Tema 1Lordenament jurdic i el sistema de fonts del dret

ndex1. Concepte dordenament jurdic2. Estructura de lordenament3. Contingut de lordenament4. Les fonts del dret.

1. EL CONCEPTE DORDENAMENT JURDIC

Definici: totalitat de normes jurdiques aplicables en un Estat amb fora dobligar, derivades dels diversos centres de producci normativa que la Constituci reconeix, organitzades sota criteris de convivncia interna. Lestat posseeix la capacitat per fer complir aquestes normes i per infondre obligatorietat als mandats que contenen. Existeixen diversos centres de producci de normes jurdiques: internacionals (p. ex. ONU) i interns (P. ex: Corts Generals, parlaments CCAA):

i existeixen molts tipus de normes produdes pels diversos centres: fonts del dret categories normatives o tipus normatius)existeixen entre elles uns criteris de convivncia que permeten optimitzar la seva pretensi de compliment: mecanismes per evitar que la contradicci es produeixi o, de produir-se, per solucionar el conflicte aix creat.

Com es concreta aquest concepte en la CE?Lectura art. 9 CEla Constituci s norma jurdica obligatria i l'ordenament est format, a ms, per la resta de normes que ella admet com a tals. tant la Constituci com la resta de normes vinculen (subjecten) als poders pblics i als ciutadans. totes les normes de loj s'han de fonamentar en els valors superiors de la llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme poltic.

Pt: loj espanyol no est constitut per un conjunt de normes basades estrictament en la seva validesa formal sin que es troba articulat per uns principis superiors de carcter axiolgicCriteris dordenaci art. 9.3: principis de legalitat, jerarquia, publicitat, irretroactivitat, seguretat jurdica

2. LESTRUCTURA DE LORDENAMENT

Ordenament: conjunt estructurat de normesNormes: proposicions lingstiques que posseeixen la pretensi de crear conseqncies obligatries sobre l'objecte al que es dirigeixen. Tipus de normes: molt diverses:

Per la finalitat: normes tcniques, normes interpretatives, normes valorativesPer la matria: carreteres, infncia, etcPer lobjecte: un precepte pot crear obligacions i un altres drets La qesti, per tant, s si aquesta varietat de continguts normatius pot ser reconduda a alguna forma de classificaci.

S: el criteri d'agrupaci de les normes en el si de l'ordenament es troba no en el seu contingut sin en la forma o tipus normatiu al fet que cada norma pertany, determinats prviament per les normes que regulen la producci de normes. Tipus normatius o fonts del dret: constituci, llei, norma amb fora de llei, tractat internacional, reglament, costum, jurisprudncia o principis generals del dret, de manera que qualsevol norma concreta s reconduble a alguna d'aquestes categories.

LORDENAMENT SESTRUCTURA SOBRE LES FONTSDEL DRET (O TIPUS NORMATIUS)

Com es creen? existeix una norma anterior i superior que ho regula en preveure dos elements: el primer, la determinaci i l'autoritzaci a un subjecte perqu pugui crear la norma; i el segon, el procediment concret que ha de seguir-se en la seva creaci.

El primer element apareix quan una norma habilita al subjecte que es tracti (instituci, rgan o qualsevol altra classe d'entitat) perqu pugui realitzar fets o actes normatius (atribuci de facultat normativa) d'un determinat tipus o categoria (competncia per crear una llei o per crear un reglament o per concedir eficcia jurdica general a alguna de les seves activitats); el segon element ve determinat perqu el subjecte habilitat desplega el procs normatiu en els termes previstos per la norma d'autoritzaci.LORDENAMENT SESTRUCTURA SOBRE LES FONTS DEL DRET EN FORMA DE GRAONS FINS A LA CONSTITUCI

Con sorganitza aquesta estructura? Principis que estructuren lordenament: completud, unitat i coherncia

