
.
-0.3
12
Altu
ra b
ranc
a (d
) 24
46
-65
+
55
.58-
0.85
4.
141:
0.60
+
7.
44-1
.07
0.47
0 -0
.102
Altu
ra b
ranc
a (e
) 31
49
-66
+
56
.58-
0.74
+
4.
10-0
.52
+
7.24
-0.9
2 -0
.375
I
-0.0
60
Am
plad
a br
anca
(d
) 35
23
-34
30
.801
0.44
2.
58±0
.31
+
8.36
-1.0
0 1.
602
-1.3
31
Am
plad
a br
anca
(e
) 32
27
-36
+
31
.34-
0.39
+
2.
19-0
.27
+
7.00
-0.8
7 -0
.243
-0
.157
Ang
le m
andi
bula
r (d
) 24
11
5-13
7 12
5.17
:1:,
• 09
5.33
+0 •
77
4.26
±0.6
1 0.
310
0.40
5
Ang
le m
andi
bula
r (e
) 33
11
5-13
7 12
3.82
:!:".
,','
+
6.37
-0.7
8 +
5.
14-0
.63
-0.6
68
0.42
5
MAN
DIBU
LES
MAS
CULI
NES.
INDE
XS
N
MIN
-MAX
X:
!:e
(f' ±e
ev
.:!:
e K
S
l. m
andi
bula
r 22
63
.03-
107.
69
85.1
2±2.
04
9. 56
:!: 1
. 44
11.2
4±1.
69
0.81
8 0.
026
l. g
oni
-con
dfle
o 21
69
.16-
88.4
6 +
82
.09-
0.94
+
4.
32-0
.67
+
5.26
-0.8
1 2.
791
-1.4
01
l. r
obus
tesa
sin
fisi
28
37
.84-
63.3
3 +
49
.38-
1.36
+
7.
22-0
.96
+
14.6
1-1.
95
-0.8
93
0.23
9
l. r
obus
tesa
PM
(d)
38
33.3
3-56
.67
45.2
0±0.
98
6.04
:!:0.
69
+
13.3
7-1.
53
-0.7
61
0.20
1
l. r
obus
tesa
PM
(e)
38
35.1
4-57
.14
+
44.7
2-0.
95
+
5.85
-0.6
7 +
13
.08-
1.50
-0
.685
0.
215
l. r
obus
tesa
M (d
) 36
51
.72-
90.4
8 66
.0f~
1.30
7.
79±0
.92
11.8
0:!:1
.39
1.50
8 0.
791
l. r
obus
tesa
M (e
) 32
46
.43-
95.2
4 +
64
.63-
1.73
+
9.
80-1
.23
+
15.1
7-1.
90
1.89
0 0.
679
l. d
e la
bra
nea
(d)
33
42.2
5-61
.82
+
51.7
6-0.
83
+
4.74
-0.5
8 +
9.
16-1
.13
-0.0
88
-0.0
70
l. d
e la
bra
nea
(e)
34
40.3
0-64
.71
52
.8ft
o.88
5.
12:
!:0.6
2 9.
69:!:
1. 1
8 0.
642
-0.2
49
MAN
DIBU
LES
FEM
ENIN
ES.
INDE
XS
N
MIN
-MAX
""+
:!:'
" cv
.:::
e "
S ,,-
e ,
--"'
---
.. _--
---
l. m
andi
bula
r 11
79
.49-
89.0
9 +
(3
4.85
-1.0
1 +
3.
34-0
.71
3.94
:::0.
84
-U.Y
40
-0.4
18
l. g
oni-
coni
dili
9
71. 9
3-81
~82
+
75
.96-
1.15
+
3.
44-0
.81
+
4.52
-1.0
7 -0
.614
-0
.668
l. r
o bu
stes
a sl
nfis
i 27
39
.39-
62.9
6 +
49
.60-
1.12
+
5.
82-0
.79
+
11.7
4-1.
60
-0.1
64
0.06
1
I. ro
bust
esa
PM (
d)
37
37.1
4-53
.85
43.9
0!0.
79
+
4.82
-0.5
6 +
10
.97-
1.28
-0
.554
0.
651
l. r
obus
tesa
PM
(e)
37
32.5
3-56
.00
+
43.1
2-1.
05
+
6.41
-0.7
4 +
14
.86-
1.73
-0
.421
0.
438
l. r
obus
tesa
M (d
) 32
53
.85-
85.7
1 67
.58!
1.44
+
8.
12-1
.02
. +
12
.02-
1.50
-0
.277
0.
182
l. r
obus
tesa
M (e
) 36
50
.00-
85.7
1 +
65
.34-
1.15
+
6.
90-0
.81
+
10.5
6-1.
24
1.25
0 0.
444
l. d
e la
bra
nca
(d)
23
47.4
6-62
.96
+
56.3
0-0.
95
+
4.54
-0.6
7 +
8.
06-1
.19
-0.6
97
-0.5
07
I. d
e la
bra
nca
(e)
29
46.5
5-73
.47
+
55.3
1-1.
01
+
5.43
-0.7
1 9.
81!1
.29
3.16
1 1.
232
258
3.2.1.6.- Mandibul0
3.2. 1.6. l.-Morfología de 10 mondibulo
De les mandtbules que es van recuperar en les excav~lons ar'-QueolO;Jlques a "l'l11ot res Porros", només se n'hon pogut estudiar 183 d'mltes, de les quals 34 estan crem~; 88 pertanyen a cranis idenUficats, aixo ha fa::1l1tat en gran manera el seu dlfYJnOstlc sexual. En la resta de mandtbules els cr1terls utt11tzats varen ser els ja classics d'01ivier (1960) i Feremba::h et al. (1978). Molts d'~uests crlteris són Qua) itatfus i tr~tem d'exposar-)os ~uí en re)a::ió a les mandibules de Porros; val a dir que no tots els exemplars examinats estan complets.
a. - En primer l1oc, la robustesa o gractlttat de la mandfbula. Unlcament s'ha discriminat entre mandíbules robustes i no robustes. En el primer grup s'inclouen un 80.8i (n=52) de les masculines j un 23.7i (n=59) de les femenI nes. Entre les grocl1s o no robustes, es ~na un 19.2i de mascul1nes I un 76.3i de las femenines.
b.- Les empremptes musculars. Les fortes o marcOOes es presenten es presenten en un 69.2i (n=39) de les mandibulas masculinas 1 un 8.6i (n=35) de les femeninas. Las m1tjanament marcOOes en un 25.6:t de les masculines 1 un 42.9:t de les femenines; 1 les debl1s o bé nu1.1es, en un 5. 1 ~ de les masculines i en un 48.6~ de les femenines.
C.- La forma del mentó és quOOr~ en la majoria de les mandibules masculines (83. 9~, n=62) 1 en un petit percentatge de les femenines ( 19.3~, n=57). La forma rD11na carrespon al grup de les femenines (80.7:t), sense Que fa1t1n alguns exemp lars del sexe masculf que també la presantln ( 16.1 Z).
d.-L'escotaduro del mentó es OIDO en un tant per cent semblont en un sexe 1 1'a1tre: 62.9~ en el masculf (n=35) 1 en un 61.5~ (n=39) en el femenf. La prominencia mentonlana aparelx en la majorla deIs exemplars: en un 71.4~ (n=49) dels mascul1ns 1 en un 78.7~ (n=47) dels femenins.
e. - La forma de les apófisis genl és varltm, jo Que es presenten gairebé tots els t1pus: Quatre espicules, tres amb fusló de les dues superiors, tres amb fusió de les dues lnferlors, dues. "splna mental1s"; I també amb diferencies de tamany. Les formes més freqUents , peró, són: La fusió de les espicules inferiors en les mandíbules masculines (38.5¡, n=52) i la "spina mentalis" entre les femeninas (35.9Z, n=39).
f.- La mu1tipllcltat de forats mentonians s'ha trobat en un exemplar masculf. Presenta Quatre forms, 00s 8 cOOo cantó.
259
g.- Pel que fa referencia a les branques, s'ha anal1tzat la presencia d'everssló ~nf~. Aquesta carocterfstlca és relatlvament ocusOOa en un 39.7ll: (n=58) entre el sexe masculf, lleugera en un 46.6% 1 nul.la en un 13.8ll:. en el sexe femenf només s'observa una mandfbula amb everss16 ocusOOa (2.2ll:, n=46); un 45.6% de les mandfbules d'oc¡uest sexe la ptesenten-lleugera, 1 un 52.2ll: no en presenten.
En ~ta regió ~nioca alguns exemplars mostren ru~ilats per la part 1nterna 1/0 externa. Es més fr~ent entre els mascul1ns. ,
h.- S'observen apófisis coronoiOOs robustes en la major18 ools homes (65.0i, n=46) i aproxlmmnent en la meitat de les oones ( 48.4i, n=31).
l'escotooura sigmoidea és poc fonda i ampla en moltes de les mandfbules examnlrnms: 56.8i de les mascul1nes (n=44) 1 un 80.5i de les fementnes (n=41).
260
3.2.1.6.2.-Amplodo bJcondfJeo
L'amplm bicondílea calculooa per a les mandíbules de Porros (xcf= 121.68 f x= 116.46) és 00 tipus mfg en relacfó a les 00 les pOblacfons amb les Qtmls comparem. AQuestes m1tJanes són más paUtes que les de Son Real, sobre tat la femenina. pero. más altes que les de Son Oms.
En les series nQl-eneolftiques valencianes les mitjanes també són. inferios. La mascul1na és molt peUta 11a comparac16 estoofsttca és s1gn1f1cat1va.
Altrament. les series romanes tenen valors mitjos superlors als 00 Porros. peró en grau diferent; aixi la serie de Tarr8lJ)na s'al1unya significativament. mentre que la d'Empúries s'hi lDlSta amb una probabilitat de 80>p> 70.
També els valors mitjos de les series masculines algerianes coinciooixen amb els de Porros. El de Tunfsla ás más elevat. pero tant en twluesta serle com en la femenina. el nombre de variants és molt baix. Les series algerianes tenen valors menors.
F1nalment. les ser1es ita11anas 56n també semblants. sobre tat les femen1nes. També la serie d'Ouoonburg coinciooix amb la de Porros.
DeIs poll(J)ns de freQÜencies només s'ha pogut realitzar el masculi. Es bastant regular. i la mitjana i la mediana (Md'= 121.00) colncideixen en la classe mroal.
TAULA CXI.- Amplada bicondllea *: D1ferénc1a s1gn1f1cativa -: Calculat a partir de les dadas individuals publ1~
n min-max X:i:9 t P
PORROS Present estudi 22 104-139 121.68:1: 1.85 8.69
REGlÓ VALENCIANA Fusté.1957 10 100-131 114.00:1:2.73 8.62 2.32 5>p>2 *
TALAIÓTlC. SON REAl. MAL LORC'J\ Font. 1977 13 108-135 123.1S± 1.84 6.66 0.52 70>p>60
\
TALAIOTlC. SON OMS. MAL LORC'J\ Turb6n et 81.. 1982 9 110-127 118.67 6.63 0.93 40>p>30
POSTALAIOTIC. RICARDO SQUELLA. MENORCA Souich et 81.. 1982 5 120-137 125.50 6.73
PROTOHISTORICS. ALGERIA Charola, 1975-76 11
PROTOHISTORICS I PÚNICS. TUNfslA Chaml0, 1975-76 6
PROTOHISTORICS I PÚNICS. ALGERIA I TUNíSIA
121.27
127.00
261
7.27 0.13 p>90
Cham la, 1975-76 17 123.39 7.20 0.66 60>p>50
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE Fa::ch1n1 et a1.. 77-79 2 118.0:1:0.40 0:57
TARRAGONA Pons, 1949
EMPÚRIES Pons.1949
LE PAlAZZETTE. ITALIA Ftuhini et 01., 1977-79
OUDENBURG Delsaux, 1973
20 110-138 127.60± 1.52 6.80 2.44 2>p> 1 *
12 112-136 122.75± 1.65 5.73 0.38 80>p> 70
7 123.43:1:0.61 1.62
17 122.12 7.10 0.17 90>p>80
rAUlA CXII.- Ampl0d6 bicondIJea *: Diferencia significativa "': C81culat a part1r de les docils 1ndlv1duals publ1~
PORROS Present estudi
REGlÓ VALENCIANA Fusté.1957
TALAIOTlC. SON REAl. MALLORCA Font. 1977
n min-ma>< x±e t p
11 110-122 116.46±1.13 3.75
5 112-119 115.20± 1. 16 2.59
19 105-126 119.10:1: 1.30 5.68 1.37 20>p> 1 O
262
TALAIOTlC. SON OMS. MALLORCA Turbón el al. , 1982 8 107-120 112.63 5.18 1.88 10>p>5
PROTOHISTORICS. AlGERIA Ch8fT\ 18, 1975-76 9 111.17
PROIOHISIORICS I PÚNICS. TUNíSIA Charo la. 1975-76 3
PROTOHISTORICS I PÚNICS. ALGERIA IIUNfslA Cham la, 1975-76 12 112.08 7.11 ·1.82 10>p>5
EDAl ARCAICA. CASTIGltONE Facchini et al.. 77-79 3 115.7:1:0.26 0.45
TARRAOONA Pons. 1949 19 110-127 118.26:1: 1.31 5.65 0.94 40>p>30
I
EMPURIES Pons, 1949 5 114-124 119.00
LE PALAZZETTE. ITALIA Facchlni et al.. 1977-79 6 115.67:1:2.405.89
263
3.2.1.6.3.- Amolado biooniaca
Els valors mitjos 00 Porros (5(0"=99.24 i x9=88.40) resulten més 6Viat petits en romparoció amb els que figuren en les 11istes de Martín-Saller. El masculí esta més próxlm a la mltjana ools espanyols (x=98.5) calculooa per Jioyos Salnz 1 AronzOOi, pero el femeni (x=91 ) es distancia més. També el volor globol de Porros (x=94.82:t 1.22) ás más balx que el más peut deIs que figuren a la 11ista, el deIs anUes eglpcts (x=97) d'Oette~tng.
Les mitjanes de son Real resulten petita la masculina I gran la femenina, essent sionlficativa la diferencia amb ~ta última.
Les 00 son Oms, encara que són más petites, queren bastant próximes a les 00 Porros. Pel que fa als neo-eneoHtics valencians, el valor masculf ás molt petit mentre Que el femen1 cotncl001x. Les sertes 00 Tarragona tenen uns valors majos molt groos, la qual cosa és origen 00 diferencies significatives amb Porros. Les series d'Empúries, tot i que també presenten mitjanes grans, no difereixen tant. Aquests valors estan en conson8ncla amb els 00 l'amplooa blcondl1ea, on la relacló amb Porros també indica valors más grans.
De la necrópOlis 00 Gastiglione, la mnjana masculina és lleugerament inferior a la 00 Porros, mentre que la femenina és més gran.
Les daOOs nord-africanes superen les de Porros amb un marge más o menys peta, mentre Que les ools jueus són slgn1f1caUvament más peUtes.
En els polí~ns de freqüencies s'observa una notable transgressió entre ambdues series. L'amplitud 00 varioció de la femenina és molt més curta.
n pol1g:ln mascul1 és leptocúrttc (Kd'=3.373) Ja Que els valors es dlstrlbuelxen a prop de la mitjana o bé en els extrems.
Els parametres central s (Md'=99.00 i C1.Mod=99.00 coíncídeíxen. S'observa certa assimetria negativa (5=-0.891 ). . En el polf~n femenf s'observen dos vertexs, el primer deIs quals coincideix
amb els parametres central s (M9 =87.50 1 C1.M0<r87). La graflca és platlcúrttca (K9= 1.214) i prooticament no es oona asimetría (5q=0.060).
rAULA ex 11 1.- Amplada bigoniaca *: Diferencia significativa "': Calculat a partir de les ~ individuals publicares
PORROS Presant estudi
REGlÓ VALENCIANA Fusté,1957
TALAIOTlC. SON REAl. MAlLORCA Font, 1977
n min-max x~e t p
29 74-114 99.24:t: 1.41 7.61
15 80-113 91.33:t:2.51 9.72 2.88 1 >p>O.1 *
29 86-106 96.24:t: 1.02 5.50 1.72 10>p>5
TALAIOTle. SON OMS. MALLORCA Turbón et al., 1982 9 90-105
, POSTALAIOT le. RICARDO SQUELLA. MENORCA Souich et al., 1982 4 83-112
PROTOHISTORICS. ALGtRIA Chamla.1975-76 21
PROTOHISTORICS I PÚNICS. TUNfslA Cham la, 1975-76 6
PROTOHISTORICS I PÚNICS. ALGERIA I TUNfStA Cham la, 1975-76 27
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE FOOch1n1 et a1.. 1977-79 3
JUEUS Arensburg et a1., 1980 8 77-105
TARRAOONA Pons,1949 29 94-117
, EMPURIES Pons, 1949 14 93-108
, ALGERtA Boulinier et a1.,1971 11
eRANJA HISPANlCA Hoyos Salnz et al., 1913 65-126
rAULA CXIY.- Amplad8 blgonfeca femenIna *: Diferencia signtncativa
97.89 5.97
99.88 12.53
101.14 8.05
106.16
102.25 8.08
97.3:1:0.41 0.71
91.3 10.2
1 05.66± 1.77 6.32
100.71± 1.35 5.05
103.72 7.26
98.5
-: calculat a partir 00 les dOOes jndividuals pub1i~
PORROS Present estud1
n
20
mtn-max X:f:e
80-95 88.40:1:1.10 4.94
264
0.49 60>p>50
0.85 pZ:40
1.44 20>p> 1 O
2.43 2>p>1 *
4.58 0.1>p *
0.65 60>p>50
1.68 p;'10
t p
265
REGlÓ VALENCIANA Fusté, 1957 8 82-102 89.00:t:2.26 6.39 0.27 80>p> 70
.. TALAIOTIC. SON REAL. MALLORCA . Font, 1977 28 80-110 94.17:1: 1.44 7.62 2.97 1 >p>O.l *
~
TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al., 1982 8 79-91 87.50 4.21 0.45 60>p>50
PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham lo, 1975-76 1 1 90.81 5.56 1.24 30>p>20
, ~
PROTOHISTORICS I PUNICS. ~
TUNISIA Cham la. 1975-76 4
, I
PROTOHISTORICS I PUNICS. .. I
AlGERIA I TUNISIA Cham 16, 1975-76 15 91.26 6.20 1.52 20>p> 1 O
EDAT ARCAICA. CASTIGlIONE Facchini et al., 77-79 4 93.3:1:0.23 0.46
JUEUS Arensburg et al., 1980 8 77-90 84.3 4.3 2.05 5>p>2 * TARRAOONA Pons, 1949 . 15 91-109 98.13:1: 1.22 4.73 5.87 0.1>p *
, EMPURIES Pons.1949 6 89-100 94.67
, ALGERIA Boul1n1er et al. ,1971 6 87.83
CRANIA HISPANICA Hayos 581nz et al., 1913 75-113 91.0
266
3.2.1.6.4.-10_ gonl-condU80
Aquest fn~ només s'ha pogut comparar 6mb el re les restes m8SCullnes re l'oorfc Ó3 R. $que 11 a , Ó3 Menorca, atrfbult a l'epoca post-tal1ót1ca, i als Ó3 les series nord-afrfcanes. .
Respecte rels primers, l'index mosculi de Porros (xd"=82.09) és més grlm. El femeni (Xt?=75.96), pero, és menor.
Pel que fa a les poblac1ons del nord d'Afr1ca es troben en les ser1es protohistóriQues i púniques valors més elevats que els de Porros, mentre que la serie romana presenta una mitjana inferior.
Ouant a1s po1f~ns de fr~ncies s'observa que l'amplitud 00 varlooió 00 la serie m8SCul1na inclou tot l'ambit de la femenina. AmbOOs po1f~ns són forqa irr~u1ars i en cap els 00s la mUjana l1a med1ana (Md'=83.331 M1=76.07) co1nc1de1xan 8mb eIs closses modols (Cl.Mod'=85 i C1.Moq=73). Enla grafieo moscul1na 10 closse modol queda despl~ cap a valors alts, mentre que en la femenina se situa en els valors ba1xos. Es par a1xO, les ass1metr1es són 00 s1gne contrar1 (5($=- 1.404 1 Sl =0.668).
TAULA CXY.-Index gon1-condlleo lA8SCulf 4: Diferencia signifiC6tiva "': Calcula! a partir 00 les c:Jr:ms individuals publicadas
n mjn-max xie t p
PORROS . Presen! estud1 21 69.16-88.46 82.09iO.94 4.32
POSTALAIC)TIC. RICARDO SQUEllA. MENORCA Souich et al .• 1982 4 69.17-84.80 79.20 6.80
\ , PROTOHISTORICS. Al6ERIA Cham la, 1975-76 8 85.16
, , PROTOHISTORICS I PUNICS. TUN(SIA Charo la, 1975-76 5 84.60
PROTOHISTORICS I PÚNICS. ALOERIA I TUNISIA Charo la, 1975-76 13 84.94 6.50
AlGERIA Boulinier et al, 1971 9 81.35
267
TAULA CXYI. - Index gon1-condf180 f_ooi *: DiferencIa significativa -: C81culat 8 partir 00 les ~ individuals publiams
n min-max x:te t p
PORROS present estudi 9 71.93-81.82 75.96± 1.15 3.44
PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham 18. 1975-76 8 80.48
" / PROTOHISTORICS I PUNICS. ;
TUNISIA Cham la, 1975-76 3
.. I
PROTOHISTORICS I PUNtCS. AlGERIA I TUN(SIA Cham la. 1975-76 11 81.54 4.45
ALGERIA 8oul1nler et al. ,1971 4
268
3.2.1.6.5.-lndex goni-zlgomatic
Els indexs g:mi-zl~m8tics calculats a Porros mnen mftjanes (~d"=73.82 i x~ = 73.05) más aviat peutes en relació amb les de la 11ista de Martín-Saller. En re:tHtat són més petltes que qualsevol de les m1tjanes europees, alxf queden per sota deIs valors trobats per a espanyols en la Herania Hfspanica" de Hoyos Sainz i Aranzmi.
Pel que fa a les pobl~1ons de les que disposem par a la compar~16, s'observa par a Son Real diferencies significatives quant 8 la serie masculina, j8 que té una mitjana més petita que la de Porros. Amb la femenina, també inferior. no s'ha p~ut realitzar el test estooistic €ilgut 81 redul't nombre de variants de les dues series o comparo En ~nerol no s'ha J)()Jut fer el test par 8 cap serie femanina.
les m1tjanes deIs noo-eneolfttcs també ron petaes encara Que s'han calculat a portir de 00s i tres varifmts.
Altrament, les series romanes presenten valors mftjos molt elevats, sobre tat les de Tarr~a. Alxó és resultat de la reloc:1ó entre una amplllla b1gJflfaca molt més gran que la de Porros i una amplada bizigomatica més o menys semblant.
En la classificoc:ió per calSOlries (quflire nQ 42), un 65~ dels cranis tenen lQJest index de tipus estret, que tenen una amplllla de la mandibula estreto en rel~ió amb l'amplada deIs pOmuls,i un 30:g la tanen de ti pus mUja.
Els polfgons de freqUenc1es no s'han POJut real1tzar degut al ba1x nombre de varionts.
TAULA CXYII.- Index gon1-z1gom6t1c mascull *: Diferencia significativa -: calculat a partir de les ~ indivlduals publicadas
n m1n-max Xte cr t P
PORROS Present estud1 11 70.87-77.10 73.82tO.64 2.13
~
REGIO VALENCIANA Fusté. 1957 2 66.13-73.20 69.56
, TALAIOTIC. SON REAL MAllORCA Font, 1977 17 63.57-77.94 69.94:t 1.12 4.63 2.59 2>p>1 *
TARRAGONA Pons.1949 24 73.76-87.50 80.17tO.82 4.00 4.93 0.1 >P *
EMPÚRIES Pons, 1949 4 72.26-78.10 74.93
CRANIA HISPANlrA Hayos 581nz et a1. J 1913 76.5
269
JAULA CXVIII .- Indox goni-zigomotic femení *: Diferencia stgnlficativa N: C81culat a partir 00 les ~ lndividuals publicades
, - = n min-mex x:l:e (J t P
PORROS Present estudi 7 68.99-76.00 73.05:1:0.83 2.19
REaIÓ VALENCIANA Fusté, 1957 3 66.13-73.20 69.56
TAlAIOTlC. SON REAL MALLORrA Font, 1977 7 63.77-81.67 71.14
TARRAGONA Pons.1949 14 72.80-87.90 78.50:1:0.98 3.72
EMPÚRIES Pons,1949 76.98
CRANIA HISPANlrA Hatos Sainz et al., t 9 t 3 76
QUADRE n2 43.-DlstrlbucI6 de rfndex gonl-z1gom6t1c en categorles
moltestret estret mUja total
n 7 4 11 Masculins
i 63.6 36.4
n 5 7 remenins
z 14.3 71.4 14.3
n 2 A1.1ofisos
i 50.0 50.0
n 13 6 20 Total
Z 5.0 65.0 30.0 100.0
270
3.2.1.6.6. -Longitud de 18 mgnd1bula
A Porros. la longitud 00 les mandíbules (xc"= 1 04.26 i )'(9=99.86) no és goire dlferant da le que mostren altres poblt:X:lons.
Les mand1bules mascuHnes de son Oms tenen galrebé la matelxa mIda Que les de Porros t les femeninas. molt propera; en cenvt. 10 poblocfó neo:'eneolitice del llevant peninsular té les mitjanes d'tl1uesta variable más peUtes.
A ltaHa. 10 necropol1s de C8st1gltone mostra unes m1tjanes d'amb!i)s sexes Que coincldaixen amb la masculina de Porros, per tant presenta un valor femenf que excedeix al d3 Porros. les de le Palazzette. peró. es corresponen perfectament amb cOOa una 00 les 00 Porros. Aixi matelx ocorre amb els jueus hel.lenistics, pero la coincidencia és menor.
Altrament, els protoh1stór1cs al~r1ans mostren co1nc1cYJnc1es 1mportants amb Porros, mentre que les poblacions de component tunisiano presenten molto menys similitud. la serie romana també nord-afrlcane té una mitjana masculina sign1f1caUvament más gran.
En e1s polf~ns de freqüencies s'observa una amplitUd de varfació más gran en el mascuH. encara Que tots 00s tenen valors baixos relativament amats. AmbOOs poll{J)ns són leptooúrtics (Kd'=6.653 1 K9= 1.066).
la granea mascullna té la classe mcml desplaqada cap als valors alts. mentre QUe la mUjana 1 la moofana (M d' = 106) cotnctde1xen en la classe anter1or. l'oss1metria ás molt gran (56'=- 2. t 09).
la granea femenina mostra un planell en les dues classes més nombroses, la pr1mera de les quals cotnc1detx amb la majana. la moo1ana (M9= 100) 1 el valor mcml (M~98). l'ossimErtrta no és tan ~USOOa (Sc;=-O.596).
, TAULA CXIX.-longltud mend1bulef mascul1na *: Diferencia s1gnificetiva .... : Calculat a partir 00 les dai3s individuals publica:m
n min-max X:l:e t p
PORROS Present estud1 38 75-112 1 04.26± 1. 15 7.11
REGlÓ VALENCIANA Fusté.1957 10 96-105 1 OO.62±0. 92 2.92 1.57 20>p> 1 O
TAlAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al, 1982 10 98-111 104.10
.. '" PROTOHISTORICS. AlGERIA Chamla, 1975-76 16 103.62
4.38 0.07 p>90
7.57 0.30 80>p> 70
271
PROTOHISTORICS I PÚNICS. TUNíSIA Chamla,1975-76 8 101. 12
, , PROTOHISTORICS I PUNtCS. ALGERIA I TUNíSIA Charo la, 1975-76 24 102.79 7.22 0.79 50>p>40
EDAT ARCAICA CASTlGUONE fc:w::chini et al.. 77-79 5 104.0:1:2.62 5.87
JUEUS Arensburg et al.. 1980 9 97- t 15 103.6 5.4 0.26 4O>p>30
ALGERIA Boul1n1er et al., 1971 14 109.37 9.68 2.08 5>p>2 * LE PAlAZZETTE. ITALIA F~ini et al.. 1977-79 12 1 03.08t 1.95 6.75 0.51 70>p>60
TAULA CXX. - Longitud mandibular femenina *: Diferencia sign1ffcativa -: Calculat a partir de les ~ individuals pubHcaÉS
n min-max Xte t p
PORROS Present estudi 36 85-108 99.86:1:0.81 4.88
REGlÓ VALENCIANA Fusté,1957 9 93-101 97.67:1:0.96 2.87 t .28 30>p> 20
.. TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA 1 urbón et al, 1982 8 94-107 98.63 4.24 0.66 60>p>50
PROTOHISTORICS. AlGERIA Chamla,1975-76 11 99.45 4.27 0.25 p~80
PROTOHISTORICS I PÚNICS. lUNíStA Cham la t 1975-76 5 93.20
272
PROTOHISTORICS I PÚNICS. AlGERIA I TUN(SIA Charola, 1975-76 16 97.49 4.85 1.62 20>p> 1 O
EDAT ARrAlrA. rASTIGlIONE F6CChini et 01., 77-79 6 104.3±0.43 1.05
JUEUS Arensburg et al., 1980 14 90-104 98.2 4.5 1. 1 O 30>p> 20
LE PAlAZZETTE. ITALIA F6CChini et 81.. 1977-79 8 99.25:1: 1.59 4.50 0.32 80>p> 70
273
3.2.1.6.7.-lndex mandibular
L'ínOOx que relll:iona la longitud de la mandíbula i l'ampllÜJ birondilea , té a Porros els següents valors mitjos: 5<cf=85. 12 i ~q=84.85. Aquests valors són más av1at pet1ts en reloc16 als que presenten les pobloc1ons amb les quals comparem.
Les series de Son Oms tenen les dues mitjanes superiors a les de Porros, encara que les diferencies no són slgnificatlves, en canvl1a mitjano 00 la serie masculina 00 Menorca, és menor.
les nord-africanes tenen mitjanes més grans, pero les diferencies es redueixen en les series masculines. Els valors mascul1ns colncioolxen en més d'un 80~ amb el de Porros.
De les poblociones italianes, la 00 Castiglione coinciooix totalment amb la d'~uest estudl, mentre Que la de le Palazzette dlferelx en les dues series.
Els polfg:ms 00 freqüencies de les dues series posen 00 manifest una amp l1tud de varioció masculina molt gran, Que ja es feia notar en els cooficients 00 variabilitat ~d'=9.56 1 r:-I.(5= 11.24), en front de l'amplitud femenina menor P"<r=3.34 1 cv.~ =3.94).
En la grafiea masculina la classe mooal (C1Mo=80) Queda desplrr,;OOa respecte a la mitjana i la mediana (Md'=84.94). Altrament, en la femenina els parametres centrals, mitjana i mediana (~=84.87), coinciooixen en la primera 00 les classes Que formen un planell de maxlmes freqUencles.
TAULA CXXI.- Index mond1bular masculf *: Diferencia signlfieativa -: calculat a partir 00 les dOOes individual s publicadas
n m1n-max x±e t p
PORROS Present estudl 22 63.03-107.69 85.122±2.04 9.56
TALAIÓTIC.SON OMS. MALlORC\. Turbón et al, 1982
POSTALAIOTlC. RlrARDO SQUElLA. MENORrA
9 80.31-91.96 87.42 4.34 0.69 50>p>40
Sou1ch et al., 1982 5 78.00-88.89 83.60 3.93
PROTOHISTORICS. ALGERIA Chamla, 1975-76 10 86.33 7.10 0.36 80>p> 70
\
PROTOHISTORICS I PUNICS. TUNISIA Cham la, 1975-76 6 81.36
274
, , PROTOHISTORICS I PUNICS. ALGERIA I TUN(SIA Chamla, 1975-76 16 84.47 7.17 0.23 90>p>80
EDAT ARCAICA. C'ASTIGLlONE F~hini et al., 77-79 2 86.05:1:0.09 0.12
ALGERIA Boulinier et al., 1971 9 86.18
LE PAl.AZZETTE. nALIA F~hini et al., 1977-79 7 81.92:1: 1.19 3.15
TAULA.- Index mandIbular 1emen1 *: Diferencia significativa -: calculat a partir de les ~ indivlduals publicOOes
n mln-max x:l:e cr t P
PORROS Present estudl 11 79.49-89.09 84.85:1: 1.01 3.34
, TALAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al., 1982 8 78.33-98.17 87.77 6.19 1.33 p::20
, , PROTOHISTORICS. AlGERIA Chamla,1975-76 9 89.64
PROTOHISTORICS I PÚNICS. TUN(SIA Chamla,1975-76 3
PROTOHISTORICS I PUNICS. AlGERIA I TUN(SIA Charnla,1975-76 12 88.19 6.14 1.60 20>p> 1 O
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE Foochinl et aL, 77-79 3 84.64:1:3.94 6.83
, AlGERIA Boul1nler et al., 1971 4
LE PAlAZZETTE. nALlA Eoochjn1 et al .• }971-19 § ~7.08;t;2.04 4,98
275
3.2.1.6.8.-Ang18 mondjbulgr
Les dues m1tjanes (xo=1222.78 1 X Q =123.82) p~n consloorar-se 00 tipus m1g, más aviat al tes , atenent ala vartabi1itat individual que expresa Martin-Saller (88-142º). La mftjana fementna supera la masculina, la Qua1 cosa és normal en tl1uesta variable.
També són altes respecte a les de Son Real, de les quals les separa una diferencia s1gnificativa. Amb Son Oms, en canv1 J les ~ten probab111tats d'atzar bastant altes.
Els nEK}-enEK}1itics presenten una mitjana bastant elevada i la femenina, contrariament. molt petita. la diferencia d'aquesta tí1t1ma amb la de Porros és slgn1ficat 1'18.
Els valors de Tarr~na i Empúries queden bastant a prop de les que estudiem. sobre tot els pr1mers.
Tombé les mttjones femenines colcultl1es per o les poblooions nord-africanes són semblants, mentre que les masculines són significativament més peUtes.
F1nalment, la m1tjana mascul1na ools jueus del perfooa hel.len1stic és menys d'una un1tat més gran que les que ens ooupen, pero la femenina queda bastant allunyOOa.
Els poli{J)ns de freqüimcies són bastant regulars i d'amplitud simllar. la mooianamascullna (Md=123.5) conincideixamb laclasse mooal (CL.Moc1=124), mentre Que la mnJana se SnUB en una classe anter1or.
En elfemeni es formo un plonell omb les dues closses de freqüfmcio més elevtJdo i queda situat per sota de la mitjana i 00 la m~Hana (~= 124).
TAULA CXXIII.-Angle mandibular *: Diferencia significativa -: calculat a part1r 00 les dé.WES 1nd1v1duals publ1~
PORROS Present estudi
. REGIÓVAlENCIANA Fusté,1957
TALAIÓTlC. SON REAl. MAlLORCA Font. 1977
TALAI01IC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al. , 1982
n m1n-max x:l:e t p
13100°-126° 115.62°:1:1.98 7.16 3.28 l>p>O.l*
49 103°-131° 118.04°:1:0.79 5.56 3.59 O.l>p *
7.67 0.93 40>p>30
, , PROTOHISTORICS. AlGER1A Cham la. 1975-76 22
, , PROTOHISTORICS I PUNtCS. TUNíS1A Chamla.1975-76 8
PROTOHISTORICS I PÓNICS. AlGERIA I TUNíSIA Charola. 1975-76 30
JUEUS Arensburg et al.. 1980 4 1180-1290
TARRAOONA Pons.1949 33 1070-138°
, EMPURIES Pons,1949 13 1130-136°
TAULA CXXIV.- Angle mandIbular temenl *: D1ferencia sfgnificativa
117.090
119.81'
117.83°
123.30
122.00°:1: 1.22
121.23°:1:1.71
-: calculat a partir de les ~ indivfduals publicadas
PORROS Present estOO1
REGlÓ VALENCIANA Fusté.1957
n mln-max x:t:e
276
7.32 3.03 1 >p>O. 1 *
7.13 2.93 1 >p>O.l *
6.90 0.40 70>p>60
6.17 1.00 40>p>30
t p
TALAJOTIC. SON REAL MALLORCA Font,1977 43 1020-133° 119.65°:1:0.93 6.09 2.90 t >p>O.1 *
\
TALAIOTIC. SON OMS. MAllORCA Turbón eta1., 1982 5. 18 0.49 70>p>60
, , PROTOHISTORICS. ALGERIA Chamla.1975-76 13 6.28 0.95 40>p>30
277
, , PROTOHISTORICS I PUNICS. TUNíSIA Ch6m 16, 1975-76 5 122.00°
, , PROTOHISTORICS I PUNICS. , , ALGERIA I TUNISIA Charo la, 1975-76 18 121.88° 5.49 1.09 30>p>20
JUEUS Arensburg et al., 1980 3 120°-134° 128.3°
TARAAOONA Pons.1949 21 114°- 133° 122. 190± 1. 1 O 5.04 0.99 40>p>30
, EMPURIES Pons,1949 5 1160-131° 124.80°
278
3.2.1.6.9. -Altura de les branQues
[1s valors mitjans masculins calculats per a Porros (xdi:t=63.82 i Xd'e=61.75) són de Upus mig en reloofó a la variabi11tat expresOOa per Mart1n per ~uest car~ter (50-77), mentre Que e1s fementns (xqd=55.58 t )(ge=56.58) resulten més aviat ba1xos.
Respecte a les poblooions mallorquines, aquests valors també resulten baixos al comparar-los amb eIs que Font ( 1977) constata a SOn Real, ja Que per amb~ sexes es tbnen diferencies significativas. A SOn Oms. en canvl, les mnjanes queden properes. Exceptuant l'estudl sobre SOn Real. tots els altres que es constaten ~ui no discriminen entre branca dreta i esquerra. [Per a les comparooiones estooistiques s'han utilitzat les series de les branques esquerras de Porros, ja que són más nombroses1.
Els valors deIs neo-eneolitics valencians coincideixen plenament amb les de Porros. Más al nord, la pobleció romana de TarrtV'lna presenta una altura s1gn1f1cat1vament superior. mentre que la d'Empúr1es quOOe més o menys propera.
De la resta de pobloofons, les series masculines de C8stiglione, Le Palazzette i OuOOnbufO són signiflcativament inferiors. Les protohistóriques i púniques nord-africanes es troben en ellimit de la signiflcació, pero quasi coincldirien s11a compareció as realitzés amb la branca dreta. La serie romana d'Algaria es correspon amb la de Porros en un 70 ó 801.
les series femenines Són en més o menys grau semblants a les d'~uest estudi. Unicament cal OOstacar la total cofnci~ncia 00 la serie antiga algeriana en front d'un valor molt baix 00 la serie 00 Tunfs1a.
Els poH~ns de freqUencies de la branca dreta són más regulars 1 presenten una transgressió més notable Que eIs 00 l'esquerra. En els primers la classe mooal coincideix amb la mitjana 11a mediana en amb~ sexes (Md'=64 1 C1.Mo d =64 i Mcr55 i C1.M0«=55),
En els po1f~ns 00 la branca esquerra es dlna un oospl~ment 00 les dues classes m0061s (C1.Moó=66 i C1.MoQ=60) cap 6 v610rs 61\S, en rel~ló a les respectives mUjanes i medianas (t1d=63 i Mq=58).
TAULA CXXY.- Altura de la branca mandibular masculina *: Diferencia significativa -: Calculat a partir de les dOOes individuals publi~
n mln-max x:t:e
PORROS .Presant estudi branca <teta 33 52-76 63.82:1:0.86 branca esquerra 36 51-74 61.75:1:0.86
REGlÓ VALENCIANA Fusté,1957 16 52-68 61.63± 1.26
t p
4.92 5.15
5.02 0.08 p>90
279
TAlAIOTlC. SON REAL. font brmca O'-eW 29 55-79 69.31 :1:0.97 5.26 4.24 0.1>1) * brr.ll"lCG esquerra 32 61-73 68.34:1:0.54 3.08 6.30 O.l>p *
TAlAIOTIC. SON OMS. MALLORCA Turbón ela1., 1982 13 54-69 60.38 4.37 0.85 p!::40
, ...
PROTOHISTORICS. AlGERIA Ch8mla.1975-76 23 64.47 5.95 1.86 10>1»5
PROTOHISTORICS I PÚNICS. TUNISIA Choml0,1975-76 8 63.62
PROTOHISTORICS I P\1NICS. ALGERIA I TUN(SIA Charola. 1975-76 31 64.25 6.09 1.82 10>1»5
EDAT ARCAICA. CASTlGlIONE Ftreh1n1 et 01.. 1977-79 9 52.6:t0.33 0.99 5.26 O.l>p *
JUEUS Arensburg et al., 1980 4 51-71 59.3
TARRAOONA Pons,1949 37 54-74 65.00:1:0.75 4.56 2.86 1 >p>O. 1 *
I
EMPURIES Pons,1949 13 51-69 63.08:1: 1.26 4.55 1.10 30>p>20
.. AlGERIA Boulinier el 81.,1971 14 62.29 7.1 t 0.30 80>p> 70
LE PAlAZZETTE. ITALIA Foochini et al, 1977-79 13 56.62:1: 1.71 6.17 2.92 t>p>O.l *
OUDENBURG Oelsaux, 1973 33 52.13 5.55 7.42 0.1>p *
280
JAULA CXXYI.- Altura da lo bronca mandibular femenina *: Diferencia significativa "'; Galcultrt {! J;mCtir re 1~ dés individu{!1~ Qublicems
n min-max x:!: e (J:' t -' P
PORROS. Present estudj branca dreta 24 46-65 55.58:1:0.85 4.14 branca esquerra 31 49-66 56.58:1:0.74 4.10
REGlÓ VAlENCIANA Fusté,1957 8 52-61 56.88:t: 1.09 3.09
TAlAIOTlC. SON REAl. Font brooca <teta 36 57-76 66.25:1:0.28 1.70 13.85 0.1 >p * branca esquerra 31 55-75 66.48:1:0.90 5.03 8.49 0.1 >p *
\
lALAIOlIC. SON OMS. MALLORCA T urbón et al., 1982 8 52-65 57.50 3.89 0.57 60>p>50
, , PROTOHISIORICS. ALGERIA Chamla,1975-76 17 56.76 5.23 0.13 90>p>80
PROTOHISIORICS I PÚNICS. , lUNISIA Charola. 1975-76 5 51.79
PROIOHISIORICS I PÓNICS. , , ALGERIA I TUNISIA Cham la. 1975-76 22 55.63 5.07 0.75 50>p>40
EDAT ARCAICA. CASTIGlIONE F~hin1 et al .• 77-79 7 58.4±0.16 0.43
JUEUS Arensburg et al, 1980 4 54-61 57.3
TARRAGONA Pons.1949 24 53-72 60.12:1:0.99 4.63 2.94 1 >p>O.l *
EMPÚRIES Pons.1949 5 50-63 56.60
, Al6ERIA Boulinier et al.. t 971 5 54.80
LE PAlAZZETTE. ITALIA Foochini et al, 1977-79 9 53.67:t:1.72 5.17 1.77 10>p>5
281
3.2. 1.6. 10.-Ampl. de 'es brengues
les mitjones obtingures o Porros (xd'd=32.67, x<1e=32.31, x~d=30.80 i se 9 e=31.34) resulten 00 tipus mig o más aviat batxes respecte 00 la varfabt1itat tndtv1dual que IndIquen Marttn-Saller (24-25). Per· a 1es- romparoo1ons estll1istiques omb les poblooions mediterronies, s'han uUlltzot -com en l'estudi 00 l'altura 00 les branques f posterforment en el de )'fndex que reloo1ona les dues mesures- els valors del ~nt6 esquerre; excepte amb SOn Real, pobloo16 en la qual s'anaHtzen les dues branques 1noopenOOnment.
