treball primera guerra mundial

1ª Guerra Mundial Joan Gual Ginart

1ª Guerra Mundial

Índex La pau armada……………………………………………………………………………………………………………3

Detonat del conflicte………………………………………………………………………………………………….5

Guerra de moviments…………………………………………………………………………………………………7

Front oriental……………………………………………………………………………………………………………..9

Altres fronts …………………………………………………………………………………………………………….10

Front balcànic…………………………………………………………………………………………………………..11

Front d’orient Mitjà………………………………………………………………………………………………….12

Front Italià………………………………………………………………………………………………………………..14

La guerra en l’extrem Orient i el Pacífic…………………………………………………………………….15

La guerra a la mar…………………………………………………………………………………………………….16

Telegrama Zimnermann……………………………………………………………………………………………19

1917: el gir de la guerra……………………………………………………………………………………………20

Final de la Guerra……………………………………………………………………………………………………..22

Opinió personal………………………………………………………………………………………………………..24

Bibliografia……………………………………………………………………………………………………………….25

1ª Guerra Mundial

La pau armada A la fi del segle XIX, el Regne Unit domi-

nava el món tecnològic, financer,

econòmic i sobretot polític. Alemanya i

Estats Units li disputaven el predomini

industrial i comercial. Durant la segona

meitat del segle XIX i els inicis del segle

XX es va produir el repartiment colonial

d'Àfrica (a excepció de Libèria i Etiòpia) i

d'Àsia Meridional entre les potències

europees, així com el gradual augment

de la presència europea i japonesa a Xi-

na, un estat que para llavors es trobava

molt afeblit.

El Regne Unit i França, les dues princi-

pals potències colonials, es van enfron-

tar en 1898 i 1899 en el denominat inci-

dent de aschoda, a Sudan, però el ràpid

ascens de l'Imperi alemany va fer que

els dos països s'unissin a través de l'En-

tesa cordiale. Alemanya, que solament

posseïa colònies a Camerun, Namíbia,

Àfrica Oriental, algunes illes del Pacífic

(Nova Guinea, les Mariannes, les Caroli-

nas, les Illes Salomó, entre altres) i en-

clavaments comercials a Xina, va co-

mençar a pretendre més a mesura que

augmentava el seu poder militar i

econòmic posterior a la seva unificació

en 1871. Una desencertada diplomàcia

va ser aïllant al Reich, que només podia

comptar amb l'aliança incondicional de

l'Imperi austrohngares. Per la seva ban-

da, l'Imperi rus i, en menor mesura, els

Estats Units controlaven vasts territoris,

units per llargues línies fèrries

(Transiberia i ferrocarril Atlàntic-Pacífic,

respectivament).

França desitjava la revenja de la derrota

soferta enfront de Prússia en la Guerra

Franco-prussiana de 1870-1871. Mentre

París estava assetjada, els prínceps ale-

manys havien proclamat l'Imperi

(l'anomenat Segon Reich) en el Palau de

Versalles, la qual cosa va significar una

ofensa per als francesos. La III República

va perdre Alsàcia i Lorena, que van pas-

sar a ser part del nou Reich germànic. La

seva recuperació era anhelada pel presi-

dent francès, Poincaré, lorenés. En gene-

ral, les generacions franceses de finals

del segle XIX i, sobretot, els estaments

militars, van créixer amb la idea naciona-

lista de venjar l'afront recuperant

aquests territoris.

1ª Guerra Mundial

En 1914 només va haver-hi un 1 % de de-

sertors en l'exèrcit francès, en comparació

del 30 % de 1870.

Mentrestant, els països dels Balcans inde-

penditzats de l'Imperi otomà van ser objec-

te de rivalitat entre les grans potències.