Lordenament s completLordenament s una unitatLordenament s coherent

A) LA COMPLETUD INTERNA DE LORDENAMENT JURDIC Lordenament jurdic s complet: El principi de seguretat jurdica (art. 9.3 CE); Daqu es deriva el deure dels jutges de resoldre en tot cas els assumptes que coneguin. Per, Qu succeeix en cas de llacuna? Regles: analogia, supletorietat

Analogia: Procediment a travs del qual satribueix a un cas o a una matria que no estan expressament regulats per lordenament, la mateixa soluci que lordenament ha previst per a un cas o per a una matria similars (p. ex: puja un lle al metro)Supletorietat: tcnica de reenviament que serveix per integrar llacunes una vegada constatada la seva existncia efectiva i exhaurides totes les possibilitats dautointegraci (analogia, per exemple).

El camp dacci del dret que actua com a supletori pot reduir-se al si dun mateix ordenament (art. 4.3 CC: Les disposicions daquest Codi saplicaran com a supletries en les matries regides per altres lleis), o b pot actuar com a instrument dintegraci dordenaments que pertanyen al sistema jurdic global (art. 149.3 CE: El dret estatal ser supletori del dret de les comunitats autnomes). Per tant:Al si dun mateix ordenamentEntre diferents ordenaments

B) LA UNITAT DE LORDENAMENTLa unitat de l'ordenament: ve determinada perqu el centre ltim d'imputaci de la validesa del conjunt de les normes jurdiques, des del punt de vista normatiu, s la Constituci i, des del punt de vista organitzatiu o institucional, s l'Estat. Tots dos elements articulen un ordenament unitari, encara que s un ordenament compost o format per subordenaments.

Subordenaments: diversos centres de producci normativa Estat i CCAA. Els tipus normatius no es distingeixen pel rang sin per la matria (regeix principi de competncia):Oj de lEstat centralOj de cada CCAAOj de lEstat global

C) LA COHERNCIA DE LORDENAMENTLordenament jurdic s coherent: no t contradiccions internes. Per tal que aix sigui aix:Est fonamentat en uns principis estructurals que estableixen les regles de producci jurdicaDels que es deriven les Regles per a la soluci de conflictes

ELS PRINCIPIS ESTRUCTURALS DE LORDENAMENT JURDIC: Definici: principi que deriva de la Constituci i que implica obligacions concretes per als rgans de producci jurdica en el procs de creaci de normes: el respecte de les normes que determinen la capacitat normativa daquests rgans i de les fonts que poden produir. Dels principis estructuradors es deriven les corresponents regles per a la soluci de conflictes internormatius. Tipus:El principi de jerarquia El principi de competnciaEl principi de la funci

El principi de jerarquia: imposa una obedincia directa duna norma a una altra

Es formula durant la Revoluci francesa: la jerarquia normativa s lexpressi de la jerarquitzaci dels diferents poders pblics creadors de normes jurdiques: la superioritat subjectiva de lrgan (Parlament en front de lexecutiu) es transfereix a la superioritat objectiva de la norma (llei versus reglament).

En front daquesta perspectiva Hans Kelsen construeix el principi jerrquic en atenci a la norma: el dret regula la seva prpia creaci normativa en la mesura que cada norma jurdica determina la forma en que una altra s creada i predetermina el seu contingut. La relaci entre la norma que regula la creaci duna altra norma i la norma resultant es presenta com un vincle de supra i de subordinaci, s a dir, s una relaci jerrquica

Regla que sen deriva: La seva aplicaci est condicionada per un requisit: la norma superior ha de poder actuar sobre els mateixos mbits materials que sobre els que pot actuar la norma inferior. I comporta dues conseqncies; - una positiva: la norma jerrquicament superior pot modificar o derogar incondicionadament les normes de rang inferior; - i una altra negativa: la norma inferior no pot dur a terme cap daquestes activitats respecte de la norma de rang superior.

Les conseqncies de laplicaci de la jerarquia com a regla de conflictes: nullitat de la norma inferior que contradiu els preceptes de la superior; nullitat que podr ser declarada amb efectes erga omnes pel Tribunal competent en cada cas.

