secretaria general nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora...

Secretaria General

Ple. Acta sessió núm. 8 / 31-05-2016 1

NÚM.: 8 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: Ordinària DATA: 31 de maig de 2016 HORA: 18:05 DOCUMENT: Acta

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en primera convocatòria. Comença la sessió a les divuit hores i cinc minuts. ASSISTENTS: Alcaldessa M. Dolors Sabater i Puig Regidors/es José Antonio Téllez Oliva Eulàlia Sabater Díaz Javier López Cegarra Fàtima Taleb Moussaoui Oriol Lladó i Esteller Francesc Ribot i Cuenca Agnès Rotger i Dunyó Àlex Mañas Ballesté Ma. Ángeles Gallardo Borrega Xavier Garcia Albiol Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Sònia Egea Pérez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Rosa Bertran Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Joan Walter Fibla Cristina Agüera Gago Alejandro Pastor López Concepció Botey i Teruel

Rubén Guijarro Palma Teresa González Moreno

Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Juan Miguel López González Secretàri general accidental Albert Müller i Valentí Interventor Julián Álamo Guijarro Tresorera Lluïsa Osa Farré El regidor Xavier García Albiol és absent en iniciar la sessió i s’incorpora en el punt de donar compte de les actuacions del Síndic. El regidor Miguel Jurado Tejada és absent en iniciar la sessió i s’incorpora en el punt dos de l’ordre del dia i abans de la votació. El regidor Ferran Falcó Isern és absent en iniciar la sessió i s’incorpora en la ugència número 4. ORDRE DEL DIA Aprovar les actes números 6 i 7 corresponents la sessió extraordinària de 13 d’abril de 2016 i la sessió ordinària de 26 d’abril de 2016.

Secretaria General


Donar compte al Ple de les actuacions portades a terme pel Síndic Defensor de la Ciutadania durant l'any 2015. I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Aprovar diversos reconeixements de crèdit d'exercicis anteriors. 2. Aprovar provisionalment les bases específiques reguladores de les subvencions per concurrència competitiva. 3. Convalidar la resolució l'alcaldessa d'aprovació de la continuïtat de la prestació dels serveis de manteniment i neteja del Parc de Montigalà i adjacents per part de l' actual prestatari. 4. Acceptar la cessió del bé immoble al carrer Escorial, 21 2n 3a en nom del senyor Manuel Diaz Domingo. 5. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de designació del representant d'aquest Ajuntament al Consell de Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (RETIRAT). 6. Donar compte del canvi d'un membre del Consell d'administració de l'IMPO a sol.licitud del Grup municipal de Guanyem Badalona en Comú. 7. Donar compte de la resolució d'Alcaldia referent a la revocació del nomenament i la delegació especial efectuada a favor del regidor senyor Javier López Cegarra. 8. Donar compte de la resolució de l'Alcaldia d'aprovació de la liquidació del pressupost refós municipal de l'exercici 2015.

Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva

9. Aprovar la remuneració per préstec públic bibliotecari corresponent als anys 2010 a 2014 a favor de CEDRO, Centro Español de Derechos Reprográficos. 10. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Coordinadora d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana, per col·laborar en les activitats de la Festa Major d'Agost 2015. 11. Efectuar el cessament de la senyora Maria Soledad García Durán en la representació municipal al consell escolar municipal, i designar en el seu lloc al Sr. Juan Miguel López gonzález, en representació del grup Municipal de Ciutadans-Ciutadanos, del CEM. 12. Aprovar inicialment les bases específiques per a la concessió de beques individuals de menjador dels curs 2016-2017, per a l'alumnat de les escoles bressol municipals, així com l'annex normalitzat de sol·licitud. 13. Aprovar la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l'entitat CF Bufalà.

Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

14. Aprovar la rendició del compte justificatiu d'una subvenció a favor de l'Associació de Marxants de Badalona. 15. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor de Trifusió Projectes Culturals, SL. 16. Aprovar la rendició del compte justificatiu d'una subvenció a favor de la Federació d'Associacions de Comerciants de Badalona. 17. Aprovar la creació del nou Consell Econòmic i Social i els seus Estatuts. 18. Aprovar reconeixements de crèdit de l'exercici 2015 a favor de Servicios Generales de Decoración SL, Sece SA i Ferreteria Prim SL. 19. Aprovar la declaració basca d'un nou full de ruta per a ciutats i pobles europeus per a la

Secretaria General


creació de municipis productius, sostenibles i resilients per a una Europa habitable i inclusiva, en conferència celebrada a Bilbao del 27 al 29 d'abril de 2016. 20. Aprovació provisional del Pla especial urbanístic de canvi d'ús al soterrani del carrer de Catalònia, núm. 1-5. 21. Aprovació inicial de la Modificació del Pla general metropolità de transformació d'ús a la parcel·la de la rambla de Sant Joan, 103 -Mercat de Lloreda-. 22. Donar per verificat el nou Text refós del Pla de millora urbana del sector únic de la Modificació puntual del PGM a l'àmbit del Gorg. 23. Aprovar la factura a favor d'Engestur, SA corresponent a actuacions paviment del carrer del Mar i de la Plaça de la Vila.

Proposicions urgents

1. Aprovar la substitució d'un membre del Consell d'administració de Marina Badalona,SA a petició del Grup municipal de Guanyem Badalona en Comú. 2. Aprovar la modificació del contracte subscrit en data 13/01/2015 entre l' Ajuntament de BDN i l' empresa Limpieza y Mantenimiento SA per a la prestació dels serveis de neteja de les instal·lacions esportives d' aquest municipi.

3. Incorporar al vigent pressupost de l'exercici 2016, el romanent líquid de tresoreria per a despeses generals, resultant de la liquidació del pressupost de l'exercici 2015.

4. Aprovar la modificació del pressupost de l’Ajuntament de 2016.

5. Aprovar l’acord marc entre les representacions de l'Ajuntament de Badalona i les organitzacions sindicals Plataforma Sindical Unitària (PSU), Sindicat Professional de Policies (SFP) i Unió General de Treballadors (UGT), presents a la Mesa General de Negociació conjunta constituïda a l’efecte, sobre determinades matèries comunes previstes al TR-EBEP, signat en data 26/05/2016.

6. Ratificar l’acord del Consell d’administració de l’IMPO de 25 de maig de 2016 pel qual s’aprova el complement de productivitat, complement d’especial rendiment per al personal de la plantilla de l’IMPO 2016.

7. Aprovació de l' encàrrec de gestió a l' IMPO de les actuacions del Programa complementari de foment de l' ocupació i de suport a la integració social, subvencionat per la DIBA.

8. Prendre coneixement de la renúncia presentada pel senyor Javier López Cegarra al càrrec de regidor de l’Ajuntament de Badalona.

II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que presenta el Grup municipal Socialista de suport a una llei d'aprofitament dels excedents alimentaris. 2. Moció que presenten els grups municipals de Guanyem Badalona en comú, ERC-Avancem-ES, ICV-EUiA i CiU en defensa de les lleis del Parlament de Catalunya recorregudes davant el Tribunal Constitucional per part del Govern de l'Estat. 3. Moció que presenta el grup Municipal d'ERC-Avancem-MES sobre la rebaixa de l'IVA en els productes d'higiene femenina i els bolquers per a infants i adults. 4. Moció que presenta el Grup municipal d'ICV-EUiA sobre la proposta d'etiquetatge de vehicles de la DGT.

Secretaria General


5. Moció que presenten els grups municipals de Convergència i Unió, del Partit Popular, Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans-Ciudadanos, en suport al Badalona Dracs. 6. Moció que presenta el Grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C's en defensa de la cooficialitat del català i el castellà a Badalona. 7. Moció que presenta el Grup municipal del Partit Popular per a la declaració d'Arnaldo Otegi com a persona non grata de la ciutat de Badalona. Torn obert de paraules Precs i preguntes

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ SENYORA ALCALDESSA: Ciutadania de Badalona que en seguiu per streaming, els que sou a Saló de Plens, regidores i regidors. Comencem com sempre, mostrant aquest respecte, suport i alhora denúncia, als crims i als assassinats masclistes i per un futur on això deixi de ser una xacra com hem de denunciar a més a més. Guardem aquest minut de silenci tal com tenim acordat. L’alcaldessa dóna compte de l’acta de cessament de la secretària general d’aquesta Corporació, senyora Catalina Victory i Molné, de data 30 de maig de 2016. Així mateix, dóna compte de la resolució de la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya amb efectes de 31 de maig de 2016, de nomenament de secretari accidental d’aquesta Corporació, el senyor Albert Müller i Valentí. SENYOR FERNÁNDEZ: Dispensi alcaldessa, no puc parlar? SENYORA ALCALDESSA: No hi ha preguntes en aquest punt, és una qüestió d’ordre. SENYOR FERNÁNDEZ: Suposo que tindrem la llibertat de poder intervenir com a mínim no? SENYORA ALCALDESSA: En el moment de precs i preguntes podeu fer les que convingui. SENYOR FERNÁNDEZ: Però això de censurar les paraules, jo crec que és una cosa suficientment important el que la secretària ja no hi sigui, amb tot el respecte cap al secretari accidental, però que la secretària no hi sigui jo crec que mereix més enllà, una explicació. S’hauria d’haver donat abans d’arribar ena quest Ple, perquè la secretària no hi és des de fa dies, aquí els regidors presents, almenys els de l’oposició no en sabíem res, absolutament res, i ens trobem en què avui es canvia el secretari, la secretària d’aquest Ajuntament, i seguim sense saber res i voldríem saber els motius i reprovar d’alguna forma que en el Ple de la tercera ciutat de Catalunya arribem al Ple municipal i que els regidors de l’oposició, que són la majoria d’aquest Plenari, reprovar que no sapiguem res. Jo crec que això és una falta d’informació bastant greu per la seva part. SENYORA ALCALDESSA: Molt bé, queda escoltada la seva queixa i en tot cas, si els sembla bé, en la part de precs i preguntes, jo donaré les explicacions pertinents. Aprovar les actes números 6 i 7 corresponents la sessió extraordinària de 13 d’abril de 2016 i la sessió ordinària de 26 d’abril de 2016.

Per la presidència es formula propsta d’aprovació de les actes números 6 i 7 corresponents la sessió extraordinària de 13 d’abril de 2016 i la sessió ordinària de 26 d’abril de 2016, les quals són aprovades per unanimitat.

Secretaria General


Donar compte al Ple de les actuacions portades a terme pel Síndic Defensor de la Ciutadania durant l'any 2015. SENYORA ALCALDESSA: Senyor síndic, té la paraula, agraïm la seva presència al Ple SENYOR SÍNDIC: Moltes gràcies Sra. Alcaldessa, permeti’m en primer lloc en aquesta compareixença, que m’adreci més directament, a l’encara avui regidor senyor Javi López, a qui -durant el temps que ha exercit la seva responsabilitat- ens hem adreçat en diverses ocasions, buscant una ràpida resposta que ens permetés millorar l’efectivitat del nostre servei. I en totes les ocasions, vull recordar i dir, que va escoltar els nostres suggeriments responent la nostra demanda amb gran celeritat i eficiència. Per tant i així, doncs, el nostre reconeixement i alhora agraïment, i els millors desitjos de cara al futur. Bona tarda doncs, senyora alcaldessa, senyores regidores, senyors regidors, representants veïnals, ciutadanes, ciutadans, considero oportú començar la meva intervenció davant de tots vostès fent referència a una màxima llatina, coneguda, sens dubte, per tothom: “Tempus fugit”. Cada dia sento que és més necessari recordar-la, especialment en moments com ara aquest que torno a estar davant de tots vostès, obeint el mandat de donar compte al Ple municipal de la feina desenvolupada en el transcurs de l’exercici anterior. Però, òbviament, aquesta no tan sols per aquesta raó. Els exercicis administratius -per tant els anys- ens passen a una velocitat desmesurada. Tanta velocitat, que segons quina sigui la nostra actitud i funció, quan ens n’adonem, pot ser que per a algunes coses que ens havíem marcat com un objectiu clar, ja no hi siguem a temps. Sóc conscient que començar la presentació de la feina feta pel síndic amb una intervenció d’aquesta mena, en la qual, tant “la música de fons” com el to que estic fent servir poden ser interpretats com un senyal negatiu. Els ben asseguro que no va per aquí la cosa. La intenció del síndic no és una altra que la de recordar que per millorar, sempre hi som a temps. Tan sols es tracta de fer un petit pas i passar de les paraules, dels ferms i sincers compromisos, a les accions concretes. Recorro de nou a una frase, com abans, coneguda per tothom: “el viatge més llarg comença sempre amb un pas”. En el cas que ens ocupa, els primers passos ja s’han donat. Ara cal assegurar que aquest procés no s’aturi. Ben segur, mo cal recordar que la institució del síndic, per la seva independència, rep de la ciutadania opinions i suggeriments respecte a molts deures a què està obligada l’administració local. És clar que les persones amb qui podem enraonar no són, ni de bon tros, totes les persones de la nostra ciutat i, per tant, segur que hi haurà qui no estarà d’acord amb el que dic. Tot i així, acceptant les desviacions que es vulgui des del punt de vista metodològic, el que ens arriba per part de les persones que se’ns adrecen és la reclamació d’accions molt concretes i ràpides. Fins i tot hi ha qui pensa que l’Ajuntament encara pot millorar, i molt, pel que fa als nivells de resposta a les diverses consultes que li fa arribar la ciutadania. Novament, aquest any 2015, tal i com es ve donant aquests últims anys, la nostra institució ha continuat rebent persones que arriben totalment desesperades, atesa la situació que els ha tocat viure. Abans de continuar, i per evitar confusions errònies, s’ha de dir que els diversos equips socials fan diàriament des de fa ja anys -i així ens consta- una important feina entre les persones dels sectors més castigats per la crisi. No obstant això, per raons dissortadament conegudes, podem dir que hi ha massa moments en què la capacitat de contenció per part dels serveis socials és clarament inferior als diversos tipus de demanda que els fan. La principal demanda, i alhora la més difícil d’encaixar i de resoldre per part dels equips de serveis socials, és la demanda d’un lloc on viure. Entre d’altres raons, per no tenir competències fermes en aquesta matèria, de manera que el que poden oferir, a ulls de qui fa la demanda, són petits gestos que no li permetran refer amb seguretat la seva vida. Si una persona, una família, perd el lloc on viure, i això s’allarga, la “caiguda lliure” i sense gaire protecció del sistema social és bastant segura. D’aquesta situació es derivaran, i en cascada, una àmplia varietat de conseqüències, la principal de les quals, la més destacada i la que amb més claredat expressen les persones que ens arriben per aquesta circumstància, és la pèrdua de la confiança en ells mateixos. És a dir, apareix de manera immediata un caiguda de l’autoestima d’aquestes persones. Situats en aquest punt, i després d’infructuosos intents de sortir-se’n, podem arribar afirmar que la persona afectada es veu incapaç fins i tot, de trobar sentit a la seva pròpia vida. En aquest moment, les

Secretaria General


repercussions poden arribar a ser molt diverses. Els primers que paguen aquest elevat cost són els fills, si n’hi ha (i generalment sempre n’hi ha), que pateixen, com a conseqüència directa, una alimentació inadequada per la seva edat i necessitats, a més d’una desestabilització emocional que repercutirà en negatiu en aquelles criatures que viuen amb uns sentiments de por i de desprotecció davant d’una realitat que no acaben d’entendre i al final, òbviament, ens trobem amb el sabut fracàs escolar. I això, encara que pugui semblar-ho, no és ni de bon tros el més greu. El pitjor arribarà a ser l’assimilació d’una vivència absolutament injusta i que, a la llarga, es veurà repetida un altre cop. I és aleshores quan tornarem a parlar de les anomenades “famílies de serveis socials”. Parlarem, per tant, de la cronificació d’un problema, de la cronificació d’una injustícia. Davant d’això, aquest síndic té absolutament clar que l’Ajuntament, com a administració més propera a les persones, té, ben segur, una enorme responsabilitat més enllà del que són les competències directes. Així doncs, i tornant al problema de l’habitatge, caldrà continuar aprofundint, negociant, fins a l’extenuació si cal, amb els bancs i caixes, ja que són els propietaris legals de molts dels immobles sobre els quals s’executen els llançaments. I dic negociant per evitar d’arribar a aquell lamentable moment que absolutament segur es gravarà, en la memòria dels nens d’aquestes famílies; una escena terrible de veure els pares plorant mentre els treuen de la que era la seva llar. Probablement, per a un menor, el fet de veure els seus pares plorant, impotents davant de fets com un desnonament, quedarà per sempre enregistrat a la seva memòria. Com deia Juan Marsé, són “hombres curtidos en tantas batallas, llorando como niños”. Això és massa trencador per a un nen, i més si és menor. Veure com els que els fan fora de casa seva són aquells mateixos que, teòricament, els havien de protegir. Si més no, aquests són els conceptes que els arriben, lògicament, des de l’escola: m’estic referint, evidentment, a jutjats i policia. Aquesta realitat és difícil d’entendre i encara més de digerir. Això, les criatures petites no ho poden comprendre i, si som sincers, els adults tampoc. Hi ha qui pensa que una negociació o una mediació només té alguna possibilitat d’èxit si les dues parts en conflicte hi estan d’acord, i això és, efectivament, així. Del tema que ara comento, les evidències diàries donen peu a pensar que les coses no estan del tot ben encarades. Els grans propietaris d’habitatges buits –bancs i caixes- tenen opinions que no coincideixen amb el que molts ajuntaments proposen. Per aquesta simple raó, però determinant, la solució s’hauria articular de manera que els interessos generals prevalguessin per sobre dels interessos particulars. Aquest és un objectiu certament difícil. Però no per aquesta raó s’ha de deixar de treballar i intentar, com acabo de dir, fins a l’extenuació si cal. Per evitar moltes d’aquestes situacions, el Parlament de Catalunya es va dotar, per unanimitat, d’una llei, la 24/2015, coneguda com a Llei d’emergència social, popularment llei antidesnonaments, i que en aquest moment està suspesa pel Tribunal Constitucional en considerar que no és possible tenir legislacions asimètriques. Aquesta llei, declarada com a inconstitucional, pot ser un exemple, molt preocupant, del que podem entendre com a conflicte de competències. Baixant al detall, ens consta que les discrepàncies expressades sembla ser que estan en algunes de les seves parts, tot i així, cal recordar que l’esperit i l’objectiu d’aquesta llei és aconseguir moderar i/o frenar els desnonaments i l’anomenada pobresa energètica, i a més d’impulsar els lloguers socials. Tal com ho explica l’Agència Catalana de Consum, l’aplicació d’aquesta llei ha evitat, fins la seva derogació parcial, que a 32.000 famílies se’ls tallés els subministraments d’aigua, llum i gas. Aquesta mesura legal, ha estat elogiada per la Taula del Tercer Sector que engloba 3.000 entitats altruistes. Tant és així, que una de les conclusions de la III Conferència de l’ONU sobre el Desenvolupament Urbà, celebrada recentment a Barcelona, considera que aquesta llei és una de les més garantistes del món, de manera que Alemanya i França estudien imitar Catalunya. En aquests moments tan delicats cal trobar l’encaix d’aquestes mesures compensadores i fer-ho d’una manera efectiva. Cal pal·liar tant de dolor com el que comporta un desnonament o el fet de viure sense uns mínims que garanteixin els subministraments energètics bàsics. A aquesta alçada de la meva presentació, pot ser que algunes persones que m’escolten puguin considerar que com a síndic no m’estic ajustant al que suposadament toca fer davant de vostès. Si fos així hauria de dir, amb el major respecte i consideració a aquest plenari, que no hi estic d’acord. Considero que l’obligació

Secretaria General


del defensor de la ciutadania és expressar i denunciar aquelles circumstàncies que per la seva naturalesa fan inviable la desitjada situació de poder gaudir dels drets que com a persones i membres d’una comunitat sempre hauríem de tenir. D’altra banda, les xifres, les dades “fredes”, vostès, senyora i senyors regidors, ja les tenen i, per descomptat, si hi ha alguna qüestió, o diverses, que els agradaria comentar, molt gustosament respondré les preguntes que vulguin fer-me ara, o en qualsevol moment. Tal com he dit fa un moment, pel fet de ser la més propera, la màxima responsabilitat que té l’administració local és, probablement, la de protegir la ciutadania i vetllar per les seves necessitats. Aquesta idea de protecció, des del meu punt de vista, va bastant més enllà de les competències de caràcter obligatòri. Ha d’anar unes passes per endavant i fer arribar a la població missatges institucionals que apaivaguin certes recomanacions dels diversos mercats que l’únic que persegueixen és enriquir-se, i no s’aturen a considerar les conseqüències d’algunes promeses premeditades. Podem trobar suficients exemples d’això, per exemple, en el camp de l’alimentació. És del tot evident que l’Ajuntament no pot evitar que s’adrecin certs missatges a la població. No ho pot fer perquè no disposa de les competències, ni de mitjans, ni tan sols seria legal fer-ho. Ara bé, el que si pot fer, amb els seus modestos mitjans, és intentar donar altres informacions. Com hem sentit en innombrables ocasions, qui disposa de la informació té el poder. Professionals del sector de l’educació de la nostra ciutat, la tercera ciutat de Catalunya pel que fa a població, han denunciat en diverses ocasions a aquest síndic, que tenen alumnes que al matí arriben a l’escola en dejú. De vegades, la nit anterior no van poder sopar i amb sort, a l’hora de l’esmorzar, menjaran alguna de les variades pastes extrarefinades que anuncien per TV. Tal vegada, no podríem dir que passen fam, entesa aquesta des del punt biològic, però el que sí és bastant segur és que aquests menors no estan rebent l’alimentació correcta per la seva edat i necessitats. Ens consten els esforços importants que fa l’Ajuntament per assegurar els àpats, almenys al migdia, d’aquests alumnes. No obstant això, potser encara no hem arribat a la meta desitjada per poder assegurar, de manera certa, que cap criatura de la nostra ciutat no va mal alimentada. En massa ocasions hem pogut veure com aquesta necessitat de rebre ajut, a través de les beques de menjador, s’ha convertit en motiu de queixa per part d’algunes de les famílies necessitades cap a l’Ajuntament, en considerar que aquests ajuts, forçosament, han de ser assignats de forma exclusiva a una part de la població. Considero que podem arribar a discutir moltes de les qüestions que un Ajuntament du a terme. Ara bé, precisament aquestes mesures adreçades a la població infantil, universalitzant els ajuts sense limitar ni excloure cap demanda per raons d’origen, procedència i/o ètnia, precisament aquestes, eines socialitzadores, de cap manera poden ser discutides. Mentre la situació general continuï sent la que tenim avui, la demanda continuarà arribant. Els diversos indicadors socioeconòmics no apunten, almenys de manera immediata, a un canvi de les condicions socials generals i menys per a alguns sectors de la nostra població. Són sectors amb risc evident de viure en primera persona les conseqüències de les diverses crisis que ens toca a tots i a totes viure. Per acabar aquesta diferent compareixença davant de vostès, vull donar les gràcies a les persones que hem atès per la confiança que ens han fet; a aquell personal de l’Ajuntament, a qui havent demanat respostes, ens les han donades amb forma adequada i amb més celeritat de la que, dissortadament, estem acostumats, i a tots vostès, senyores i senyors regidors, pel fet d’haver continuat valorant la Defensa de la Ciutadania com un important actiu municipal, respectant en tot moment la independència; com es ve fent des del minut u en que el Ple Municipal va decidir aprovar la creació d’aquesta institució, passant la nostra ciutat a ser una de les quatre primeres de Catalunya a disposar d’un recurs que aquest síndic, i els meus companys considerem que és especial. Moltes gràcies a tots i a totes. ALCALDESSA: Moltes gràcies, Armand Soler, defensor de la ciutadania, pel seu informe i agrair-li la seva feina i el suport que té la ciutadania en comptar sempre amb aquesta oportunitat d’acompanyament quan se sent indefensa davant la pròpia administració. Moltíssimes gràcies.

