LLENGUA CATALANALLENGUA CATALANA1r ESO1r ESOTEMA 4TEMA 4

2

L'ALFABETL'ALFABET

● Consta de 26 lletres o grafies.

● La i grega només apareix tota sola en el mot yperita

● També trobam lletres modificades: ç, l·l , vocals amb accent o dièresi

3

SONS I GRAFIESSONS I GRAFIES

Els sons del llenguatge es produeixen quan feim passar l 'aire a través dels diferents òrgans del cos humà. De l 'estat d'aquests òrgans, de la seva posició i dels moviments que puguin fer depèn que articulem un so o un altre.

4

La producció de sonsen el llenguatge

Hi intervenen tres Grups d'organs

Els órgans de respiració

Els órgans de fonació

Els órgans deL'articulació

-Pulmons-Bronquis-Tràquia

-Glotis-Cordes vocals

-Laringe

-Faringe-Cavitat nassal-Cavitat bucal

SONS I SONS I GRAFIESGRAFIES

5

Parts que intervenen en la articulació dels Parts que intervenen en la articulació dels sonssons

6

Parts que intervenen en la articulació dels Parts que intervenen en la articulació dels sonssons

7

CLASSES DE SONS

SONS SONS I SONORS

SONSORALS I NASALS

SONS VOCÀLICS I

CONSONÀNTICS

Els sons sonors es produeixen quan lescordes vocals vibren

[b] és sonor[p] és sord

El so oral es produeixquan l'aire passa lliurement per laboca

-El sons nasalscorresponen a les lletresm, n, ny-La resta de consonants i vocals són orals

El so vocal es produeixquan l'aire no troba capobstacle en la sevasortida

8

LES GRAFIESLES GRAFIES

● Són les representacions escrites dels sons que articulam quan parlam.● Sons que poden representar més d'una grafia

– Essa sonara: s / z

● Una sola grafia representa dos sons– La C: casa / cistell

● Grafies que no representen cap so– La hac

● Dues grafies s'agrupen i representen un sol so– Dígrafs: ny, ss, rr, ll

9

PARTICIÓ DE PARAULES A FINAL DE PARTICIÓ DE PARAULES A FINAL DE LÍNIALÍNIA

1)No es pot deixar una lletra sola ni a començament ni a final de línia: à-nima (incorrecte)

2)Mots compost o derivats en prefixos: respectar el primer mot o el prefix: in-animat

3)

10

ELS SONS VOCÀLICS. LA ELS SONS VOCÀLICS. LA SÍL·LABASÍL·LABA

Síl·laba: conjunt de sons produïts quan pronunciam una paraula: ca-di-ra

SÍL·LABA

TÒNICA ÀTONES

AQUELLA QUE PRONUNCIAM

MÉS FORTA

LA RESTA DE SÍL·LABES QUE PUGUI CONTENIR

LA PARAULA

CA- DI- RA

A cada una de les síl·labes hi ha d'haver almenys uns VOCAL

11

ELS SONS VOCÀLICS

● EL CATALÀ TE VUIT SONS VOCÀLICS DIFERENTS REPRESENTATS PER CINC LLETRES O GRAFIES.

12

MORFEMESParts mínimes amb significat en què es pot dividir una paraula.

MORFEMA LÈXICO LEXEMA

MORFEMA GRAMATICAL

MAR, SUBMARÍ, SUBMARINISTA, MAREJOL

Aqueste paraules contenen uns sons que es repeteixen (MAR). De cada un d'aquests sonsen deim lexema o morfema lèxic, i constitueixenla “marca de família”, perquè apareixen en totesles paraules de la mateixa família

FLEXIUS

S'afegeixen després dellexema i aporten informacióde gènera, nombre, personatemps, . . .

MENJ-AVA

DERIVATIUS

Aporten una nova construccióSUB - MARÍ

13

LA DERIVACIÓMORFEMES DERIVATIUS

● Derivació: procediment per obtenir paraules noves.

PREFIXOS SUFIXOS

DAVANT EL LEXEMA DARRERE EL LEXEMA

IN-CAPAÇ MONED-ER

MATISOS DE SIGNIFICAT-SITUACIÓ-OPOSICIÓ-NEGACIÓ

...

MATISOS DE SIGNIFICAT-CONCEPTES ABSTRACTES

-OBJECTES-LLOCS

...

14

EL SENTIT PROPI I EL SENTIT FIGURAT

Les paraules poden tenir més d'un significat.

-Sentit propi: descriu la realitat

Aquest líquid és espès

-Sentit figurat: Un mot s'usa d'una manera metàforica

Avui tenc el cap espès

15

FAMÍLIA DE PARAULES

-Paraula primitiva: aquella que no deriva de cap altra paraula: mel, pes, mar, neu .. .