Aixf. respecte a les mnjanes a les mUjanes de Son Real, les de Porros 56n bastant semblants, f adhuc en la bronca dreta cE les mandfbules femeninas la coincidencia arriba al'última xffra s1gnifi~Uva.
També els valors mftJans de SOn Oms, els dels neo-eneol1t1cs del llevant peninsular f eIs d'Empúrles, són bastant semblents, sobre tot les series m6SCuHnes.
Contraríament, eIs 00 Tarraglna ron más alts, e~a que la significooió del test estoolsttc ás peUta.
A la necrópolis de castiglione, les mitjanes obtingudes no s'allunyen gaire 00 les constataíts tQJf. com tampoo ho fan les series femenines protohistóriQues i púniques nord-africanes o la romana de Le Palazzette.
En canvi, discrepen considerablement les series masculines alg3rianes i tun1sianes. tant d'epooa protoh1st0r1~ com romana, 1 els jueus d'épooa he1.1entst1ca. En totes elles e1s volors mitjons són elevots. A le Polozzette i tJ OUdenburg, els valors són bastant menors, i per aixó la discordancia també és important.
TAULA &XXVII .- Ampl8da de 18 branca mandibular masculina *: Diferencia signifi~tiva -: calculat a partir de les ~ 1nd1v1duals publ1ctms
n m1n-max x:l:e t p
PORROS. Presant estudt bronca dreto 43 28-40 32.67:1:0,45 2.97 branca esquerra 39 27-39 32.31:1:0.39 2,41
REGlÓ VALENCIANA Fusté,1957 17 26-37 32.35:1:0.61 2.53 0.06 p>90
, TALAIOnC. SON REAL rent. branca dreta 39 28-41 32.89tO.54 3.41 1.73 10>p>5 branca esquerra 42 29-42 32.61:1:0.39 2.58 0.54 60>p>50
TAlAIOT IC. SON OMS. MAlLORrA lurbón etal., 1982 14 29-36 32.79 2.12 0.66 60>p>50
, , PROTOHISTORICS. AlGERIA Choolla. 1975-76 37 33.81 3.09
, , PROTOHISTORICS 1 PUNICS. lUNíSIA Charo lo, 1975-76 9 35.00
, ;
PROTOHISTORICS I PUNICS. AlGERIA IIUNíSIA Ch8mla.1975-76 46 34.04 3.10
EDAT ARCAICA. CASTIGlIONE F~h1n1 et al.. 1977-79 12 31.8±0.09 0.33
JUEUS Arensburg et al.. 1980 4 33-38 34.5
TARRAGONA Pons.1949 40 27-41 33.70:1:0.50 3.15
, EMPURIES Pons.1949 17 25-37 31.65:1:0.79 3.27
, ALGERIA Boulinier etal.,197t 14 34.53 3.84
LE PALAZZETTE. ITALIA F~ini et a1.. 1977-79 13 30.29:1:0.56 2.02
OUDENBURG Delsaux,1973 31.28
JAULA CXXVIII.- Ampl_ de la bronca mandibular femenina *: Dlferencfa slgntncat1va .... : calculat a partir de les ~ tndlvtduals publicOOes
n m1n-max x:l:e
PORROS. Present estudl branca dreta 35 23-34 30.80:t0.44 2.58 branca esquerra 32 27-36 31.34:t:0.39 2.19
REGlÓ VALENCIANA Fusté,1957 12 26-30 30.42:t:0.91 3.15
282
2.37 5>p>2 *
2.83 1 >p>O. 1 *
0.73 50>p>40
2.20 5>p>2 *
0.42 60>p>50
2.51 2>p>1 *
2.72 l>p>O.l *
t p
1.10 30>p>20
283
TALAIOTlC. SON REAL. Fonl br80C6 dreta 40 25-35 30.80±0.33 2.09 O p=100 branca esquerra 36 24-36 30.61±0,42 2.56 1.26 30>p>20
" TALAIOTIC. SONOMS. MALLORrA Turbón el a1., 1982 9 27-33 30.22 1.86 1. 40 20>p> 1 O
" " PROTOHISTORICS. ALGERIA Ctmmlrs,1975-76 20 31.04 1.90 0.50 70>p>60
" , PROTOHISTORICS I PUNtCS. TUNISIA Chamla,1975-76 5 30.80
PROTOHISTORICS I PÚNICS. ALGERIA I TUNrSIA Cham la, 1975-76 25 31.00 1.73 0.64 60>p>50
EDAT ARrAlrA. rASTIGlIONE F~ini el 61., 1977-79 8 30.4±0.10 0.28 1.20 30>p>20
JUEUS Arensburg el a1., 1980 4 25-30 28.3
TARRAGONA . Pons, 1949 25 27-38 32.60±0.45 2.24 2.13 5>p>2 *
I
EMPURIES Pons,1949 6 26-34 30.50
ALGERIA 80uHnier el al., 1971 7 32.28
LE PALAZZETTE. llAllA Ftr;Ch1n1 et a1.. 1977-79 9 31.22± 1.59 4.76 0.11 p>90
284
3.2.1.6.11.-lndex de Jos bronguQS
l'ínÓ3X ti3 robustesa ti3 la branca mandibular tradueix l'amplooa relativa i es calcula com el quccient entre l'amplooa t raltura ~ la branca. A P.ncros mna els segOents resultats: xd'd=51.16. x6e=52.81 • x9d=56.30 1 ige=55.31. Els valors femenins són més elevats, com jo constaten altres autors (Olivier, 1960) i resulten mitjans sef}lnS la varia:.::ió indicOOa per a europeus: 50-60. Els mascuJins resulten més av1at ba1xos.
Els valors d'ambOOs sexes són más graos que 81s que es troben a Son Real) 81s quals se situen par sota 00 la variabilltat citooa; en canvi. la mitjana masculina de son Oms hi entra de ple i quooa propera a la de Porros.
Quant 8 les dadas neo-eneolitiques, les masculines colncideixen 8mb les de Porros (cantó esquerre) 1 les femenines, sense colncid1r. q~n proximes. També les romanes de T6rrfj))na i Empúries. encara que más peUtes. se situen más o menys 8 prop 00 les ~ Porros.
A casUgl10ne s'ooté una m1tjana mascul1na molt elevada 1 per tant allunyOOa de la que ~i s'estudia. mentre que la femenina coincideix. si es tenen presents els errors deIs parametres.
A le Pa1azzette i als conjunts nord-africans tampoc; hi trobem diferencies importants.
Flnalment, els jueus d'épooa hel.lenfst1ca d1screpen. la que el valor bl1ateral masculi és molt més 6lt que el deIs m6110rqulns de Porros i el femenf molt más baix.
Els po1f~s de freqUénc1es són bastant regualrs. Denoten una transgress16. situant-se els pollg:ms masculins en valors más baixos que e1s fementns.
les graflques corresponents al sexe mascuH tenen la classe mooal (C1.Mod d,e=52) coincioont amb els altres dos parametres central s , mUjana i mediana (Mdd=52.81 i Mde=52.98).
En la femen1na dreta. la classe mooal (C1.Mo<}d=58) queda par sobre ~ls valors central s (xQd=56.30 i M<fd=56.86); en l'esquerra la classe mooal (Cl.Mo9B=52) queda per sota (xQe=55.31 i MQe=55.17) per la qual cosa es rúnica serie que mostra ass1metr1a pos1t1va 1 a més bastant notable (SQ e= 1.232). També es distingueix per una marca leptccurtosi (Kge=3. 161 ).
TAULA CXXIX .- Index de la branca m8nd1bular mftscuHna *: Diferencia significativa -: calculat a parUr de les dcáJs 1nd1v1duals publ1cades
n min-max x:te
PORROS. Present estudl branca dreta 33 42.25-61.82 51.76tO.83 4.74 branca esquerra 34 40.30-64.11 52.81 :1:0.88 5.12
t p
285
, REGIO VALENCIANA Fusté,1957 14 39.87-65.38 52.7t:t1.79. 6.7.1 0.06· p>90
TAlAIOTIC. SON REAl. Font branca o--et8 27 41.43-51.58 47.44:t0.75 3.92 3.79 O. t >p * branca esquerra 34 40.85-60.00 48.38:1:0.65 3.80 4.05 0.1 >p *
lALAI01IC. SON OMS. MALLORCA T urbón et al.. 1982 13 47.62-60.00 54.65 5.3 t 1.09 30>p>20
, . PROTOHISTORICS. AlGERIA Charola. 1975-76 22
PROTOHISTORICS I PÚNICS. lUNíSIA Charola, 1975-76 8
PROTOHISTORICS I PÚNICS. ALGERIA , TUNíSIA Cham la, t 975-76 30
EDAT ARCAICA rASTlGLlONE Faxhlnl el al.. 1977-79 8
JUEUS Arensburg et al .• 1980 453.5-64.7
54.16 5.77 0.92 40>p>30
53.33
54.47 6.27 1.17 30>p>20
63.22:t4.65 13.16 3.68 0.1 >p *
58.7 4.9
TARRAGONA Pons.1949 37 41.89-63.08 51.76:t0.69 4.21 0.95 40>p>30
EMPÚRIES Pons. 1949
AlGERIA BouHnier et al. ,1971
13 41.67-61.02 49.54:1: 1.46 5.27 1.85 10>p>5
14 55.61 9.72 1.31 20>p> 1 O
LE PAlAZZETlE. ITALIA Facchini et al. J 1977-79 12 54.21 :t 1.51 5.25 0.81 50>p>40
286
TAULA CXXX.- Indax da Jo bronca mandibular femenina *: Diferencia significativa -: Calculat 6 partir re les d!ms lndivfduals publictl:Es
n min-max x:t e (f t P
PORROS.Present estudl branca dreto 23 47.46-62.96 56.30tO.95 4.54 branca esquerra 29 46.55-73.47 53.31t 1.01 5.43
REGid VAlENCIANA Fusté. 1957 10 45.61-63.46 53.10t 1.95 6.17 1.53 20>p> 10
TAlAIOnC. SON REAL.font branca dreta 35 37.31-55.60 42.62tO.77 4.57 11.18 0.1 >p * branca esquerra 32 35.38-58.18 46.06tO.78 4.46 7.30 0.1 >p *
" " PROTOHISTORtCS. ALGERtA Chamlo.1975-76 16 54.58 6.04 0.41 70>p>60
PROTOHISTORtCS t PUNtCS. TUN(StA Chamla.1975-76 5 59.46
" ~ PROTOHISTORICS I PUNICS. ALGERtA I TUNfslA Cham lo, 1975-76 21 55.74 5.71 0.27 80>p> 70
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE F~ini et a1., 77-79 7 56.77:1:2.76 7.30
JUEUS Arensburg et 01.. 1980 4 41.0-54.5 49.6 5.9
TARRAOONA Pons.1949 24 42.19-64.15 54.42:1:1.07 5.24 0.60 60>p>50
, EMPURIES Pons,1949 5 45.61-64.15 54.06
" ALGERIA BouHnier et al. ,1971 5 59.84
LE PALAZZETTE. ITALIA Facchin1 et al.. 1977-79 9 58.42:1:2.48 8.51 1.30 p'::20
287
3.2.1.6.12. -Alturo del cos mondJbuJef
l'a1tura 001 ces mandibular s'ha pres a diferents nlvells: 0.- a la sfnfisl, b.entre els premolars, f C.- entre el S9JlO i el tercer molars.
a.-A nivell 00 lo slnfisi, els valors mltjos calculots sOO: x =33.25 i x =30.57. El mascuJí coinclooix plenament amb el que Fusté troba en els neo-eneol1tlcs 1 s'ocosta bastant als d'Empúrles 1 00 SOn Real. També el ools tarralJlnins I els deIs tunlslans queden més o menys a prop.
No obstant ajxo, dlferelxen slgniftcattvament les series de Son Oms. d'Al~ia, C6stigHone j Israel.
Pel que fa a les sertes femenlnes només la de Tarr~na és colncloont. La 0015 neo-eneolltlcs 1 la d'Alg3r'la tenen una probab111tat 00 20>p> lOen un test 00 Student. A lo proxlmttot d'oquestes últimes s'ofeglrta lo d'Empúrles, sense proba estadística. S'aparten ja ,bastant més la de Son Real, 00 mitjana més elevooa, 1 les 00 C6stlgllone 1 00 les series de component tunls1ana. que tenen mnjanes inferlors.
b. - Per aUra banda les mitjanes obtingums entre els premolars són, pel cantó dret: x =32.61 :1:0.37 i x =29.84:1:0.40, i pel cantó asquerra:x =32.26:1:0.411 x =30.34:1:0.49.
Els valors trobats par Fusté de l'altura deIs cos mandibular en els neo-eneol1tics (x =31.32 i x =29.29) s'acosten bastant als 00 1'altura entre eIs premolars del cantó dret de les mandfbuIes de Porros. Com el mate1x autor afirma, CllUests valors són de tipus mig amb tenmncies a baixos respecte de la 1lista de Martin-Saller.
També Chamla aoolltza ~a mida en les series nord-africanes i troba els següents valor s: x =31.20, x =28.44; x =31.50 i x =28.80; ix =31.24 ix = 28.49, a Algerla, Tunfs1a 1 en la ser1e global. respect1vament.
Boulinier i Ch6beuf ( 1971). en series posteriors. d'epoca romana, obtenen x =31.89 i x =29.50.
Com es pot observar QJestes ~ són molt semblants a les obt1nguoos a Porros.
c. - A niven €Els molars s'obtenen a la nostra necrópolis: x d=27.64:1:0.52 i x d=24.94:t:0.43; x e=27.18:1:0.47 i x e=25.36=0.42. Delsaux (1973) anal1tza ~esta mate1xa m1da en la necrópol1s 1f0uoonburg. la m1tjana obtingudo és x=27.69. coincident OOlb les rnitjanes d Porros. També en le jtx::iment de l'edat €El ferro, de "le Trou de 1'Ambre" a Eprave, les mandibules tenen com a valor m1g If~esta m1da x=27.60.
AUres autors prenen la mesura entre el primer 1 segan molar (Cham la, 1975-76; Arensburg et al. 1980). OOlb la qual cosa obtenen mitjanes lleurp-ament superiors. Al~ia: x =29.09 i x =26.04; a Tunisia: x =29.55 i x =26.00; al conjunt nord-afrie8: x = 19.16 i x =26.03; i en els jueus Ifepoca hel.lenfsttca; x =28.001 x =24.50.
Ouant als poll~ de fr~les només s'han poJUt realltzar els de l'altura de la slnfisl. S'observa una J1e~a traosgressló entre els 005.
les dues series són l1~ament platicúrtiques (K =-0.982 i K =-0.507) par ~mulootó de varlants en els valors Intermitjos. En el po1i~ masculi la mUjooa f la moolana (x =33.25 I M =33.00) se sttuen a la classe-postertor a la mOO6l. Alxó origina una ne~a asslmetrla pos1t1va (S =0.075).
En el polílJln femení la classe mroal és posterior als altres parametres centrals (x =30.57 t M =30.50). l'osstmetrta és 001 matetx ordre que la 00 la mascul1na (S =0.085).
TAULA .- Altura da lo s1nflsl mentonlono masculino *: DiferencIa slgn1f1catlva -: ColcuJat a partir de les dOOes indlvidu61s publicades
PORROS Present estudi
REGIO VALENCIANA Fusté, 1957
TALAIOTlC. SON REAl. MALLORCA Font,1977
lALAIOlIC. SON OMS. MALLORCA Turbón et al.. 1982
PROlOHISTORICS. AlGERIA
n
28
24
50
12
Charola. 1975-76 41
PROlOHISTORICS I PUNICS. lUN1SIA Charnla, 1975-76 8
PROTOHISTORtCS I PUNtCS. ALGERIA I TUNISIA Charola. 1975-76 49
EDAl ARCAICA. CASTIGLlONE Fca;hini et aL. 77-79 8
JUEUS Arensburg et a1., 1980 17
min-max x:te t p
28-39 33.25:t0.56 2.94
28-39 33.33:t0.61 2.97 0.10 p>90
26-42 32.74±0.42 3.00 0.73 50>p>40
27-36 30.00 2.88 2.73 2>p>1 *
31.63 2.69 2.37 5>p>2 *
33.75
31.97 2.89 1.86 10>p>5
29.1:t0.19 0.54 3.93 0.1 >p *
27-36 30.4 2.7 3.25 1 >p>O.l
289
TARRAOONA Pons,1949 36 27-39 32.25±0.48 2.91 1.36 20>p> 1 O
EMPURIES Pons,1949 17 27-36 32.94±0.64 2.62 0.36 80>p> 70
AlGERIA Boulinier et a1., t 971 6 31.66
OUDENBURG Delsaux, t 973 13 32.15
TAULA.- A1tura de la sinffsi mentoniana femenina *: Diferencia significativa "': Calculat a partir re les ~ individuals publicares
n min-max x::te t p
PORROS Presant estooi 28 26-36 30.57:t0.48 2.55
REGIO VALENCIANA Fusté, 1957 13 26-35 31.69±0.70 2.53 1.31 20>p> 1 O
TAlAIOTlC. SON REAL. MALLORCA Font, 1977 46 25-38 32.84±0.58 3.96 2.71 1 >p>O. 1 *
TALAIOTIC. SON OMS. MAlLORCA T urbón et al., 1982 6 27-29 28.33 0.82
PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham la, 1975-76 21 29.38 2.49 1.63 20>p> 1 O
PROTOHISTORICS I PUNICS. TUNISIA Charo la, 1975-76 5 29.40
PROTOHISTORICS I PUNICS. ALGERIA I TUNISIA Chamla, 1975-76 26 29.38 2.38 1.77 10>p>5
290
EDAT ARCAICA. CASTlaLlONE Ftr:chinl et a1.. 77-79 9 26.4±0.08 0.25 4.85 O. t>p *
JUEUS Arensburg et al.. 1980 5 24-21 25.2
TARRAGONA Pons,1949 24 26-36 30.33:t0.55 2.69 0.33 80>p> 10
EMPURIES Pons,1949 5 26-36 29.80
291
3.2.1.6.13. - Qrulx del cos mandlbulor
A J'lgual que l'altura rel COS, el gruix s'ha mesurat a tres nivells: a- a la sinfisí; b.-entre els premoJars (forat mentonfa); j c.-entre el S9pl I el tercer molar.
a- Al primer n1vell. les m1tjanes abttnguOOs 56n xcf= 16.52:t0.24 1 x <;( = 15.41 :1:0.18; són semblants a les calcul~ par Dalsaux ( 1973) a la necrópolis romana d'OUOOnburg (x= 16.13) i també a les Que Twiesselman i Brabant (1967) (x=16.46) troben a CoXVOO. població d'epoca franca (cit. a Delsaux.1973).
b.- A n1vell del forat mentonla. es calculen per a Porros els segUents valor5 mitjos: xcf d = 14.80:1:0.26, xo"e = 14.28:1:0.25, xc:( d = 13.04:1:0.20 1 x<te = 12.93:t0.24. Fusté traba a valors del gru1x del ros mandibular: xd'= 11.68 i xq = 11.07. El mateix autor els qual1f1ca de ~bi1s en compareció amb els de la llista publica:ia par MarUn. I són bastant menor s Que els trobats a Porros.
Charola, en les series nord-africanes. troba valors lleu~rament lnferlors; aAl~ria: x<1=13.65, xq=13.84; a Tunfs1a: Xd'=15.00 1 x9=13.40; 1 en el conjunt de les dos serfes: XCF= 13.84 i x9= 12.81.
Boulfnier f Chabeuf traben per als al~rians d'epoca romana, mitjanes más 1n1eriors, encara Que lad11erénc1aés~bn (Xd'= 13.831 xQ= 11.85).
c. - Passant a l'úlUm 5ef1Oent. el dels molars. a Porros hi ha les mltjanes segUents: Xd'd=18.20tO.28, xde=17.29tO.34, x9d=16.74tO.27. »} a= 16. 43tO.25.
AQuests valors superen el que Delsaux (1973) troba a OUOOnburg. x= 15.73, al de Twieselman i Brabant 8 Coxvoo, x= 15.65:1:0.16 i 815 v610rs individuals d'Eprave ( 16.00, t 4. OO. 13.00).
Entre M l-M2 Charo16 obté par 61s alger1ans Xo"= 15.581 xQ= 15.161 par als tun1s1ans xd':: 16.661 x9= 15.80.
De tots els v810rs comparats par ~uest6 mida. els de Porros són els més grans.
292
3.2.1.6.14.-lndex de robustesa del cos mandibular
l' inOOx re robustesa re la sinfisi és, par a les mandíbules masculines, xO'=49.38i 1.36,1 par a les femeninas x9=49.60i 1.12.
A nlvel1 001 forat mentonla són menors. OOgut sobre tot á un grulx també menor: x(jd = 45.39:t0.98 , X <5e=44.72f 0.95 , x 9 d=43.90:t0.79 i xc;?e=43.12± 1.05.
Cham la ( 1975=76 j BouJinier j Chabeuf ( 1971) calculen per ~uest inOOx en Jessérles nord-afrtcanes: (xd=43.79 I xC(= 45.15 a Algerla; xo"=47.98 t X<.(=46.76 8 Tunísia; xcf=44.39 í X <.(=45.42 al conjunt nord-afrlca; xO'=44.63 i x9 =40.65 pels algeriaos d'eprea romana).
les series masculines 00 Porros superen les més antigues i coincideixen 6mb les d'8pcca romana, mentre que les femenlnes són menors que les protohlstóriques i púnfques, f més grans que la romana; les dlsrepOOctes, en tot caso són ~bt1s j no arriben a la slgnifj~ió estadística.
l'ínOOx calculat entre els moJarsés a Porros: X cfd=66.0 1 '11.30, x<5e=64.63; x Qd=67.58:t 1.44 1 xq e=65.34f 1.15.
Els obtínguts per Chamla ( 1975), entre el primer I S9(})n molars, són menors (xc5=54.01, xQ=58.54 a Al(J3ria; 5<0"=56.64 i 5<<:(=60.98; j xd=54.46 j xcf=58.95 al conjunt nord-afrlca).
Els polí!J)OS de freqüencles realitzats per a OCIuests index a nfven de la sinfisi. fan coIncIdIr Ja classe mooal d'ambdues series amb les respectlves m1tjanes 1 medianes (Md'=49.32 j Mq =50.00).
l'estructura re les dues grafiques és semb lant, les dues presenten lIeugeríslma plattcurtosl (K d = -0.893 1 K 9 = 0.164) 1 una asslmetrla també pettta (S cf =0.239 j S 9 =0.061). De fet OCIUBSts parametres en el cas de la serie femenina, s'acosten als d'uno granca normal.
•
293
3.2.2. -Ana1isl muJtlv8rjodo
3.2.2.1. -Cppocttot cronjoJ
la capocUat cran1al s'ha calculat 8 parUr 00 tres d1menslons: 10ng11ud, ampl00a 1 altura. amb les fórmules tnterraclals 00 lee-Pearson. Els cislculs s'han1'e61itz6t per 6 les dues altures, altura basi-bregma i altura auricular, quan ha estat possible i sinó a partir 00 la Que es disposés.
a, - ~itat cranjal j altura auricular,
les mitjanes, prenent la altura auricular com a dimensió vertical, són: xd= 1455.151 xq = 1305.97. En ambd)s casos 56n de t1pus ar1stencefal. encara Que se situen en ellfmit inferior 00 la cat8(}lria.
En la distribució per catecp-ies (qumre n2 44), segJns $aras;n, s'apr~ia un percentat~ molt ba1x de cranis ol1~ncéf81s, igual par 81s 00s sexes. Entre els masculins as troba el mateix nombre d'euencefals que d'aristencefals, mentre que entre a1s fementns praoominen ~uests últims.
A Son Real s'obtenen mitjanes significativament més altas, pero la distribució en catetp'ies ás totalment coincident pel que fa a les series femeninas. En les mascul1nes. h1 ha un percent8t~ més elevat d'ar1stencef81s.
Son Oms presenta valors mitjos molt semblants a1s 00 Porros; per ambOOs sexes ~ests valors se situen en la euencefalia, pero en el seu limit inferior.
El valor m1g masculf de l'etapa 001 bronce pretala1ot1c a l'l11a és molt semblant a l'obtingut en ~est estud1, mentre que el de l'etapa posterior al 1 81aio11c 11 discrepa una mica más en les series femenines; la situoció ás la inversa. Resp~te a la serie menorquina la semblanr;a també és important
Entre els ~-eneolit1cs la m1tjana masculina correspon a l'euencefill1a. El nombre de var1ants en tK1Uesta cat8(}lr1a és més gran entre els homes valenc1ans Que entre els mallorquins. Entre 1esoones no hi han o1i~ncefals i disminueixen els euencefals. El valor mig pertany a la cat8(}lria de l'aristencefalia.
A la pobloc1ó de l'Argar h1 ha un praoom1n1 d'euencéfals (Botella et a1.,1978), que es demostra en la mitjana femenina, mentre que la masculina és totalment coincident amb la aristencefalia masculina de Porros.
les series romanes de 1arrar}lna presenten per a ambli)s sexes mitjanes bastant grans. la serie masculina presenta un percentatge lleugerament más 81t d'aristencefals pero les proporc1ons femen1nes 56n les mate1xes que es OOnen a Porros amb l'excepc1ó de l'absencia de cranis oli~ncefals femenls.
les series d'Empúries presenten una notable, per no dir total, coincidencia amb Porros.
les series de diferents 8p<Xlues italianes oonen valors més petits de la capocitat cranial. mentre que a Oudenburg la mitjana supera amplament la masculina 00 Porros. sanse, peró, que la diferencia sigui significativa.
Dels conjunts nord-africans comparats, els d'Algeria coincideixen 8mb Porros respecte a la capoottat cran181. ún1cament se separa la ser1e masculina romana QUe té un valor mig molt elevat. Pel que fa 81a classifi~ló per cat8(}lries, la coincidencia també és impotant en series masculinas i en les series que incrementen en nombre la catEglf'ia 1ntermUja les sér1es exclus1vament tun1s1anes presenten valors lleugerament més
294
diferents aixi com la dlstrlbució en categJrfes, ja que es dóna una proporcló més elevlXia d'aristencéfals entre els homes I més petíta entre les dones.
En mfinitiva els valors mitjos trobats a Porros coincimixen amb els valors mitjos mIs europeus publicats per Martín (xo"=1450 1 xq= 1300). .
TAULA CXXXIII.- capacltat cranlal masculina calcul8da a partir de raltura auricular *: Diferencia significativa .... ; Colculat a partir m les ~ individuals publicades
n min-m6X
PORROS Present estudi 31 1283.63-1637.33
REGlÓ VALENCIANA Fusté. 1957 31 1270.42-1697.96
ARGAR. S.E. ESPANYA Botena et al., 1978 27 1288.68-1674.27
, PRETALAIOTIC. MALLORCA FernánOOz et al. .1978 15
TAlAl0TlC. SON REAL MAllORCA Font.1977
, TALAIOT1C. SON OMS. MALLORCA
51 1340-1690
x±e (f t P
1455. 15t 16.86 93.88
1408.06t 16.03 89.28 2.02 5>p>2 *
1456.15t 17.18 89.25 0.04 p>90
1467.00 106.47 0.38 80>p>70
1503±10.83 77.30 2.50 2>p>1 *
Turbónetal..1982 10 1304.09-1590.99 1421.60 88.65 1.00 40>p>30
TALAIOTIC 11. MALLORCA fernánOO2 et al. .1978 14
\
POSTALAIOTlC. RICARDO SQUEllA. MENORCA
1420.39
Souich et al., 1982 12 1303.94- 1532.43 1425.97 , ,
PROTOHISTORICS. ALGERIA Charola, 1975-76 49
, , PROTOHISTORICS I PUNICS. TUNíSIA Chamla, 1975-76 16
1454.95
1480.95
50.76 1.30 30>p>20
70.98 0.97 50>p>40
80.50 0.01 p>90
79.00 0.94 40>p>30
295
, , PROTOHISTORICS I PUNICS. AlGERIA I TUNíSIA Cham la, 1975-76 65 1461.45 80.50 0.29 80>p> 70
EDAT ARrAlrA. CASTIGlIONE Ftr:Chlni et 61.,77-79 4 1425t33.63 67.26
TARRAGONA Pons.1949 91 1211-1691 1469.67:1: 13.2 126.00 0.59 60>p>50
EMPURIES Pons. 1949 19 1227-1691 1457.89:1:24.4 106.15 0.10 p>90
, ALGERIA Bou linier et al. ,1971 21 1565.40 98.00 4.08 O.1>p *
LE PAlAZZETTE. ITALIA FfWlini et a1..77-79 11 1380.22:1:20.24 67.12 2.43 2>p>1 *
OUDENBURG Delsaux. 1973 20 1300-1780 1502.75:1:29.49128.56 1.53 20>p> 1 O
JAULA CXXXIY.- Capúcltat cranial femenina calculada a partir de 1"a1tura auricular *: Diferencia significativa -: Galculat a partir 00 les dñs tnd1v1duals publ1cares
n m1n-max ¡fe ('j t P
PORROS Present estudi 31 1078.14-1474.06 1305.97:1: 15.34 85.32
REGlÓ VALENCIANA Fusté. 1957 17 1209.38-1511.99 1364.12:1: 17.68 72.86 2.37 2>p>1 *
ARGAR, S.E. ESPANYA Botella et al.) 1978 23 1141.69-1385.96 1268.10:1: 13.31 63.82 1.79 10>p>5
PRETAlAIOTlC. MALLORCA Fernández et al., 1978 10 1273.32 56.06 1.13 30>p>20
TAlAIÓTIC. SON REAl. MAlLORCA Font,1977 25 1150-1530 1353.20:1:13.50 67.50 2.26 5>p>2 *
296
" TAlAIOTlC. SON OMS. MALLORCA Turbón el al, 1982 14 1203.70-1422.32 1299.90 66.11 0.24 90>p>80
.. TALA10T1C 11. MALLORCA Fern6nOOz et al. ,1978 6 1314.96 31.48
" " PROTOHISTORICS. ALGERIA Chamla, 1975-76 31 1303.95 45.50 0.12 p>90
PROTOHISTORICS I PÚNICS. TUNISIA Chamla, 1975-76 14 1281.95 55.00 0.96 40>p>30
" " PROTOHISTORJCS I PUNICS. AlGERIA I TUNíSIA Charola, 1975-76 45 1296.95 48.50 0.59 60>p>50
EDAT ARCAICA CASTIGlIONE F~hini et 81.,77-79 5 1273±33.51 74.93
TARRAGONA Pons, 1949 52 1152- 1475 1336.76± 1 0.45 75. 18 1.72 10>p>5
, EMPURIES Pons.1949 5 1160-1443 1305.34
" AlGERIA Bou11n1er et al. .1971 14 1295.90 43.00 0.42 70>p>60
LE PAlAZZETTE. ITALIA F~h1n1 et 81.,77-79 6 1220.78±28.70 70.30
297
QUADRE na 44 .-CJasstftcació. en categorles. de la capacltat erania1 calculada amb )'altura auricular
01fpncefals Euencefals Ar1stencefals _. Total <:5~ x-1300 1301-1450 14S1-x 9: x-lISO 1151-1300 1301-x
n 15 15 31 Masculins
~ 3.2 48.9 48.9
n 11 19 31 Femenfns
~ 3.2 35.5 61.3
n 2 26 34 62 Total
Z 3.2 41.9 54.8 100.0
298
b. - Cepooitat crantal f altura basi-bregma.
La capoc1tat crooial calcul00a a partir 00 l'altura bas1-bregma no presenta gairabé dimorfísme sexual. la mitjana masculina ás bastant peuta (x d =1367.89) en comparoctó amb la 00 Son Oms, la 00 R. SQuella o la 00 Le P81azze~te. 00 18jtual dUere1xen sfgnfficat1vament.
Altrament, la mitjana fementa (xc;(= t 365.82) ás más gran que la Son Oms i llet.1{1!rament més paUta Que la 00 le Palazzette.
Al calcular la capacitat a partir 00 raltura basi-bregma, els percentatges glOOa1s de la classifica¡ió no V8rlen gatre, peró la distribució per sexes canvla 001 tot (QufXire n2
45). Par a la .ie masculina el 951 00 les variants són euencefales. en front d'un
48.91 en l'anura auricular. En la serie femenina el 881 corresponen a aquesta catEl(J)ria QU8fl només es troba un 35.51 per a altre altura.
En els po1i~ns 00 freQÜencies d'una i altre altura s'observa una notable transgressió entre les series masculines l1es femenines. En els oos cassos són fort;a 1rregulars, peró es OOst81uen oos grups en el sexe masculf. 1'un d'euencefals i raltre d'aristencefals, 1 un sol grup en el femeni. amb la classe mooa1 en l'euencefalia per l'altura basi- bregma i en l'aristencefalia per l'altura auricular
QUADRE n945. -Classtf1cac16. en categor1es. de le capac1tet cren1el calculado amb raltura basi-bregma
OHpnc8fals Euencefals Aristencefals Total d: x-1300 1301-1450 1451-x 9: x-1150 1151- 1300 1301-x
n 22 23 Mascullns
1 95.7 4.3
n 2 22 25 F'emenins
I 4.0 8.0 88.0
n 24 23 48 Total
I 2.1 50.0 47.9 100.0
299
3.2.2.2. -MQduJ de Scbmldt
En ~a variable hi intervenen tres m~ituds, la longitud, l'ampl00ri maxima del erani i l'altura basi-bregma. que es p~n classificar de mUjanes al estudiar-les cOOa una per separat. El mtXIul de SChm1dt és la mitjana entre les tres 1-tembé resulta mUjanament 61t.
Longitud maxima + Amplada maxima + Altura basi-bregma Mooul = ________________________________________________ ___ '3
Respecte ols volors obUnguts o Son Reol, els de Porros són significativement més alts en amblils sexes.
Altrament la sérle masculina postala10ttca o les serles romanes de Tarr~na 1 Empúries queden próximes a les de Son Real, la proximitat más gran ás la que es mna amb els tarr8I,JJnins.
En rellJ;ió als espanyols más o menys lX:tuals, estudiats per Hoyos Sainz i Aranmi, ( 1913) els seus valor s mitjans són superats pels de Porros.
Els polfgons de freqUenc1es mostren una notable transgress16 entre amb~ sexes. El masculi ás bimooal i té la Cl6SS8 mooal despl~ cap a valors 61ts respecte de la mUjana i la mediana (xd'= 154.32. M 0"= 154.83).
El po1f~ femeni és fortaffient leptooúrt1c (K 9 =3.36) amb una mar~ assime\ria (S9 =-1.29). 10\s els parametres centrals, mltjana (xq = 148.29) mediana (Mq = 148.33) i la classe mooal coincldeixen.
TAULA CXXXY.- M6dul de Schmldt de les serIes mascul1nes *: Diferencia significativa -: Calculat a partir de 1es dock:ls individuals publiams
PORROS Presant estudl
TALAIOT/C. SON REAl. MAllORrA
n mln-max
24 148.00-163.33 154.32%0.89 4.37
t p
font.1977 51 141.67-155.67 149.17%0.51 3.64 5.36 O.l>p *
POS1ALAIOTIC. RICARDO SQUELLA. MENORCA Sou1chetal..1982 12 146.00-159.00 153.04 3.95 0.85 p=40
TARRAGONA Pons,1949 80 142.6-165.3 154.19%0.50 4.48 0.13 90>p>80
300
EMPÚRIES Pons.1949 10 145.3- 159.6 153.10:1: 1.30 4.11 0.75 50>p>40
CAANlA HISPANICA Hoyos salOl et al. .1913 151.5
TAULA.- HOdul de Schmldt de les siries femenines *: Diferencia significativa "': Calculat a partir de les dOs 1ndividuals pub1i~
n mio-max x:te
PORROS Present estudi 25 132.67-155.67 148.29:1:0.97
TAlAIOTfC. SON REAL MALLORCA Font.1977 28 132.66-151.33 143.35:t0.84
TAAAAGONA Poos,1949 43 142.3-154.3 148.70:1:0.50
EHPÚRIES Pons,1949 3 147.6-153.0 150.77
CRANIA HISPANICA Hoyos Saioz et al., 1913 145
t p
4.85
4.45 3.87 0.1 >p *
3.26 0.42 70>p>60
3.2.2.3. - Diagramas da dlspersl6
3.2.2.3.1. - Estatura - Indu af611e
301
Una de les combln~fons blnarles entre car~ters més 1mportants és la de l'estura t ,'fnrex cefanc. Aqui. pero, 60S trobem 6mb un problema de d1ffcl1 rolució: OOnat la defictent conservacl6 d'un bon nombre d'exemplars les varlants que tntervenen en l'elabor~ló del quoore són peques 1 nns 1 tot poc representatives.
. L '8SC8SS8 representatfvttat es demostra clarament en la serie femenina on la majorfa de les estatures (JJ8 1ntervenen es ¡xxiln considerar de tipus migo Contrarfament, quan s'analilza lIJU8St carOOter per separat s'arriba a la conclusi6 de que les times de Porros tanteo una estatura bafxa, encara que amb una tendencia a valors m1tJans.
Mtllgrtlt el redult nombre de vtlrients s'intentera extreure algunes C8racterfstiques d'tQJeSta rel~ió:
- la combinacfó no manifesta interdependencia alguna en ambOOs sexes. - la combinació més freqüent en les dues series és la de la estatura mUjana
amb ooltcocrania. - en ambdues series es presenta un sol individu d'estatura alta i que a la
veQOOa és mesooran1. - Tent a la serie masculina com en la femenina apareix un úntc 1ndiv1du
braquicranf l'estetura del qual és mUjana.
Pel sexe mascu li • oonO$, no es ck)na interdependencia, coro tampoc es oonava en els romaos de Tarr~a. Contrariameot. als 1ndividus de Son Real Que presentaven una certa correlacló negativa. També par 8 les combinacions más fr~ijent s'assemblen a les calculadas per Tarr8lJ)na. més que a les de Son Real.
Quant a la ser1e femen1na. l'absenc1a 00 oopen~nc1a es pot comparar a la de TarrtQlna i ele 00 SOn Real. No aixf pel Que fa a les comblnoo1ons més freqUents: la semblarn;a és més important amb els tarrar.pnins que 8mb els 8Xemplars de Son Real. Són. perO, resultats parc1els, ja que el nombre 00 var1ants és peUt par a arr1bar e afirmoolons de valor.
GUADRE N~ 46.- Combinact6 entre l'estatura I l'fndex cef6Uc
InOOx c:efalic Dolicoorenis Mesocran1s Braquforanis Total x-74.9 75-79.9 80-x
152-159.9 3 3 6
" 18.75 18.75
M6SCUHns 160-169.9 5 3 1 9 0=16 " 31.25 18.75 6.25
302
170-x 1 I 6.25
144-148.9 I
femenins 149-158.9 7 4 1 12 I 53.85 . 30.77 7.79
159-x 1 I 7.69
. 3.2.2.3.2.- IndU cef)J1c - IndeX ytrtex-IQlHlttUdlDOJ
En e1s dls qua:fres combinatoris s'observa una certa correlooió positiva: ás a d1r I que els cran1s llargs par le norma superior tende1xen e b81xos par le norma 1ateral j els curts són normatment más aUs par aquesta norma. Aquest efecte negaUu és l~ic je Que en els 00s indexs intervenen com a denomimñlr la longitud maxima 001 treni.
No falten, pero, 81guns exemplars disharmonics. En 18 serie masculina s'observa la preslJnc1a 00 quatre lnd1v1dus h1ps1-0011cooran1s 1 en 18 femen1na oos brtXpJi-camecrenis. Els qutD-es oombiMtoris I les cat6l})ries 001s dls inooxs (Qum 0247) indiquen une major fr~ie d'orto-ooltcoorenis i orto-mesocran1s en ambO)s sexes. Atxó és un 1nd1ct 001 praoomln1 00 1'element mediterrani gracil en le poblac1ó de Porros, mentre els oo1ico-hipsicrenis serien l'indiar;ió d'un element medlterrani robust.
Aquestes combinaclons són també les que es cilnen majorltariament entre els tarragonins, els neo-eneolltics llevanttns i els mallorquins de Son Real, laquel cosa esta d'tnlrd amb 18 preponooranc1a 001 tipus roo1al med1terran1 en aquestes poblooions.
303
QUAORE Hit 41.- CoIRblnacl6 da l"fndax cef8Ue lel vltrtex longitudinal
Imllx cefa1tc Dollcocranis Mesooranjs6r~jcr80fs Total x-74.9 75-79.9 80-x
C8mecren1s 2 1 3 I 8.33 4.17
Mascultns Ortooranls 8 6 1 15 n=24 I 33.33 25.00 4.17
H1ps1cran1s 4 2 6 I 16.67 8.33
C8mecranis '" 3 2 9 I 16.00 12.00 8.00
femen1ns Ortocran1s 7 5 1 13 n=25 I 28.00 20.00 4.00
Hipsicrants 1 2 3 I 4.00 8.00
3.2.2.3.3.- Index cafgUe - Index vertex-transversal
S'aprecia, en els qu~res combinatorls ools 00s sexes, una certa interdependencia negativa. El coeficient de correlactó calculat per a la serie mascul1na és 00 r=-0.79.1 00 r=-0.67 per ala fementna.
Lo comblnació més fraqUent en ombdSs sexes (quadre n2 48) és la m11co-acroorania, seguida per la mllco-metriocrania i per la meso-metrioorania en el sexe m8SCUlf J 1 per la meso-tap1nooran1a 1 meso-metrlooran1a en el femenf. En cap C8S es mnan br~ul-acrooranls 1 la combinacló contrari, mHco-taplnooran1a. només aparelx en 00s cranis femenios. la primera d'~uestes combinacfons tampoo no es tilna ni entre els tarr~nins n1 entre els mallorqulns de Son Real.
la mHco-tap1noor6nta també es OJoa en quatre cran1s de Tarr~na. 00s m8SCUl1ns i 00s femenins, mentre que no n'hi ha cap C8S ., Son Real.
la classe més nombros, la mlico-acroorania. té freqülmcies lleugerament super10rs a les tala1ót1ques 1 a les romanes.
304
OUADRE NI 48. - CoIabinaci6 entre l"lndex cef6Hc 1 el v6rtex -transversal
- . Index cefillic Dolicooronis Mesooronis BrfX1u1cronis Toto1
x-74.9 75-79.9 80-x
Tapfnocranfs 2 1 3 ¡ 8.33 4.17
Mascul1ns Metrtocronis 6 5 2 13 n=24 ¡ 25.00 20.83 8.33
Acrocranis 8 8 ¡ 33.33
Tepinocronfs 2 ~ 3 9 ¡ 8.00 16.00 12.00
femenins Metriocranis 2 4 2 8 n=25 ¡ 8.00 16.00 8.00
Acrocr80is 7 1 8 ¡ 28.00 4.00
3.2.2.3.4.-lndex cef6Uc - Index ourfcuJo-tronsversoJ
Mquesta combin~ió ve a completar l'anterior entre l'fndex cefa1ic 1 Hndex vertex-transversal. A l'1gual Que en aquest, es ~na un correl~1ó negat1va. calculada en r=-0.76 per a1s cranis masculins i r=-0.6 t en els femenins. AmbOOs coeficients ron lleugerament inferfors a1s de la rel~fó anterior.
la combin~jó més freqüent és la oolico-metriocranla 11a meso-metriocrania entre els homes j la meso-taplnocrania j oolico-metriocrania en les oones.
QUADRE NIl 49.- Comblnacló ele rinelex ceflt1ic t l"tnelex aurlculo-transversal
.