L'estat otomà, al que els comentaristes de

l'època denominaven el «malalt d'Europa»,

no posseïa a Europa —cap a 1914— més

que Istanbul, l'antiga Constantinoble. Tots

els joves països nascuts de la seva descom-

posició (Grècia, Bulgària, Romania, Sèrbia,

Montenegro i Albània) van buscar expandir

-se a costa dels seus veïns, la qual cosa va

portar a dos conflictes entre 1910 i 1913,

coneguts com a Guerres Balcàniques.

Impulsats per aquesta situació, els dos

enemics seculars de l'Imperi otomà van

continuar la seva política tradicional d'ava-

nçar cap a Istanbul i els estrets que connec-

ten el mar Negre amb el mar Mediterrani.

L'Imperi austro-húngares desitjava prosse-

guir la seva expansió a la vall del Danubi

fins al mar Negre, sotmetent als pobles es-

laus. L'Imperi rus, que estava lligat històrica

i culturalment als eslaus dels Balcans, de

confessió ortodoxa —ja els havia brindat la

seva recolzo en el passat— comptava amb

ells com a aliats naturals en la seva política

d'accedir a «ports d'aigües calentes».

Com a resultat d'aquestes tensions, es van

crear vasts sistemes d'aliances a partir de

1882:

La Triple Entesa: França, Regne Unit i Rús-

sia.

La Triple Aliança: Alemanya, Àustria-

Hongria i Itàlia.

A aquest període se li coneix com a Pau ar-

mada, ja que Europa estava destinant

quantioses quantitats de recursos en arma-

ments i, no obstant això, no hi havia gue-

rra, encara que se sabia que aquesta era

imminent.

1ª Guerra Mundial

Detonant del conflicte L'esdeveniment detonant del conflicte va

ser l'assassinat de l'arxiduc Francisco Fer-

nando d'Àustria i la seva esposa, Sofia

Chotek, a Sarajevo el 28 de juny de 1914

a les mans del jove estudiant nacionalista

serbi Gavrilo Princip, membre del grup

serbi "Jove Bòsnia", lligat al grup nacio-

nalista Mà Negra, que recolzava la unifi-

cació de Bòsnia amb Sèrbia. Francisco

Fernando era l'hereu de la corona austro-

hongaresa després de la mort del seu co-

sí, Rodolfo d'Habsburg (en 1889) i del seu

pare Carlos Luis d'Àustria (en 1896).

El seu assassinat va precipitar la declara-

ció de guerra d'Àustria contra Sèrbia, que

va desencadenar la Primera Guerra Mun-

dial.

El 23 de juliol, després d'acordar-ho amb

l'estat alemany, el govern austrohongaro-

res va llançar un ultimatum en deu punts

al seu homòleg serbi, exigint entre altres

coses la possibilitat d'investigar en terri-

tori Serbi. L'endemà, durant el consell de

ministres rus, el tsar Nicolás II va ordenar

la mobilització general contra l'estat aus-

trohongares.

El govern serbi, que tenia termini fins al

dissabte 25 a les sis de la tarda, no va

aprovar els punts imposats per Àustria

Hongria, sobretot els punts cinc i sis que

ordenaven «acceptar la col·laboració en

territori serbi de representants del go-

1ª Guerra Mundial

vern austrohongares per a la repressió del

moviment subversiu» i «obrir una recerca

judicial contra els participants en el com-

plot».

Davant aquesta negativa, el 28 de juliol de

1914, Àustria-Hongria va declarar la gue-

rra a Sèrbia. Tot seguit el 29 de juliol Rús-

sia va ordenar la mobilització general. En

funció de les aliances militars, l'1 d'agost,

Alemanya li va declarar la guerra a Rússia,

en considerar la mobilització com un acte

de guerra contra Àustria-Hongria. Davant

això, i en virtut, de l'aliança militar franc-

russa de 1894 França va prendre algunes

mesures de precaució a les seves fronte-

res. Alemanya, en conèixer l'agitació que

regnava a França a causa de l'inesperat

atac contra Sèrbia i la mobilització russa li

va declarar la guerra a França el 3 d'agost.

