unitat 7 l’acta de sessiÓ€¦ · el president obre la sessió i el secretari llegeix...

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU

UNITAT 7

L’ACTA DE SESSIÓ EN AQUESTA

UNITAT

APRENDREU A:

• Distingir l’estructura de l’acta de sessió. • Fer servir la fraseologia útil per redactar una acta de sessió. • Redactar frases sense ambigüitats. • Utilitzar amb precisió i genuïnitat els connectors. • Emprar adequadament alguns signes de puntuació. • Utilitzar amb precisió la terminologia pròpia del llenguatge

administratiu.

CONTINGUTS

Documentació administrativa L’ACTA DE SESSIÓ

Qüestions gramaticals i criteris de redacció ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE: SINTAGMES I ORACIÓ. LIMITACIÓ I COL·LOCACIÓ D’INCISOS CONNECTORS I

Convencions gràfiques PUNTUACIÓ II

Terminologia Nota: és possible que l’entrada en vigor (1 d’octubre de 2016) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i de la Llei 40/2015, d’1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, afecti aspectes puntuals d’alguns dels documents administratius que inclou aquest material.

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 7) DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA

3

FERRÉ, C.; FULLANA, A.; PIZÀ, J.; TORRENT, S.

L’ACTA DE SESSIÓ Definició És el document mitjançant el qual el secretari o la secretària d’un òrgan col·legiat reflecteix els aspectes fonamentals del desenvolupament d’una sessió de l’òrgan convocada formalment. Esquema

Capçalera

Títol

Identificació de la sessió

Assistents

Absents

Ordre del dia

Desenvolupament de la sessió

Acords

Assumptes pendents (opcional)

Fórmula final

Signatures

Annexos (opcional)

Document de constància


4


Exemple 1

Acta de sessió de la Comissió de Política Lingüística

Identificació de la sessió Núm.: 5 Caràcter: ordinari Data: 12 de juny de 2001 Horari: de 9.30 a 12.15 h Lloc: sala de juntes de la Conselleria d’Educació i Cultura Assistents — Eduard Rabassa Joan, president — Bartomeu Prats García, secretari — Carlota Colomer Puig, representant de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor — Sara Ferrer Petit, representant de l’Obra Cultural Balear — Joan Linares Climent, representant de la Universitat de les Illes Balears — Damià Pou Planes, representant de l’Institut d’Estudis Baleàrics (en substitució de

Francesca Pagès Roca) — Xavier Quevedo Ortega, representant del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i

la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears Absents — Josep Llompart Gayà — Natàlia Timoner Conrado (s’ha excusat d’assistir-hi) Ordre del dia 1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2. Presentació dels resultats de l’enquesta d’actituds i coneixements. 3. Document definitiu dels eixos principals del Pla de Política Lingüística. 4. Torn obert de paraules.

Carrer d’Alfons el Magnànim, 29 07004 Palma Tel.: 971 17 65 00 Fax: 971 17 65 02 Web: http://dgpoling.caib.es


5


Desenvolupament de la sessió 1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior

El president obre la sessió i el secretari llegeix l’esborrany de l’acta de la darrera sessió de la Comissió.

2. Presentació dels resultats de l’enquesta d’actituds i coneixements

El senyor Linares intervé per aportar un resum (annex 1) de les dades més significatives i que més justifiquen l’elaboració del Pla de Política Lingüística amb accions concretes. Pel que fa a l’anàlisi, les dades evidencien l’avanç de la substitució lingüística a Mallorca, que es manifesta més intensament en les zones costaneres. A partir d’aquestes dades, es considera que el Pla ha de tenir diversos graus d’intensitat. El senyor Pou lliura l’estudi que havia encarregat l’Institut d’Estudis Baleàrics sobre el volum editorial en català a les Illes Balears del darrer decenni, en llegeix un extracte i demana que consti en l’acta (annex 2). El més significatiu és l’increment del nombre de publicacions, que contrasta amb la reducció de les vendes. La senyora Colomer i el senyor Linares demanen si s’ha previst incloure-hi un apartat sobre la qualitat del català oral de les televisions locals. La senyora Ferrer contesta que la setmana anterior l’entitat que representa va encarregar un estudi extern sobre aquesta qüestió i que a hores d’ara s’està en espera dels resultats, que probablement podrà presentar en la pròxima sessió de la Comissió. El president proposa que s’encarregui també un estudi sobre la difusió de la premsa forana i l’impacte sobre els usos lingüístics.