305
I~x cef611c Dol1cxx:ran1s Mesocrants Br~1cran1s Total x-74.9 75-79.9 80-x
T apinreranls 1 4 3 8 I 3.23 12.90 9.68
MoscuHns Metr1ocran1s 8 8 16 n=31 ~ 25.81 25.81
Acrocranis 7 7 I 22.58
Topinocronis 2 9 6 17 ~ 6.45 29.03 19.35
Femenins Metriocranis 8 2 10 n=31 I 25.81 6.45
Acrocranis 4 4 ~ 12.90
En la serie mascul1na, els metr10cranls són els més nombrosos 1 en la femen1ns. els tapinocranis.
l'acrocrania només es ck)na acompanyocla 00 la cblicoorania. No hf ha cap cas 00 meso-~rooran1a o br~u1-~rooranla. Tampoo no es presenta cap 1nd1v1du br~ui-metrfocrani, sino que tots els br~ulcranis són 00 tipus tapinocranis.Patte (1953) en el seu estudi sobre els dinarics OOscriu ~uest tipus com indiv1dus grans, hlpsicefals i planocccipitals. Per tant ~uests fndfv1dus br~uf-tap1nocranfs 00 Porros s'aparten 00 tal OOscripctó,
Respecte a les fr~Uenc1es Que es moen a Son Real. s'observo una dIferencfa lmportan~ ools percentatges 00 mesooefals en la ser te femenina i també la presencia en ~uesta pobl~ió veina d'fndiv1dus braqui-metrfocranfs que no apareixen a Porros.
306
3.2.2.3.5.- Index afilie - Indox ourfeulo- longitudinal
En 6questa combln~ió btnorfo es poso 00 monlfest uno certo correlooió positiva, más accentuooa en el quoore mascull (r=0.52) 1 d8bll en el femenf-{r=0.29). Els coeftclents 00 correlooló sén més elsvats Que en la comb1nooló 00 l'1noox cefal1c 8mb l'fnmx vertex-longUudlnal en lo que també s'observa una neu correlooló positiva.
La classe más fr~üent (quadre n2 50) és la mIs ool1co-ortreranis, seguida 00 lo mIs meso-ortreranls. en amb~ sexes -00 fet h1 ha un preoom1n1 00 l'ortreran1a par a l'inoox aurfculo-long1tudlnal a Porros-. Aquestes varietats es relacionen 8mb el tipus med1terran1.
QUADRE .50. -COmblnac16 de rfndex cef611c 1 raurfculo- long1tud1nal
lnoox cefal1c Dol1creran1s Mesocran1s Br~u1cran1s Total x-74.9 75-79.9 80-x
Hfpsfcranfs 4 5 2 11 ~ 12.9 16.1 6.5
Mascul1ns Ortreranls 10 7 1 18 n=31 I 32.3 22.6 3.2
camecranls 2 2 I 6.5
Hlps1cran1s 3 1 4 8 I 9.7 3.2 12.9
Femenins Ortocranis 7 10 2 19 n=31 I 22.6 32.3 6.5
camecranls 4 4 I 12.9
cal dest~ el bafx nombre m varfants hipsfcranies que fa disminuir els percentat~ en e1s Que 1ntervé aquesta cattg)rla. respecte 001s percentat~ que és
307
ttmen a Son Real. També diferelx d'aquesta pobl~j6 per la presencia d'un 6.S$ i un 12.91 d'indivus oolico-camecranis en el sexe mascul1 i femenl t respecUvament. No es ronen d'a1tres tipus d3 camecronis.
3.2.2.3.6.-'ncIex ClfAUo - Alturo our1culQ[
En els qulÓ'es comb1nator1s d'~uest fnd3x 8mb 1'a1tura auricular s'observa una . dfspersió m les varfants. El coeficient m correlec16 calculat ho corrobora ja que s'obtenen uns valors 00 r=-0.2S en la serie mascul1na m r=-0.2 t en la femenina.
la classe majoritaria (QUOOre n2 51) és la d31s dolicocranis amb altura bajxa, en ambOOs sexes. De fet, es oona un premminf da 1'altura de la vo1ta craniana de tlpus balx. Que la s'havta fet notar en l'apartat 3.2.1.2.3. a l'exam1nar aquesta varfab le aY11000ment.
En la serie femenina es presenta també una freqüi!ncia notable en la categ.lria deIs mesocran1s amb altura auricular ba1xa, mentre Que en la serle masculina El¡uesta caterp-ia as superé en nombra par la d31s mesocranis d'a1tura mftjana.
QUADRE N2 51.- Combinació entre rlndex cefalic 1 ra1tura auricular
Masculins n=31
fementns n=31
Inmx cefalic Dolicocranis Mesocranis Braquicranis Total
Alta 1
Mitja08 1
Baixa $
Alta I
M itj ana I
Baixa Z
x-74.9 75-79.9 80-x
1 3.2
S 16.1
10 32.3
2 6.3
4 12.9
8 25.8
8 25.8
4 12.9
3 9.7
8 25.8
1 3.2
2 6.S
1 3.2
S 16.1
14
16
2
8
21
308
Destooa. en oompar~ló a les freqUéncies binaries 00 Son Real, l'absencta 00 brtQJicrzmis d'a1tura truriculor alta. i l'elevOOo presencia 00 oolicocranis d'oltura baixa que, tdluc. falten en la serie femenina de Son Real
3.2.2.3.7.-Estatura - Index focio] superIor
Oegut al balx nombre 00 vorlants 00 les dues series s'ha elaborat un sol quoore combinatorl on hl figuren tes varlants mascullnes i les femenines. encara Que diferenclaOOs. El nombre 00 daOOs, sis, és el mateix per als 00s sexes.
S'observa una lleugera correl~1ó positiva (r=0.21) que es fa for<;8 evident al cons1derar només eIs 1nd1v1dus mascul1ns (r=0.71) ja que els femenins. més dispersos, s'1ntegren en una débl1 correl~1ó neg6tiva (r=-0.28).
la classtf1~fó en freqUimc1es (quoore n2 52) és poc OOmostraUva, ja que com s'had1t només hl1nterven ootze var1ants en total, la qual oosafa Que lacompor~1ó amb a1tres pobl~ions sigui poc valida. Un1cament Son Rasa1 té un nombre semblant. setze lndftvidus. dels quals catorze són mascul1ns. l'estatura de tots tKtuest homes és mUjana o gran, mentre que a Porros és mUjena o pauta; aixf les diferencies rOO1Quen en els dlferents Upus de cara en rel~ló a l'estatura gran Que es B>na a la necrópolis veTna.
QUADRE Na 52.- COmb1nac16 de J'estatura 1 J'fndex fac101 superIor
MascuHns n=6
Index f~ial Euriens superior
PeUta
Mitjana
Gran
Mesens leptens Total
2
2 2 4
Femen1ns n=6
Patita
M1tjana
Gran
2 2 .
3.2.2.3.8.-lndex cefille - Index foclol superior
309
2
.. - _. 4
la comb1n0016 entre aquests fnooxs mostra una lleugera correl0016 negaUva en ambd5s sexes (r =-0.48 1 r =-0.50) Ja Que les cares altes SOY1nt s'assoo1en amb cranls allargats. 11es cares balxes s'acostumen a presentar en cranls amples.
Es oona, pero. algún cas amb d1sharmonia cranfo-f~1al J és a d1r que combina la meso-ool1cocranla amb cares ba1xes o amb ten~ncla a ba1xes. Aquestes car~terfst1Ques. un100s a carta morfolcg1a f001a1 -Orb1tes ba1xes 1 QUoorangulars. pomuls Que sobresurten 1 un gron angle dledre de1s ossos nosols- posen de manifest dla prsencia de l'element cromanyolde en el context de Porros.
En la class1f1cac16 per cat~r1es (qua1re n2 53) s'observa l'absenc1a de braquicranls leptens 1 d'1ndiv1dus mascul1ns oolicocranis amb eur1enla. Ambdues catetJ)rles tampoo es moen ala pobloot6 de Son Real. mentre QUe es troben presents. encara QUe en una frequencia bastant balxa en els romans de Tarr8l}Jfla 1 entre els neo-eneolitics valenc1ans.
Dlns del rf:(Jun nombre de var1ants. les classes més frEllUents 56n la de la mesoorania combinada amb la mesenlc (serie masculina) o 8mb l'eurlenla (serie femenina)
QUADRE ND 53.- Combinació de rfndex cafil1e 1 el facial superior
Index cefltl1c Dolicocranis Mesocrants Br~lcranls Total x-74.9 75-79.9 80-x
Eurlens 1 1 2 I 10.0 10.0
Masculln Mesens 1 3 2 6 n=10 I 10.0 30.0 20.0
leplens 1 1 I 10.0 10.0
310
furtans 1 3 1 4 ~ 7.1 21.4 7.1
femen1ns Mesens 2 2 2 6 n=13 ~ 14.3 14.3 14.3
leptens 2 1 3 ~ 14.3 7.1
3.2.2.3.9.-lnOOx nasal - 'nOOx facial superior
En els Quoores combinatorfs s'observa una lleugerfsfma correl~tó negativa par al sexe mascuJf corroborooa pel cooficlent 00 correl~16 (r=-0.37) J 1 una minima oopendSncia 1fneol pel sexe femenl (r=0.13). cal precisar J pero, el reduU nombre 00 var1ants Que 1ntervenen en la comb1n~tó: onza per a cOOa sexe.
Es d1ffcl1 per 16 mate1xa roo, parlar 00 les cat~r1es más freqüents (quoore nQ
54) pero si Que es permés d'1ndicar la presencia d'exemplars amb disharmon1a: cares altes amb el nas ample 1 cares ba1xes amb el nas estret. AQuesta alt1ma combinooió que es Olna en un cran1 masculf 1 en Quatre de femen1ns, és la dlsharmonla propia 001 tipus cromanyotoo. encara Que no tots ells presenten els altres car~ters tiPles d'equesta tipología.
QUADRE NR 54.- Comb1nacf6 de l"lndex nesoli el factal superior
leptorrins Mesorrfns camerrfns Total
furiens 1 1 2 I 9.1 9.1
Mascu 11 ns Mesens .... 2 1 7 n=11 I 36.4 18.2 9.1
leptens 2 2 I 18.2
311
Eurfans 4 4 i 36.4
fementns Mesens t 2 1 - . 4 n=11 i 9.1 18.2 9.1
leptens 1 1 1 3 i 9.1 9.1 9.1
3.2.2.3.10.-IOdex orhUari - Index facial superior
Par 1'an611s1 de la oombinooió binaria entre l'index foolal superior i l'fndex orb1tarl s'ha esco111t d'~uest últim. 1'esquerre. ja Que en a1tres ooasions de l'estudl de l'órbita (apartats 3.2.1.3.15 a 3.2.1.3.17) s'hav1a utilitz8t la d'aquest cantó per a una mnlor oomparoo1ó.
les pOC\uas oomb1noo1ons mascul1nes de Que d1sposem no 1nd1Quen cap Upus de dependencia Hneal (r=-O.05) mentre que les femenines mostren una debH interdepencEncia positiva ( r= O. 35).
les catefJ)r1as d'amb~ sexes (qu~re n~ 55) permeten observar ~uasta dispars1ó de les dadas que par aUra banda es desplacen per la marcada tendencia a caras mitjanas o altes 1 órbites meso- o hipstoonQues. Solament un exemplar és cameconc i s'inclou a la catefJ)ria de mesé.
Aquests resultats discrepen en carta forma dels de Son Real. En ~uesta poblooi6 as tima un elevat percantat(J3 d'1nd1v1dus mascul1ns cameconQues (n=9. 40.91). Respecte a les aUres catefJ)ries no h1 havla, en pr1nc1pi. diferencies lmportants, pero cal tenir presant la diferencia en el nombre de variants.
Contr6r1ament, amb els romans de Tarr~na els une1x la tend9nc1a al desp18Qament de les varfants cap a órbites i cares altes, la qual cosa no es dóna a Son Real.
312
QUADRE NR 55. - Comb1necl6 de l'tndex orbttart i 81 facla1 superior
Csmeconques Mesoc:onQues _H.1ps1cooques Total
Eur1ens 1 ~ 11.1
Masculins Mesens 1 2 3 6 n=9 I 11. 1 22.2 33.3
leptens 1 1 2 ~ 11.1 11.1
Eur1ens 1 2 3 I 10.0 20.0
Femen1ns Mesens 2 2 n=10 ~ 20.0 20.0
leptens 1 2 I 10.0 20.0
313
3.2.2.4.-Qjagrames de MolUson - BreJUnger
Quan s'ha r~1itzat l'anelisi qualitativa i quantitctlva untvarima 001 crani (3.2.1 ) s'han uUl1tzat comparoolons amb dlverses pobloofons de l'entorn ~raflc, cultural o temporal 00 la necrópol1s 00 1'lI1ot res Porros. par a Posar c;3 manlfest les carooterisUques de ~ una de les varlab les.
En tlJUBSt apartat, 3.2.2.4, s'fnclouen les comparooions que volen ser de caracter (Jmeral100nar una v1s16 global de les diferencIes amb les pobloo1ons compara:m. Per alxo s'uUlitzen set dimensions poo correloofonooas entre elles: la longitud 11'ampl00a maximes del crani j l'altura auricular -quan no era posstble s'ha ut1Htzat 1'altura basi-bregma - que oonen una fooa de la forma del neuroorani; l'altura superior de Ja cara, l'amplada bfzfgomatfca i l'altura del nas com a mfdes representatives de J'esplancnooranl; I ftnalment la longitud basl-prosUon o long1tud de la cara Que parmet evaluar el prognatisme alveolar, Jo que la mesura directo esto rarament indicad6 en la literatura antropollljfca.
Els diagrames s'han rea11tzar pranant com a serIe base la de Porros, mascul1na o femenina Sfg)ns el ooxe de les series confrontadas. les compraclons s'han reunit en sis grans grups S8(Jlns la proxim1tat ~rafica a l'illot. per tal de clar1ficar i foollUar l'estudi:
1. - POblaclons 00 les Balasrs
2.- Poblaclons peninsulars
3.- Poblacions italianes
4. - Altres poblm;ions europees
5. - Pob lac10ns nord-afr1canes
6.- Poblooions de roest de la Mediterrania
1. - Pob 10010ns de les Balasrs
Sobre l'espai representatiu de les series de Porros (grafiques nº 1-2) se s1tuen les ser les de son Real, SOn Dms. Pretala1ót1c de Mallorca. Tala10t1c 11 de Mallorca; i a més. en les comparacions m6SCUHnes. s'hi afage1x la menorquina de l'abric d"en R. $quena
Sobre el grup masculf s'observa la forta proxtm1tat de gar1ebé totes les ser1es; cap (felles sobrepassa MiO" 1 par la majorfa de variables el marga se situa entre Mi1l2cr.
Oest~ la similitud de la serie de Son Real, que si bé discrepa en l'altura auricular -mida en 18 qualla majoria de poblac1ons difereixen en un 1 altre oont1t- t
s'acosta al valor 00 la mUjana en totes les altres m1des. la serie que menté unes distancies més regulars amb Porros és la menorquina,
els valors de la qual es troben sempre per sota deIs d'~uest estudi. la var1able en la Que totes les poblac1ons ga1rebé h1 co1nc1de1xen és l'ampl00a
314
bizigJmatfca. Pe1 que fa a1s diqames famentns. s'observa un paral.1el1sme 1mporlanl 00 la
serie estudillfa amb les 00 Son Oms 1 001 Pret616iótic m611orquf. En ~est sexe, la serie de Son Real no s'at~ gaire a la de Porros degut segurament a l'atzar que 1ntervé en la compar~1ó de les d1mens1ons de l'esplancnoorán1 al ser molt reduH el nombre 00 v6rfants 00 Son Reo1.
2.-Pobl~1ons pen1nsulars
la compar~ió 00 les series 00 Porros amb les series peninsulars - rArgar. neo-eneolitics llevantins, Tarrtglna, "Crania Hispanica" - ooixa entreveure diferencies 1Jeugerament más grans que amb les series ba1ears (gratiques 3-4).
la majorla 001 valors comparats QuereR enquoorats en M-a , amb p~ues excepcíons sobre tot 61es compar6Cions mosculines. En aquest sexe només superen el valor 00 Ja mftjana de Porros. l'ampló maxima del crant de la poblreió argarica, 1'altura auricular 1 de longHud de la cara deIs tarragonlns, 1 }'altura de la cara superior deIs espanyols de HCrania Hispanica", les diferencies en general no són gaire 1mportants en les mesures 001 neuroorani peró s'incrementen al comparar l'esp 'ancnooran i.
les serias que es pOOen considerar más "proximes" a Porros són la de Tarr8(J)na 11a de l'Argar. fQ.I8Sta últ1ma només pel que1a al naurooran1. ja que no disposem 00 dtxies del massis f~ial d'aquesta pobl~ió 001 sud-est peninsular,
En les compar~ions femenines, com succeeix en a1tres pobl~ions. les discrepAnc1es augmenten. Es també la pobl~16 argtlr1ca la más propara a Porros. mentre que la de T arragJna mostra tantas divergencias com les dues series restants.
3.-Pobl6Clons ib.llianes
De les tres pob 1~1ons ~uf comparadas (gr~11Ques n2 5-6). la (f Alfeoona (a la rae d'Abruzzo, a l'Adrlilt1c) i la de C8sUglione (RaguS6. Sici11a) pertanyen o 1'edOO 001
Farro ital1ana i la de le Pala:zzette (Ravena) ás d'epoca romana. En ~eral, les series d'Alfedena tenen miljanes super10rs a les de Porros. la
qua1 cosa és reflexa en la seva pos1cló en M + cr en el diagrama. Les de Gastiglione i le Palazzette tenan mUjanes Quasl totes 1nferlors a les d'~uest estudi 1 Queden situadas entre Mi M-3/2 (f •
Par a1s dos sexes. la grafica más semblant ala de Porros ás la d'Alfedena, sobre lot la mascul1na. s1tuada en lim1ts más estrets: M:t 1/2 <r . les altres dues sbr1es s'al1unyen más. sobre tot en el sexe femeni jo que en algunes variables les diferencies oopassen M-O" .
4.-Altres pobl~ions europeas
En ~ grup s'inclouen les pobl~ions 00 la cultura del bronze de la Poll'lfa -la de Provenqa i Niqa i la de Narbona i el Rosse116 - • la serie masculina c:entreuropea de la cultura de H811stat 1 la pobl~16 de la necropolis flamenca d'OUdenburg.
Al comparar les mitjanes masculinas (grafica 7) s'observa que les quatre sérles tenen valors tnfer10rs als de Porros per a la long1tud max1ma del
315
erani,l'e1tura 00 le care superior 1 l'amplada biziglmatica; mostren, en canvf. valors supartors par al'ampl00a maxlme del cranl. En cap cas, peró, les diferencies superen M:t (J'.
la serie Hallstatica és la més semblant a la de Porros, tot i que no s'ha pogut comparar 1a1ong1too cE la cara par no f1gurar en la l11~t~ de m~ures d'~esta pobl~ió. T ompoc s'h6 pogut comparar le longitud 00 "la care dels eran1s de Porros amb la de la serie d'Oudenburg, a la qual manca també l'altura del crani, ja sigui 1'a1tura auricular o la basl-bregma.
En les rompartK:ions femenines (grafica n2 8) només hi intervenen les series de la Polm Ambdues queden bastant properes a Porros si no fos per raltura· auricular calcultda en lI¡UeStes poblaclons del bronze. que és nemment superior a la de Porros. Aquesta diferencie distorsiona en gran manera les Hnies poli~nals representaUves de les m1tjanes d'~uestes pobloo1ons.
5.-Poblooions nord-africanes
Es comparen aqui quatre pobltK:ions mon relaclonEdes entre enes: la 00ls protohistórics d'Algérla, la dels protohistórics i pünics de Tunfsia, la pOblació global nord-africana que 1nclou les dues anleriors i la pobltK:ió d'epoca romana d'Algeria.
CUan s'observa la granca rE1s dl8'Jrames mascul1ns (granea 02 9) queda evident la proximitat de totes les series. naturalment entre elles, pero també i de forma notable amb Porros. De les tres series més antigues es fa dificil de dir qu1na és la más semb1ant a la d'~ estud1, la Que les tres es tornen en prox1m1tat en les diferenls dimensions.
Pel que fa a les series femenines (grafiea n2 10) succeelx gairebé el mateix. a excepcló ~ les discrepancies ocasion~ en ra1tura auricular. Aquesta m1da és molt més elevada en les series de component algeriana. En ~uest sexe la sérte tunts1ana QUeda molt propera a la de Porros, mentre Que la romana s'allunya mon en a1guns caracters de l'esplancnoorani.
Es importanl remarcar la semblanC$8 00 la pobl~ió inhumada 8 Porros i les restes nord-afrlcanes d'épooa protoh1stór1ca 1 pún1ca.
6. -Pob l~ions de l' oest de la Mediterrimia
En aquest apartat s'inclouen la població jueva d'epoca heUenlstfco-romana, contemporanla de Porros. I la 001 bronze 1 ferro rE Xtpre (granQues 11 1 12). D'~esta última només disposem de dOOes 001 neuroorani i par tant els diagrames resten inromplets.
En ambdues pobl~tons t en ambOjs sexes. les dtscrepAnctes amb Porros sOn notables, malgrat alguna coincitilncia de les mitjanes masculines jueves amb les mallorquines: l'ampl00a maxima 001 crani i l'amplooa bizi{J)matica.
long. mAx.
ampl. m~x.
alto auric.
alto cara supo
ampl. zy-zy
alto nasal
alto bas-breg.
-Q""
GRAF. 12.- eRANI FEMENI
serie base : PORROS ? series comparades :
x
..... ..... .... .... ... - )
I
I I
I
I I
I
I
JUEVES ~t~.LENISTIQUES 9 XIPRIOTES S?
316
3.2.2.5. -Djstencla estocUstico entfe les poblacions compafados
Con ja s'ha dlt, no exlstelxen moltes publl~lons antrop01aglques referents 61'edOO (Él Ferro, peró en canvl es traben en gran nombre dIms (É pobloo1ons post-eneoHtiques arreu re la Med1terran1a la maJor dtflcu1too en 1'8Yaluoo16 d'lJ:Iuestes dOOes roolca en el nombre d'indivldus, fnsuflclent moltes veg6des, per 8 poder fer una comp6rooió odient.
Es recullen OCjut només les ser tes , que encara que peutes ens permeten re fer un test estoo(sUc. Se n'estudlen 23, la maJorla d'enes europees, des re l'epoca neo-eneol1t1ca fios la romana. En la taula CXXXVII s'fndtquen pr~ncla, epoca 1 font bibl10grafica re cada una d'elles.
En lI¡Uest capitol s'estudia la distancia global entre OCjuests grups i els mallorquins (É 1'Illot 00 Porros. S'ha 8Valuat amb les fórmules 00 Penrase ( 1954) sobre distancia estoofstica a partir de les segUents dlmenslons, en prlnclpl no correloo1onfDls - o feblement - entre elles: longitud maxima, amplodo maxima, omplodo frontal minimo, altura auricular, altura de la cara superior. amplooa blzigomatlca, altura nasal I longitud basf-prosUon.
S'han anal1tzat sobre les series masculines Que en g3neral són más nombroses. Les distancies globals obUngudes. classlfiams en ordre creixent 1 per regions ~r8fiques s'indiquen en la t6ula .
Aquests valors ofereixen una 8Valuooió global 00 les diferencies tota1itzaOOs entre les m1tjanes 1 no álna més que una lndlcoc16 general de les af1nnats eventuals. Permet. per aUra bande orientar les recerques, peró en cap C8S substituir comparooions més af1nfDls.
Les diferencies, com es pot observar, són pemes. AlxO es ~u a una seleccló previa en la que s'eliminava poblooions que no poguessln tenir algun tipus de ralooió amb la nostra necrópolis, ja sigui de cultura, proxtmUat QlDJraflcal-o temporal.
lotes les poblacions balem-s entren dins la cotegorla de distimcles febles i cal remarcar la proxim1tat, par altra banda ja esparooa. 00 la població de Son Real. Més curl65 és el fet que h1 ~1 tanta annnat entre els mallorqulns 00 Porros 1 la sllr1es d'Argor del SI. peninsular o les protohistórlques i púniques nord-africanes.
lambé les series centroeuropees i peninsulars queden properes, peró s'ha d'excloure d'entre aquestes, 18 deIs neo-eneol1t1cs 001 Llevant pen1nsular 1 la sllr1e empuritana, les dues amb distancies apreciables respecte a Porros.
Quat a les series més allunyades ~raficament. es denota la proxtmitat de la serie 001s jueus d'époc;a hel.lenistica i la distimcia que separa la pOblació de Porros de la xlpriota de Fürsts.
La granea mostra les dtstancfes en tamany 1 en forma par 8 p~r avaluar mUlor les diferencies de les mostres respecte a Porros.
La majoria, com s'ha observat, en la distancia general, qued3n properes, peró queda clar que les d1ferencfes són més 1mportants en forma que en tamany. Alxf, la poblac16 xipriota no difereix gens en tamany respecte de la de Porros mentre que la forma és totalment diferent.
Pel contrari, una distancia important en el tamany i peUta en la forma, es mna únicament amb les mostres ools neo-eneolitics valenclans 1 en els empurttants.
TAUL
A C
XX
XV
II
PAIS
.
REGI
O EP
OCA
[)'\TA
PPR
OX IW
llI\
JIlJT
(RS
Et.ro
>A B
alea
rs
,. M
illor
ca.9
:n l
Eal
T
alai
otic
a ava~at
Vle -I
I s.
ac.
Foot
, 19
77
2. 9
:n O
ns
Tal
aiot
ic
1200
-s.
tl.a
G.
Tutó
l i Bertr~tit, 1~
3.M
illor
ca
Bro
nze
pret
alai
otic
18
])-t:
m aG
. Fe
rnár
d:>z
i G
lrra
lda,
197
8
4.r1
111o
rca
Tal
aiot
ic
II
700
-I
s.aC
. Fe
mlir
«:Ez
i G
lrral
da,
1978
5.M
2ror
ca
hel.lenistic-~
500
-1-
11 s
. <1
:. Fu
sté,
1<
BJ
6.M
2ror
ca
Post
alai
otic
úl
tims
s. a
G.
Soui
ch i
Mir
tin, t~
Espa
nya
7. T
arra
gm
rurn
na
a pa
rtir
50
aC.
Poos
, 19
49
8.8r
pJri
es
rurn
na
s. I
II-V
Il <
1:.
Poos
, 19
49
9.S.
E.
peni
nsul
ar.A
rgar
br
ooze
B
otel
la e
t al
., 1
978
1O.V
aléo
::ia
' ~lltica
DXJ-2
COO
aC.
Fust
é, 1
957
1'.C
rani
a H
ipén
ica
~rna
f-byo
s Sa
lOl
et a
l..
1913
Fra~a
12.~
rtxJ
la i
el
ftlse
l16
broo
ze ant
ic~\
g 18
])-12
00 a
C.
RiQ
Jet,
1%7
13.Pr
I:Jve
r1Ga
i N
i<;a
brm
ze a
ntic
..¡ni
g U
Dl-1
2OO
aC.
R
iQJe
t, '1%
7
14.
8elle
Vle
~t d
el F
erro
D
?lsa
ux"I
966
15.fp
rave
~t d
el F
erro
D
?lsa
ux: 1
966
16.o
.mru
rg (
fland
eS)
mm
na
Baix
I~ri
~lsaux.
1973
I A
lam
nya
17 .~
rie
cent
roet
Jrq:
)?d
hall
stat
E
hrha
rdt.i
Sil1
'Ol,
1971
lUli
a 18
.Cas
tigl i~ (
Sici
lla)
td
at d
e 1 F
erro
s.
VII-
VI
aG.
Facc
hini
i B
rasi
li.
1977
-79
19.A
lfa:
tm (
ftJru
zz)
~t d
el F
erro
s.V
I-V a
G.
Copp
a et
al •
• 1~1
ZO.le
Pal
azze
tte (
Rav
ema)
ru
rnna
s.
I-1I
I «.
Fa
cchi
ni
i B
rasi
li.
1977
-79
Xip
re
21.X
ipre
br
ooze
i
ferr
o Fu
rst,
1933
PAIS
RE
GIO
EPOC
A M
TA ¡
'Iffi)
X IM
'ID/\
JIJJ
TCR
)
{!fR
ICA
SEPT
ENTR
IM..
AI~ria
22.~rie t
otal
pr
otdl
istO
-ics
s.V
I aC
.-11
6 11
I de
. am
ia,
1975
-76
AI~ria
i T
rnls
ia
23.~rie T
otal
pr
otdl
istO
rics
i p
únic
s s.
IX-I
I 6
111
de.
GlcJT
1la,
1975
-76
Tun
lsia
24.~rie t
oIla
l ¡:J
I!nics
s.
IX-I
1 aC
. Ch
cJT1la
, 19
75-7
6
AI~ria
25.E
st i
cen
tre d'
Al~r
ia
ruru
na
s.IX
-1I
aC.
Bou
linie
r et
aI.,
1971
POOX
IM 0
0100
Isra
el
26. E
n G:.
>d i
he\.
Ienl
stic
a 32
7-37
aC.
Ar
ensr
urg
et a
l, 1~
TfilA CXXXVIlI.- DistArcies gererals de difere1tS ¡:x:blacioos res~ a Porros
DistArcies petites
o - 0.09 0.10-0.19 - . 1l:2Q..O.29
ElRl'A
SOO lEal 0.09 M111orca. Pretalaiótic 0.12 &n Ons 0.20
Mallorca. Talaiótic 11 0.13
M:rorca. Postalaiotic 0.16
L'Argar 0.03 Tarrag:na. fbTans 0.10 I Provenc;a. Poladians 0.27 , CUirllJrg. fbTans 0.12
I ,
Nartx:rla. Poladians 0.15
Al feda1a. Ferro 0.15 I I
CaitYOO.Jrq)a. Hallstat 0.16 I rm D'AFRICA
Algeria + Tunfsia 0.04 Algkia. Ibmns 0.19 Algeria.ProtdlistOrics 0.05 TlI1isia.P!Jnics 0.00
P~XIM ffilENT
JJeJs hel.lE!1fstics 0.20
DistA.ocies mitjanes
0.30-0.39 0.40-0.49
CastigliOO9. Ferro 0.31 Le Palazzette. Ibmns 0.41
Crania Hispanica 0.33
0.50-0.59
~Htics 0.53
Distancies grans
0.60-0.70
EiTpJries
Xipre
O. 70-0. g)
0.76 0.00
3.3.1.1.-Húmer
, HUME
RS M
ASCU
LINS
. C
antó
dre
t
Mid
es a
bsol
utes
Long
itud
mhi
ma
Long
itud
fisiol~gica
Perlm
etre
mln
im
DiA
met
re m
Axim
a l
a m
eita
t
DiA
met
re m
fnim
a l
a m
eita
t
, Inde
xs
J. di
afis
ari
l. d
e ro
bust
esa
N
26
27
57
55
54
54
26
min-
ma()(
277
-35
9
274
-35
5
55 -
74 .
19 -
27
14 -
22
66.6
7-91
.30
17.7
7-22
.49
x:t e
320.
19:t3
.56
315.
93:t3
.37
+
64.7
0-0.
55
+
22.9
6-0.
25
+
17.8
9-0.
24
+
78.0
8-0.
84
+
19.8
7-0.
28
<:r±e
+
18.1
5-2.
52
+
17.5
1-2.
38
4.16
:!:0.
39
+
1.83
-0.1
7
+
1.76
-0.1
7
+
6.18
-0.5
9
+
1.42
-0.2
0
cv.:t
e
5.67
:t0.7
9
+
5.54
-0.7
5
6.43
:!:0.
60
7.95
:t0.7
6
+
9.81
-0.9
4
+
7.91
-0.7
6
7.15
:t0.9
9
K
0.23
9
0.31
1
0.02
7
-0.6
62
-0.1
75
-0.6
98
-0.9
80
S
-0.3
65
-0.2
90
-0.0
31
0.11
3
0.17
6
.0.1
55
,0.3
01
H6M
ERS
MAS
CULI
NS.
Can
tó e
SQue
rre
Mid
es a
bsol
utes
N
m
in-m
ax
*","
,--
..... _----~ -
----
long
itud
mAx
ima
long
itud
fisiol~gica
Perf
met
re m
fnim
DiA
met
re m
Axim
a l
a m
eita
t
DiA
rnet
re r
nfni
m a
la
mei
tat
, Inde
xs
l. d
iafi
sari
l. d
e ro
bust
esa
. 14
15
49
51
51
51
14
296
-35
7
295
-35
3
54 -
69 .
19 -
29
13 -
20
58.6
2-95
.24
16.8
1-22
.30
x±e
331.
00±4
.07
+
328.
07-3
.88
+
61.8
6-0.
47
+
21.7
3-0.
23
+
17.6
3-0.
21
+
81.3
4-0.
95
19.1
5±0.
40
cr±e
+
15.2
3-2.
88
+
15.0
1-2.
74
+
3.29
-0.3
3 +
1.
64-0
.16
+
1.52
-0 .. 1
5
+
6.77
-0.6
7 +
1.
50-0
.28
cv.±
e +
4.60
-0.8
7 +
4.
57-0
.84
+
5.31
-0.5
4 +
7.
54-0
.75
+
8.64
-0.8
6
+
8.33
-0.8
2 +
7.
84-1
.48
K
1.20
4
0.47
5
0.23
0
6.41
5
0.21
3
2.45
9
-0.0
24
S
-0.6
29
-0.5
14
-0.4
27
1.71
2
-0.3
59
.. 0.9
53
·0.5
76
HÚME
RS F
EMEN
INS.
C
ant6
dre
t
l'Iid
es
abso
lute
s
long
itud
m~xima
Lon
gitu
d fisiol~gica
Perf
met
re m
fnim
Di~metre m~xim
a la
mei
tat
Di~metre
mln
im a
la
mei
tat
, Inde
xs
L d
iafi
sari
l. d
e ro
bust
esa
N
27
24
61
55
55
55
27
min
-max
264
-32
3
277
-31
9
49 -
65
17 -
24
13 -
18
65.0
0-88
.89
16.3
0-21
.59
x:!:e
296.
48:!:
2.78
294.
17:
!:2.6
6
55.7
7:!:0
.50
+
19.8
0-0.
22
+
15.1
3-0.
18
76.6
3±0.
87
+
18.6
8-0.
23
cr-:!:e
14.4
4:!:1
.92
13.0
3:!:1
.88
3.91
±0.3
5
1.59
±0.1
5
+
1.32
-0.1
3
6.45
±0.6
2
1.21
±0.1
6
cv.:!
:e
4.87
:!:0.
66
4.43
:!:0.
64
7.01
±0.6
3
8.04
:!:0.
77
+
8,73
-0.8
3
8.42
±0.8
0
+
6.49
-0.8
8
S
-0.3
09
-0.6
53
-0.5
18
-0.0
94
-0.4
29
-0.7
37
0.44
0
K
0.11
9
0.59
4
0.43
8
0.34
1
0.50
9
0.04
1
I 0.
475
, HU
MERS
FEM
ENIN
S.
Can
tó e
SQue
rre
Mid
es a
bsol
utes
Lon
gitu
d m~xima
Lon
gitu
d fi
siol
ógic
a
Perl
met
re m
fnim
Dia
met
re m
axim
a l
a m
eita
t
Oi~metre m
lnim
a l
a m
eita
t
, Inde
xs
l. d
iafi
sari
l. d
e ro
bust
esa
N
21
20
65
57
57
57
21
min
-max
245
-33
2
242
-,3
22
46 -
64
16 -
23
11
-18
55.0
0-94
.44
16.6
1-21
.22
x±e
294.
67±4
.21
289.
25±4
.00
55.3
4:0.
46
19.3
7±0.
20
+
15.1
8-0.
19
+
78.5
2-0.
86
+
18.8
5-0.
25
(J"'±e
19.3
0±2.
98
17.8
7±2.
82
3.67
±0.3
2
1.54
:0.1
4
+
1.43
-0.1
3
+
6.50
-0.6
1 +
1.
14-0
.18
+
cv.-
e K
S
6.55
-1.0
1 1.
198
-0.3
08
+
6.18
-0.9
8 1.
548
-0.4
99
+
6.63
-0.5
8 -0
.242
0.
233
7.97
:0.7
5 0.
189
0.40
8
+
9.41
-0.8
8 0.
199
-0.0
92
+
8.27
-0.7
7 2.
571
-0.3
48
+
6.07
-0.9
4 -0
.32
6'
0.09
2
317
3.3.-Esqu818t postcran1al
3.3.1. -Anll1isi unjYDriDda
3.3.1.1.-H6mer
3.3.J. J. J.-Longitud mitxjma de J'hÚmer
la longitud maxfma de l'húmer és una mida tmportant ja que esta estretament lliQOOa a la longitud del br~ i s'utl11tza en nombrosos Indexs.
A la necrópolis de Porros a partir d'~uestes mides indlvidua1s s'han obtlngut les següents mnjanes: X (j d = 320. 19, xd' e = 331.00, x « d = 296.48, x ~=294.67. El valor esquerra mascuJt es supertor al dret. mentre Que en el sexe femeni el mini és a la Inverso. SeJlns Olivier (1960) en general es d)na una asslmetrla d'uns cinc mllimetres, I 2/3 deIs casos el cantO dret és més llarg que I'esquerra. També fa notar que el praoomlnl dret és més cIar en la OOn8.
Prabhawa1.1i i Nath ( 1981-82) en el seu estudi sobre les variacions bUaterals de J'húmer huma troben Que ~uestes no són estooisttcament stgn1ffcatives. tot i Que els ossos drets tenen mides i proporcions més graos que les esquerras.
A Porros, aixó s'ooompleix en les serfes femenines, mentre que en les mascu1fnes. Ja s'ha dU. la mltJana esquerra és molt més elevooa. A1x6 es déu 8 Que els húmers que lntervenen en una i altre serie no eston oporellats. Molts eren ossos aYJ1ats I "per tant" sense correspondencia en l'altre serie.
En la relactó a les m1des que ena Marttn-Saller, les m1tjanes bl1aterals de Porros (xd'=323.98 t x9 =295.69) són de Upus migo
les de Son Real són bastant semblants, les masculines són més petites sobre tot )'esquerra, degut a que el valor de Porros és molt elevat. Les mitjanes femenines són lleugerament superlors.
lambé el valor m10 menorQuf Queda aprop del de Porros. mentre Que els de Torr6l}JOa i d'Empúries. més petits. s'ollunyen sense arribar, pero. o lo significació esta:list ica.
F~hin11 Bras111 ( 1977-79) obtenen a C8stig11one m1tjanes també inferiors a les nostres. A Le Palazzette la mUjana masculina que troben és més petita mentre Que la femenina és Quas1 bé coincident.
A Oudenburg, les mitjanes de am cantó de ros difereixen més que les masculines de Porros peró en sentit contari. ja que els húmers drets són, en valor mlg, molt més llargs Que els esquerres, les d1ferbncies 8mb les nostres ~ries són significot ives.
Els vaIors aIgerians superen eIs de Porros pero les discrepancies no són 1mportants, ten1n presant relevo var1ab1l1tat d'~uesta mida.
En eIs estudls (fEprave i Belleuve, Delsaux analitza lndlvlduolment ca:fa húmero Els valors global s que ~uf s'han calculat par ~uestes poblacions. x=312.76 per Eprava i 5(=309.30 per Bellevue. són propers al global de Porros (X=308.55)
En relació a 18 població europea recent (So18rue, t 979), els nostres valors mUjos 56n semblants.
Els poligons de freqüencies presenten una notable transgress16 entre eIs sexes. En els del cantó dret. la classe majal masculina esta ~pl~ respecte la mitjana i la mediana (x d d=320.19 1 M d d=323.00). En el po119On femenf tots e1s
318
parametres centrals coincldelxen, encara que la mftjana f la mediana (xq d=296.48 j M q =294.00) se .sltuen en el1imlt superior 00 la classe mooa1. En les dues series hi ha una l1~a assimetrf6 pero de signe controri (So" d=-0.365 i S<p=O. t 19). _ _ _
Els polf(J)l1s ools húmers esquerras. el masctilf presenta la classe mooal coincimnt 6mb tots els p6rometres centralsQ< o"e=331.00 M o"e=331.00, Moo"= 327), mentre que no es cnna el femeni (xC;> =294.67, M q e=292, M09 e=292.00). L'ass1metr1a és, en amb~ casos, negativa (Sd'e=-O.629) 1 sq e=-0.308).
TAULA CXXXIX.-long1tud mllxlma dels hQmers mascullns *: Diferencio significativo -: Calculat a partir de les ~ individuals publiCfJi!s
n min-max x±e cr t P
PORROS. Present estudi valor bllateral 40 277-359 323.98:2.81 17.77 contó dret 26 277-359 320.19:3.56 18.15 cantó esquerra 14 296-357 331.00:1:4.07 15.23
TALAIOTlC. SON REAL. font cantódret 22 246-348 318.95t2.83 13.29 0.26 80>p>70 contó esquerre 17 288-341 314.64:1:4.13 17.04 2.79 1 >p>O.l *
.. POSTALAIOTIC R.SQUELU\MENORCA Souich et a1., 1982 13 296-338 317.77 14.25 1.14 4O>p>30
... .. PROTOHISTORICS. ALGERIA Chamla, 1975-76 12 303-354 327.2
EDAT ARCAICA. CASTIGLIONE Facch1n1 at a1.. 1977-79 6 302.67t9.14 22.39
TARRAGONA Pons,1949 46 278-347 317.89:2.38 16.22 1.66 p~10
, EMPURIES Pons,1949 5 309-338 329.20
... LE PAlAZZETTE. ITALIA Facchini et al. J 1977-79 11 313.82:1:3.27 10.85 1.80 10>p>5
OUDENBURG. Delsaux, 1973 cantó dret 20 canteo esquerre 20
333.93 314.91
EUROPEUS Solarue. 1899 19 286-344 320
TAULA CXl.-longitud maxima dels húmers femenins *: Diferencia significativa
319
15.95 2.68 2>p> 1 * 24.23 2.19 5>p>2*
N: calculat a partir de les dOOes individuals publicadas
n min-max xie t p
PORROS. Presant estudi valor bilateral 48 245-332 295.69±2.39 16.57 cantódret 27 264-323 296.48:t2.78 14.44 cantó esquerre 21 245-332 294.67:t4.21 19.30
TALAIOTIC. SON REAl. Font cantódret 12 278-336 302.50±5.14 17.81 1.12 30>p>20 cantó esquerra 11 277-326 30 ,. 90±4.55 15.11 1.08 30>p>20
, PROTOHISTORICS. AlGERIA Chamla, 1975-76 6 286-317 299.0
EDAT ARCAICA CASTIGLtONE Ftrehini et al., 1977-79 9 285.78:t5.94 17.82 1.63 20>p> 1 O
TARRAGONA Pons,1949 21 254-325 287.29:t3.75 17.19 1.92 10>p>5
, EMPURIES Pons,1949 1 263
LE PALAZZETTE; IT AltA Fcx:chini et al.. 1977-79 7 298.86:t3.43 9.08
EUROPEUS Solarue. 1899 4 283-307 2.97
320
3.3.1. 1.2. -Longitud ftslol6gjea de rbÚmer
S'ha mesurat. aixl mateix. la longitud fisiolegica re l'húmer. ~ns Olivier (1960) és una mesura més fiOO11 més pr~tlca que la longttud maxima. ja que illUesta úJUma té más dif1cultats a l'hora re prendre 1a mesura 1 repen re la variabmtat deIs 116V1s re la trooleo.
les mitjanes obtingudes a Porros són: J(dd=238.38, xefe= 240.93, xC( d= 218.481 xC( e= 212.31.
Referida 8 la longitud maxima, es troba una diferencia d'uns vuit a deu m il.l ime\res. Malgrat ~uestes discrepancies. les diferencies indivlduals varien entre zaro i reu mil.limetres, essent també tlluest el mar~ que cita O1ivier ( 1960).