1ª Guerra Mundial

Guerra de moviments En 1914, els europeus pensaven que la

guerra seria curta. Però els generals, que

havien estudiat les guerres napoleòni-

ques, estaven equivocats en el seu enfoca-

ment inicial de l'enfrontament, basat en

l'ús massiu de la infanteria. Responent a

l'enorme eficàcia de les armes (fusells, ar-

mes automàtiques i artilleria pesada), les

fortificacions van ser reforçades. La cava-

lleria seria inútil com a mitjà per trencar el

front.

Al començament de la guerra els dos bàn-

dols van tractar d'obtenir una victòria

ràpida mitjançant ofensives fulminants.

Els francesos van agrupar les seves tropes

a la frontera amb Alemanya, entre Nancy i

Belfort, dividides en cinc exèrcits. Pre-

veient un atac frontal en Lorena, van orga-

nitzar el Pla XVII. Els alemanys tenien un

pla molt més ambiciós. Comptaven amb la

rapidesa d'un moviment de contorn per

Bèlgica per sorprendre a les tropes france-

ses i marxar cap a l'est de París (Pla Schli-

effen de 1905) i després enfrontar-se a les

forces enemigues i empènyer-les cap al

Jura i Suïssa. Tan sols van situar 2/7 de les

seves tropes sobre la frontera per resistir

l'atac frontal a Alsàcia-Lorena.

El començament del pla va transcórrer

perfectament pel Reich. Les seves tropes

van avançar sobre Bèlgica el 4 d'agost, la

qual cosa va provocar la intervenció angle-

sa. Posteriorment van derrotar a l'exèrcit

francès en diverses batalles. Els francesos

van llançar simultàniament el Pla XVII,

però va resultar un fracàs a causa de les

armes automàtiques que van frenar qual-

sevol assalt i a un replegament prematur

de les tropes cap a les seves línies. Setma-

nes després els alemanys estaven ja si-

tuats en el riu Marne, on van xocar amb el

Cos Britànic i l'exèrcit francès, els qui van

frenar l'avanç imperial. La derrota germa-

na va frustrar el pla original i va acabar

amb les expectatives d'una conflagración

breu, marcant l'abandó definitiu dels

plans anteriors a la guerra. En aquest mo-

ment va començar la «carrera cap al mar»:

els dos exèrcits van marxar cap al mar del

Nord; atacs i contra-atacs es van succeir.

La contesa es desenvoluparia en territori

francès i belga. Les tropes britàniques no

van trigar a intervenir en major nombre, al

costat de les restes de l'exèrcit belga.

1ª Guerra Mundial

Mentrestant, Àustria-Hongria va fracassar

en el seu intent de prendre Belgrad, la qual

cosa aconseguiria després amb ajuda ale-

manya, a l'agost del 1915. Rússia va envair

Prússia Oriental, però els generals d'estat

major prussians Hindenburg i Ludendorff

els batran contundentment en Tannen-

berg.

En el curs de 1915, dos nous països van en-

trar en la guerra: Itàlia del costat dels Aliats

i Bulgària al costat de les potències cen-

trals, que amb aquest suport derroten a

Sèrbia i l'ocupen. Des del començament de

la guerra, el Vaticà i Suïssa van intentar in-

fructuosament sondejos per la pau.

1ª Guerra Mundial

Front Oriental L'estratègia de guerra alemanya va funcio-

nar contra Rússia. L'exèrcit rus comptava

amb 8 milions d'homes en 1914, però esta-

va compost principalment per camperols

sense cap formació militar, malament ar-

mats i equipats. El comandament rus era

també mediocre. Els dos exèrcits es van en-

frontar en la Batalla de Tannenberg

(Prússia Oriental) del 26 al 30 d'agost de

1914, i en la batalla dels llacs Masurianos

del 6 al 15 de setembre de 1914. Els russos

van sofrir grans derrotes en els dos casos i

van ser obligats a replegar-se. Els coman-

dants alemanys en aquesta reeixida cam-

panya defensiva van ser Paul von Hinden-

burg i Erich Ludendorff.

