04/04/2015

1

La Illustraci i el naixement de

l'educaci fsica

Tema 7

Prof. Pere Molina

Introducci

Revoluci cientfica s. XVII (Coprnic, Kepler,

Galileu i Newton): sencetava lera de la Ra

La Illustraci s un moviment de renovaci social

i cultural que sinicia a finals del s. XVII

El s. XVIII s conegut com el segle de les Llums

Ls de la ra, illuminar

Parteix de les idees renaixentistes de lempirisme

(Bacon, Locke) i racionalisme (Descartes)

04/04/2015

2

Activitat prctica

Lectura i comentari del text

Qu s la illustraci? D Immanuel Kant

El naixement de lEF

Antecedents humanistes:

Vittorino Da Feltre (1378-1446), Cristbal Mndez

(1500-1553?) i Hyeronimus Mercurialis (1530-1606)

John Locke (1632-1704)

La Mettrie (1709-1751)

Jean Jacques Rousseau (1712-1778)

Johann Bernard Basedow (1723-1790)

Johann E. Pestalozzi (1746-1817)

04/04/2015

3

Antecedents humanistes

Vittorino da Feltre (1378?-1553) :

Casa Giocosa

Educaci basada en linters dels

alumnes

Educaci integral on els exercicis i jocs

corporal formaven part de leducaci

Rebuig de la preparaci militar i

cavalleresca

Enfocament ldicorecreatiu, divertit

Renovaci pedaggica renaixentista

Antecedents humanistes

Cristbal Mndez (1500-1446) :

Libro del ejercicio corporal y de sus

provechos (1553)

Hyeronimus Mercurialis (1530-1606):

De Arte Gymnastica (1569)

Recuperaci de les idees de Gal en relaci a

la cura del cos hum, recuperar lactivitat

fsica com mitj per conservar la salut

(gimnstica higinica i mdica)

04/04/2015

4

John Locke (1632-1704)

Alguns pensaments sobre Educaci (1693)

Es basa en la seua obra Sobre lenteniment hum

La ment s una tabula rasa, sense idees innates

Lexperincia s la que li dna forma

Leducaci fa a les persones

Importncia dels hbits fsics i de les cures

corporals: aconseguir un cos sa

Seguir a la ra, renunciant a la satisfacci dels propis

desitjos. Sotmetre la voluntat a la ra

Rebutja ls dels cstigs i la violncia

Objectiu: Fer-se adult el ms abans possible

Criteri dutilitat per seleccionar els continguts que

shan densenyar

La Mettrie (1709-1751)

Lhome mquina (1748)

Materialisme filosfic: monisme

materialista

Unitat del fsic i el moral

Lnic principi que governa lhum s

la sensaci o, dit daltra manera, el cos

Lnima, la ra, la voluntat... no

constitueixen valors morals principals

El mecanicisme sorienta cap el plaer,

lalliberaci del cos i la crtica religiosa

04/04/2015

5

Jean Jacques Rousseau (1712-1778)

Emili o de lEducaci (1763)

Dividit en 5 parts

Pensaments filosfics sobre educaci

Lhome s bo per naturalesa

Laissez faire

Naixem capacitats per aprendre, per no sabem ni coneguem res

Si els xiquets escoltaren a la ra, no necessitarien que els educaren

Formar als homes a partir de la naturalesa i la llibertat no s fer-lo salvatge, sin deixar que aprenga a governar-se

Importncia dels sentits corporals i els jocs

Emili o de lEducaci (1763)

Hi ha un exercici purament natural i mecnic queserveix per enfortir el cos sense donar preferncia aljudici. Nadar, crrer, botar, jugar a la trompa, llanarpedres, tot aix est molt b.

Per s que noms tenim braos i cames? No tenimtamb ulls i orelles? I estos rgans sn superflus per al's dels primers? Doncs b, no exerciteu noms lesforces, sin tamb tots els sentits que les dirigeixen,tragueu tota la utilitat possible dells...

04/04/2015

6

Johann Bernard Basedow (1723-1790)

Philantropinum

Escola neutral (en religi), basada en el joc

i la conversa

La seua aportaci est en fer atractiva i

universal leducaci: proposta de sistema

educatiu ideal

Valor de leducaci front a la instrucci

Educaci realista, prctica i utilitria

Gran part de la jornada escolar es dedica

als exercicis fsics i treballs manuals

Educaci Fsica sistematitzada

Johann Henrich Pestalozzi (1746-1817)

Molt influenciat per Rousseau

Diverses experincies prctiques (Neuhof, Stans...)

Educaci popular, proposta duna educaci

elemental (funci social de leducaci): llibertat i

autonomia

El mtode s un instrument en mans del pedagog

El fi de leducaci: lhumanitzaci de lhome

(leducaci desenrotlla la Humanitat)

Triple activitat (educaci integral): esperit (vida

intellectual), cor (vida moral), m (vida prctica)

Educaci familiar (ser instintiu), educaci escolar

(ser social), educaci moral i social (ser moral)

A Espanya tindr una gran influncia: en 1805 es

funda el Real Instituto Militar Pestalozziano

04/04/2015

7

Els primers sistemes educatius

En el s. XVIII, despotisme illustrat de Prssia: educaci Primria estatal, obligatria i gratuta (desprs Frana, Anglaterra...)

En 1806 les tropes napoleniques vencen a les prussianes en la batalla de Jena

1810 Funci dadoctrinar al poble

Els estats es fan crrec de leducaci

Idees educatives de la Illustraci

Noves condicions i necessitats de la Revoluci Industrial, a partir de la 2a meitat del s. XVIII

Grcies per latenci