El valor m1tja global calculat per 8 la necropol1s de 1'l11ot rels Porros (x==305.77± 2.34) és inferior a l'obtingut a partir re les d6des individuals d'Eprave (x=311.23) (Delsaux, 1970). pero más gran que el re Bellevue (x=302.83) (Delsaux. 1966).
321
3.3. 1. 1.3.-Perimetra minlm de )"búmar
Com a referencia del contorn deIs húmers de "L'l11ot de Porros" s'ha pres el perfmetre mintm. Es van obten1r els segOents valors: xd"d=64. 70. x <5 e=61.86. x9 d=55.77 f se Q 9=55.34). Les mttjanes de1s ossosdrets tenan un-perimetre més gran Que els Ó3 ¡'esquerre, com j8 constaten altres autors (Martfn-Saller 1959; 0lfv1er 1960; Font 1977).
Les nostres miljanes són significativament infartors a les Qua font ( 1977) troba a Son Real en tres de les Quatre series. ja Que la mascul1na del cantó dret queda más propera.
Les series bllaterals de Porros (x 0'=63.39 t x 9 =55.54) es poden comparar amb les de Tarr~na 1 Empúr1es. En aquestes pobloo1ons romanes es donen valor s més elevats. que fins i tot arriben a la signifi~ió en les series fementnes. El mateix oc:orre amb les series algerianes, pero sansa possibilitats de fer una proba estadfst1ca.
Contrariament, a C8sUglione s'estableixan uns perfmetres 19uals als de Porros. També Solarue en una mostra europea cotnctdetx amb aquests valors.
La mitjana total de Porros (x=59.09) qum per sota de les que s'han calculat per a Belleuve (5<=62.14) i Eprava (5<=63.00).
Els poHgons de freqUencles són bastant 1rregulars 1 mostren una transgress16 important entre les dues series. re11exe del dimorfisme sexual d'aquesta mida.
En tots els poligons, la classe menal coinciooix amb la m1tjana i la mediana, excepte en el femenf esquerre on aquesta classe est6 OOspl~ cap a valors ba1xos.
Les series masculines presenten una assimetrfa negativa 1 una leptocurtosi poc importants (Scrd=0.03. Sde=-0,427. Kerd=0.027 t Kd'e=-0.031).
Les femenines presenten assimetria positiva i platicurtost (S9 d=0.438, SQ. &=0.233, KC(d=-0.518, Kqe=-0.242).
TAULA CXll.-Pertmetre mfnim dels húmers mascul1ns *: Diferenc1a s1gn1f1caUva -: Celculat a partir de les dOO3s individuals publicadas
n mjn-max Xi8 cr t P
PORROS. Present estudi valor bilateral 106 54-74 63.39tO.39 4.03 cantó dret 57 55-74 64.70tO.55 4.16 cantó esquerre 49 54-69 61.86tO,47 3.29
TALAIOTIC. SON REAL. Font cantódret 39 59-73 65.71 tO.58 3.67 1.22 30>p>20 cantó esquerre 29 59-76 65.21:t0.78 4.24 3.90 0.1 >p>*
PROTOHISTORICS. ALGERIA Chamla, 1975-76 16 60-73 65.6
322
EDAT ARCAICA CASTIGLlONE Fa::chini mal. J 1977-79 35 63.37%0,61 3.64 0.03 p>90
TARRAGONA Poos.1949 46 52-80 66.98:1:0.93 6.32 4.10 O.l>p*
EMPÚRIES Pons,1949 6 64-69 66.00
EUROPEUS Solarue. 1899 19 58-76 63
JAULA CXUI.-Pertmetre mfnlm deIs h6mers femenlns *: Diferencia significativa "": C81culat a partir Ó31es ~ individuals pub1i~
n mfn-max xie (j t P
PORROS. Presant estudi valor bllateral 126 46-65 55.54:t0.33 3.76 cant6dret 61 49-65 55.77:0.50 3.91 cantó esQuerra 65 46-64 55.34%0.46 3.67
TAlAIOTlC. SON REAL font cantódret 21 51-71 60.23i1.30 5.95 3.91 O.l>p* cantó esquerra 21 50-67 58.57%1.11 5.10 3.17 l>p>O.l*
, , PROTOHISTORICS. ALGERIA Chamla,1975-76 11 53-64 56.7
EDAT ARCAICA CASTIGUONE F~hlni 9t81., 1977-79 27 54.78:1:0.79 4.09 0.94 40>p>30
TARRAGONA Pons,1949 21 49-66 56.57:1:0.86 3.93 1.1530>p>20*
, EMPURIES Pons.1949 2 54-61 57.50
EUROPEUS Solarue. 1899 4 49-60 56
323
3.3. 1. 1.4.-lndex de robusteso de rhúmor
l'fnrex re robustresa re l'húmer obtingut com quocient entre el perfmetre minim i la longitud rnaxima, oona a Porros els següents valors mltjans: x d = 19.62, xO'e=19.15, ><9 d=18.68I x9 e=18.85, I per a les ~rl~ pl1ateraLs:~d'=19.62 1 5<\>=18.76.
Aquests valors resulten més aviat baixos comparats amb els que figuren a les 111stes 00 Martln-Saller. El valor que Indica per els alamans 00 Su\'ssa (x= 19.3) és
. bastant semblant a la mitjana global de Porros (x= 19. 15:1:0.15) amb la qual coincideix, si es té en compte l'error del parametre.
De la rel~ió de poblacions elaborllil per flJuest estudi, els valors re Porros són els más baixos.
A SOn Real, els valors s'allunyen slgnlflcatlvament en amb~ sexes. Unlcament la serie femenina esquerra no tr6SJ)8SS8 el11indar de la s1gnificació.
Amb Tarr~na i Empúries també es mnen diferencies 1mportants, a l'igual que a Eprave (x=20.01) la Bellevue (x=22.76).
Les poblacions de C6sUglione 1 Algérla, contemporim1es de Porros, 1 les mostres d'europeus actuals, discrepen pre dels valors obtinguts aquf, tot i Que en tots els casos són superiors. El conjunt más similar al re Porros, quant a la robustesa re l'húmer, és el d'Algerla.
5el):)ns els esquemes de repartlcló QOOJr6f1ca publ1cats per Delsaux ( 1977), l'fndex de robustesa rels húmers re Porros queda a prop rel dels belgues actuals (19.03) 1 també dels d'Orrouy, Pintervi11e, Repalre 1 Oudenburg.
AQuesta mida presenta presenta poca amplitud de varlacló, com ho demostren e1s po1i~ns de freqüencles. En tots ells es dlna una carta assimetria positiva (S dd=0.301, Sd' e=0.576. S Q d=0.475, S 9 e=0.092). Els polf~ns masculins mostren una certa bimroalitat, tal vegOOa el reflexe de 00s grups de diferent robustesa.
TAULA CXlIlI.- Index de robustesa dels húmers mascuHns *: Dlferimcla s1gnlf1cat1va -: Calculat a partir de les dOOes lndividuals publicadas
n rnin-max X:t:9 t p
PORROS. Present estudi valor bilateral 40 16.81-22.49 19.62:1:0.23 1.47 cantó dret 26 17.77-22.49 19.87±0.28 1.42 cantó esquerre 14 16.81-22.30 19.15:1:0.40 1.50
TAlAIOTlC. SON REAL font cantódret 24 17.60-23.00 21.12:1:0.26 1.29 3.25 1 >p>O.l* cantó esquerra 14 17.60-22.22 20.71±0.33 1.26 2.98 1 >p>0.1*
" ,
PROTOHISTORICS. ALGERIA Charola, 1975-76 12 18.1-22.4 19.8
324
EDAT ARCAICA. CASTlGlIONE fll:Chini et al., J 977-79 6 20.78:t0,47 LIS
TARRAOONA Pons.1949 46 17.20-24,56 21.07:1:0.23 . 1:58 4.38 . O.l>p*
EMPURIES Pons,1949 5 19.45-21.68 20.19
.EUROPEUS $oleruEl. 1899 19 18.3-21.3 20.7
JAULA CXUY.-Iftdex de robustesa deIs hGmers fementns *: Diferencia significativa .... : Calculat a partir de les dOOes indivfduals pub1t~
n mln-max ;eje t p
PORROS. Present estudi valor bllateral 48 16.30-21.59 18.76:t0.17 1.17 cantódret 27 16.30-21.59 18.68:1:0.23 1.21 cantó esquerra 21 16.61-21.22 18.85:1:0.25 1.14
TAlAIOnC. SON REAL Font cantódret 11 17.82-21.73 20.00:t0.33 1.09 3.13 t>p>O.l* cantó esquerra 10 . 16.77-21.73 19.50:1:0.60 1.90 1.19 30>p>20
.. .. PROTOHISTORICS. AlGERIA Cham la, 1975-76 6 17.3-20.9 18.8
EDAT ARCAICA. CASTIGUONE Faoohini et al.. 1977-79 9 18.68:t0.33 0.99 0.19 90>p>80
TARRAOONA Pons, 1949 21 17.01-21.6 t 19.76:1:0.25 1.15 3.28 l>p>O. t*
EMPÚRIES Pons.1949 1 23.19
EUROPEUS Solarue.1899 4 17.5-20.2 19.5
325
3.3.1.1.5. -Index diafisori de rhúmer
Es Ja reJreió percentuaJ entre eJs diometres mfntm i maxim t mesurats a Ja meitat 03 la dtafisi. Tr~uejx el grau d'aplanament 03 l'húmer t que es O3u fonamentaJment a J'occtó 031 múscul cor~braqutal1.del oottoldes, sobre les cares antero-lnterna i antero-externa O3l'os (Vallo1s. 1927).
SegJns aquest fndex es pot fer la següent distrtbucfó: húmers amb platibr~uia. quan l'fndex és Infertor o 19uaJ 8 76.5, I amb 8urlbrt.tula Quan es depassa aquest valor. Com el nom indica, la primera catE9lrta comporta un aplanament más fort que laS9J)na.
Els valors mitj8l1s calculats 8 Porros són: X cr d =7 8.08, x de = 81.34, x 9 d=76.631 x <,( e=78.52; i els valors bilaterals: x d=79.66 ix 9 =77.45. AQuests valors expresen eurlbr~la en ambtfls sexes. essent més tl;C6ntuooa en el mosculi. En general els valors más alts corresponen al sexe femeni i als volors del cantó dret (Olivier. 1960), la qual cosa no s'acompleix en ~uest caso
51 es seguelx la d1str1buc1ó esmentooa (qutxJre n2 56), a Porros es djna un 62.4~ d'húmers amb eurlbr~uia, i un 36. 7~ amb platibr~uia. En ambOOs sexes és més freqüent la primera cate())ria.
També a Son Real, la 1reqüencia d'euribr~uia és e1evooa, peró les mitjanes obtingudes per ~uest in03x són más grans, arribant a la signif1~ió estooistica en les series del cantó dret.
les dues necrópolis italianas, Castiglione i le PaIaxxette, colncideixen en eIs seus valors mitjans amb els 00 Porros. En e1s de Porros. En els lbs conjunts, els dlametres que 1nterven en ~uest fndex 56n del matelx ordre que els nostres.
A Eprave, la mitjana global (x=77.20) no queda gaire llunyana de la mallorquina (x=78.53), mentre que la de Bellevue és s1gnlficativament superior (x=82.38).
EIs poli~s de freqüencies mostren mostren molt poca diferencia en l'amplitud de var1~16. En general. els parametres central s no co1nc1de1xen en la classe mm1.
les series dretanes presenten una lleugera platicurtosi marc006 (Kctd=-0.698 i K9d=-0.737) i una minima assimetria positiva (5o"d=0.155 i 59 d=0.041).
les ser1es esquerranes presenten leptoourtos1 marcOOa (K d e=2.459 1 Kq e=2.571) i assimetria negativa (50"e-0.953 i 598=-0.348).
TAULA CXlY.- Index d1afisar1 dels húmers mascuUns *: D1ferenc1a s1gn1f1cat1va "': ~lcuIat a partir de les tBJes individuals publicOOes
n min-max Xi8 t P
PORROS. Present estudi valor bilateral 105 58.62-95.24 79.66:1:0.65 6.65 cantó dret 54 66.67-91.30 78.08:t:0.84 6.18 cantó esquerre 51 58.62-95.24 81.34:t0.95 6.77
326
, TAlAIOTIC.SON REAL. font cantó dret 31 70.83-92.00 81. 12:t:0.99 5.55 2.26 5>p>2 * cantó esquerra 25 77.72-100.0 83.9611.33 6.67 1.59 20>p> 1 O
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE ftr;Chini et 01., 1977-79 35 79.72:t:1.00 5.92 0.05 p>90
LE PAlAZZETTE. ITALIA FEl:Chini et 01., 1977-79 36 80.01:0.79 4.76 0.29 80>p>70
TAULA CXLVI.- Index dhlfisori deIs húmers femenins *: Diferencia significativa -: calculat a parUr (É les <bils 1ndfv1duals publ1ctXEs
n min-max i:te t p
PORROS. Present estudl valor bilateral 112 55.00-94.44 77.45:t:0.62 6.57 cantó dret 55 65.00-88.89 76.63:1:0.87 6.45 cantó esquerre 57 55.00-94.44 78.52:t0.86 6.50
TALAIOTIC.SONREAL. Font cantódret 20 71.42-90.00 80.65± 1.23 5.54 2.47 2>p>1 * cantó esquerre 22 70.83-87.89 80.77:1: 1.19 5.62 1.43 20>p> 1 O
EDAT ARCAICA. CASTIGlIONE F~hini et al.. 1977-79 28 78.33:1:0.85 4.51 0.67 p'::50
LE PALAZZETTE. ITALIA F{fi;hini et al. 1977-79 21 78.67:1: 1.52 6.96 0.10 p>90
327
QUADRE NI! 56. - C8tegories da 1"indax diafisari da rhúmar
Pl6tibrilluia Euribriquia Total x<76.5 x>76.5
n 32 73 105 Mascu 11 ns
i 30.5 69.5
n 50 63 113 femenfns
i 44.2 55.8
n 82 136 218 Total
i 37.6 62.4 100.0
3.3.1.2.-Radi
RADI
S M
ASCU
lINS.
C
antó
esq
uerr
e
Mid
es a
bsol
utes
long
itud
mAx
ima
Lon
gitu
d fisiol~gica
Perl
met
re m
lnim
DiA
met
re s
agit
al m
lnim
DiA
met
re t
rans
o mA
xim
, Inde
xs
l. d
iafi
sari
l. d
e ro
bust
esa
N
12
14
33
30
31
30
12
min
-max
225
-26
7
219
-25
8
38 -
47
10 -
14
14 -
19
66.6
7-92
.86
14.2
3-19
.23
-+
x-e
250.67~3.94
240.
93:!:
3.07
43.27~0.36
12.3
3~0.
16
+
15.9
4-0.
22
77.2
2±'.2
2
+
17.3
0-0.
39
+
a-.. e
13.6
5~2.
79
+
11.4
9-2.
17
2.07
:!:0.
25
0.90
~0.1
2
1.21~0.15
6.67
~0.8
6
+
1.35
-0.2
8
+
cv.-
e
5.45~1.11
+
4.77
-0.9
0
4.77
±0.
59
7.28
~0.9
4
7.59
±0.
96
8.64
~1.1
2
+
7.83
-1.6
0
K
-0.1
55
-0.3
94
0.03
5
0.37
2
1.15
8
-0.4
41
1;47
3
S
-0.7
9.4
-0.4
92
-0.3
68
-0.1
91
0.97
7
0.39
3
-0.6
96
RADI
S FE
MEN
INS.
C
ant6
dre
t
Mid
es a
bsol
utes
t..on
gitu
d m
ilxim
a
Lon
gitu
d fi
siol
ógic
a
Perl
met
re m
lnim
Diil
met
re s
agit
al m
lnim
DiA
met
re t
rans
vers
al m
Axim
I Ir;¡d
exs
l. d
iafi
sari
l. d
e ro
bust
esa
N
22
23
4B
51
51
51
22
min
-max
194
-25
7
182
-24
9
32 -
44
9 -
13
13 -
19
57.9
0-86
.67
14.2
9-22
.17
-+
x-e
226.
68±3
.13
218.
48!3
.06
+
37.9
2-0.
43
+
10.7
7-0.
15
+
14.6
7-0.
18
73.5
8±0.
86
+
16.6
2-0.
37
cr !
e
14.6
7!2.
21
+
14.6
9-2.
17
+
2.97
-0.3
0
1.07
±0.1
1
. 1.3
1!O
.13
6.16
±0.6
1
+
1.72
-0.2
6
+
cV.-
e
6.47
±0.9
8
+
6.73
-0.9
9 +
7.
82-0
.80
+
9.93
-0.9
B
+
8.90
-0.B
8
+
8.38
-0.8
3 +
10
.37-
1.56
K
0.25
7
0.81
3
-0.8
39
-0.6
62
0.92
3
0.13
3
4.14
8
S
-0.0
77
-0.3
89
0.11
5
0.39
2
0.71
2
-0.2
82
1.59
7
RADI
S FE
MEN
INS.
Can
t6 e
sque
rre
, Inde
xs
l. d
iafi
sari
l. d
e ro
bust
esa
41
14
60.0
0-91
.67
14.7
5-18
.18
+
73.0
8-1.
20
+
16.4
8-0.
30
+
7.70
-0.8
5
+
1.12
-0.2
1
+
10.5
3-1.
16
6.79
±1.2
8
-0.5
24
I
-1.2
33
0.31
3
0.10
3
328
3.3.1.2.1. -longitud mUima del redi
SegJns Olivier ( 1960) fQJesta dimensió correspon, en principi, a la longitud de l'avantbr~ tal i com es mesura en el viu. En la proctica ás sempre inferior, pero extsteixen fOrmules per a relrelonar-los. Alxf rones és una mesura molt lnteressant per a coneixer els homes de Porros. . .' - .
Aquí en la longitud maxfma es traben valors (xd"d=249.46, id' e=250.67. X 9 d=226.68 1 x <;( e=222.93) de t1pus m1g en relre16 a la 1ndlcooa per Martín-Saller ( 1959) par a la humanitat en general: 190-288. El mateix autor cita par als alamans suissos unes ~ molt semblants a les nostres (x d" +« =234; xd=246 i x9=223).
Ouant a la assimetria, es caracteritza normalment par un preromini del cantó dret. A1xó només s'tKXImplelx en les rones, cal fer constar, peró, que en els ros sexes les diferencies són petites. 5'obserV6, 6ixó si , un6 neta diferencia seXU61.
Els valors masculins de Porros coincideixen amb els de Son Real i també els fementns són bastant semblants. En canv1, la serie postalalót1ca mascul1na de Menorca presenta una mitjana molt inferior i distant.
També les series romanes de Tarra!J)na tenen valors mitjos más petits.la serie masculina d'Empúries coincideix amb la de Porros mentre que la femenina és molt inferior. cal tenir present, peró, que aquestes mitjanes s'han elaborat a partir de tres 1 ros lndlvldus. respect1vament.
A 16 necrópoliS t6ffibé romana d'Oudenburg les series de C6d6 cantó Queden lleugerament per sota de les nostres. Igualment passa a les pOblreions italianes de C8Stlg11one t Le Palazzette.
Les mitjanes obtingudes en protohistórics algerians presenten més dimorfisme sexual que les de Porros. Les mitjanes mallorquines s'1nclouen en el marga deixat entre els valors nord-africans. '
Tots els poligons de freqüimcies tenen la classe modal en corresponooncia 8mb els parametres centrals. excepte la masculina dreta. En aquesta serte la classe mooal astil despl~ cap a vslors sUs, quedant un aUre vertex en els valors baixos.
les grafiques masculines són més assimetriques que les femenines (5 (j d=-0.380. S d e=-0.794, 59 d=-0.077 1 59 e=0.080), 1 també més platicúrtiques (Kd'd=-1.244, Kd'e=-0.155, K« d=0.257. K9 e=0.316).
TAULA CXlVII.- longitud maxima dels redis mascul1ns *: D1ferenc1a s1gn1f1cat1va .... : Colculat 6 partir 00 les ~ individuals publiC6des
n min-max Xi8 t P
PORROS. Present estudi valor bilateral 34 221-269 249.88:1:2.54 14.79 cantó dret 22 221-269 249.46:1:3.34 15.67 cantó esquerre 12 225-267 250.67:1:3.94 11.49
329
, TAlAIOTlC. SON REAL Font cantódrel 21 233-270 249.33t2.12 9.75 0.03 p>90 cantó esquerre 14 235-271 248.64t2.80 10.48 0.47 70>p>60
POSTALAIC>T\C. RSOUELLA. MENORCA Souich et a1.. 1982 4 233-254 241.00 9.27
, " PROTOH I STOR I CS. ALGERIA
Chamla.1975-76 8 238-285 262.6
EDAT ARC'A1CA. CASTIGLlONE FfWl1n1 et a1., 1977-79 4 246.00t2.38 4.76
TARRAOONA Pons.1949 40 201-268 238.65t2.44 15.45 3.18 O.l>p*
, EMPURIES Pons.1949 3 245-254 249.66
LE PALAlZETTE. ITALIA Ftrehini el 81.» 1977-79 7 238.00:t:4.89 12.95
OUDENBURG. Delsaux, 1973 cantódrat 15 242.64- 19.79 ..... 1.17 30>p>20 canteo esquerre 20 244.37"" 17.26- 1.12 30>p> 20
JAULA CXLVIII.- Longitud mbima deIs radis femenins *: D1ferénc1a s1gnff1cattva -: calculat a partir de les dOOes lndivlduals publil3Es
n min-max x:l:e t p
PORROS. Present estudi valor bilateral 36 190-257 225.22:1:2.60 15.36 cantódret 22 194-257 226.68t3.13 14.67 cantó esquerra 14 190-254 222.93:1:4.46 16.68
TALAIOTIC. SON REAL. font cantódrel 8 205-267 230.62:1: 7 .16 20.26 0.50 60>p>50 cantó esquerre 13 209-267 231.69t4.08 14.72 1. 44 20>p> 1 O
" " PROTOH1STORICS. ALGERIA Chamla.1975-76 8 201-242 220.0
330
[DAr ARCAICA. CASTlGLlONE Fmlnl et al.. 1977-79 8 211.75t3.73 10.55 2.35 5>p>2 *
TARRAOONA Pons, 1949 13 192-250 215.38t4.56 16.4.5 1. 9~ . 1O>p>5
EMPÚRIES Pons,1949 2 200-220 210.00
, LE PAlA2ZETTE. ITALIA F~hlni et 81.. 1977-79 4 219.00t3.34 6.68
331
3.3.1.2.2.-perimetre minim del raeJi
les quatre mitjanes obtingures per ~uesta mesura (xd'd=43.32, xC' e=43.27, X9 d=37.92 I x<:( e=37.31) són 00 ttpus mlg.
En relootó als 00 Son Real, ron lleugerament més petlts; també en reloo16 amb els de Torrtglno. Empúrles 1 Algerlo. lo serte femenina protohistórico d'Algerto roincioolx, en canvt , amb la de Porros.
Els valors de C8sttgl1one són els únlcs que qUeOOn per sota deIs mallorQulns, sansa que s'arribi, pero, a una significooió estadística.
f1 valor global de Porros (x=40.22iO.30) s'assembla al global d'Eprave. calculat a partir de les (Bi3s indivíduals que ofereix l'estudi d'~uest jociment de l'edOO del ferro.
Els polf{J)ns 00 freqUencles són bastant regulars 1 presenten una marcooa tronsgressió entre les series.
TAULA CXlIX. - Perimetre mlnlm dels radis mascullns *: Diferencia significativa "': Calculat a partir de les ~ individuals publ1ccms
n min-mox xte
PORROS. Present estudl valor bilateral 74 30-49 43.28:1:0.28 cantódret 41 38-49 43.32:t0.43 cantó esquerre 33 38-47 43.27iO.36
. TALAIOTIC. SON REAl. font cantódret 34 38-52 44.20iO.59 cantó esquerre 28 40-49 44.42:1:0.54
, ... PROTOHISTORICS. AlGERIA Chamla.1975-76 14 38-54 44.00
EDAT ARCAICA. CASTIGlIONE Focchln1 et a1.. 1977-79 26 42.31iO.60
TARRAGONA Pons, 1949 40 35-54 44. 17:t0.68
I
EMPURIES Pons, 1949 4 42-47 45.00
t p
2.43 2.73 2.07
3.48 1.23 30>p>20 2.89 1.81 10>p>5
3.04 1.64 20>p> 1 O
4.32 1.41 20>p> 10
332
JAULA eL. Perlmetre minjm deIs raelis femen.ns *: Dlferimcla significativa .... : Calculat a partir 00 les Iims individuals pub1i~
n min-max x:l:e (f t P
PORROS. Present estudt valor bilateral 90 32-45 37.63:t:0.33 3.09 cantódret 48 32-44 37.92:t:0.43 2.97 Cantó esquerre 42 32-45 37.31:1:0.50 3.23
TALAIOIIC. SON REAL. Font oontódret 13 30-44 39.76:1:0.98 3.53 1.90 10>p>5 cantó esquerre 17 34-45 39. 47:t:O.66 2.74 2.42 2>p>1 *
... " PROTOHISTORICS. AlGERIA Cham la. 1975-76 9 33-40 37.7
EDAT ARrAlrA rAST IGUONE FfJXh1n1 et al. 1977-79 17 36.65:t:0.92 3.81 1.15 30>p>20
TARRAGONA Pons.1949 13 34-44 38.23:t:0.89 3.21 0.65 60>p>50
, EMPURIES Pons.1949 2 36-40 38.00
333
3.3.1.2.3. - IDde! de robustesa del raeU
Els valorsde l'fnrex deIs rtr11sde Porros (x<5d=17.41 f xd'e=t7.30, xQd= 1 6.62 i X9= t 6.48) resulten balxos respecta al'orientació que ~ Olivier_(.1960) sobra fK¡uesta varfable: 19.
56n, peró, semblants ols que es troben o Son Reol, en mnbdSs sexes i pels 00s cantons del COSo
les mnjanes bl1aterals m Porros (xd= 17.37 1 x9= 16.56) són 1nfer1ors a les calculooas par a les serles Ollarr8i})na 1 Empúries. que QUemn signlficativament al1unyOOes.
la serie masculina mallorquina más o menys propera a les dues series de Castiglione, ja que la femenina d'aquesta necrópolis siciliana té una mitjana bastant eleva1a en relacfó a la de Porros.
A Algerie tmnbé es oono un velor femenl gron més sembltIDt 01 m6SCuli de Porros que al femenl, mentre que pel valor dels homes al~rians suc:ceeix el contrario No s'han fJ()JUt avaluar estoofsUcament les dlferénc1es ja que no dtsposem de totes les dI:03s necessaries.
Quant aIs po1i{J)nS m frequéncies es pot observar un cert OOspl~ment da les classes mrxlals cap aIs valors sUs, menys notable en el poligon Olls roois mascuHns drets. dlgut a la formació d'un planell en aquests valors.
les sertes mascullnes són lle~ament ass1m~tr1ques negatives (Só"d=-0.299. S d' e=-.0696), mentre que les femeninas presenten ossimetrio positiva, molt notable en la granca del cantó dret (S9 d= 1.597, B q 9=0. t03). lambé aquesta úlUma ser1e presenta una leptreurtos1 W';8ntufXil (K 9 d=4. t 48) en front m la p latic~rtosl 03 l'esquerra (K 9 e=-1.233). ,
TAULA ClI.- Index de robustesa dels redis mascul1ns *: 01ferénc1a s1gntncattva N: Calculat 8 p6rtir de les dOOes individu61s publicOOes
n min-max x:t:e cr t P
PORROS. Present estudi valor bilateral 34 14.23-19.82 17.37:t:0.22 1.30 cantódret 22 14.61-19.82 17.41 tO.28 1.31 cantó esquerre 12 14.23-19.23 17.30tO.39 1.35
, TALAIOlIC, SON REAl. Font cantódret 21 14.63-19.50 17.61 tO.27 1.24 0.51 70>p>60 cantó esquerre 13 16.23-20.50 17.84tO.33 1.22 1.05 40>p>30
, \
PR01OHISTORICS. AlGERIA Cham la, 1975-76 8 14.7-19.8 16.1
EDAT ARCAICA CASlIGUONE Fa::ch1nt et 81.. 1977-79 4 11.59tO.62 1.25
334
TARRAGONA Pons,1949 40 16.04-21.83 18.52±0.21 1.30 3.790.1>p*
, EMPURIES Pons,1949 3 17.14-18.80 17.75
TAULA cut. - Index de robusteso dels rodis femenios *: Diferencia sign1f1cativa -: Galculat a partir 00 les ~ tnd1viduals pub1t~
n mtn-mm< x:te
PORROS. Presant estudi valor bilateral 36 14.29-22.17 16.56±0.25 canlódret 22 14.29-22.17 16.62±0.37 cantó esquerre 14 14.75-18. 18 16.46:t0.30
TAlAIOnC. SON REAL. font cantódrel 7 14.63-19.11 17.00:t0.53 cantó esquerre 10 15.32-19.11 16.90:1:0.42
" " PROTOHISTORICS. AlGERIA Charola, 1975-76 8 14.9-19.4 17.1
.,
EDAT ARrAlrA f'ASTlGlIONE F~ini eial., 1977-79 8 11.51*0.46
TARRAOONA Pons.1949 13 16.28-19.11 11.77tO.22
, EMPURIES Pons.1949 2 16.36-20.00 18.18
t p
1.50 1.72 1.12
1.41 0.53 p'!60 1.33 0.84 SO>p>40
1.30 1.76 10>p>5
0.80 2.76 l>p>O.l*
335
3.3.1.2.4.-10." dfaffser' .' roen
l'írxEx diafisari s'lla calculat com Jo reloció percentual entre el diametre sagital mínlm j el diametre transversal maxim. Aquest últim es mesura alla on la vara Interó5sta és més promtnent; raltre d1ametre es pren al mate1X" ntven. pero perpendícular al maxim.
Tal com cita Olivier (1960), el valor de l'index varia al voltant de 75 (xd' d=75.61. x d' e=77.22, x 9 d=73.58, x 9 e=73.08). pero s'observen grans variooions ind1viduals. En efecte. l'amptitud de variooió de tes Quatr9 series és mon notable. a1xf com també 91s coefic1ents de var1abHitat.
Respecte 61s volors de Son Real cal fer notar una evident coincidencia de 1es series dretanes d'ambOOs sexesj mentre que par les series esquerranes la semb lanqa és més lleugera.
Les series biloterols de Costiglione coincideixen també amb les de Porros. (xd'=76.33, x9=73.36), si es té presant l'error 00 les mitjanes.
F1nalment,la m1tjana global d'Eprave (n=29, x=71.48) que s'ha calculat ~uf és inferior a qualsevol de les d'~uest estudi.
TAULA cun.- Index diafisari dets radis mascultns *: Diferencia s1gn1f1caUva -: Calculat a partir 00 les dOOes individuals publicOOes
n min-max x:ta t p
PORROS. Present estudi valor bilateral 74 55.56-93.33 76.33:t:0.84 7.23. cantódret 44 55.56-93.33 75.61:t: 1.15 7.64 cantó esquerra 30 66.67-92.86 77.22'1:.1.22 6.67
TAlA10TlC. SON REAL font cantódret 34 63.16-92.85 76.11%1.24 7.26 0.29 80>p>70 cantó esQuerre 25 64.70-87.50 74.52;t;0.98 4.90 1.68 p=10
EDAT ARCAIC'A. CASTIGUONE fooch1n1 et a1., 1977-79 24 75.68'1:.1.31 6.40 0.38 p=70
336
TAULA CLlV.- Indox dtafisart dols racUs fementns *: Diferencia s1gn1f1cat1va -: Calculot o partir €E les dt'lEs indfvfduols pubuaiEs
n min-mox ¡:te ü t P
PORROS. Present estud1 valor bilateral 92 57.90-91.67 73.36*0.72 6.85 cantódret 51 57.90-86.67 73.58:1:0.86 6.16 cantó esquerra 41 60.00-91.67 73.08:t 1.20 7.70
TAlAIOTIC. SON REAL font ttmtódret 13 64.28-92.30 73.07:t2.36 8.50 0.25 p'=80 cantó esquerra 19 63.16-91.66 76. 10:1: 1.29 7.95 1.40 20>p>10
EDAT ARCAICA. C6STIGlIONE F&Xhin1 et a1.. 1977-79 16 72.30:1: 1.64 6.57 0.57 60>p>50
3.3.1.3.-Cúbit
I CU
BITS
MAS
CULI
NS.
Can
tó d
ret
Mid
es a
bsol
utes
Lon
gitu
d m~xima
Lon
gitu
d fi
sio
log
ica
Per
lmet
re m
lnim
Dia
met
re a
nter
o-po
ster
ior
Di~metre
tran
sver
sal
, Inde
xs
In.
de p
lato
leni
a
1.
de
robu
stes
a
N
21
24
42
51
51
51
21
min
-max
239
-29
2
213
-26
2
32 -
45
20 -
27
15 -
24
65.3
9-10
0.0
12.1
5-14
.89
-+
x-e
271.
81!3
.78
237.
33!3
.03
+
37.4
5-0.
45
23.7
1:!:0
.25
+
20.0
0-0.
30
+
84.6
3-1.
32
13.8
3:!:0
.17
q:!:e
17.3
4!2.
68
14.8
4!2.
14
+
2.92
-0.3
2
1. n
:!:0
.18
.
+
2.16
-0.2
1
9.40
:!:0.
93
0.78
:!:0.
12
cv.:!
:e
K
6.38
:!:0.
98
-1.2
06
6.25
:!:0.
90
-1.2
14
7. 7
8:!:0
.85
0.47
3
7.47
:!:0.
74
-0.5
09
10.8
2!1.
07
-0.5
88
1'.'
0:!
:'.'0
-1
.117
5.63
!0.8
7 -0
.222
S
-0.5
13
-0.1
42
0.35
2
-0.0
96
-0.1
11
-0.1
74
-0.4
94
CÚBI
TS M
ASCU
LINS
. C
antó
esq
uerr
e
Mid
es
abso
lute
s
Lon
gitu
d m~xima
Lon
gitu
d fi
sio
lóg
ica
Per
imet
re m
fnim
Di~metre
ante
ro-p
oste
rior
Di~metre
tran
sver
sal
, Inde
xs
l. d
e pl
atol
enia
l. d
e ro
bust
esa
N
13
15
32
49
49
49
13
min
-max
252
-29
1
210
-25
6
33 -
47
20 -
28
17 -
29
73.0
8-12
0.83
12.0
3-16
.61
-+
x-e
277
.62:
!:3. 1
2
239.
27:!:
3.88
+
37.9
7-0.
60
23.8
2:!:0
.26
+
20.2
0-0.
32
85.0
1:!:1
.24
+
13.8
1-0.
37
cr:!:
e +
11.2
6-2.
21
15.0
1:!:2
.74
+
3.41
-0.4
3
1.83
:!:0.
19
2.24
:!:0.
23
8.66
:!:0.
87
1.34
:!:0.
26
+
cv.-
e +
4.06
-0.8
0
6.27
:!:1.
15
+
8.99
-1.1
2
7.70
:!:0.
78
11.0
7:!:1
.12
10. 1
8:!:1
.03
9.73
:!:1.
91
K
0.82
4
-0.3
41
0.44
1
-0.1
92
3.91
5
4.80
0
-0.2
02
S
-1.0
94
-0.9
36
0.87
5
0.34
6
1.56
4
1.54
1
0.65
1
CÚBI
TS F
EMEN
INS.
Can
tó d
ret
Mid
es a
bsol
utes
Long
itud
mAxim
a
Long
itud
fisiol~gica
Perf
met
re m
fnim
DH
met
re a
nter
o-po
ster
ior
OiA
met
re t
rans
vers
al
, Inde
xs
l. d
e pl
atol
enia
l. d
e ro
bust
esa
N
14
14
29
49
48
48
14
min
-max
221
-26
7
191
-23
3
29 -
41
18 -
25
14 -
21
69.6
7-95
.24
12.3
0-17
.65'
-+
x-e
241.
79:3
.29
212.
50:3
.00
+
33.2
8-0.
59
21.0
1:!:O
.20
+
17.3
1-0.
21
+
82.3
5-0.
94
+
13.6
4-0.
39
rr:e
+
12.3
2-2.
33
11.2
2±2.
12
+
3.15
-0.4
1
1.42
:!:O
.14
. +
1.
43-0
.15
+
6.51
-0.6
6
+
1.46
-0.2
8
+
cV.-e
+
5.09
-0.9
6
5.28
±1.0
0
+
9.47
-1.2
4
6.75
!O.6
8
+
8.27
-0.8
4
+
7.90
-0.8
1
+
10.7
2-2.
03
K
0.26
5
0.00
6
0.49
6
0.55
8
0.20
4
-0.0
93
3.88
8
S
0.29
9
-0.0
90
1.00
1
0.45
3
0.10
0
-0.0
53
1.94
4
I
CUBI
TS F
EMEN
INS.
C
antó
esq
uerr
e
Mid
es
abso
lute
s
Lon
gitu
d m
Axim
a
Lon
gitu
d fi
siol
Ogi
ca
Per
fmet
re m
fnim
DiA
met
re a
nter
o-po
ster
ior
DiA
met
re t
rans
vers
al
, Inde
xs
l. d
e pl
atol
enia
l.
de
robu
stes
a
N
13
14
33
43
43
43
13
min
-max
215
-26
8
187
-23
5
25 -
41
17 -
25
15 -
20
66.6
7-10
5.88
11.6
3-15
.65
x!e
243.
54!4
.30
213.
64!3
.95
+
32.7
3-0.
61
20.9
5!0.
28
17.2
8!0.
20
+
82.9
6-1.
31
13.3
0:!:0
.30
IJ" !e
15.4
9!3.
04
14.7
7!2.
79
3.49
!0.4
3
1.83
!0.2
0
1.33
:!:0.
14
+
8.59
-0.9
3
+
1.06
-0.2
1
cv.!
e
6.36
!1.2
5
6.91
!1.3
1
10.6
5!1.
31
8.71
!0.9
4
7.71
:!:0.
83
10.3
5:!:1
.12
7.98
:!:1.
57
K
S
-0.5
74
0.02
6
-0.2
78
-0.3
84
0.43
9 0.
479
-0.0
09
-0.0
51
-0.7
58
0.21
7
0.31
Q
0.52
8 .
0.72
1 0.
644
337
3.3.1.3.1.-longitud mUim8 del cÚbit
la longitud maxima 001 cúbit esto també re1acionm amb la mida 00 l·avantbr~. S'observa en general un pfecklmini 001 cantó dret sobre l'esquerre i daIs valors mascul1ns sobre eIs femenlns. la varfab111tat 1ndlv·ldual és gran t com a valors extrems es conslooren 200-320 (Olivier. 1960).
A la necrópolis de )'mot de Porros, les mitjanes obtingudes (xd'd=271.81, xc5 e=277 .62. x 9 d=241. 79, x « e=243.54) comf1rmen la dIferencIa sexual esmentOOa. pero no presenten valors dratans más grans I sinó ben al contrarl; la roo d'QJeSta asstmetrja cal buscar-la en la composició 00 les series, ja que en gran part les formen ossos ay1tuts, sense corresponrencia en l'ultra grupo
Par aUra part són valors que es podan considerar da tipus mig en relació a la varfabt1ttat cftOOa per Oltvler (Ire. cit.) I e1s valors Que figuren a la 111sta de Martfn-Sal1er.
Respecte a d'altres poblacions. s'observa que eIs valors masculins de la necrópol1s ve'ina da Son Real co1nc1001xen amb el valor de la serte deIs cúb1ts drets da Porros, peró els femenins ron signlficativament más grans.
la mitjana bilateral masculina (x d =274.03) és más gran Que la majorla de les que presenten les series d'~t sexe que ~i comparem: les 00 R. Squella. Tarr8lpla i Empúries. Castiglione, Le PalazzeUe i Oudenburg. Es. pero, lleugerament 1nferior a la deIs protoh1stór1cs algerlans.
La mitjana femenina (x9 =242.63) és igua1ment superior u les 00 Tarragona i Empúries, i inferior a la nord-afrlcana.
S'ha calculat també el valor global 00 la longttud mm<1ma ools cóbtts 00 Porros (x=260.13:t2.74) i s'ha pogut comparar emb la d'Eprave (x=260.57, n= 11) amb laquel coincioolx, i amb 1800 Bellevue (x=258.00. n=2) Queés lleuger8ment més petita.
Els po1i!pns 00 freqüencies mostren una notable transgressió entre les series de d1ferent sexe.
En els 'mosculins, les closses modals estan despltt;6Cles cap a valors aUs, separant-se dels parametres centrals, mitjana i mediana (MCfd=280, f't:1e=280). Mostren asslmetr1a negaUva (Sd d=-O.513, S "e=-1.094). La serle dals cóbtts drets es platicúrtiuca (Kd'd=-1.206), mentre que la ools cúblts de l'esquerra ás mcxJerooament leptooútica (Kd'e=0.824).
En els pollpts femenins, les classes m€Xials se situen en els valors baixos i nomás en el C8S de la serie dretane es correspon amb la mitjana (M <;.> d=242). AQUesta serie és lleugerament leptooúttca 1 ass1m~tr1ca (K <1 d=O.265. 59 d=0.299). La serieesquerrana és platicútica i quasi simetrica (K9 e=-0.574, SQ e=0.026).
338
JAULA ClY.- longitud minc:imo deIs cúbits moscuJins *: Oiferimcia significativa "': Calculat a partir de les ~ individuals publiañs
n mín-max x:!: e (f t P
PORROS. Present estud1 valor bilateral 36 239-292 274.03t2.64 15.38 cantó dret 21 239-292 271.81 :t:3.78 17.34 cantó esquerre 15 252-291 277.62:1:3.12 11.26
TALAIOTlC. SON REAL. font c:mtódret 15 256-294 271.60:1:3.02 11.70 0.04 p>90 cantó esquerre 12 254-285 270.75:1:3.44 15.33 1.34 20>p>10
, POSTALAIOT le. R. saUElLA. MENORCA Souich et al., 1982 5 254-288 262.40 10.74
" " PROTOHISTORICS. AlGERIA Cham la, 1975-76 10 254-311 277.8
EDAT ARC'AIC'A. C'ASTIGLlONE Ffl;Chini et al., 1977-79 7 243.29t5.66 14.97
TARRAOONA Pons,1949 31 229-289 259.58:t:2.27 12.63 4.12 0.1 >p *
, EMPURIES Pons,1949 3 262-276 268.33
LE PAlAZZETTE. ITALIA Ft.eehini et al., 1977-79 6 260.33:t:3.99 9.77
OUOENBURG. Oelsaux, t 973 cantódret 16 247-292 270.91 .... 13.47- 0.17 90>p>80 canteo esquerre 17 231-305 266.12- 18.53'" 2.09 5>p>2 *
339
TAUlA el VI. - longitud mblme deIs cúbits femenlns *: Diferencia significativa .... : Calculat a partir 00 les (bÉS indíviduals publiams
n min-m6X xie cr t P
PORROS. Present estudi valor bilateral 27 215-268 242.63:t2.64 13.69 cantódret 14 221-267 241.79:t3.29 12.32 cantó esquerre 13 215-268 243.54:t4.30 15.49
TALAIOTlC. SON REAL. font C8ntódret 6 234-272 259.50 cantó esquerre 9 235-282 259.33:t4.79 14.38 2.42 5>p>2 *
" " PROTOHISTORICS. AlGERIA Chamla, 1975-76 7 237-280 253.0
TARRAOONA Pans.1949 15 213-296 237. 13:t4.43 17.18 1.14 30>p>20
EMPÚRIES Pons.1949 1 226
340
3.3.1.3.2.- perJmetre minlm del cúbit
les quatre mltjanes calculllEs per als cúbits re Porros (xd' d = 37.45, xo'"e=37.97, x<;>d=33.28 t x9=32.73) ron bastant semblants a les de SOn Real si s'exceptua la serte femenIna dreta d'tx¡uesta necropolls. Que com eUa font ( 1977) "discrepa dels seus homólegs".