Àustria-Hongria, en canvi, no va poder re-

pel·lir la invasió de Galitzia. Al juny de 1916

té èxit una ofensiva russa, dirigida pel ge-

neral Alexéi Alexéievich Brusílov, que s'in-

terna en les línies austrohongareses. Regi-

ments sencers es van passar a les files rus-

ses, demostrant la fragilitat de l'Imperi aus-

trohongares. Motivada per aquesta circum-

stància, Romania declara la guerra als Im-

peris Centrals, però és fàcilment derrotada

i ocupada pels alemanys, la qual cosa com-

promet encara més la posició russa. L'Im-

peri dels Romanov no tornaria a intentar

cap ofensiva de rellevància en la resta de la

contesa.

Alemanya va passar a l'ofensiva i va con-

quistar el golf de Riga, destruint o captu-

rant a bona part dels contingents russos. El

front oriental va estar en constant movi-

ment i no va conèixer la guerra de

trinxeres. La cavalleria va jugar encara cert

paper en aquesta guerra de moviments.

1ª Guerra Mundial

Altres fronts Si be els principals esforços dels

bel·ligerants es van concentrar en els

fronts occidental i oriental, la guerra es va

lliurar amb major o menor intensitat en

diferents parts del globus. Es va combatre

en els Balcans, en els Dardanelos, a Orient

Mitjà, en el Caucas, en els Alps italians, a

Àfrica, en Extrem Orient, en el Pacífic i en

l'Atlàntic.

1ª Guerra Mundial

Front balcànic A la regió dels Balcans, van tenir lloc una

sèrie de campanyes militars entre les

Potències Centrals (Àustria-Hongria, Ale-

manya, l'Imperi Otomà i Bulgària) d'una

banda i els aliats (Sèrbia, Montenegro,

Rússia, França, Regne Unit i més tard Ro-

mania i Grècia), per un altre. En aquest

teatre d'operacions la guerra va començar

amb la invasió austro-hongaresa a Sèrbia

en 1914, que va acabar amb la conquesta

de Sèrbia i Montenegro a finalitats de

1915. Les forces sèrbies van ser atacades

des del nord i l'est i es van veure obligades

a retirar-se del país, no obstant això, l'exèr-

cit serbi es va mantenir operatiu, encara

que emplaçat a Grècia.

Canons serbis capturats pels austríacs.

En la tardor de 1915, els aliats van intentar

anar en ajuda dels serbis, per mitjà d'una

expedició franc-britànica que es va establir

en el port de Salónica, a Grècia. El pla aliat

consistia a socórrer als serbis des del sud,

obrint un front a Macedònia. L'expedició

va arribar massa tarda i amb insuficient fo-

rça per evitar la caiguda de Sèrbia, i es va

veure complicada per la crisi política inter-

na a Grècia. No obstant això, es va aconse-

guir mantenir estable el front macedoni,

des de la costa albanesa al riu Estrimón, a

Bulgària, fins a 1918.

En 1916 Romania entra en guerra contra

les Potències Centrals, però aquesta deci-

sió va resultar desastrosa per als romane-

sos. Poc després de la declaració de guerra

romanesa, una ofensiva combinada entre

els alemanys, austro-hongaresos, búlgars i

otomans va conquistar dos terços del país

en una ràpida campanya que va finalitzar

al desembre de 1916. No obstant això, els

exèrcits rus i romanès van aconseguir esta-

bilitzar el front i mantenir-ho a Moldàvia.

En 1917, Grècia va entrar en la guerra del

costat aliat, i al setembre de 1918 es va

produir la gran ofensiva aliada d'una força

multinacional acantonada en el nord de

Grècia, que va donar lloc a la capitulació

de Bulgària i a l'alliberament de Sèrbia.

