UNITAT 6. EL RENAIXEMENT

1. On neix? Expansió? Quan té lloc?Neix a Itàlia i als Països Baixos. S'exten per tot Europa. S. XV (Quattrocento) i XVI (Cinquecento).

2. Què és?Moviment general que abarca tots els aspectes de la vida (cultura, art,...). Retorn de la cultura clàssica.

3. S.XV:- Descobriment d'Amèrica (Marca el canvi d'Edat Mitjana a Edat Moderna).- Descobriment de la impremta- La volta al món.

Tot aquest seguit de descobriments permeten nous avenços en la geografia, la ciència,... També ajuden a

l'increment del comenrç, per tant a l'augment de les riqueses i l'aparició de la banca a mans dels Mèdici, una

família de gran riquesa.

L'any 1453: Cau Constantinoble. Quan els turcs entren, els savis marxen a Itàlia amb els escrits grecs i romans a Florència. A Itàlia, els filòlegs tradueixen els escrits hel·lenístics.

4. L'Humanisme:Corrent format per persones de gran nivell cultural que tradueixen, són experts en lletres humanes

(grec, llatí,...) enfront els teòlegs, experts en lletres divines (interpretació de llibres religiosos).

- Humanista destacat a Holanda: Erasme de Rotterdam.- Humanistes destacats a Itàlia: Marsilio Ficino i Pico della Mirandola.

1

Fig. 1: “Mapa d'Amèrica descobertaper Cristòfor Colom“

Fig. 2: “L'aparicióde la Impremta“

Fig. 3: “Llorenç deMèdici“

Fig. 4: “Caiguda deConstantinoble a mans

dels otomans“

4.1. Trets dels humanistes:- Visió atropocèntrica i naturalista de l'ésser humà i l'univers.- Retorn a la cultura grecorromana (es refà l'Acadèmia de Plató a Florència).- Canvi de paradigme sobre l'ésser humà enfront del sant cristià, ara sorgirà el lliure pensador (Maquiavel, Da Vinci,...).- Lliure pensador: Persona que es sent amo del seu propi destí.- Gran valoració dels elements estètics (art sobre totes les coses). Exemple: "El Naixement de Venus" (Símbol del moviment, ja que Venus és la deessa de la bellesa (Plató parla de la bellesa)).- Importància de la vida material (negocis, comoditats, poder, fama, riquesa, política,...) --> Aparició del primer capitalisme.- Importància de l'individualitat.

5. Aspectes importants de l'època:1. Política:

- Ciències polítiques: Maquiavel "El Príncep" i Sir Tomàs More "Utopia" (illa ideal on tothom és feliç. Model: "La República de Plató"). Tots dos escriuen sobre ciutats ideals seguint a Plató.

2. Societat:- Els protestants: Trencament de la unitat religiosa europea al S.XVI: els països protestants (Luter) i els països seguidors religiosos (Papa). Apareix el Tribunal de la Inquisició (Espanya: Torquemada).

3. Ciència4. Art

2

Fig. 5: “Erasme deRotterdam“ Fig. 6: “Marsilio Ficino“ Fig. 7: “Pico della

Mirandola“

Fig. 8: “Sir TomàsMore“

Fig. 10: “Luter“Fig. 9: “Torquemada“

6. Divisió territorial italiana:Molts estats, per tant, no és una nació, ja que no estan unificats:

1. Ducat de Milà2. Ducat de Venècia3. República de Florència (president: cancilier)4. Estats Pontificis de Roma (cap: Papa)5. Regnes de Sicília i Nàpols (depenien d'altres: Espanya, França,... ja que eren territoris disputats)

7. Maquiavel:– Florència.– Secretari de la cancelleria florentia.– Observació: molts països són poderosos amb la

monarquia absoluta. Perquè Itàlia no pot ser-ho?– Candidat: Llorenç de Mèdici.– Llibre dedicat al candidat: "El príncep":

– Com és el príncep.– Què ha de fer un príncep per a conquerir i mantenir el

poder de l'Estat (monarquia absoluta).– Consell que ofereix: Quan accedeixi el poder, ha de

matar a tota la família reial del moment per evitar que en un futur cap membre pugui conspirar en contra del príncep.

– Molt polèmic.– Tesi pragmàtica: "El fi justifica els mitjans".

8. La revolució científica o copernicana:1. Canvi paradigme físic i astronòmic.2. Pas de l'organicisme al mecanicisme.3. Canvi concepció de la realitat.

8.1. Nicolau Copèrnic (1473-1543):– Llegeix els textos d'Aristarc de Samos.– Del geocentrisme a l'Heliocentrisme.– Copèrnic escriu "De revolutionibus" --> Explica el

moviment dels astres.

8.2. Johannes Kepler (1575-1633):– Defensa les tesis de Copèrnic, però li afegeix canvis:

– Lleis aplicades a l'astronomia (canvi paradigme aristotèlic i de Ptolomeu):– Llei d'òrbites: Moviment orbital no circular, el·líptic. Canvi en

l'astronomia: el·lipse amb dos centres o focus, un dels quals està ocupat pel Sol. Fa referència al magnetisme, apropant-se ja a la gravitació.

– Llei de períodes: Com més lluny es troba un planeta del Sol, més lent va.

3

Fig. 11: “NicolauMaquiavel“

Fig. 12: “NicolauCopèrnic“

– Llei d'àrees: Les àrees dels planetes a temps igual són iguals.

– Introdueix la FORÇA (física quantitativa).– Mecanicista: "La natura no és un organisme, perquè és una

màquina, aleshores la Força és una magntitud física; la natura no té finalitat".

8.3. Giordano Bruno (1548-1600):– Defensa a Copèrnic i diu que l'univers és

infinit, el Sol, una estrella i la Terra, un planeta.

– Mor cremat a Roma.

8.4. Galileu Galilei (1564-1642):– Veu la mort de Bruno i es

retracta de la seva teoria.– Formula la frase "E pur si

muove" (la Terra es mou).– Astronomia:

– Defensa la Ta. Copernicana i crea instruments com el telescopi (la lluna té muntanyes, el Sol té taques, veu Mart,...).

– Física:– Abans es seguia el model aristotèlic (tot el que cau

ho fa per ocupar el seu lloc).– Llei de la inèrcia: Un cos tendirà a mantenir el seu

estat o de repòs o de moviment si no hi ha força igual o contrària que li impedeixi fer-ho (fi del Primer Motor d'Aristòtil).

4

Fig. 13: “JohannesKepler“

Fig. 14: “Llei d'òrbites de Kepler“ Fig. 15: “Llei d'àrees de Kepler“

Fig. 17: “Bruno cremat a lafoguera“

Fig. 18: “Galileu Galilei“

Fig. 16: “Giordano Bruno“

Fig. 19: “Telescopi deGalileu Galilei“

– Éssers amb qualitats primàries i secundàries:– Q. Primàries --> Objectives, captades

pels sentits i mesurables (pes, volum,...). La ciència les ha d'estudiar.

– Q. Secundàries --> Subjectives, captades pels sentits i no-mesurables (color, olor,...). La ciència no les ha d'estudiar.

9. Separació coneixement científic-no científic:Ho fan Descartes i Galileu. Són els "pares de la ciència". Amb ells neixen les C.Naturals o Experimentals. Característiques d'aquestes ciències naturals:

– Matematització: La natura parla en llenguatge matemàtic.– Parteix de l'observació, l'experimentació i la mesura quantitativa.– Coneixement científic aplicable a la vida --> Apareix la tecnologia.

5

Fig. 20: “Llei de lainèrcia de Galileu

Galilei“