FACTORS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL EN GRAN BRETANYA

“La fàbrica del món”

1. Una favorable situació de partida.2. La Revolució demogràfica.3. La Revolució agrícola.4. El maquinisme i el sistema fabril.5. La Revolució del transport i la

intensificació del comerç.6. El desenvolupament de las finances.

1. FAVORABLE SITUACIÓ DE PARTIDA:

• País més ric.• Imperi colonial.• Materies primeres y fonts d’energia.• Estabilitat política y règim polític favorable

(monarquia parlamentària ).• Potència comercial (xarxa de canals en

l'interior i primera flota mundial).

2. REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA.

Canvi de tendència a partir de 1740

3. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA.

• Mentalitat empresarial dels terratinents.• Introducció del sistema Norfolk.• Introducció de maquinaria.• Nous cultius (patates, blat de moro…).• Ramaderia intensiva .• Lleis d'Encerclament: encerclament de

parcel·les (bocages), fi del openfield, privatització de les terres comunals, pèrdua dels drets tradicionals dels camperols .

• Major concentració de la propietat de la terra en mans dels terratinents. Això permet la modernització de les explotacions (maquinaria, etc.) i el desenvolupament d’una agricultura de mercat capitalista.

• Èxode rural massiu degut a la ruïna dels camperols. Els petits propietaris no resisteixen la competència dels grans terratinents, els venen les seves terres i es marxen. La introducció de la maquinària provoca l’atur agrari i la emigració a la ciutat.

• La producció i la productivitat agrària augmenten, de forma que millora la dieta, reforçant el creixement demogràfic.

• Per el desenvolupament de la indústria suposa l’arribada d’abundant (i barata) mà d’obra i l’existència de capitals en mans d’una terratinents disposats a invertir també en indústria.

CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

4. EL MAQUINISME I EL SISTEMA FABRIL.

• Aplicació de la màquina de vapor de James Watt.

• Aparició del sistema fabril (Factory system).

• Principals sectores: indústria tèxtil llanera i després cotonera, indústria siderúrgica i mineria .

• Renovació tecnològica incessant.

LOCALIZACIÓNREGIONAL

DE LA INDÚSTRIA BRITÀNICA.

La primera revolució industrial: el desenvolupament del sector tèxtil Les innovacions tècniques

en el sector tèxtil van afectaral filat i al teixit

Llançadora Llançadora volant volant

de Kay (1773)de Kay (1773)

Spinning Jenny Spinning Jenny de Hargreaves (1765)de Hargreaves (1765)

Water Frame Water Frame de Arkwright (1767),de Arkwright (1767),

Mule Jenny de Mule Jenny de Crompton (1779).Crompton (1779).

EL LIBERALISME ECONÒMIC

La mentalitat empresarial de la burgesia troba en el liberalisme econòmic d’Adam Smith el corrent ideològic que s’adapta la seva manera de pensar.

Altres fundadors d’aquest corrent de l’economia clàssica son David Ricardo (Ley de Bronce de los Salarios), Malthus, John Stuart Mill, etc.

EL LIBERALISMO ECONÓMICO

Doctrina econòmica basada en el “Laissez Faire”, “Laissez Passer”

Llibertat econòmica

Llei de l’oferta i la demanda

No intervenció de l’estat

a l’economía

Fixar el preu dels productes

Contractar/acomiadar als treballadors

Crear empreses

Quantitat de productesen el mercat

5. LA REVOLUCIÓ DEL TRANSPORT I LA INTENSIFICACIÓ DEL COMERÇ

6. EL DESENVOLUPAMENT DE LES FINANCES

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIALEl punt de partida i el ritme d'industrialització de cada país va ser diferent .

A l’Europa continentalA l’Europa continental ha s’ha de distingir entre:ha s’ha de distingir entre:

Els “First Comers”: Els “First Comers”: Gran BretanyaGran Bretanya va iniciar la revolució Industrial va iniciar la revolució Industrial des de finals del sdegle XVIII. Després, els primers en arribar a la des de finals del sdegle XVIII. Després, els primers en arribar a la industrialització al llarg del segle XIX varen ser:industrialització al llarg del segle XIX varen ser:

BèlgicaBèlgica (després de la seva independència en 1830). (després de la seva independència en 1830).FranciaFrancia..AlemaniaAlemania..