1ª Guerra Mundial

Front d’Orient Mitjà Els Aliats comptaven amb la feblesa de

l'Imperi otomà per obrir una via directa i

recolzar als seus aliats russos. La campanya

dels Dardanelos va ser iniciada pels angle-

sos, a suggeriment de Winston Churchill,

per controlar l'estret dels Dardanelos, la

qual cosa permetria a França i a l'Imperi

britànic revitalitzar a Rússia, neutralitzar a

l'Imperi otomà i tancar als imperis centrals.

L'ambiciós projecte va començar amb el

desplegament d'una imponent flota angle-

sa i el desembarcament de tropes en Galí-

poli, però els otomans, manats per Mustafa

Kemal Atatürk, es van defensar amb una

eficàcia inesperada. Els aliats no van acon-

seguir penetrar en l'Imperi otomà i van fra-

cassar en les successives ofensives. L'ope-

ració va ser un sagnant desastre, convertint

-se en una nova batalla de trinxeres (a so-

bre, aquesta vegada amb el mar a esquena

dels Aliats). Després d'uns mesos d'inútils

temptatives, el comandament anglès va de-

cidir evacuar Galípoli i dirigir el seu cos ex-

pedicionario a Salónica, Grècia. Aquest

exèrcit sostindria de seguida als serbis que

no es van rendir. Abans de res, es va man-

tenir a l'espera de noves oportunitats, com

convèncer a Grècia d'entrar en la guerra.

Durant tot el conflicte, els britànics van fo-

mentar el sublevamiento de les tribus

àrabs per pertorbar als otomans. En aques-

ta missió va destacar el cèlebre oficial T. I.

Lawrence, Lawrence d'Aràbia. La Declara-

ció Balfour va proposar l'establiment d'un

Estat jueu en Palestina, per motivar als

jueus nord-americans al fet que recolzessin

l'ingrés d'aquest país en la guerra. En 1916

els britànics van atacar Palestina, el control

de la qual mantindrien fins a 1948.

1ª Guerra Mundial

1ª Guerra Mundial

Front Italià En 1915, Itàlia s'uneix als Aliats i ataca a

Àustria. No obstant això, una llarga sèrie

d'ofensives sobre el riu Isonzo fracassa.

En 1917, són els austro-hongaresos, refo-

rçats per tropes alemanyes, els que baten

durament als italians en Caporetto.

Aquest desastre gairebé saca a Itàlia de la

guerra, però el front s'estabilitza sobre el

riu Piave.

1ª Guerra Mundial

La guerra en l’extrem Orient i el Pacífic.

Després de l'esclat de la guerra, l'Imperi

japonès va enviar un ultimàtum a Aleman-

ya, sol·licitant-li l'evacuació de Jiaozhou

(nord-est de Xina). Alemanya es va negar a

complir-ho, per la qual cosa Japó va entrar

en la guerra del costat dels aliats el 23

d'agost de 1914. Les tropes japoneses van

ocupar les possessions alemanyes a les illes

Carolinas i Mariannes. En 1915, Japó va

presentar les Vint-i-una exigències a Xina

que obligaven a Xina a no llogar ni cedir

cap territori enfront de Taiwan a cap país,

excepte a Japó. En 1919, Xina va cedir els

drets comercials de Mongòlia Interior i

Manchuria a Japó.

Mentrestant, en el Pacífic també va haver-

hi moviments encara que no batalles d'im-

portància. Les tropes australianes estacio-

nades a Papua van ocupar sense proble-

mes la Nova Guinea Alemanya, mentre que

Japó i Nova Zelanda van dirigir atacs contra

les bases alemanyes a les Illes Mariannes.

El port xinès de Qingdao, principal base

alemanya en Extrem Orient, va ser ocupat

pels japonesos.

