S. Llorenç de Nuremberg (començada 1439)

Capella Pazzi(començada 1440,

Florència)

ART DEL RENAIXEMENTContext històricEl Renaixement és un moviment que neix i creix a Itàlia. La seva difusió per Europa va ser limitada. Va ser molt important a Castella, però no tant a la resta d’Europa. Concretament, el Renaixement neix a Florència al S.XV, el Quattrocento. De la mà dels Médici, poderosa família que governava la ciutat-Estat, els artistes florentins van desenvolupar una nova concepció de l’art basat en els preceptes i elements de l’Antiguitat clàssica revisitada.

San LorenzoContext històricEl Renaixement és un moviment que neix i creix a Itàlia. La seva difusió per Europa va ser limitada. Va ser molt important a Castella, però no tant a la resta d’Europa. Concretament, el Renaixement neix a Florència al S.XV, el Quattrocento. De la mà dels Médici, poderosa família que governava la ciutat-Estat, els artistes florentins van desenvolupar una nova concepció de l’art basat en els preceptes i elements de l’Antiguitat clàssica revisitada.

Hospital dels Innocents, Brunelleschi

Hospital dels Innocents, Brunelleschi

Santa Maria dei Fiore, Brunelleschi (cúpula)

Sant Llorenç(Bruneleschi)

Portes del paradís(Ghiberti)

Sant Giorgio(Donatello)

Santíssima Trinitat(Masaccio)

Santa Maria Novella (Alberti)

Expulsió del Paradís(Masaccio)

Naixement de Venus (Botticelli)

Alegoria de la Primavera (Botticelli)

Els artistes del Renaixement se saben diferents als seus predecessors. Va ser el moviment artístic més conscient de si mateix. Els erudits italians propaguen el mite de que entre ells i l’Antiguitat clàssica va transcórrer un període fosc, l’Edat Mitjana. Alberti, ideal de l’home complert del Renaixement diu de l’art de la seva època: Diversos artistes del nostre temps no han de ser considerats inferiors en res als antics (parla de Brunelleschi, Ghiberti, Donatello, Masaccio i della Robbia).

Lorenzo Valla, un altre humanista, es pregunta com pot ser que les arts, que havien decaigut tant en segles anteriors fins casi morir, ara han renascut amb tanta força; ni per què es trobaven tants grans artistes. La realitat és l’Edat Mitjana no va oblidar als clàssics de l’Antiguitat. La diferència és que els homes erudits del Renaixement, els humanistes, troben veritats absolutes i normes a seguir a l’Antiguitat clàssica.

Característiques del Renaixement•L’ésser humà és el centre de l’univers.

•El Renaixement és el retorn a la mesura humana. La mesura humana que els grecs van utilitzar per l’exterior dels edificis serà adaptada pels humanistes tant pels interiors com exteriors dels edificis.

•Les proporcions són senzilles, equilibrades, fan ús d’una geometria simple i comprensible.

•Els homes del Renaixement continuen sent religiosos. La divinitat manifesta la seva perfecció mitjançant l’equilibri i l’armonia.

Diu un erudit de l’època: les veritats de la religió cristiana són tan evidents com les lleis de les matemàtiques. •Al S.XV sorgeix un humanisme racional, que ja no és l’humanisme sentimental del S.XIII.

•A les universitats es llegeixen els clàssics en grec i llatí, es discuteix sobre teologia i sobre els dogmes.

• La impremta divulga la cultura escrita.

• L’humanista és la figura clau del Renaixement:És un home culte, amant (i expert) de l’Antiguitat, sap llatí i grec, coneix l’obra de Plató i Aristòtil, així com les teories més avançades del moment. També es dedica a la poesia.

Alberti és l’ideal de l’època: moralista, advocat, poeta, escriptor, matemàtic, científic, pintor, escultor, arquitecte i teòric de l’estètica.

• Les petites corts italianes estan desitjoses de passar a la posteritat, de mostrar el seu poder. • Busquen als artistes i humanistes per construir els seus palaus, altars, mausoleus... • Allà s’escriuen els primers estudis racionals i crítics d’art. • Neix la Història i la crítica de l’Art.

El Renaixement es divideix en dos períodes: a) Quattrocento, S.XV a Florència, sota el mecenatge dels Mèdici.

b) Cinquecento, S.XVI a Roma, sota el mecenatge dels Papes.

QuattrocentoArquitecturaFilippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a Florència amb l’Hospital dels Innocents, el primer edifici renaixentista.

Se li encarrega acabar la catedral gòtica de Santa Maria dei Fiori construint la cúpula. És una obra airosa, espectacular, la cúpula més gran des del Panteó. Esdevé el símbol de Florència.

Filippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a Florència. Ell és un nou tipus d’arquitecte, no ha ha fet aprenentatge al taller d’un picapedrer. És fill d’un notari ric i va rebre una educació liberal. Va visitar Roma per estudiar els seus monuments antics. Va ser elogiat pel seu talent com a enginyer i pel seu coneixement de les formes de l’arquitectura. Com a florentí que és, se sent molt orgullós del passat romà d’Itàlia de la que se sent hereu. L’art clàssic és l’origen de la seva arquitectura i el seu rebuig al gòtic (art bàrbar).

QuattrocentoEsculturaLa presència de vestigis i d’obres romanes a Itàlia facilita l’aparició d’un sentiment clàssic a l’escultura a Itàlia. Durant el Trecento han destacat les escoles escultòriques de Siena i Pisa. Durant el Quattrocento destaca Florència. La catedral, començada al segle anterior, pot donar feina a molts artistes. Brunelleschi, Ghiberti, della Robbia i Donatello són els grans escultors del moment a Florència.

Amic de Brunelleschi, deixeble de Ghiberti. La seva passió per l’escultura de l’Antiguitat el fan desenvolupar un estil propi. Va col·laborar en les portes del baptisteri de Florència. Va revitalitzar totes les formes de l’escultura, tant les escultures exemptes com el baix relleu.

QuattrocentoPinturaA Itàlia trobem una gran quantitat de mestres de la pintura. Giotto és l’arrel de la pintura italiana del S.XV.

Mestres del QuattrocentoMasaccioFilipo LippiBotticelliMantegna PeruginoGhirlandaioFra Angelico

Característiques del Quattrocento• Importància del paisatge, dóna efecte de profunditat• Tema religiós i profà/ Temes mitològics (500 a 40)• Bellesa idealitzada dels nus• Volum i forma• Sentit espacial• Importància del dibuix, contorns nítids• Aparença plana• Importància de la llum• Composicions complicades•Perspectiva: Brunelleschi va idear un mètode científic mitjançant el punt de fuga i les seves paral·leles. La pintura s’eleva a la categoria de ciència.

El tamany de les dues obres de Botticelli (Venus/ Primavera) abans només s’havia utilitzat per quadres religiosos, mai per obres destinades a particulars. Es van pintar per a un nebot de Lorenzo de Médici quan tenia 15 anys (Lorenzo Pierfrancesco de Médici). Estan pensades per formar part de la seva educació clàssica. El naixement de Venus simbolitza el naixement de la bellesa al món. La intenció és representar el tema mitològic amb tota la dignitat possible.Fins llavors les obres grans per a cases particulars eren tapissos, molt cars. Són les pintures un substitut barat?

CinquecentoArquitecturaEls arquitectes del Renaixement no són simples mestres d’obres, com ho havien estat en segles anteriors. Han de conèixer l’arquitectura clàssica, dominar els ordres clàssics, conèixer el manuscrits clàssics, estudiar les runes arqueològiques de l’Antiguitat...Ells no volen fer edificis útils, volen fer servir els arcs de triomf, els ordres arquitectònics. Se’ls hi demanen esglésies i palaus, però ells volen fer edificis centrant-se en les proporcions, l’espai interior i la grandiositat i bellesa del conjunt.

CinquecentoArquitecturaEls arquitectes del Renaixement no són simples mestres d’obres, com ho havien estat en segles anteriors. Han de conèixer l’arquitectura clàssica, dominar els ordres clàssics, conèixer el manuscrits clàssics, estudiar les runes arqueològiques de l’Antiguitat...Ells no volen fer edificis útils, volen fer servir els arcs de triomf, els ordres arquitectònics. Se’ls hi demanen esglésies i palaus, però ells volen fer edificis centrant-se en les proporcions, l’espai interior i la grandiositat i bellesa del conjunt.

