Tema 7Filosofia i ciutadania

IntroduccióAvui en dia els membres d’una societat no tenen

només la condició d’éssers humans o de persones sinó que se’ls considera sobretot “ciutadans”.

Els conceptes de “ciutadà” i de “ciutadania” s’han anat desenvolupant al llarg de la història a partir de les mateixes concepcions dels pobles per organitzar-se i de les contribucions dels pensadors per millorar-les.

De forma genèrica un “ciutadà” ha esdevingut el membre d’una societat que posseeix uns drets i que té uns deures determinats.

1. ORIGEN DEL CONCEPTE CIUTADANIA

1.1 Una definició usualEl diccionari recull la definició següent de

«ciutadà»: «L’habitant de les ciutats antigues o d'estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país».

Segons aquesta definició, la ciutadania sembla tenir les característiques següents com a fonamentals:La pertinença a una comunitat política - un país- que

s'estableix d'un mode permanent en un territori.El gaudi efectiu d'uns drets que han de ser protegits

per la ciutat o l'Estat, entre els quals s'inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern de la propia comunitat política, de forma directa o indirecta.

1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina A la Grècia clàssica (segles V-IV aC.)

utilitzaven el terme polités per referir-se al ciutadà, al membre de la polis.

Aquests polités no eren tots els habitants de la polis, sinó que havien de complir certs requisits, home, no esclau, major d’edat i no estranger (metec). Aquests polités eren els que podien participar en el govern de la polis durant la democràcia, la forma de govern instaurada per primer cop pels grecs.

A Roma varen utilitzar el terme civitas (ciutadà), que deriva de civis (ciutat), per referir-se a aquells habitants que tenien certs drets, a diferència dels que no eren ciutadans i no tenien, per tant, drets.

Es va configurant, doncs, el ciutadà com aquell membre de la societat que té drets i també algun deure, com el de defensar la ciutat.

La ciutadania en la democràcia grega: l’AssembleaA les polis gregues democràtiques ser ciutadà

significava participar activament en les tasques de govern: podien participar a l’Assemblea que tenia lloc a l’agora.

Requisits: home, no estranger, no esclau i 30 anys mínim. No importava, però, la situació econòmica.

A l’àgora hi havia capacitat per 18.000 ciutadans però mai eren tants.

Es reunien uns 40 cops a l’any.Assignaven càrrecs públics per sorteig amb una

durada d’un any.Per estimular la participació, sobretot dels més

pobres, es va començar a pagar l’assistència a l’Assemblea i els càrrecs electes.

La ciutadania en la democràcia grega: principis de l’AssembleaA l’Assemblea tots els ciutadans deliberaven,

discutien, raonaven, opinaven, etc., fins que arribaven a un acord o a una votació. Regien l’Assemblea 3 principis fonamentals:Isonomia: tots els ciutadans són iguals davant la

llei, tenen els mateixos drets i deures.Isegoria: tots els ciutadans tenen el mateix dret a

parlar a l’AssembleaKoinonia: l’objectiu de l’Assemblea és aconseguir el

bé comú (koinon), no el bé particular (idion). Aquell que només mira pel seu propi benefici és literalment un “idiota”.

La ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica.El civis romà és diferent del polités grec: el

ciutadà grec era sobretot un subjecte actiu a qui s’exigien responsabilitats de govern, mentre que a Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.

Així, els ciutadans romans membres de la República, primer, i més tard de l’Imperi, eren els que podien exigir els seus drets, tenien la protecció jurídica de les lleis i institucions.

Els que no eren ciutadans (dones, esclaus, menors d’edat i estrangers) no tenien drets per exigir.

1.3 Limitacions de la ciutadania antigaTant Grècia com Roma han contribuït enormement a

la construcció del concepte de “ciutadania”, però, no obstant, des de la perspectiva actual, tenien unes limitacions importants:1. Era una ciutadania excloent: deixava fora gran part

de la població que, en no ser ciutadans, no tenien drets.

2. No considerava a les persones primer com a éssers humans i després com a ciutadans, i per tant, no tots eren lliures i iguals.

3. En considerar més important el bé comú al bé particular, els drets individuals no estaven suficientment protegits contra els abusos, particulars i institucionals.

1.4 La doble arrel de la ciutadania moderna

Grècia

Participació política a través de la

deliberació

Model republicà: els ciutadanshan de participar activament en

la vida pública

Roma

Protecció legal dels drets de la persona

Model liberal: protecció dels drets individuals

2. Ciutadania modernaTot i que les arrels de la ciutadania siguin

gregues i romanes, el concepte actual de ciutadà prové sobretot dels segles XVII i XVIII, de les revolucions francesa, anglesa i nordamericana, i del naixement del capitalisme.

Durant aquests segles apareixen els anomenats “estats nacionals” que s’obliguen a defensar la vida, la integritat i la propietat dels seus membres.

“Estat” i “nació”, per tant, no són exactament el mateix.

2.1 Ciutadania i estatEl terme “estat” va ser utilitzat per primera

vegada per Maquiavel (1469-1527) en l’expressió stato, participi d’stare, referint-se a l’organització estable, a l’aparell establert, amb els càrrecs o burocràcia i el seu governant, el príncep.