3. Document definitiu dels eixos bàsics del Pla de Política Lingüística

El president explica que s’ha sol·licitat a la Direcció General de Política Lingüística que estableixi els contactes oportuns amb els agents socials que es poden veure implicats en el futur Pla i que de moment no s’ha rebut la resposta. La senyora Ferrer considera que malgrat que no hi hagi cap resposta de la Direcció General de Política Lingüística, s’ha de discutir quins han de ser els eixos bàsics per elaborar el Pla i quins han de ser els àmbits d’aplicació inicial.

2



6


El senyor Quevedo demana que el Pla estableixi els eixos bàsics a partir dels títols en què es divideix la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, i que els àmbits d’aplicació inicial es tractin més endavant.

4. Torn obert de paraules

No hi ha cap intervenció. Acords 1. S’aprova l’acta de la sessió anterior sense esmenes i per unanimitat. 2. S’aprova per unanimitat encarregar l’estudi sobre la premsa forana al Consorci per al

Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears. 3. Es vota la proposta sobre els eixos bàsics per a l’elaboració del Pla; per 6 vots a favor i 1 en

contra, s’acorda que se seguiran els títols en què es divideix la Llei 3/1986. El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. Vist i plau El secretari El president Annexos Annex 1: resum de l’enquesta d’actituds i coneixements. Annex 2: estudi sobre l’edició en català a les Illes Balears entre 1990 i 2000.

3



7


Exemple 2


[El contingut d’Identificació de la sessió, Assistents, Absents i Ordre del dia és idèntic en els dos models d’actes.] Desenvolupament de la sessió 1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior

El president obre la sessió i el secretari llegeix l’esborrany de l’acta de la darrera sessió de la Comissió. Acord S’aprova l’acta de la sessió anterior sense esmenes i per unanimitat.

2. Presentació dels resultats de l’enquesta d’actituds i coneixements

El senyor Linares intervé per aportar un resum (annex 1) de les dades més significatives i que més justifiquen l’elaboració del Pla de Política Lingüística amb accions concretes. [...] Acord S’aprova per unanimitat encarregar l’estudi sobre la premsa forana al Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.

[...]

[El contingut de la fórmula final, de les signatures i dels annexos és idèntic en els dos models d’actes.]



8


Tractament personal L’acta és un document redactat pel secretari o la secretària, que s’expressa en tercera persona del singular quan es refereix a si mateix. La secretària LLEGEIX l’esborrany de l’acta de la sessió anterior...

Això no obstant, en la fórmula final fa servir la primera persona del singular. El president aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, ESTENC aquesta acta.

Quan constata la intervenció d’altres membres, ho fa en tercera persona del singular o del plural, segons escaigui. El senyor Quevedo DEMANA que el Pla estableixi...

La senyora Colomer i el senyor Linares DEMANEN si s’ha previst incloure…

D’altra banda, en determinades expressions s’utilitza un tractament impersonal. A partir d’aquestes dades, ES considera que el Pla ha de tenir diversos graus d’intensitat.

4. S’acorda per unanimitat que...

No hem d’emprar cap mena de tractament protocol·lari ni de respecte davant un càrrec, però sí davant els noms. EL SECRETARI llegeix l’esborrany de l’acta... El senyor president explica que s’ha sol·licitat a...

EL SENYOR POU lliura l’estudi que havia encarregat... El Sr. Pou lliura l’estudi que havia encarregat...