Els valors mitjans bilaterals (S<d'=37.74 i i9=33.05) s'han comparat amb els de TarrfJ))na 1 Empúries. Respecte dels pr1mers, les series mascul1nes Queden bastant properes' mentre Que les femeninas es distancien más. les series gironines tenen mitjanes más elevas, encara que les series les componen un nombre molt baix re variants.
la mitjana masculina de castiglione coincideix amb la de Porros, peró la femenina és més gran.
Contr6rioment, entre els protohistórics d'Algerio, el volor femenf quede a prop del mallorquf, mentre Que el masculf és bastant más superior.
El valor global del perlmetre dels cúbits de Porros 0<=34.12) co1nc1de1x totalment amb el d'Eprave (5<=34. t 1, n=24), necrópolis de radat del Ferro, peró ás inferior a la també comtemporania de Bellevue.
Els po1f~s de frequencies mostren una transgressió entre els sexes. En e1s poligxls dals cúbits esquerras fl¡uest despl~ment ás más notable oonooa la major amp11tud de var1ac1ó de la serie femenina en els seus valors ba1xos.
En els poli~s del cantó dret. lo Cl6SS8 m0ci81 masculina es correspon amb lo mediana (Mdd=38); la mitjana se sUua en una classe inferior.
En la gr6f1ca femenina dels cúb1ts drets 1 en els ools esquerres, les classes modals coincideixen amb las seves respectivas mUjanes 1 mocUanes (M~ d = 33, Md"e=37 i MQ e=32)
En totes les series es Iilna un valor 00 la curtosi semb lant i que se sUua al voltant da 0.45 j també as Iilna a totas, assimetria posit1va modarooa, excepte en la famen1naool cantó dret Que és bastant ~usOOa (Sd'd::: 0.352. Sd'e= 0.875. S 9d= 1.00 l. S9 e=0.479).
TAULA ClYII.- Perfmetre minim daIs cúbUs masculins *: D1ferencia signif1cat1va -: calculat a partir 00 les dlrl3s individuals publicadas
n mfn-max x%e t p
PORROS. P resent estud1 valor bilateral 74 32-47 37.64:1:0.36 3.12 cantódret 42 32-45 37.45:t0.45 2.92 cantó esquerra 32 33-47 37.97:t0.60 3.41
TALAIOTlC. SON REAL. Font oontódret 22 32-41 38.31:t0.49 2.33 t .20 30>p> 20 cantó esquerra 17 32-41 37.18:1:0.62 2.59 0.83 50>p>40
341
" .. PROTOHISTORICS. AlGER1A. Cham la, 1975-76 13 36-45 39.3
EDAT ARCAICA. CASTIGUONE Fooch1nl et 81.. 1977-79 13 37.23± 1.03 . 3.70 oA~· 70>p>60
TARRAGONA Pons,1949 31 32-44 38.19:1:0.59 3.30 0.81 50>p>40
, EMPURIES Pons, 1949 3 38-43 39.66
JAULA Cl YIII. - Perlmetre mlnfm deIs cOblts femenfns *: Diferencia signiftcativa "': ~lculat a partir ~ lesdat:ls indjviduals pub1i~
n mln-max X±8 cr t p
PORROS. Present estudi valor bUataral 62 25-41 33.05:1:0.42 3.33 cantódret 29 29-41 33.28:1:0.59 3.15 cantó esquerra . 33 25-41 32.73:1:0.61 3.49
, TAlAIOTlC. SON REAL. font cantódret 9 30-44 37.00:1:1.34 4.03 2.90 l>p>O.l * cantó esquerra 15 28-42 33.60±O.86 3.35 0.81 50>p>40
.. ... PROTOHtSTORICS. AlGERfA Chamla, 1975-76 11 30-37 33.6
EDAT ARCAICA. CASTIGlIONE Foochini etel.. 1977-79 7 34.43:1:t.70 4.50
TARRAGONA Pans, t949 15 3t-39 34.73:1:0.58 2.26 1.85 tO>p>5
EMPÚRIES Pons.1949 2 35-35 35.00
342
3.3.1.3.3.- Index de robusta del cÚbit
les mitjanes re l'inrex re robustesa calcul~ per a Porros (xd"d = 13.83, xce= 13.81, x<;? d= 13.64 i)(9 e=13.30) són molt uniformes 1 quosi no presenten dfmorffsme sexual
Aquests valors mitjos resulten b6st6nt sembl60tS a1s que figuren"en robra de Martin-Saller (1959). Concretament. el valor global de Porros (x=13.67) s'fDlS1.a al calculat per 815 sufsos 1 a18mans (x= 13.5). En canvf. resulten ba1xos respecte a la mitjana qua €Dna Olivier ( 1960) x= 14.5, par al tronc racial blanco
En relació a les poblacions compares en aquest estudi es traba una notable coinciOOricia amb les series de Son Real i Algeria. .
A TarrEqlna i Empúries, les mUjanes s'al1unyen más i les diferencies arriben a una s1gnff1cac1ó 1mportant.
Els po1i9Jns mostren fOfft6 irregularit.8t degut a la petita amplitud de les clesses que els componen. En tots e11s, les classes mooals es corresponen amb les medianes (Mdd= 13.70, M d' e= 13.38, M 9 d= 13.26 1 M Q e=13.14), mentre que les mitjanes se situen en una classe posterior.
la curtosi no assoleix valors importants en les series femenines, mentre Que. en la masculina del cantó dret es lEfineix una leptocurtosi de valor elevat (Kd'd=3.888). l'ossimetria també és important en ~esta serie (Sdd= 1.944).
lAULA ClIX.- Index de robustesa dels cúbits mascuUns *: D1ferénc1a s1gnff1cat1va -: Calculat a partir tE les dcms indivlduals pub1i~
n mln-max x:te (f t P
PORROS. Present estudi valor bilateral 34 12.03-14.89 13.82:1:0.17 1.01 cantódret 21 12.15-14.89 13.83:t0.17 0.78 cantó esquerre 13 12.03-16.61 13.81 :t0.37 1.34
TALAIOTlC. SON REALfont cantódret 15 11.46-15.64 13.86:1:0.32 1.25 0.09 p>90 cantó esquerre 12 12.63-15.47 13.83:t0.17 0.60 0.05 p>90
, .. PROTOHISTORICS. AlGERIA Cham la, 1975-76 10 11.7-16.9 13.9
TARRAGONA Pons,1949 31 13.04-16.86 14.77:1:0.17 0.97 3.86 O. t>p *
I
EMPURIES Pons, 1949 3 14.23- t 5.57 14.76
343
TAULA CLX.- Index de robustesa dels cúbits fomontns *: Diferencia significativa N: Calculat a partir 00 les ~ individuals publiaIEs
n min-max X±8 Ü t P
PORROS, Presant estud1 valor bilateral 27 11.63- 17.65 13.48:0.25 1.27 cantódret 14 12.30-17.65 13.64±0.39 1.46 'cantó esquerra 13 11.63-15.65 13.30±0.30 1.06
TALAIOTIC. SON REAL. font cootódret 5 12.91-16.60 15.00 cantó esquern 9 t 1.91-14.89 13.33±0.33 1.00 0.07 p>90
.. .. PROTOHISTORICS. AlGERIA Chamla. 1975-76 6 12.6-14.6 13.3
TARRAOONA Pons.1949 15 13.33-17.05 14.67±0.26 1.01 3.12 1 >1»0. 1 *
EMPÚRIES Pons,1949 t 15.48
344
3.3.1.3.4.-ln_ de platQlinto
l'inrex re platolenía és el quretent entre el diametre antero-posterior 1 el diOOletre transversal, mesurats inmediatament a sota re la cavitat sfgmoiooa del cúblt. se;)lflS la técnica re TroueUe (1955). Tra1uetx' eJ gr8l1 tfaplanament trmsversal rel cúbit 8 n¡ven re I'epínst superior. pero com el motel x outor indica aquest aplanament és massa complícat par 8 ~r-Jo expressar mitja098nt un sol hlÓ3X. En la platolenla intervenen els múroJls suplnador curt, br~jal anterior 1 pronaOOr curt.
T ambé fa notar un important dimorfisme sexual i asslmetria entre els 00s cantons del Q)S. les mitjanes calcu 1m par a Porros (xC! d= 84. 63, x (} e= 85. 01 J
x9d=82.35 i xq 6=82.96) expressen ~estes diferencies pero en grau minim 1 no arr1ben als quatre ml1.1fmetres Que fa constar 011v1er ( 1960).
La distribooió SEqJns catEglfies (quu:Jre nO 57), indica que la majoria dels cúbits de Porros (63.41 delt0t8l) entren en la classe de l'eurilenia. T ambé es mna una proporc1Ó important de cúb1ts amb p 1ato1oo1a (31.91). mentre que la hipereurolenia es presenta en poos casos (4.7i). la distrlbució és semblant per ambOOs sexes.
Els mallorquins de Son Real tenen mitjanes superiors, sobre tot les del cantó esquerra, ja que en aquesta pobltK:1Ó s'axpressa amb más forQ8 l'assimatria Les dUerenc1es 56n clarament s1gn1f1caUves.
Respecte a la classifictr;ló de l'index en catEglfies establertes per Vernau. les discrepancies más importants amb Son Real són en els percentat~ de cúbits platolén1cs 1 h1pereurolénlcs en ambOls sexes; en oonv1. la frequenc1a d'eurolen1a ás semblant.
Cham la també traba en e1s prolohistórics algerians valors más elevats d'ocruest ínrex. cal fer notar que els dtametres amb els quals van esser calculats són bastant inferlors als de Porros.
les necrópolis 1tal1anes de C8sUgl1one 1 Le Palazzette també tenen valors més grans, pero probats en un test est~isUc (test de Student) ofereixen unes probabnitats d'atzar properes al 301.
Amb una d1ferencla semblant se s1tua la m1tjana global d'Eprave (x=8S.42) respecta de la global de Porros (x=83.78:t0.S9), mentre que la de Bellevue 0<=82.79) Queda més propera.
Quant als polig:ms de freqüéncies. els del cantó dret són más irregulars que els de l'esquerre. Aixó és comprensible ja que molts deIs ossos que integren les series no tenen la seva parella
Nomás en la grofica deIs cúbits masculins esquerres es dóna una coincidencia entre la classe merlal i la mitjana i la mediana (M e=84.62). En les a1tres, la classe mooal queda despl~ cap a valors alts respecte d'~uests par6metres.
Les series dretanes presenten p laUcurtosl, tK:Centuooa en la serie mascu ltna (Kó' d=-1.117) 1 quasi bé nullaen la femenina (K«d=-O.093); tuna l1eugera
assimelria negativa (S C1 d=0.174 i S9 d=-0.053). De fat, fl¡Uests parametres indiquen que la corba de la serie femenina s'~a a la corba teórica normal.
En les ser1es esQuerranes es f:k)n8 leptoourtosi (K <5e=4.800. Ka e=0.319) 1 assimetria positiva (S'(e=0.319 i Sge=0.528),
345
lAULA CL.Xt- Index de p18to16n18 deis cúbits masculins *: Diferencia significativa .... : Calculat a partir Ó31esdDis individual s publiaKles
n min-max x:te t p
PORROS. Present estudi valor bilateral 100 65.39-120.83 84.88±0.89 • 8.98 cantódret 51 65.39-100.00 84.63:t:l.32 9.40 cantó esquerre 49 73.08-120.83 85.01:t 1.24 8.66
TALAIOTIC. SON REAL Font cantó€i'et 24 77.92-115.00 89.06±3.04 11.80 1.75 10>p>5 cantó esquerra 25 77.77-116.66 97.52±2.07 10.34 5.50 O.l>p *.
, ... PROTOHISTORICS. ALGER1A Charola, 1975-76 20 77.7-118.7 93.1
EDAT ARCAICA. CASTIGUONE FtX:Chini et al, 1977-79 38 86.45±1.66 10.25 0.88 40>p>30
LE PALAZZETTE, llAllA fEriChinl et a1.; 1977-79 28 86.68:1:1.97 10.45 0.90 40>p>30
JAULA ClXU.- Index de plotolenio deis cúbits remenins *: Diferencia significativa N: calculat a partir 00 les tDi:lS 10dfvfduals publlams
o min-max i±e t p
PORROS. Presaot estudi valor bilateral 91 66.67-105.88 82.64±0.79 7.53 cantódret 48 69.67-95.24 82.35±0.94 6.51 cantó esquerra 43 66.67-105.88 82.96:1.31 8.59
TAlAIOTIC. SON REAL Foot cantódret 15 73.07-115.00 89.06±3.04 11.80 2.82 l>p>O.l * cantó esquerre 15 70.00-118.71 95.66:3.73 14.47 4.08 0.1 >p *
" , PROTOHISTOR'CS. AlGERIA Charo la, 1975-76 9 72.2-113.3 91.3
EDAT ARCAICA. CASTlGLlONE F~ini et al.. 1977-79 27
LE PALAZZETTE. ITALIA Ffl:Chinl et a1., 1977-79 16
346
85.54:!: 1. 71 8.88 1.69 10>p>5
85.11 t 1.87' 7:5'0 1.21 . 30>p> 20
QUADRE,.. 57.-0istribució eh freqúehcles de '-íhdeX de p18tolOOj8 segohS 18 classlfiCC8Ció de Yerh8u
PJatolenla Eurolen1a Htperuerolen1a Total x-79.9 80.0-89.9 1 OO. O-x
n 33 61 6 100 >
Masculins I 33.0 61.0 6.0
n 28 60 3 91 Femenins
I 30.8 65.9 3.3
n 61 121 9 191 > Total
Z 31.9 63.4 4.7 100.0
3.3.1.4.-Femur
F~MU
RS M
ASCU
LINS
. C
antó
dre
t
Mid
es a
bsol
utes
N
MIN
-MAX
¡¡±
e +
<J
-e
cv.±
e K
$
long
itud
m~xima
21
404
-48
6 45
2.48
±5.2
1 23
.86±
3.68
5.
27!0
.81
-0.8
57
-0.3
79
Lon
gitu
d en
pos
ici6
17
40
0 -
485
452.
06±5
.92
24.4
1±3.
77
5.40
±0.8
3 -0
.326
-0
.592
Dia
met
re s
ag.
subt
roc.
58
22
-30
+
25
.64-
0.24
+
1.
83-0
.17
+
7.15
-0.6
6 0.
035
0.47
1
Dia
mtre
tra
nso
subt
roc.
56
28
-39
+
33
.57-
0.34
2.
54:0
.24
7.57
:0.7
2 -0
.120
-0
.186
Dia
met
re s
ag.
mei
tat
60
24 -
36
+
29.0
8-0.
36
+
2.79
-0.2
6 9.
6r.t0
.88
-0.1
55
0.51
9
Dia
met
re t
rans
o m
eita
t 60
24
-32
+
27
.30-
0.23
+
1.
82-0
.17
t 6.
65-0
.61
0.67
7 0.
308
Per
lmet
re a
la
mei
tat
60
n. -
108
+
90.8
3-0.
83
+
6.42
-0.5
9 +
7.
07-0
.65
0.51
6 0.
324
Diii
rret
re s
ag.
del
cap
34
39 -
50
+
45.1
2-0.
47
+
2.74
-0.3
3 +
6.
07-0
.74
-0.2
69
-0.2
06
Dia
retre
tran
so d
el
cap
33
41
-51
+
46
.15-
0.39
+
2.
21-0
.27
+
4.79
-0.5
9 0.
179
-0.0
74
Am
plad
a ep
ffis
i d
ista
l 17
75
-87
+
80
.59-
0.84
+
3.
45-0
.59
+
4.28
-0.7
3 -0
.523
-0
.164
, Inde
xs.
l. d
e pl
atim
eria
56
66
.67
-92.
86
76.6
2±0.
87
+
6.53
-0.6
2 +
8.
52-0
.81
-0.3
35
'0.6
28
. I.
p
ilas
tric
60
92
.86-
150.
00
106.
79±1
.40
+
10.8
2-0.
99
10.1
4±0.
93
3.62
3 1.
520
l. r
obus
tesa
17
18
.56-
22.2
0 +
20
.58-
0.25
+
1.
04-0
.18
+
5.07
-0.8
7 -0
.841
-0
.348
FEMU
RS M
ASCU
LINS
. C
antó
esq
uer
Mid
es a
bsol
utes
N
M
IN-M
AX
X±e
G'"
±e
cv.±
e K
S
Long
itud
m~xima
22
403
-49
0 +
45
6.59
-4.6
7 +
21
.91-
3.30
+
4.
80-0
.72
0.42
6 -0
.660
Long
itud
en p
osic
i6
21
397
-48
7 45
5.43
:!:4.
95
+
22.7
0-3.
50
+
4.98
-0.7
7 0.
905
-0.9
44
Di~metre
saga
su
btro
c.
52
22 -
31
+
25.3
1-0.
29
+
2.11
-0.2
1 +
8.
34-0
.82
1.13
6 1.
035
Di~metre tr
ans,
su
btro
c.
52
29 -
38
+
33.8
7-0.
33
+
2.37
-0.2
3 +
6.
99-0
.69
-0.7
16
0.07
5
Di~metre
saga
mei
tat
51
24 -
37
+
29.7
1-0.
42
+
3.02
-0.3
0 +
10
.15-
1.00
-0
.207
0.
404
DiA
met
re t
rans
o m
eita
t 51
24
-32
+
27
.55-
0.30
+
2.
16-0
.21
+
7.83
-0.7
8 -0
.346
0.
565
Peri
met
re a
la
mei
tat
50
80 -
108
91.7
2:tO
.89
6.31
:t0.6
3 6.
88:t0
.69
-0.0
78
0.53
7
Di~metre
saga
del
cap
33
42
-52
+
46
.27-
0.39
2!
25±0
.28
+
4.87
-0.6
0 0.
381
0.37
0
Di~metre t
rans
o de
l ca
p 34
44
-53
+
46
.91-
0.37
2.
15±0
.26
+
4.59
-0.5
6 0.
537
0.76
1
Am
plad
a ep
ffis
i di
stal
23
72
-87
+
78
.52-
0.79
3.
78±0
.56
+
4.81
-0.7
1 -0
.333
0.
486
I Inde
xs
l. d
e pl
atim
eria
52
59
.46-
91.1
8 74
.87±
0.76
+
5.
49-0
.54
+
7.33
-0.7
2 1.
398
1-0.
165
. l.
pil
astr
ic
51
75.0
0-14
0.00
+
10
8.27
-1.6
1 +
11
.52-
1.14
+
10
.64-
1.05
1.
546
0.23
1
l. d
e ro
bust
esa
20
17.8
6-22
.17
+
20.5
0-0.
22
+
0.97
-0.1
5 ,
+
4.73
-0.7
5 1.
758
-0.7
08
F~MURS
FEM
ENIN
S. C
antó
dre
t .
. M
ides
abs
olut
es
N
min
-max
x±
e q-
!e
cv.!
e K
S
Lon
gitu
d m
Axim
a 20
36
9 -
440
409.
50±4
.61
+
20.6
2-3.
26
+
5.04
-0.8
0 -0
.890
-0
.331
long
itud
en
posi
ci6
20
368
.. 44
0 40
8.45
!4.7
0 +
21
.01-
3.32
+
5.
14-0
.81
-0.9
27
-0.4
61
Di~metre
saga
su
btro
c.
59
18 -
29
+
22.3
1-0.
25
+
1.89
-0.1
7 +
8.
46-0
.78
1.85
0 0.
577
Oia
met
re t
rans
o su
btro
c.
59
26 -
34
+
30.7
0-0.
27
+
2.14
-0.1
9 +
6.
63-0
.61
-0.7
73
-0.2
54
Dia
met
re s
ag.
a la
mei
tat
57
21
-34
+
25
.70-
0.34
2.
56±0
.24
+
9.94
-0.9
3 0.
664
0.53
8
DiA
nmre
tra
nso
a la
mei
tat
57
21
-30
+
25
.21-
0.26
+
1.
93-0
.18
+
7.67
-0.7
2 -0
.050
0.
151
Perf
met
re a
la
mei
tat
57
68 -
102
+
82.1
1-0.
81
+
6.15
-0.5
8 7.
49!O
.70
0.82
7 0.
389
Oia
met
re s
aga
del
cap
33
35 .
. 44
+
39
.55-
0.41
+
2.
37-0
.29
6.00
!0.7
4 -0
.941
0.
044
Dia
met
re t
rans
o de
l ca
p 35
36
-45
+
40
.63-
0.40
+
2.
37-0
.28
+
5.82
-0.7
0 -0
.953
-0
.036
Am
plad
a ep
tfis
i di
stal
25
66
..
77
+
71.7
2-0.
59
+
2.92
-0.4
1 +
4.
08-0
.58
-0.3
13
-0.0
91
, Inde
xs.
l. d
e pl
atim
eria
59
58
.06
.. 92
.86
+
72.8
6-0.
82
+
6.28
-0.5
8 +
8.
62-0
.79
I 1.
042
• 0.
538
l. p
ilas
tric
57
85
.71-
122.
73
.. 10
2.20
-t.2
7 9.
62±0
:90
+
9.41
-0.8
8 -0
.838
0~234
l. d
e ro
bust
esa
20
17.8
8-22
.09
+
19.9
6-0.
26
+
1.19-0~19
+
5.94
-0.9
4 -0
.677
-0
.026
, FEM
URS
FEM
ENIN
S.
Can
tó e
sque
r
Mid
es a
bsol
utes
N
m
in-m
ax
x±e
+
Ij" -e
cv
.±e
K
S
Lon
gitu
d m
Axim
a 23
38
1 -
455
+
410.
39-4
.21
+
20.1
7-2.
97
+
4.91
-0.7
2 -0
.581
0.
255
Lon
gitu
d en
pos
ició
20
38
0 -
450
+
406.
30-4
.47
+
19.9
8-3.
16
+
4.92
-0.7
8 -0
.478
0.
417
Oi3
met
re s
aga
subt
roc.
68
19
-26
+
.
22.6
0-0.
17
+
1.43
-0.1
2 +
6.
31-0
.54
0.11
8 -0
.023
Di3
met
re t
rans
o su
btro
c.
70
26 -
37
+
30.8
7-0.
24
+
1.97
-0.1
7 +
6.
38-0
.54
0.87
0 0.
313
Oi3
met
re s
aga
a la
mei
tat
64
22 -
31
+
26.1
6-0.
28
+
2.25
-0.2
0 +
8.
59-0
.76
-0.7
42
0.09
3
Oi3
met
re t
rans
o a
la m
eita
t 65
23
-36
+
26
.14-
0.26
+
2.
05-0
.18
+
7.85
-0.6
9 7.
001
1.64
1
Perf
met
re a
la
mei
tat
64
71
... 94
+
83
.34-
0.67
.
+
5.37
-0.4
7 +
6.
44-0
.57
-0.7
94
-0.1
30
Oi3
met
re s
ag
• de
l ca
p 44
36
-46
+
40
.18-
0.39
+
2.
56-0
.27
+
6.38
-0.6
8 -0
.715
0.
161
OiA
met
re t
rans
o de
l ca
p 39
36
...
45
+
40.8
2-0.
38
+
2.39
-0.2
7 +
5.
86-0
.66
-0.8
81
-0.1
77
Am
plad
a ep
tfis
i d
ista
l 27
64
...
77
+
71.8
2-0.
60
+
3.13
-0.4
3 +
4.
35-0
.59
-0.0
47
-0.4
10
/ Inde
xs
+
4.93
±0.4
3 6.
74±0
.58
I
l. d
e pl
atim
eria
67
63
.64-
86.6
7 73
.14-
0.60
0.
195
• 0.
378
l. p
ilas
tric
64
82
.76-
126.
09
100.
96±t
.07
+
8.58
-0.7
6 +
8.
50-0
.75
1.16
0 0.
640
l. d
e ro
bust
esa
19
18.6
8-22
.48
+
20.4
4-0.
25
+ '
1.
07-0
.17
5.22
±0.8
5 -0
.824
0.
277
347
3.3.1.4.1.- Caracters mortolOOics del temur
a. - Empremtes musculars
b. - C8racters de l'extrem ttat prox1mals
a. - Per a determinar les empremtes musculars s'han distinguit cinc classes:
o: empremptes absants
1: empremtes debils
2: empremtes moderadas
3: empremtes marcades
4: empremtes malt marcOOes
En els femurs masculins s'ha obtingut ta segUent distrfbució: 1.7~ de femurs sansa impresslans musculars, 13.6~ amb fmpressions debils, 39~ de moderadas, 35.6~ de marcOOes 1 un 10.2$ de malt marcOOes.
-+ Absents I 12
-+
--------+ Debils 16 I
--------+ ----------------------------+
Moderades 46 I ----------------------------+ -------------------------+
Marcadas 42 I -------------------------+ --------+
M.marcadas I 12 I --------+ I 1-----1------1------1-----1-----1 O 10 20 30 40 50
freqüencia
Entreels femurs femenins: en un 6.41 nosthi observan empremtes, un 37.9~ tenen empremtes ~bl1s. un 33.61 moderadas. un 20.7$ marcadas 1 un 1. 4lt molt morcOOes.
348
----+ Absents 91
----+ ---------------------------+
531 ---------------------------+ ------------------------+
Mroerooas 47 I ------------------------+ ---------------+
Mararles 29 I ---------------+ --+
M.MarcaOOs I 21 --+
I 1------1------1------1------1------1 O 12 24 36 48 60
freqüencia
Es dóna, per tant, una important diferencia sexual, tal i com s'esperev8.
b. - C8rocters 00 l'extrem1tat prox1mal
Sota l'epifisi proxlmal s'observen eventualment algunes estructures que afecten la cara posterior 001 fémur. En ~uest treban s'ha observat la presencia 00 :
b. l.-el tercer tr~nter b.2. - fossa hipotrOO6nterica b.3. - creta glútea
b.1.-El tercer trocanter és una eminencia Que es desenvolupa. en alguns femurs, en la branca 00 bifurcació 00 la 11nia aspra cap al trocimter major. S'hi inserta el "gluteus major" (Testut, 1978).
A Porros s'han constoorat únlcament equel1s casos en els Quals la seva presencia era clara 1 notable. El tercer trocanter només s'ha observat en un 17.2i ools femurs masculins i en un 15.2i deIs femenins. Aquestes freqUencfes 56n molt ba1xes en rel~16 a les Que es oonen a Son Real (mascul1ns: 30.28Z i femenins: 24.19i), i són inferiors a les que figuren a les llistesde Martin-Saller.
b.2.- La fossa hiporocanterica és una cavitat excavada en el sentit de l'eix diafisar1 001 femur 1 s1tuada en la part superior. poster1or 1 externa 00 la dlofisi (Testut, 1978).
S'han observat diferents graus de profunditat de la fossa i s'han tingut en compte tots. la fossa. en qualsevol 00 les seves express1ons, s'ha trobat en un
349
71.3~ dels femurs mascuHns de Porros i en un 62.0~ dels femenins. Aquestes frec¡üencies no s'allunyen gaire, sobre tot la femenina, de les Que cita Martin per als esquelets sencers d'europeus (60.0~).
Són, pero. bastant superiors a les consignadas per Font a Son Real (mascuHns; 48.62~ 1 femen1ns: 33.81~).
b.3.- la cresta glútea ás el 11avl medial de la fossa hipotrreanterica molt desenvolupat. DOna. també, 1nserc10 al "gluteus major" 1 es troba en un 64.4~ dels femurs masculins i en un 48.4~ ools femenins; és a d1r, en un 51.2~ del total. AQuesta proporció total Queda más o menys propera de la deIs europeus (Martin. 55.0~). Els percentat~ de Son Real són menors: 50.46%. pels femurs ools homes. i 38.71 ~ pels 00 les oones.
la combin~ió dels tres carocters en el mateix fémur es mna en un sol fémur femeni 1 en tres de mascul1ns; 11a comb1n~1ó que es alna amb más frec¡üencla es la de fossa i cresta.
Referent a totes ~uestes variables. cal tenir presant l'advertiment d'Olivier ( 1960) que diu. en el capital dedica! als carfx:ters OOscriptius del fémur. que tx¡ui. com en tots els altres carocters qualitatius, la freqüencia del car~ter varia seg>ns l'aprec1~16 dels observatJrs. Hom acorde, pero, trobar-los més marcats en l'home que en 10 oono.
350
3.3.1.4.2.- Longitud m6xJma del f8mur
Els femurs 00 Porros que es conserven més o menys integrament són 86, ools quals 43 són mascultns i a1tres 43, femenlns. S'ha PaJut mesur:ar la longitud maxjma d'uns 1 d'altres 11es mUjanes obtlnguoos són: xd'd=452.48 1 x~ d=409.50 per els del centó dret ix d'e=456.59 i xge=41 0.39 pel contó esquerre. Com es pot observar les mitjanes del cantó esquerre són lleu~rament més elevOOes que les rel contó dret an ambckls sexes.
Els valors obtinguts són 00 tipus m1g en relació als que figuren a les 111stes que s' han confeccionat. Per a les comparacions s· han utilitzat els valors olobals (~d'=454.58 i x9=409.98).
La mUjana global masculina és superior a la 00 C8stfglione f a la 00 Le Palazzette. pero inferfor a al nord-afr1cana.
AUrament, la mUjana global femenina coinc1deix. amb una probabilitat aproximooa 001 90~, amb les mitjanes 00 les dues necrópolis italianes, 1 queda molt per sota del valor alger1a, el qual s'ha calculat a part1r de cinc var1ants.
Els femurs del complex funerari d'Oudenburg estan distribu\'ts S9J)ns el cantó del cos al Que pertanyen. La mUjana obtinauda per al cantó dret coinc1deix amb la masculina del mateix cantó 00 Porros, mentre que la del cantó esquerre és lleugerament més gran.
Dels treballs sobre als Jac1ments de Bellevue 1 Eprave no d1st1ngue1xen sexe, per tant els valors mitjans (x=425.00 per a Bellevue i x-441.16 per o Eprave) s'han comparat amb la mUjana total de Porros (x=432.28) la qua1 queda al bell mig deIs oos valors anter10rment cttats, sensa que la d1ferenc1a amb cOOa un d'ells assolelxi la signiflcac1ó estadística. . Els po1f(J)ns 00 freqüenc1es són bastant regulars. Degut a la gran amp11tud de
variocfó les c1asses s'han pres de Qufnze unitats. En e1s 00s cantons del cos s'observa una notable transgressfó entre els va10rs
femen1ns 1 e1s mascul1ns. Per 6 totes les series, excepte 10 masculino del cantó dret, els porametres
centrals, mUjana i mediana, colncideixen en la classe moclal. En la serie apartm, la medfana co1nc1de1x també amb la classe m octal , mentre que la mUjana queda s1tum just en el1ímit superior d'una classe más petita.
En les grafiQues del cantó dret, les series que 1ntervenen presenten una lleugera p1aticurtosi (!(dd= -0.857 i ~-0.890) 1 una assimetria negativa mtXilrooa (Sdd=-.0331 i ~=-0.379).
la ser1e mascul1na s1n1stre presenta leptoourtos1 (K6e=0.426) 1 una lleugera oss1metrio negativo (Só'e= -0.660). La femenina ás l1eugeroment plotfcúrt1ca (K92 =-0.581) i presenta una petita assimetria positiva (Sqe=O.255) és a dir de1s va10rs alts.
TAULA CLXIII.- Longitud milximo dels femurs mosculins *: Diferencia significativa -: Calculat a partir 00 les dllBs lndividuols publioojes
- , n mln-max xie (f
PORROS. Present estudl valor bilateral 43 403-490 454.58i3.46 22.71 cantódret 21 404-486 452.48:t:5.21 23.86 cantó esquerre 22 403-490 456.59:t:4.67 21.97
... PROTOHISTORICS. ALGERIA Chamla,1975-76 12 430-497. 467.1
EDAT ARCAICA. C&\STIGLlONE Focchini et al. J 1977-79 7 434.42:1:5.65 14.97
LE PALAZZETTE. ITALIA F~lni et al. 1 1977-79 12 448.67:1:4.86 16.38
OUDENBURG. DelS6ux, 1973 cantódret 36 454.33 canteo esquerra 45 459.8
. TAULA CLXIV.- Longitud maximo deIs femurs femenins *: Diferencia s1gn1f1cattva -: C81culat a partir 00 les ~ indlvlduals pubHcOOes
PORROS. Present estudi valor bilateral cantódret cantó esquerre
... ... PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham la, 1975-76
EDAT ARCAICA. rASTIGLlONE
n mfn-ma>< x:l:e cr
43 369-455 409.98:1:3.07 20.14 20 369-440 409.50:t:4.61 20.62 23 381-455 410.39±4.21 20.17
5 402-444 421.0
351
t P
0.84 40>p>30
t p
Focchini et al., t 977-79 8 409.00:1:4.14 11.69 0.13 90>p>80
LE PALAZZETTE. ITALIA F a::chini et al. , 1977-79 11 410.55:1:2.12 7.02 0.09 p>90
352
3.3.1.4.3. -Longitud 8n pQSlcjÓ del f8mur
Els valors re les m1tjanes calcul00es per a Porros (x c5 d=452.06. xc) e=455.43 ,xc;> d=408A5 f)(9 e=406.30) són re tl~us ~19 amb unli !enooncia cap a valors a1ts, els masu11ns.
les miljanes masculines superen ampliament les 00 Son Real, mentre que les mUjanes femenines quemn per sota. la variabiltlat d'~uesta mida és bastanl gran, la qual cosa fa que les d1ferencies, encara Que notables, no s1guin en cap ces significatives i que inclús en les series femenines s'arrlbin a probabH1tats d'atzar d'un 50-60~. al realltzar un test 00 Student.
la serie masculina re Menorca té una mUjana igual a la mUjana global masculina 00 Porros (xd=453.92).
El matelx ocorre amb la serie femen1na 00 Tarr~na que co1nc1001x amb la global femenina re Porros (xQ =407.38), mentre que en la mateixa pobl~ió. la serie masculina discrepa significativament re la mallorquina ( 1 >p>O. 1). Els valors constatats a Empúr1es no 50n tan rOOicals en cap re les dues series.
A Eprave 1 a Bellevue. es troben mUjanes (x=432.91 a Eprave ,1 x=422.56 a Bellevue) 1nferlors a la mUjana total 00 Porros (x=438.24). També a Ouoonburg eIs valors 5On, inferiors als masculins 00 Porros, peró no s'allunyen signtticativament.
les pobl~1ons 11al1anes mostren m11janes mascul1nes 1nfer1ors a les mallorquines. mentre que les femenines hl coinciooixen.
També Solarue ( 1899) troba en series molt reduldes d'europeus, valors miljos mascul1ns més petUs 1 femen1ns 19uals.
En general, les comparacions europeas ens porten a diagnosticar eIs femurs masculins 00 Porros com a más naros Que la majorla 1 els fementns d'lgual tamany.
Al nord d'Africa, Chamla troba una mitjana masculina molt més elevOO6 que la que ens ooupa. mentre que Solarue. en les series africanes que va elaborar I troba valors 1nfer1ors.
Degut a la gran amplitud 00 variació d'~uesta mida, s'han pres classes 00 qulnze un1tats per a la real1tzacfó ools polf~ns 00 freqUenc1es.
En els po1f~ns mascul1ns els parametres centrals. m1tjana i mediana (Md'd=4571 Md =457), coinciooixen en la classe modal.
En el femeni dret, la classe mooal queda per sobre 00 la mitjana i la mediana (M= 9 411.50, C1.Mo Q =422), mentre que en el femeni esquerra Queda per sota (MQ=407.50. C1Mo«=384).
En tots els poH~ns es dlna assimetria negativa, menys en ~uest últim, el femeni esquerre. degut a la posició 00 la classe modal.
353
JAULA ClXV .-longitud en posició deIs femurs masculins *: Diferencia significativa "': Calculat ti partir 00 les (Bies indiv1duals publ1cades
n m1n-max x±e cr t P
PORROS. Present estud1 valor bilateral 38 397-487 453.92:1:3.77 23.22 cantódret 21 400-485 452.06±5.92 24.41 Cantó esquerre 17 397-487 455.43±4.95 22.70
TALAIOTlC. SON REAL.Font cantódret 23 423-484 444.91±2.80 13.43 1.22 30>p>20 cantó esquerre 20 420-483 446.68±3.47 15.15 1.40 20>p> 10
.. POSTALAIOl I C. RlrARDO saUELLA. MENORrA Souich et al. 1982 17 420-500 455.12 21.39 0.18 90>p>80
.. .. PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham la, 1975-76 8 444-489 465.0
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE F~hin1 et al. 77-79 7 431.71±5.22 13.80
TARRAGONA Pons,1949 39 382-491 438.49:t3.62 22.65 2.95 1 >p>O.l*
EMPÚRIES Pons,1949 4 437-466 448.75
LE PALAZZETTE. ITALIA F~hini et al.. 77-79 13 443.46±4.71 17.00 1.49 20>p>10
OUDENBURG. Delsaux, 1973 cantódret 32- 446.38- 29.09- 0.74 SO>p>40 cantó esquerre 39- 442.30- 30.26- 1.60 20>p> 1 O
EUROPEUS Solarue. 1899 19 374-483 443
AFRlrANS Solarue, 1899 8 393-455 423
354
TAULA ClXYI.- longUud en posic16 dels femurs femenlns *: Diferencia significativa -: Calculat a partir de les dOOes individuals publicOOes
PORROS. Present estudi valor bl1ateral cantódret cantó esquerre
TALAIOTIC. SON REAl. Font cantódret cantó esquerra
... ... PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham la, 1975-76
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE
n min-max cr t
40 368-450 407.38±3.21 20.27 20 368-440 408.45±4.70 21.01 20 380-450 406.30±4.47 19.98
p
14 376-438 413.00±6.43 21.34 0.62 60>p>SO 13 376-446 413.41±6.49 22.49 0.95 40>p>30
3
FtllChini et al. 77-79 8 406.87±13.90 39.22 0.05 p>90
TARRAGONA Pons.1949
, . EMPURIES
Pons,1949
.. LE PALAZZETTE. ITALIA FtllCh1nl et al. J 77-79
EUROPEUS Solarua, 1899
AFRICANS SOlarue. 1899
29 366-447 407.48±3.90 20.97 0.02 p>90
385
13 409.54± 1.91 6.88 0.38 80>p>70
4 374-424 409
3 396-403 400
355
3.3.1.4.4.- perfmetre 818 meitet del f'mur
El perimetre a la meltat 001s femurs trobots a Porros presenta un dimorfisme sexual reusat. Els valors mUjos. dlsttngulnt sexe lel C?6ntóJ~l ces, SÓJl:.xctd=90.83 x06=91. 72. xQ d=82. 11 1 x~ 6=83.34.
Aquests valors s'ossemblen bastant als oolculats per a Son Real, sobre tot e1s 001 cantó dret; la mitjana ools femurs drets és Inferior a la ools esquerres com ja també es donava en lalongltud maxlma; contrarlament ala diferencia Que es mna Son Real, on el perímetre ools femurs drets supera al deIs esquerras.
Quant als valors globa1s de cOOa sexe: x d =9 t.24 1 x \{ =82.86. els podem referir a les poblreions peninsulars d'epoca romano. Respecte d'e.:¡uestes. s'observa una coincidencia de la serie masculina d'Empúrias i de la femenina de Tarr~na, tot 1 Que les dues restants no s'allunyen ga1re.
la serie masculina 00 la necrópoHs 00 ¡'edat arooica 00 Costtglione s·~ta molt a la de Porros, peró la femenina és stgnlftcaUvament inferior.
De fet, Solarue ( 1899) troba, per les seves sertes europeas. valors bastant més petas que els mallorqulns, unes quatre unltats, diferencia que gairebé s'reosta a la desvireló tlpus d'e.:¡uesta mida.
AAfrica, a Atgeria concretament, Chamla troba per als homes valors més grans que els d'aquest estudt I mentre que els femenins són, en general. inferiors. Solarue (1899) troba en africans valors Inferior per ambtl5s sexes. cal teolr presento pero, el petlt nombre de variants de les series afr1canes.
Els poH~ns de freqüencies presenten en els quatre cassos coinciooncia deIs 00s parametres centrals, m1tjana 1 mediana. amb la classe mooal.
, Tant en els del cantó dret. com en els de l'esquerre, s'observa una notable transgressió entre els 00s sexes.
les series ools femurs drets presenten una lleugera leptocurtosi (KCfd=0.516 i K Q d=0.827). mentre Que en els sinistres es denota platicurtosl (Kd'e=-O,0781 K 9 e=-0.794). En els pOl1(Jlns 001s femurs drets 1 en el mascul1 esquerre s' observo una ossimetrl0 positiva moderOOo (Sdd = 0.324 1 ser e = 0.537. S Q d=0.389); mentee que en el femeni esquerre l'asslmetria és mínima i negativa (S~=-0.130).
356
TAULA CLXYII.- Parfmatra ola manot mosculf *: Diferimcla significativa "': Calculot 6 partir 00 les ~ 1ndividuals public003s
n min-mex x:te <T t P
PORROS. Present estud1 valor bilateral 110 77-108 91.24±0.61 6.36 cantódret 60 77-108 90.83±0.83 6.42 cantó esquerra 50 80-108 91.72:t0.89 6.31
.. TALAIOTlC. SON REAL. Font cantódret 55 78-104 91.78:t0.73 5.42 0.85 40>p>30 cantó esquerre 41 80- 97 89.64±0.79 5.10 1.70 10>p>S
.. .. . PROTOHISTORICS. AlGERIA
Cham la. 1975-76 15 85-105 93.4
EDAT ARCAICA. CASTlGUONE F~h1n1 et al. 77-79 45 91.84±0.68 4.61 0.57 60>p>50
TARRAGONA Pons.1949 39 79-105 92.10:1:1.07 6.69 0.72 50>p>40
EMPÚRIES . Pons,1949 5 84- 99 91.40
EUROPEUS Solarue, 1899 19 73 -92 86
AFRICANS Solarue, 1899 8 73 -88 83
357
JAULA CLXYIII.-Perímetre a la meitat temeni *: Diferencia sign1ficat1va -: calculat a partir 00 les (bjes 1ndlv1duals publ1caoos
n m1n-max xta t p
PORROS. Present estudi valor bl1ateral 121 68-102 82.76±0.52 5.76 cantó dret 57 68-102 82.11±0.81 6.15 cantó esquerra 64 71- 94 83.34±0.67 5.37
TALAIOTIC. SON REAl. Font cantódret 25 71- 97 82.40±1.20 6.00 0.20 90>p>80 cantó esquerre 30 70- 89 82.00±0.90 4.96 1.15 30>p>20
.. ... PROTOHISTORICS. ALGERIA Chamla, 1975-76 10 73- 88 81.00
EDAT ARrAlrA. rASTIGLlONE Focchini et al. 77-79 28 79.82±0.91 4.86 2.50 2>p> 1 * TARRAGONA Pons,1949 29 75- 91 82.90±0.77 4.12 0.12 p~90
~
EMPURIES Pons.1949 2 79- 84 81.50
EUROPEUS Solarue. 1899 4 75- 80 78
AFRICANS Solarue,1899 3 68- 83 77
358
3.3.1.4.5.-Ampl8da de J'eplfisl distal del femur
l'ampla1a 00 l'epífisl distal és una variable important al'hora 001 di~nóstic 001 sexe, ja que comporta una gran diferencia sexual.