Els països perifèrics: Els països perifèrics: Ho van fer més tard i menys uniformement.Ho van fer més tard i menys uniformement.Al Mediterrani: Al Mediterrani: EspanyaEspanya (Catalunya i País Vasc) i (Catalunya i País Vasc) i PiemontPiemont (Itàlia).(Itàlia).A l’ A l’ Imperi AustríacImperi Austríac: : Moravia y BohèmiaMoravia y Bohèmia..Al Nord: Al Nord: Dinamarca i SuèciaDinamarca i Suècia..A l’ Est: A l’ Est: RússiaRússia. .

Fora d’Europa:Fora d’Europa: EE.UU.EE.UU. i i JapóJapó..

EL CAPITALISME INDUSTRIAL I LA SOCIETAT DE CLASSES

Aquest gràfic es un gràfic de corbes o línees e informa de l’evolució de la població anglesa en el període de 1730 a 1800: A l’eix horiztontal (abscisses) es representa la línea del temps; a l’eix vertical (ordenades) de l’esquerra, el ‰ per a les tasses de natalitat i de mortalitat; i en el vertical de la dreta, la població mesurada en milions d’ habitants

La tendència general de les tres variables representades en el període de 1740 a 1800 és la següent: la tendència general de la tassa de natalitat es a mantenir-se en nivells alts (prop del 40‰), la de la tassa de mortalitat és de descens (de 38 a 27‰); i la de la població és de creixement

A partir de l’anàlisi del gràfic, es poden apreciar quatre etapes.

La primera va des de 1730 fins 1740, en la qual les taxes de mortalitat i de natalitat es mantinen en nivells elevats (prop del 39‰) i la població es manté estable entorn d’una mica menys de 6 milions d'habitants ; La segona va des de 1740 a 1760, i en ella, per contra, la taxa de natalitat segueix en nivells alts, però la de mortalitat comença un descens brusc, ja que ha passat de 38‰ a 33‰, el que provoca que la població augmenti fins als 6’5 d'habitants. La tercera va des de 1760 a 1780. En ella la taxa de natalitat segueix mantenint-se en nivells alts, mentre que la de mortalitat es manté estable, de manera que prossegueix l'augment de la població fins als 7’5 milions d'habitants. Per últim, a la quarta fase, que va de 1780 a 1800, la natalitat continua en els mateixos valors, però la taxa de mortalitat inicia una nova fase de descens brusc, fins a baixar al 27‰, el que provoca un espectacular creixement de la població, que arriba a els 9’5 milions d'habitants a punt d'iniciar-se el segle XIX. [

Les causes que expliquen aquesta evolució són, d'una banda, la millora en la dieta alimentosa dels anglesos des de mitjans del segle XVIII com a conseqüència de la Revolució Agrícola que en aquests anys s'inicia a Anglaterra, així com, per una altra, els avanços mèdics i especialment el descobriment i la generalització progressiva en l'administració de vacunes que ajudaven a evitar la sobremortalidad provocada per les grans epidèmies. Per tant, les causes han de buscar-se en el context històric de les profundes transformacions que tenen lloc a Anglaterra des de mitjans del XVIII i que reben el nom de Revolució Industrial .

Les conseqüències d’aquesta evolució han sigut diverses, però quant a la Revolució Industrial es refereix va ajudar el considerable augment de la mà d'obra disponible que era contractada per les fàbriques en dures condicions i per un salari molt baix. Aquesta mà d'obra en la seva major part procedia de l'èxode rural protagonitzat pels jornalers en atur per la introducció de la maquinària agrícola, i pels petits propietaris arruïnats per les Lleis d'Encerclament, la desaparició del Domestic System i la competència dels grans terratenientes, així com pels artesans arruïnats en aquest cas per l'aparició del Factory System .

A més, l’augment de la població va suposar un augment en la demanda dels productes de primera necessitat, tals com els aliments, el que va servir d’al·licient a la modernització de la naixent agricultura de mercat capitalista, i la vestimenta, el que augmentava també les expectatives de negoci de la puixant indústria tèxtil.

En conclusió, el gràfic ens permet comprovar l'explosió demogràfica que s'inicia a Anglaterra des de mitjans del segle XVIII i que no és sinó altra més de les profundes transformacions que sofreix Anglaterra en l'era de l'inici de la Primera Revolució Industrial. Aquesta explosió demogràfica representa l'inici del primer exemple del model de transició demogràfica en un país, que acabarà en dècades molt posteriors, quan, a l'haver arribat a les dues taxes, la de mortalitat i la de natalitat, nivells molt baixos, es vaig arribar una situació d'envelliment demogràfic que encara perviu avui dia en els països més desenvolupats.

Gràcies per arribar fins a aqui