Temps verbal Pel que fa als temps verbals, encara que redactem l’acta després de la reunió, hem d’utilitzar el present d’indicatiu, tot i que per referir-nos a fets passats, futurs o possibles hem de fer servir els temps escaients.


9


La senyora Ferrer CONTESTA que la setmana anterior l’entitat que representa VA ENCARREGAR un estudi extern sobre aquesta qüestió i que a hores d’ara S’ESTÀ en espera dels resultats, que probablement PODRÀ presentar en la pròxima sessió de la Comissió.

Estructura Capçalera En el cas de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en les actes hem d’usar el logotip centrat.

Això no obstant, i així com hem comentat en les unitats precedents, cada institució, d’acord amb els seus criteris d’imatge corporativa, pot determinar l’alineació del logotip que la identifica. Títol En l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’escrivim centrat, en negreta i en minúscula. Hi ha de constar el sintagma Acta de sessió seguit de la denominació de l’òrgan que es reuneix.


Identificació de la sessió En aquest apartat hem d’especificar les dades següents: • Número de la sessió • Caràcter de la sessió: ordinari o extraordinari • Data: la del dia en què es va fer la reunió (aquesta dada

no ha de tornar a aparèixer al final de l’acta) • Horari (hora d’inici i hora d’acabament) • Lloc de la reunió

Logotip centrat


10


Identificació de la sessió Núm.: 5 Caràcter: ordinari Data: 12 de juny de 2001 Horari: de 9.30 a 12.15 h Lloc: sala de juntes de la Conselleria d’Educació i Cultura

Remarques: • En el cas de l’acta corresponent a la sessió de constitució

d’un òrgan col·legiat, no hem de fer constar les dades referents al caràcter de la sessió.

• En esmentar el caràcter de la sessió, cal que anem en compte a fer concordar l’adjectiu ordinari o extraordinari amb el mot caràcter i no amb sessió.

Caràcter: ORDINARI Caràcter: ordinària

Assistència Aquesta secció està formada per dos blocs: la llista de persones assistents i la d’absents, si n’hi ha. El primer bloc s’introdueix amb l’epígraf Assistents en negreta. Tot seguit, hi consignam, introduïts per un guió i sense punt final, el nom i els llinatges de cada persona, sense tractament protocol·lari ni de respecte i, separat per una coma, el càrrec en virtut del qual hi és present o si es tracta d’una persona convidada en representació d’una entitat; si actua com a substituta d’una altra persona, hem de fer constar aquest fet entre parèntesis. Assistents — Eduard Rabassa Joan, president — Bartomeu Prats García, secretari — Carlota Colomer Puig, representant de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor — Sara Ferrer Petit, representant de l’Obra Cultural Balear — Joan Linares Climent, representant de la Universitat de les Illes Balears — Damià Pou Planes, representant de l’Institut d’Estudis Baleàrics (en substitució de Francesca Pagès Roca) — Xavier Quevedo Ortega, representant del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de

la Cultura de les Illes Balears

En el segon bloc, encapçalat per l’expressió Absents (també en negreta), indicam el nom i els llinatges de les persones que havien estat convocades i no hi han assistit. Ho feim


11


igualment sense especificar-ne els càrrecs i sense tractaments protocol·laris o de respecte. En els casos en què algú hagi justificat l’absència, hem d’afegir darrere el nom i entre parèntesis l’expressió s’ha excusat d’assistir-hi. Absents — Josep Llompart Gayà — Natàlia Timoner Conrado (s’ha excusat d’assistir-hi)

D’acord amb el Llibre d’estil, l’ordre en què han d’aparèixer les persones assistents i les absents és el següent: en primer lloc, la persona que actua com a president i, en segon lloc, la que actua com a secretari; tot seguit, la resta d’assistents (per ordre alfabètic del primer llinatge, per ordre jeràrquic o per sectors representats, etc.). Ordre del dia En aquesta secció hem de transcriure, numerats i amb un punt final, els punts de l’ordre del dia prevists en la convocatòria de sessió corresponent. Ordre del dia

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2. Presentació dels resultats de l’enquesta d’actituds i coneixements. 3. Document definitiu dels eixos principals del Pla de Política Lingüística. 4. Torn obert de paraules.