Les m 1tjanes obttnguoos a Porros 56n les segUents: x d"d=80.59.- ~ d e= 78.52 J
x 9 d= 71.20 i xge= 71.82. Els valors globals obtinguts per a cado sexe són: Xd=79.40 1 x9=71.69.
Els valors calculats per a Son Real 56n lleugerament superlors pero les diferencies respecte als de Porros no són significatives, excepte en les series mascul1nes esquerre.
Tamagnini 1 Vieira de campos (cit. Pons, 1954) per a l'ampl008 de l'articulació inferior en femurs de portuguesas del sagle XIX. obtenen els sagüents valors: x ud= 75.60, xd'e=75.44. ><9d=65.03 1 ><9 e=64.95. AQuestes m1tjanes 56n clarament inferlors a les constatadas en aquest estudi. les diferimcies es deuen segurament a la técnica ut111tza1a per a la mesura.
En eIs trebal1s 00 Bellevue 1 Eprave no es d1st1nguelxen eIs sexes per la qual cosa les mUjanes, calculadas a partir de les dOOes indlviduals publicooes, s'han comparat amb la m1tjana total de Porros (x=75.09).
En e1s oos casos (x=76.89, a Bellevue. i 5<=76.13. a Eprave) les mitjanes són lleugerament superlors, pero la diferencia és peUta. i més si es té present el petit nombre de varlants 00 les series comparadas.
TAULA ClXIX.- Ampl8da de l'epffisi distal deIs femurs mascuHns *: D1feréncle sign1f1cativa "': calculat a partir de les dlXIes lndividuals publicadas
n mln-max x:te t p
PORROS. Present estud1 valor bilateral 40 72-87 79.40:t0.59 3.74 cantó dret 17 75-87 80.59:t0.84 3.45 cantó esquerre 23 72-87 78.52:t0.79 3.78
TALAIOTIC. SON REAl. Font cantódret 24 75-88 81.58:t0.66 3.26 0.94 40>p>30 cantó esquerre 20 76-90 81.50:1:0.80 3.60 2.33 5>p>2 *
359
TAULA CLXX.- Amplada de 1'apinsi distal dels femurs famanins *: Diferencia significativa -: Calculat a partir de les ded3s indivlduals pub1i~
n mln-mox x±e cr t p
PORROS. Present estudl valor bilateral 52 64-77 71.69±0.42 3.00 cantó dret 25 66-77 71.20±O.59 2.92 cantó esquerre 27 64-77 71.82±0.60 3.13
• TALAIOTlC. SON REAL. Font cantódret 16 66-82 73.06±1.06 4.25 1.66 20>p>10 cantó esquerre 10 66-78 72.70±1.02 3.23 0.75 50>p>40
360
3.3.1.4.6.-lndex de robustesa
l'ínoox 00 robustesa per 61 femur es ooflneix com el quocient entre el perímetre a la meitat 00 la di8fisi i la longitud en posició. les mitjanes obtingudes a Porros són les segUents: 'Xd'd=20.18, xoe=20.50, xqd=19.96.1 xge¡::20.44.- -
En relooió ols volors que figuren en Mortin-Soller, els 00 Porros s'han de consioorar alts. S'ooosten als valors que solarue ( 1899) indica per als europeus: xo"=20.4 ( 18.9-22.4) 1 x« = 19.8 ( 19.1-20.1).
En les pobl~ions recollides par ~uest estudi, la de Son Real presenta una total coincidencia amb les mostres masculines. les femenines, tot j essent molt semblants, queOOn Heugerament aportai3s en un test 00 Stuoont, degut a la petitesa 00 la desvi~ió ttpus.
De la necropol1s romana 00 Tarra'J)na s'obté una mttjana s1gn1f1cat1vament superior (5)p>2) ala mitjono global mosculina 00 Porros 0<0"=20.54), mentre que la femenina ás bastant semblant (xq=20.20).
Altrament els valors mascul1ns d'Empúr1es 1 Alger1a 56n més propers al d'aquest estudi.
Si ens remitim a pOblacions más antigas, als jaciments neollt1cs de "Baumes-Chaudes" i 00 l' "Homme mort". o el del bronze d'Orrouy (Vallois, 1945), s'observen en tots alls mitjanes inferiors a les 00 Porros, tot i que les longituds ools femurs són també 1nfertors. Es trocten, pero de ser1es menys nombroses Que la Que ~u¡ trootem.
Els poligms de freqüimcies del cantó esquerre són más regulars que els del dret. En ~uests úlUms, la ser1e femenina és bicúspide ila femenina forma un planell en les classes de maxima freqüencia.
En tots ells la classe mooal es correspon amb les respectives mUjanes 1 medianes.
Excepte la serie masculina esquerra que ás leptocúrtica (K d e= 1.758). les altres denoten una lleu~ra plaUcurtos1 (Kd'd=-0.841, K9d=-0 .. 677 1 K<fe=-0.824 ).
TAUlA ClXXI.- Index de robustesa dels femurs mosculins *: Diferencia significativa -: Celculat a partir de les ~ individuals publicDs
n min-max x:te t p
PORROS. Present estudl valor bilateral 37 17.86-22.20 20.54:10.16 0.99 cantódret 17 18.56-22.20 20.58:t0.25 1.04 cantó esquerre 20 17.86-22.17 20.50:t0.22 0.97
TAlAIOTlC. SON REAL Font cantódret 39 18.36-22.77 20.61 :t0.33 1.54 0.07 p>90 cantó esquerre 20 18.39-22.35 20.55:10.17 0.75 0.18 90>p>80
361
, PROTOHISTORICS. AL8ERIA Chamls, 1975-76 8 18.5-22.2 20.4
TARRAOONA POfls.1949 39 \9.16-23.43 21.03±0.17· 1".09 2.05' 5>p>2 *
, EMPURIES POflS, 1949 4 19.41-21.28 20.77
JAULA etXXII .-Index de robustesa deIs feinurs femenins *: Diferimcia significativa "": CBlculat a partir de les ~ indlviduals publlcOOes
n mln-max x!:e (f t P
PORROS. Present estudi valor bilateral 39 17.88-22.48 20.20:1:0.18 1.14 oont6dret 20 17 .88-22.09 19.96:1:0.26 1.19 cantó esquerra 19 18.68-22.48 20.44:1:0.25 1.07
, TAtAJOTle. SON REAL. font rentó dI"at 14 t 8.22-23.83 20.71:1:0.50 1.89 1.42 20>p>tO rentó esquerra 13 17.19:-23.93 19.69±0.54 1.97 1.39 20>p> 10
, , PROTOHISTORICS. AlGERIA Charo la, 1975-76 4 16.6-20.1
TARRAGONA Pons, 1949 29 16,33-22.36 20.38±0.20 1.06 0.66 60>p>50
, EMPURIES Pons, 1949 21.81
362
3.3.1A.7.-lndex de platimorja
L'ínrex re platimeria trooueix l'aplanament eventual re l'extremitat superior del c:os del fémur, entre els 00s trocanters 1 el punt de blfurcreió de_l~ Hnla aspra. Es un carooter tfp1cament huma 1 Que va d1sm1nu1nt del Neól1t1c enea.
Mlinouvrier ( 1899) reloclonola platimer1a amb un desenvolupament gran de la part superior del múscu] erural, degut a un exerclcj 1ntens deIs membres infer10rs.
Sten d1st1ngue1xen Quatre cat~r1es: h1perplat1mer1a, que 1nd1ca un aplanament antero-posterior marcat; plattmerla, en la qual el femur presenta un aplanament moderooat; l'eurimerta Que indica una forma arrCÓlnlda sota els trreanters; 1 estenomeria, categ:lrla en la qua1 s'jnclouen els femurs que tenen un lleu~r aplanament transversal.
Els valors m1tjos de Porros (xd'd=76.62. xd'=74.87, x«d=72.86 1 x 9 e= 73.14) indiquen hiperplatlmeria per a les mnes 1 per a1s femurs mascullns. Si es té en compte elsvalorsglobals deca:ia sexe (xcf =75.78 i x<;(=74.87) es pot class1f1car com plat1mer1c el valor m1g mascull, 1 d'h1perplat1mer1c el femenf. El valor total d'aquest index dels femurs 00 Porros (X10if\l=73.98) és també hiperp laUmerie.
En la distribució en categlries s'observen unes freqüencies d'hiperplatimerics i de platimerics, 52.7i i 41.8i respec:tivament, bastant semblants. Entre eIs masculins tampre h1 ha una d1ferenc1a 1mportant entre les dues cat8lJ)r1es ( 42.6~ d'hiperplatimerics i 50.0i de platimerics), peró entre els femenins el percentot~ de la catet'})ria más extrema s'~ntua (61. 9i d'hiperp laUmeries) (quoore nQ
58) . . les mitjones 00 Porros són más baixes que les ools europeus que figuren a les
llistes 00 Martin-Saller. l'index más peUt d'aquests ás el dels francesas d'aprea neolítica (x= 75.1) estudiats per Bello. Ara bé, el valor general ás molt semblant al calculat par a la serie neolitica mediterrania (x= 73.3 t ).
En relac1ó amb altres poblac10ns. s'observa Que les mUJanes 00 Porros sOn significativament inferiors; únicament els valors miljos dels jaciments d'Eprave 1 Bellavue -calculats a partir de les dOOes individuals publiCéXEs- són relativament proxtms.
les miljanes 00 Son Real, es troben par sobre 00 les 00 Porros. Quant a la distribueió per categ:¡ries el praoomini 00 femurs platimerlcs és notable en ambOOs sexes i queda reflexat en les mitjanes, les quals pertanyen a la categlrla 00 platimeria.
Els fndexs 00 Porros són també 1nfer1ors als 00 Tarr8lJ)na ile Palazzette. Referits als de Castiglione, el valor masculi 00 Porros és significativament
inferior, mentre Que la diferencia entre els femenins. probada en un test de Stuoont, tnd1ca una probab111tat d'atzar d'un 20 a un 30$.
les miljanes que es distancien menys de les 001 nostre estudi són les d'Algeria i, inclús. la masculina 001 cantó dret 00 Porros cainciooix 8mb la d'aquest sexe 00 la poblooió nord-africana.
E1s poligons 00 freqüencies són bastant regualrs. En el corresponent als femurs drets. les classes mooals no es carresponen amb els parametres centrals. la classe mooal del masculf és inferior a la mUjana i a la mediana (Mo'" d=76.09). Té una marca1a assimetria positiva (S eS d=0.628). la classe mooal femenina coincideix amb la m1tJana Que es troba en el1fm1t 1nfer1or de la classe, mentre Que la med1ana
363
(M 9 d=72.41) esta en el Hmit superior de la classe 1nmedlatament inferior. la grafiea femenina presenta leptocurtosi (K Q d= t .042) j asslmetrla pOSitiva (S9 d=0.538).
En el polfOln mascuH 00\ cantó esquerre, les classes mooals es corresponen amb les respectivas m1tjanes 1 mOOlanes. Els 00s sexes es ~na loptoourtosl. més ~ntuOO6 en el mcscuH (Kd'o= 1.398) 1 fnfimaon elfemen1 (Ka e=0.195).
TAULA ClXXIII.-lndex de plotimeria deIs femurs mascullns *: Diferencia significativa "': Calculat a partir de les lB:ies individuals pub1iams
n mtn-max XtO cr t P
PORROS. Present estudi valor bl1ateral 108 59.46-92.86 75.78:t:0.59 6.09 cantódret 56 66.67-92.86 76.62tO.87 6.53 cantó esquerro 52 59.46-91.18 74.87tO.76 5.49
TAlAIOTlC. SON REAL Font cantódf'et 42 66.66-100.0 8t.81t1.15 7.49 3.66 0.1 >p * cantó esquerra 35 16.50-93.54 79.05tO.94 5.61 3.45 O. t ... p*
.. .. PROTOHIS10RICS. ALGERIA Charola, 1915-76 16 65.1-90.6 76.7
EDAT ARCAICA. CASTIGlIONE . FfS.t;h1n1 et al, \ 911-19 49 19.71±t.02 1.\1 3.59 O.l>p*
TARRAOONA Poos, 1949 39 10.21-94.12 81.03±0.94 5.81 4.66 O.l>p*
EMPÚRIES Pons,1949 5 16.47-85.29 80.82
, LE PALAZZETTE, ITALIA Fca;h1ntet al., 1911-19 34 79.48tO.91 5.28 3.18 1 >p>O. 1 *
OUDENBURG. Delsaux. 1973 cantódrat 53 79.13 canteo esquerra 53 78.1
364
JAULA CLXXIV.-lndex de plotimerio deis femurs femenins *: Diferencia significativa "': Calculat a partir de les dOOes individuals publiCCKEs
n min-max x:te (f t P
PORROS. Present estudi valor bilateral 126 58,06-92.86 73.01%0.50 5.59 cootódr"et 59 58,06-92.86 72.86%0.82 6.28 cantó esquerra 67 63,64-86.67 73.14%0.60 4.93
TALAIOTlC. SON REAL. Font C6ntódret 29 67,74-96.55 79. 17±0.79 6.25 4.44 O.l>p* C6ntó esquerre 22 64.29-93.33 30.30% 1.58 7.59 5.12 O.l>p*
, ALGERIA Cham la. 1975-76 12 65.6-90.0 76.00
EDAT ARCAICA, CASTIGlIONE foc.t'h1n1 et al, 77-79 29 74.69± 1.65 8.91 1.27 30>p>20
TARRAOONA Pons.1949 29 67,65-96,00 78.34% 1.27 6.83 4.43 O.l>p*
, EMPURIES Pons. 1949 2 76,67-80.00 78.33
. LE PALAZZETTE. ITALIA Faooh1rt1 et al.. 77-79 25 81,24±2.38 11.89 5.37 0.1 >p.*
365
QUADRE N! 58.- Cotegories de 1'lndex p1aUmArtc
Hiperplalimerics PI.Umerics Eurimerics Eslenomerics Total x-74.9 75.0-84.9 85.0-99.9 100 - )(
n 46 54 8 108 Masculins
:1 42.6 50.0 7.4
n 78 43 5 126 Famanfns
:1 61.9 34.1 4.0
n 2 A1.1ofisos
:1 33.3 66.7
. n 125 99 13 237 Total
I 52.7 41.8 5.5 100.0
366
3.3.1.4.8.- Index pjJastric
Es l'index 00 la secció diafisaria que troouelx el grau 00 reBeu 00 la Hnia aspra ' del famur. Si ~esta eminencia esta mon desenvolupada r.ep, el nom~r~ de pilastra. AQuests femurs en pf1astra o en columna 56n mott freqUents en rooes preh1storfQues i colncldeix ordinariament amb peronés tn1nalets i tibies pletfcnemlques, testimoni osteol~ic d'una musculatura forta de1s membres inferfors.
A Porros s'han obttngut par ~uest ind3x les segUents mUjanes: xC" d= 1 06.79, x d e= 1 08.27, x 9 d= i 02.20 i x Q e= 1 00.96. Tates elles indiquen pilastra ti)bil ~ns les catet;Jlries establertes par ~uest indexo Les femenines se sltuen en el timit inferior 00 la classe j les masculines en el superior. D'oc¡uestes últimas, una, la de la dreta, s'assembla al valor de1s a1amans de SUl58 (Xd' = 106.6) que consta a la 11tsta de Mart1n-5aller. mentre Que la de l'esquerre supera el valor 1ndlcat per 615 francesos (xd =107.6) que coincideixen pero. 6mb el valor global mascull de Porros (xo" =107.47). E1s fementns, inclós el valor global (x9 =101.54) sén fnfertors als d'~uestes pob lretons. .
la mitjana de tots els femurs de Porros O<ro'l'",,=104.78) se situa entre la deIs suYsos (Martín. X =103.3) l1a deIs francesas (Bello, x = 105.1),
En relreió a Son Real, els valors masculins sén superiors, mentre que els femenjns queden petits. En ambdós sexes les probablHtats sén baixes i inclús, en algún cas, s1gn1f1caUves.
En les dues poblaclons italianes i en la d'Oudenburg es mnen mitjanas masculines lleu~rament més peUtes que les de Porros i valors femenins totalment co1nc100nts.
Altrament e1s valors m1tjos nord-afrlcans indiquen pilastras d8bils. pero más grans Que els de Porros en ambOOs sexes. T ambé a Bellevue 1 a Eprave (sense distinguir sexes) les pilastres són més grans, pero la diferencia en un test de Student alna aun probabilitat propera al 90~.
Els ·polf(J)ns de freqUénc1es expressen en ~neral rasslmetr1a pos1t1va més o menys forta que ha estat calculada per a cooa una de les series (Sd d= 1.520, S d'e=0.231 , S q d=0.316 i S 9 e=0.640). T ambé tates les series, excepte la dels femurs femen1ns drets, expressen leptoourtos1 (K d'd=3.623, K d e= 1.5550» Kq d =-0.838 i KQ e= 1.160).
En les grafiques 001 cantó dret. les classes modals es corresponen 8mb els parametres centrals, mltjana i mediana.
En les del cantó esquer J les dues classes modals coinc1deixen entre elles. qUedant la m1tJana 1 med1ana masculines en una classe super10r 1 les femen1nes. en una d'fnferfor.
TAULA ClXXY.- Index pUistric dels femurs mascuUns *: Diferencia significativa -: Calculat a partir de les dOOes individuals publicOOes
n min-max x:te
PORROS. Presant estudi valor bHateral 111 75.00-150.00 1 07.47± 1.06 cantó dret 60 92.86-150.00 1 06.79± 1. 40 cantó esquerra 51 75.00-140.00 108.27:1: 1.61
TALAIQTIC. SON REAl. font cantó dret 39 84.69- 118.51 103.20:1: 1.44 cantó esquerre 41 87.50-123.07 1 02.63± 1.39
PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham la, 1975-76 16 100.0-122.2 110.4
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE Facchini et 61. 77-79 50 1 05.08± 1.14
LE PALAZZETTE. ITALIA
ü
11.12 10.82 11.52
9.03 8.90
8.13
Foochini et 81., 77-79 33 104.98: 1. 182 10.48
OUDENBURG. Delsaux, 1973 cantó dret 53 103.25 canteo esquerre 53 99.3
367
t P
1. 72 1 0>p>5 * 2.63 2>p> 1 *
1.36 20>p> 10
1.14 30>p>20
368
rAULA ClXXVI.-lndex pilastric deIs femurs femenins *: Diferencia significativa "': Calculat a partir 00 les tbEs individuals publicares
n min-m6X x:l:e (i t P
PORROS. Presant estud1 valor bilateral 121 82.76-126.09 101.54:1:0.82 9.07 cantó dret 57 85.71-122.73 102.20:1: 1.27 9.62 cantó esquerre 64 82.76- 126.09 100.96:1: 1.07 8.58
TALAIOTIC. SON REAL Font cantódret 34 81.68-134.78 105.14:1:2.04 11.94 1.29 p .... 20 cantó esquerre 28 81.48-128.00 104.60:1:2.03 10.78 1.73 10>p>5
" .. PROlOHISlORICS. ALGERIA Chamla, 1975-76 9 100.0-120.8 109.7
EDAl ARCAICA. CASTIGLIONE facch1n1 et al. 77-79 28 101.90:1: 1.48 7.83 0.19 90>p>80
LE PAlAZZETTE. ITALIA facch1n1 et a1., 77-79 25 101.98:1:2.26 11.31 0.21 90>p>80
3.3.1.5.-Tibia
T(BI
ES M
ASCU
LINE
S. C
ant6
dre
t
Mid
es a
bsol
utes
._-"-~ ..
. __ ._ •
....
. __ ._.
_._--
Lon
gitu
d m
chim
a
Per
lmet
re m
lnim
Di~metre
sag.
al
fora
t nu
t.
Di~metre
trans
o al
fora
t l'1
l.IL
Di~metre sa
g. a
la
mei
tat
Di~metre
trans
o a
la m
eita
t
Índe
xs
I.
cnem
ic
l. d
iafi
sari
l. d
e ro
bust
esa
N
24
56
59
58
57
57
58
57
23
min
·max
334
-41
7
68 -
89
30 -
41
18 -
28
23 -
39
17 -
27
51. 3
5-87
• 70
50.0
0-95
.65
17.6
5-24
.12
x±e
370.
50±4
.89
+
77.7
5-0.
65
+
35.7
0-0.
36
23.2
9!0.
29
+
31.7
2-0.
37
21.8
4!0.
30
+
65.5
8-0.
98
+
69.2
8-1.
14
+
21.0
5-0.
39
+
<T-e
23.9
7:!:0
.14
+
4.87
-0.4
6 +
2.
75-0
.25
+
2.18
-0.2
0
+
2.76
-0.2
6
2.27
!0.2
1
+
7.46
-0.6
9
8.63
!0.8
1
+
1.86
-0.2
7
ev.
±e
6.47
!0.9
3
+
6.27
-0.5
9 +
7.
70-0
.71
9.34
±0.8
7
+
8.69
-0.8
1
10.4
1!0.
98
+
11.3
7-1.
06
12.4
6!1.
17
+
8.8S
-l.3
0
K
-1.1
06
-0.2
06
-0.2
06
-0.1
94
2.00
1
-0.0
15
0.48
1
1.20
7
-0.9
58
S
0.23
7
0.35
7
0.00
6
-0.0
84
-0.0
09
0.20
2
0.53
3
0.42
5
:-0.
268
TÍBI
ES M
ASCU
LINE
S. C
antó
eSQ
uerre
Mid
es a
bsol
utes
N
m
in-m
ax
x±e
\T±
e cv
.±e
K
S
Long
itud
mAxim
a 14
33
7 -
424
381.
S¡:
t6. 7
5 2S
.24±
4.7i
6.
61±1
.2S
-0.6
33
-0.1
37
Perl
met
re m
lnim
45
68
-91
+
77
.44-
0.75
+
5.
00-0
.53
6.45
:!:0.
68
0.03
9 0.
595
Dia
met
re s
ag.
alfo
rat
nut.
49
28 -
45
36.0
0:!:0
.46
3.21
:!:0.
32
8.91
:!:0.
90
1.13
6 0.
407
Di~metre
trans
o al
for
at n
ut.
49
19 -
32
+
23.9
4-0.
33
+
2.33
-0.2
4 +
9.
75-0
.98
2.17
9 0.
694
Dia
met
re s
ag.
a la
mei
tat
50
23 -
38
31.5
0:!:0
.43
3.03
:!:0.
30
9.63
:!:0.
96
0.65
0 -0
.341
Oi~metre
trans
o a
la m
eita
t 50
17
-27
+
21
.82-
0.25
+
1.
79-0
.18
+
8.21
-0.8
2 0.
845
0.17
1
I Inde
xs
l. c
nem
ic
49
54.7
6-91
.43
66.7
7:0.
97
6. 77
:!:0.
68
10.1
4:!:t
.02
2.68
4 1.
146
l. d
iafi
sari
50
53
.13-
86.9
6 +
69
.73-
1.02
+
7.
20-0
.72
+
, 10
.32-
1.03
0.
315
Q.1
77
1 de
rob
uste
sa
13
17.6
9-23
.31
+
20.3
1-0.
46
+
1.64
-0.3
2 8.
0t.!
:'.5
8 -0
.104
0.
389
TÍBI
ES F
EMEN
INES
. C
antó
dre
t
Mid
es a
bsol
utes
N
m
in-m
ax
x±e
Ci±e
cv
.Íe
K
S
Long
itud
max
ima
14
307
-36
8 33
9.29
:1:4
.57
+
17.0
8-3.
23
5.03
:1:0
.95
-0.5
42
-0.1
96
Perlm
etre
mfn
im
46
60 -
79
+
68.7
8-0.
70
+
4.78
-0.5
0 +
6.
94-0
.72
-0.2
21
0.59
4
DiA
met
re s
a~ a
l fo
rat
nut.
44
25 -
36
+
30.9
8-0.
38
+
2.54
-0.2
7 8.
19±0
.87
-0.5
47
-0.0
54
Di am
et re
tra
nso
al f
orat
nut
. 44
17
-29
+
21
.25-
0.33
+
2.
17-0
.23
+
10.2
1-1.
09
2.62
5 0.
995
Di~metre sa
g.
a la
mei
tat
43
22 -
34
+
27.0
2-0.
40
+
2.60
-0.2
8 9.
61±1
.04
0.63
3 0.
530
Dia
met
re t
rans
.a l
a m
eita
t 43
16
-24
+
19
.67-
0.30
+.
2.
00-0
.22
+
10.1
5-1.
09
0.36
1 0.
436
, Inde
xs
l. c
n~mic
44
56.2
5-96
.67
69.0
0:1:
,.31
+
8.71
-0.9
3 12
.62±
'.35
0.93
5 . 0
.888
l. d
iafi
sari
43
54
.84-
96.0
0 +
73
.40-
1.50
+
9.
85-1
.06
+
13.4
2-1.
45
-0.2
51
: 0.5
23
l. d
e ro
bust
esa
14
18.9
1-22
.54
+
20.3
7-0.
29
+
1.08
-0.2
0 +
5.
32-1
.00
-0.2
02
0.62
1
, TI
BIE
S FE
MEN
INES
. C
antó
esq
uerr
e
Mid
es a
bsol
utes
N
min
-max
.
x!e
c:r!e
cv
.:t
e K
S
Lon
gitu
d m
Axim
a 20
29
0 -
376
335.
05±4
.27
+
19.0
9-3.
02
+
5.70
-0.9
0 0.
914
-0.2
16
Perl
met
re m
lnim
47
53
-80
. +
67
.64-
0.69
+
4.
73-0
.49
+
6.99
-0.7
2 1.
915
-0.0
04
Di~metre
saga
al
fo
rat
nut.
48
25
-37
+
29
.73-
0.36
2.
48!0
.25
8.3S
!0.8
5 0.
755
0.71
6
Di~metre t
rans
o al
for
at n
ut.
48
16 -
25
+
20.7
5-0.
31
+
2.12
-0.2
2 +
10
.21-
1.04
-0
.409
0.
329
Di~metre
saga
a
la m
eita
t 51
20
-33
+
26
.39-
0.36
+
2.
56-0
.25
+
9.71
-0.9
6 0.
750
0.23
4
Di~metre t
rans
o a
la
mei
tat
48
16 -
25
+
19.2
3-0.
28
+
1.91
-0.1
9 +
9.
91-1
.01
0.28
8 0.
660
, Inde
xs
l. c
n~mic
47
54.0
5-89
.29
+
70.1
2-1.
11
+
7.60
-0.7
8 10
.84!
1.12
-0
.001
0.
060
I. d
iafi
sari
48
56
.67-
90.0
0 +
72
.98-
1.14
+
7.
92-0
.81
+
10.8
6-1.
11
-0.4
81
{l.0
80
l. d
e ro
bust
esa
20
15.9
6-22
.64
19.8
4!0.
37
+
1.67
-0.2
6 +
8.
41-1
.33
0.51
8 -0
.554
369
3.3.1.5.1. -Longitud mitxima de lo Ubio
les mftjanes QUe s' han obtingut per tltUesta mida són: x cf d= 370.50, xd"e=38 LS7, x9 d=339.29 iXge=33S.0S. .' , _.
AQuests valors colnc1delxen amb els de SOn Real, en general. 1 d'una manera más rotunoo en les series femenines.
Per a les altres comparECions s' uti1itzen els valors globals <il cOOa sexe : X cf =374.581 X <;( =336.79. Respecte a a:¡uests, les Ubtes mascullnes de l'abr1c d'en R. Squella, a Menorca, tenen una mitjana más peuta, pero la diferencia no ás important.
Altrament, les mitjanes 00 T 6rragJn6 són també más petites. En la serie masculina, la discrepancia arriba ala significació estooística, i en la femenina queda en el Um1t d'aquesta. les tibies d'Empúr1es també 56n menors.
les mitjones de les series italianes de Castiglione i la masculina 00 le Palazzette. també queden signlficativament per sota de les de Porros. encara que les probabmtats del test efectual (test de Student) no 56n molt peUtes (5)p>2). la mitjana 00 la serie femenina 00 Le Palazzette coincideix totalment amb la de Porros.
A OUdenburg. els valors mitjos per a l'un i l'altre cantó del ros sén inferiors aIs masculins d'aquest estudi. mentre que entre eIs protohitorics d'Algeria s'obté un valor que el supera amp liament.
A parUr 00 les tléms tnd1v1duals d'Eprave 1 00 Bellevue es calculen m1tlanes (x=351.33, a EprtlVe, i x=352.37. a Bellevue) semblants 6 la global de Porros (x=356.94).
Pels europeus en ~neral. els valor s m1tjos que troba SOlarue ( 1899) són més peUts pels homes, peró semblants par a les OOries.
També en Martin-Saller consten valors propers als de Porros. per exemple els oolsalamans (xd=373 i xC;> =342). lacoinciooncia es mna amb el valor masculi. mentre que el femeni és lleugerament superior.
Els pollgms 00 fr~Oénc1es són bastant regulars. En les graf1Ques del cantó dret. la classe mtó:ll masculino esta despl~ cap 61s valors olts respecte de 16 mitjana i la mediana. mentre que en la femenina es forma un planell amb les classes de maxima freqOenc1a, on h1 co1nc1001xen tKIuests partJmetres en més o menys grau.
En els poligJns 00 les tibies esquerras, les classes mooals estan OOsp lar;ades cap a valors alts i denoten una lleugera assimetria negativa (Sd'e= -0.137 i S Q e=-0.216). la serie masculinaés platicúrtica(Kde=-0.633) i la femenina leptocúrtica (K9 e=0.914).
370
TAULA ClXXYII .-longitud milxima de les tibies masculinos *: Diferencia significativa -: Calculat a partir ele les dades individuals publiC<Ó:lS
n min-max x±e Ci p
PORROS. Present estudi valor bilateral 38 334-424 374.58±4.01 24.71 cantó dret 24 334-417 370.50:t:4.89 23.97 cantó esquerra 14 337-424 381.57±6.75 25.24
TAlAIÓTlC. SON REAl. Font cantó dret 18 350-409 374.83±2.39 17.31 0.65 60>p>50 cantó esquerre 18 347-408 372.05±4.25 17.55 1.26 30>p>20
, POSTALAIOTIC R.SQUELLA.MENORCA Souich et al., 1982 10 347-392 365.50 13.62 1. 11 30>p> 20
, , PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham la, 1975-76 11 346-432 386.8
EDAT ARCAICA CASTIGLlONE Fa::chini et al .• 1977-79 10 355.70±6.44 20.36 2.22 5>p>2*
TARRAGONA Pons.1949 43 312-390 352.35±2.79 18.32 4.63 0.1 >p*
, EMPURIES Pons, 1949 3 348-381 360.66
LE PALAZZETTE. ITALIA Fa::chini et al., 1977-79 8 355.38±4.29 12.41 2.13 5>p>2*
OUDENBURG. Delsaux. 1973 cantó dret 31 366.08 canteo esquerre 33 366.25
EUROPEUS Solarue, 1899 19 341-406 358
371
TAULA CLXXYIII.-Longitud maxima de les tibies femenines *: Diferencia significativa "': Calculat a partir 00 les dOOes individuals publicadas
n min-ma>< x:i:e u t P
PORROS. Present estudi valor bilateral 34 290-376 336.79t3.11 18.14 cantódret 14 307-368 339.29±4.57 17.08 cantó esquerra 20 290-376 335.05±4.27 19.09
TAlAIOnC. SON REAL. Font cantódret 1 t 310-370 337.54±6.92 22.95 0.22 90>p>80 cantó esquerra 11 316-367 336. 72±6. 1 O 20.23 0.23 90>p>80
, , PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham la, 1975-76 3
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE Facchini et al. 77-79 5 319.60± 1.80 4.03
TARRAOONA Pons, 1949 25 290-386 328.08±4.20 21.01 1.70 10>p>5
, EMPURIES Pons, 1949 298
LE PALAZZETTE. ITALIA Facchini et aL, 77-79 7 336.86±2.81 7.43
EUROPEUS Solarue. 1899 4 305-356 337
372
3.3.1.5.2.-Perímetre mínim de 18 tibia
El perimetre miním 00 les tíb1es 00 Porros ens permet calcular els següents valors mítjans: xd'd= 77.75, xO'e=77.44, x9 =d=68.68 t xC'.( 8=67.64.
AQuests valors són slgnlflcat1vament més peUts Que els de Son Real 1 Que els 00 les series biJateraJs 00 Tarr~na f Empúrfes.
A la necrópolis siciliana 00 Castigtione (Ragusa) el valor mig masculi (xd'= 79.33 és l1eugerament superior al valor global masculf 00 Porros (xd' =77.6 t) mentre QUe el femen, (x 9 =68.26) és totalment coincident 8mb el de la nostra pobl~jó (xq =68.20).
Solarue obté per als europeus valors más petits que els que ens ocupen. Els poligms 00 freqüencies mostren una clara transgressió entre ambOOs sexes.
En les tibies dretes. la classe medal de la serie masculina colncldelx amb la m1tjana i le mediene (Mo" d=76.50). mentre que en le femenina només coincideix le classe medal amb la mediana (M Q d=68.00) ja que la mUjana es troba en la classe segUent. encara Que en lfmn inferlor. Les dues graflQues oonoten una asslmetr1a pOSitiva lleugera o mcxlerada (Sd"d=0.317 i S Q d=0.594).
En els poll!J)ns Que fan referencia a les tibies esQuerres, l'amplitud 00 vari~ió és mes gran que per a les dretes. No hi ha coinciooncia entre la classe mOOal i els parametres central s en la serie masculina (M d e= 77 .00, Mode= 75.00 i Cl.Mod'= 80). pero 51 en la femenina (M«e=67.00. MOQe=67.00. Cl.Mo 9 =68').
TAULA ClXXIX .-Perimetre minim de les tibies masculines *: Diferencia s1gn1f1cat1va -: Calculat a partir 00 les dOOes indivlduals publicadas
n mfn-max xta t p
PORROS. Presant estudí valor bilateral 101 68-91 77.61:1:0.49 4.91 cantódrat 56 68-89 77.75±0.65 4.87 cantó esquerra 45 68-91 77.44:l:0.75 5.00
.. TAlAIOTlC. SON REAL. Font cantódret 28 73-90 80.32±0.81 4.31 2.37 5>p>2* cantó esQuerre 31 74-89 80. 16±0.69 3.88 2.54 2>p>1*
EDAl ARCAICA. CAS1IGlIONE Facch1n1 et al., 1977-79 30 79.33±0.86 4.72 1.70 10>p>5
TARRAGONA Pons,1949 43 69-92 80.72±0.95 6.26 3.20 1 >p>O.l*
EMPÚRIES Pons,1949 4 77-85 79.75
EUROPEUS Solarue, 1899 19 65-86 75
rAULA ClXXX .-Perímelre mínim de les tibies femenines *: D1ferenc1a s1gn1flcattva -: Calculat a partir de les dOO3s lndtvtduals publtca1es
n mín-max xie
PORROS. Present estudi valor bilateral 93 53-80 68.20:t0.49 cantó dret 46 60-79 68.78±0.70 cantó esquerra 47 53-80 67.64:t0.69
TALAIOTIC. SON REAL. Font cantó dret 28 60-82 72.42:t0.98 cantó esquerra 25 61-83 72.12± 1.23
EDAl ARCAICA. CASTIGLlONE FlUh1n1 at al., 77-79 23 68.26±0.77
TARRAGONA Pons, 1949 25 63-82 70.00:t0.99
EMPÚRIES Pons, 1949 70
EUROPEUS Solarua, 1899 4 61-65 63
373
cr t p
4.76 4.78 4.73
5.20 3.07 1 >p>O.l* 6.18 3.43 1 >p>O.l *
3.73 0.06 p>90
4.94 1.67 10>p>5
374
3.3.1.5.3.-Index de robust8S8 de la tibia
l' ínrex re robustesa sa;J>ns les diferents series que s' han elaborat són: idd=21.0S. xc) e=20.31 • x Q d=20.37 ix Q e= 19.84.-Els valors- masculins són lIeugerament superlors als fementns j també els rel cantó dret respecte deIs de "esquerre.
Al comparar els valors bilaterals (x cJ' =20.70 i x 9 =20.05) amb els que f1guren a les 111stes de Mart1n-S811er , resulten m1tjanament aUs 1 propers 815 001s alamans de SU1'ssa (~=20.5; xo-=21.51 x<¡>= 19.9).
Les mUjanes obtingudes a Son Real són lleu~rament superiors; altrament queden s1gnlficativament al1uf"lYats els vaIors re TarrlJ}lna, i els d'Empúries, eIs quals són també más grans.
El valor mlg masculf de casUgl10ne és slgn1f1cat1vament superior. peró el femeni quedo bostant proper.
En reloció a pOblocions más antig3S, neolitiques i del bronze, es troben valor s més o menys semblants als de "Beaumes-Chauoos"1 als de Orrouy (Vallo1s, 1954); i en pobl~ions mOO3rnas, Solarue (1899) calcula, per als europeus, valors l1eu~rament inferiors.
Els po1i~ns de freqüencies mostren una clara transgressió de les series femeninas d'un i d'altre cantó del cas, mentre Que las masculinas tenen aproxlmooament la mate1xa amp11tud 00 var1oo16. No obstant a1xó, totas les classes moclals coinciooixen en une mateixa classe, la 20. Les series mescullnes són més irregulars i semblen oomostrar la presencia 00 00s grups 00 robustesa diferent.
JAULA .-Index de robustesa de les tibies masculines *: Diferencia significativa "': calculat a partir de les dOO:Is individuals publlcades
n min-max x:i:e t p
PORROS. Present estudi valor bilateral 36 17.65-24.12 20.78±O.30 1.80 cantódret 23 17.65-24.12 21.05±0.39 1.86 cantó esquerra 13 17.69-23.31 20.31±0.46 1.64
TALAIOTlC. SON REAL. Font cantódret 18 19.37-22.89 21.1 hO.28 1.16 0.12 p>90 cantó esquerre 18 19.63-23.28 21.44±0.21 0.92 2.45 5>p>2*
EDAT ARrAICA. rASTIGLlONE F~hini et 61. 77-79 10 22.83± 1.04 3.30 2.62 2>p>1*
TARRA60NA Pons, 1949 43 20.00-25.98 22.88±0.23 1.53 5.61 O.l>p*
EMPÓRIES Pons.1949
EUROPEUS Solarue. 1899
3 22.12-22.37 22.26
19 18.9-22.5 20.5
rAULA .-Index de robustesa de les Ubles femenines *: Diferencfa signlftcaUva "': catculat a partir de les dOOes individuals publl~
n min-mox xte
PORROS. Present estud1 valor bllateral 34 15.96-22.64 20.05:1:0.25 cantó dret 14 18.91-22.54 20.37:1:0.29 cantó esquerre 20 15.96-22.64 19.84:1:0.37
, TALAIOTlC. SON REAL. Font cantódret 9 19.10-23.12 21.11±0.51 cantó esquerre 9 18.48-23.51 21.22:1:0.64
EDAT ARCAICA CASTIGLlONE FtK:Chinl et a1..77-79 5 20.20:1:0.19
TARRAGONA Ponsa 1949 25 18.39-25.39 21.20:1:0.30
, EMPURIES Pons.1949 1 23.48
EUROPEUS Solarue. 1899 4 18.2-20.3 19.2
375
(l t P
1.46 1.08 1.67
1.53 1.36 20>p>10 1.92 1.97 10>p>5
0.44
1.50 . 2.96 1 >p>O.l*
376
3.3.1.5.4.-lndex cnemic de la tibia
L'inrex cnemic trtliueix la forma re la secció transversal re la tibia a niven del forat nutriei. Un index baix indica un occentuat aplan~men! transversal, amb la Qual cosa, la seccló dfaflsaria té una forma tr1angular molt allargada en el sentlt antero-posterior. Al contrarí, un inrex alt indica una secció triangular més ample.
Manouvrier (eit. Testut, 1978) creu que la platicnemia, és a dir les tíbies aplanOOes, es deuen a l'occtó inversa rel múscul tibia] poster1or. per a manten1r la cama ímmobll mentre serveix re recolzament al femur.
Per a calcular l'índex s'utilftza la relacfó centesimal entre el diametre transversal j el díametre antero-posterior o S6Jital, a ~uest n¡vell. Aquests diametres s'han pres segons la tecnica de Vallois ( 1938).
S'han establert Quatre cat8l,J)rtes: plaUcnem1a molt forta o hlperplat1cnem1a quan a l'inrex és inferior 6 55; platicnemia netament marcada o simplement platícnemia, de 55 a 62.9; platienemia poc sensible o mesocnemia, de 63.0 a 69.9; J platlcnemla nul.la o eur1cnem1a, a partIr de 70. El primer ools 00s noms de cada cat8(}}ría és el oonat per Vernau (1903, eit. Va1Joís, 1938) i el 5eIJln és el Que consta a Martín-Saller ( 1959>' '
Els valors mítjos obtlnguts a Porros expressen mesocnemia en els homes (id' d= 65.58, xC'" e=66.77 i xO"d+e=66.13) i gairebéeuricnemia en les oones (X9 d= 69.00. xQe=70.121 xQ d+e=69.58).
En el QUadre re distribució re freqüencies (quadre n2 59) s'observa un pred1míni de tibies platícnemiques entre eIs homes i d'eurícnemiques entre les dmes. sense que les aJtres categ;>r1es es veg1n molt d1sm1nuYdes. Un1cament les tibies híperplatienemíques són poc freqüents.
Els valors masculins coincideixen 6mb els 00 Son Real, mentre que la clara mesocnemia deIs femenjns d'éljuesta pobloció contrasta 8mb la tendencia a l'euricnemia deIs de Porros.
A TarraI]Jna. els fndexs 56n l1eugerament super1ors. pero concorden. sobre tot els femenins, 8mb els de Porros. Els d'Empúries, OOgut al baix nombre de variants. són más dispersos.
Les m1tjanes 00 C8stigl1one co1nc100ixen perfectament 8mb les constatades aquf. mentre Que les de Le Palazzette mostren una tenooncia més accentuada a l'euricnemia en els 00s sexes. El mateix ocorre en la necrópolis també romana d'Oudenburg.
També Queda distant, pero en sentit oposat, el valor global 00 Bellevue (x=64.94) situat en ellimit superior de la platienemia, i el d'Eprave (x=71.27), dins ja de l'eur1cnem1a.
Finalment, les mitjanes calculades per als algerians d'epoca protohistorica mostren poc dimorfisme sexual, 1 coincideixen, ambdues, amb la mitjana bilateral mascul1na, Quedant. par tant, el valor femenf per sota de l'obtingut a Porros.
Els poli~ns correponents a les tibies dretes tenen les seves classes mooals en la mesocnémla. En la serie masculina es correspon tant amb la mltjana com amb la mediana i el valor mooal (Hef d=64.93 i Hod"d=66.67). En la serie femenina, la classe mooal només es correpon amb la mediana (H 9 d=66.19) ja que, com s'ha dit, la mnjana tendeix a l'euricnem1a 1 per tant a valors més alts. on s'hi troba un segan vertex. EI11es dues series es oona p laticur\osi i assimetria positivo (K (J d=O. 481 J
K ~ d=0.935; 50"=0.533 i 59=0.888). En els po1f~ns 001 cantó esquerre. la classe mooal mascul1na esta desplaqada cap
377
als valors baixos, provocant una forta asslmetria (S ó' e= 1. 146). la serie és leptocürtlca (Kd'e=2.684).