Jean Bodin (1530-1596), per la seva banda, va ser qui, amb el seu concepte de “sobirania”, va dotar l’estat absolutista dels segles XVI i XVII d’autonomia, neutralitat en l’orde religiós i poder absolut. Els membres de ple dret d’un estat són els ciutadans, encara que existeixin altres formes de pertinença, com el permís de residència, el “treballador convidat” o el refugiat.

Formes d’obtenir la nacionalitatIus soli (el dret de sòl): el ciutadà és aquell

que neix dins el territori nacionalIus sanguinis (el dret de sang): el ciutadà és

aquell que té els pares o els avis de la nacionalitat del país, hi hagi o no nascut

En els estats moderns actuals la nacionalitat es pot canviar si així ho desitja el subjecte, i es pot tenir també doble nacionalitat.

2.2 Ciutadania i inclusió en l’EstatConcepció liberal Concepció

republicanaConcepció comunitarista

•Separa les llibertats civils dels drets polítics. Les primeres han de ser garantides a tots els habitants, mentre que els segons només als ciutadans, que solen ser els nadius del país.•Exclou de la participació política, per exemple, als immigrants.

•Tots els habitants són ciutadans i, per tant, tenen els mateixos drets polítics i llibertats civils.•Els immigrants, per exemple, poden participar en les eleccions, tant com a electors com a candidats.

•Reclama més atenció als vincles ètnics i culturals.•Manté que existeixen uns vincles formats per la cultura i la procedència ètnica compartida dins de cada poble, i que aquests llaços afectius són la base de la solidaritat necessària per a què pugui existir l’Estat.

2.3 Ciutadania i drets humansEs parla de 3 tipus de drets, que s’han anat

aconseguint un rera l’altre:1. Els drets civils: la llibertat religiosa, la llibertat

d’expressió, la llibertat de consciència, el dret a no ser detingut arbitràriament, etc.

2. Els drets polítics: el dret de formar associacions polítiques, el sufragi de les dones, el dret a ser elegit i a ocupar càrrecs públics, etc.

3. Els drets socials, econòmics i culturals: el dret a l’educació, a la sanitat, a la seguretat, a l’associació sindical, etc.

Els Estats moderns es considera que han de protegir l’exercici d’aquests drets dels seus ciutadans

2.3.1 Drets civils: documentsEs començaren a exigir i atorgar als segles XVI, XVII i

XVIII.1.Lleis de Índies: reconeixia el dret de no ser esclau i

tenir propietats als indígenes americans.2.Edicte de Nantes3.Cos de llibertats de la Badia de Massachussetts4.L’acta d’Habeas Corpus5.El Bill of Rights6.Declaració d’independència dels Estats Units (1776)

Vídeo7.Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de la

Revolució Francesa (1789)

2.3.2 Drets políticsLa majoria de drets polítics s’han inclòs dins

les Constitució de cada país:Esmenes 13, 14 i 15 de la Constitució dels

EEUU, de 1865 a 1870, que aboleixen l’esclavitud

El sufragi femení ha anat afegint-se a les Constitucions del països de forma molt diferent

2.3.3 Drets socials, econòmics i culturalsConstitució francesa de 1848 (capítol II, 13) Mesures del canceller alemany Bismarck, Constitució mexicana de 1917, Constitució alemanya de 1919

Drets i deuresde la

Constitució Espanyola

2.4 Ciutadania socialConjunt de drets i deures que vinculen

l’individu a la plena pertinença a una societat.La ciutadania social inclou, a diferència de

les concepcions anteriors de ciutadania, els drets socials com el treball, l’educació, l’habitatge, la salut i les prestacions socials en els casos de vulnerabilitat especial.

Només és possible la ciutadania social en un Estat social de dret, i no només en un Estat del benestar.

3. Implicacions de la ciutadania contemporàniaEl reconeixement de la ciutadania es refereix a la

responsabilitat que té cada societat respecte a la seva població per assegurar que realment es reconeix com a ciutadans les persones que reuneixen determinats requisits que no han de ser arbitraris ni injustos. Un aspecte del reconeixement és el legal i un altre aspecte és el real o efectiu.

L’exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà. Aquest segon aspecte també remet a dos assumptes fonamentals: l'exercici dels deures cívics i l'exercici del voluntariat. Els deures cívics constitueixen el mínim exigible a tots, mentre que el voluntariat depèn de la generositat de cadascú.

Dimensions de la ciutadania contemporània: reconeixements i exercicisDimensions de la ciutadania

Reconeixement de l’Estat

Exercicis o responsabilitat de cada persona

Política Igualtat de drets civils i polítics

Responsabilitat de respectar els drets dels altres i de participar en la vida política

Social Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions

Ús responsable de les prestacions

Econòmica Equitat en les relacions laborals

Responsabilitat personal i col·lectiva

Civil Ètica professional Participació en l’opinió pública, voluntariat

Intercultural Respecte actiu, solidaritat, diàleg de debò

Voluntariat amb immigrants

Cosmopolita Solidaritat internacional, equitat mundial

Voluntariat a l’ONU, en ONG, etc