Desenvolupament de la sessió i acords Després de l’epígraf Desenvolupament de la sessió, seguint els punts de l’ordre del dia, hi hem de fer constar les dades següents: • Intervencions més rellevants, sintetitzades • Acords Pel que fa a la ubicació dels acords, cal dir que l’acta pot tenir dues estructures diferents: • Amb un apartat específic en què constin tots els acords;

en aquest cas, cal encapçalar-los amb l’epígraf Acords i

Important: cal que faceu servir l’expressió s’ha excusat d’assistir-hi i no ha excusat la seva assistència.


12


numerar-los segons l’ordre del dia. Aquesta distribució és actualment la més habitual (vegeu l’exemple 1).

• Amb els acords inclosos al final de cada punt del desenvolupament de la sessió (vegeu l’exemple 2).

Assumptes pendents Aquest apartat només ha d’aparèixer quan hagin quedat assumptes sense tractar perquè així s’hagi acordat per manca de temps o per qualsevol altra raó. Si n’hi ha hagut, doncs, s’han d’enumerar sota l’epígraf Assumptes pendents. Fórmula final La fórmula final té una estructura fixa. Hem de tenir en compte, però, les variacions de gènere. El PRESIDENT aixeca la sessió, de la qual, com a SECRETARI, estenc aquesta acta. El PRESIDENT aixeca la sessió, de la qual, com a SECRETÀRIA, estenc aquesta acta. La PRESIDENTA aixeca la sessió, de la qual, com a SECRETARI, estenc aquesta acta. La PRESIDENTA aixeca la sessió, de la qual, com a SECRETÀRIA, estenc aquesta acta.

Remarca: • El verb que expressa l’acabament de la sessió és aixecar i

el que hem d’emprar per referir-nos al fet de redactar l’acta és estendre.

Signatures La formalització oficial de l’acta es fa mitjançant la signatura de la secretària o del secretari i la de la presidenta o president, en aquest darrer cas precedida de la fórmula Vist i plau. Les característiques d’aquesta signatura són: • Els noms no s’han de repetir, perquè ja han aparegut en

l’apartat Assistents. Únicament s’han de fer constar les identificacions funcionals, amb l’article corresponent.

• La signatura de la secretària o del secretari s’ha de situar alineada a l’esquerra.

Important: cal que useu amb precisió els verbs estendre i aixecar: la persona que ocupa la presidència aixeca la sessió i la que ocupa la secretaria estén l’acta.


13


• La signatura de la presidenta o del president s’ha de col·locar a la dreta de la de la secretària o del secretari, precedida de l’expressió Vist i plau.

• Les rúbriques de la presidenta o del president i de la secretària o del secretari s’han de situar sota les identificacions funcionals respectives.

Vist i plau

El secretari El president

Annexos Aquesta secció consta de l’enumeració dels documents que s’han presentat en la sessió, sota l’epígraf Annexos. Hi hem de mantenir el número de referència expressat en l’apartat Desenvolupament de la sessió (annex 1, annex 2, etc.).

Important: no confongueu el substantiu vistiplau amb l’expressió fixa vist i plau que feim servir abans de la identificació funcional en una signatura.

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 7) QÜESTIONS GRAMATICALS I CRITERIS DE REDACCIÓ

14


ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE: SINTAGMES I ORACIÓ.

LIMITACIÓ I COL·LOCACIÓ D’INCISOS Per aconseguir que els texts administratius assoleixin la precisió i la claredat necessàries (característiques inherents a qualsevol text tecnolectal), hem de tenir en compte un seguit d’aspectes relacionats amb l’ordre dels elements de la frase, que s’exposen en aquest apartat. Sintagmes En llenguatge administratiu és preferible respectar l’estructura neutra dels sintagmes nominals:

article + substantiu + adjectiu o participi l’ordre del dia SEGÜENT el següent ordre del dia

el Decret ESMENTAT l’esmentat Decret

l’expedient CORRESPONENT el corresponent expedient

Malgrat aquesta norma general, alguns adjectius com pròxim, presumpte, possible, etc., precedeixen normalment el substantiu que complementen: Aquest assumpte es debatrà en la PRÒXIMA sessió.