-Familia de paraules: Conjunt format per una paraula primitiva i totes les seves derivades

paraula primitiva: Roc

paraules derivades: Roca, rocall, rocam, rocos

16

CAMPS SEMÀNTICS

Conjunt de mots que tenen trets de significat comuns i que pertanyen a una mateixa àrea de significat.

INSTUMENTS MUSICALS

ELECTRODOMÈSTICS

FLORS

17

LA COMPOSICIÓ

-Consisteix en crear paraules noves unint dues o més paraules amb significat propi. La paraula resultant té un significat diferent.

TRENCA + CLOSQUES = TRENCACLOSQUES

AUTO + PISTA = AUTOPISTA

18

QUÈ ÉS LA GRAMÀTICA● PARAULA: conjunt de sons vocals que

tenen significat i que, en els escrits, representam separats d'altres unitats per espais en blanc i per signes de puntuació.

● FONÈTICA: estudia com es pronuncia una paraula

● ORTOGRAFIA: estudia com s'escriu una paraula

● LÈXIC: estudia el significat de les paraules.

● MORFOLOGIA: estudia la forma de les paraules, i la seves combinacions en la sintaxis.

19

QUÈ ÉS LA GRAMÀTICA

● ORACIÓ: sèrie organitzada de paraules amb un significat complet.● Ha de tenir, com a mínim, un verb en forma

personal.

● Les paraules es combinen, formant grups al voltant de les més importants, i les unes concorden amb les altres.

Les barques de pesca tornen a la platja

20

CONNECTORS

TEXT: Conjunt organitzat d'oracions consecutives i relacionades.

Com es separen i es relacionen les oracions en un text?

SIGNES DE PUNTUACIÓ CONNECTORS

-Punt-Signe d'admiracio (!)

-l ' Interrogant (?)-punts suspensius (. . .)

Indiquen quinarelació mantenen

les oracion queenllacen

-Oposició: però, tanmmateix,en canvi, per contra-Conseqüència: per tant, així idò, en conseqüència-Complementarietat : d'unabanda .. . de l 'altra-Enumeració: en primer lloc, en segon lloc, finalment, . . .

21

ORACIÓ IPerquè un seguit de paraules formi una oració ha de

complir tres condicions1) Ha de tenir un principi i un final:

1) Els dofins: (no és una oració)

2)Els dofins són mamifer marins (és una oració.

2)Tenen, com a mínim, un verb en forma personal (expressa estat, procés o acció)

1) L'endemà en Carles (no és una oració)

2)L'endemà en Carles va demanar disculpes (és una oració)

3)S'organitzen en costituents: Parts en què es pot dividir l 'oració

1) predicat: expressa l 'acció, l 'estat o el procés de l 'oració

2)Subjecte: expressa la persona, animal, o cosa abstracta que protagonitza el que diu el verb

22

ORACIÓ IITIPUS D'ORACIONS SEGONS ELS CONSTITUENTS

● O. AMB VERB IMPERSONAL

Verbs impersonals:

-només es conjuguen en tercera persona del singular.

-expressen fenòmens meteorològics / verb haver-hi

Aquests verbs apareixen en oracions que només tenen predicat, perquè el seu signifcat no admet cap subjecte que protagonitzi l 'acció, l 'esta o el procés.

Va nevar a finals de gener

● ORACIONS AMB SUBJECTE EL·LÍPTIC

Oracions que donenper sobreentès el subjecte.

Obriran dilluns (per el context entenem qui fa l 'acció)

23

ORACIÓ IITIPUS D'ORACIONS SEGONS ELS CONSTITUENTS

● ORACIONS AMB SUBJECTE I PREDICAT EXPLÍCITS

Subjecte i predicat expressats en l 'oració. Tres possibilitats:

1)Subjecte davant el predicat:

Les alzines són arbres de fulla perenne

2) Subjecte darrera el predicat

Ara entra a l 'estació el tren d'Inca

3) El subjete apareix enmig de l 'oració, amb predicat a davat i darrere

Lentament, els bombers, varen retirar la runa de l 'edifici

24

ORTOGRAFIAESSA SONORA/ESSA SORDA

ESSA SONORA /z/

GRAFIA S GRAFIA Z

-Entre vocals: espaiosa, pisos

-Els compost o derivats de:●Fons: enfonsar●Dins: endinsar●Trans: transistor

-A principi de mot: zona, zebra, ...

-Darrera de consonant: pinzell, colze, ...

-Altres mots: amazona, esquizofrènic,trapezi, zoològic, ...