Secretaria General


Secretaria General


En aquest moment entra al Saló de sessions el regidor Xavier Garcia i Albiol, el qual passa a ocupar el seu escó. I.- PART RESOLUTIVA

Comissió Informativa de Badalona Democràtica

1. Aprovar diversos reconeixements de crèdit d'exercicis anteriors. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació col·lectiva de reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Expedient: 020700-CONJ-DIVFRA2016/000005 Ref. addicional: Ple 05.16 Interessat: Diversos Fets 1. Les factures/despeses relacionades a continuació han estat conformades pels serveis/departaments municipals gestors i, posteriorment, la Intervenció Municipal ha informat les corresponents autoritzacions de despesa amb càrrec a les partides i els números d’operació que es detallen:

Interessat NIF Factura Data Concepte Núm.

Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)

Laura Vera Reixach 40938639L

L150012 03.12.15 Fotografies novembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000001

001-9220-22799 12016000008875/1 304,92


L150013 19.12.15 Fotografies desembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000001

001-9220-22799 12016000008874/1 271,04

Campió Associats, SL B60327434

1-152417 15.12.15 Plaques gravades

010102-GE-EXT2016/ 000002

001-9220-22799 12016000008877/1 98,01

Nivel 10 Moving Sound, SL B62471610

002.1426 04.12.15 Serveis tècnics audiovisuals novembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000003

001-9220-22799 12016000008881/1 2.119,32


002.1446 31.12.15 Serveis tècnics audiovisuals desembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000003

001-9220-22799 12016000008882/1 2.157,43

Bricoinsa, SL B58477613 15428 31.12.15 Material divers

de ferreteria

010102-GE-EXT2016/ 000005

001-9220-22799 12016000008906/1 31,76

Espai Gastronòmic Badalona, SL B65430738

002786 11.12.15

Servei de restaurant dinar de treball 11.12.15

010102-GE-EXT2016/ 000006

001-9220-22601 12016000008938/1 65,60

Forn Bertran, SLU B59977223

5050 31.12.15

Servei de càtering reunió de govern extraordinària 30.12.15

010102-GE-EXT2016/ 000007

001-9220-22601 12016000008938/1 125,75

Injecció Amac, SL B59558148

284 18.01.16

Reparacions vehicles parc mòbil desembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000008

001-9203-21400 12016000012642/1 21.622,62

Vira Europea, SL B60442811 2015286 30.12.15 Subministrament

de vestuari

020723-GE-EXT2016/

213-9204-22104 12016000005214/1 349,31

Secretaria General


000006

MM Barcelona, SL B60001013

FVRB-160691 30.03.16

Banderoles companya “El Nadal a Badalona” 2015

020723-GE-EXT2016/ 000009

101-4911-22602 12016000013580/1 3.176,25

Arag Cía. Int. Seg. y Reaseg., SA W0049001A

24 13.10.15

Assegurança protecció jurídica Guàrdia Urbana

020791-GE-EXT2016/ 000002

210-9202-22406 12016000009841/1 3.616,86

Allianz Cía. Seg. y Reaseg., SA A28007748

37337126-105940482 31.12.15

Assegurança casal d’estiu al Museu de Badalona

020791-GE-EXT2016/ 000003

210-9220-22405 12016000009855/1 70,56


579 27.11.15

Assegurança pedalada setmana de la mobilitat

020791-GE-EXT2016/ 000004

210-9220-22405 12016000009857/1 193,49


37003991-100646589 31.12.15

Assegurança 36a cursa popular ciutat de Badalona

020791-GE-EXT2016/ 000005

210-9220-22405 12016000009860/1 4.030,05

CP Ctra. Antiga de València, 60A H59655514

2015

Increment quotes comunitàries locals

021025-GE-EXT2016/ 000001

214-3300-20200 12016000003467/1 160,00

CP Alfons XIII, 382 H59705905

2015 Quotes comunitàries extraordinàries

021025-GE-EXT2016/ 000004

214-3200-20200 12016000003639/1 720,00

CP C/Lladó, 55 H62938253 2013

Quota assegurança comunitària

021025-GE-EXT2016/ 000010

214-3300-20200 12016000012372/1 320,10

CP C/Lladó, 55 H62938253 2014


021025-GE-EXT2016/ 000010

214-3300-20200 12016000012373/1 218,03

CP C/Lladó, 55 H62938253 2015


021025-GE-EXT2016/ 000010

214-3300-20200 12016000012374/1 229,20

Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Adm. Local de BCN Q0866007H

160110/2016 21.01.16 Inscripció jornada J. M. Vila Palmarola

024108-CM-SRC2016/ 000001

213-9204-16200 12016000001121/1 120,00

Pel que fa als expedients 010102-GE-EXT2016/000001, 010102-GE-EXT2016/000002, 010102-GE-EXT2016/000003, 010102-GE-EXT2016/000005, 010102-GE- EXT2016/000007, 020791-GE-EXT2016/000002, 020791-GE-EXT2016/000003 i 020791-GE-EXT2016/000004, hi consta informe d’Intervenció on posa de manifest als efectes oportuns, que malgrat tractar-se de contractes menors dels que segons la normativa de contractació n’hi hauria prou amb la incorporació de la factura a l’expedient i la seva aprovació, l’incompliment dels procediments interns a l’haver realitzat l’encàrrec de paraula, a més de no garantir l’existència de crèdit, no justifica la idoneïtat, la conveniència i la necessitat de la contractació. 2. Així mateix, VIRA EUROPEA, SL, (NIF: B60442811) va presentar les següents factures d’abonament corresponents a subministraments efectuats:

Núm. Factura Data Registre entrada Import

R/201500 01.02.16 RF/192 -193,48

R/201501 01.02.16 RF/193 -14,36

Secretaria General


R/201502 01.02.16 RF/194 -316,05

Aquests abonaments són imputables al pressupost d’ingressos de 2016. Fonaments de dret 1. L’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, permet l’acumulació de procediments, amb unicitat en la seva resolució, quan presentin característiques que guardin identitat substancial o íntima connexió, com ara els expedients relacionats en els antecedents. 2. D’acord amb l’article 58 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, l’aprovació d’aquestes despeses constitueix un acte de reconeixement o liquidació de l’obligació derivada de l’efectiva prestació dels serveis o subministraments, acreditada als expedients. 3. A la vista dels fets ressenyats, també s’han acomplert els tràmits que indica l’article 59 del Reial decret esmentat quant a l’acreditació de les despeses generades i la conformitat que n’han prestat els departaments municipals gestors. 4. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s'hagi pogut incórrer en la tramitació d’alguns dels expedients que provoquen l'emissió de les factures relacionades conforme les previsions de l'article 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim, jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 5. L’article 77.2 del Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, transcrit literalment en part suficient, diu: “Tindran la consideració de reintegres d’exercicis tancats aquells que es produeixen en un exercici diferent d’aquell en què es va reconèixer l’obligació. (…). L’article 78.2 del Reial decret abans esmentat, transcrit literalment en part suficient, diu: “Els reintegres d’exercicis tancats constitueixen un recurs del pressupost d’ingressos de l’entitat local.” 6. D’acord amb l’article 23.1 e) del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i l’article 50.12 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, l'òrgan competent per a l'aprovació d’aquests reconeixements de crèdit d’exercicis anteriors és el Ple de l’Ajuntament, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, de conformitat amb l’article 123 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, abans esmentat. 7. D’acord amb el que preveuen els article 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen favorable de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: PRIMER.- Aprovar els expedients de despesa i factures que es relacionen a continuació, en haver estat conformades pel servei gestor corresponent, i satisfer el seu import amb càrrec a les partides pressupostàries i operacions que s’indiquen del pressupost municipal de despeses del 2016:

Interessat NIF Factura Data Concepte Núm.

Exp. Partida

Núm. operació Import (euros)


L150012 03.12.15 Fotografies novembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000001

001-9220-22799 12016000008875/1 304,92


L150013 19.12.15 Fotografies desembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000001

001-9220-22799 12016000008874/1 271,04

Campió Associats, SL B60327434

1-152417 15.12.15 Plaques gravades

010102-GE-EXT2016/

001-9220-22799 12016000008877/1 98,01

Secretaria General


000002


002.1426 04.12.15 Serveis tècnics audiovisuals novembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000003

001-9220-22799 12016000008881/1 2.119,32


002.1446 31.12.15 Serveis tècnics audiovisuals desembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000003

001-9220-22799 12016000008882/1 2.157,43

Bricoinsa, SL B58477613 15428 31.12.15 Material divers

de ferreteria

010102-GE-EXT2016/ 000005

001-9220-22799 12016000008906/1 31,76

Espai Gastronòmic Badalona, SL B65430738

002786 11.12.15

Servei de restaurant dinar de treball 11.12.15

010102-GE-EXT2016/ 000006

001-9220-22601 12016000008938/1 65,60

Forn Bertran, SLU B59977223

5050 31.12.15

Servei de càtering reunió de govern extraordinària 30.12.15

010102-GE-EXT2016/ 000007

001-9220-22601 12016000008938/1 125,75

Injecció Amac, SL B59558148

284 18.01.16

Reparacions vehicles parc mòbil desembre 2015

010102-GE-EXT2016/ 000008

001-9203-21400 12016000012642/1 21.622,62

Vira Europea, SL B60442811 2015286 30.12.15 Subministrament

de vestuari

020723-GE-EXT2016/ 000006

213-9204-22104 12016000005214/1 349,31

MM Barcelona, SL B60001013

FVRB-160691 30.03.16

Banderoles companya “El Nadal a Badalona” 2015

020723-GE-EXT2016/ 000009

101-4911-22602 12016000013580/1 3.176,25

Arag Cía. Int. Seg. y Reaseg., SA W0049001A

24 13.10.15

Assegurança protecció jurídica Guàrdia Urbana

020791-GE-EXT2016/ 000002

210-9202-22406 12016000009841/1 3.616,86


37337126-105940482 31.12.15

Assegurança casal d’estiu al Museu de Badalona

020791-GE-EXT2016/ 000003

210-9220-22405 12016000009855/1 70,56


579 27.11.15

Assegurança pedalada setmana de la mobilitat

020791-GE-EXT2016/ 000004

210-9220-22405 12016000009857/1 193,49


37003991-100646589 31.12.15

Assegurança 36a cursa popular ciutat de Badalona

020791-GE-EXT2016/ 000005

210-9220-22405 12016000009860/1 4.030,05

CP Ctra. Antiga de València, 60A H59655514

2015

Increment quotes comunitàries locals

021025-GE-EXT2016/ 000001

214-3300-20200 12016000003467/1 160,00

CP Alfons XIII, 382 H59705905

2015 Quotes comunitàries extraordinàries

021025-GE-EXT2016/ 000004

214-3200-20200 12016000003639/1 720,00

CP C/Lladó, 55 H62938253 2013


021025-GE-EXT2016/ 000010

214-3300-20200 12016000012372/1 320,10

CP C/Lladó, 55 H62938253 2014


021025-GE-EXT2016/ 000010

214-3300-20200 12016000012373/1 218,03

CP C/Lladó, 55 H62938253 2015 Quota

assegurança 021025-GE-

214-3300-20200 12016000012374/1 229,20

Secretaria General


comunitària EXT2016/ 000010

Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Adm. Local de BCN Q0866007H

160110/2016 21.01.16 Inscripció jornada J. M. Vila Palmarola

024108-CM-SRC2016/ 000001

213-9204-16200 12016000001121/1 120,00

SEGON.- Aprovar les factures d’abonament presentades per l’empresa VIRA EUROPEA, SL (NIF: B60442811), les quals han estat conformades per la cap del servei gestor del contracte:

Núm. factura rectificativa

(abonament) Data Import Núm. registre Data registre

Núm. factura que s’abona parcialment

Data factura que s’abona

parcialment

R/201500 01.02.16 -193,48 2016000192 09.02.16 2015283 30.12.15

R/201501 01.02.16 -14,36 2016000193 09.02.16 2015086 28.05.15

R/201502 01.02.16 -316,05 2015000194 09.02.16 Diverses Diverses

Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la designació del regidor Javier López Cegarra com a representant de l’Ajuntament al Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Òrgan al que s’adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 21 d’abril de 2016, va dictar una resolució que transcrita literalment el següent: “Atès que l’Ajuntament de Badalona forma part integrant de Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), creada mitjançant la Llei 31/2010, de 3 d’agost i definida en l’article 2 com un ens local supramunicipal de caràcter territorial integrat pels municipis de la conurbació de Barcelona, entre els quals hi ha vinculacions econòmiques i socials que fan necessària la planificació de polítiques públiques i la implantació de serveis d’una manera conjunta. Atès que en data 29 de març de 2016 el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar la constitució del “Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona – CMAMB”. Aquest Consell, de caràcter consultiu, té per objecte facilitar l’assoliment de les polítiques i accions estratègiques que desenvolupi l’AMB en matèria de mobilitat i transport. Atès que l’art. 6.1.4 del Reglament del Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona estableix que el Plenari del Consell de Mobilitat estarà format per un representant de cadascun dels ajuntaments metropolitans. Atès el caràcter consultiu del referit Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’òrgan d’aprovació és l’alcaldessa. Vistes la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del Règim local; el DL 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprovà el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el RD 2568/1986, de 28 de novembre pel que s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i els Estatuts de la Fundació de referència, Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Nomenar el regidor senyor Javier López Cegarra com a representant de l’Ajuntament de Badalona en el Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. SEGON. Notificar aquest acord als interessats, a la Presidència del Consell de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i donar-ne compte al Ple de l’Ajuntament en la primera sessió que es celebri.””

Votació s’aprova per unanimitat. Vots a favor 25.

Secretaria General


En aquest moment entra al Saló de Sessions el regidor Miguel Jurado Tejada, el qual passa a ocupar el seu escó. 2. Aprovar provisionalment les bases específiques reguladores de les subvencions per concurrència competitiva. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació provisional de les Bases Específiques que regiran la convocatòria d’atorgament de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l’exercici 2016. Òrgan al qual s’adreça: Intervenció. Caràcter: Exhaureix la via administrativa. Interessat/des: D’una banda, entitats que realitzin activitats o programes de caràcter social, de salut, educatiu, infantil, juvenil, cultural, esportiu i veïnal i, de l’altra, determinats col·lectius (famílies monoparentals i persones vídues en situació de risc d’exclusió social, i propietaris d’habitatges buits cedits a l’Oficina d’Habitatge Local de Badalona per a lloguer social, per tal d’incentivar aquestes cessions). Òrgan que resol: Ajuntament Ple. Núm. expedient: 216/SUB-5/16 Fets 1. A requeriment del regidor de l’Àmbit de Badalona Democràtica es va iniciar l’expedient únic per a l’aprovació de les Bases Específiques que regiran la convocatòria d’atorgament de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva destinades, d’una banda, a entitats que realitzin activitats o programes de caràcter social, de salut, educatiu, infantil, juvenil, cultural, esportiu i veïnal i, de l’altra, a determinats col·lectius (famílies monoparentals i persones vídues en situació de risc d’exclusió social, i propietaris d’habitatges buits cedits a l’Oficina d’Habitatge Local de Badalona per a lloguer social, per tal d’incentivar aquestes cessions) per a l’exercici 2016. 2. Els àmbits concernits en la convocatòria més amunt esmentada han tramès a aquest Servei Jurídic les seves propostes d’annex on s’estableixen els criteris específics per a l’atorgament d’aquestes subvencions, així com l’aplicació pressupostària de les mateixes, per tal que aquest Servei pogués elaborar les bases específiques que han de regular dita convocatòria:

Pel que fa a les partides que no tenen crèdit suficient per fer front a les subvencions d’esports; sobre la quota líquida de l’IBI per a famílies monoparentals; i d’igualtat, estan en tràmit els expedients de modificació de pressupost corresponents que a continuació es relacionen: 08200-MC2016/000007, 020700-MC2016/000004 i 0620105-MC2016/000001, respectivament.

SUBVENCIONS PARTIDA IMPORT NÚM. RC Serveis Socials 312-231002-48906 95.957,00 12016000009702 Gent Gran 331-231006-48906 21.173,00 12016000009686 Cooperació 440-3273-48906 77.000,00 12016000016204 Entitats veïnals 440-9241-48906 128.000,00 12016000016228 Educació 321-3200-48906 33.284,00 12016000010141 Salut 311-3110-48906 20.000,00 12016000009675 Joventut 322-3265-48906 25.000,00 12016000015959 Esports 322-3411-48906 64.000,00 Pendent modif.ppt. Cultura 331-3347-48906 42.818,00 12016000015897 Comerç 221-4310-48906 86.000,00 12016000015891 IBI Famílies monoparentals 210-231003-48906 40.000,00 Pendent modif.ppt. IBI Persones vídues 210-231003-48906 10.000,00 12016000015901 IBI Propietaris pisos buits

cedits per a lloguer social 210-231003-48906 10.000,00 12016000015904

Igualtat 331-231005-48906 15.000,00 Pendent modif.ppt.

Secretaria General


3. Aquestes bases específiques han estat elaborades d’acord amb l’Annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost 2016, aprovades definitivament i publicades al BOP de data 20 d’abril de 2016). Fonaments de dret 1. Conforme el que preveu l’article 118 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat per Decret 179/1995 (ROAS), les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. 2. D’acord amb l’article 240 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim Local de Catalunya (TRLMRLC) i l’article 122 del Decret, de 13 de juny, que aprovà el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals (ROAS), tots dos en relació a l’article 2 de la Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (LGS), els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social, que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local. 3. L’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (en endavant, LRSAL) ha comportat una reordenació del sistema competencial dels ens locals que condiciona les activitats i els serveis que fins ara venien prestant aquests, modificant els articles 7, 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (en endavant, LRBRL). En primer lloc, l’article 7.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL), modificat per la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, estableix que les competències de les Entitats Locals són pròpies o atribuïdes per delegació. L’article 7.2 del mateix cos legal, estableix que les competències pròpies dels Municipis, les Províncies, les Illes i la resta d’entitats locals territorials només podran ser determinades per llei i s’exerciran en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, atenent sempre a la deguda coordinació en la seva programació i execució amb les altres Administracions Públiques. Així mateix, l’article 7.4 LRBRL disposa que només podran assumir competències diferents a les pròpies o a les assumides per delegació, quan no es posin en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal i, a més, no hi hagi una execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública. D’altra banda, si bé és cert que l’article 25.2 de la LRBRL, en la redacció donada pel número vuit de l’article primer de LRSAL estableix que el Municipi exercirà, en tot cas, com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, unes determinades matèries. També ho és que, en concordança amb la publicació editada per la Federació de Municipis de Catalunya “Vademècum sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. 100 qüestions en relació a la seva aplicació”, obra de Rafael Jiménez Asensio expert de reconegut prestigi en matèria de règim local, tot i que la pretensió no escrita de la LRSAL era que aquest llistat de l’article 25.2 fos de “competències taxades”, tot i no constar expressament en cap passatge de la Llei ni en el Preàmbul, això xocaria directament amb el sistema constitucional de distribució de competències i amb la voluntat de la LRBRL. Consegüentment, el llistat de matèries (que no de competències) que estableix l’article 25.2 de la LRBRL té una funció, segons la mateixa jurisprudència constitucional, de garant de l’autonomia local per part de l’Estat (legislador bàsic). En aquest sentit, l’article 84.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (en endavant, EAC) compleix una finalitat similar, encara que complementària (garantir aquesta autonomia local). Per tant, ni el llistat de l’article 25.2 LRBRL ni el de l’article 84.2 EAC són llistats atributius de competències als municipis, sinó que es tracta de llistats que garanteixen un mínim d’autonomia municipal, en un cas al municipi i en un altre als “ens locals” (governs locals) de manera indiferenciada. Aquest mínim (autonomia municipal garantida) ha sofert a conseqüència de les decisions legislatives adoptades per la LRSAL en el seu conjunt, una operació de reducció, que d’ara endavant el legislador autonòmic podrà mantenir o, si

Secretaria General


escau, ampliar en la futura legislació sectorial que aprovi en el seu moment, tot i que en aquest cas haurà de venir acompanyat del finançament suficient (article 25.4 LRBRL). Continuant fent-nos ressò de la publicació més amunt citada, la interpretació que cal donar a l’article 7 de la LRBRL és que les competències que el legislador sectorial autonòmic ha anat atribuint als municipis i les que atribueixi en un futur més o menys immediat s’han de considerar com a “competències pròpies”. És més, aquesta és la interpretació que es deriva de la mateixa LRBRL, ja que en del seu article 2 es pot deduir que clarament que aquesta atribució de competències pot provenir tant de la legislació de l’Estat (sigui bàsica o no) com de la legislació de les CCAA, la qual cosa es confirma en la mateixa redacció de l’article 25.2 que determina únicament un llistat de matèries sobre les quals el legislador sectorial definirà exactament el tipus de competències que tindrà el municipi. Finalment, la disposició transitòria segona de la LRBRL (no derogada per la LRSAL) diu que fins que la legislació de l’Estat i de les CCAA que es dicti de conformitat amb el que disposa l’article 25.2, els municipis conservaran les competències que els atribueix la legislació sectorial vigent en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Per tant, han de ser els titulars de la competència material que adaptin la seva legislació sectorial per adequar o ampliar les competències dels municipis en relació amb els termes de l’actual 25.2 LRBRL. El mateix Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, en la seva nota explicativa sobre LRSAL, ha acabat reconeixent que les competències que el legislador sectorial reconegui a favor dels municipis tenen consideració de pròpies. I, així mateix, la FEMP fent-se ressò de la nota del MHAP afirma que “cal interpretar que els municipis poden exercir competències pròpies sobre matèries no incloses en aquest llistat si li són atribuïdes per les lleis sectorials”. 4. Paral·lelament, la Disposició addicional tercera de la LRSAL estableix que les disposicions d’aquest text legislatiu són d’aplicació a totes les Comunitats Autònomes, sense perjudici de llurs competències exclusives en matèria de règim local assumides en els seus Estatus d’Autonomia, en el marc de la normativa bàsica estatal i amb estricta subjecció als principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i racionalització de les estructures administratives. Doncs bé, cal senyalar arribats a aquest punt que l’article 160.1.b) del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim local en determinar les competències municipals, i que l’article 84.2 del mateix Estatut preveu que els municipis tenen competència pròpia en unes determinades matèries, com són, entre d’altres: “(...) i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. (...) m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants.” 5. D’altra banda, convé portar a col·lació les Disposicions addicionals del Decret Llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació a Catalunya de la LRSAL, concretament la Disposició addicional quarta – Competències que els ens locals de Catalunya exercien en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, que diu literalment que: “1. Les competències que, prèviament a l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, estiguin atribuïdes com a pròpies dels ens locals per l’Estatut d’autonomia de Catalunya i per les lleis sectorials catalanes en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, així com les delegades, continuaran sent exercides en els mateixos termes i condicions. 2. Les competències que, prèviament a l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, no estiguin atribuïdes