Com a resultat de l'acord de pau de la gue-

rra mundial, Japó va rebre les illes del Pací-

fic que havia ocupat

1ª Guerra Mundial

La guerra a la mar La guerra naval en la Primera Guerra Mun-

dial es va caracteritzar pels esforços dels

Aliats, especialment Gran Bretanya, d'im-

posar un bloqueig marítim als Imperis

Centrals, utilitzant les seves grans flotes

navals; i per l'obstinació d'aquests de tren-

car el bloqueig o establir ells mateixos u

efectiu cap al Regne Unit i França. Els ale-

manys, que comptaven amb una impor-

tant flota de submarins, van intentar im-

posar un bloqueig complet a aquestes

potències ja nomenades, interceptar el su-

port de les seves colònies i trencar les ru-

tes d'aprovisionament entre Amèrica (carn

d'Argentina, armament nord-americà) i

Europa.

El mar del Nord i el canal de la Manxa van

ser els principals teatres d'operacions de

la guerra en el mar. En ells es van enfron-

tar la Gran Flota britànica i la Flota d'Alta

Mar alemanya, que van protagonitzar tres

grans batalles. A l'agost de 1914 es van

trobar en la batalla de Heligoland, al gener

de 1915 en la batalla del Banc Dogger, am-

bdues a favor del Regne Unit. A mitjan

1916 ambdues flotes es van trobar en ple

enfront de la península de Jutlandia. En la

batalla de Jutlandia els alemanys, dirigits

pels almiralls Reinhard Scheer i Franz von

Hipper, tenien com a objectiu impedir el

proveïment britànic des de Noruega. La

batalla va començar el 31 de maig, i va

anar el major combat naval registrat du-

rant la guerra. No va haver-hi un total

guanyador, ja que la Marina Real Britànica,

sota comandament dels almiralls John Je-

llicoe i David Beatty, va perdre més homes

i naus, però els alemanys no van poder

trencar el bloqueig i van tenir més bucs

danyats.

A més la guerra en el mar es va disputar

en altres escenaris. En l'Atlàntic l'activitat

alemanya es va caracteritzar per la guerra

submarina. En el Mediterrani, les flotes

aliades (britànica, francesa i italiana) es

van enfrontar a l'Armada Austro-

Hongaresa en el Adriátic, sent el major en-

frontament la batalla del canal de Otranto

en 1917;26 i a l'Armada Otomana durant

la campanya dels Dardanelos. En l'oceà Pa-

cífic es van enfrontar l'Esquadró Alemany

del Llunyà Orient, comandat per l'almirall

Graf von Spee, amb el 4° Esquadró de la

Real Marina Britànica, la Real Marina Aus-

traliana i algunes unitats de la Marina Im-

perial Russa i de l'Armada Francesa. Les

principals batalles d'aquest teatre d'opera-

cions van ser la batalla de Coronel i la ba-

talla de les Malvines.

1ª Guerra Mundial

L'epíleg a la contesa naval, ho va posar

l'enfonsament de la flota alemanya sota el

comandament de Ludwig von Reuter pels

seus propis tripulants mentre es trobava

internada en Scapa Flow, per evitar que la

Flota d'Alta Mar fos repartida entre els

aliats.

