filosofia renaixement

Download Filosofia renaixement

Post on 13-Jul-2015

278 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • La filosofia del RenaixementLa filosofia del Renaixement

    Ral Guas Departament de Filosofia

    Ateneu Instructiu

    La tornada al mn clssic i la revoluci cientficaLa tornada al mn clssic i la revoluci cientfica

  • Marc histric i culturalMarc histric i cultural

    Per molts historiadors, el Renaixement comena l'any l'any 14531453 amb la caiguda de Constantinoble caiguda de Constantinoble sota el poder dels turcs. Aquest fet va provocar la fugida de molts sa-vis grecs a Itlia, on van promoure l'antiga cultura gre-coromana a travs de la fundaci d'escoles i acadmi-es.

    Amb tot, les ciutats italianesciutats italianes ja havien experimentat uns canvis socials i culturals durant el segles XIV i XVsegles XIV i XV, que anticipaven el trnsit de l'poca medieval a la moderna.

    Aquesta transformaci comportava canvis socials, polcanvis socials, pol--tics, culturals i religiosostics, culturals i religiosos. Necessriament, tot aquests canvis van lligats a la filosofia renaixentista.

  • Marc histric i cultural: la polticaMarc histric i cultural: la polticaApareixen els grans estats nacionalsgrans estats nacionals, governats per mo-narquies que s'alien mitjanant matrimonis, com Frana, Anglaterra o Espanya. Aquest estats ja tenen unes adminis-tracions pbliques complexes i exrcits poderosos.

    Alemanya i ItliaAlemanya i Itlia, no obstant, van quedar dividides en petits regnes i repbliques, en conflicte constant.

    El mn renaixentista presente mltiples tensions poltiques tensions poltiques dins dels estats i entre els estats. La poltica internacional, poltica internacional, la diplomcia i les intriguesla diplomcia i les intrigues marquen la relacions entre les diferents monarquies i amb el poder religis.En aquest context, apareixen les noves teories poltiquesnoves teories poltiques de MaquiaveMaquiavel i Thomas MoreThomas More.

  • Marc histric i cultural: la religiMarc histric i cultural: la religiUna caracterstica fonamental s la desuni religiosa desuni religiosa que va provocar Mart LuterMart Luter l'any 1517 al publicar les seves 95 tesis on critica els abusos i ensenyaments de l'Esglsia. Inicia aix la Reforma protestantReforma protestant. Aquesta reforma provoca la debilitat del Papat i la di-visi d'Europa entre protestant i catlics.

    Si la posici luterana va ser majoritria a Alemanya, els pasos nrdics, Sussa,..., Calv Calv va radicalitzar els seus posicionaments i va obtenir molt de suport a Frana, Esccia o els Pasos Baixos. Per altra ban-da, Enric VIII va trencar l'obedincia al Papa perqu es va negar a divorciar-lo i va fundar l'anglicanisme.anglicanisme.

    Els catlics van perseguir la reformaperseguir la reforma en els pasos dominats per monarquies catliques i el Concili de Concili de TrentoTrento va proclamar la revitalitzaci de la fe catlica i la disciplina eclesistica.

  • Marc histric i cultural: la societatMarc histric i cultural: la societatUn tret distintiu de la societat renaixentista s l'exaltaci dels valors indivalors indi--vidualsviduals. Si l'home medieval noms tenia sentit insert en una comunitat ci-vil, eclesial, gremial,..., el nou home modern s desenvolupa com indivi-dualitat i persegueix la seva prpia realitzaci, el seu xit personal xit personal, no collectiu.

    El luteranisme considerava la salvaci com un fet individual,la salvaci com un fet individual, resultat de la relaci directa entre Du i l'individu, sense intermediaris. No deixa de ser un reflex de la mentalitat de l'poca.

    Una nova classe social, vinculada als negocis i l'xit professional, la burgesiala burgesia, irromp amb fora a les ciutats italianes i participar directament dels canvis de la seva poca.

    L'educaci'educaci esdev un signe identificatiu de l'home amb xit personal i el diferncia de les classes populars.

  • Marc histric i cultural: la culturaVa ser poca de grans descobriments geogrficsgrans descobriments geogrfics, com l'arribada a Am-rica de Colon el 1492. Va influir la caiguda de Constantinoble i el trenca-ment de la ruta comercial amb Orient. Aix va ajudar a replantejar-se les replantejar-se les idees sobre el mnidees sobre el mn que es tenien fins a les hores.

    Aix va anar lligat a les millores de la navegaci i l'invent de nous instru-ments com la brixola i la millora de la cartografia.

    Tot plegat va fer canviar la mentalitat de l'homecanviar la mentalitat de l'home i va millorar la prpia imatge d'aquest. Un optimismeoptimisme vinculat a la creena que la rala ra s all que possibilita la superioritat de la cultura europea, inunda el pensament renaixentista.

    Les Universitats es van revitalitzar i una nova cincianova cincia va anar configurant-se a partirde disposar nous instruments de mesuramesurai observacii observaci i el desenvolupament de les matemtiquesmatemtiques.

  • Marc histric i cultural: la cultura(2)Marc histric i cultural: la cultura(2)L'HumanismeHumanisme va ser un moviment de recuperaci de les arts i les lletres clssiques. No es tractava noms d'imitar-les sin d'utilitzar-les com a base de la renovaci de la societat i cultura europees.