Secretaria General


com a pròpies dels ens locals per l’Estatut d’autonomia de Catalunya i per les lleis sectorials catalanes en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, seran assumides per la Generalitat de Catalunya en els termes que estableixin les normes reguladores del sistema de finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals. Mentre no entrin en vigor les normes reguladores del sistema de finançament esmentades i no es compleixin els terminis previstos en les disposicions transitòries primera, segona i tercera de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, els ens locals continuaran exercint aquestes competències en els mateixos termes i condicions.” 6. Així mateix, cal senyalar que el Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, mitjançant la Sentència de 3 de març de 2016, estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat formulat per l’Assemblea d’Extremadura contra la LRSAL. Entre d’altres aspectes, el Tribunal declara la inconstitucionalitat de la Disposició transitòria segona de la LRSAL, que establia que “amb data 31 de desembre de 2015, les Comunitats Autònomes assumirien la titularitat de les competències que es preveien com a pròpies del Municipi, relatives a la prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social”. El Tribunal estima la impugnació relativa a les disposicions transitòries primera, segona i tercera i a la disposició addicional onzena. Aquestes disposicions prohibien a les CCAA atribuir als ens locals serveis d’assistència social i atenció primària a la salut com a “competències pròpies”. A la pràctica, això significa que es manté la situació anterior fins que les comunitats autònomes s’adaptin a aquesta Llei, però se suprimeixen els terminis i condicions imperatives que la mateixa establia. 7. Així doncs, de tot allò exposat en els punts anteriors es conclou que, l’atorgament de les subvencions per concurrència competitiva objecte d’aquest expedient són competència municipal a la vista de l’anàlisi específic següent: 7.1. Pel que fa a les subvencions en matèria de Serveis Socials, Salut Pública i Cooperació. L’article 25.2 en el seu apartat e) de LRBRL estableix que el municipi exercirà en tot cas, com a competències pròpies l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social i en el seu apartat j) la protecció de la salubritat pública. D’acord amb el que disposa l’article 26.1 apartat c) del mateix cos legal, els municipis amb una població superior a 20.000 habitants hauran de prestar en tot cas el serveis d’avaluació i informació de situacions de necessitat social i de l’atenció immediata de persones en situació o risc d’exclusió social. Paral·lelament, l’EAC disposa en el seu article 84 que aquest estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, establint en el seu apartat 2 m), entre aquestes competències, la regulació i la prestació dels servies d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. A més, segons l’article 66.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant, TRLMRLC), el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns, i segons l’apartat 2 k) del mateix article, el municipi té competències pròpies, entre d’altres, en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. Per si no n’hi hagués prou, l’article 31 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, disposa que correspon als municipis les competències següents: a) Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial. b) Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. c) Elaborar plans d’actuació local en matèria de serveis socials i participar, si escau, en el pla d’actuació de l’àrea bàsica corresponent. d) Establir els centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials bàsics. e) Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics. f) Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l'Administració de la Generalitat i

Secretaria General


l'ens local supramunicipal corresponent, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. g) Col·laborar amb l'Administració de la Generalitat en l'exercici de les funcions d’inspecció i control en matèria de serveis socials. h) Exercir les funcions que li delegui l'Administració de la Generalitat. i) Participar en l’elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials. j) Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals. k) Les que els atribueixen les lleis. I l’article 17 de la mateix text legislatiu, en relació a l’apartat e) de l’article anterior, estableix que corresponen als serveis socials bàsics les funcions següents: a) Detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària en llur àmbit territorial. b) Oferir informació, orientació i assessorament a les persones amb relació als drets i els recursos socials i a les actuacions socials a què poden tenir accés. c) Valorar i fer els diagnòstics social, socioeducatiu i sociolaboral de les situacions de necessitat social a petició de l’usuari o usuària, del seu entorn familiar, convivencial o social o d’altres serveis de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, d’acord amb la legislació de protecció de dades. d) Proposar i establir el programa individual d’atenció a la dependència i de promoció de l’autonomia personal, excepte en aquelles situacions en què la persona estigui ingressada de manera permanent en un centre de la xarxa pública. En aquests darrers casos, els serveis de treball social del centre de la xarxa pública han d’elaborar el dit programa. e) Revisar el programa individual d’atenció a la dependència i de promoció de l’autonomia personal quan correspongui. f) Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situacions de necessitat social i fer-ne l’avaluació. g) Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors. h) Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la participació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc. i) Prestar serveis d'ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència, sens perjudici de les funcions dels serveis sanitaris a domicili. j) Prestar serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. k) Orientar l'accés als serveis socials especialitzats, especialment els d'atenció diürna, tecnològica i residencial. l) Promoure mesures d'inserció social, laboral i educativa. m) Gestionar prestacions d'urgència social. n) Aplicar protocols de prevenció i d'atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables. o) Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques d'àmbit municipal i comarcal i les altres que li siguin atribuïdes. p) Coordinar-se amb els serveis socials especialitzats, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats del món associatiu i amb les que actuen en l'àmbit dels serveis socials. q) Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials. D’altra banda, d’acord amb l’article 52 de la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública els ajuntament són competents per prestar els serveis mínims següents en matèria de salut pública: a) L'educació sanitària en l'àmbit de les competències locals. b) La gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi. c) La gestió del risc per a la salut pel que fa a les aigües de consum públic.

Secretaria General


d) La gestió del risc per a la salut als equipaments públics i als llocs habitats, incloses les piscines. e) Gestió del risc per a la salut en les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing. f) La gestió del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, del servei i la venda directa d'aliments preparats als consumidors, com a activitat principal o complementària d'un establiment, amb repartiment a domicili o sense, de la producció d'àmbit local i del transport urbà. Se n'exclou l'activitat de subministrament d'aliments preparats per a col·lectivitats, per a altres establiments o per a punts de venda. g) La gestió del risc per a la salut derivat dels animals domèstics, dels animals de companyia, dels animals salvatges urbans i de les plagues. h) La policia sanitària mortuòria en l'àmbit de les competències locals. i) Les altres activitats de competència dels ajuntaments en matèria de salut pública, d'acord amb la legislació vigent en aquesta matèria. D’altra banda, l’article 68.1 d) de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya disposa que els ajuntaments tenen competències per realitzar activitats complementàries de les que siguin pròpies d’altres Administracions públiques en les matèries objecte d’aquesta Llei, i en particular, pel que fa a l’educació sanitària, l’habitatge, la protecció del medi i de l’esport en els termes establerts en la legislació que regula el règim municipal Finalment, les activitats en matèria de cooperació al desenvolupament que realitzin els municipis s’ha d’entendre que ho són com a competències pròpies, d’acord amb el que especifiquen la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional al desenvolupament; la Llei 2/2014, de 25 de març, de l’acció i del servei exterior de l’Estat i la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament. Així, d’acord amb l’article 20, del Capítol III de la Llei de caràcter estatal 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional al desenvolupament, que regula els òrgans competents en la formulació i execució de la política espanyola de cooperació internacional pel desenvolupament, estableix que “1. La cooperación para el desarrollo que se realice desde las Comunidades Autónomas y las Entidades locales, expresión solidaria de sus respectivas sociedades, se inspira en los principios objetivos y prioridades establecidas en la sección 2.ª del capítulo I de la presente Ley. 2. La acción de dichas entidades en la cooperación para el desarrollo se basa en los principios de autonomía presupuestaria y autorresponsabilidad en su desarrollo y ejecución, debiendo respetar las líneas generales y directrices básicas establecidas por el Congreso de los Diputados a que se refiere el artículo 15.1 de la presente Ley y el principio de colaboración entre Administraciones públicas en cuanto al acceso y participación de la información y máximo aprovechamiento de los recursos públicos.” L’article 2.2 de la Llei 26/2001 estableix l’àmbit d’aplicació de la llei especificant que “els valors, les finalitats i els principis d’aquesta Llei informen l’activitat dels ens locals de Catalunya en matèria de cooperació al desenvolupament. Aquesta Llei regula també les relacions de coordinació, cooperació i col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals en aquesta matèria, dins el respecte degut a l’autonomia local.” L’article 4, 6 i 7 de l’esmentada llei regulen respectivament les finalitats, els principis ordenadors, i el principi de coherència, preceptes que tenen en comú el reconeixement de l’activitat dels ens locals en matèria de cooperació al desenvolupament en l’exercici de les competències que tenen reconegudes i la necessitat de coordinar actuacions i unificar principis i prioritats. I, l’article 23.1 del mateix cos normatiu regula la Comissió de Coordinació amb els ens locals establint que “el Govern i els ens locals es coordinen i col·laboren i cooperen en l’execució de les activitats respectives de cooperació al desenvolupament, sens perjudici de l’autonomia respectiva”. 7.2. Pel que fa a les subvencions en matèria de Cultura i Gent Gran. L’article 25.2 lletres m) i l) de la LRBRL, en la redacció donada pel número vuit de l’article primer de la LRSAL, estableixen, respectivament, que el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les CCAA, la promoció

Secretaria General


de la cultura i equipaments culturals i la promoció de l’esport i les instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure. D’altra banda, segons disposa l’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de: a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals. d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent. 7.3. Pel que fa a les subvencions en matèria d’Igualtat (dona). Com ha hem dit més amunt, l’article 7 de la LRBRL, a la nova redacció donada per l’LRSAL, classifica les competències de les entitats locals en tres tipus: pròpies (referides a l’article 25 LRBRL); delegades (atribuïdes per l’Estat i CCAA per disposició normativa (no necessàriament amb rang de Llei) o per acord de delegació); les que no són pròpies ni delegades i que tan sols es poden exercir per part de les entitats locals, de conformitat amb l’articles 7.4 LRBRL quan:

No es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la Hisenda municipal. No s’incorri en el supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb una

altra Administració pública. Quant a les competències pròpies, amb la modificació de l’art. 25 efectuada per la LRSAL, com hem vist es pot interpretar que els municipis poden exercir competències pròpies sobre matèries no incloses a la llista indicada a l’art. 25. si li són atribuïdes per les lleis sectorials estatals i autonòmiques. La LRSAL estableix també, a la modificació que realitza de l’art. 27 de la LRBRL, un catàleg de competències, que poden ser delegades per l’Administració de l’Estat i les comunitats autònomes als municipis, entre les quals es mencionen la prestació dels serveis socials, la promoció de la igualtat d’oportunitats i la prevenció de la violència contra la dona. Així, tenint en compte aquestes consideracions, hi ha dues Lleis que donen cobertura a diversos serveis i activitats en matèria d’igualtat que es presten als municipis:

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

En aquest sentit, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, diu al seu article 21.1 que “Les entitats locals integraran el dret a la igualtat en l’exercici de llurs competències i col·laboraran, a aquest efecte amb la resta d’Administracions públiques.” Així mateix, l’article 22 del mateix legislatiu estableix, sobre accions de planificació equitativa del temps, que “amb la finalitat d’avançar cap a un repartiment equitatiu dels temps entre dones i homes, les corporacions locals podran establir Plans municipals d’organització del temps de la ciutat, sense perjudici, de les competències de les Comunitats Autònomes, l’Estat podrà prestar assistència tècnica per l’elaboració d’aquests plans.” D’altra banda, amb relació a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, l’article 64.2, sobre creació i gestió del serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, diu: “2. Els municipis tenen la competència de crear, programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones. També poden prestar i gestionar els servies de la competència de la Generalitat d’acord amb els instruments i en els termes que estableix el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. Els municipis han d’establir per reglament la distribució territorial, el règim de prestació, l’organització i la dotació d’aquests serveis.”

Secretaria General


L’article 76 sobre responsabilitats públiques, amplia dient que: “1. L’Administració de la Generalitat i els municipis de Catalunya són les administracions públiques competents en matèria dels serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, i també de les prestacions establertes en aquesta Llei, d’acord amb el que determinen aquest títol i, si escau, la legislació sobre organització territorial i règim local. 2. Sens perjudici de les competències que d’acord amb la llei els corresponen, els municipis també poden exercir competències pròpies de l’Administració de la Generalitat per via de delegació o de fórmules de gestió conjunta.” Finalment, respecte les competències municipals l’article 83.1 estableix que correspon als municipis: “a) Programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i efectuar la derivació als diferents serveis en els termes especificats per aquesta llei. b) Prestar o gestionar altres serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, d’acord amb el que s’estableixi per mitjà d’un conveni amb l’Administració de la Generalitat. c) Col·laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions que aquesta llei estableix. d) Complir totes les altres funcions establertes per aquesta Llei que, en raó de les competències respectives, els correspongui assumir amb relació a les dones que pateixen o han patit violència masclista. e) Complir les altres competències atribuïdes per disposició legal.” En definitiva, es pot concloure que les dues lleis de referència donen empara als municipis perquè puguin continuar prestant, com fins l’entrada en vigor de l’LRSAL, polítiques adreçades a les dones. 7.4. Pel que fa a les subvencions en matèria d’Educació, Joventut i Esports. Com ja hem reiterat als fonaments de dret 1 a 6 d’aquesta proposta, és perfectament lícit mantenir que malgrat l’entrada en vigor de l’LRSAL i els canvis que s’han introduït en l’LRBRL, els municipis continuaran essent titulars de les competències que actualment els atribueixen les lleis sectorials de l’Estat o de les CCAA, que hagin estat aprovades en virtut de llurs competències. Per tant, l’atribució competencial que fa l’article 84.2 de l’EAC als governs locals i que desenvolupa la Llei 12/2009, de 12 de juliol d’Educació (en endavant, LEC), és compatible amb la reducció de la garantia institucional de l’autonomia municipal que ha fet el legislador bàsic estatal amb l’LRSAL, doncs el legislador estatutari atorga competències als governs locals respecte d’àmbits materials on la Generalitat de Catalunya és competent. Així, pel que fa a les competències en matèria d’educació, el redactat de LEC permet defensar que les competències municipals en matèria d’educació, sempre que ens referim als ensenyaments educatius enumerats a l’article 51 LEC (entre els quals, educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat, formació professional, ensenyament d’idiomes, artístics, esportius i educació d’adults), poden ser tant pròpies com delegades per part de la Generalitat de Catalunya, però en cap cas podrien tenir la consideració de competències impròpies. Cal destacar que la LRBRL en el seu article 25.2 apartat n), d’acord amb la modificació operada per l’LRSAL, estableix que el municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes: Participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria. Paral·lelament, l’article 66.3 del TRLMRLC relaciona les competències pròpies del municipi i, en concret, en el seu apartat o) disposa que és competència pròpia la participació en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria. Així mateix, la Llei 14/2010, de 27 de maig a Catalunya, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, Estableix que els infants i adolescents tenen dret a rebre el màxim nivell d’educació possible des de llur naixement. En tot cas, els poders públics han de garantir que qualsevol infant o adolescent rep l’educació establerta com a obligatòria legalment (art. 13.1.). Tots els professionals, especialment els professionals de salut, de serveis socials i d’educació, han d’intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement d’una situació risc en què es troba un infant o adolescent (art. 100.3). Es considera situació de risc la manca d’escolarització en edat obligatòria, l’absentisme i l’abandó escolar (art. 102.2.e).

Secretaria General


En aquest sentit, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació de Catalunya (LEC), estableix que l’assistència dels alumnes de tots els nivells educatius al centre és obligatòria (art. 22.1.a) i les indicacions que s’estableixen tenen en compte que, en l’exercici de les seves funcions en el marc de l’ordenament, el director del centre públic és l’autoritat competent per defensar l’interès superior de l’infant, tal com estableix l’article 142.9 de la LEC. Així mateix, en el document es tenen en compte les responsabilitats que assumeix el centre de titularitat privada i, directament, la persona titular, pel fet de l’escolarització de menors en el centre educatiu. Finalment, cal portar a col·lació el Conveni de Corresponsabilitat entre l’Ajuntament de Badalona i el Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya aprovat en Junta de Govern Local en la sessió celebrada en data 13 d’abril de 2010, on es recollia expressament d’entre els objectius de cooperació i coresponsabilitat les actuacions educatives destinades a millorar l’èxit escolar (absentisme, educació no formal…), procedint a la seva signatura en data 6 de maig de 2010. En segon lloc, en matèria de Joventut els ens locals hauran de seguir prestant els serveis que prestava abans de l’entrada en vigor de LRSAL, d’acord amb la Llei 33/2010, d’1 d’octubre, de polítiques de joventut. Així, l’article 142 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), estableix que “correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut”. Així, l’article 13 de la Llei de polítiques de joventut (LPJ) estableix que la participació dels municipis en l’execució de les polítiques de joventut –competència autonòmica– es durà a terme com a actuació complementària. En concret, aquesta actuació municipal es preveu en relació amb:

L’elaboració de plans locals de joventut La detecció i l’estudi de les necessitats juvenils La promoció de l’emancipació La creació i la gestió de serveis necessaris per a l’execució de les polítiques de

joventut Altres.

En aquest sentit, l’article 71.1 del TRLMRLC estableix que “Per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques i, en particular, les relatives a:

a) L’educació. b) La cultura, la joventut i l’esport. c) La promoció de la dona. d) L’habitatge. e) La sanitat. f) La protecció del medi. g) L’ocupació i la lluita contra l’atur. h) Els arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris de música i els centres

de belles arts. i) El foment de les estructures agràries i la prestació del serveis d’interès públic

agrari.” D’altra banda, l’article 25.2 lletra l) de la LRBRL, en la redacció donada pel número vuit de l’article primer de la LRSAL, estableix que el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les CCAA, la promoció de l’esport i les instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure. Per tot l’exposat, i d’acord amb la normativa bàsica estatal i la normativa de règim local en concordança amb la normativa sectorial, els ajuntaments disposen de competències pròpies en matèria d’Educació, Joventut i Esports. 7.5. Pel que fa a les subvencions en matèria de Promoció del Comerç Local. L’article 160.1.b) del vigent EAC disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim local en determinar les competències municipals, i que l’article 84.2.i) del mateix Estatut preveu que els municipis tenen competència pròpia en matèria de promoció de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, entre d’altres. Així, l’objectiu municipal del programa que ocasiona aquesta subvenció és promoure i afavorir l’activitat comercial local a Badalona, en el context de crisis actual. Aquests

Secretaria General


objectius es corresponen, entre d’altres, amb les activitats complementàries de les d’altres administracions públiques que l’article 71 del TRLMRLC atribueix als municipis. Com ja hem apuntat, no hem de caure en el parany d’interpretar que l’exercici de les activitats complementàries ha desaparegut totalment del mapa de les competències municipal amb la derogació per part de l’LRSAL de l’article 28 de la LRBRL (actuacions complementàries). Com ja hem dit de forma reiterada en els fonaments 1 a 6 d’aquesta proposta de resolució, no podem concloure que tot allò que no estigui expressament recollit a l’article 25.2 de la Llei de Bases de règim local no pertany ni correspon a l’àmbit d’actuació dels municipis. Així doncs, podem concloure la plena vigència de l’article 71 del TRLMRLC, que faculta els municipis per exercir activitats en complementàries per a la gestió dels seus interessos, entre els quals, òbviament, s’ha d’incloure de manera categòrica el foment de l’activitat comercial local, amb la finalitat de generar ocupació i riquesa al municipi, i per tant, indirectament, l’augment els ingressos tributaris relacionats amb aquest desenvolupament econòmic que han d’ajudar a l’Ajuntament a prestar els serveis públics obligatoris. 7.6. Pel que fa a les subvencions en matèria de Participació Ciutadana. L’Ajuntament de Badalona ha vingut realitzant històricament polítiques de foment de l’associacionisme i de la participació dels veïns i veïnes en els afers públics de la ciutat, alhora que mitjançant diverses polítiques públiques s’afavoria la convivència i la cohesió social entre els diversos col·lectius socials. Aquestes polítiques s’han anat instrumentant en el marc d’un diàleg permanent amb la Federació d’Associacions de Veïns de la ciutat (FAVB). En aquest sentit, L’article 25.2 lletres m), l) i ñ) de la LRBRL, en la redacció donada pel número vuit de l’article primer de la LRSAL, estableixen, respectivament, que el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les CCAA, la promoció de la cultura i equipaments culturals; la promoció de l’esport i les instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure i la promoció en el seu terme municipal de la participació dels ciutadans en l’ús eficient i sostenible de les tecnologies de l’informació i les comunicacions. 7.7. Pel que fa a les subvencions en matèria de l’Impost sobre Béns Immobles destinades a determinats col·lectius (famílies monoparentals i persones vídues en situació d’exclusió social, i propietaris d’habitatges buits cedits a l’Oficina d’Habitatge Local de Badalona per a lloguer social, per tal d’incentivar aquestes cessions). En tant en quant aquestes subvencions s’atorguen a determinats col·lectius en risc d’exclusió social, ens remetem als fonaments de dret 1 a 6 d’aquesta proposta i, més concretament, a l’article 25.2 e) de la LRBRL que defineix com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les CCAA, entre d’altres, l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació d’exclusió social. Així com en l’article 26.1 del mateix text legislatiu que estableix que els municipis han de prestar, en tot cas, els serveis següents c) “En els municipis amb una població superior a 20.000 habitants, a més: protecció civil, avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social, (...).” Paral·lelament, és important destacar que, com ja hem dit de forma reiterada, les competències a què es refereix l’article 25.2 de la LRBRL sempre seran competències pròpies dels municipis, segons el que disposi la legislació estatal o autonòmica, però això no comporta que siguin les úniques competències susceptibles de ser exercides pels ens locals. Per tant, el que fa el legislador en aquest precepte és delimitar les matèries que sempre seran competències pròpies dels municipis. Recordem així que l’article 160.1 b) de l’EAC disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant, el principi d’autonomia local, inclou, entre d’altres, la determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. En aquest sentit, l’article 84.2 m) de l’EAC preveu que els governs locals tenen en tot cas competències pròpies sobre la regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment d’immigrants. Cal també tenir present aquí la Disposició addicional quarta del Decret Llei 3/2014, de 17 juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació a Catalunya de la LRSAL –

Secretaria General


Competències que els ens locals exerceixen en matèria de serveis socials, ensenyament, salut i inspecció sanitària, a la qual ens hem referit més amunt. A més, d’acord amb l’article 66.2 k) TRLMRLC, el municipi té competències pròpies, entre d’altres, en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció social. El Ple de l’Ajuntament de Badalona, en compliment de l’article 66.3 del TRLMRLC, el qual estableix com a competència pròpia del municipi la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials, entre d’altres, va aprovar inicialment, en sessió de data 27.03.2007, les bases reguladores d’una subvenció sobre l’import de la quota líquida de l’impost sobre béns immobles, corresponent al domicili habitual, per a les famílies monoparentals, considerant que és un col·lectiu desfavorit i amb risc d’exclusió social. Pel mateix motiu, en l’exercici 2008 es va ampliar els destinataris d’aquesta subvenció afegint el col·lectiu de vidus i vídues, aprovant inicialment el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 29.04.2008, les bases reguladores d’una subvenció sobre l’import de la quota líquida de l’impost sobre béns immobles, corresponent al domicili habitual, per a les famílies monoparentals i persones vídues. A l’exercici 2016 es pretén equiparar les famílies monoparentals amb les famílies nombroses (perceptores dels beneficis fiscals previstos a l’Ordenança reguladora de l’IBI i als quals no poden tenir accés les famílies monoparentals). En aquest sentit, arran dels canvis que han experimentat les estructures familiars tradicionals, cal protegir i garantir la igualtat d’oportunitats a les famílies monoparentals amb fills a càrrec en una situació de vulnerabilitat en un context de crisis com l’actual. Finalment, en el mateix context però amb un objectiu diferent als dos anteriors, la subvenció de l’IBI per les persones propietàries d’habitatges buits cedits a l’Oficina d’Habitatge Local de Badalona, té com a objectiu fomentar la cessió d’aquests habitatges i, per tant, incrementar el nombre d’habitatges disponibles a l’OHLB per a un lloguer a preus molt assequibles i facilitar-ne així l’accés a persones en risc d’exclusió social. 8. En compliment de la Disposició Transitòria Primera en relació a Disposició Final Primera apartat 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant, LGS), aquest Ajuntament ha procedit a adequar la seva normativa reguladora de subvencions al règim jurídic establert a la referida Llei pel que fa als preceptes que tenen caràcter de legislació bàsica segons l’art. 9 LGS, amb excepció de l’aprovació del Pla Estratègic de Subvencions, elaboració del qual preceptua l’art. 8 LGS amb caràcter previ a l’establiment de les subvencions, per a la concreció dels objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, les despeses previsibles i les seves fonts de finançament, amb sotmetiment, en tot cas, al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. L’esmentada adaptació s’ha realitzat, a l’empara de l’art. 17.2 LGS, mitjançant la corresponent regulació a les Bases d’Execució del Pressupost 2016 (en endavant, BEP 2016), concretament a l’annex IV de les mateixes. 9. L’article 3 de l’annex IV de les BEP 2016 estableix el règim jurídic aplicable a les subvencions que atorgui aquest Ajuntament. 10. De conformitat amb l’article 12 a) de les BEP vigent, prèviament a la convocatòria, s’haurà d’aprovar, per l’Ajuntament Ple, la norma reguladora de les bases de concessió de les subvencions, amb el contingut mínim preceptuat a l’article 17.3 LGS. Paral·lelament, els apartats b) c) i d) de les BEP acaben de fixar el procediment per a la convocatòria de les subvencions per concurrència competitiva de l’Ajuntament. 11. Pel que fa a la publicitat, és evident que facilita l’accés a la informació assegurant així la lliure concurrència i, és per això, que el legislador ha decidit avançar en la transparència de les convocatòries i en el coneixement i subministrament d’informació relacionat amb les subvencions públiques i, s’haurà de respectar en dos moments diferents. Un, inicial, mitjançant la inserció de les bases reguladores de la subvenció en el Butlletí Oficial que correspongui (article 9.3 LGS) i un altre posterior, reconegut a l’article 18 de la Llei, que diu de forma literal que “les administracions concedents hauran de remetre a la Base de Datos Nacional de Subvenciones informació sobre les convocatòries i les resolucions de concessió recaigudes en els termes establerts en l’article 20.3”.

Secretaria General


Prèviament a l’aprovació de les Bases específiques per l’òrgan competent, és preceptiva, d’acord amb les BEP i als articles 9.d) de la LGS i 214 del TRLHL, la fiscalització de l’expedient per la Intervenció municipal i la certificació d’existència de crèdit adequat i suficient per la realització de la despesa derivada de la convocatòria. 12. Conforme al que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) en tractar-se d’actes de reconeixement de crèdit i/o liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, la Intervenció municipal ha d’informar, amb caràcter previ, la resolució administrativa que pertoqui. 13. De conformitat amb l’article 12 a) de les BEP vigent, l’òrgan competent per a l’aprovació de les bases de concessió de les subvencions és l’Ajuntament Ple. 14. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departament o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al regidor de l’Àmbit de Badalona Democràtica que elevi a l’alcaldessa, per tal que inclogui en l’ordre del dia de l’Ajuntament Ple, per la seva ulterior resolució, si escau, la següent proposta: PRIMER.- Aprovar inicialment les Bases Específiques que regiran la convocatòria d’atorgament de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona per concurrència competitiva durant l’exercici 2016, així com els annexos que s’hi acompanyen, els quals fixen els criteris i requisits específics de cada subvenció. SEGON.- Condicionar l’aprovació dels annexos reguladors de les subvencions d’esports; de les subvencions sobre la quota líquida de l’IBI per a famílies monoparentals; i de les subvencions d’igualtat, a l’aprovació de les modificacions de crèdit corresponents que s’estan tramitant amb els números d’expedient 08200-MC2016/000007, 020700-MC2016/000004 i 0620105-MC2016/000001, respectivament. TERCER.- Sotmetre a informació pública, per termini de 20 dies, les Bases aprovades inicialment, mitjançant anunci al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la web municipal, així com, en un diari de la premsa local. La Intervenció Municipal informa que dóna conformitat a l’anterior proposta de resolució als efectes que preveuen els articles 214 i concordants del TRLRHL. BASES ESPECÍFIQUES QUE REGIRAN L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS PER PART DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA PER CONCURRÈNCIA COMPETITIVA DURANT L’ANY 2016 1. Objecte de la subvenció L’objecte d’aquestes Bases específiques, d’acord amb el què preveu art. 17.2 de la LGS en relació amb l’Annex IV de les Bases d’Execució del Pressupost de 2016 (en endavant BEP), és regular els criteris i procediment de concessió de subvencions per part de l’Ajuntament de Badalona destinades, per una banda, a entitats que duguin a terme actuacions o programes d’utilitat pública o interès social per al municipi de Badalona, que complementin o supleixin la competència municipal o siguin d’interès local i que tinguin caràcter social, de salut, educatiu, infantil, juvenil, cultural, esportiu, veïnal i de cooperació al desenvolupament i de sensibilització, i, de l’altra, a determinats col·lectius (famílies monoparentals i persones vídues en situació de risc d’exclusió social, i propietaris d’habitatges buits cedits a l’Oficina d’Habitatge Local de Badalona per a lloguer social, per tal d’incentivar aquestes cessions), i s’ajustaran, a més als requisits específics i criteris establerts pels departaments o àmbits que impulsen els diferents objectes subvencionables. Les actuacions i programes subvencionats s’hauran de realitzar dins del període comprés entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2016, a excepció dels projectes biannuals de cooperació en què la durada serà com a màxim de 20 mesos. 2. Procediment El procediment fixat per la concessió de les subvencions previstes en aquestes bases és de concessió en règim de concurrència competitiva.

Secretaria General


3. Beneficiaris Podran obtenir la condició de beneficiaris aquells que compleixin els requisits establerts als annexos corresponents, tramitin la corresponent sol·licitud d’acord amb l’art. 4 d’aquestes bases específiques, i compleixin les condicions i els requisits següents: 3.a) En el cas que els beneficiaris siguin entitats: 3.1. Condicions (a excepció de les entitats que desenvolupen projectes de cooperació al desenvolupament i de sensibilització que es regiran per les condicions especificades al punt 2 de l’Annex I): Que les entitats duguin a terme actuacions o programes d’utilitat pública o interès

social per al municipi de Badalona. Que les activitats complementin o supleixin la competència municipal en el termes de

l’art. 1 de les presents Bases. Que les activitats que realitzin siguin sense afany de lucre. 3.2. Els requisits que s’han d’acreditar degudament són: Estar legalment constituïdes i inscrites al registre públic que correspongui. No estar incurs en el règim d’incompatibilitats i prohibicions vigent d’acord amb l’art.

13.2 i 3 LGS en relació a l’art. 26 RLGS. Estar al corrent de llurs obligacions tributàries, amb la seguretat social, i amb

l’Ajuntament de Badalona, d’acord amb l’art. 13.2 e) LGS en relació als articles 18 i 19 i 22.1 RLGS.

Haver justificat suficientment les ajudes econòmiques rebudes amb anterioritat de l'Ajuntament.

El compliment dels requisits específics que, per a cada objecte subvencionable, es detallen als annexos de les presents bases.

- De conformitat amb l'art. 18 de la LGS, en relació amb l'art. 3.4 de la LTAIPBG, els beneficiaris que percebin subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros anuals o si almenys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeixen de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 euros, hauran de donar publicitat de les subvencions i ajuts percebuts en els termes i condicions establerts en la LTAIPBG. - Així mateix, de conformitat amb l’art. 15.2 de la LTAIPBG, si l’import de les subvencions atorgades és superior a 10.000 euros, si els beneficiaris són persones jurídiques, tenen l’obligació de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. - Els beneficiaris hauran de donar compliment a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern en els termes en que li sigui aplicable 3.b) En el cas que els beneficiaris pertanyin a col·lectius determinats (famílies monoparentals, persones vídues, propietaris de pisos buits cedits per a lloguer social) cal estar a allò que disposi l’annex corresponent. 4. Sol·licituds i documentació complementària. 4.1. Les sol·licituds de subvenció es formalitzaran complimentant el model instància proporcionada per l’Ajuntament i es podran presentar al Registre General de l’Ajuntament o a les Oficines Municipals de Districte, instància que tindrà el següent contingut: Identificació de qui subscriu la sol·licitud i la qualitat en que actua (amb expressió de

NIF). Identificació de qui ha de ser beneficiari (amb expressió de NIF). Domicili, a efectes de les notificacions, i número de telèfon. Declaració de reunir els requisits de les presents bases i acceptació de les mateixes. Declaració de les subvencions sol·licitades i/o obtingudes per a la mateixa finalitat i

compromís de comunicar a l’ajuntament les que s’obtinguin en el futur. Compromís de complir les condicions de la subvenció concreta. Petició de la subvenció concreta que es pretén rebre per al finançament de l'activitat

projectada

Secretaria General


En cas de sol·licitud de la subvenció per a activitats i/o programes, pressupost de l’activitat i/o dels programa/es per al/a les qual/s es sol·licita subvenció.

Lloc, data i signatura del sol·licitant i, segell de l’entitat 4.2. A la instància s’haurà d'adjuntar la següent documentació: 4.2.a) Entitats Fotocòpia del NIF del representant de l’entitat. Fotocòpia del NIF de l’entitat Full de dades bancàries, on es podrà transferir, si escau, l’import de la subvenció en cas

que aquestes dades hagin variat respecte l’any anterior o si és la primera vegada que es sol·licita la subvenció.

En cas que l’entitat hagués sol·licitat subvenció a aquest Ajuntament a l’exercici anterior, els tres documents abans referits es podran suplir omplint el document “declaració de vigència de la documentació” que s’adjuntarà al model de sol·licitud de subvenció.

Documentació acreditativa de la legal constitució i inscripció de l’entitat pel cas que sigui la primera vegada que es sol·licita subvenció.

Documentació acreditativa de la composició de la Junta Directiva de l’entitat i de que la persona sol·licitant és la representant legal de l’entitat per a la sol·licitud de la subvenció (certificats i/o actes corresponents).

En cas que l’entitat hagués sol·licitat subvenció a aquest Ajuntament a l’exercici anterior, l’esmentada documentació es podrà suplir omplint el document “Certificat de la composició de la Junta, Acord de l’entitat de sol·licitud de subvenció i atorgament d’autorització a la persona que la sol·licita”, que s’adjuntarà al model de sol·licitud de subvenció.

Acreditació d'estar al corrent de llurs obligacions tributàries mitjançant els corresponents certificats de l’Agència Tributària i de la Tresoreria General de la Seguretat Social sens perjudici que l’entitat autoritzi expressament a l’Ajuntament de Badalona per tal que recavi el certificat de l’Agència Tributària i, en el seu cas, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, conforme a la Disposició Addicional Divuitena de la LRJPAC en relació al articles 14.1.e LGS i 22.2 RLGS.

Projecte de l’activitat o programa a subvencionar amb descripció detallada que permeti comprendre l'abast, la intenció i la importància de la proposta.

Memòria explicativa de les activitats realitzades per l’entitat durant l’exercici anterior, signada i segellada.

Comptes aprovats globals i per programes, de l’últim exercici tancat, signats i segellats. En cas que l’Ajuntament disposi de la memòria i el comptes de l’exercici anterior no

caldrà presentar aquesta documentació. En cas que l’entitat sol·liciti subvenció per al seu manteniment i funcionament ordinari i,

a més, per a la realització de qualsevol programa serà necessària una declaració signada pel president de l’entitat conforme les quantitats que figuren al/s pressupost/os pel/s programa/es no hi consten, en el seu cas, en el pressupost aportat per a la subvenció de manteniment i funcionament ordinari de l’entitat.

Aquelles que, en llur cas, es determinin expressament a la convocatòria, en relació amb les finalitats i actuacions de les entitats, àmbit d’implantació d’aquestes i naturalesa dels programes a subvencionar.

Per als projectes i activitats que impliquin treball amb menors caldrà presentar una declaració jurada en la qual es detalli les dades de les persones que està previst que hi participin. A més, en compliment de l’article 13.5 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, caldrà aportar certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals per cadascuna de les persones que hi participin, tant si són voluntaris com contractats. En cas que aquestes dades no es puguin conèixer en el moment de la presentació de la sol·licitud de la subvenció, s’aportaran al departament gestor prèviament a l’inici del projecte o activitat. Qualsevol canvi en les dades presentades haurà de ser comunicat per escrit al departament gestor.

Els projectes i la resta de documentació que conformin les sol·licituds hauran d’evitar el llenguatge sexista.

Secretaria General


4.2.b) Entitats que desenvolupen projectes de cooperació al desenvolupament i de sensibilització: A la documentació especificada en el punt 4.2.a), cal adjuntar la documentació acreditativa dels requisits especificats al punt 2 i 3 de l’Annex I). 4.2.c) Persones físiques sol·licitants de subvenció de la quota líquida de l’IBI:

Fotocòpia del DNI Fotocòpia del rebut de l’Impost sobre Béns Immobles de l’exercici 2016 Sol·licitud de transferència bancària En el cas de famílies monoparentals o persones vídues:

o Certificat d’ingressos emès per l’AEAT de l’exercici 2015 o Certificat acreditatiu conforme s’està al corrent en el compliment de les

obligacions tributàries amb l’AEAT En el cas de famílies monoparentals:

o Original i fotocòpia del títol de família monoparental o En cas de separació, divorci o nul·litat matrimonial o Original i fotocòpia de la resolució judicial de guàrdia i custòdia dels

fills/filles menors o Certificat de l’existència de procediment judicial en curs de reclamació per

impagament d’aliments en què consti el jutjat i número de procediment o En cas d’adopció, si no es disposa de llibre de família: original i fotocòpia

de la sentència o acta notarial de l’adopció o En cas que algun membre de la família sigui discapacitat: o Original i fotocòpia de la resolució acreditativa del grau de disminució

superior al 33%. En cas de viduïtat:

o Original i fotocòpia del certificat de defunció corresponent En cas de persones físiques propietàries d’habitatges cedits per a lloguer social:

o Documentació acreditativa de la de posada en disposició del pis en la borsa de mediació social expedit per l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona (Nota d’encàrrec de lloguer).

En cas que siguin propietaris de l’habitatge però no apareguin al rebut de l’Impost sobre Béns Immobles:

o Original i fotocòpia de l’escriptura de propietat de l’habitatge No caldrà que l’interessat aporti els certificats o altres documents acreditatius de la situació que fonamenta la concessió de la subvenció o les circumstàncies previstes, quan l’Ajuntament pugui consultar i verificar telemàticament les dades declarades i consti el consentiment de l’interessat - tret que una norma amb rang de llei autoritzi la cessió – perquè es realitzi l’esmentada consulta. 5. Criteris d’atorgament Les sol·licituds s’avaluaran d'acord amb els criteris objectius d’atorgament establerts als annexos d’aquestes bases per a cada objecte subvencionable. 6. Import màxim de les subvencions 6.a) En cas de sol·licitud de subvenció per activitats i/o programes, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin, cas contrari haurà de justificar-se mitjançant informe tècnic del departament gestor. L’import de la subvenció rebuda no podrà ser mai d’una quantia que, en concurrència amb els ingressos que l’activitat subvencionada generi i altres subvencions o ajuts rebuts d’altres administracions o ens públics o privats, nacionals o internacionals, superi el cost de l’activitat a desenvolupar pel beneficiari; si es produís aquesta situació es reduirà la subvenció en la proporció que correspongui i, en el cas que el beneficiari ja l’hagi rebuda, tindrà l’obligació de retornar l’import que correspongui. 6.b) En cas de sol·licitud de subvenció sobre la quota líquida de l’Impost sobre Béns Immobles, l’annex corresponent estableix la quantia de la subvenció en cada supòsit. 7. Despeses subvencionables

Secretaria General


Es consideren despeses subvencionables les establertes a l’Annex IV sobre subvencions de les BEP. 8. Òrgans competent per a l’ordenació, instrucció i resolució del procediment de concessió. L’òrgan competent per resoldre les sol·licituds de subvencions és l’Alcaldia, a proposta de la Junta de Govern Local. La competència per a l’autorització, la disposició i l’obligació de les despeses corresponents, correspondrà als regidors i regidores d’àmbit, d’acord amb les resolucions de delegació de competències de l’alcaldessa de dates 23 i 29 de juny de 2016. 9. Terminis 9.1. El termini de presentació de les sol·licituds serà de 20 dies hàbils a partir del següent de la publicació de convocatòria, sens perjudici que la resolució de la convocatòria estableixi una data posterior diferent. 9.2 Si la sol·licitud o documentació no reunís els requisits exigits a les bases específiques i al decret de convocatòria, el servei gestor requerirà a l’interessat per tal que en un termini no superior a deu dies s’esmenin les deficiències o s’acompanyin el documents preceptius, amb indicació que, en cas de no fer-ho se’l tindrà per desistit de llur petició, arxivant-se sense més tràmit. 9.3 El termini per a l’atorgament de les subvencions no excedirà de tres mesos comptadors a partir del dia següent al de finalització del termini per a la presentació de sol·licituds. La manca de resolució dins d’aquest termini produirà efectes desestimatoris, tret que les bases prevegin altrament. 10. Acceptació 10.a) En el cas d’entitats, les subvencions hauran d’ésser acceptades per les beneficiàries, en el termini màxim d’un mes comptador des de la data de notificació de la concessió, als efectes de donar compliment a les condicions fixades per a la seva aplicació. La presentació de la sol·licitud comportarà l’acceptació implícita del seu atorgament en el cas que l’import atorgat coincideixi amb el sol·licitat i no existeixi modificació de les condicions o forma de realització de l’activitat subvencionada. L’acceptació de la subvenció implica la de la present normativa, la de les bases específiques, la de la convocatòria i la de la LGS. Prèvia l’acceptació de la subvenció per part dels beneficiaris, es podran efectuar pagaments anticipats del 50 per cent de la quantitat subvencionada. Amb caràcter excepcional, i atenent les característiques del programa, es podran efectuar pagaments anticipats del 80% de l’import subvencionat, prèvia sol·licitud i justificació per part de l’entitat de la projecció dels moviments de Tresoreria que posin de manifest la necessitat de fer-ho, com a finançament necessari per poder portar a terme les actuacions inherents a la subvenció. No s’exigeix la constitució de garantia en cap dels supòsits de pagaments anticipats esmentats. Tot això sens perjudici del seu reintegrament en cas d’incompliment de les obligacions establertes a les bases específiques, a la convocatòria o a la Llei. 10.b) En el cas dels col·lectius beneficiaris d’una subvenció sobre la quota líquida de l’IBI, en l’imprès de sol·licitud es farà constar la declaració responsable d’acceptació en els termes fixats a l’annex de les bases específiques, en cas de la seva concessió. 11. Forma i termini de justificació de la subvenció. La justificació de les subvencions atorgades per l’Ajuntament per a activitats i/o programes constitueix una comprovació de l’adequat ús dels fons públics rebuts pels beneficiaris, la prova de que els referits fons s’han aplicat a la finalitat per a la qual es van concedir i acreditació del compliment de les condicions imposades i dels resultats obtinguts. L’esmentada justificació es realitzarà, amb caràcter general, i sense perjudici del que es pugui determinar als annexos, mitjançant la rendició del compte justificatiu de la despesa realitzada, que constitueix acte obligatori del beneficiari o entitat col·laboradora, davant l’òrgan atorgant, i, que consisteix en la justificació de la despesa realitzada, sota responsabilitat del declarant, comprenent els documents que a continuació es relacionen:

a) Memòria de l’activitat subvencionada, consistent en: Declaració subscrita pel beneficiari sobre les activitats realitzades que hagin

estat finançades amb la subvenció i el seu cost; Desglossament de cadascuna de les despeses efectuades;

Secretaria General


Relació numerada correlativament de tots el documents justificatius que s’aportin ;

b) Factures i demés documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, import dels quals hagi estat abonat amb càrrec a la subvenció concedida; el servei gestor compulsarà i conformarà les copies d’aquest documents i quedaran dipositats en la entitat beneficiaria per un període mínim de 4 anys. Las factures hauran de reunir els requisits expressats al Real Decret 1496/2003 de 28 de novembre, pel qual es regula el deure d’expedició i lliurament de factures.

c) Les despeses de personal hauran d’acreditar-se amb els rebuts de nòmines emplenats de conformitat amb la O.M. 27-12-94 i amb els butlletins de cotització de la Seguretat Social (TC1 i TC2). Tant les factures o documents de valor probatori equivalent en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, com els rebuts de nòmines que es mencionen en els apartats b) i c) s’acompanyaran amb la documentació acreditativa del pagament.

d) Full publicitari de la col·laboració de l’Ajuntament en les activitats subvencionades amb la fórmula següent: "Amb el suport de l'Ajuntament de Badalona" i el logotip oficial de l'Ajuntament de Badalona, d’acord amb els models tipogràfics aprovats per la Corporació. En el cas que no es pogués aportar l’esmentat full, el personal tècnic municipal corresponent incorporarà a l’expedient declaració conforme en l’activitat subvencionada no es va programar la confecció del mateix.

La forma i el termini de justificació haurà d’estar d’acord amb la normativa següent: - Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions - Real decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre. - Text refós de les hisendes locals, aprovat per Llei 2/2004, de 5 de març, -Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya, decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril. - Reglament d’obres, activitats i serveis, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny. - Bases d’execució del pressupost municipal de 2016 - Qualsevol altra normativa vigent en matèria de subvencions. El control financer s’exercirà per la Intervenció respecte de beneficiaris i, en el seu cas, entitats col·laboradores per raó de les subvencions atorgades, de conformitat amb el que disposen els articles 220 a 222 del TRLRHL; el Títol III de la LGS; el Títol VI de la Llei general pressupostària i demés normes concordants. El termini per presentar la justificació de les subvencions dels projectes, programes o activitats subvencionades que finalitzen com a màxim el 31 de desembre de 2016, serà de tres mesos a partir de la data de finalització del termini per a la realització de l’activitat i, com a màxim fins el 31 de gener del 2017. En el cas dels projectes biannuals de cooperació en què la durada serà com a màxim de 20 mesos, les justificacions se presentaran com a màxim 3 mesos després de la finalització dels projectes. A fi i efecte de possibilitar el control de la concurrència de subvencions, els documents justificatius presentats pels beneficiaris hauran d’ésser validats i estampillats pel servei gestor, mitjançant un segell existent a l’efecte. El servei corresponent comprovarà l’aplicació efectiva de l’ajut a les finalitats per a les quals ha estat concedit, i el beneficiari facilitarà l’accés a la informació necessària a aquest efecte, en el cas que es requereixi. La justificació haurà d’ésser aprovada per l’òrgan competent, que serà el que va concedir la subvenció, arxivant-se pel servei gestor i comunicant-se a la Intervenció General adjuntant tots els documents que conformen el compte justificatiu i, en tot cas, l’informe i certificat de conformitat previ de l’òrgan gestor. 12. Protecció de dades D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), s’informa als sol·licitants que les dades facilitades seran incloses

Secretaria General


en un fitxer propietat de l’Ajuntament de Badalona, amb la finalitat única i exclusiva de gestionar i tramitar el procediment de concessió de subvencions establerts aquí, d’acord amb els principis de seguretat i confidencialitat de les dades que la normativa sobre protecció de dades estableix. Així mateix, s’informa a la persona interessada de la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, en els termes inclosos a la legislació vigent, mitjançant escrit presentat en el Registre General d’aquest Ajuntament. 13. Aplicació pressupostària La concessió de les diferents subvencions serà imputable a les següents partides del Pressupost Municipal de Despeses de 2016:

Pel que fa a les partides que no tenen crèdit suficient per fer front a les subvencions d’esports, sobre la quota líquida de l’IBI per a famílies monoparentals, i d’igualtat, estan en tràmit els expedients de modificació de pressupost següents: 08200-MC2016/000007, 020700-MC2016/000004 i 0620105-MC2016/000001, respectivament. Disposició final. En tot allò no contemplat en aquestes bases s’estarà a les Bases d’Execució del Pressupost Municipal de 2016 i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, el Reglament que desenvolupa i resta de normativa concordant. A) ANNEX SERVEIS SOCIALS 1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions. L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions de entitats de tipus social i sense ànim de lucre que potenciïn l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitar amb el cofinançament de projectes, programes i accions de les següents línies o finalitats: ◦ Actuacions d’informació, orientació i assessorament a les persones amb relació als

drets i els recursos socials. ◦ Actuacions d’atenció i promoció social per a persones amb necessitats específiques,

que es trobin en situació de desigualtat, discriminació o risc d’exclusió, amb discapacitat física, psíquica, sensorial, auditiva...

◦ Actuacions d’atenció social en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors.

◦ Actuacions que promoguin mesures de inserció social, laboral i educativa a diferents col·lectius en situació d’exclusió social.

◦ Actuacions d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents. ◦ Actuacions de detecció de les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària

en llur àmbit territorial.

SUBVENCIONS PARTIDA IMPORT NÚM. RC Serveis Socials 312-231002-48906 95.957,00 12016000009702 Gent Gran 331-231006-48906 21.173,00 12016000009686 Cooperació 440-3273-48906 77.000,00 12016000016204 Entitats veïnals 440-9241-48906 128.000,00 12016000016228 Educació 321-3200-48906 33.284,00 12016000010141 Salut 311-3110-48906 20.000,00 12016000009675 Joventut 322-3265-48906 25.000,00 12016000015959 Esports 322-3411-48906 64.000,00 Pendent modif.ppt. Cultura 331-3347-48906 42.818,00 12016000015897 Comerç 221-4310-48906 86.000,00 12016000015891 IBI Famílies monoparentals 210-231003-48906 40.000,00 Pendent modif.ppt. IBI Persones vídues 210-231003-48906 10.000,00 12016000015901 IBI Propietaris pisos buits

cedits per a lloguer social 210-231003-48906 10.000,00 12016000015904

Igualtat 331-231005-48906 15.000,00 Pendent modif.ppt.

Secretaria General


◦ Actuacions d’atenció social immediata adreçades a persones en situació de vulnerabilitat o risc social.

◦ Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la participació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc.

◦ Altres tipus d’actuacions que, dins les competències municipals de serveis socials, siguin coherents amb la el contingut i la orientació del programes d’actuació impulsats des de l’ajuntament.

2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: A més del requisits exigits a l’art. 9 de l’Annex IV de les BEP d’aquest Ajuntament, serà necessari el compliment dels següents requisits específics i la seva acreditació mitjançant l’aportació dels documents que es diran a continuació juntament amb la sol•licitud: a. Realitzar, durant l’any 2016, actuacions o programes d’acord amb els criteris descrits

als apartats 1. b. Acreditar, per mitja de declaració jurada, que l’entitat no te cap conveni de

col·laboració ni altres subvencions en matèria de serveis socials amb l’ajuntament de Badalona.

c. Pels projectes que impliquin treball amb menors caldrà presentar una declaració jurada en la qual es detalli les dades de les persones que està previst que hi participin. En compliment de les disposicions de l’art. 13. 5 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, caldrà aportar certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals, per cadascuna de les persones que hi participin, tant si són voluntaris com contractats. En cas que aquestes dades no es puguin conèixer en el moment de la presentació de la sol·licitud de subvenció, s’aportaran al departament gestor prèviament al desenvolupament del projecte o activitat. Qualsevol canvi en les dades presentades haurà de ser comunicat per escrit al departament gestor.

d. Assolir, com a mínim, els 25 punts o el 25% de la puntuació total de 100 punts, en la valoració del projecte descrita a l’apartat 3

Las subvenciones s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració d’entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. 3. Criteris de valoració de les sol·licituds : Les subvencions s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració d’entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. Les entitats que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiàries es valoraran els projectes i/o programes presentats, d’acord amb el següent barem específic de valoració fins a 100 punts: - Principis d’acció fins a 20 punts: El projecte s’ha d’ajustar a la pluralitat social i cultural, i a les necessitats del col·lectiu al

qual s’adreça. Valors que conté, projecta i promociona el projecte: drets socials, igualtat d’oportunitats, promoció de les xarxes, solidaritat, promoció de la persona, participació i altres ... 10 Punts

Col·laboració i/o complementarietat amb l’acció de l’administració local. 5 Punts

Enfocament proactiu, dinàmic i comunitari. 5 punts

- Qualitat fins a 20 punts: Concreció, viabilitat i claredat del projecte. Comptar amb sistemes formalment definits

de control, seguiment i l’avaluació del projecte 10 punts

Projecte contrastat per l’experiència pròpia i/o d’altres entitats 5 Punts

Secretaria General


Participació del col·lectiu beneficiari en el disseny, seguiment i avaluació del projecte 5 Punts

- Grau d’interès social fins a 20 punts: Dèficit d’activitats anàlogues al municipi 5

Punts Abast de la territorialitat en la implantació del projecte 5

Punts Augment de la capacitació de les persones i/o els col·lectius implicats 5

Punts Sensibilització de la població i accés a la informació 5

Punts - Consolidació fins a 20 punts: Capacitat i recursos propis per gestionar i executar el projecte 10

Punts Projecció en el temps del projecte i valoració d’activitats anteriors (si és el cas d’una continuïtat) 10 Punts - Entitat fins a 20 punts: Experiència, trajectòria i participació en les xarxes territorials 5

Punts Capital social: nombre de socis i voluntaris (capacitat de mobilització de l’entitat) 5

Punts Col·laboració amb d’altres entitats en l’elaboració del projecte 5

Punts Promoció de l’associacionisme, del voluntariat i la participació ciutadana 5

Punts Per poder ser subvencionat un projecte o un programa en la valoració total haurà d’obtenir una puntuació mínima de 25 punts. 4. Quantia individualitzada de la subvenció L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin. 5. Pagaments anticipats (i en el seu cas, abonaments a compte) Pagaments anticipats: Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 6. Despeses previsibles Pel que fa als conceptes que podran ser objecte de subvenció, en relació amb els projectes, seran subvencionables les despeses següents en la mesura que responguin de manera indubtable a la naturalesa de l’activitat subvencionada i es realitzin dins del termini d’execució del projecte, activitat o servei: Nòmina i Seguretat Social del personal. Lloguers: arrendament de béns immobles i béns mobles. Subministraments: aigua, electricitat, gas i combustibles. Comunicacions: telèfon, correu, missatgeria. Material fungible d'oficina: paper, impresos, fotocòpies i altre material d'oficina. Assegurances. Material tècnic o de producció fungible necessari per el desenvolupament de l'activitat. Feines realitzades per altres empreses: neteja, seguretat, manteniment, activitats

directament lligades al desenvolupament de l'activitat/projecte, auditoria del projecte (només en el cas que sigui exigida com a justificació d'aquesta subvenció).

Tributs, quan siguin abonats directament l’entitat, quan no siguin susceptibles de recuperació o compensació.

7. Terminis d’assoliment dels objectius i finalitats El termini serà a 31 de desembre de 2016

Secretaria General


B) ANNEX GENT GRAN 1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions. Podran obtenir la condició de beneficiaris les associacions que conformen els casals de persones grans o entitats de persones grans que tinguin la seva activitat i la seva seu principal domiciliada a Badalona, per projectes, programes o accions que en el marc de l’envelliment actiu, promoguin les relacions socials de la gent gran, els contactes intergeneracionals i el voluntariat, i impulsar-ne la plena participació en la vida comunitària i col·lectiva. 2. Criteris de valoració de les sol·licituds Els criteris que es tindran en compte per tal d’atorgar subvencions a les propostes presentades als qui obtinguin millor valoració entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. - Principis d’acció fins a 20 punts: Ajustament a la pluralitat social i cultural, i a les necessitats del col·lectiu al qual

s’adreça 7 punts Valors que conté, projecta i promociona el projecte: drets socials, igualtat d’oportunitats,

promoció de les xarxes, solidaritat, promoció de la persona, participació 7 punts

Col·laboració i/o complementarietat amb l’acció de l’administració local 6 punts

- Qualitat fins a 20 punts: Concreció, qualitat i claredat del projecte. Compte amb sistemes formalment definits de

control, seguiment i l’avaluació del projecte 4 punts

Projecte contrastat per l’experiència pròpia i/o d’altres entitats 4 punts

Viabilitat i/o grau d’aplicabilitat del projecte 6 punts

Participació del col·lectiu beneficiari en el disseny i seguiment del projecte 6 punts

- Grau d’interès social fins a 20 punts: Dèficit d’activitats anàlogues al municipi 5

punts Abast de la territorialitat en la implantació del projecte 4

punts Augment de la capacitació de les persones i/o els col·lectius implicats 6

punts Sensibilització de la població i accés a la informació 5

punts - Consolidació fins a 20 punts: Projecció en el temps del projecte i valoració d’activitats anteriors (si és el cas d’una

continuïtat) 4 punts

Capital social: nombre de socis i voluntaris (capacitat de mobilització de l’entitat) 4 punts

Enfocament proactiu, dinàmic i comunitari 6 punts

Sostenibilitat de l’activitat, incorporar estratègies de autofinançament progressiu 6 punts

- Entitat fins a 20 punts: Experiència, trajectòria i participació en les xarxes territorials 7

punts Col·laboració amb d’altres entitats en l’elaboració del projecte 7

punts Promoció de l’associacionisme, del voluntariat i la participació ciutadana 6

punts

Secretaria General


Per poder ser subvencionat un projecte o un programa en la valoració total haurà d’obtenir una puntuació mínima de 51 punts. Per poder accedir al pagament anticipat es té que realitzar la prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 3. Quantia individualitzada de la subvenció: L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin. 4. Pagaments anticipats Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 5. Despeses previsibles • Material fungible d’oficina: paper, impresos, fotocòpies i altre material d'oficina. • Material tècnic o de producció fungible necessari per el desenvolupament de l'activitat. • Feines realitzades per altres empreses: neteja, seguretat, manteniment, activitats directament lligades al desenvolupament de l’activitat/projecte, auditoria del projecte (només en el cas que sigui exigida com a justificació d’aquesta subvenció). 6. Terminis d’assoliment dels objectius i finalitats El període d’assoliment dels objectius i finalitats s’emmarquen en l’any 2016 C) ANNEX PROMOCIO DE LA SALUT 1. L’Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions de entitats de tipus social i sense ànim de lucre que potenciïn l’autonomia de les persones i l’assoliment de les seves fites vitals a partir de les oportunitats derivades del seu entorn familiar i comunitari, amb el cofinançament de projectes, programes i accions de les següents línies o finalitats:

Actuacions de promoció de la salut i salut comunitària, protecció de la salut i prevenció de la malaltia, en qualsevol àmbit o col·lectiu ciutadà amb l’objectiu de fomentar els hàbits positius per a la salut individual i col·lectiva i millorar la qualitat de vida.

Actuacions de suport a les persones i/o a les seves famílies afectades per toxicomanies i/o diferents tipus de dependències.

Actuacions de suport a les persones amb discapacitat psíquica, física, sensorial i orgànica derivades d’una malaltia greument incapacitant i/o les seves famílies.

Actuacions de suport al benestar dels animals de companyia i per el foment d’una tinença responsable afavoridora del civisme i la convivència.

Es poden sol·licitar subvencions per els següents tipus de projectes i actuacions: Prestació de serveis d’informació i atenció. Desenvolupament d’activitats i projectes de caràcter preventiu i/o rehabilitador. Creació, manteniment i posar a disposició fons documentals específics.

Col·laboració en les activitats de dinamització comunitària i participació ciutadana que promouen les estructures municipals de Salut. Activitats formatives per la protecció i/o la promoció de la salut especialment les dirigides a col·lectius poblacionals en situació de desavantatge social i amb l’objectiu de facilitar la seva accessibilitat al sistema de salut. Activitats de foment del voluntariat en programes caire sanitari.

Secretaria General


Activitats de sensibilització i conscienciació de la ciutadania, incloent les que promoguin la millora del benestar dels animals de companyia, el foment de la tinença responsable, l’adopció d’animals abandonats i el civisme i la convivència. D’altres tipus d’activitats que, dins les competències de la regidoria, siguin coherents amb la el contingut i la orientació del programes d’actuació impulsat des de l’ajuntament.

2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari. A més dels requisits generals exigits a l’art. 9 de l’Annex IV de le BEP d’aquest Ajuntament, serà necessari el compliment dels següents requisits específics i, en el seu cas, la seva acreditació mitjançant l’aportació dels documents que es diran a continuació juntament amb la sol·licitud:

Actuacions o programes a realitzar durant l’any 2016 d’acord amb els criteris descrits als apartats 1 i 2.

No tenir cap conveni de col·laboració en matèria de serveis a les persones amb l’Ajuntament de Badalona.

Assolir, com a mínim, els 25 punts o el 25% de la puntuació total de 100 punts, en la valoració del projecte descrita a l’apartat 4

Pels projectes que impliquin treball amb menors caldrà presentar una declaració jurada en la qual es detalli les dades de les persones que està previst que hi participin. En compliment de les disposicions de l’art. 13. 5 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, caldrà aportar certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals, per cadascuna de les persones que hi participin, tant si són voluntaris com contractats. En cas que aquestes dades no es puguin conèixer en el moment de la presentació de la sol·licitud de subvenció, s’aportaran al departament gestor prèviament al desenvolupament del projecte o activitat. Qualsevol canvi en les dades presentades haurà de ser comunicat per escrit al departament gestor.

3. Criteris de valoració de les sol·licituds. Les subvenciones s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració de entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. Per tal de definir la quantia de les subvencions a atorgar s’estableixen els següents criteris de valoració:

Interès general de l’activitat per a la ciutat....................................fins a 20 punts / 20%

La complementarietat d’activitats anàlogues en el municipi.........fins a 20 punts / 20%

La repercussió en la prestació de serveis a ciutadans i/o les seves famílies de Badalona. Nombre de destinataris a qui va adreçada..........................................................................fins a 15 punts / 15% Impacte previst de l’actuació. Nombre de persones que es podran beneficiar del projecte.......................................................fins a 15 punts / 15% Qualitat tècnica dels programes i/o actuacions i adequació als Plans i Programes municipals.................................fins a 15 punts / 15% Actuacions que potenciïn el treball en xarxa, cooperatiu i de complementació amb altres serveis i entitats...........................fins a 15 punts / 15%

1.- Un comitè d’experts, format per el cap de servei i els caps d’unitat, donaran puntuació per cada un dels criteris, de tots els projectes presentats. 2.- El total disponible en la partida pressupostària es destinarà percentualment a cada un dels criteris.

Secretaria General


Pressupost Total X 0,15 al criteri 1 20.000,00 X 0,15 = 3.000,00 euros 3.- El càlcul per tal de distribuir els recursos es farà amb la següent fórmula matemàtica per cada un dels criteris: Valoració del criteri “X” en cada un dels projectes presentats del més valorat al menys valorat i atribuint-li a cada un la puntuació i el percentatge que aquesta representa sobre el total. TOTAL DE PUNTS DE TOTS ELS PROJECTES = 100% total de l’import assignat al criteri en qüestió. 4. Càlcul de prorrateig de la puntuació de cada projecte per assignar-li el mateix

percentatge de l’import. Projecte 1 Projecte 2 Projecte 3 TOTAL Valoració Criteri 1 15 12 5 32 % 46,9 37,5 15,6 100% 1080,00 1.407,00 1.125,00 468,00 3.000,00

5. La subvenció serà la suma dels imports obtinguts per cada un dels criteris valorats. 6. Només es valoraran els projectes que assoleixin, com a mínim, els 25 punts o el 25%

de la puntuació total. 4. Quantia individualitzada de la subvenció L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquen. L’import de la subvenció podrà ultrapassar el 50% del cost del projecte quan aquest sigui singular i la seva contribució sigui d’especial interès per a la ciutat, i l’entitat no disposi de cap altra font de finançament i per tant això pugui posar en perill la seva viabilitat. 5. Pagaments Pagaments anticipats: Prèvia acceptació i justificació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 6. Despeses previsibles Aquelles que estiguin contemplades en els projectes presentats i que hagin estat valorades pels tècnics. 7.Terminis d’assoliment dels objectius i finalitats La justificació de les subvencions atorgades es realitzaran de la següent forma:

Seguiment, per part dels equips tècnics de la regidoria, del desenvolupament dels programes i actuacions beneficiàries de subvenció.

A més de la documentació que s’estableix a les bases generals d’aquesta convocatòria, caldrà presentar documentació que justifiqui la realització de les activitats per les quals s’ha demanat la subvenció: memòria tècnica, avaluació de l’activitat i memòria econòmica.

D) ANNEX ACTUACIONS JUVENILS 1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions. La finalitat d’aquestes subvencions és promoure programes, projectes i/o activitats d’interès públic local per a la població juvenil, que complementin i ampliïn les ofertes d’iniciativa pública, que els seus objectius siguin: el foment de la participació i el voluntariat; la potenciació del teixit associatiu juvenil de la ciutat; la dinamització sociocultural juvenil; i la consolidació de les estructures pròpies de les entitats o col·lectius joves de Badalona. Les entitats que poden optar a subvenció són les entitats juvenils, les seccions juvenils d’entitats generalistes, y els esplais de les Parròquies de la Ciutat. 1.Programes, projectes i/o activitats subvencionables: 1.1 Programes i projectes anuals de funcionament ordinari que es realitzin en espais d’ocupació del temps de lleure i promoguin la dinamització juvenil a nivell territorial (educació en el lleure, participació, intercanvis juvenils) que segueixin els següents criteris d’actuació:

Secretaria General


1.1.1.- que estiguin gestionades per la pròpia gent jove i fomentin la participació dels i les joves a la vida associativa de la ciutat 1.1.2.- la formació del voluntariat i el treball amb grups de joves amb edats compreses entre els 15 i 29 anys 1.2 Programes específics de rellevància en el camp de la dinamització i la cultura juvenil, tant a nivell de creació, formació com difusió. En el cas que es sol·liciti subvenció per programació anyal, l’activitat puntual objecte de subvenció específica no podrà estar inclosa en la programació anual de l’entitat i ha de ser la primera vegada que es realitza. Les entitats podran presentar més de un programa, projecte i/o activitat. El còmput total de la subvenció serà el resultat del sumatori de cada programa, projecte i/o activitat presentat segons la valoració a partir dels criteris descrits a continuació. 2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: A més dels requisits que marquen les Bases d’execució del Pressupost Municipal de 2015, serà necessari el compliment dels següents requisits específics i la seva acreditació mitjançant l’aportació dels documents que es diran a continuació juntament amb la sol·licitud: Objectius, metodologia, accions i avaluació de cada programa, projecte i/o activitat. Pressupost per programa, projecte i/o activitats. Projecte de lleure educatiu si és l’objecte de la petició. En cas que els programes, projectes i/o activitats, pel seu correcte funcionament, requereixin la contractació de personal, aquest haurà d’ajustar-se al Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural vigent. Aquesta contractació podrà representar com a màxim el 40% del total de les despeses justificables. Les activitats s’hauran d’ajustar a les normatives específiques aprovades per l’administració competent, tenint especial atenció a la normativa de la Generalitat sobre activitats per a infants de vacances, titulació, ratios i assegurances. 3. Criteris de valoració de les sol·licituds Les subvencions s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració de entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. A) L’ interès general de l’activitat per a la ciutat............................fins a 20 punts B) La complementarietat d’activitats anàlogues al municipi.........fins a 20 punts C) Nombre de destinataris a qui va adreçada..............................fins a 20 punts D) Altres criteris específics (40): D.1) El nombre d’accions de cada programa, projecte i/o activitat..fins a 20 punts D.2) Col·lectiu Jove a qui s’adreça l’acció....................................... fins a 10 punts D.3) La singularitat, creativitat i innovació...................................... fins a 10 punts El valor punt es fixarà de forma equitativa a partir de la comparativa de les diferents sol·licituds presentades. 4. Quantia individualitzada de la subvenció L’ import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin, menys en els casos que per necessitat social o singularitat de l’activitat, que en aquests casos l’import subvencionable podrà ser el 100% del cost, sempre que sigui degudament justificada. 5. Pagaments anticipats Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’ import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. E) ANNEX EDUCACIÓ 1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels programes de subvenció del Servei d’Educació. 1.1. Aquesta actuació pretén realitzar programes de col·laboració amb les comunitats educatives dels centres d’ensenyament de la ciutat de Badalona sostinguts amb fons públics i que disposin de la pertinent autorització emesa per la Generalitat de Catalunya,

Secretaria General


així com les associacions sense afany de lucre que hi cooperen, en règim de concurrència competitiva. Als efectes d’aquests programes de subvenció, comunitat educativa i centre escolar es consideren sinònims, i els Consells Escolars de Centre han d’haver aprovat el projecte corresponent. 1.2. L’objectiu d’aquests programes és la prevenció de l’absentisme escolar i la contribució a l’èxit educatiu dels alumnes, amb activitats que directament promoguin l’assistència a l’escola, o bé mitjançant l’organització d’activitats en horari extraescolar que en motivin l’assistència, incentivin l’orgull de pertànyer al centre escolar, i impliquin l’entorn associatiu i veïnal de l’escola en la tasca de fer palesa la importància de l’educació. Sota aquests eixos, es defineixen cinc programes que es detallen més endavant (apartats 8 al 12 d’aquest document):

Activitats extraordinàries del centre docent (E1). Col·laboració del centre docent amb entitats de l’entorn (E2). Activitats extraescolars artístiques (E3). Activitats extraescolars en temps de vacances d’estiu dins del Pla Educatiu

d’Entorn (E4). Promoció de l’assistència a l’escola (E5).

1.3. S’exclouen d’aquests programes de subvenció totes les activitats lectives i les complementàries del currículum escolar. 1.4. Les activitats objecte de sol·licitud de subvenció s’han de realitzar durant l’any natural 2016. 1.5. S’adjudicaran subvencions amb càrrec a la partida 321-3200-48906 del pressupost municipal vigent, per un import total de 33.284,- €, distribuïts per programes tal com segueix: un import de 4.284,- euros conjuntament per als programes E1 i E2, un import de 6.000.- € per al programa E3, un import de 10.000,- € per al programa E4, i un import de 13.000.- € per al programa E5. 2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari. 2.1. Poden sol·licitar subvenció per a cadascun dels programes els subjectes que es detallen més endavant (apartats 8 al 12 d’aquest document). 2.2. A més del requisits exigits a l’art. 9 de l’Annex IV de les BEP d’aquest Ajuntament, serà necessari el compliment dels següents requisits específics i la seva acreditació mitjançant l’aportació dels documents que es diran a continuació juntament amb la sol•licitud:

a. Un certificat conforme l’activitat o projecte en concret pel que es demana subvenció figura en el Pla Anual de Centre vigent aprovat pel Consell Escolar respectiu, esmentant quan s’escaigui l’associació o entitat que el durà a terme. El certificat serà emès (signat i segellat) pel Secretari/a o el President/a del Consell Escolar de Centre. Si el projecte aprovat en el Pla Anual de Centre és més ampli que l’activitat per a la que es demana la subvenció, cal que el certificat concreti aquelles dades que permetin fer la baremació de la sol·licitud. En cas de discrepància, les dades sobre l’activitat o projecte aportades en aquest certificat prevaldran sobre qualsevol altra que consti en la sol·licitud.

b. La fitxa de baremació corresponent (apartat 13 d’aquest document) complimentada cuidant la concordança de totes les dades amb les que figuren en tota la documentació requerida. En cas de discrepància entre les dades aportades en aquesta fitxa i les que continguin el projecte o el certificat del Consell Escolar, es denegarà la sol·licitud.

c. Una declaració, signada pel sol·licitant de la subvenció, conforme l’entitat que representa és coneixedora d’allò disposat en l’article 5.4 del Capítol II de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

2.4. Per a la concessió de la subvenció, el sol·licitant haurà d’acreditar que els professionals i voluntaris que porten a terme l’activitat compleixen amb allò disposat en l’article modificat de l’article 13.5 de la Llei Orgànica 1/1996, de Protecció Jurídica del Menor, efectuada per la Llei 26/2015, de 28 de juliol, sobre l’acreditació del personal que tingui contacte habitual amb menors.

Secretaria General


2.3. Tota la documentació de la sol·licitud i, si escau, de la justificació de la subvenció, es presentarà també en format electrònic llegible al Servei d’Educació, si bé sense capacitat probatòria. 3. Criteris de valoració de les sol•licituds. 3.1. Les subvencions s’atorgaran proporcionalment a la valoració obtinguda (puntuació) pels projectes presentats pels sol·licitants que acreditin el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. Els barems de puntuació de cada programa es defineixen més endavant (apartats 8 al 12 d’aquest document). 3.2. Un cop puntuades totes les sol·licituds acceptades, el total de l’import amb que es dota cada programa es distribuirà proporcionalment a la puntuació de cadascuna. La fórmula de càlcul per a cada escola o entitat és:

P/T *N, En la que

P= Dotació pressupostària del programa T= Sumatori de la puntuació total de les sol·licituds aprovades N= Puntuació total de l’escola o entitat

4. Quantia individualitzada de la subvenció. 4.1. L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin. 4.2. L'import finalment concedit a cada sol·licitant serà la quantitat menor entre: el corresponent a la puntuació segons la fórmula anterior, el sol·licitat (o el 50% del pressupost de l’activitat si és el cas) i l'import màxim per a cada programa, que es dirà en l’apartat corresponent (apartats 8 al 12 d’aquest document). 4.3. Les comunitats educatives, associacions i entitats beneficiaris de les dotacions d’aquesta convocatòria podran participar en les convocatòries de subvencions que amb la mateixa finalitat convoquin altres administracions públiques o ens públics o privats, sempre que l’import de les subvencions concurrents no superi el cost de l’activitat subvencionada. 5. Pagaments anticipats 5.1. Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. 5.2. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 6. Despeses previsibles. Les despeses que es preveu siguin subvencionades en cada programa es detallen en l’apartat corresponent (apartats 8 al 12 d’aquest document). 7. Justificació de la subvenció i de l’assoliment dels objectius. La justificació de les subvencions atorgades es realitzarà de la forma següent:

a. Seguiment, per part dels equips tècnics municipals, del desenvolupament dels programes i actuacions beneficiàries de subvenció.

b. Presentació d’un breu informe, signat i segellat pel sol·licitant, certificant l’assoliment dels objectius i finalitats preteses, o si és el cas donant informació sobre les desviacions sofertes per l’activitat, en aquells paràmetres que han servit de base de càlcul per a l’import de la subvenció concreta (número de participants, dies d’activitat, etc.).

c. Presentació de la documentació que s’estableixi a les bases generals d’aquesta convocatòria.

8. Referent al Programa de subvenció E1- Activitats extraordinàries del centre docent. 8.1. Als efectes d’aquest programa de subvenció, es defineixen sis únics tipus d’activitat extraordinària:

a) commemoració d’aniversaris de la creació d’un centre escolar quin nombre sigui múltiple de 10 o de 25; b) celebrar l’ocupació d’un edifici nou o íntegrament reformat; c) actes d’homenatge a personalitats vinculades a la comunitat escolar; d) intercanvis de docents i/o d’alumnes quan el centre badaloní n’és l’amfitrió;

Secretaria General


e) mostra pública del potencial del centre escolar en qualsevol camp, o del resultat de projectes d’especialització en alguna disciplina; se n’exclouen les activitats habituals de les escoles i instituts tals com “jornades de portes obertes”, mostres o festes de final de curs o trimestre, la celebració de festes tradicionals, i en general qualsevol activitat que la comunitat escolar realitza habitualment cada any; f) construcció ex novo d’elements de cultura tradicional per a un ús públic en cercaviles i festes ciutadanes.

8.2. Poden sol·licitar subvenció per al programa E1: Les escoles públiques d’educació primària, secundària i post-obligatòria,

representades pel respectiu Consell Escolar de Centre -quina presidència recau en la direcció docent- o per una associació de pares i mares legalment constituïda.

Les escoles concertades, representades pels seus titulars o per una associació de pares i mares legalment constituïda.

L’Escola Oficial d’Idiomes i els Centres i Aules de Formació d’Adults, representats pels seus directors/es o coordinadors/es.

Les associacions de mares, pares, tutors, familiars, o ex-alumnes, de les escoles bressol municipals i llars d’infants públiques, de l’escola municipal de música i de les escoles municipals d’educació especial.

8.3. No s’acceptarà que un centre faci més d’una sol·licitud anual per a aquest programa E1. En el supòsit d’esdeveniments que es celebrin al llarg del curs escolar o abastin més d’un any natural, només s’acceptarà la sol·licitud de subvenció per a una de les anualitats afectades. 8.4. Les activitats presentades al programa E1 han d’estar obertes a la participació de la ciutadania, o a la de foranis en el cas d’intercanvis. Tanmateix, als efectes de baremació, en aquest programa de subvenció només es comptabilitzaran com a destinataris o participants, segons s’escaigui: els alumnes del centre sol·licitant, les seves famílies, i el seu professorat. 8.5. S’entendrà com a subvencionable per als programes E1: els serveis d’espectacles, entrades col·lectives a museus i espectacles, restauració, lloguer d’infraestructures, neteja, assegurances, transport, compra d’objectes com a regals protocol·laris, serveis i honoraris d’intèrprets i traductors, traduccions, publicitat, l’edició de material gràfic imprès i audiovisual, la contractació de serveis professionals, i els honoraris de conferenciants, formadors i talleristes. 8.6. Criteris de valoració de les sol·licituds E1: L’import màxim subvencionable és de 300.- euros per comunitat educativa. El criteri de valoració de cada sol·licitud serà el nombre de destinataris o participants:

En el cas d’aniversaris: es sumaran 10 punts per múltiple de 10, fins a un màxim de 50 punts; i si es tracta d’un aniversari múltiple de 25 es sumaran 25 punts. En qualsevol cas la puntuació màxima no ultrapassarà el topall de 75 punts.

En el cas d’altres activitats: hom comptarà 1 punt per cada 10 participants fins a un màxim de 50 punts, i es sumarà fins a un màxim de 50 punts segons la tipologia de l’activitat: celebrar la ocupació d’un edifici nou o íntegrament reformat: 25 punts, actes d’homenatge a personalitats vinculades al centre docent: 15 punts, intercanvis: 30 punts; mostres públiques del potencial de l’escola en qualsevol camp o de projectes d’especialització en alguna disciplina: 40 punts; en el cas de coincidir dos o més d’aquests supòsits en la mateixa activitat, la puntuació màxima no ultrapassarà el topall de 100 punts.

9. Referent al Programa de subvenció E2- Col·laboració del centre docent amb entitats de l’entorn. 9.1. Les activitats han de propiciar la col·laboració d’associacions i entitats de la ciutat amb les comunitats educatives per a la programació d’activitats extraescolars de lleure obertes a infants i joves aliens al centre escolar, en cap cas contradient la ordenança municipal de civisme. En aquest programa de subvencions es valorarà el percentatge d’assistents (infants i joves) aliens al centre escolar.

Secretaria General


9.2. Les activitats s’han de realitzar en les pròpies instal·lacions escolars, emmarcades en el calendari escolar lectiu que fixa anualment la Generalitat de Catalunya i caps de setmana annexes, i fora de l’horari lectiu del centre educatiu; se n’exclouen explícitament els estudis assistits o reforç escolar, les classes d’idiomes o de ampliació o recuperació de matèries curriculars, i tota mena de casals de lleure/esportius en període de vacances, i qualsevol activitat que en limiti l’accés d’infants i joves més enllà de la pertinença a determinada franja d’edat o nivell d’escolarització. 9.3..Les activitats han de tenir la continuïtat mínima d’un dia per setmana i cinc dies per trimestre, estar adreçades principalment a infants i adolescents d’entre 3 i 16 anys, i manifestar-se clarament obertes a la participació d’infants i joves aliens al centre escolar. 9.4. Poden sol·licitar subvenció per als programes E2: les entitats associatives sense afany de lucre, representades pels seus òrgans directius, que realitzin activitats en un o diversos centres docents badalonins. L’entitat sol·licitant no ha de tenir, en els seus estatuts, cap vinculació amb l’escola ni amb cap institució que en sigui titular o en formi part 9.5. S’entendrà com a subvencionable per als programes E2: la contractació de serveis professionals, els honoraris professionals de talleristes, monitors, i conferenciants; assegurances, transport i missatgeria, compra de material fungible o perible per a manualitats i activitats artístiques, material i serveis de neteja, serveis publicitaris i l’edició de material gràfic, imprès i audiovisual. 9.6. Criteris de valoració de les sol·licituds E2: L’import màxim subvencionable és de 1.250,- euros per comunitat educativa. Si l’entitat sol·licitant declara operar a diversos centres escolars, presentarà separadament per a cadascun d’ells el respectiu projecte, pressupost, certificat del Consell Escolar, i fitxa de baremació; es farà un barem de cada projecte/escola per separat i es sumaran els imports resultants en una única subvenció a l’entitat. Els criteris de valoració, fins a un màxim de 100 punts, seran:

a) Percentatge de participants aliens al centre: 20 punts si el percentatge de persones alienes al centre està entre el 10,00% i el 50,00% , i 30 punts si és del 50,01% o superior.

b) Nombre de dies per setmana amb activitats, de dilluns a dissabte: 10 punts per cada dia fins a un màxim de 40 punts.

c) Nombre de trimestres lectius d’activitat: 10 punts per trimestre fins a un màxim de 30 punts.

10. Referent al Programa de subvenció E.3- Activitats extraescolars artístiques. 10.1. Les activitats subvencionades s’han de basar en la col·laboració d’associacions i entitats de la ciutat amb les comunitats educatives per a la programació d’activitats extraescolars culturals i artístiques. Se n’exclouen les activitats que impliquin activitat física o puguin ser considerades en algun grau com a esportives, així com la dansa i el ball en totes les seves variants, twirling, arts marcials, cercaviles i correfocs, muixerangues i castells humans, que si bé puntualment poden formar part de les activitats del projecte, no en poden ser l’eix troncal o centre d’interès, i en cap cas objecte d’aquesta subvenció. 10.2. Les activitats subvencionades en aquest programa han de complir amb els següents requisits:

Existeix un projecte pedagògic conjunt a tots els centres escolars. Tenen la continuïtat mínima d’un dia per setmana durant el curs escolar Adreçar-se a infants que són alumnes de les etapes d’ensenyament obligatori; pot haver-hi alumnes d’altres etapes, però als efectes de baremació no se’ls comptarà. A aquests efectes, el sol·licitant haurà de presentar, per a la concessió de la subvenció, el llistat d’assistents a l’activitat indicant el curs o nivell escolar que realitzen en la data en que es fa la mostra conjunta descrita tot seguit. Es realitza una mostra o festival públic conjunt, com a colofó de l’activitat i fora d’horari lectiu, on tots els alumnes dels diferents grups escolars interpreten o treballen conjuntament el mateix tema. De no existir una mostra amb aquestes característiques es denegarà la subvenció. De no estar explícitament aprovada la participació en aquesta mostra en el Pla Anual d’algun dels centres participants, als efectes de baremació es detraurà aquest centre del còmput total d’escoles i alumnes.

Secretaria General


10.3. Poden sol·licitar subvenció per al programa E3: les entitats associatives sense afany de lucre, representades pels seus òrgans directius, que realitzin activitats en diversos centres públics de primària o de secundària badalonins. L’associació o entitat sol·licitant ha de tenir la seu a la ciutat i treballar amb més d’una comunitat educativa badalonina, sense tenir en els seus estatuts cap vinculació amb aquests centres escolars ni amb cap institució que en sigui titular o en formi part. 10.4. S’entendrà com a subvencionable per als programes E3: la contractació de serveis professionals, els honoraris professionals d’educadors i monitors, catxets de músics, lloguer d’equipaments, lloguer de serveis de sonorització i de material escènic, assegurances, transport i missatgeria, compra de material fungible, material i serveis de neteja, serveis publicitaris, i l’edició de material gràfic, imprès i audiovisual. 10.5. Criteris de valoració de les sol·licituds E3: L’import màxim subvencionable és de 500,- € per cada comunitat educativa participant que acompleixi els requisits establerts en aquestes bases. Els criteris de valoració, fins a un màxim de 100 punts, seran:

a) 10 punts per cada centre participant, fins a un màxim de 70 punts. b) 1 punt per cada 10 alumnes participants.

11. Referent al Programa de subvenció E.4- Activitats extraescolars en temps de vacances d’estiu, dins del Pla Educatiu d’Entorn. 11.1. Es subvencionaran Casal de Vacances de les comunitats escolars de les actuals zones d’escolarització d’educació primària núm. 1, 2, i 3, i dels centres de secundària als que aquestes escoles estan adscrites, durant el període de vacances escolars d’estiu, amb un mínim de cinc dies hàbils consecutius o de quinze dies hàbils dispersos. Les zones educatives 1, 2, 3, es corresponen amb l’àmbit territorial històric del Pla Educatiu d’Entorn, essent per aquest motiu les úniques zones de la ciutat on s’hi ha desenvolupat comissions territorials de seguiment del Pla; en aquestes comissions s’ha vist la necessitat de facilitar l’existència de recursos educatius en temps de vacances i molt millor si també estan dotats de servei de menjador. Als efectes de baremació es comptabilitzaran només els participants que en el curs 2015-2016 són alumnes de segon cicle d’educació infantil, i primària i secundària obligatòria. 11.2. Per a la concessió de la subvenció, els sol·licitants hauran d’acreditar la presentació de la notificació del Casal de Vacances a la Generalitat de Catalunya, segons regula el decret 137/2003 o altre que el modifiqui; així mateix, en el supòsit de realitzar l’activitat en centres públics de primària, es comprovarà d’ofici que s’ha procedit conforme allò establert pel vigent Reglament municipal d’ús social dels centres educatius públics. 11.3. Poden sol·licitar subvenció per al programa E4:

a. Les associacions de pares i mares d’alumnes de la ciutat, representades pels seus òrgans directius, que realitzin l’activitat bé sigui de forma directa o bé contractant una altra entitat o empresa.

b. Les entitats associatives sense afany de lucre, representades pels seus òrgans directius.

11.4. S’entendrà com a subvencionable per als programes E4: la contractació de serveis professionals, els honoraris professionals de educadors, monitors, talleristes i perfils professionals similars; assegurances, transports, missatgeria, compra de material fungible o perible per a manualitats i activitats artístiques, material i serveis de neteja, serveis publicitaris i l’edició de material gràfic, imprès i audiovisual. 11.5. No serà subvencionable, si és el cas, l’abonament del preu públic que pertoqui en aplicació del Reglament d’ús social dels centres educatius públics. 11.6. Criteris de valoració de les sol·licituds E4: L’import màxim subvencionable és de 2.000,- € per comunitat educativa. Si l’entitat sol·licitant declara operar a diversos centres escolars, presentarà separadament per a cadascun d’ells el respectiu projecte, pressupost, certificat del Consell Escolar, i fitxa de baremació; es farà un barem de cada projecte/escola per separat i es sumaran els imports resultants en una única subvenció a l’entitat. Els criteris de valoració, fins a un màxim de 100 punts, seran:

1 punt per participant fins a un màxim de 50 punts. fins a un màxim de 25 punts segons la durada de l’activitat

Secretaria General


durada igual o superior als 21 dies hàbils, 25 punts durada de entre 10 i 20 dies hàbils, 15 punts durada igual o inferior a 9 dies hàbils, 10 punts.

Si l’activitat ofereix servei de menjador, 25 punts. 12. Referent al Programa de subvenció E.5 - Promoció de l’assistència a l’escola. 12.1. Les activitats subvencionades han de promoure de forma directa l’escolarització de l’alumnat a segon cicle d’educació infantil i a les etapes obligatòries del sistema educatiu, mitjançant mediadors voluntaris o professionals que assegurin que determinats alumnes assisteixen a classe, si escau junt amb d’altres intervencions per millorar el procés educatiu dels alumnes i la informació de les seves famílies. 12.2. Poden sol·licitar subvenció per als programes E5: Les entitats associatives sense afany de lucre, representades pels seus òrgans directius, que realitzin acompanyaments preventius, “serveis despertador”, o tasques generalistes de promoció escolar que incloguin prevenció de l’absentisme, en un o diversos centres públics de primària o de secundària badalonins sostingut amb fons públics. L’entitat sol·licitant no ha de tenir, en els seus estatuts, cap vinculació amb l’escola/es ni amb cap institució que en sigui titular o en formi part. 12.3. S’entendrà com a subvencionable per als programes E5: la contractació de serveis professionals, els honoraris professionals de educadors/monitors/mediadors i perfils professionals similars; assegurances, transports, missatgeria, i material fungible. 12.4. Criteris de valoració de les sol·licituds E5: L’import màxim subvencionable és de 2.500,- € per cada comunitat educativa participant. Els criteris de valoració, fins a un màxim de 100 punts, seran:

a) 10 punts per cada centre escolar on s’actuï, fins a un màxim de 70 punts. b) 1 punt per cada alumne participant de segon cicle d’educació infantil i de les

etapes obligatòries sobre el que es faci un acompanyament a l’escola tipus servei despertador o similar.

13. Annex: Fitxes de baremació E1/2016 - E2/2016- E3/2016 - E4/2016 –E5/2016. La fitxa corresponent a cada programa ha de ser lliurada amb la documentació, cuitant que les dades aportades coincideixin amb les consignades en el projecte i pressupost; la no concordança d’aquestes dades pot ser motiu per denegar la subvenció. E1/2016

Fitxa de baremació. Convocatòria de subvencions ordinàries del Servei d’Educació 2016. E1: Activitats extraordinàries del centre docent.

Nom del centre docent: Si es tracta d’un aniversari, anys des de la creació que es celebren al 2016: Si es tracta d’una commemoració o activitat diferent a un aniversari, però dins de la

tipologia que es dirà, detallar-la: celebrar la ocupació d’un edifici nou o íntegrament reformat; actes d’homenatge a personalitats vinculades al centre docent; intercanvis escolars; mostres públiques del potencial de l’escola en qualsevol camp; projectes d’especialització de l’escola en alguna disciplina; construcció d’elements de cultura tradicional. Nombre total, i detall per estaments (docents, alumnes, familiars dels alumnes,

altres), de persones de la comunitat escolar que es preveu participin en l’activitat: Import total del pressupost presentat: Aportació econòmica sol·licitada a l’Ajuntament:

Declaro que les dades facilitades en aquesta “Fitxa de baremació” es corresponen, en data d’avui, a la realitat del projecte d’ Aniversari o altra commemoració del centre educatiu que represento. Badalona, ………… de ………….. de 2016. El/la sol·licitant, (Nom i firma del/la sol·licitant, i segell del centre).Badalona Educadora Àrea de Cultura, Educació, i Esports Servei d’Educació E2/2016

Secretaria General


Fitxa de baremació. Convocatòria de subvencions ordinàries del Servei d’Educació 2016. E2: Activitats educatives obertes a l’entorn del centre docent.

Nom del centre docent (Si l’entitat sol·licitant realitza activitats amb més d’una escola ,cal emplenar una fitxa per a cada escola):

Nom de l’entitat gestora del projecte i sol·licitant de la subvenció: Nombre total de participants en l’activitat: (A) Nombre total de participants en l’activitat que no són alumnes del centre: (B) Percentatge de participants en l’activitat que no són alumnes del centre, sobre el

total (100 x B / A ): Nombre de dies per setmana amb activitats, de dilluns a dissabte, durant l’any

2016: Nombre de trimestres lectius d’activitat durant 2016: Import total del pressupost presentat: Aportació econòmica sol·licitada a l’Ajuntament:

Declaro que les dades facilitades en aquesta “Fitxa de baremació” es corresponen, en data d’avui, a la realitat del projecte de l’entitat que represento. Badalona, ………… de ………….. de 2016 El/la sol·licitant, (Nom i firma del/la sol·licitant, i segell de l’entitat).

E3/2016 Fitxa de baremació. Convocatòria de subvencions ordinàries del Servei d’Educació 2016.

E3: Activitats extraescolars artístiques. Nom de l’entitat sol·licitant: Activitat extraescolar per a la que sol·licita subvenció: Nombre total de centres escolars en els que realitza l’activitat extraescolar: Detallar quins són els centres, indicant entre parèntesi el nombre d’alumnes

d’ensenyament obligatori (1r primària a 4t ESO) que participen en cadascun: Nombre total d’alumnes que participen en l’activitat: Import total del pressupost presentat: Aportació econòmica sol·licitada a l’Ajuntament:

Declaro que les dades facilitades en aquesta “Fitxa de baremació” es corresponen, en data d’avui, a la realitat del projecte de l’entitat que represento. Badalona, ………… de ………….. de 2016. El/la sol·licitant, (Nom i firma del/la sol·licitant, i segell de l’entitat).


E5: Activitats extraescolars en temps de vacances d’estiu. Nom de l’entitat sol·licitant: Si no és la mateixa entitat: nom de l’ empresa gestora de l’activitat: Nom del prenedor de l’assegurança de l’activitat: Centre docent de primària on es realitza l’activitat i certifica que forma part del seu

Pla Anual. Detallar el nombre d’infants que hi participen, de segon cicle d’educació infantil i

etapes obligatòries, per grups d’edat: Nombre total d’alumnes de P3 a 4t ESO que participen en l’activitat (suma dels

parcials anteriors): Dies hàbils de l’activitat: Import total del pressupost presentat: Aportació econòmica sol·licitada a l’Ajuntament:

Declaro que les dades facilitades en aquesta “Fitxa de baremació” es corresponen, en data d’avui, a la realitat del projecte de l’entitat que represento. Badalona, ………… de ………….. de 2016. El/la sol·licitant, (Nom i firma del/la sol·licitant, i segell de l’entitat).