El PRESUMPTE culpable va negar els fets davant el jutge.

Cal notificar aquests canvis als POSSIBLES interessats.

Oració Amb la finalitat que el missatge sigui al més clar possible, s’ha de respectar l’ordre neutre dels elements de la frase, que segueix aquest esquema:

S + V + CD + CI/CP + altres complements

Ordre neutre dels sintagmes

Ordre neutre dels elements de la frase


15


La Comissió [S] va concedir [V] un termini de quinze dies [CD] als vocals [CI] per presentar les seves propostes [CC].

El director general de la Biodiversitat [S] va informar [V] els batles dels municipis afectats [CD] sobre les mesures adoptades [CP].

Ø [S] Heu de fer constar [V] totes les vostres dades personals [CD] en la documentació que presenteu [CCL].

Cal evitar, per tant, casos com aquests (la primera opció és la més adequada): Les entitats interessades han presentat les sol·licituds de subvenció. Han presentat les sol·licituds de subvenció les entitats interessades.

El batle va presentar les noves propostes de funcionament als membres del Ple. Les noves propostes de funcionament, les va presentar el batle als membres del Ple.

L’article 32 de la Llei 30/1992 estableix que... La Llei 30/1992, en l’article 32, estableix que...

Els complements circumstancials de temps (CCT) i de lloc (CCL) també es poden col·locar al principi de la frase, especialment si són curts. De tota manera, els complements que situen l’acció del verb en el temps i en l’espai es caracteritzen per una mobilitat elevada; per tant, els podem trobar en posicions diferents: En la sessió de dia 28 de novembre de 2009 [CCL], la Comissió [S] va concedir [V] un termini de quinze dies [CD] als vocals [CI] per presentar les seves propostes [CC].

Dia 2 de febrer [CCT] el director general de la Biodiversitat [S] va informar [V] els batles dels municipis afectats [CD] sobre les mesures adoptades [CP].

En la documentació que presenteu [CCL], Ø [S] hi heu de fer constar [V] totes les vostres dades personals [CD].

També cal tenir en compte que col·locar en posicions diferents aquests tipus de complements pot implicar un canvi de sentit en alguns casos:

Col·locació dels complements de lloc i de temps


16


DIA 2 DE FEBRER el director general de la Biodiversitat va informar els batles dels municipis afectats sobre les mesures adoptades. [Indica la data en què va tenir lloc l’acció d’informar.] El director general de la Biodiversitat va informar els batles dels municipis afectats sobre les mesures adoptades DIA 2 DE FEBRER. [Indica la data en què s’adoptaren les mesures.]

Limitació i col·locació dels incisos Limitació Els incisos enriqueixen la idea bàsica de la frase amb informació complementària, però també l’allarguen fins a l’exageració, si no s’hi posa mesura. A més, alenteixen i dificulten la lectura del text fins al punt que a vegades obliguen a rellegir-lo. Per tant, no convé abusar d’aquest recurs. És més recomanable emprar dues frases curtes que una de llarga amb incisos o subordinacions: L’Oficina d’Informació està integrada en el Consorci de Turisme. Aquesta entitat presta un servei d’assessorament als establiments interessats de manera gratuïta. A més, ofereix informació diversa sobre l’aplicació del Pla de Modernització de la Planta Hotelera. L’Oficina d’Informació, integrada en el Consorci de Turisme i que presta un servei d’assessorament sobre als establiments interessats de manera gratuïta, ofereix informació diversa sobre l’aplicació del Pla de Modernització de la Planta Hotelera.