    Van recuperar el coneixement de les llenges grega i llatina, per poder poder llegir directament els autors grecoromansllegir directament els autors grecoromans, sense acudir a les traduccions i interpretacions medievals. Sobretot, els humanistes es van preocupar pels temes vinculats a l'sser hum'sser hum.

    Aquest nou pensament va tenir una mplia difusi grcies a la invencide la impremta impremta. Alguns humanistes van ser molt coneguts a la seva pocacom Erasme de RotterdamErasme de Rotterdam..

  • Marc histric i cultural: l'artMarc histric i cultural: l'art

    A Itlia va sorgir l'art renaixentistaart renaixentista que va prendre com a model l'art clssic. Les ciutats ciutats italianesitalianes, especialment Florncia, van serels centres artstics del segle XV.segle XV.

    Durant el segle XVIDurant el segle XVI aquest estil va arribar a la plenitud sobretot a RomaRoma a l'ombra del Vatic i va tenir una gran difusi per a tot Europa.Europa. Alguns pa-sos com Alemanya, Espanya, Flandes o Frana van esdevenir tamb cen-tres artstics de primer ordre.

    Noms com Petrarca, Botticelli, Massaccio, Donatello, Rafael Sancio, Mi-quel ngel, Leonardo da Vinci, Bruneleschi, etc. sn models del nou artista models del nou artista renaixentista,renaixentista, artistes complerts i multidisciplinarscomplerts i multidisciplinars, basats en l'aprenentat-ge i la tcnica, barrejada amb una genialitat artstica. Deixen de ser an-nims i viuen i treballen a l'ombra dels grans mecenesmecenes de l'poca.

  • Humanisme Recuperaci de la cultura clssica

    AntropocentrismeRacionalisme

    Nous aparells i instruments:Brixola, telescopi,impremta...Observaci i experimentaci

    Nova Cincia

    Filosofia Renaixentista

  • La recuperaci dels autors clssicsLa recuperaci dels autors clssics

    La recuperaci del pensament clssics ja s'havia produt a l'edat Mitjana, per va ser durant el Renaixement que l'arribada de savis grecs que dominaven el grec i llat clssics a Itlia va permetre l'estudi filolgic dels textos originals. Apa-reixen escoles seguint els models clssics.

    PLATONISMEPLATONISME

    Cosimo de Mdici cre l'Acadmia platnica de Florncia per recuperar el veritable pensament de Plat.

    Les preocupacions principals sn la inquietud per la bellesa de la realitat i la comprensi de l'univers com una cosa harmnica, interpretable a travs de les matemtiques. La reflexi sobre la singularitat colloca l'sser hum per so-bre de la resta d'ssers i li confereix una especial dignitat.

    Autors principals Giorgios Gemisthos Plethon, Marsili Ficino, Nicolau de Cusa i Pico della Mirandola.

  • ARISTOTELISMEARISTOTELISME

    A la Universitat de Pdua es recupera l'obra d'Aristtil, tot i que va ser una tasca complexa a causa de les mltiples versions i comentaris que sobre els seus textos havien fet els escolstics.

    Els aristotlics renaixentistes es centraren en la filosofia de la natura i deixaren de banda els aspectes ms metafsics, amb la intenci de co-menar una investigaci descriptiva i emprica de la natura.

    El principal representant s Pietro Pomponazzi (1462-1525).

    ALTRES ESCOLES CLSSIQUESALTRES ESCOLES CLSSIQUES

    Al mateix temps tamb es recuperen els textos de les escoles hellens-tiques, com el estocisme - sobretot L.B. Alberti (1404-1472) -, de l'epicure-isme - amb la figura de Lorenzo Valla(1407-1457) i l'escepticisme -com el cas de Francisco Snchez (1551-1623) i, especialment, Michel de Mon-taigne (1533-1592).

  • L'ESCOLSTICA RENAIXENTISTAL'ESCOLSTICA RENAIXENTISTA

    L'Escolstica medieval va perdur,per va haver d'adaptar-se als nous temps. Va ser present a les Universitats catliques de Pars, Salamanca, Combra, Roma o Al-cal.

    Bsicament es van preocupar per les qestions metafsiques. Van seguir la filoso-fia tomista.

    Els representants ms significatius van ser Francisco de Vitoria i Francisco Su-rez.

    L'HUMANISMEL'HUMANISME

    Els humanistes van impulsar la recuperaci de la cultura clssica per afavorir l'e-ducaci i com a cam de renovaci de la societat. Van ser crtics amb el paper que havia tingut l'esglsia i el poder. Van destacar el paper de la lgica, l'esttica, les emocions,... oblidades en la filosofia escolstica medieval.

    Els humanistes van ser pensadors de fortes conviccions cristianes, per tamb cr-tics amb el funcionament de la jerarquia religiosa, la seva moralitat i costums. Van ser defensors de la llibertat i la racionalitat, per van rebutjar la reforma de Luter.

    Els humanistes ms significatius van ser Erasme de Rotterdam i Joan Llus Vives.

  • FILSOFS DE LA NATURAFILSOFS DE LA NATURA Nicolau de Cusa Nicolau de Cusa (1401-1464) marca la transici entre el medievalisme filosfic i la moder