1ª Guerra Mundial

1ª Guerra Mundial

Telegrama Zimnermann El 16 de gener de 1917, el ministre alemany

de l'Exterior, Arthur Zimmermann, va enviar

un telegrama a l'ambaixador a Mèxic, Hein-

rich von Eckardt, amb indicacions precises

per convèncer al president Venustiano Ca-

rranza, que Mèxic entrés a la guerra del cos-

tat dels Imperis Centrals. A canvi, el telegra-

ma prometia a Mèxic la restitució dels terri-

toris annexionats per Estats Units en la gue-

rra de 1847-1848 pel Tractat de Guadalupe-

Hidalgo. Aquest telegrama també suggeria

que el president Carranza es comuniqués

amb Tòquio per arribar a un acord que fes

que l'Imperi japonès es passés al costat ale-

many. El telegrama va ser interceptat per

forces d'intel·ligència britàniques, la qual

cosa va provocar l'entrada d'Estats Units en

la guerra. Carranza no va acceptar l'oferta,

ja que Mèxic estava immers en la Revolució

mexicana i no es trobava en condicions

econòmiques adequades. A més, el manda-

tari es trobava preocupat per l'Expedició Pu-

nitiva nord-americana. Mèxic no només no

va entrar en la guerra, sinó que va enviar a

Francisco León de la Barra com a alt comis-

sionat mexicà de la Pau.

1ª Guerra Mundial

1917: el gir de la guerra En 1917, l'Estat Major alemany va prendre

la decisió d'aguantar als Aliats en l'Oest i

enfonsar d'una vegada a les descoratjades

tropes tsaristes, després de la victòria tàcti-

ca dels britànics en Arres. Els francesos,

després del fracàs total de la seva ofensiva

de Chemin donis Dames, no són capaces de

reprendre la iniciativa i es limiten a resistir.

El 7 de juny els britànics llancen una ofensi-

va en Flandes, però no aconsegueixen tren-

car el front. El conflicte s'estanca i el

desànim condeix en la rereguarda. La pobla-

ció civil pateix restriccions, sobretot a Ale-

manya, bloquejada pels aliats.

A l'abril de 1917 els Estats Units li van decla-

rar la guerra als imperis centrals, la qual co-

sa li va donar a la contesa el caràcter mun-

dial. No obstant això, els seus efectes no se

sentirien sinó fins a 1918. El fet que va mo-

tivar l'ingrés d'Estats Units en la guerra va

ser l'enfonsament del Lusitania el 7 de maig

de 1915, on van morir 123 nord-americans,

per un submarí alemany. Aquest fet va pro-

vocar un fort rebuig a Estats Units, que es

va preparar per entrar oficialment en guerra

al costat dels aliats.

Al febrer de 1917 esclata la Revolució Rus-

sa, la qual va obligar a abdicar al tsar Nico-

lás II, quedant el país sota el comandament

de Aleksandr Kérenski, qui va continuar en

guerra contra Alemanya. No obstant això al

novembre esclataria la revolució bolxevic,

que va deposar al govern de Kérenski.

Aquest clima d'inestabilitat va permetre als

alemanys avançar considerablement en

aquest país.

Els bolxevics van prendre el control total i

van signar l'armistici amb els imperis cen-

trals al desembre, després de la Pau de

Brest-Litovsk (negociada per León Trotsky)

al març de 1918. Per obtenir-la van consen-

tir enormes sacrificis econòmics i territo-

rials. A més, Alemanya va ocupar Polònia,

Ucraïna, Finlàndia, els països bàltics i part

de Bielorússia. El Reich va aprofitar aquesta

victòria per enviar gairebé tot el seu exèrcit

oriental al capdavant occidental i intentar

obtenir una victòria ràpida abans de l'arri-

bada massiva dels nord-americans. Era la

seva basa definitiva, ja que Àustria-Hongria,

Bulgària i l'Imperi otomà donaven mostres

de desànim davant les majors reserves fi-

nanceres i d'homes dels Aliats.

Finalment el 17 de juliol de 1918 el Tsar Ni-

colás II va ser assassinat amb tota la seva

família en *Ekaterimburgo, per temor al fet

que l'avanç de la Legió Txecoslovaca cap a la

ciutat, pogués alliberar al Tsar. La revolució

russa, en particular després del tractat de

1ª Guerra Mundial

Brest-Litovsk, va donar pas a una guerra ci-

vil, que es va estendre fins a 1923, provoca-

da per l'aixecament de grups anti bolxevics

dins i fora de Rússia, que es van organitzar

per actuar contra el nou règim.