El centre de gravetat de l’art es trasllada a Roma. El Papa Juli II (Papa guerrer, intel·ligent, de caràcter fort) vol participar de la renovació de l’art i ajudar a la glorificació de Roma, centre de la Cristiandat i antiga capital de l’Imperi romà. Juli II ha decidit enderrocar l’antiga basílica de sant Pere (on diu la tradició que està enterrat l’apòstol Pere).

El Papa Juli II va encarregar el projecte a Bramante que va dissenyar un projecte molt atrevit, seguint els ideals de l’arquitectura de l’època. No el va veure acabat en vida. Altres arquitectes el van continuar. Sant Pere del Vaticà és la gran obra del Cinquecento, per la que van passar els grans artistes de l’època, cadascun aportant la seva pròpia idea.

•Inici de les obres: 1506

•Projecte de Bramante

•Planta de creu grega inscrita en un quadrat

•Interès per la geometria

• Cúpula inspirada en l'església de Santa Maria dei Fiori, a Florència.

Bramante també va dissenyar i construir San Pietro in Montorio. Segueix la pauta dels Tholoi grecs (temples circulars). Allà va poder posar en pràctica totes les seves idees sobre l’arquitectura.

Palladio diu de Bramante: va ser el primer en treure a la llum una arquitectura bona i bella, oblidada des dels temps antics”. Bramante és més radical que els seus predecessors. El Tempietto inicia una nova fase en el Renaixement. • Renuncia a la decoració supèrflua• Restaura l’ús correcte dels ordres clàssics• Les columnes dòriques regularment espaiades sostenen un entaulament pla amb mètopes i tríglifs (no arcs).• Es va concebre com part d’un conjunt en perfecte equilibri (mai construït).

Els arquitectes del Renaixement buscaven l’església cristiana perfecta. El Tempietto intenta resoldre aquest problema, com fusionar humanisme i cristianisme?La planta circular respon a les formes de la naturalesa: el cosmos, els nius, els globus terraqui... El cercle és la forma més perfecte per representar la divinitat i la perfecció. L’església és la forma d’edifici superior, és seu de la justícia divina. Només la forma circular li farà honor i cal coronar-la amb una cúpula semiesfèrica com la del Panteó que simbolitza el Cosmos.

Va estar molt a prop de fer realitat l’ideal de perfecció. Havia d’estar rodejat per un pati circular (no quadrat com en l’actualitat) amb 16 columnes. Hauria semblat més gran, harmoniós i monumental: l’efecte edificant i purificador necessari per una església cristiana ideal.

CinquecentoEsculturaA l’escultura del Cinquecento una figura sobresurt per sobre de la resta: Miquel Àngel Buonarrotti. És un dels majors genis de la història. La seva obra és variada i complexa: pintura, arquitectura, poesia i escultura. Ell es defineix a si mateix com a escultor.

Tota la seva obra està marcada per la recerca de la BELLESA. No li agrada l’obra de ningú, ni la seva pròpia.

Per sobre de tot li agrada treballar amb marbre de Carrara, el material més noble, el més proper a la bellesa.Les seves figures són grandioses, monumentals, espirituals... El tractament de l’anatomia és un mer pretext, les seves figures traspuen vitalitat.

No va ser un artista com els altres, mai va tenir un taller. Ell va ser un exemple clar de la independència d’esperit dels artistes del Renaixement i el seu objectiu de dignificar la seva feina: ells no són artesans com els altres.

Va néixer a Florència. Allà va començar al taller de Ghirlandaio. Va treballar pels Médici on va poder conèixer les seves col·leccions d’art.Després d’esculpir el David fou cridat a Roma pel Papa Juli II.

Li va encarregar el seu monument funerari, d’enormes dimensions, destinat a l’església de Sant Pere que Bramante estava construïnt. Mai es va arribar a completar. Durant 40 anys hi va treballar de forma intermitent.

Al 1508 comença a pintar la volta de la capella sixtina. En un principi, no volia acceptar el projecte. De sobte, es tanca a treballar en la decoració de la volta. Vol fer una obra que el món sencer admiri.

Va treballar a la volta de la capella sixtina durant 4 anys, pràcticament sol, dibuixant esbossos i pintant sobre un andamiatge, tombat d’esquenes.Va ser un immens esforç físic i intelectual, per la duresa de la feina, per la quantitat de postures i figures, pels detalls.La seva representació de Déu Pare ha quedat en l’imaginari col·lectiu.