El principi de competncia: determina quin s lmbit dactuaci dun ens en relaci amb un altre i es manifesta en una obligaci de no regular o modificar mbits atributs a altres ens (competents) materialment o funcional, de manera que la incursi duna norma en un mbit no atribut al seu ens creador constitueix un desacatament directe de la Constituci (vulneraci), encara que lens competent no hagi dictat la seva norma.

Regla que sen deriva: regla de la competncia. En els mbits materials o funcionals atributs a un rgan sexclou qualsevol norma dictada per un rgan no competent, de tal manera que la seva aplicaci comporta la declaraci de nullitat de la norma que excedeix dels seus lmits materials

-El principi de la funci: Cada categoria normativa t assignada per la Constituci una funci en lordenament jurdic i aquesta funci s la que determina el valor relatiu de cada categoria en front les altres. P. Ex. la funci de les lleis ordinries o de les lleis orgniques de desenvolupament dels drets fonamentals: innovar lordenament, tot desenvolupant determinats aspectes del text constitucional. En canvi, els estatuts dautonomia tenen com a funci la de determinar un conjunt normatiu coextensiu a la prpia Constituci, en la mesura que aquesta crida a aquelles normes a completar-la en la seva comesa de repartiment del poder poltic des dun perspectiva territorial.

Regla que sen deriva: explica les relacions que es produeixen entre normes que emanen dun mateix rgan (p. ex lleis orgniques i lleis ordinries respecte de les Corts Generals) motiu pel qual no els hi pot ser daplicaci el principi competencial. I les regles de soluci de conflictes normatius que sen deriven sn la regla de la jerarquia (funcional), si la relaci s de superioritat, i la regla de reserva de lmbit material, si la relaci s de paritat. Ambdues tenen com a conseqncia la nullitat de la norma: en el primer cas, s nulla la norma inferior que contradigui la superior; en el segon, s nulla la norma (p. ex. reglament parlamentari) que excedeixi de lmbit material constitucionalment a ella atribut per la reserva.

LES REGLES PER A LA SOLUCI DE CONFLICTESConcepte: (o criteris per a la soluci dantinmies): regles o criteris dels que disposen els operadors jurdics i que els possibiliten no noms la determinaci de la norma aplicable sin tamb la sanci corresponent a aquella norma que vulneri les regles de producci jurdica. Conflictes en un mateix ordenamentConflictes entre ordenaments

Les regles per a la soluci de conflictes dins dun mateix ordenament jurdicLa jerarquia (orgnica i funcional): Entre normes de diferent rang norma superior deroga norma inferior. P ex: llei-reglamentLa reserva de lmbit material: Es produeix entre normes dun mateix rang (de categoria diferent) que emanen dun mateix rgan i que tenen assignades matries diferents per a regular. Preval la norma que t assignat regular aquell mbit material. P. Ex: Estatut-lleis ordinries; reglament parlamentari- lleis

La temporalitat o successi cronolgica: Norma posterior deroga norma anterior. Entre normes del mateix rang i de la mateixa categoria normativa (p. Lleis)Lespecialitat: Entre normes del mateix rang i de la mateixa categoria normativa (p. Llei de procediment administratiu-llei sobre sancions en matria de medi ambient). Norma especial deroga norma general.

Les regles per a la soluci de conflictes entre ordenaments

La competncia La prevalena (en lmbit estatal) La primacia (en lmbit comunitari)

La competncia: (remissi). En els mbits materials o funcionals atributs a un rgan sexclou qualsevol norma dictada per un rgan no competent, de tal manera que la seva aplicaci comporta la declaraci de nullitat de la norma que excedeix dels seus lmits materials.