En la grafiea femenina d'Cl¡UeSt cantó 001 cos, la primera 00 les dues classes de maxima frEiQÜencia, es correspon amb els parametres centrals. Quant a la curtosi i l'asslmetrla (K ~ d=O. 001 1 S« d=0. 060) s'ocosten als válórs (funa -cOrba normal
TAULA ClXXXIII .-Index Cn~m1c de les Ub1es mascul1nes *: Diferencia significativa -: Celculat a partir 00 les ~ individuals publicOOes
PORROS. Presenl esludi valor bilateral cantódret cantó esquerre
TAlAIOTlC. SON REAl. font cantódret contó esquer re
PROTOHISTORICS. ALGERIA
n m1n-max
107 51.35-91.43 58 51.35-87.70 49 54.76-91.43
31 54.82-82.13 31 54.05-81.81
x±e
66.13±0.69 65.58±0.98 66.77±0.97
67.54±1.26 65.69± 1.03
Chamla, 1975-76 19 53.8-74.2 66.2
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE
7.14 7.46 6.77
t p
7.05 0.87 40>p>30 5.94 0.73 50>p>40
. Foochini et al. 77-79 36 65.21 ±0.96 5.77 0.70 50>p>40
TARRAGONA Pons, 1949
EMPÚRIES Pons.1949
43 60.6 t -78.57 67.93±0.70 4.63 1.53 20>p> 10
4 60.52-71.87 67.84
LE PAlAZZETTE. ITALIA Focch1nl et a1.. 1977-79 28 69.28± 1.24 6.57 2.11 5>p>2*
OUDENBURG. Delsaux, t 973 cantódret 54 60-85.71 71.15 canteoesquerre 49 60.9-87.14 71.46
378
TAUlA ClXXXIV .-Index Cnemic de las tibias femeninas *: Diferencia significativa -: Calculat a partir de les dOOes individuals publicades
n min-mox x:te u t p
PORROS. Present estud1 valor bilateral 91 54.05-96.67 69.58tO.85 8.13 cantó dret 44 56.25-96.67 69.00± 1.31 8.71 Cantó esquerre 47 54.05-89.29 70. 12:t 1. 11 7.60
TALAIOTIC. SON REAL. Font contó dre1. 26 56.41-77.77 66.57:t 1.20 6.24 3.02 1 >p>O.l* cantó esquerre 18 53.12-75.00 65.50t 1.52 6.47 2.28 5>p>2*
~ ~
PROTOHISTORICS. ALGERIA Cham1a, 1975-76 8 55.5-75.7 66.3
EDAT ARCAICA. CASTIGLlONE Facch1n1 et aL. 1977-79 28 68.3S± 1.04 5.51 0.75 50>p>40
TARRAGONA Pons,1949 25 61.11-82.14 69.88± 1.04 5.22 0.17 90>p>80
, EMPURIES Pons,1949 76.67
, LE PAlAZZETTE. ITALIA Facchini et al .• 77-79 27 73.21:t 1.31 6.81 2.11 5>p>2*
379
QUADRf NQ 59.-Dístríbucíó en categorías de l'índex Cnemic
Hiper-Platicnemia Platicnemfa Mesocnem fa . -Eor1cnemfa· Total
x-54.9 55.0-64.9 65.0-69.9 70.0-x
n 4 47 29 27 107 Masculins
~ 3.7 43.9 27.1 25.2
n 2 31 11 47 91 Femenins
~ 2.2 34.1 12.1 51.6
n 6 78 40 74 198 Tolal
~ 3.0 39.4 20.2 37.4 100.0
3.3.1.6.-Peroné
PERO
NtS
MAS
CULI
NS.
Can
tó d
ret
N
Lon
gitu
d m
axim
a 9
Pert
met
re m
lnim
25
, Inde
x de
rob
uste
sa
9
PERO
NfS
MAS
CULI
NS.
Can
t6 e
sque
rre
Lon
gitu
d m
axim
a
Perf
met
re m
fnim
, Inde
x de
rob
uste
sa
N
4 24 4
min
-max
328
-40
6
31
-46
8.13
-12.
33
min
-max
336
-38
3
32 -
41
8.81
-11.
39
x±e
356.
56:':
7.93
36.0
0:':0
.80
+
10.1
8-0.
48
x±e
358.
50±1
O.4
4
+
35.8
3-0.
58
10.3
610.
55
+
cr -e
+
23.8
0-5.
61
+
4.02
-0.5
7
+
1.45
-0.3
4
cr±e
+
20.8
7-7.
38
+
2.84
-0.4
1
+
1.10
-0.3
9
+
cv.-
e
6.68
:':1.
57
+
11.1
7-1.
58
+
14.2
5-3.
36
cv.±
e
5.82
1 2.0
6 +
7.
92-1
.14
+
10.6
0-3.
75
K
1.43
6
0.19
8
-1.3
20
K
1.07
6:
,
-0.6
75
2.32
0
S
0.96
5
0.97
8
0.18
5
s
0.67
0
0.43
3
-1.2
87
PERO
NÉS
FEM
ENIN
S. C
ant6
dre
t
N
min
-max
-+
x-
e
Lon
gitu
d m~
xima
6
309
-34
6 32
8.00
!6.1
2
Pert
met
re m
inim
26
28
-36
31
.39!
0.50
fnde
x de
rob
uste
sa
6 8.
88-1
0.12
+
9.
60-0
.19
, PE
RONE
S FE
MEN
INS.
Can
t6 e
sque
rra
~ ~
.. .
'" ~
;
N
min
-max
x±
e
long
itUd
max
i.ma
4 29
6 -
344
+
316.
75-1
0.14
Pert
met
re m
lnim
18
27
-39
+
33
.17-
0.78
, lnde
x de
rob
uste
sa
4 8.
74-1
1.15
+
9.
80-0
.54
<Tie
14.9
9:!:4
.33
+
2.55
-0.3
5
+
0.46
-0.1
3
v-:!:
e
+
20.2
9-7.
11
+
3.31
-0.5
5
+
1.09
-0.3
8
+
cv.-
e +
4.57
-1.3
2 +
8.12~1.13
+
4.79
-1.3
8
+
cv.-
e
6.41
1:2.
26
9.99
±1.6
6
+
11.1
1-3.
93
J(
S
-2.2
21
-0.1
10
-0.9
64
0.55
5
-0.2
35
-0.5
52
K
s
1.06
9 0.
865
I
-0.6
31
-0.2
19
t
-1.9
9'2
0.73
8
PERO
NÉS
MAS
CULI
NS
Lon
gitu
d m
axim
a
Perf
met
re m
fnim
, Inde
x de
rob
uste
sa
PERO
NÉS
FEM
ENIN
S
Lon
gitu
d m
him
a
Pert
met
re m
fnim
, Inde
x de
rob
uste
sa
N
,,";
~,. 13
54
13 N
10
46
10
min
-max
328
-40
6
31
-46
8.13
-12.
33
min
-max
296
-34
6
27 -
39
8.74
-11.
15
x±e
357.
15±6
.12
+
35.8
7-0.
47
+
10.2
4-0.
36
x±e
323.
50±5
.44
+
31.9
6-0.
45
+
9.68
-0.2
3
(T±e
+
22.0
8-4.
33
3.47
±0.3
3
+
1.31
-0,2
6
o-±e
+
17.2
0-3.
85
+
3.03
-0.3
2
+
0.72
-0.1
6
cv.±
e +
6.18
-1.2
1 +
9.
67-0
.93
+
12.7
9-2.
51
cv.±
e
5.32
±1.1
9
+
9.47
-0.9
9
+
7.44
-1.6
6
K
0.66
1
0.21
5
-1.1
35
K
-1.3
43
-0.8
34 .
0.54
2
S
0.79
9
0.88
4
-0.0
18
s
-0.0
25
0.32
5
0.68
8
380
3.3.1.6.1.-L.mgj1UÚ1W.~
En l"estlAft O! le knJlllAf m~lme O! le flbule o peroné tntrrvenm pcQJeS vs-lS\ts únlarnMt 13 el! max:ullMS • lO lit 'cwnMt~ le mGtollG formG I estrocture ()! ros te (JJe s'~ln molt frbQlIs I dlflcllment ~ehles seat"s. o cmb PQ5:5tbtlltets de r«OnStrucclÓ.
les vtrltw'ltS S'hen dlslrlbult SIf9.)nS el ClVlt6 O!l cm, essent nou els perones mlrDJllns ()"ets (i d d-35656), ()J8tf'e els ~res (i d'e-356 50); slS, els feme,"ns ct"ets (i9d-328.00) I qJOtre els tc.mMlns (Y.,QUl.'t"ros ()9 e-316.15).
Per e les am~telones cmb e1tres pob!telons s'hen utllltlet les Slérles bllc'erels (~(f -351. 15 I i Q -32350).
Ac).Jestes mltlenes dl(erellM poc el! les m Son RDGI. le masculina 6s nelarnent Inferior e le ()! Sal R~! (id -366.66). perO cel tenlr pre!8lt OJI! le verl~llllet d'eQJeSte mido ~ molt CTM, lblcm I'lmplltud de vcr'~16 que pre!l'tlten 1 el pettt nombre ()! varla'lts. le femenina és lIaq:rement més CTa'l "'" lo Ó! ID necrópolts velna(i9 -319 20).
Els parm(,s mescoltns cm l'ebrlc d'en R. 5c)JeBe, etrlbuHs e l'~ oostelel6Hce. els ultlms Slf'.t'Jles ~ Ó! le nostre Ere. ctJnen un velor mIO (id' ·3~J50) infertor el mcsaJU de Porras, perO mol\ proper el velor Q10be1 (i-342.15).
eootrtrternent. el nostre velor g!Obe! QIJ'J)) bestont W sote ()JI celQJI&1 Ptr el, <mOS del ,~Iment d'Eprave (i·361.~5), eb q,JOls m05tren uno Implltud de ver 1«:16 moll petlte (350- 376) en amper«:16 e le m Porras (296-406).
TAULA ctXXXV.- Longnud _bl.e del. por0n6s .aeulln • • : Dlferér(;te s'~lflcettve -: CelQJlet e prsltr c)) les ~ looMuls pubHaó!s
n mln-mcx Xte p
PORROS Present estlAfl vel<r blleterel 13 328-406 357.15t6.12 22.08 at'Ilóctet 9 328-406 356.56t 7.93 23.80 ClVlt6 e!QJet' re ... 336-363 356.50110 .... 20.87
T AI.AI~)lJ C. SOO REAl.. r 001 veltr bneterol 17 3 ... 3-387 366.8813.05 12.59 1.53 20>p) 10
POSTAtAIOTlC RSOUn LA M[~C'A Soolch I Mertln. 1982 6 325-369 343.50 15.81
381
JAULA CLXXXVI.- Longitud maximo dols peronés femenins *: Diferencia signlf1cativa .... : Calculat a partir re les ~ indivlduals publlcai:ls
_ r
mln-mox - cr t n x±e p
PORROS. Present estudl valor bilateral 10 296-346 323.50±5.44 17.20 cantódret 6 309-346 328.00±6.12 14.99 C6ntó esquerre 4 296-344 316.75t 1 O. 1 20.29
, TALAIOTIC. SON REAL. font volor bilateral 5 311-337 319.20
382
3.3.1.6.2.- Perímetre minlm del peroné
El perímetre minim s'ha mesuret en un total de 100 peronés i s'ha obtingut una mUjana de x=34.06. S'han dlstribuft segJns el sexe t el cantó del ros en: 25 ossos mascuHnsdrets (xd 0=36.00),24 esQuerres (xde=35.83): 26 fementnsdrets (x <.( =31.39) i 18 femeninsesQuerres (x<.(s=33.17),
les series bflaterals (xd=35.87 ix 0'=31.96) s'han PtrJut comparar 8mb les de Son Real. En ((Iueste necrópol1s veYna. els valors obtlnguts són més alts en l'un 1 l'altre sexe, peró només en la serie masculina la diferencia és significativa.
AQuesta mida presenta una amplitud de varlocló relativament pema. pero la variabilitat serial és bastant elevOOo (cvd'=9.67 i cv.d" =9,47)
JAULA CLXXXYII.- Perímelre minim deIs peronés mascuHns *: D1ferencfa s1gn1ffcat1va N: Calculat a partir de les dock:ls fndividuals publ1cades
n min-max x±e cr
PORROS. Present estudi valor bilateral 54 31-46 35.87:1:0.47 3.47 cantódret 25 31-46 36.00±0.80 4.02 cantó esquerre 24 32-41 35.83±0.58 2.84
TALAIOTIC. SON REAL font valor bilateral 32 27-49 38.96:1:0.78 4.41
TAULA ClXXXVIIl.-Perimetre minim dels peronés femenins *: Diferencia significativa .... : Calculat a partir 00 les dadas individuels publicadas
n min-max xta
PORROS. Present estudi valor bHateral 46 27-39 3t.96±O.45 3.03 cantódret 26 28-36 31.39±0.50 2.55 cantó esquerra 18 27-39 33.17:1:0.78 3.31
TAlAlbTlc. SON REAL font valor bilaterral 23 29-40 33.34±O.69 3.34
t p
3.60 0.1 >p *
t p
1.72 10>p>S
383
3.3.1.6.3.-lndex de robustesa del peroné
L'ínoox 00 robustesa 001 peroné, expressat en funció 001 perimetre minim i la longitud maxíma, 0008 valors molt baixos si es compara amb indexs eS robustesa d'altres ossos d'a:¡uesta matetxa necrópolls. De fet .. el peroné "és- un os llarg 1 relatlvoment molt prim, sI s'el compaf6 6mb el femur o 16 tibia" (Testut, 1978).
Els valors mitjos mascu1ins calculats per a Porros (xdd= 1 0.18 i xd'e= 1 0.36) 1 el valor b1Jateral ('Xc" d+e= 1 0.24) Queoon molt propers a )'obtlngut a Son Real, 1 nns 1 tot colncleSlx I s1 atenem a l'error estoolsUc.
Elsva10rsfemenins (x9 d=9.60,xge=9.80; xqd+e=9.68) són inferiorsal d'll1uesta altra necrópolis mallorquina, on les amplituds 00 varíació també són diferents.
Entre els peronés de Porros. sobre tot entre els mascul1ns, h1 figuren a1guns peronés 006nalats. En e11s, les cares de 16 diafisi formen "canals" OOstinats a aferir als músculs unes superficies d'inserci6 més extensas. Aquesta varietat coexisteix ordlnariament amb tibies plat1cnem1ques (Testut, 1978), de les quals a Porros n'h1 ha un elevat percentatge (42.4~ entre hiper- i platicnemiques).
TAULA ClXXXIX.- Index de robusteso dels peronés mosculins *: Diferencia significativa -: C81culat a partir de les dOOes 1nd1v1duals publ1cooes
n min-max xie t p
PORROS. Present estudt valor bilateral 13 8.13-12.33 10.24±0.36 1.31 cantódret 9 8.13-12.33 10.18±0.48 1.45 cantó esquerre 4 8.81-11.39 10.36:1:0.55 1.10
TALAIOTlC. SON REAl. Font valor bilateral 17 10-11 10.38±0.11
TAULA cxc.- Inoox de robustesa deIs peronés femanins *: Diferencia significativa -: Calculat a partir re les dades individuals publicajes
n min-mox x±e
PORROS. Present estudí valor bilateral 10 8.74-11.15 9.68±0.23 cantódret 6 8.88-10.12 9.60±0.19 cantó esquerre 4 8.74-11.15 9.80±0.54
TALAIOTlC. SON REAL. Font valor bilateral 5 10-12 11.16
384
(f t P
0.72 0.46 1.09
385
3.3.2.- AnaJisi mulUvoriada
3.3.2.1.-[stntura
L'estatura probable 00 la pobloo16 00 Porros s'ha esttmat a parUr 1ills OSSOS ools membres superior i inferiors. anlats o en connexió. S'han uti11tzat 308 ossos llargs 0015 Qua1s 150 s'han atribuH al sexe masculi i 158 al femeni.
Ossos JJargs Que intervenen en el calcul 00 l'estatura:
M asculi ns Femenins Total
Húmers 40 48 88
Rools 34 36 70
Femurs 38 40 78
Ttbtes 38 34 72
Total 150 158 308
El metroe emprat ha estat el 00 Pearson (Olivier. 1960). S'han utilitzat OCJuestes fórmules interracials malgrat la gran varietat de metodes que existeixen (Manouvrier • 1893. Manouvrler-Ollvler 1960, Trotter 1 61esser 1981, 011vler 1 Tlss1er 1975. Boldsen ,1984. etc.), per la facilitat 001 calcul, per l'hom(XJeneltat ools resultats i també per exclusió d'altres met~. poc fiables. alguns al basarse en poc¡ues dadas (Manouvrler). bé al estar massa al1unyooa la poblacló base 00 la nostra • en altres (Trotter f Gleser) o bé par a ser poc g3nera11tzat el seu ÚS (Ollvier -T1ssier) en d'altres pOblacions, en concret amb les Que es comparen en aquest treban.
Els resultats obtinguts es mostren en el quoore n2 60 on hi figuren les m1tjanes obUngudes en el caJcul 00 l'estatura de am os i també obtingudes a partir d'ossos que estaven en connexló. S'ha caJcuJat al mUJana ponoorooa obUnguda a partIr de totes les mltjanes i Que ptXiem consioorar com J'estatura estimooa per 6 16 població masculina i femenina tÉ Porros.
AQuests valors de l'estatura (xc!= 166.69; xC(= 153.55), presenten una d1ferMc1a sexual de 13.14, lleugerament superior al interval considerat normal ( 10-12 cm).
Les mitjanes obtinguOOs per ambdós sexes són de tipus mig, sigui quin sigui ros o ossos utnitzats pel calcul; és a dir pertanyen a la categoria d'estatures mitjanes. els margas de les qua1s són 160-169.9 pels homes 1 149-158.9 per les oones.
En un recurregut per les poblt(;1ons compar~ f1ns aquí s'observa que les cIades obtinguOOs a Porros són més altes que la majoria (quadre n2 61). S'han utilitzat els valors obUnguts seglns el metOOe de Pearson i amb l'intervació de tots els ossos quan atxO ha estat posstble. També es comparen 8mb l'estatura de poblactons recents t actuals.
386
QUADRE Ni:! 60.- Estatura estimado mitjanc¡ont el motode de Peorson
Os Estatura masculina Estatura femenina
Húmers 40 164.27:1:0.81 48 152.79:1:0.66
RéX1ls 34 167.64:1:0.83 36 156.44:10.86
Femurs 38 166.65±0.71 40 152.07 :10.62
Tibies 38 167.81±0.91 34 153.92tO.73
. Húmer-Rooi 13 166.59:1: 1. 19 20 154.51:t 1.0 1
Húmer-Femur 10 167.72±0.77 11 152.59± t .25
Femur-Tibia 13 167.72± 1.55 15 152.07±1.01
F-T-H-R 5 166.37 ± 1.31 4 150.79± 1.74
Mltjana global 166.69 153.53
QUADRE N2 61.- Estatura estimada de diferents poblocions
Poblcc16 Epooa Metooe xcf xC.(
Los M i1Iares (Fusté, 1962) bronze Pearson 162.96 153.27
Son Reol (Font, 1977) Talaiotic Pearson 163.61 153.77
Algeria Proto- Trottar i (Chamla.75-76) histories Glesser 173.5 159.0
Tunfs1a TroUer 1 (Chamla,75-76) Púnics Glesser 167.2 154-160
387
Castiglione (Ftuhini ... ) Arcaica Pearson 162.36 151.14
En Gedi Hel. len istie-(Arensburg .. ) roma 165.9 - , 15 •. 0
R. Squella Post- Olivier-(Souieh ... ) ta1aiótic Tiss1er 166.75
Tarragona (Pons, 1949) Romans Pearson 163.18 151.82
Le Pa1azzette (Ftuhinl .. .) Romans Pearson 163.53 153.65
Ba1ears (Oloriz ... ) Mroerns 167.8
Espanya (Anuari ... ) Actuals 171.
Espeny6 (Messeguer. 1981) Actuals 156.84
Espanya (Collelt 1985) Actuals 161.67
En general els valors mascuHns de les necrópolis estudiOOes són bastant semb1ants entre ells i lIeugerament ínferíors a1s de Porros, a excepció del valor d'en R. SqueBa. Aquest valor mascuH. calculat 5ef:J)ns les formules d'0l1v1er-Ttss1er • co1nc1de1x amb el Porros.
Respecte a les dOO3s nord-afrlcanes. les 00 Porros, són pcc més peUtes Que els valors púnics de Tunísia. encara que queren molt allunyats de 1'estatura deIs protohistOrics algerians.
Al comparar l'estatura esUmooa deIs 1ndlv1dus mascullns de Porros amb dadas mroernes. no es troben discrepimcies grans amb l"estatura dels nois de les Ba1ears. segms fou estimooa per Oloriz (eit. AranZClli, 1915), peró és naturalment molt 1nfer1or al valor Que figura en el "Anuar10 Estocl1stico de Espana" pels homes de la lleva 00 1982.
Pel Que fa a la mUjana 00 Porros. és bastant semblant a la 00 los Millares. Son Real i le Palazzette; resulta inferior a les cb:Ies nord-africanes i superior a les estatures estimooas de les altres necrópolis. Cal resaltar Que la diferencia amb les dadas actua1s no és tan notable com en els homes s1 és té en compte les dades 00 la oona espanyola troboc1es per Messeguer. peró la diferencia és molt important respecte a les rones universitaries 00 Barcelona (Collen, 1985), si bé fIluestes no són representatives de la pob lactó en general.
3.3.2.2. -ProDorclons
a.-Inoox húmer-rooial
Mosculins
femenlns
n
13
20
min-max
75.00-80.42
65.32-80.73
x±e
77.43±0.43
76.10±0.71
388
1.55
3.19
Aquest ínoox que expressa la longitud maxima 001 rooi en tants per cent 00 la longftud, també maxlma, 00 l'húmer. Tradueix l'allargament relat1u 00 l'avantbra; en raloció al broc;.
AmbOOs valors mitjos entren dins la categJria 00 la m~uerquia (75-79.9); és a d1r que, en general, eIs roo1s 00 Porros 56n m1tjanament llargs respecte 00 l'húmer. La distribució da variants SElCJJns les categ:>ries mostra un praoomini da m9SCXluerquics en la pobliX;lÓ 00 Porros en general i en cOOa sexe en particular. Concretament. gairebé totes les dOOes masculines pertanyen a a:¡uesta classe intermitja i també la majaria 00 dOOes femenines. En el sexe femeni es oonen, peró, cinc casos da br~utquerqula 1 00s da ooliro:¡uérQu1a (Quadre n2 62).
En relació 015 volors mitjos de Son Real (xd'=78.35 1 x9 =75.50), el mosculf de Porros és lleugerament inferior i el femeni superior. La diferencia sexual entre ambdues mUjanes és menys iX;usada a Porros Que a Son Real.
Al comparar amb els valors obtinguts a TarrEq)na (xd'=65.26 i xq =74.74), ets da Porros QUeOOn bastant més per sobre. és a dir. mostren una tenooncia a la m~uerQuia
. més neta, mentre que els 00 T arrlq)na són més bra:¡uiquerqulcs.
389
QUADRE N R 62.- Clossifieació por categorías de ríndex húmor-radiol
B rillufquerQuics M~uerQulcs OoHcoqoerQutcs-· Total x-74.9 75-79.9 80-x
n 12 13 Mascullns
$ 92.3 7.7
n 5 13 2 20 Femenins
Total
$ 25.0 65.0 10.0
n 5 25 3 33
$ 15.2 75.8 9.1 100.0
b-lnOOx fémyr-tibial
n mln-max
MascuJins 13 73.50-90.02 82.94:t 1.05 5.59
femenins 15 79.21-81. 19 82,47:t0.50 1.04
l'fnoox crural o femur-Ubial expressa la longitud max1ma 00 la Ubia en funció 00 la longitud en posició 001 femur. Aquesto relt1Ció trooueix l'ol1orgoment relotiu 001 segment distal 00 l'extremttat inferior respecte 001 segment proximal.
les mUJanes calcul~ per a Porros expressen braqulcnem1a, próx1ma al lfm1t amb la oolícocnemia. lo dlstribució per cat9lJ)ries (quadre n2 63) indica unes proporcions molt semblants de les dues categJríes: 46.4~ 00 braquicnemics i 53.6~ 00 oolicocnemics. Entre els valors mascuJins predlmlnen eIs oolicocnemfcs, mentre que en les oones les diferencies ron menys pronunclOOas i gairebé inexistents.
Al comparar les mUjanes de Porros amb les de son Real s'observa una diferencia d'uno unitat aproximooament. les de Son Real, més grans. entren jo en la cat9lJ)ria de la oolicrenemia, pero en el11mit df~esta cJasse.Pel que fa a la dístribució en categ;>ries caloostacar que les proporc1ons deIs 1ndexs mascul1ns 56n ga1rebé 19uals en les dues
390
pobJocions, mentre que els ínOOx's femenins discrepen notablement per relevada proporció (83.3%) 00 br~uicnemics a Son Real.
Els tarr(JJlnios d'epoca romana teneo valor5 mitjos ioferiors 615 00 Porros (x =80.27 ix ,=80.52) que els inclouen totalment dins la braquicoemia.
QUADRE N2 63.- Closs1f1cac16 de I"'ndex f6mur-Ublol per cotegorles
n S 8 13 Masculfns
$ 38.5 46.7
n 8 7 15 femenins
Total
:g 53.3 46.7
o 13 15 28
¡ 46.4 53.6 100.0
c. - Index lntermembral
n mio - ma)(
Masculins 5 67.08-72.82 70.97± 1.00 2.34
Femenins 4 69.06-70.12 69.45±0.23 0.46
Aquest fnoox relrelona la long1tud del membre superlor en tants per cent de ¡'inferior, expressat per la suma 00 les longituds maximes de l'húmer i del radí en funció 00 la suma 00 la longitud en posició 001 fémur f la longitud máxima de la tibia.
EIs valors obtinguts a Porros coincídeixen amb els que cita Olivier (1960) pels homes (""70) i per las mnas ( .... 69). També s'observa unacoincid8ncia notable amb els va10rs constatats a Son Real (x =70.091 x =69.33).
En la comperoció amb els romens de Tarreglna només concoroon les mUjanes masculines (x =70.65), mentre Que la femenina (x =67.89) Queda per sota del valor mallorquf.
391
3.3.2.3.-Diagromes de Mollison-Breittinger
Per a Ja compar~fó de l'esquelet postcranial amb el d'altres pobJ~ions, s'han uti1itzat els diagrames de desviooió de Mo11ison-Breittinger (!Jr:af1ques n2• 13-16). En l'anallsl de cooa una de les mides deIs ossos llargs s'han fet comparoo1ons amb totes les dOOes a l'abost. Aro bé en ~uest apartat únicament s'han considerot ~uelles pob looions que tractaven totes o quasi totes les mides per a poder mnar una visió general de tot resquelt postcran1al deIs homes de Porros respecte del d'altres conjunts poblac10nals.
Atxl els diagrames s'han elaborat amb les series de Porros com a serie base i sobre ells s'hi dibujxen les pOblacions de;
- Son Real - C8sUglfone - Argelia - Tarra{Jlna
Sobre els diagrames masculins s'observa que, tant per les mides absolutes com pels fndexs. la poblacló més semblant a la de Porros és la de Son Real. Respecte a les mides absolutes. la tónica general de Son Real respecte a la nostra pOblació, és la de presentar longituds deIs ossos l1args lnferiors i perimetres superiors.
Un esquema semblant, peró més al1unyat. és el de cast1g11one Que mostra mides gairebé tates elles inferiors {2 les de Porros. Les longituds, peró, estarien más al1unycd3s Que els perimetres, ás a dir que presenten ossos más curts, peró amb d1ametres propers als de Porros. A1xo es trooue1x en 1ndexs de robustesa més 81ts.
Al contrari, les dOOes recu111des a Algeria se situen totalment entre M i M+O", és a dir Que mostren unes mldes més grans que les de Porros. Els indexs lndl00i)rs 00 la robustesa queden propers o les mitjones base.
Finalment, els romans tarragmins tenen long1tuds bastant més peutes que les de Porros, mentre Que els perfmetres 56n més grans. la 11n1a pol1(J)nal de les mesures absolutes creua la Hnia de les mitjanes base en cada os. En l'esquema dels indexs s'observa com, en general, queden situats entre M+ 1/2 (f i M+O" . Es pot dir que són ossos més curts, peró més robusts que els de Porros.
Els dj~rames femenins no presenten gaires diferencies. Val a dir Que són más irregulars, regut potser o uno major voriobilitat de les ~ femenines i al'escassedat d'aquestes en algunes poblaclons. Aixl,en una primera analists raplda, s'observa que la poblacfó més propera a la de Porros, quant 8 mides absolutes, és la de Tarra;¡ona.
Son Real presenta mesures femenines tant o més grans que les de Porros, mai més peUtes. La linía poli\,J1naJ representativa d'aquesta pobJacíó s'íncJou entre Mi M+O". Pel Que fa als fndeXs, no dtferelxen galre deIs d'aquest estudl, excepte en 1'1ndex de p)atímería j el de robustesa de la tíbja. Aquests 00s valors se situen más alla de M+u (1. de P latímerta) o bé a prop de M + cr (1. de robustesa de la tibia). A ixó és degut. en el cas del primer als valors ba1xos que presenta Porros per ~uesta variable.
De la població de casUglione no tenim les dOOes de tots els ossos, peró s'lntueix que en ~neral són més curts t amb perfmetres també menors. Els 1ndexs es troben entre M:t 1/2<T .D'Algeria nornés disposern de les mitjanes de l'extremftat superior -j d' algún altre vaJor aH1at que també s'ha situat en els diagrames-. Queden, en general, rnolt properes a les mltJanes de Porros tant en les mtdes absolutes com en els fndexs.
392
Respecte a Tarr~na, s'observa -com en els di~rames masculins - que els valors 00 les longituds són inferlors a les 00 Porros i per tant Queden sltuaoos entre M t M- (J ,
mentre que els perímetres són més grans i se situen entre M t M + cr , En els dilJJrames ools ínclexs la pobloció 00 Tarr~na mostra valors alts i l'ambit 00 la 1ínt~ poli~nal esta entre M 1 M + 0-. Per tant 56n també més curts, pero més robusts.
393
3.4.-Dimorfisme sexual
E1s quoores n2 64-73 i les figures n2 17-22 mostren les diferencies sexuals de les mides i e1s indexs que s'han pres i calculat per a les restes de la necrópolis de "S'l11ot des Porros".
En les taules h1 consten les d1ferencies absolutes entre els valors mascul1ns ~ femen1ns, 1 ttlmbé les diferencies relatives, considertlnt com tl ttll el vtllor femenf en ttlnts per cent del masculí. Per comparar, s'hi fan constar també les diferencies sexuals, tant absolutes com re1atives, trobooas a Son Real i les de "Crania Hispanica", calculadas per Hoyos Sainz i Aran2adi( 1913), quan aixó ha estat possib1e.
Les diferencies s'han valorat també en un test de Stuoont. el valor del Qual tx:Ompanya a cada mesura en les tau les.
Com a metode grafic, s'han utilitzat els diagrames de desviació que expressen les diferencies entre la ser1e femen1na 11a mascullna en tants percent 00 la dlspers16 Quadrilt1ca m1tja. La 11n1a poligonol representa la serie femenina referida a la masculina, d'acord amb els percentatges de desviació superficial de cOOa variable.
Mides absolutes
a. -Neurocranl
Les mesures presas al neurocran1 presenten una notable d1ferenc1a sexual. lotes les mitjanes femenines són inferlors ti les masculines i la majorla se situen entre M-1I2 CJ i M- (j. Sis variables mostren diferencies inferiors a - 1/2 <T i set depassen el marga de M- ~r ,essent les d1ferencies més notables amb el módul de SChmidt 11a capacitat cran1ana.
De les 22 variables analitzades, només dues, raro occipital i rarc de l'escama occipital, no arriben a la significació estadlstica -Que s'ha valorat amb el test 00 Student-, tot i Que les probabilitats obtingudes per ambdues són bastant baixes.
b. - Esp 1ancnocran1 .
Aquí, com en general en el treban, s'ha separat l'anallsi de la mandíbula de la de la resta de l'esp1ancnocran1 per roons de 100111tat en la d1scuss16 i per la 1mportancia mate1xa d'aquest os.
Així, al examinar les diferencies sexuals Que es oonen en el massls facial, s'observen unes mires més groses en els fndivfdus masculíns, excepte pel que fa a l'altura de les órbites. les diferencies negatives no depassen M-3i2 cr i les positives M+ 1/2 cr encara Que la majorla se sltuen entre -1/2 cr J -1<7 .
les diferencies més oousedes són les de l'6mp 1006 mexim6 i 1'6mplOOa m6Xil.lo-61veolor. les variables Que ofereixen menys dimorfisme són les altures de les orbites 1 l'ampl~ blorbttarla. Tampoc oonen slgnlf1cacló en un test 00 Student, l'amplooa de l'órblta dreta, presa al docrion, la Qual cosa pooria sser atrlbuYt al atzar, i la longitud del pal~r.
C. -Mandibula
No s'han ana11tzat les diferencies entre totes les mesures sin6 només ~uel1es Que semblaven més representatives. En general, els valors masculins són més e1evats, excepte en l'ang1e mandibular, e1s valors de1s qua1s queden entre M+ 1/2 cr i M+ 1 (f .
Les dl1erlmc1es 56n s1gn1f1cat1ves, excepte en 1'ang1e mand1bu1ar dret, la Qua1 cosa
pooria ser fruit de j'atz8r, ja que raltre angle mostra significocfó en el test reaHtzat.
d. -Esquelet postcranial
394
En 1'an811s1 de les diferencies de l'esquelet postcran1al s'háñ t1ngut -eñ compte les longituds maximes deIs sis ossos Hargs i els seus perfmetres minims. Del femur I el perimetre és el pres a la meitat, i també hi consta la longitud en posició, (xmada la 1mporténc1a o'flQuesta llargbr1a.
Tates les diferencies són altament significatives i depassen el valor de M-l (f excepte la diferencia entre els perfmetres minims deIs peronés drets. Que es troben a prop 00 M- 1 ü . Aixi. gairebé tates les mides queden inclases entre M- 1 \J i M-2 CT .
En principi, les diferencies semblen més fK;usades en l'extremitat superior. peró també s'hi observa més variabl1nat.
Indexs
a.- Crani (excepte mandíbula)
La desvffK;ió superficial acostuma a ser menor en els valors relatius Que en les mides absolutes. Ga1rebé totes les var1ables s'1nclouen entre Mi 1/2 cr . No és estrany trobar índexs més e1evats en el sexe femeni dOO6 la forma més globuloso deIs cronis dtaquest sexe, encara que la majoria d'aquests presenten diferencies importants en els seus diametres cran1als. A1xó fa Que la major1a dels fndexs del neurooran1 se s1tu1n ente M 1 M-l/2 O' • encara que bastants de l'esplancnocrani es traben 8 M+ 1/2 (T .
Les diferencies más importants es mnen 8 l'1ndex transvers-cran1-facial. Que depassa M-l cr • i el fronto-zigomatic que Queda a prop 00 M + 1 cr . Aquestes dues variables, junt 8mb els indexs auricula-transversal, transvers-frontal i els orbitaris (d'amp lada presa al maxl1.lo-frontan. són les únlQues Que presenten dlfertmcles slgnlflcat1ves al ser probadas en un test de Student.
b. - Mandibula
Els sis índexs en els Quals s'han ana11tzat les diferencies sexuals mostren situoolons molt di verses. les dues variables en les quals intervé }'ampIada big:miaca i també llndex mandibular tenen valors femenins inferiors als masculins, mentre que la robustesa de la s(nffsf f els fnctexs de tes branQues és més gran pels mascuHns.
la signlfira::ió esttXHstica només l'ossoleix la diferencia entre els lndexs goni-condl1eo i el de la branca dreta, mentre Que el de 1 'esquerra se situa en la zona Jímit de la signifjcoció.
C. - Esquelet postcraníal
Els incas 00 l'esquelet postcranial no superen M-O" ; la majoría se situen 6 prop de M-l/2 (f •
Una excepcló són l'fndex cnemlc 1 el dlaftsar1 a la meltat de la Ubla. en els Quals. per ambOOs cantons del cos, es troben v610rs femenins superiors 61s masculins. i per tant se situen a M + 1/2 (f' .
Només aquests Quatre valors 1 els de 1'1ndex plléstr1c del f~mur mostren diferencies
395
sexuals significativas. a excepció d'algún altre valor unilateral (1. de robustesa de l'húmer dret. 1. diafísari de l' húmer esQuerre, 1. de platolenia dret i 1. de platlmerla dret).
Quadre n2 64.-Diferencies sexuals de les mides absolutes detneuroerilni
da.=diferencles absolutes
dr.=diferencias relativas
PORROS SON REAL CRANIA HISP.
MIres da. dr. t p da. dr. da. dr.
longitud maxima 7.00 96.25 4.43 O.l>p* 8.23 95.59 8.5 95.1
longitud de la base 4.22 95.86 2.86 0.6%* 7.06 93.15 -Amplcñl maxima 3.21 97.70 2.62 1.0%* 4.39 96.88 5 96.3
Amplcñl frontal mfn. 2.38 97.56 2.19 3.1~* 2.59 97.33 -Ampla:Ja frontal max. 4.47 96.27 3.81 0.1 >p* 2.97 97.49 -AmplOOo blasterica 4.47 95.93 4.77 0.1 >p*
Altura bas1-bregma . 6.03 95.53 3.26 0.2~* 6.84 95.01 6.5 94.8
Altura auricular 5.40 95.32 4.98 0.1 >p* 4.05 96.57 -Circumf. horit. 19.39 96.33 4.61 0.1 >p* 17.46 96.70 -Arc transversal 11.07 96.47 3.88 O.l>p* 15.86 94.99 -Are S(jJital total 13.54 96.41 3.84 O.l>p* 13.80 96.35 -Are S(jJ. frontal 4.38 96.62 3.42 0.1 >p* 4.12 96.86 -Are sag. parietal 3.43 97.30 2.39 1.9~* 2.42 98.13 -Are sag. occipital 2.61 97.81 1.45 15.1% 3.87 96.52
Are sag. escama 2.36 96.58 1.39 16.6~ 4.14 94.03 -Corda sag. frontal 3.94 96.51 3.97 O.l>p* 4.85 95.71
Corda~. parietal 3.02 97.38 2.32 2.2~* 3.11 97.30 -Corda sag. ooccfpftal 2.60 97.37 2.28 2.6~* 3.21 96.72 -Corda sag. escama 2.74 95.83 1.88 6.3% 7.44 88.92 -MtX1u1 de Schmtdt 6.03 96.10 4.56 O.l>p*
Capccital cranial-{au) t 49.19 89.75 6.25 O.l>p* 150.33 90.00 -
396
Quadre nR 65.-Diferencies sexuals de Jes mides absolutes de l'espJancnocrani da.=diferencies absolutes
dr.=dlferenc1es relatlves
PORROS SON REAL CRANIA HISP.
Mides da. dr. t P da. dr. da. dr.
longitud cara 4.72 95.19 2.30 2.7Z* 6.27 93.51
AmpllXlo caro 8.76 93.46 4.48 O.l>p* 7.36 94,46 9 92.4
Altura cara total 8.68 92.69 3.93 O.l>p* 6.66 88.40 8.5 92.2
Altura cara superior 5.55 92.12 5.13 0.1 >p* 7.97 88,40 4.5 93.3
Amp 1008 órbita d. (O) 0.61 98,41 0.91 36.7%
Ampla1a órbita e. (D) 1.22 96.73 2.33 2.5%* 1.5 96.0
Amp lOOa órbita d. (MF) 1.20 97.02 2.37 2.1Z* 1.55 96.27
Amplooa órb1ta e. (MF) 1.60 95.99 2.58 1.4%* 0.23 110.56 -Altura órbita d. 0.60 101.96 -1.09 28.2Z 1.73 106.02 -Altura órbita e. 1.02 100.31 -0.16 87.6% 1.84 105.69 O 100.0
Amplooa interorb1taria 0.35 98.53 0.67 50.7% 1.23 94.69 -AmplOOa biorbitaria '3.36 96.38 3.43 O.l>p* 9.23 90.64 -Altura nasal 3.19 93.76 3.64 O.l>p* 0.75 96.77 2 95.9
Ampla:la nasal 1.02 95.69 1.94 5.8~ 7,45 85.52 0.5 97.9
Long. maxil.lo-alveol. 2.32 95.67 3.53 0.1 >p* 5.10 90,47 -Ampl. maxll.1o-alveol. 4.06 93.58 4.88 O.l>p* 3.66 94.16 -Longitud palmr 1.64 96.20 1.33 19.2% 5.06 88.67 -AmplOOa peloc16r 2.02 94.65 2.26 2.8%* 3.25 91.93 -
397
Quadre nº 66.-Diferimcies sexuals de les mides absolutes de la mandíbula
do. =di ferencies obso 1 u tes
dr.=dlferenc1es relatlves
PORROS SON REAL CRA. HISP.
Mides da. dr. t p da. dr. dr.