25

ORTOGRAFIAESSA SONORA/ESSA SORDA

ESSA SORDA /S/

S SS C Ç

-A principi de mot: seguretat, segona

-Després dels prefixos:●A, Ante, Anti, Bi, Contra, Entre, Mono, Uni, Tri, Poli:

-A final de mot: mes, armari

-Entre consonant i vocal i entre vocal i consonant: sensual, aspecte

-Entre vocals: passar, tassa

-Femenins acabats en -essa: poetessa, comtessa, abadessa (però princesa, pagesa, burgesa i marquesa)

-composts de:●-gressió: progressió●-missió: emissió●-pressió: impressió

-Superlatius.●-íssim: moltíssim●-íssima: moltíssima

-Davant e / i: gratacel, opcional

-Sufixos:●-ància:constància●-ència:consciència

-Davant a, o, u●França●Cançó●Vençut

-A final de mot:Feliç, audaç

-Sufixos:●-ança: esperança●-ença: renaixença

26

ORTOGRAFIAg/j – x/ix - tx/ig

G / J / TG / TJ . So: germà, ginebre, metge

G davant E. I: germà, ginebra

J davant A, O, U: jaqueta, jonc, juliol

● EXCEPCIONS

-els llatinismes i anglicismes: jeroglífic, jerarquia, majestat, jersei, jeep (i derivats).

-els aplecs -JECT- , -JECC-: sub jecte, injecció, adjectiu.

-el verb JAURE (o jeure): jec, jéiem, jeia.

-noms d’origen hebreu: Jesús, Jeremies, Jericó, Jerusalem.

27

ORTOGRAFIAg/j – x/ix - tx/ig

TG TJ

Mots acabats en:●-atge: formatge●-etge: fetge●-otge: rellotge●-utge: futge

●Els mots: platja, mitja, corretja, botja, lletja, pitjor●Els verbs: desitjar, enutjar, estotjar, jutjar, pitjar, trepitjar, viatjar

●Sempre entre vocals●Tingueu en compte que els derivats alternaran TG – TJ segons la vocal mab que es formi la síl·laba: lletja, lletges

28

ORTOGRAFIAg/j – x/ix - tx/ig

X TX Posició final X – TX - IG

-A principi de paraula: xocolata. Excepcions: Txec, Txat, Txapela

-Darrere de consonant: perxa, planxa

-entre vocals: cotxe, fitxa, planxa

-Després de consonant posem X: Elx

-Després de vocals:●TX si els derivats s'escriuen amb TX: despatx – despatxar

●IG si els derivats s'escriuen amb G, J, TG, TJ:desig – desitjarbateig - batejar

X - TX – IG. So: panxa

29

ORTOGRAFIAg/j – x/ix - tx/ig

X / TX So Xixona, caixa

X IX

-A principi de paraula:Xàtiva, xifra

-Després de diftong: rauxa, disbauxa

-entre vocals: caixa

-A fi de mot: peix, guix

30

ORTOGRAFIAb/p – d/t - g/c

Quan trobam aquestes lletres a final de mot neutralitzen el seu so i això pot provocar dubtes. Per assegurar-nos que les escrivim correctament:

●Si la vocal anterior és tónica: s'escriu P – T – CAMIC – ADVOCAT●Sí no podem aplicar la regla anterior, cal observar els derivats:

● Derivats amb P – T – C: mot amb P – T – C : sord – sorda● Derivats amb B – D – G: mot amb B – D – G : àrab - Aràbia

Excepcions:-Mots femenins acabats en -ETUD, -ITUD: inquietud, solitud-Altres mots: adob, ajub, tub, cub, fred, sud, ànec, càrrec, fàstic,. . .-La 1a persona del singular del present d'indicatiu del verbs: aprenc, comprenc, entenc, tinc

31

L'APÒSTROFS'apostrofen els articles EL i LA, la preposició DE davant de

VOCAL o H MUDA per indicar l 'elisió d'una vocal

S'APOSTROFAEL / DE LA

-Davant vocal o hac muda: l'àguila, l'alegria

-Davant les xifres que comencen per vocalL'1 de desembreL'11 de gener

NO S'APOSTROFALA

-Davant de I o U àtones: la universitat, la història-En casos de confusió: la ira (lira), la asimetria (la simetria)-Criteris de convenció: la una (hora del dia), la host-Davant de paraules que comencen pel prefix negatiu a-: la anormalitat, la normalitat

EL / LA /DE

-Davant els noms de lletre: la ema, la essa-Davant la I o U consonàntiques: el iogurt, la hiena-Davant la s líquida: el stop-Davant de H aspirada: el hall, el hoquei