La prevalena: Regla de soluci de conflictes internormatius entre lordenament estatal i el de les comunitats autnomes: article 149.3 CE: les normes estatals prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les comunitats autnomes en tot all que no estigui atribut a la competncia exclusiva daquestes. Per tal que actu aquesta regla cal que es compleixin tres condicions: 1a) que ambdues normes recaiguin sobre un mateix objecte; 2a) que comprenguin respectivament regulacions discrepants; 3a) les normes han demanar de ttols competencials aparentment vlids (confluncia de ttols). Els efectes de la prevalena no passen per la nullitat de la norma autonmica sin per la seva inaplicaci al cas concret.

La primacia: el dret comunitari preval sobre el dret estatal.

3. EL CONTINGUT DE LORDENAMENTQu forma part de lordenament? Els tipus normatius o fonts del dret: conjunt de normes que, individualment considerades, compten amb un mateix rgim de producci, aplicaci, i efectes normatius.Qui determina qu forma part de lordenament? La Constituci com a norma de producci de normes (norma normarum): atribuci de potestats normatives, de formes externes, regulaci del procediment, determinaci de les matries i predeterminaci parcial del contingut substantiu.

Quan poden formar part les normes de lordenament?

VALIDESAVIGNCIAPUBLICITATVALIDESA: Normes que shan produt amb plena observana material (contingut) i formal (procediment) de les superiors. Despleguen: fora activa (simposen a les inferiors) i fora passiva (capacitat de resistncia respecte les inferiors)

VIGNCIA: Una norma s vigent (o entra en vigor) una vegada acomplerts els trmits de perfeccionament i s publicada. La vigncia suposa lobligatorietat de compliment de la norma fins el moment en qu es produeix l'extinci (per exemple, per derogaci o per declaraci de nullitat). Les normes entren en vigor als vint dies desprs dhaver estat publicades (vacatio legis) si no disposen una altra cosa. Per tant: LobligatorietatRetroactivitat i irretroactivitat (art. 9.3 CE): les normes poden regular situacions produdes amb anterioritat a la seva entrada en vigor (retroactivitat) llevat de: disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets (p. Ex: Codi Penal)

Maneres de prdua de vigncia: Derogaci (expressa o tcita; expulsi ex nunc: des dara)anullaci (expulsi ex tunc: des de llavors) suspensi (temporal). PUBLICITAT: les normes noms obliguen si sn publicades (art. 9.3 CE): BOE, DOG, BOP

4. LES FONTS DEL DRETConcepte: categories o tipus normatius per mitj dels quals es manifesten les normes i s'insereixen en l'ordenament. Cada categoria o tipus normatiu compta amb un rgim jurdic propi i es relaciona d'una manera especfica amb la resta dels tipus existents en el sistema de fonts. La font no s la norma sin el contenidor de la norma: una sola classe de font cont infinitat de normes; per s la font qui determina el rgim jurdic general de les normes que cont.

Cada font ocupa un gra especfic a l'interior de lordenament i disposa d'un rgim jurdic propi. Cada ordenament jurdic compta amb el seu propi sistema de fonts que pot coincidir o diferir amb els altres ordenaments quan es troben integrats, com en el cas espanyol, en un ordenament general. La segona conseqncia, concretada ja en l'ordenament espanyol, s que aquests sistemes de fonts repartits per ordenaments han d'analitzar-se en tres cercles diferents: l'ordenament estatal, els ordenaments autonmics i l'ordenament europeu.

a) En lordenament de lEstat (central)CONSTITUCIESTATUTS DAUTONOMIATRACTATS-DRET COMUNITARI-REGLAMENT PARLAMENTARILLEIS (Llei orgnica, llei ordinria, llei de pressupostos lleis marc, lleis de transferncia, lleis bsiques, normes del govern amb rang de llei (decrets-llei; decrets legislatius)REGLAMENT: Reials decrets llei; ordres

b) En lordenament autonmicCONSTITUCIESTATUT DAUTONOMIAREGLAMENT PARLAMENTARILLEIS: lleis de desenvolupament bsic, llei ordinria, llei de pressupostos.REGLAMENT: decrets, ordres

c) En lordenament europeu

TRACTATS FUNDACIONALSREGLAMENTSDIRECTIVES