Amplada bicondílea 5.23 95.70 1.90 6.7% 4.04 96.71
AmplOOo bí~n¡6C8 10.84 89.08 5.60 0.1 >p* 2.47 97.58 95.8
long1tud total 4.40 95.78 3.09 O.l>p*
Altura sínfisi 2.68 91.94 3.65 0.1 >p* 0.10 110.31
6rufx ros slnfísi 1.11 93.30 3.76 O.l>p*
AHura ros PM d 2.77 91.51 5.09 O.l>p*
Altura cos PM e 1.92 94.05 3.00 0.4%*
6rutx ros PM d 1.76 88.11 5.32 0.1 >p*
6ruix cos PM e 1.35 90.53 3.87 0.1 >p*
Altura ros M d 2.28 90.53 3.87 O.l>p*
Altura ros M e 1.82 93.31 2.88 0.5~*
Gruix cos M d ·1.46 91.99 3.73 0.1 >p*
6ruix ros M e 0.76 95.55 1.84 7.0%
Altura branca d 8.23 87.10 6.66 O.l>p* 3.06 95.58
Altura branca e 5.17 91.63 4.49 0.1 >p* 1.86 97.27
Ampl00a branca d 1.87 94.26 2.94 0.4~* 3.09 90.86
Amp lada branca e 0.96 97.02 1.75 8.5¡ 2.00 93.84
Angle mandibular d 3.42 102.81 -2.13 3.7¡*
AngJe mandIbular e 1.04 100.85 -0.67 50.8~
398
QUADR[ Nº 67.-Diferencies sexuals deis fndexs del neurocrani
do.=d1ferencies obsolutes dr.=dlferencles relatlves
PORROS SON REAL
MiOOs da. dr. t p da. dr
1. cefalic 0.82 101.10 -0.85 39.7lE 1.55 102.05
1. vertex-long. 0.57 99.21 0.70 49.0~ 0.08 102.11
1. vertex-trans. 2.48 97.43 1.39 17.0lt 3.20 103.46
1. aurícula-long. 0.73 98.82 1.20 23.5lE 3.20 100.78
1. aurículo-trans. 2.34 97.17 2.18 3.3lt 1.33 98.40
1. transvers-frontal 1.75 102.15 -2.01 4.9~ 0.65 100.79
1. transo -fronto-par. 0.03 99.96 0.03 97.6~ 0.74 98.92
1. ~ltal-frontal 0.45 99.49 1.03 30.7lt 1.36 98.42
l. sagital-parietal 0.01 100.02 -0.04 96.4~ 1.31 98.53
l. sagital-occipital 0.23 99.72 0.36 71.8~ 0.25 99.70
f. sagital escama 0.60 99.37 1.37 17.4lt 0.93 98.99
l. curvatura total -3.25 100.87 -0.48 63.4~ 16.32 95.55
QUADRE NR 68.-D1fer~nc1es sexuals deIs fndexs de resplancnocranl da.=diferencies absolutes
dr.=diferencies relatives
PORROS SON REAL
Mfdes da. dr. t p da. dr
1. f~fal total 2.83 96.86 0.96 34.8lt 2.32 102.59
l. f~iaJ superior 0.19 99.65 0.13 89.9i 3.46 106.67
399
1. orbitari d (D) 1.53 101.88 -0.76 45.1 ~
1. orbitori e (D) 2.87 103.46 1.82 7.7~
1. orbítart d (MF) 3.56 104.73 -2.34 2.31* 8.89 .111.53 - . -1. orbitari e (MF) 3.98 105.15 -2.29 2.8~* 5.79 107.44
1. nasal 1.61 103.~9 -1.26 21.~1 0.16 100.36
1. interorbitarí 0.51 102.01 -0.75 45.7~ 0.18 100.80
1. maxH.lo-alveolar 2.87 97.57 1.45 15.4JG 1.82 101.51
1. palatí 2.66 97.00 0.81 ~2.7:t 4.48 105.12
1. gnatic 0.11 99.89 . 0.08 93.9~
1. trfms. -crani-foc. 3.07 96.75 2.66 1.3$ 1.45 98.98
1. fronto-zf!J}mat1c 3.24 104.47 -2.90 0.71 1.62 102.83
QUADRE NS2 69.-Diferencies sexuals deIs índexs de la mandíbula
da. =dlferencles absolutes dr.=diferencies relatíves
PORROS
Mires da. dr. t p
1. mandibular 0.27 99.69 0.09 92.9JG
l.lJ)nl-condlleo 6.13 92.53 3.76 0.1 :t
1. \Jlni-zig:>matic 0.77 - 98.96 0.74 47.0~
1. robusteso sínfisl 0.22 100.44 -0.12 90.3lf:
f. robustesa PM d 1.29 97.14 1.02 31.0lt
1. robustesa PM e 1.60 96.41 1.13 26.11
1. robusteso M d 1.58 102.39 -0.82 41. 7lf:
1. robustesa M e 0.71 101.10 -0.35 72.9~
1. branca mandibular d 4.54 108.77 -3.59 0.11
1. branca mandibular e 2.50 104.73 -1.88 6.51
400
QUADRE Nº 70.-Diferimcies sexuals de les mides absolutes de l"extremitat
proximal
da. =dlferencles absolutes dr.=diferencies relatives
PORROS SON REAL
MIdes da. dr. t p da. dr
Húmer.
longitud max1ma d 23.71 92.60 5.27 0.1 >p* 5.87 94.84
longitud maxima e 36.33 88.90 5.91 0.1>p* 6.10 95.95
Perimetre minim d 8.93 86.20 12.02 0.1 >p* 5.84 91.66
Perimetre minim e 6.52 89.46 9.81 O.l>p* 6.64 89.90
Roo!
longitud maxima d 22.77 90.87 4.98 0.1 >p* 18.10 92.49
Longitud maxima e 27.74 88.93 4.59 0.1 >p* 16.95 93.18
Per1metre mfnim d 5.40 87.53 8.87 0.1 >p* 4.43 89.96
Perímetre mínim e 5.96 86.22 9.23 0.1 >p* . 4.95 88.84
Cúbit
Longitud maxima d 30.02 88.95 5.59 0.1 >p* 0.17 99.93
Longitud maxima e 34.08 87.73 6.42 0.1 >p* 11.41 95.87
Perimetre minim d 4.18 88.85 5.74 0.1 >p* 1.31 96.56
Perimetre minim e 5.24 86.20 6.13 0.1 >p* 3.51
401
OUADRE Mil 71.-Diferimcies sexuals de les mides absolutes de 1"exlremitat distal
da.=dlferencles absolutes
dr. =diferencies re laUves
PORROS SON REAL
Mides da. dr. t p da. dr
femur
Longitud maxlma d 42.98 90.50 6.16 O.l>p*
Longitud maxima e 46.20 89.88 7.36 0.1 >p*
Longitud en posició d 43.61 90.35 5.84 0.1 >p* 31.91 90.35
Longitud en poslció e 49.13 89.21 7.34 O. t >p* 33.26 92.55
Perimetre a la meitat d 8.73 90.39 7.50 0.1 >p* 9.38 89.78
Perlmetre a la meitat e 8.38 90.87 7.65 0.1 >p* 7.64 91.48
Amplooa epifisi distal d 8.87 89.00 8.98 0.1 >p* 8.52 89.55
AmplfK1a epifisi distal e 6.71 91.46 6.87 0.1 >p* 6.45 89.58
Tibia
Longitud maxima d 31.21 91.58 4.27 0.1 >p* 37.28 90.05
Longitud maxima e 46.52 87.81 6.12 0.1 >p* 35.33 90.50
Perimetre mfnim d 8.97 88.47 9.33 0.1 >p* 7.89 90.17
Perimetre mfnim e 9.69 87.28 9.61 0.1 >p* 8.04 89.96
Peroné
Longitud max1ma d 28.56 91.99 2.60 2.2~* valor bllateral:
Longitud maxima e 41.75 88.35 2.87 2.8~* 47.68 87.00
Perimetre minim d 4.62 87.18 4.92 0.1 >p* valor bilateral:
Perimetre minim e 2.67 92.56 2.81 0.8:t* 5.62 85.57
402
QUAORE N2 72.-0iferencies sexuals deIs índexs de l'extremttat proximal
de.=diferencies absolutes
dr;=diferencies relaUves
PORROS SON REAL
.Mides da . dr. t p da. dr
Húmer
l. m robusteSf:l d 1.19 94.01 3.29 l>p* 1.12 94.67
l. de robustesa e 0.30 98.43 0.70 50>p 1.21 94.13
1. diafisari d 1.45 98.14 1.20 30>p 0.47 99.42
1. diafísari e 2.82 96.53 2.21 5>p 3.19 96.20
Radi
1. de robustesa d 0.79 95.45 1.72 9.3$ 0.61 96.48
1. 00 robustesa e 0.82 95.24 1.70 10.2i 0.94 94.69
1. di6fisari d 2.03 97.32 1.43 15.6i 3.04 96.01
1. d1afisar1 e 4.13 94.65 2.36 2.1 i 1.58 102.12
Cúbit
l. 00 robustesa d 0.19 98.64 0.50 62.2~ 1.14 108.23
l. de robustesa e 0.51 96.34 1.06 29.8~ 0.50 96.38
1. d1a11sar1 d 2.28 97.31 1.39 16.6i 4.85 94.83
1. diafisari e 2.05 97.59 1.14 25.8~ 1.85 98.10
403
QUADRE N!! 73.-Diferenctes sexuals deIs indexs de l'extremitat distal oo. =diferencies absolutes dr. =diferencles relatives
~ ,
PORROS 50NREAL
Mides da dr. t p da.
Femur Loorobustesad 0.68 96.55 1.74 9.0$ 0.13 95.82
i. 00 robustesa e 0.06 99.69 020 84.6$ 0.85 100.63
1. de platimeria d 3.76 95.09 3.15 0.21* 2.64 96.77
Loo plaUmeriae 1.73 97.74 1.81 7.31 1.25 101.58
1. pHastricd 4.59 95.70 2.42 1.71* 1.94 101.88
1. pilastric e 7.31 . 93.25 3.90 O.l>p* 1.97 101.02
libia
l. de robustesa d 0.68 98.16 1.25 22.1~ 0.00 100.00
1: 00 robustesa e 0.41 91.67. 0.80 42.8i 0.22 98.91
l. cnamicd 3.42 105.21 -2.13 3.6~* 0.13 ·100.04
1. cnemlce 3.35 105.02 -2.28 2.51* 0.19 99.71
1. diefisari d 4.12 105.94 -2.22 2.91*
1. diafisari El 3.25 104.66 -2,13 3.6$*
Peroné
t de robustesa d 0.56 99.59 0.73 49.5$ valor bilateral: 1. de robustesa e 0.58 94.27 0.94 3ó.3i 0.78 108.35
404
4.-Ijpologia
Estudiant caja una 00 les variables metriques i morfoscópiques 00 les restes trobaOOs a Porros s'han vist les diferencies Que existeixen en el si de la població. També les combinooions binaries i les comparaclons amb altres poblooions amen una or1entoo1ó de tendencleso grups Upol()J1cs dlferents.
Aquests resultats junt amb 1'ono11s1s detal100a de ~ un deIs exemplars estan encaminats al dia)nóstic individual, per a procedir • seguidament, a la distribució tipolc1Jica de la pob lació.
L'examen dels capltols anteriors comf1rma l'existencla una diversltat part1cularment accentuada. La variab11tat individual és molt gran en eis car~ters cranials i especialment en els fooia1s. No obstant aixó. és imprescindible establir una classificació. malgrat Que els indivldus presenten un mosaic de caracters.
Com a punt de partida s'utmtza la morfología ~neral del neurocrani que permet d'establir la coexistencia 00 oos grans grups en la població de Porros: run meso-ool1comorf -el més nombrós- 1 1'altre, broquimorf.
a.- Dins del primer grup, el dels meso-ool1comorfs, s'inclou el 82.6~ de les var1ents estuditlles. Alhora es pooria dividir OQuest ampli grup en tres tipus rooials: mediterranis gracils. medlterrenis robusts i cromenyoides. Com es de suposar. la distribució és una mica forr;a:la i rígida, ja Que no tots eIs exemplars s'acomoclen totalment a un d'aquest tres tipus. Hi ha formes Que es poorien oonominar 00 transit o intermitges.
cal afagir Que dins d'aquest grup h1 ha un nombre considerable 00 voltes cranianes de d1ffc111 incomplet diagnóstic al no poder disposar de l'esquelet facial.
a.l. -Med1terran1s gr~lls
A tK¡uest grup pertanyen cinQuanta cranís. el 54.3~ 00 la pOblació en la Qual s'ha pogut realitzar el di(JJnóstic tipol&Jíe. Tenen com a caracters más freqüents del neurocrani:
- Index cefalle InferIor a 80: ooltco- (68.0%) o mesocranls (32.0%) - Contorn de la norma superior: ovoide (25.6~) o pent6fJlnoide (55.8~) - Orto- (61.5%) o Hipsicrania (23.1 Z) per la norma lateral - Metrl0 (58.3~) o Tapfnocranfa (37.5~) - Contorn de la norma posterior: oomiforme (55.9~) - C6pacitat cranial gran: aristencefals (61. 1lf:) o euencefals (38. 9lt)
De l'esplancnoorani s'observa:
- Cara mitja06 (mesana, 60.0~) o alta (leptena, 10.0Z) - Orbites mitjanes (mesoconques, 50.0%) oaltes (hipsiconques, 43.0~) - Obertura nasal estreta (leptorrtns, 53.3Z) o m1tjana (mesorr1ns, 26.7%)
Respecte a les empremtes musculars. és notable el seus aseas OOsenvolupament en l'un i t'altre sexe.
l'estatura ha estat determinooa en pocs exemplars degut a la barreja d'ossos. Quan ha estat possible. el calcul ha indicat estatures de tipus mia ( 149-158.9. per a les oones 1 160-169.9, par als homes).
405
8.2.- Mediterranis robusts
S'han atribult a ~uesta caterpria vint - i-cinc cranis que corresponen a un 27 .2~ de 18 pobloció analit2OOa. Presenten respecte al neurocrani:
- Dolicocefolit'l (85.0~) - Contorn de la norma superior: ovoide (52.2i) - H1sps1cran1a (52.6~) - Pr'9latlsme sub nasal - Contorn de la norma posterior: oomiforme (95.0~) - Acrocranis (68.4~). alguns amb lleugera quilla sagital - capocitat cran1al elevOOa: aristencefals (68.8~)
De l'esplancnocrani:
- cares altes (leptens. 60. O~) - Orbltes altes (hipsiconques, 46.7i) - Obertura nasal estreta (leptorrins, 81.8~)
les empremtes musculars -glabel.la. ares suprociliars. Hnles nucals, in1. creta supramasto1dea. etc. - tenen un relleu notable.
Els individus d'~uest grup deurien ésser d'estatura alto si tenim present les d8des de les quals disposem sobre els seus representants.
a.3.- Cromanyoides
Pertanyen a ~uest grupo també anomenat d'arqueomorfs (Giot, 1951), el 14.1 ~ deIs individus diagnosticats. $án en carta forma la persistencia d'una tipologia del Paleolitic superior 1 del Meso1Jt1c.
El seu neurocrani es pooria definir com:
- Cranl allargat: ool1co- (37.5~) o mesocran1 (62.5~) - Contorn de la norma superior: ovoide- pent8rJ)nide (75.0~) - Ortocranis (80.0~) - Occipit prominent (72.7~) - Contorn de la norma posterior: oomiforme (33.3~) o bombiforme (50,O ~) - Arlstencefals (47.2~) o euencefals ( 41.0~)
De l'esplancnocrani:
- C8raampla i baixa (euriena, 40.0~) o mitjana (mesana, 60.0~) - Orbites baixes i rectangulars (64.5~) - Obertura nasal mitjana (mesorrins. 28.6~)
l'estatura sol ésser alta. si bé no exces1vament.
406
b. - 6rél1uimorfs
Es trt'cla d'un grup notablement diferent i moli interesant. En e11 s'inclouen ~uells individus que tenen un index cefaHe tgual o superior a 80. A Porros se n'han trobat QUlnza. un 16.3~ de la poblooló diagnosticada. freQUene1a certament menor Que la-de Son Real:cal recordar aqui que l'inoox refalle no s'ha pogut calcular en diferents exemplars, la Qual COS8 oolxa en suspens el nombre ex~te de cranis d'una o anra categ:lria.
Segons la morfol~ia de la regió occipital es poden distinguir oos subgrups: el dels braqulcranis d'occfpit (part infero-posterior del crani) erroOOnlt, també anomenats br~lmorfs curvrecipltals. 1 el dels braqulcranis d'oooiplt aplanat o braquimorfs planoccipitais.
b, 1.- Bragyimorts eurv{K)Qipitals
Dlns c.r~est subgrup s'lnclouen OOU varlantst el tO.9Z dels cran1s de Porros, en els quals s'ha pogut estudiar la tipologia.
Són de tipus platicafal i curvoccipital. Del neuroorani es troba:
- PreOOffiinl 001 contorn ovoioo. romboide o pentalJ)nide - Ortooranla o hlpslcranla - Tapinocrenie o metriocrania - Aristencefalia
Respecte de l'esplancnocrani:
- Cara superior baixa(eurienes) omitjana (mesanes) ~ Orbites mitjanes (mescx::onques) - Obertura nasal varlatJle
5'ha reaHtzat la comparooió d'algunes variables -longitud maxima, amplGda maxima. altura bas1-bregma, altura re la cara superior} 1noox cefal1c. ffiOOx vertex-longitudlnal. index vertex -transversal, 1noox facial superior- d'aquests braqulmorfs amb les d'alpino-dinarics Que cita lo1d ( 1910) i amb els br~u1morfs curvoccipitals de Son Real.
En el quadre nº 74 s'observa. en relooió a aquestes comparooions. que la majoria de variables tenen valors inferiors als d'aquests 00s grups b~uimorfs curvoccipltals.
La longitud max1ma 11'inoox vertex-transversal coinc1relxen amb els dels alpfns 1 són inferiors als de Son Real. Contrariament, ra1tura de la cara superior coincideix amb la mallorquina i és inferior a l'alpina.
407
QUADRE N9 14.- YaJors d'algunes variables deIs braquimorfs curvoccipitals .
Variable Porros Son Real Alpins (ToldO
Longitud maxima 175.38:1:3.21 180.13:1: 1.38 175.40± 1.78
Ampl00a maxima 141.00:1:2.28 146.81 :1:0.98 146.20:1:'1.75
Altura basi- bregma 124.40:1:3.72 133.20±3.35 130.86:1: 1.72
Altura cara superior 65.00:1:1.80 66.25:1:1.32 68.83:1: 1.77
Index cef&lie 80.97:1:0.19 81.31 :1:0.37 83.40:1:0.63
lnoox vertex-Iong. 70.15:1:2.02 73.80:1:1.02 74.53:1:0.61
I ndex vertex - transo 89.93:1: 1.48 90.00: 1.41 89.60:1:0.93
Index focial superior 51.06:1:0.76 49.25±0.63 52.50:1:1.15
b.2. - Brooujroors pJanoccipitals
. S'inclouen en aquest apartat eine variants, el 5.4~ deIs individus de Porros que han sigut di~nosticats tipolCgicament. AQuests lndivldus presenten una morfologia cran1a1 tipica, descrito en rtlpartat 3.2.1.4.1. qutln es ptlr16Va deIs carooters morfoscópics de 16 regió occipital deIs cranis de Porros. Recordem, pero, les carocteristiques principals: la planoccip1talai és un conjunt 00 parUcular1tats que afecten no soIs a 1'os rec1p1tal s1n6 també aIs ossos temporals, els quals -d'acord amb la descripció que fa Patte (1953)- es corben bruscament i descendeixen en vertical; la part superior de l'recipital n'és prolongació. Aixo fa que el erani sigui curt, més que no pas ampla, i, a més, a1t.
Al comparar a:¡uest cranis amb altres m les mateixes caracteristlques deIs Alps (Toldt.191 O). d'E1vissa (Alcobé 1940. 1943) 1 Son Real (Font. 1977) s'observa que, respecte ti les poblocions de les mes, totes les vtlriabIes de Porros tenen valors inferiors o semblants. De totes maneres les diferencies són mínimes i únicament es mna una discrepancia notable en raltura aur1cular.
En relació a la poblooió alpina) la longitud maxima de Porros és lleugerament superior I
mentre que per a totes les aUres variables són inferiors o semblants (1. auriculo-longitudinal). Aquest grup esta més allunyat 00 la nostra mostra, sobre tot pel que fa a l'amplooa maxima, raltura auricular i l'index cefalic.
408
QUADRf N!! 75.- YaJors d"algunes variables dels braquimorfs planoccipitals
Variables Porros Son Real Elv1ssa _. Alps
Longitud maxima 173.20:1:2.73 174.00:1:3.53 174.00:1:2.71 172.30:1:0.90
Amplocla maxima 141.50tO.41 143.86t 1.73 145. t 7t2.95 151.80tO.93
Altura auricular 109.50±0.47 t 14.80± 1.46 113.00±2.56 116.92:1:0.73
1. cefalic 82.84:1: 1.04 82.50:1: 1.45 82.83±0.98 88.25:1:0.63
1. 8UrlCU 10-transo 77.66tO. t8 77.83:1: 1.72 77.83:1:1.34 77.07:1:0.54
L aurfculo-long. 64.00:1:0.69 63.50:1:0.67 64.83tO.55 67.92:1:0.50
409
5. Conclusions
1. - la necrópolis m l' 111m ms Porros la integren un minim 00 185 individus inhumats. De les restes incinera:les se n'han pogut ooterminar 45 indidivudus.
2.- Les restes inhumOOes i incinerOOes que han estat estudiOOes pertooyen 6 186 ooults i 44 sub-tlIults. 5eg:lns el diagnóstic m l'edat efectuat, la pobloció es campon d'un 5. 94~ d'individus que pertanyen a l'estooi Infantil 1, 7.776~ a 1'est001 Infantil 11, 4.57Z a l'etapajuvenil, un 53.88Z a retapa ooulta, 21. 46Z a lndividus moours i 6.39$ a senils.
El nombre más important 00 cranis carrespon a radat adulta.
3.- Oesta::a l'elevem freqüencia m restes infantils, moltes d'elles associa:les a d'altres ooultes. en camparacfó a la necrópol1s 00 SOn Real.
4. - El diagnóstic del sexe en els individus ooults ha mnat una proporció 1: 1 , poc carrent entre les poblacl0ns pre- 1 protohlstór1Ques Que s'han comparat. No obstant a1xo, la proporc16 d'exemplars dels sexe femeni d'edat ooulta (20-40 anys), superen els de la mateixa edat de sexe mascullo
5. - Els caracters más oominats del neurocrani són:
- contorn pent6l¡)noide (47.2$) o ovoide (27.8i). - meso-oolicocrania (86.5~). amb precklmini d'fXiuesta última (51.35~). - altura bas1-bregma de t1pus m1g (61.4Z). - altura auricular baixa (58.9!t) o mitjana (37.0~) - ortocrimia (58.2%). - frontal de tipus estret (25.7~)o mig (71.4~) amb divergencia mitjana o
metriometópia (22.2) i eurimetópia (60.3$) - metr1o- (44.2~) o acrocran1a (30.8lt). segJns 1'1noox vertex-transversa11
tapino- (41.8::g) o metriocrimia ( 40.3Z). se;J)ns l'inoox auriculo-transversal. - poca robustesa
6.- les car~teristiques de l'esplancnocranl són:
- orto-(59.5%) omesognats(35.7::g) - amplooa de la cara mitjana( 42.4::g) - eur1- (30.0:g) o leptoprosops (50.0:g) - mesens (55.2~) - mocropsids (53.3$) - cameconques ( 42. 9~ Ó 26.8i, per a l'Orb1ta dreta o esquerra respect1vament) o
mesoconques (46.9$ Ó 56.1$), per a l'órbita dreta o esquerra respectivament) - leptorrins (50.0~) - br~iuranics (52.6i) - brfXiuiestafilins (66.7::g)
410
7.- Els carooters de la mandíbula:
- index I}:mi-zi~matic estret (65.0%) - no excessivament robustes - ampl00a bj~nl~ més avfat peUta - amplada bicondllea mitjana - longitud mandibular mitjana - angle mandIbular de 122.789. per les mandlbules mascullnes 1 123.822 per a les
femenines.
8,- la capacita\. cranial calculooa set"Jlns les formules de lee-Pearson indiquen cranis euencefats (41.9~ Ó 50.0~, segons raltura utilitzOOa par al calcul, altura auricular o altura basl-bregma, respectivament) o arlstencéfals (54.8~ ó 47.9~) en ambdós sexes. amb predomini d't(tuest últim,
9,- les combinaclons binaries han oonat resultats semblants als d'altres pOblaclons (Son Real i TarratJ)na):
No s'ha trobat cap dependencia lineal entre l'estatura f l'inoox cefalle, l'estatura amb l'altura auricular ni de l'index facial superior amb !'Índex orbitari.
S'ha trabat una lleugera correlació pos1tiva entre l'índex esfallc i el vertex-langitudinal, J'aurículo-longitudinal i entre l'estatura f l'fndex factal superfor ..
Tombé es denota una interdependencia negativa dBbH entre l'index cefillic i el vertex-transversal, l'aurículo-Iongitudínal i amb el facial superior.
10. - Els ossos llargs de les extremitats superior són poc robusts, amb diametres i perimetres petas i longftuds bastant grans.
l'index diafisari de l'húmer indica euribraquia i el platolenic correspon al'eurolenia, és a dir húmers i cúbits sense o amb aseas aplanament.
S'observa una asslmetria lmportant amb predomlnl accentuat del cantó dret com és habltual, pero no de forma exclusivá.
11.- E.ls OSSOS 00 les extrem1tats 1nfer1ors també 56n relaUvament llargs. L'fnoox 00 plat1mer1a indica hiper- o platlmeria, Es tracta d'un índax molt baix en comparacieo a la majoria de les mitjanes d'altres poblacions. A Porros ,ooncs, s'observen femurs mes platimerics Que en les series comparOOes.
L'index pilastric correspon al tipus de pilastra debi1. En l'extremitat superior s'hi troba en una proporcló elevooa la fossa h1potrooanterlca j la
creta glútla, mentre que el tercer trocanter no es dóna amb molta freqüencia, Les tibies presenten quasi tots els graus de l'indax cnemic, des de la platicnemia a
l'eurlcnem1a.
12. - Quant a les proporcions esqueletiques:
- l'index húmer-rooial indica mesoquerquia, és a dir una longitud del rooi m1tjanament llarga respecte a l'húmer.
- El fémur-tibial dóna valor semblant per a la braquicnemia i la dolicocnemia. Entre els homes es tKJna més una forma allarga 00 la Ub1a respecte del femur que
411
no s'observa en le sexe femení.
- L'fnrex intermembral indica unes proporcions normalsre la longitud del membre superior respecte de l'inferior.
13. -l'estatura de la població inhumOOa a Porros. estimocia amb el metode re Pearson. indico una estatura miljana tant per homes (x = 166.69) com per oones (x = 153.53). Comparant txtuestes mides amb les d'altres poblrelons pre o protohlstór1ques, les estatures de Porros resulten igualo más altes 1 no s'allunyen de les deis homes de les Balears de comem;ament de segle.
14.-Hi ha un dimorfisme sexual6Cusat en la pobl6Ció de Porros. Les mides absolutas femeninas són totes lnfer10rs a les mascul1nes, mentre que en els fndexs les diferencies d1smlnue1xen 1 no són tates del moteix signe
15. - La tipolf)'J1a 00 la pobloo16 s'ha establert prenent com a punt de part1da l'fndex refallc. A Porros s'ha trobat una proporció important (82.6~) 00 meso-oolicomorfs i uns aUres individus br~uimorfs ( 16.3~). Els primers semblen correspondre a la ti pol ()'Ji a mediterrania. tant gr~i1 com robusta, i a la cromanyoide.
Els bra::¡uimorfs. distribul'ts seg.>ns la morfolf)'Jia de l'occipit. mostren curvo- i planocclpttals.
16.- La compar6Ció d'aquests braquimorfs amb series alpines i eivissenques oonen diferencias peutes 1 com11rmen l'hipótes1 d'un element orlental1d a la poblac16 de les Belears, abans de la romanit2ació.
17;- Les comparacions realitzades amb diferents poblacions de l'entorn geografic i cronolirJic mostran una semblanQa indubtable amb la població de Son Real i par tant Queda remarcada l'un1tat de la poblac1ó de les dues necrópol1s.
Per altra banda, els cranis protohistórics i púnics del nord d'Africo i la poblacfó argarica del sud-est peninsular revelen un 10rt paral.lelisme amb la nostra poblooió mallorquina j
QUeden molt propares en gafrebé tates les m1tjanes anal1tzooes.
-412
6.-BtbUoorofta
- Aloobé, S. ( 1934).- Sobre unos cráneos prellistórlcos procedentes de l1enorca. -Mem. N:.. Ciencias y A. Barcelona. vol. XXIII. n2 6: 333-341. - ,
- Alcobé, S. (1940).- Cráneos procedentes de una necrópolis romana de Iblz8.Anales Unlvers1dOO 00 Barcelona: 177-190.
- Alcobé, S. (1943).- Otros cráneos procedentes de una necrópolis romana de . Ibiza.- Anales UntversidOO 00 Barcelona: 107-122.
- Anuario Estadlstlco de Espalla. /983.- Inst1tuto N~ton81 00 Estoolsttca. Moorld.
- AranZElli, T., Hoyos Sainz (1912).- Unidades y constantes de la Cranla HIspanlc8.-Af!Jx. Esp. Pr€XJr. Cienc1as. Congreso 00 Granooa. Moor1d. T. V: 29.
- Aran2001, T. de (1913).- Algunas observaciones sobre el diagnóstico de la edad del cránea- Bol. Real500. Esp. H1st. Nat. t. XIII, nQ 3: 161-170.
- Aranzoot. T. 00 (1915).- OeAntropologla de Espalla.- Ed1t. Estudio. Barcelona.
- AranZElll, T. de (1923).- Estudio antropológico de los restosllumanos de la naveta de Blnlach (tlenorca) explorada por O. Antonio Ylves.- But11eU 00 l'Asoo. can. d'Antrop. Etnol. 1 Prehis. Vol. 1: t 34-140.
- Arensburg et al. (1980).- Steletal remalns of jews from fhe Hellenistic, roman and byzantine perlode in /srae/.- Bun. et Mem. Soc. d'Anthrop. Parls. t. 7, s. XIII: 175-186.
-Barras de ArfljJn (1930).- Estudio antropológico de unos cráneos y otros restos humanos de la Edad del Bronce, procedentes de una cueva de Cala Coves (l1enorc8). Actas y Mem. de 18500. Esp. 00 A. E. 1 Preh. XI. Extret 00 : Veny (1982).- La necropolls prehistórica de Cala Coves (l1enorca). - tladrld.
- Bl1Iy, G. (1962).- la Savoie. Anthropologle physique et raciale. Tesis ~oral. Un1vers1dOO. Parls.
- Bl~k. 111, Thomas K. (1978).- A new metllod assesing lile sex of fragmenlary steletal remalns. femoral shaft clrcumference. - Am. J. 01 Phys. Anthrop. 48: 227-232.
-Boldsen (1984).- A slatistlcIJI eVIJlulJlion of Ihe bIJsis of predicting slIJture from lengllls of long bones in European populatlon.- Am. J. of Phys. Anthrop. 65: 305-311.
- Botena, M.C. et a1. (1978).- Caracteres antropológicos de la cultura de l'Argar. S1mpos10 00 Antrop. 8101. 00 Espar\a. Moor1d: 49-61.
413
- Boulinler. G .• Chabeuf. M. (1971).- Los squolottos romoins 01 poloochrétions du t1us(Íe d'Alger. - Bull. et Mem. Soc. d'Anthrop. n2 1: 7-43.
- Bras111 Gualendl. p. Guald1 Ru(Ü). E. ( 1980-81 ). - Esludlo. sull(l rolozionl Ira osso supronumerorle e coroctterl metrlcl del cronlo.- Rtvlsta d1 Antropol~18. Vol. LXI.
- Brothwell. Don R. (1972).- O/flflinfl up bones.- Br1t1sh Museum.london.
- castro e Almeioo, M.E .• Masset, C. (1982).- Oelermlnotlons de l'Igo por les sulures cronlennes.- Grm;ia de Orta. Ser. Antropobiol; lisboa (1-2): 35-46.
- COllell. Montserrat.- Estud/ de l"lJstoturo~ el pes 1 Index somotlcs de les universitories de Belloterro.- Tesin6.Dpt. Antropologia. UAB. (en curs de pUblica:ió).
- Comas. Juan (1976).- /1onuol do Antropologío blolófllco.-Untvers1dOO Nootonal Autónoma de México. México.
- Coppa et. al. (1980-81).- Cron/olofllO dello popolozlono del/'eta del Ferro d'Alfedeno (Abruzzo1 oreo med/o-odrlotlco).- Rlvlsta d1 Antropol~la. Vol. LXI: 275-290.
- Cretot. M. ( 1978 ).- l 'tJrcode denta/re humo/ne. /1orpholoflle. Oeux/eme edlllon.Par1s. Jul1en Prolet ed1teur. 84 pp.
- Chmnla. M. C. ( 1975-76 ). - les lIommes des stipultures prolohlslorlques el pun/ques d'Afrlquo du Nord- L'Anthropolog1e79. n2 4 : 659-692. 80 n2 1: 75-116. .
- Charles. R.P. ( 1960 ).- le peuplemenl de I'[urope /1edl/érrontJenne pendo/les 111 el 11 m/I/eno/res a el. c,- Bull. et Mem. Soc. Anthrop. Parts. S. 10. 1: 3-173.
- Delsaux. MA ( 1966). - les ossemenls de /8 grotle de 8ellevue. - Bull. Soc. Ro1. Belga Anthop. Préh1st. 77: 31-62.
- Delsaux. M.A. ( 1970 ).- les ()ssements hum81ns de l'Ige du fer. [De Mar1en : le ¡rou de l 'Ambre 8U 80ls de WtJrlmon/. Epr8vtA. Monogr. d'Arch. Nat. 4. Bruxelles: 157-216.
- Delsaux, M. A. ( 1973 ) ,- Ropporl on/hropologlque sur lo necropole romolno d'Oudenburg. -Inst. r. Se1. nat. Bel. Bruxelles. 49. 4.
- Delsaux, M. A. ( 1977) .- les humé rus fosslles. Comp8ro/son ovec les humérus moderne$.- Bull. et Mem. Soc. d' Anthrop. Parls. T. 4. S. XIII: 165-175.
- Ducros, A. ( 1977 ).- Evoluollon el ropporls de /0 plonoccipllolla- Bu11. et Mem. 500. d'Anthrop .. Par1s. T. t, s. XIII: 359-366.
414
- Ehrhardt, S., S1mon, P.( 1971 ).- Skelettfunde der lIrnenfelder und Hollstottkultur In WUrttemberg und Hó'hen,lollen. Sttutgert.
- Ensenat Ensenat, C. (1981).- los cuevas sepulcreles mellorquinos de lo eded del Hlerro.- Excavoo1ones Arqueológtcas en Espal'ia. 108. .
- facchini, F., Brasfli. P. (1977-798).- / reperfi sche/elrice di sta arcaica della necropoll di Cestlgllone (Reguso. YI/-Y¡ seco a C.).- R1vlstadt Antropol~18 Roma. LX: 113-142.
- Ftl:Chini, F., Brasili, P. (1977-79b).- Reperti 1Jntropologici di epoclJ rom1JnlJ provinente della necropoli di ale Palazzet!e». (Ravenna) (1-11/ seco d C.). - Rtv1sta di Antropol()'J18, Roma. LX: 159-119.
- Ferembedl. D., Schwioo1zki, l., Stoukal, M. (1979).- Recommand8l1ons pour determine rige et le sexe sur l'esquelette.- Bun. et Mem. 500. d'Anthrop. Paris. T. 6. S. XIII: 7-45.
- Fernández Miranda. Garralda, M.O. (1978).- Contribución e/ estudio de las poblaciones prehistórices de la isla de l1allorca. - , Simposio de Antropol()'Jfa B 101óg1ca de Espafia. MadrId: 81-104.
- Font, A. (1973).- Algunas caracterfsilcas croniométricas y morfoscópicas de los pobladores prehistóricos de Baleares.- Ampur1as. Barcelona. T. 35 : 235-245.
- font. A. (1914).- la duración de le vidlJ en la población esplJñollJ. Contribución e su estudio. - M isce1. lanea Atcobé, 61-66.
- Font, A. (1977).- Estudio de los restos humanos procedentes de la necrópolis de Son Real. Alcudia. l1ellorce.-Tesis Doctoral. Barcelona.
- Font, A. (1979-80).- Nuevo testimonio de lo presencie en Son Real (l1ollorca) de braquicéfalos planoccipltales.- Ampur1as. Barcelona. T. 41-42: 139-154.
-FUrsts (1933).- Zur Kenntnis der Anthropologie des prahistorlchen 8evlilkerung der Inssel Cypern.-lund.
- Fusté. M. (1945).- El tamaño de las apófisis mastOl'rJes en el diagnóstico sexual de cráneos espalloles.- Trab. oollnst. B. de sah~On. T. 1.
- fusté. M. (1950).- Estudio de unos cráneos de lo cultura helenfstlco-romana de Boleare$. - Trab. tEllnst B. 00 Sahagún. Vol. XI: 35-16.
- fusté. M. (1953).- Cráneos de la Edad del Bronce# procedentes de une CUeva sepulcre/de Son l1aymd en Petrll (l1ellorce). Bosquejo de unll sfnfesis antropológIca de los antiguos pobladores de las Islas Baleares. - Trab. tEl Inst. B. de Sah~l.ln. Vol. XIII n2 3: '53-171.
415
- fusté, M. (1954).- Le duración de /e vide en /0 pob/eción sspeño/e desde 18 pre/1lstorío /1oslo nI/estros dios. - Trab. 001 Inst. B. 00 Sah~ún. Vol. XIV.n2 3: 83-111.
- Fusté. M. (1956).- El elemento rociol dlndrico-armeno/de _e(1 elleY.IJDte espohol dunJnle el perlodL¡ enf!t7/ílica- Trab, dellnst B. de Sahagún. Vol. XV: 1-18,
- Fusté, M. (1957).- Estudio onlropo!,Jgico de los pObladores neo-eneolfUcos de la regidn valenciano. - Valencia. Servicio de Investigación Prehistórica. Inst. de ArQueol~ia Rodrl{J) Caro. Serie de trabajos varios. 20.
- Fustá, M. (1965).- la Irepanación craneal en las Islas Bolearss,- Homenaje Juan Comas. vol. ti, México.
- Garraida. M.O. (1971).- Restos humanos hallados en el poblado de Almallutx (E scorfo" 110llorco). - Trabajos de Antropol~ía Vol. XVI. n2 2: 63-71.
- Garralda. M.O. (1972).- Restos /Jumonos pertenecientes 01 Bronce antiguo de f'/allorca. - Trabajos de Antropol(lJia. Vol. XVI, n2 3: 123-141.
- Garralda. M.O. (1973).- Estudio anlropoll.'fgico de lo cuero de Son Dosc. Aporloción 81 l."'!(Int"ICimiento de /8S poolacit.7nes de ltl Edod del Hiero. - Trabajos de Antropol~ia. Vol. XVI, n2 4: 229-246.
- 610t, P.R. (1951).- Armoricoins el Bretons~ ilude anlhrop%glquo ..... - Tesis. Rennes.
- 6ruppioni. G. ( 1980- 1981 ).- Sul/e dlllorence sessuali noll'osso CO):%. Nota 1: / cartteri morfologiC/: -R1v1sta d1 Antropol(WJ1a. Vol. LXI.
-HU)'OS saiOl, L. AranzOOi. T. (1913).- Notes prelimillaires sur les Crania Hisponic8. O/florences se,fuelles. -8ull. et Mem. Soc. d'Anthrop. Par1s. T. IV. S.
VI: 81-94.
-Isean, M., Miller-Shaivitc, P. (1984).- OetermlnlJtion of sex from lhe tibilJ. -Am. J. of Phys. Anthrop. 64:53-57.
, -Manouvrier. l (1891).- Lo Plotymerie. -X Congres International d'AnthropolaJie et Archéologie Préhistoriques. Paris.
-Martin R., sallar K. (1957).- Lellrbuch der Antllropologie .- Ed. Gustav Fischer. Sttutgart.
-Masset,C. (1971 ).- Erreurs syslématiques dans la détermination de rape par Iss sl/tures craniennes. -Bull. et Mem. Soc. d'Antrhop. Paris. T. 7. S. XII: 85-105.
-Masset, C. (1982).- Estimation de rAge au décés par les sutures cron lennes. -These. Untvers1té. Par1s VII.
416
-Messeguer, Ana MQ (1981).- Le esteture de /e mujer espeño/e.- Tesfna Opt. Antropol~1a UAB.
-Moll1son, Th. (1938).- $peziel/e methoden enthropologlscher l1essung .Aboorhalen: Handbucl< B101. Arbe1tsmethooon. T. VII. p. ~; cu~t 3V '; 253-682. Ber Hn-Viena.
-Necrasov, O. (1979).- Sur quelques partlcularités demografiques de nos populatlons préhistorlques, - Bull. et Mem. 500. d'Anthrop. Per1s. T.6, s. XIII: 191-196.
-Necrasov, O. (19 ).- Sur le calcu/ de la stature eu moyen des os longs.- Bull. et Mem. 500. d'Anthrop. Par1s. T.9, S. XIII: 241-245.
- Olivier J G. (1960).- Pratlque enthropologique.- Parts, Vi(Jlt Freres, OO.
- Olivier, G. (1963).- L 'estlmatlon de le stature per les os /ongs des membres. -Bull. et Mem. 500. d'Anthrop. Parls. 1. 2. s. XIII: 1-11.
- Olivler, G., Tiss1er (1975).- Estimetions de le steture femenine d'apres les os longs des membres.- Bull. et Mem. 500. d'Anthrop. Par1s. T. 2. s. X: 297-306.
- Petta. E. (1953).- Les dinariques. Leur origine. Introduction e l'étude critique des rece$. -Par1s. Hermman et C1e, OO.
- Penrose.l. (1954).- lJlstance# slze end shape.- Annals of Eugenlcs. T. 18: 337-343.
- Pericot. (1975).- Les Islas Be/eeres en los tiempos prehIstórico$.- Barcelona. Dest1no.
- Pons,J. (1949).- Restos humanos procedenles de le necrópolis deépoce romena de 'arregona y Ampurlas (Oerona).- Trab. oollnst. B. 00 S8hagún. Vol. VII.
- Pons. J. ( 1951 ). - Cráneos de época romana, procedentes de la necrópolis de Son Texequet. - Trab. mllnst. B. m S8hagún. Vol. XII: 11-22.
- Pons. J. (1954).- lJlscrlmlnaclón sexuelen fémvresl pelvIs I esternones. -Trab. dellnst. B. de S6hogún. Vol. XIV. n2 3.
- Posp1s11 J MUan ( 1965). - l1anual de prácticas de Antropologle flslca- la Habana. Ed. Consejo de Unlversldtx1es.
-Prabhawati, Nath (1981--82).- Yar/e!lons b/leterels de /'hvm/rus hvme/n.l'Anthropol()J1e. Par1s. T 85, nº 1: 137- t 39.
-Rfquet, R. (1967).- Popv/etions et reces av Neo//lh/que el ev Bronze enc/en.These. BurtEos.
417
-Seuter I M. (1945).- Les reces brechycepheles du Proche-orienl des origines 8 nos ¡ours. - Archives suisses d'Anthropologie general. T. XI, n2 1: 68-131.
- Sitg3S, L (1970).- Estudio de le cueva sepulcral de Se/1eta Brossa (l1ellorce).Trab. de Antropología. Vol. XVI. 02 1: 19-32.
-Solarue, a.M. (1899).- Recherches sur les dlmenslons des os el les proportions squelettlques de /'homme dons les difíerentes roces. - Sull. et Mem. Soc. d'Anthrop. París. T. 10,s.IV: 328-381.
-Souich, P., Botella, M. (1976).- Los maleriales anlropoltf...qll.."'Os de /0 novela de Rafal Rubí y otros restos del tluseo Provincial de Bellas Artes de flahtin (flentJrco). - Pyrenae XII. Barcelona.
- Souich, P., Martín, E. (1982).- Los restos antropológicos del abrigo d'en nicardo Squel1a (Algayarens.t Ciudadela. tlenorca).- Trabajos de Antropologia fisica. GrancxJa. nº 4: 67-77.
- TarracBll. M. (1961).- La necrópolis de Son Reo/ y la /l/o deIs Porros. flellorca. -ExcavocionesArQueol6;Jfcas en Espana. n2 24.
- Taylor, J., Dibennaroo, R. (1984).- Discriminant lunction analysis al central portian of lhe innominole. - Am. J. of Phys. Anthrop.: 315-320.
- Testut. L. Latarjet. A. (1978).- Trotado de Anetomía humana. - T. 1. Barcelona. Salvat oo.
- Toldt. C. (1910).- lIntersuchen Dber die Brachycephalie der alpenl8'ndischen Bevlill::erung. - Mittelungen rer Anthropol~lschen Gelleschaft in Wlen. T. XXX: 69-100, 197-230.
- Trotter, M" Glesser, C.G. (1958).- A re-evaluafions of estimaUons of steture besed on meesurements of stalure talen during life and long bones ofter deoth. - Am. J. of Phys. Anthrop. vol. 16. oS! 1: 19-123.
- Trouette.l (1955),- la plato/In/e: na!ure~ s/gnificot¡¿7n et variatlQns. Elude de morphologie osseuse.- Bun. et Mem. Soc. d'Anthrop. Paris. T. 6: 68-92.
- TurMo • D., BertranpeUt, J. (1982).- Estudio antropológico de la necrópolis de Son Oms (Pelma de flalll.?rca).- Trab. de Antropología. Barcelona. Vol. XIX, nQ 1: 5t-70.
- Vallois, H.V. (1937).- La durée de la vie chez l'llomme fossfle.- L'Anthropologie. Par1s. T. 47: 499-532.
- Vallois, H.V. (1938).- Les mi/hades de mensuralion de la plalycnémie: élude cr itlque.- Bull. 9t Mem. SOCo d'Anthrop. Par1s. T. 9: 97-108.
418
- Vallois. H.V. (1945).- Les cerecters differentie/s des os /ongs chez certeins populetions prélJistoriques dele Frenc8.- Bull. et Mem. 500. d'Anthrop. París .. t. 4, x. XI.
- Vecchi. F. (1968).- Sesso l varlazloni di careclteri· dlscontlnvi-del cranlaRiv1sto di ontropologio. Romo. vol. LV: 263-290.