CinquecentoPinturaLa pintura del Cinquecento passa per una evolució notable des del Quattrocento.Els mestres del Cinquecento són Leonardo, Rafael i Miquel Àngel.

Característiques: • El color està per sobre del dibuix•Les formes es dibuixen amb clarobscur•Volum•Llum i profunditat•Composició clara (triangular)

LeonardoLeonardo da Vinci és el primer d’aquests famosos mestres. Va aprendre al taller de Verrocchio, un taller magnífic amb un mestre famós i reconegut. Allà va aprendre a barrejar colors, a pintar, a fondre metalls, a estudiar models i nus... Des taller de Verrocchio van sortir molts bons artistes. Leonardo era un geni. Els seus apunts i esbossos ens parlen d’una ment inquieta, milers de pàgines de dibuixos, comentaris... No confiava en l’autoritat, només en l’experimentació.

Els seus contemporanis l’admiraven, però el temien. Prínceps i reis el van cridar al seu costat per treure partit de la seva inventiva (fortificacions, canals, armes...).Per a ell, la pintura és un art liberal, no una feina manual (la poesia). Acceptava els encàrrecs que volia, els deixava a mitges, començava de nous... Era ell qui decidia si una obra estava o no acabada i no l’entregava fins a estar-ne satisfet. Va morir al 1519, admirat però incomprès (1452-1519).

Rafael SanzioRafael Sanzio va coincidir amb Miquel Àngel a Roma, tots dos treballant pel Papa Juli II i les seves magnífiques obres. S’odiaven. Eren antagonistes i antagònics. Miquel Àngel era de mal caràcter, intractable, colèric. Rafel era encantador i el seu bon caràcter li va obrir totes les portes. Va estudiar al taller de Perugino, pintor de quadres d’altar, respectat per les seves formes suaus i composicions agradables. Allà va aprendre Rafael.

Quan arriba a Florència es troba amb Leonardo i Miquel Àngel. El seu bon caràcter li va obrir les portes, però a més tenia un enorme talent.Les imatges més conegudes de Rafael són les Madonnes, dolces i senzilles.

Després de Florència, va marxar a Roma.Juli II li va encarregar la decoració de les estances vaticanes (stanza della signatura).

Les pintures del sostre tracten de les quatre branques del coneixement humanista: teologia, filosofia, poesia i jurisprudència. A les partes apareixen la llei civil, la llei canònica la filosofia i la teologia.

A Rafael tot sovint el veiem com un pintor de verges i suaus, però el seu talent era molt més ampli.

Rafael va morir al 1520 amb 37 anys. La inscripció de la seva tomba diu:

ILLE HIC EST RAPHAEL TIMVIT QVO SOSPITE VINCI RERVM MAGNA PARENS ET MORIENTE

MORI (Aquesta és la tomba de Rafael, qui en vida

va fer que la mare naturalesa temés ser derrotada per ell, i a la seva mort, va pensar

que també ella moriria)

La pintura a VenèciaVenècia té un estil propi en art. És una república rica i independent, un imperi comercial on es barregen cultures, religions, gents de totes les races...Les circumstàncies de Venècia són especials: la neblina de la ciutat, l’esplendor i luxe dels banquets, les festes...Els pintors venecians destacats del Renaixement són: • Tintoretto• Giorgione• Veronés• Ticià

Característiques de la pintura veneciana:• Color per sobre del dibuix• Colors càlids• Bellesa i opulència, exaltació de la riquesa• Contemplació poètica del paisatge

Veronés, Les noces de Caná

Giorgione, La tempesta

Ticià, Carles V a Mühlberg

Ticià és el gran pintor de l’època a Venècia.Va formar-se al taller de Giovanni Bellini. Allà el color és el centre i motiu de la pintura.

http://www.youtube.com/watch?v=PjFg_-wq_mc

Ticià va ser especialment famós pels retrats. Tots els poderosos volien que els retratés. No eren retrats idealitzats. Ell els oferia continuar vivint en el seu art.

Ticià, Isabel de Portugal

Ticià va ser especialment famós pels retrats. Tots els poderosos volien que els retratés. No eren retrats idealitzats. Ell els oferia continuar vivint en el seu art.

És el pintor de les formes toves i rodones, sent especial predilecció pels nus infantils i els femenins.

Va pintar una sèrie d’escenes eròtico-mitològiques per Felip II en les que pinta mites grecs a partir de relats en italià. http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/danae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano/