TAC _ SEMINARI 6. 22-01-2010 ANNA CARCELLER PÉREZ

1

SEMINARI 6. 22-01-2010. ASPECTES DIMENSIONALS DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL. 1.

ELEMENTS VISUALS. IMATGES. Gaire bé mai la imatge és un reflex exacte de la realitat, hi ha factors com l’enquadrament o la llum que poden modificar la realitat. ASPECTES MORFOLÒGICS: IMATGE FIGURATIVA reflex de la realitat IMATGE ESQUEMÀTICA O SIMBÒLICA menys reflex de la realitat IMATGE ABSTRACTE encara menys reflex de la realitat DENOTACIÓ I CONNOTACIÓ. Les imatges difícilment seran monosèmiques i normalment tindran menys d’un significat. Seran polisèmiques i més o menys tindran més d’un significat. Parlarem d’anàlisi denotativa o anàlisi connotativa: Denotativa quan es fa una descripció simple exacte i real de la imatge. Què? Connotativa quan la definim com a informació suggerida, definint l’interpretació i la associació. Per què? Exemples d’imatges d’anàlisi denotativa i connotativa: 1. 2.

Anàlisi denotativa: llaç vermell agafat a una solapa d’una jaqueta de senyor de color negre. Anàlisi connotativa: solidaritat amb els malalts del virus del SIDA

Anàlisi denotativa: cua de balena picant a l’aigua en la immensitat d’un gran oceà. Anàlisi connotativa: expressió de llibertat

SIMPLICITAT O COMPLEXITAT. Dependrà de la seva iconicitat, organització i relació enter els elements, el context. Les mes complexes no són les que tenen més elements si no les que necessiten més temps i atenció per el seu anàlisi. Si el reflex és més real, serà més simple, sinó serà més complexa. Exemples d’imatges simples o complexes: 1. 2.

Simplicitat: Una poma verda rodejada d’altres pomes

Complexitat: Encare que només apareixen dues mans entrelligades, es pot veure amb una mica d’atenció la imatge del planeta Terra dibuixat en elles, simbolitzant la unió del món

ORIGINALITAT O REDUNDÀNCIA. Segons si els elements son estereotips o no la imatge serà més original o no. Una imatge massa original pot ser difícil d’interpretar.

TAC _ SEMINARI 6. 22-01-2010 ANNA CARCELLER PÉREZ

2

ASPECTES SINTÀCTICS: Per a construir un missatge audiovisual hem de seguir unes normes sintàctiques les quals poden influir en el significat final del missatge. PLANS. Fan referència a la proximitat i situació de la càmera quan es realitza una fotografia. Els principals plans que s’utilitzen, dels més llunyans als més pròxims són:

- PLANS DESCRIPTIUS: - Gran pla general. Presenta un escenari molt ampli en el qual es poden trobar múltiples

personatges o elements. Hi ha molta distància entre la càmera i l’objecte que es registra. Descriu el lloc on es realitza l’acció. A vegades te valor narratiu quan vol destacar per exemple la solitud d’una persona. L’objectiu és mostrar l’espai, el context. És convenient no abusar-ne per no resultar avorrit i confús. Quan es vol mostrar un inici i una conclusió final.

- Pla general. Presenta un escenari ampli on es poden veure bastant bé els personatges o

elements. Situa els protagonistes a l’entorn on es situa l’acció. El lector pot apreciar bastant bé l’acció dels personatges i pot afegir un valor negatiu a part del valor descriptiu del pla. A vegades no hi ha cap protagonista. S’ha de donar a l’espectador un cert temps per poder veure tots els elements. No es recomanable utilitzar o abusar-ne gaire en un reportatge de 4-5 minuts.

- PLANS NARRATIUS:

- Pla sencer. Es un pla més pròxim amb limita de cap i peus del personatge principal. Aporta un valor narratiu mostrant l’acció del personatge, però també descriptiu perquè podem veure les característica físiques del protagonista.

TAC _ SEMINARI 6. 22-01-2010 ANNA CARCELLER PÉREZ

3

- Pla americà. Es una pla mig ampliat, més pròxim i els límits passen del cap als genolls i ens

interessa molt veure l’acció de les mans.

- Pla mig. On es pot veure la meitat del cos, de cintura cap a dalt. Es pot veure perfectament

l’acció, emocions i expressions del personatge i no ens importa gens el context i l’ambient. Es la categoria de plans que s’utilitza més. Hi ha perill de desconnexió de la seva realitat si n’abusem, perquè no oferim la informació necessària del seu context

- PLANS EXPRESSIUS: - Primer pla. Presenta bàsicament la cara del personatge, la càmara està molt a prop dels

elements a enregistrar. Aporta poca informació de les accions, però serveix per destacar les emocions i els sentiments dels personatges. Sol tenir una certa durada i se sol intercalar amb altres plans perquè aporta poca informació de l’entorn i el context.

TAC _ SEMINARI 6. 22-01-2010 ANNA CARCELLER PÉREZ

4

- Pla de detall. Mostra tant sols un objecte o una part de l’objecte. El seu valor depèn del context. Pot aportar un valor descriptiu, narratiu i expressiu. Solen tenir una curta durada i s’intercalen amb d’altres

ELEMENTS SONORS. Són la música, efectes de so, paraules que posem a una gravació, el silenci