Secretaria General



E5: promoció de l’assistència a l’escola. Nom de l’entitat sol·licitant: Nom de l’activitat de promoció de l’assistència a l’escola per a la que sol·licita

subvenció: Nombre total de centres docents en els que realitza l’activitat: Detallar quins són els centres, indicant entre parèntesi el nombre d’alumnes de

segon cicle d’ensenyament infantil i d’ensenyament obligatori (de P3 a 4t ESO) que participen en cadascun: Nombre total d’alumnes de P3 a 4t ESO que participen en l’activitat (suma dels

parcials anteriors): Import total del pressupost presentat: Aportació econòmica sol·licitada a l’Ajuntament:

Declaro que les dades facilitades en aquesta “Fitxa de baremació” es corresponen, en data d’avui, a la realitat del projecte de l’entitat que represento. Badalona, ………… de ………….. de 2016. El/la sol·licitant, (Nom i firma del/la sol·licitant, i segell de l’entitat). F) ANNEX CULTURA 1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions: L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions d’entitats de tipus cultural de la nostra ciutat. El cofinançament de projectes, programes i accions de les següents línies o finalitats: Que tinguin com a finalitat projectes i activitats culturals d’interès públic, amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament de la cultura, que no tinguin ànim de lucre i que potenciïn els valors de cohesió universal de la cultura. S’han d’emmarcar en els següents programes:

Projectes de caràcter cultural de les entitats culturals de Badalona que es dirigeixin al conjunt de la ciutadania, amb la promoció i difusió de les arts visuals, arts plàstiques, arts escèniques, musicals i literàries.

Projectes de caràcter cultural de les entitats culturals de Badalona que tinguin a veure amb l’àmbit de la cultura popular i la sociocultura, però que no que es desenvolupin en el marc de les Festes de Maig. Cal que es desenvolupin dins del calendari festiu anual, costums i pràctiques socioculturals que es dirigeixen al conjunt de la ciutadania. També poden ser d’activitats culturals de les entitats culturals de Badalona que procedeixen d’altres comunitats autònomes (penyes i/o cases regionals).

2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: No existeixen requisits específics, per la qual cosa, seran els exigits a l’art. 9 de l’Annex IV de les BEP d’aquest Ajuntament. 3. Criteris de valoració de les sol·licituds: Els criteris que es tindran en compte per tal d’atorgar ajuts a les propostes presentades seran a partir dels següents projectes: a.1) Qualitat i interès del projecte presentat, avaluats pel grau d’elaboració, concreció, coherència i capacitat de recursos propis (voluntariat, etc) destinats a executar el projecte: 5 punts a.2) Impacte cultural i social de l’activitat, que es valorarà en base a la seva rellevància, durada, espais i contingut d’elements innovadors: 2 punts a.3) Consolidació de l’activitat a subvencionar, valorada en nombre d’edicions: 2 punts a.4) Grau d’innovació i singularitat del projecte a subvencionar: 1 punt Les subvenciones s’atorgaran a les entitats que obtinguin un mínim de 5 punts, d’entre les que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. 4. Quantia individualitzada de la subvenció:

Secretaria General


L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin, en alguns casos i sempre excepcionalment, segons quedarà justificat a l’expedient, en algunes àrees d’actuació i línies subvencionables, l’import concedit serà del 100% del cost de l’activitat a la que s’apliquin. 5. Pagaments anticipats (i en el seu cas, abonaments a compte): Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. G) ANNEX PROMOCIÓ DEL COMERÇ LOCAL 1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions. L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions d’associacions de comerciants sense ànim de lucre, que potenciïn el comerç local amb el cofinançament de projectes, programes i accions que hauran de fomentar activitats d’interès públic o social que dinamitzin el comerç urbà̀ de proximitat, que promoguin l’associacionisme comercial impulsant la millora competitiva del comerç de la ciutat, que promocionin la comercialització de productes ecològics o de comerç just, de consum de productes de proximitat o quilòmetre zero, campanyes de responsabilitat social als comerços i que facin accions per tal de fomentar l’estalvi d’energia, d’eficiència energètica, de gestió de residus, gestió mediambiental, la mobilitat sostenible de mercaderies, treballadors i clients, atenció́ a les persones amb necessitats especials, d’acord amb les següents línies o finalitats:

1. Campanyes i accions destinades a la fidelització de clients. 2. Accions destinades a fomentar la ciutat de Badalona com a marca de ciutat amb un

ampli teixit comercial i fomentar aquesta imatge. 3. Accions dirigides al foment del consum responsable, d’estalvi d’energia i eficiència

energètica, informatives sobre els drets dels consumidors i que fomentin i promoguin el servei de mediació i arbitratge del Departament de Consum de l’Ajuntament de Badalona.

4. Accions que fomentin la comunicació́ entre les entitats de comerciants, la promoció́ de xarxes col·laboratives, la generació́ de coneixement mutu i la difusió́ d’iniciatives innovadores o de bones pràctiques en matèria de dinamització comercial.

5. Participació en activitats socials d’interès per a la ciutat de Badalona que fomentin la dinamització́ socioeconòmica del barri o la ciutat i que suposin la promoció́ de xarxes col·laboratives entre les entitats i amb diferents agents econòmics i fomentin la responsabilitat social corporativa.

2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: No hi ha requisits específics per aquesta subvenció, més enllà dels que preveu l’article 9 de l’Annex IV de les BEP i dels previstos a les bases específiques. Les entitats hauran d’estar inscrites en el registre municipal d’entitats amb anterioritat a la data de la sol·licitud. Aquest requisit es comprovarà d’ofici pel departament gestor. 3. Criteris de valoració de les sol·licituds Les subvencions s’atorgaran, com a criteri general, mitjançant el repartiment proporcional de la quantitat existent en la partida pressupostària corresponent en funció de la puntuació obtinguda per cada una de les entitats en el procés de valoració de les sol·licituds, entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. Els criteris de valoració que es tindran en compte per tal d’atorgar l’ajut seran els següents: Abast de la campanya: àmbit de barri o àrea d’influència o de ciutat, fins al 35 % de les

puntuacions atorgades en funció de les línies i finalitats indicades en el punt H1 d’aquest annex i que es detallen a continuació.

Qualitat de les campanyes o accions presentades: grau d’elaboració, concreció, coherència i capacitat de recursos propis, fins al 25 % de les puntuacions atorgades en funció de les línies i finalitats indicades en el punt H1 d’aquest annex i que es detallen a continuació.

Secretaria General


Impacte comercial de la campanya o acció: rellevància, durada, espais publicitaris i elements innovadors, fins al 20 % de les puntuacions atorgades en funció de les línies i finalitats indicades en el punt H1 d’aquest annex i que es detallen a continuació.

Consolidació de la campanya o acció: durada en el temps, fins al 20 % de les puntuacions atorgades en funció de les línies i finalitats indicades en el punt H1 d’aquest annex i que es detallen a continuació.

La puntuació conforme al criteris citats seran el següents: a) Per campanyes o accions incloses a les línees o finalitats 1, fins a 20 punts b) Per campanyes o accions incloses a les línees o finalitats 2, fins a 15 punts. c) Per campanyes o accions incloses a les línees o finalitats 3 i 4, fins a 10 punts. d) Per campanyes o accions incloses a les línees o finalitats 5, fins a 5 punts.

4. Quantia individualitzada de la subvenció L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin. 5. Pagaments anticipats Prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 6. Despeses subvencionables Seran despeses elegibles o subvencionables aquelles que es corresponguin amb contractes de serveis amb tercers, els consums de subministraments i l’adquisició de material no inventariable per a les accions subvencionables segons la convocatòria. En cap cas seran subvencionables les despeses corresponents a qualsevol remuneració que puguin percebre, si escau, els càrrecs representatius de l’entitat. 7. Terminis d’assoliment dels objectius i finalitats Les campanyes o accions subvencionables s’hauran d’executar al llarg de l’any natural corresponent a la convocatòria. H) ANNEX SUBVENCIONS SOBRE L’IMPORT DE LA QUOTA LÍQUIDA DE L’IBI 1. Objecte i finalitat Aquesta normativa té per objecte fixar els criteris de concessió, per concurrència competitiva, d’una subvenció sobre la quota líquida de l’Impost sobre béns immobles, destinada a diversos col·lectius de Badalona: A) Famílies monoparentals, amb la finalitat d’esmorteir la càrrega tributària associada a l’habitatge habitual. B) Persones vídues, amb la finalitat d’esmorteir la càrrega tributària associada a l’habitatge habitual. C) Persones físiques propietàries que cedeixin pisos a l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona per tal de disposar d’una borsa de pisos que es puguin destinar a lloguer social per tal d’incentivar-ne la cessió. 2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiaris Tots els col·lectius abans esmentats hauran d’haver satisfet el rebut de l’Impost sobre Béns Immobles de l’habitatge pel qual es sol·licita la subvenció, corresponent a l’exercici 2016, per tal d’adquirir la condició de beneficiari. Podran gaudir d’aquest ajut: 2.A) Famílies monoparentals Les persones subjectes passius de l’impost sobre béns immobles del seu domicili

habitual, que estiguin en possessió del títol de família monoparental expedit pel Departament de Benestar Social i Família Generalitat de Catalunya, i que compleixin la resta de condicions que s’estableixin en aquest annex.

Que es tingui la condició de família monoparental el dia 1 de gener l'exercici pel qual es concedeixi la subvenció.

S’entendrà com a domicili habitual aquell en el que estigui empadronat el beneficiari de la subvenció l’1 de gener de l’exercici en què es convoca la subvenció.

Que el valor cadastral de la finca sigui inferior a 60.000,00 euros

Secretaria General


Que no es tinguin més finques en propietat que la que motiva la concessió de la subvenció (llevat d’una plaça de pàrquing o traster que puguin considerar-se annexos a l’habitatge).

Que tots els membres de la família monoparental estiguin empadronats en el mateix domicili i aquest sigui l’habitual.

Que els ingressos de la unitat familiar durant l’exercici anterior al de la concessió de la subvenció hagin estat inferiors a l’IRSC* (Indicador de renda de suficiència) multiplicat pel següent coeficient, en funció de les persones que hi convisquin: Coeficient Titular + 1 fill/a 2,32 Titular + 2 fills/es 2,64 Titular + 3 fills/es 2,95 Titular + 4 fills/es o més 3,26

*L’IRSC és l’indicador de renda de suficiència regulat per la Llei 13/2006 de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic. Normes de comptabilització: a) En cas que hi hagi altres persones empadronades en el mateix domicili, també es

comptabilitzaran els seus ingressos. El sol·licitant presentarà una declaració responsable de les persones que conviuen en l’habitatge pel qual es sol·licita l’ajut, fent constar que les dades que aportin són tots els ingressos bruts percebuts i que reuneixen tots i cadascun del requisits que assenyala la normativa.

b) En cas de separacions o divorcis, es comptabilitzaran com a ingressos les pensions que hagin estat fixades en el conveni regulador aprovat, a excepció que el pare/mare no custodi incompleixi les seves obligacions i així es demostri amb el corresponent certificat de l’existència de procediment judicial en curs de reclamació per impagament de pensió on consti el jutjat i número de procediment.

c) En el cas d’existència de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, el coeficient multiplicador s’incrementarà en un 0,50% per cadascuna de les persones discapacitades.

Els ingressos bruts que s’hauran d’acreditar seran els de l’últim exercici que consti a l’Agència Estatal d’administració tributària.

La resta de requisits s’haurà d’haver complert a 1 de gener de l’exercici de la convocatòria de la subvenció.

2.B) Persones vídues Les persones vídues, és a dir, aquelles persones, que per mort, han perdut al seu

cònjuge i no s’han tornat a casar, havent d’acreditar el compliment d’aquesta condició a 1 de gener de 2016.

S’entendrà com a domicili habitual aquell en el que estigui empadronat el beneficiari de la subvenció l’1 de gener de l’exercici en què es convoca la subvenció.

Per ser beneficiaris d’aquesta subvenció les persones vídues que sol·licitin aquesta subvenció hauran d’acreditar que viuen soles en el domicili habitual.

Que el valor cadastral de la finca sigui inferior a 46.028,00 euros Que no es tinguin més finques en propietat que la que motiva la concessió de la

subvenció (llevat d’una plaça de pàrquing o traster que puguin considerar-se annexos a l’habitatge).

Que els ingressos del beneficiari durant l’exercici anterior al de la concessió de la subvenció hagin estat inferiors a l’IRSC (indicador de renda de suficiència).

2.C) Propietaris de pisos buits que els cedeixin a l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona per destinar-los a lloguer social Les persones físiques propietàries de pisos buits que acreditin, a la data de sol·licitud

de la subvenció, la posada en disposició d’aquests pisos de la borsa de mediació social de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) de Badalona per destinar-los a lloguer social i aquest lloguer hagi tingut una durada mínima de 12 mesos.

L’acreditació de la condició de beneficiari es farà mitjançant el document de posada en disposició del pis en la borsa de mediació social expedit per l’Oficina Local

Secretaria General


d’Habitatge de Badalona (Nota d’encàrrec de lloguer), així com, la certificació emesa per l’OLH que acrediti la durada efectiva de 12 mesos de lloguer.

3. Quantia individualitzada de la subvenció 3.A) Famílies monoparentals L’import de la subvenció es determinarà prenent com a referència la quota líquida de l’Impost sobre béns immobles corresponent a l’exercici pel qual es produeixi la convocatòria, i consistirà en un percentatge sobre el mateix, en funció del valor cadastral de la finca i de les persones de la unitat familiar empadronades, d’acord amb el barem següent: Unitat familiar formada per

Valor cadastral mínim

Valor cadastral màxim

Percentatge bonificació

0,00 30.000,00 80,00 30.001,00 40.000,00 70,00 40.001,00 50.000,00 50,00

Fins a 2 persones

50.001,00 60.000,00 30,00 0,00 30.000,00 85,00

30.001,00 40.000,00 80,00 40.001,00 50.000,00 60,00

3 persones

50.001,00 60.000,00 40,00 4 o mes persones 0,00 60.000,00 90,00 *Cada persona discapacitada comptarà com a dues Un cop aplicat el barem descrit a totes les sol·licituds rebudes que compleixin els requisits, si l’import total resultant supera l’import global màxim destinat a aquesta subvenció, es farà el prorrateig d’aquest entre els beneficiaris. 3. B) Persones vídues L’import màxim de la subvenció serà de 200 euros, amb el límit que aquest representi, com a màxim el 90% de la quota integra de l’IBI del seu habitatge habitual. En els casos en que la persona vídua beneficiària concernida sigui discapacitada, el límit anterior s’estableix en el 100% de l’import de la quota íntegra de l’IBI del seu habitatge habitual. Un cop avaluades les sol·licituds rebudes que compleixin els requisits, si l’import total resultant supera l’import global màxim destinat a aquesta subvenció, es farà el prorrateig d’aquest entre els beneficiaris. 3. C) Propietaris de pisos buits que els cedeixin a l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona per destinar-los a lloguer social L’import de la subvenció serà del 100% de la quota integra de l’IBI dels habitatges cedits a la borsa de lloguer social de l’Oficina Local d’Habitatge. Un cop avaluades les sol·licituds rebudes que compleixin els requisits, si l’import total resultant supera l’import global màxim destinat a aquesta subvenció, es farà el prorrateig d’aquest entre els beneficiaris. 4. Concurrència En cas de concurrència amb altres beneficis regulats a l’Ordenança reguladora de l’Impost sobre béns immobles, o amb altres subvencions que tinguin aquesta mateixa finalitat, s’aplicarà exclusivament el que resulti més favorable al contribuent, essent incompatibles entre elles. I) ANNEX COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT I DE SENSIBILITZACIÓ 1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions. 1.- L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions d’ entitats que fomentin la cooperació al desenvolupament i la sensibilització d’acord amb el marc conceptual i jurídic definit en la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional al Desenvolupament, i el Real Decreto794/2010, de 16 de juny, pel qual es “regulen les subvencions i ajudes en l’àmbit de la cooperació internacional”, i sense ànim de lucre.

Secretaria General


2.- La finalitat d’aquestes subvencions concedides per part de l’Ajuntament dins dels límits establerts en els pressupostos municipals, és la de donar suport explícit al treball d’interès públic que desenvolupa el teixit associatiu de la ciutat que treballa en el marc de la cooperació i la solidaritat internacional, així com en la sensibilització ciutadana d’aquests temes, i que complementen les competències municipals i fomenten els interessos generals de la ciutat de Badalona. 2. Requisits específics per adquirir la condició d’entitat beneficiària: D’acord a l’establert al Pla Director de Cooperació al desenvolupament es donarà un suport a iniciatives i projectes d’aquelles entitats amb presència efectiva i activa a Badalona, i que estiguin dins de les prioritats i àmbits sectorials impulsats per l’Ajuntament a través d’aquest Pla. A més del requisits exigits a la part comú d’aquestes Bases, serà necessari el compliment dels següents requisits específics i la seva acreditació mitjançant l’aportació dels documents, juntament amb la sol·licitud:

a) Disposar de seu i/o representació a la ciutat amb una presència efectiva en la vida social i ciutadana de Badalona.

b) Entitat sense ànim de lucre registrada al Registre Municipal d’Entitats, degudament constituïda, amb anterioritat d’un exercici anyal com a mínim, al moment de realitzar-se la convocatòria d’ajuts, i amb actualització de les dades registrals.

c) Els estatuts de les entitats sol·licitants han de recollir finalitats orientades a la cooperació, solidaritat i desenvolupament o, cas de no ser específicament entitat solidària, cal presentar l’acord de la direcció de l’entitat concretant la voluntat d’engegar l’acció solidària i el compromís d’adoptar els continguts de les bases de convocatòria.

d) Compromís de l’entitat i del projecte de realitzar, acreditació documental o sensibilització presencial lligada al projecte oberta a la ciutadania de Badalona:

Que l’entitat promogui campanyes entre la ciutadania que afavoreixin el coneixement dels orígens dels problemes dels països del sud i fomentin una resposta positiva de la ciutadania (setmana de la solidaritat o altres fórmules).

Que es disposi d’una memòria d’activitats que reflecteixi l’activitat continuada i pública a la ciutat.

Acreditar-se mitjançant un soci-contrapart local en el país on es desenvolupi el projecte, ja sigui institucional o una entitat sense ànim de lucre.

Que l’entitat desenvolupi activitat regular de sensibilització en la ciutat de Badalona, la qual cosa s’acreditarà amb la presentació d’una memòria succinta documentada de les activitats públiques de sensibilització realitzades per la entitat en Badalona i per la seva iniciativa.

e) Pels projectes que impliquin treball amb menors caldrà presentar una declaració jurada en la qual es detalli les dades de les persones que està previst que hi participin. En compliment de les disposicions de l’art. 13. 5 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, caldrà aportar certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals, per cadascuna de les persones que hi participin, tant si són voluntaris com contractats. En cas que aquestes dades no es puguin conèixer en el moment de la presentació de la sol·licitud de subvenció, s’aportaran al departament gestor prèviament al desenvolupament del projecte o activitat. Qualsevol canvi en les dades presentades haurà de ser comunicat per escrit al departament gestor

3. Requisits referents als projectes presentats. 1.- L’objectiu primordial dels projectes de cooperació al desenvolupament és la

promoció i el desenvolupament integral de les persones i les comunitats del sud respectant-ne la identitat històrica i cultural així com fomentant la utilització dels recursos autòctons i potencials que puguin disposar.

Secretaria General


2.- Els objectius, prioritats i principis que han de contemplar els projectes i sobre els que han d’actuar són els següents: a) Governabilitat democràtica, dignitat i drets dels pobles i les persones. b) Enfortiment del teixit social. c) Enfortiment del teixit productiu autòcton i de les formes alternatives de

producció econòmica. d) Cultura per la pau i defensa dels drets humans. e) Perspectiva de gènere. f) Respecte i millora del medi ambient. g) Generar i impulsar dinàmiques que fomentin l’autogestió, l’autonomia i

l’autosuficiència, incidint sobre les causes estructurals de la realitat sobre la qual s’està intervenint.

3.- Els projectes han de ser sostenibles en un període de temps raonable però sense generar noves dependències nord-sud i sense comprometre els recursos propis de les poblacions del sud per les generacions actuals i futures.

4.- D’acord amb el que està fixat a l’article 20 de la Llei 23/1998, de Cooperació Internacional al Desenvolupament i en la Llei catalana 26/2001, de Cooperació al Desenvolupament, i de conformitat amb els criteris establerts als respectius Plans Directors per a la cooperació aprovats parlamentàriament, els projectes hauran de respondre a la següent priorització geogràfica:

a) Amèrica central i Sud-amèrica: especialment Guatemala, Nicaragua, Hondures, El Salvador, Equador, Perú, Bolívia, Brasil, i Cuba.

b) Àrea Mediterrània: Els països del Magrib, incloent-hi el poble Saharaui, Orient mitjà i Palestina.

c) Països de les zones precedents on existeix un agermanament institucional o d’entitats de la ciutat socialment representatives.

d) Països d’aquestes zones on hi hagi un volum important de persones immigrants a la nostra ciutat.

e) Eventualment es podran considerar projectes en països d’Àfrica previstos al Pla Director sempre i quan es garanteixi adequadament la idoneïtat tècnica i la composició i funcionament democràtic de les entitats del sud participants en els projectes.

5.- Es valorarà la capacitat de cercar altres fonts de finançament pel projecte així com la implicació econòmica de la contrapart i/o de l’entitat sol·licitant. Així mateix es valorarà comptar amb una contrapart de la zona on s’executa el projecte (ONG, institució pública, etc.) que s’haurà d’acreditar en la memòria tècnica del projecte presentat.

6.- En els projectes s’haurà d’acreditar que la contrapart forma part de la societat civil del país on es projecta l’acció i que té un caràcter democràtic i participatiu. Així mateix que el projecte enforteix les contraparts i el teixit social de la zona.

4. Adequació de l’estructura tècnica i les finalitats del projecte a les prioritats de la convocatòria i als criteris de valoració.

1.- Només es podrà presentar un projecte per entitat a cada una de les línies d’ajuts (cooperació al desenvolupament i/o sensibilització). En qualsevol cas es podrà aprovar un tercer projecte, si aquest es presenta de manera consorciada amb una altra entitat.

2.- Es valoraran principalment les propostes a les qual col·laborin dues o més entitats, especialment en els projectes de sensibilització.

3.- Podran presentar-se projectes plurianuals sempre que quedi justificada la necessitat de realitzar-los per fases i s’especifiqui clarament la temporalització i pressupost a executar en cada exercici. En cas de projectes plurianuals, l’aprovació de la subvenció comportarà l’aprovació del finançament corresponent a l’any en curs, quedant supeditat el finançament corresponent als exercicis següents a l’existència de crèdit adequat i suficient.

Secretaria General


4.- La reformulació del projecte podrà realitzar-se en qualsevol moment del termini d’execució del projecte sempre que estigui suficientment argumentada la necessitat del canvi. Totes les modificacions que es puguin plantejar hauran de ser verificades tècnicament i aprovades per l’òrgan municipal competent.

5.- S’articularà el procés que permeti, a efectes informatius, la presentació dels projectes per part de les entitats, en el marc del plenari del Consell de Solidaritat i Cooperació.

6.- El projecte serà valorat en funció de la seva coherència, correcta planificació i viabilitat, especialment determinat per les necessitats expressades per les contraparts del sud i dins un seguit d’àmbits de caire estratègic on el projecte s’inclogui com a reforç de línies de treball concretes de les administracions o teixit associatiu del sud. Per tant es valorarà la participació directa i continuada dels beneficiaris tant en el procés de planificació com en l’execució i avaluació de les accions projectades, així com les estratègies de desenvolupament local que potenciïn i multipliquin l’impacte del mateix projecte individualment considerat.