1ª Guerra Mundial

Final de la guerra Reforçats per les tropes provinents del front

aquest, els alemanys posen totes les seves

forces en la seva última ofensiva, nomenada

pel General d'Infanteria Erich Ludendorff

com Kaiserschlacht (nom clau Michael), a

partir de març de 1918, sobre el riu Somme,

en Flandes i en Champaña. Aquesta va co-

mençar el 21 de març i es va estendre fins al

5 d'abril, encara que amb el final d'aquesta

els alemanys van continuar amb una sèrie

de quatre ofensives fins al 17 de juny. Però,

malament alimentades i cansades, les tro-

pes alemanyes no van poder resistir la con-

traofensiva de Foch i fallen enfront de l'obje-

ctiu final: París, quedant a 120 km de la capi-

tal gal·la. El General Foch comanda les seves

tropes franceses i nord-americanes cap a la

victòria, en la segona batalla del Marne. Els

primers tancs britànics van entrar en combat

i la superioritat aèria aliada era evident.

És el principi de la fi per als Imperis Centrals.

En els Balcans, les tropes franceses ataquen

les línies búlgares a Macedònia. Després de

pocs dies de lluita, Bulgària comprèn que no

pot fer-los front i demana l'armistici. L'Impe-

ri otomà està al límit de les seves forces i no

pot contenir als britànics que han pres ja Je-

rusalem i Bagdad i avancen cap a Anatolia.

Francesos i britànics ocupen l'Orient Pròxim

i l'Iraq i l'Imperi otomà també es rendeix.

El duel entre italians i austríacs està així ma-

teix per resoldre's. El General Díaz es veu

pressionat pel seu govern, que necessita

d'una victòria en el front alpí per poder ne-

gociar. Els italians derroten a Àustria-

Hongria en Vittorio Veneto. Aquest fet se su-

meixi al daltabaix de l'exèrcit imperial en els

Balcans, i la monarquia dels Habsburg

s'enfonsa.

El *Reich està en una situació desesperada:

s'ha quedat sense aliats, la seva població ci-

vil sofreix *draconianas restriccions, el seu

exèrcit està al límit, sense reserves i desmo-

ralitzat. *Ludendorff i *Hindenburg són par-

tidaris de la capitulació immediata, doncs

creuen que el front s'esfondrarà a qualsevol

moment. En efecte, tropes nord-americanes

de recanvi no paren de desembarcar i fins i

tot Itàlia es prepara per enviar un contingent

a França. El 8 d'agost un atac aliat prop

d'Amiens té èxit i trenca el front alemany;

els aliats penetren a Bèlgica. L'Alt Comanda-

ment demana al braç polític iniciar immedia-

tament negociacions de pau. Condeix la con-

vicció que la guerra està perduda. Wilson

proclama que Estats Units només negociarà

amb un govern alemany democràtic. Els

*Hohenzollern tenen els dies explicats. Des-

prés d'una revolució obrera a Berlín, el Kài-

ser fuig a Holanda. El govern de la nova Re-

1ª Guerra Mundial

pública alemanya signatura l'armistici de

Compiègne l'11 de novembre de 1918. La

guerra acaba amb la victòria dels Aliats.

1ª Guerra Mundial

Opinió personal Fer aquest treball no m’ha agradat massa en alguns aspectes, ja que tot era nou, utilizar

un programa diferent, aprendre a a utilitzarlo, etc

Però per altra banda fer aquest treball m’ha ajudat a coneixer moltes coses sobre la gue-

rra que no coneixia.

1ª Guerra Mundial

Bibliografia http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial (15/03/2015)

http://www.guerraycombate.com/wordpress/primera-guerra-mundial-5/

(17/03/2015)

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1197 (17/03/2015)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial(17/03/2015)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Ferran_d%27%C3%80ustria (15/03/2015)

http://www.portalplanetasedna.com.ar/guerra1.htm (15/03/2015)

treball primera guerra mundial

Documents