Col·locació Quan és necessari mantenir els incisos, s’han de col·locar al principi o al final de la frase, i és recomanable que no separin el subjecte del verb ni el verb del complement directe: EL 28 DE GENER DE 2010, la Comissió Econòmica va trametre els expedients al Servei Jurídic perquè emetés els informes corresponents. La Comissió Econòmica va trametre, el 28 de gener de 2010, els expedients al Servei Jurídic perquè emetés els informes corresponents.

Us comunic que la Direcció General de Patrimoni ha incoat l’expedient 30/2009 ARRAN DEL VOSTRE ESCRIT DE DIA 30 D’ABRIL DE 2009. Us comunic que, arran del vostre escrit de dia 30 d’abril de 2009, la Direcció General de Patrimoni ha incoat l’expedient 30/2009.

Heu de fer constar les vostres dades personals EN LA DOCUMENTACIÓ QUE PRESENTEU. Heu de fer constar, en la documentació que presenteu, les vostres dades personals.

Utilitzau frases breus


17


Us convoc, per indicació del president, a la sessió ordinària de la Junta Rectora. PER INDICACIÓ DEL PRESIDENT, us convoc a la sessió ordinària de la Junta Rectora.

D’ACORD AMB L’ARTICLE 71 DE LA LLEI 30/1992, DE 26 DE NOVEMBRE, DE RÈGIM JURÍDIC DE LES

ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ, us deman que comparegueu a la seu del Departament de Costes per presentar la documentació següent: Us deman que, d’acord amb l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, comparegueu a la seu del Departament de Costes per presentar la documentació següent:


18


CONNECTORS I Els connectors són aquells elements de cohesió textual que, d’una banda, organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases a l’interior del text i, de l’altra, permeten veure’n l’estructura. En aquest curs, hem dividit l’estudi d’aquests elements en tres parts. En la corresponent a aquesta unitat us oferim una mostra de marcadors textuals que és orientativa, funcional i, sobretot, INCOMPLETA. Marcadors per estructurar un text Afecten un fragment relativament extens de text (paràgraf, apartat, grup d’oracions...). Estableixen ordre i relacions significatives entre frases. El quadre següent és una adaptació del que proposa Cassany. Per introduir el tema del text l’objectiu principal de ens proposam exposar aquest escrit tracta de ens adreçam a vós per

Per encetar un tema nou respecte a/de sobre quant a el punt següent tracta de un altre punt és en relació amb amb relació a pel que fa a

Per marcar ordre en primer lloc d’entrada primerament per començar en segon lloc en últim terme en darrer lloc per acabar finalment

Per distingir d’una banda de l’altra per un costat per l’altre al contrari en canvi contràriament

Per continuar sobre el mateix punt a més a més tanmateix a més tot seguit després d’altra banda així mateix així doncs

Per posar èmfasi és a dir el més important en altres paraules la idea central és dit d’una altra manera convé destacar tal com s’ha dit s’ha de tenir en compte val la pena dir o sia cal insistir això és

Per donar detalls per exemple a saber en particular com a mostra en el cas de com és ara

Per resumir en resum globalment resumint en conjunt recapitulant en poques paraules el més important


19


Per acabar en conclusió finalment per concloure així doncs per acabar en definitiva

Per indicar temps abans simultàniament anteriorment llavors després poc abans més tard al mateix temps més endavant en el mateix moment a continuació

Per indicar espai (a) dalt / (a) baix (a) prop / lluny més amunt / més avall a l’anvers / al revers davant/darrere de cara / d’esquena (a) sobre / (a) sota enmig de a la dreta / a l’esquerra dins/dintre al mig / al centre a l’interior / a l’exterior

Marcadors per estructurar les idees Afecten fragments més breus de text (oracions, frases...) i connecten les idees entre si a l’interior de l’oració. Per indicar causa perquè (+ verb ind.) atès que vist que gràcies a/que a causa de/que per culpa de a raó de considerant que ja que

