CAP I T A L D E L A L US I T ÀN I A

EMERITA AUGUSTA

GUIÓ EXPOSITIU DEL TEMA

• Introducció:

- Fundació de la ciutat.

- Etimologia del topònim.

- Situació estratègica.

- Estatus jurídic.

• Desenvolupament:

- Estructura de la ciutat

- Edificis intra muros

- Edificis extra muros

• Evolució final de la ciutat

EMÈRITA AUGUSTA DINS EL TRAÇAT DE LA VIA DE LA PLATA (LA VIA QUE UNIA DE NORD A SUD LA

PART OCCIDENTAL DE LA HISPÀNIA ROMANA).

EMÈRITA AUGUSTA, CAPITAL DE LA PROVÍNCIA DE LA LUSITÀNIA

PLÀNOL D’EMÈRITA AUGUSTA: UN MODEL HIPODÀMIC.

INTRA MUROS: TRAM DEL DECUMANUS MAXIMUS

FÒRUM PROVINCIAL: ARC DE TRAJÀ A LA PORTA D’ACCÈS.

FÒRUM MUNICIPAL: L’ANOMENAT«TEMPLE

DE DIANA» DEDICAT AL CULTE IMPERIAL.

FÒRUM MUNICIPAL: RESTES DE LA BASÍLICA.

DOMUS DE L’AMFITEATRE: PERISTIL

CASA DEL MITREU: ATRI

DOMUS DEL MITREU: ESTANCES SUBTERRÀNIES (DORMITORIS D’ESTIU?)

CASA DEL MITREU: PAVIMENTS AMB MOSAICS

CASA DEL MITREU: MOSAIC COSMOLÒGIC

EDIFICIS D’OCI: TEATRE I AMFITEATRE

TEATRE: SCAENAE FRONS, PULPITUM, ORCHESTRA I CAVEA. AFORAMENT: 6.000

ESPECTADORS.

L’AMFITEATRE: CAVEA, ARENA, FOSSAE, VOMITORIA I PORTAE. AFORAMENT: 15.000

ESPECTADORS.

AMFITEATRE: VOMITORIUM.

AMFITEATRE: PORTA TRIUMPHALIS I VOMITORIA.

EXTRA MUROS. EL CIRC: ARENA, SPINA I CAVEA

PLANTA DEL CIRC. AFORAMENT: 30.000 ESPECTADORS

TERMES D’ALANGE

AQÜEDUCTE DE S. LLÀTZER

INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES: AQÜEDUCTE DELS MIRACLES

L’AQÜEDUCTE DELS MIRACLES

PONT ROMÀ SOBRE EL RIU GUADIANA. 1KM DE LONGITUD, EL SEGON MÉS

GRAN DE TOT L’IMPERI.

EMBASSAMENT DE PROSÈRPINA

NECRÒPOLIS

NECRÒPOLIS: COLUMBARIUM

NECRÒPOLIS: ESTELA FUNERÀRIA

EVOLUCIÓ FINAL DE LA CIUTAT

• Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat experimenta un renovat desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que la va convertir a la capital de la Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més importants del món romà. Es reconstrueixen diversos edificis públics, s'aixequen nombroses mansions urbanes i s'enriqueixen les vil·les rurals.

• Al s. V els pobles germànics (pobles bàrbars) -sueus, alans i vàndals- van lluitar per apoderar-se de la ciutat.

• A mitjans del segle VI Emèrita va ser capital del regne visigot.