Per indicar conseqüència en conseqüència de manera que a conseqüència de per aquest fet per consegüent per això per tant doncs així és que cosa que

Per indicar condició a condició de/que només de/que en cas de/que posat que amb que si

Per indicar finalitat perquè (+ verb subj.) a fi de/que amb l’objectiu de/que per tal de/que

Per indicar oposició en canvi amb tot no obstant això així i tot això no obstant tot i així ara bé al contrari en contra tanmateix de totes maneres de tota manera

Per indicar objecció encara que mal que per bé que malgrat de/que tot i que

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 7) CONVENCIONS GRÀFIQUES

20


PUNTUACIÓ II

El guió llarg Generalment s’utilitza per indicar un incís, però també pot servir per encapçalar els elements d’una enumeració.

Usos Exemples Funció textual: Per indicar un incís, un aclariment, un pensament, un afegitó. En aquests casos, la norma general és emprar un guió d’obertura i un altre de tancament. Amb aquesta mateixa funció, són intercanviables amb els parèntesis.

Funció convencional: En les enumeracions o llistes podem usar un guió davant cada element si no va precedit per lletres o números d’ordre.

La major part de les sol·licituds —aproximadament el 80 %— han estat resoltes en el termini previst.

Heu de presentar la documentació següent: ─ fotocòpia del DNI ─ fotocòpia compulsada del títol acadèmic ─ resguard del pagament de la taxa

El guionet S’empra per separar o unir mots, i també xifres.

Usos Exemples Funció textual: Uneix dos termes per formar composts. Funcions convencionals: 1. S’usa en algunes xifres

escrites en lletres.

2. S’utilitza entre el verb i el pronom feble o entre dos pronoms febles.

3. S’usa en expressions de períodes temporals, entre mots o xifres.

sud-americà, no-discriminació 1. vint-i-cinc, dues-centes

2. personar-se, presentau-la-hi 3. curs 2009-2010

21-02-2010

—

-


21


El guionet S’empra per separar o unir mots, i també xifres.

Usos Exemples 4. Expressa una correlació

entre els dos mots o més que uneix. També uneix les xifres que comprenen els nombres intermedis.

4. carretera Maó-Ciutadella pàg. 25-39

Els parèntesis Contenen una informació complementària, una intercalació, un incís.

Usos Exemples Funció textual: Delimiten incisos que afegeixen una informació complementària (explicacions, aclariments, desplegament de sigles, etc.). De vegades són intercanviables amb els guions. Funció convencional: En les llistes verticals, empram el parèntesi de tancament després de la lletra d’ordre.

La CE (Constitució espanyola) reconeix el dret a la igualtat. La Comissió té les funcions següents: a) Dissenyar els mecanismes necessaris per... b) Revisar les actuacions que dugui a terme... c) Garantir el principi d’igualtat...

Els claudàtors S’empren per a afegits externs a un text original.

Usos Exemples Funcions textuals: 1. Per delimitar fragments

opcionals o que falten en un text i per facilitar-ne la comprensió.

2. En citacions textuals, i

emmarcant els punts suspensius, assenyalen una informació omesa de l’original.

1. En la roda de premsa, el conseller va manifestar que no tenia cap

dubte que «[el conveni] se signarà aquesta mateixa setmana».

2. «Aquest principi jurídic [...] és reconegut en diversos texts internacionals sobre drets humans».

-

( )

[ ]


22


Les cometes Distingeixen un fragment de text respecte del text general (per exemple, una citació textual).

Usos Exemples Funcions textuals: 1. Marquen citacions i

transcripcions literals.

2. Delimiten mots emprats en un sentit especial.

Funcions convencionals: 1. Delimiten títols de capítols,

de col·leccions de llibres, de contes, de poemes, de cançons, d’articles, de conferències i de taules rodones.

2. Utilitzam les cometes

simples (‘ ’) per indicar el significat d’una paraula o frase.

1. L’article 12.1 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix: «La Comunitat Autònoma fonamenta el dret a l’autogovern en els valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la igualtat, la justícia, la pau i els drets humans.»

2. La idea que ha apuntat el ministre per sortir de la crisi és massa «particular».

1. S’ha publicat a la col·lecció «Debats».

Ha assistit a la conferència «El nou Estatut d’autonomia». 2. El TERMCAT defineix recórrer com ‘interposar un recurs davant una

instància superior contra una resolució dictada per un òrgan administratiu o judicial inferior’.

La barra inclinada Indica que hi ha una oposició o alternança entre els elements que separa.

Usos Exemples Funcions textuals: 1. Assenyala una relació estreta

o una oposició entre dos mots o dues expressions.

2. Denota alternança entre termes.

Funcions convencionals: 1. En els texts legals, separa el

número d’ordre de l’any de promulgació.

1. Senyor/Senyora,

2. demandes/querelles

recurs d’alçada / recurs contenciós administratiu 1. Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears

« “ ‘ ’ ” »

/


23


La barra inclinada Indica que hi ha una oposició o alternança entre els elements que separa.

Usos Exemples 2. Pot substituir el punt en

algunes abreviatures.

3. Separa el dia, el mes i l’any.

2. c/ dels Oms, 54 3. BOIB de data 11/10/2009.

Remarques: • Cal recordar que no es posa guió final davant un punt,

especialment si és un punt i a part.

• Pel que fa a les cometes, n’hi ha de tres tipus: les

cometes baixes o llatines (« »), les cometes altes o angleses (“ ”) i les cometes simples o senzilles (‘ ’). Quan s’ha de fer servir dins una mateixa frase més d’un tipus de cometes, la gradació és la següent: baixes, altes i simples.

• Recordau que no heu de fer servir les cometes per als

noms propis d’empreses o altres entitats.

• Pel que fa a la barra inclinada, si separa formes

formades per més d’una paraula, hem de deixar un espai abans i després de la barra.

La norma té un abast general —tant estatal com autonòmic i local.

La consellera ha manifestat: «M’adheresc a la idea que ha subratllat el president, perquè com deia ell mateix, “es tracta sobretot de saber transmetre ‘el nostre missatge’ sense ambigüitats”, i és en aquesta línia que hem de continuar treballant.»

Han contractat els serveis de l’empresa Neteja Integral. [i no «Neteja Integral»]

Benvolguts companys / Benvolgudes companyes,

/

CURS DE LLENGUATGE ADMINISTRATIU (unitat 7) TERMINOLOGIA

24


Per treballar els continguts d’aquest apartat i fer-ne els exercicis, cal que llegiu primer el glossari terminològic següent:

contemplar Esguardar atentament un objecte o una persona absorbint-se en la seva vista. No és sinònim de regular, preveure, establir o disposar.

cònjuge Persona casada en relació amb la seva parella. desenrotllar Fer cessar d’estar enrotllat. desenvolupar Fer, dur a terme, executar una activitat, una funció. No és sinònim de desplegar.

desplegar (una llei) Dictar les disposicions necessàries per regular l’aplicació concreta dels preceptes inclosos en una llei.

disposar Una llei, regular, decidir. dir Algú, fer conèixer allò que pensa per mitjà de paraules. esmenar Emmenar a la regla allò que se’n separa, purgar dels defectes i dels errors, rectificar. finançament Acció de proveir el capital per a un afer. obertura Acció d’obrir o d’obrir-se; l’efecte. plet Contesa, diferència, litigi, especialment judicial, entre parts.

plusvàlua Augment en el valor d’una cosa per causes extrínseques sense que s’hi hagi fet cap millora.

preveure Veure, concebre, per endavant allò que ha d’ocórrer. suborn Induir algú amb diners, amb un esquer qualsevol, a fer una cosa contrària al seu deure.

Així mateix també podeu consultar el material següent: Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears Terminologia jurídica i administrativa Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

unitat 7 l’acta de sessiÓ€¦ · el president obre la sessió i el secretari llegeix...

Documents