7.- Es valorarà (quadre puntuació) especialment l’orientació dels projectes que tinguin aquests objectius:

a) Eradicar la pobresa i les causes que la generen des d’una visió no assistencial i si constructiva de recursos propis.

b) Promoció d’àrees bàsiques de desenvolupament com l’alimentació, atenció sanitària, educació i formació, amb atenció especial als sectors més vulnerables de la societat (dones, infants, joves, gent gran, refugiats, comunitats indígenes,) orientades al desenvolupament sostenible de les potencialitats econòmiques i humanes del país del sud.

c) Promoció d’estructures productives o comercials que afavoreixin la producció i comercialització amb justícia i amb condicions salarials i de vida dignes i justes.

d) Promoció de concepcions, valors i experiències d’igualtat de gènere. 8.- Amb les sol·licituds s’hauran d’acompanyar els projectes que a títol orientatiu, i de

cara a la seva correcta valoració, han de contenir com a elements següents: a) Referent a l’estructura del projecte:

- Resum executiu, definició i origen del projecte. - Dades acreditatives de la contrapart. - Objectius i resultats esperats. - Organització del projecte. - Calendari d’execució. - Mecanismes de seguiment i verificació. - Nombre de beneficiaris. - Participació dels beneficiaris.

b) Referent al pressupost i els recursos: - Pressupost i, proposta de viabilitat. - Previsió d’altres ingressos. - Informació i documentació acreditativa sobre altres subvencions rebudes

per al projecte. - Recursos materials i humans per a la realització del projecte. - Sol·licitud de la quantitat econòmica i dades bancàries del sol·licitant.

c) Referent a l’avaluació dels resultats: - Previsió de riscos i precaucions en la realització del projecte. - Proposta, mecanismes i indicadors objectius d’avaluació del projecte. -Identificació i compromís d’una tercera avaluació del projecte des del territori. -Accions previstes a realitzar en la ciutat de Badalona per la difusió del projecte i els seus resultats.

5. Criteris de valoració de les sol·licituds. Les subvencions s’atorgaran de forma ajustada als qui obtinguin millor valoració d’entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris alhora de la formulació i planificació del projecte.

Secretaria General


1.- Criteris generals que hauran de respectar els projectes de cooperació al desenvolupament en el Sud són: Generar canvis cap a estructures justes que permetin el dret de tothom a una

vida digna, tot intentant eradicar la pobresa al món. Les poblacions dels països del sud han de poder-se valer per si mateixes. Cal

tenir en compte les seves prioritats, i no es generar noves dependències a partir de l’aprovació de projectes de cooperació. S’avançarà en projectes que fomentin valors i condicions de vida sostenibles, la millora de la salut i educació i el foment de la participació social i política.

Objectiu prioritari és el transvasament de recursos del Nord al Sud a partir de la construcció d’una societat més solidaria. Promoure la cooperació descentralitzada entre actors de la societat civil del Nord i el Sud.

La canalització dels recursos municipals anirà íntegrament als ajuts internacionals no subvencionant-se accions d’intervenció social al nostre territori.

2.-Criteris generals que hauran de respectar els projectes de sensibilització en el Nord són:

Canalitzar les inquietuds solidàries de la població. Fomentar els valors i actituds positives que impliquin campanyes de

mobilització social que generin canvis en les polítiques internacionals i internes. Promoure el foment del Comerç Just, de la cultura de la Pau, el desenvolupament dels drets polítics, econòmics, socials i culturals i el desenvolupament humà sostenible. Afavorir l’educació pel desenvolupament en els sistemes educatius reglats i no reglats.

No s’inclouran dins aquest apartat les accions de promoció, explicació i sensibilització relacionades amb els projectes de cooperació aprovats a les ONGs per la cooperació al desenvolupament ja que s’entén que, aquest, és un compromís de l’entitat per l’aprovació del projecte presentat.

3.- La quantia de les subvencions a atorgar es determinarà d’acord a la puntuació obtinguda i la baremació econòmica corresponent, i s’atorgarà per estricte ordre de puntuació fins a esgotar la dotació. Es regirà per la següent taula valorativa resum: Criteris de valoració del projecte:

Puntuació màxima

Concepte

10

Objectius, prioritats i principis en base a: governabilitat democràtica, enfortiment teixit productiu, cultura per la pau, perspectiva de gènere, respecte i millora del medi ambient, promoció integral de persones i comunitats.

10 Coherència, planificació i viabilitat. Participació directa dels usuaris en el procés de disseny, execució i avaluació. Projecte ben planificat per fases.

5 Sostenibilitat en un temps raonable, sense generació de dependències.

10 Estructura del Projecte: resum executiu, dades contrapart, objectius, calendari, etc.

10 Estructura pressupostaria i de recursos: pressupost, estudi de viabilitat, altres ingressos, recursos a disposició, etc. Emprar no més del 10% del total del Projecte a costos indirectes de funcionament.

10 Justificació del procés d’execució: elements innovadors, efectes transformadors, impactes a assolir, criteris de qualitat.

10

Avaluació de resultats: previsió de riscos, indicadors objectius d’avaluació, eradicació de situacions de pobresa, promoció de noves àrees de desenvolupament, promoció de la igualtat de gènere, promoció estructures productives o comercials

10 Recerca d’altres fonts de finançament i implicació de la contrapart acreditant el compromís real de la contrapart

Secretaria General


10 Projectes de sensibilització i promoció dels principis bàsics de Cooperació.

Criteris de valoració de l’entitat en l’àmbit local Puntuació màxima

Concepte

2 L’entitat té seu central i representació a Badalona.

2 L’entitat participa al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació.

3 L’entitat participa habitualment en actes solidaris organitzats a Badalona, tant per l’Ajuntament com per altres entitats.

3 L’entitat organitza activitats de sensibilització a Badalona.

2 L’entitat forma part de xarxes autonòmiques, nacionals o internacionals de cooperació al desenvolupament i solidaritat.

3 Grau de compliment dels compromisos adquirits en convocatòries anteriors.

Nota: - La puntuació a les dues primeres preguntes és de tot o res, 0 o 2 punts. - La puntuació a les següents tres preguntes és gradual en funció de les assistències

a les reunions del Consell de Solidaritat i a la informació recollida en la Memòria d’activitats a la ciutat.

- La puntuació a la darrera qüestió és gradual i en funció de les darreres convocatòries en les que l’entitat ha presentat projecte.

6. Documentació específica a aportar A més de la documentació requerida a la part general d’aquestes bases, les entitats sol·licitants de subvencions de cooperació al desenvolupament i sensibilització hauran d’aportar:

a) En cas que participi al projecte una contrapart local: Si la contrapart local és una ONGD o persona jurídica privada, cal aportar l’original o còpia compulsada de l’acord de col·laboració entre l’entitat sol·licitant i la contrapart, o altre instrument jurídic vigent, conforme l’entitat sol·licitant i la contrapart acorden, amb drets i obligacions diferenciades, donar suport al projecte presentat i que la col·laboració romandrà al llarg de la vida del projecte. Així mateix, caldrà aportar documentació acreditativa de que la contrapart és una entitat sense ànim de lucre, legalment constituïda i registrada al país on es realitza el projecte Per a la concessió de subvenció en cas que participi al projecte una contrapart local o altres entitats, serà necessària l’aprovació dels acords adoptats entre aquestes i l’entitat beneficiària de la subvenció, que serà la responsable a tots els efectes del compliment de les obligacions derivades de la concessió. S’exceptuarà el requisit conforme la contrapart ha de pertànyer al països o territoris on es desenvolupi el projecte en aquells casos de països en què hi ha prohibició de llibertat d’associació o altres limitacions substantives als drets fonamentals que obligui les entitats a impulsar les actuacions fora dels països en què té lloc la problemàtica. Si la contrapart local és institucional o governamental, cal aportar original o còpia compulsada de l’acord de col·laboració entre ambdues parts, o altre instrument jurídic vigent, conforme l’entitat sol·licitant i la institució acorden, amb drets i obligacions diferenciades, donar suport al projecte presentat i que la col·laboració romandrà al llarg de la vida del projecte. b) En cas que participin o col·laborin amb el projecte altres entitats: Còpia de l’acord de col·laboració signat, al qual es concreti la participació i compromisos de cadascuna de les entitats participants.

7. Procediment per la concessió dels ajuts als projectes

Secretaria General


1.- La valoració dels projectes es regirà per d’estricte acompliment dels articles 5è i 6è d’aquestes bases, en especial per ajustar-se als criteris de prioritats ja siguin territorials (prioritaris o emergents), d’eficàcia de les actuacions per les polítiques i actuacions que promou i desenvolupa, pels criteris de capacitat de l’entitat i els seus propis recursos, vincles i impactes previstos, per les prioritats sectorials a les que s’ajusta en funció de l’actual Pla Director vigent, i finalment per l’establiment d’estratègies específiques de promoció, sostenibilitat i defensa dels drets humans i les llibertats fonamentals de la població. 2.- Amb les sol·licituds acceptades s’elaborarà informe tècnic on es puntuarà fins a un 60% valoratiu de les propostes presentades, i de forma descendent per puntuació rebuda. Un cop realitzat aquest procés de valoració intern es procedirà a convocar a la Comissió Permanent del Consell de Solidaritat i Cooperació, on procediran a fer la seva pròpia valoració de les propostes amb una valoració del 40% del resultat final. Un cop sumades i ponderades en funció del pressupost previst per l’Ajuntament, es procedirà a avaluar col·legiadament els projectes admesos i llur quantia econòmica resultant. 3.- Del resultat d’aquest treball s’emetrà el corresponent informe tècnic final amb la relació ordenada dels projectes admesos i la proposta de distribució i assignació de recursos, fins a l’extinció del pressupost inicial previst als pressupostos municipals. 4.- Las subvenciones s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració d’entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser entitat beneficiària. 8. Quantia individualitzada de la subvenció i distribució dels recursos municipals per cooperació al desenvolupament i sensibilització 1.- Pel que fa a la quantia individualitzada, com a norma general es subvencionarà el 50% del projecte o activitat. No obstant, per raons justificades tècnicament, l’import subvencionat podrà arribar a ser fins el 100% del cost del projecte o activitat. 2.- Per a donar compliment als objectius generals de la cooperació al desenvolupament en el Sud i la sensibilització envers el Nord els recursos municipals destinats a aquestes polítiques en cada convocatòria es distribuiran de la manera següent:

- 70 % com a mínim per projectes de cooperació al desenvolupament al Sud - 30 % com a màxim per projectes de sensibilització en el Nord.

9. Pagaments anticipats Com a norma general, després de l’acceptació de la subvenció és pagarà anticipadament el 50% de l’import subvencionat. Per raons degudament justificades, el pagament anticipat podrà arribar a ser fins al 60 % de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia sens perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. Per tal de fer efectiu aquest pagament a l’entitat receptora, haurà de presentar un certificat de la direcció del projecte amb el compromís d’iniciar l’execució en el termini màxim de 2 mesos, a comptar a partir de la recepció d’aquest primer pagament.

10. Despeses previsibles i justificació 1.- Despeses Directes:

Seran subvencionables les despeses següents en la mesura que responguin de manera indubtable a la naturalesa de l’activitat subvencionada i es realitzin dins del termini d’execució del projecte: Nòmines i Seguretat Social del personal. Subministraments: aigua, electricitat, gas i combustibles i comunicació Material fungible. Assegurances. Material tècnic o de producció i equipament necessari per al desenvolupament

del projecte. Serveis realitzats per altres empreses directament relacionats al

desenvolupament de l'activitat/projecte 2.- Despeses indirectes

Secretaria General


Pel que fa als costos indirectes de funcionament de l’entitat, aquests costos en fixaran, com a màxim en el 10% del total del projecte. Es demanarà a l’entitat un certificat on acrediti que ha aplicat aquest import per al finançament d’aquestes despeses.

3.- Justificació La justificació s’haurà de fer d’acord amb la normativa vigent en matèria de subvencions, les Bases d’Execució del pressupost municipal, amb les normes generals establertes a aquestes bases, i resta de normativa que sigui aplicable, amb les particularitats següents: Les despeses abonades amb càrrec a la subvenció concedida es justificaran mitjançant factures i documents amb valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa al país de realització del negoci jurídic, i en el seu cas hauran d’estar, traduïts i legalitzats. Les factures i demès documents justificatius hauran d’estar conformades, indicant el percentatge subvencionat per cada Administració. Així mateix, caldrà aportar justificants del pagament efectiu, i una declaració jurada de la imputació dels fons al projecte subvencionat. La documentació original justificativa de la despesa haurà d’estar a nom de l’entitat o la contrapart local (si és el cas), segellada, indicant el percentatge i origen del finançament. Es presentaran factures i demès documents justificatius de la despesa originals o còpies compulsades per una Agència de Cooperació Internacional, Consulat o Ambaixada espanyola, federatari o funcionari públic (estatal, municipal o comunal) al país d’execució del projecte. Contractacions de personal: pels treballadors contractats als països receptors dels projectes, caldrà aportar documentació que demostri que la persona ha estat contractada segons el règim de contractació vigent en aquell país, i que els pagaments s’ajusten a la fiscalitat del país receptor. D’acord amb l’article 33.1 del RD 794/2010, de 16 de juliol, pel qual es regulen les subvencions i ajudes en el àmbit de la cooperació internacional, les entitats beneficiàries hauran de justificar exclusivament els imports subvencionats per l’ajuntament de Badalona. Respecte a les subvencions rebudes per altres Administracions, serà suficient l’acreditació de les justificacions mitjançant certificacions emeses per les Administracions que hagin finançat el projecte o activitat.

11. Terminis d’assoliment dels objectius i justificació dels projectes 1.- La durada del projecte serà, com a màxim de 20 mesos per als projectes bianuals

de cooperació i fins al 31 de desembre 2016 pels projectes de sensibilització. A partir de la data d’inici del projecte, caldrà presentar semestralment a l’ajuntament un informe de progrés i estat d’execució.

2.- Les justificacions dels projectes que finalitzen el 31de desembre 2016 es presentaran con a màxim el 31 de gener 2017, i les dels projectes que finalitzen en data posterior, es presentaran com a màxim 3 mesos després de la finalització del projecte

12. Altres obligacions de les entitats 1.- En la difusió dels projecte, en qualsevol tipus de material gràfic, vídeo o similars,

haurà de constar que el projecte ha estat cofinançat per l’Ajuntament de Badalona i el logotip municipal.

J) ANNEX PARTICIPACIÓ CIUTADANA 1. Objectiu de l’actuació i finalitats dels projectes, programes o accions. L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar el funcionament i les actuacions de les associacions de veïns destinades a promoure la participació dels veïns i veïnes en la gestió del bé comú de la ciutat. Programes d’actuacions subvencionables:

Programes d’informació, orientació i assessorament als veïns i veïnes. Programes per promoure la participació dels veïns. Programes per promoure la participació interna de les entitats. Estudis de les necessitats i potencialitats del territori. Programes i activitats per a promoure la convivència i el civisme.

Secretaria General


Programes i activitats per a promoure la interculturalitat. Promoció de la relació entre grups veïnals. Activitats de solidaritat. Activitats de col.laboració amb la comunitat educativa. Programes per a la igualtat de gènere. Activitats lúdiques i festives. Activitats esportives. Seminaris, jornades i debats, oberts a tota la ciutadania. Cursos i tallers. Activitats extraescolars per a infants i adolescents. Activitats socioculturals (excursions). Altres tipus d’actuacions que, dins les competències municipals, siguin

coherents amb el contingut i la orientació dels programes d’actuació impulsats des de l’ajuntament.

*Tenint en compte que les activitats necessàries per a dur a terme els programes que es preveu subvencionar es desenvoluparan majoritàriament a les instal·lacions de les entitats, hi ha programes en els que part de les despeses directes coincidiran en el concepte amb la naturalesa econòmica de la despesa indirecta. Això no vol dir que la mateixa despesa pugui ser considerada dues vegades en la justificació. En qualsevol cas s’acreditarà mitjançant el pertinent informe tècnic del departament gestor que ho rectifiqui i certifiqui. 2. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari. No s’exigeixen més requisits que els previstos a l’article 9 de l’Annex IV de les BEP d’aquest Ajuntament. 3. Criteris de valoració de les sol·licituds: Les entitats que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiaris es valoraran els projectes i/o programes presentats, d’acord amb el següent barem: Treball coordinat amb altres entitats dels barri: fins a 25 punts. Complementarietat d’activitats anàlogues al municipi: fins a 15 punts. L’interès general de l’activitat per a la ciutat: fins a 15 punts. Capital social: fins a 10 punts. o Nombre de socis i voluntaris: fins a 2 punts o Nombre de destinataris a qui va adreçada: fins a 3 punts o Promoció de l’associacionisme, del voluntariat i la participació ciutadana (Participació del col·lectiu beneficiari en el disseny i seguiment del projecte): fins a 3 punts o Augment de la capacitació de les persones i/o col·lectius implicats: fins a 2 punts Millora en la gestió de l’entitat: fins a 15 punts. o Organitzar i/o assistir a cursos de formació per millorar la gestió de l’entitat: fins a 5 punts o Pluralitat en el finançament: capacitat per tenir altres fons de finançament i recursos: fins a 5 punts o Capacitat i recursos propis per gestionar i executar el projecte: fins a 5 punts Participació en les activitats de col·lectius diversos (gènere, orientació sexual, edat, origen cultural, de creences i conviccions i altres capacitats): fins a 20 punts. Per ser acceptada la sol·licitud caldrà un mínim de 51 punts. 4. Quantia individualitzada de la subvenció: L’import concedit, sempre que quedi degudament justificat a l’expedient, podrà arribar a cobrir fins el 100% del cost dels programes subvencionats. No s’establirà un ordre de prelació entre les sol·licituds presentades que reuneixin els requisits de la convocatòria, quan les dotacions pressupostàries siguin suficients per incloure-les totes. 5. Pagaments anticipats:

Secretaria General


Prèvia acceptació de la subvenció per part de les persones beneficiàries, es realitzarà el pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat. No s’exigirà la constitució de garantia per dur a terme l’atorgament anticipat de l’import subvencionat. Sens perjudici de l’anterior, es podrà exigir el reintegrament de les quantitats percebudes en cas d’incompliment per part del beneficiari de les obligacions a les que resta subjecte. 6. Terminis d’assoliment dels objectius i finalitats: Les actuacions i programes subvencionables s’hauran de realitzar dins el període comprés entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2016. 7. Justificació: Sens perjudici del que estableixen amb caràcter general dels Bases de la convocatòria, i la resta de la normativa aplicable, pel que fa a l’acreditació dels pagaments que l’entitat hagi pogut dur a terme en efectiu, i com a documentació acreditativa de les factures que justifiquen la subvenció, es podrà demanar en el moment de la comprovació de l’aplicació material, el llibre de Caixa corresponent, que d’acord amb la normativa, haurà de contenir tots els moviments de tresoreria de l’entitat. Podrà justificar-se fins un total de 300 EUR en despeses per a l’adquisició de material tècnic necessari per a la realització de les activitats i programes subvencionats. K) ANNEX D’IGUALTAT 1. Objectiu general: Promoure la construcció d’una Badalona feminista i inclusiva 2. Objectius específics: Accions d’interès públic que promoguin l’empoderament de les dones a través de:

- Enfortiment de les capacitats i de les xarxes de dones en els seus nivells d’incidència social i política - Aportació en la construcció de masculinitats i feminitats lliures i alternatives - Disseny d’estratègies col·lectives que millorin el gaudir de la vida per part de les

dones en els diferents moments dels cicles de vida 3. Elements subvencionables:

- Recursos humans - Formacions (tallers, conferències, xerrades) - Publicacions

4. No subvencionables: - Menjars i begudes - Béns inventariables

5. Entitats que es poden presentar Podran obtenir la condició de beneficiaris les organitzacions que tinguin en la seva missió objectius vinculats a la igualtat de gènere, els drets de les dones o iniciatives que millorin les oportunitats de les dones en el seu desenvolupament social, econòmic, polític i cultural. 6. Criteris a l’hora de puntuar les propostes (total: 90 punts) - Principis d’acció fins a 30 punts: Perspectiva inclusiva: l’activitat o projecte inclou la diversitat generacional, cultural i de

capacitats en el seu disseny i execució (fins a 5 punts) Perspectiva de ciutat: l’activitat o projecte es planteja a nivell de ciutat, o podria ser

replicable a altres territoris de la ciutat (fins a 5 punts) Les accions i projectes no es centren exclusivament en la celebració d’efemèrides com

el 8 de març, dia de les dones, o 25 de novembre, dia internacional contra les violències masclistes (fins a 5 punts)

Plantegen metodologies innovadores (fins a 5 punts) Perspectiva comunitària de les accions, en aliances amb altres entitats (fins a 5 punts) Grau de cofinançament de l’activitat (fins a 5 punts) - Qualitat fins a 25 punts: Concreció, qualitat i claredat del projecte. Compte amb sistemes formalment definits de

control, seguiment i l’avaluació del projecte (fins a 5 punts) Projecte contrastat per l’experiència pròpia i/o d’altres entitats (fins a 5 punts) Viabilitat i/o grau d’aplicabilitat del projecte (fins a 5 punts)

Secretaria General


Participació del col·lectiu beneficiari en el disseny i seguiment del projecte (fins a 5 punts)

- Grau d’interès social fins a 10 punts: Complementarietat a activitats o accions ja desenvolupades al municipi (fins a 5 punts) Augment de la capacitació de les persones i/o els col·lectius implicats (fins a 5 punts) - Entitat fins a 25 punts: Experiència, trajectòria i participació en les xarxes i espais de participació de la ciutat

(fins a 5 punts) Promoció de l’associacionisme, del voluntariat i la participació ciutadana (fins a 5 punts) Sostenibilitat de l’activitat, cofinançament (fins a 5 punts) Ús d’instal·lacions municipals com a seus de l’activitat regular de l’entitat (sí 0 punts; no

5 punts) Participació en el Consell Municipal de Dones de Badalona (fins a 5 punts) 7. Quantia subvencionable L’import de les subvencions no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la que s’apliquin menys en els casos que per necessitat social o singularitat de l’activitat, en aquests casos l’import subvencionable podrà ser el 100% del cost, sempre que sigui degudament justificada. L) ANNEX PROGRAMES O ACTUACIONS DE CARÀCTER ESPORTIU L’objectiu d’aquesta actuació és promocionar, dinamitzar i facilitar les actuacions d’entitats de tipus esportiu i sense ànim de lucre que potenciïn, impulsin i/o realitzin projectes, actes públics de foment de l’esport i/o competicions esportives tant de base com d’alt nivell duent a terme actuacions per a la projecció de Badalona com a ciutat esportiva, promovent la formació, la pràctica esportiva en tots els nivells d’edats i en els diversos sectors socials, i d’una manera especial l’esport en edat escolar i a l’esport femení, amb el cofinançament de projectes, programes i accions de les següents línies o finalitats:

a) Organització o suport d’actes esportius rellevants per a la ciutat i/o d’interès social. b) Escoles d’iniciació i/o promoció en edat escolar. c) Esport per a persones amb disminució. d) Participació en competicions organitzades al llarg de la temporada o curs escolar.

1. Requisits específics per adquirir la condició de beneficiari: A més del requisits exigits a l’art. 9 de les Bases d’Execució Pressupost d’aquest Ajuntament, serà necessària l’aportació dels següents documents (que s’adjunten com a annexes) i la informació que d’ells se’n derivi, juntament amb la sol·licitud:

FULL a): ORGANITZACIÓ O SUPORT A ACTES ESPORTIUS FULL b): ESCOLES D’INICIACIÓ I/O PROMOCIÓ FULL c): ESPORTS PER A PERSONES AMB DISMINUCIÓ FULL d): COMPETICIONS TEMPORADA O CURS ESCOLAR

2. Criteris de valoració de les sol·licituds Els projectes i/o programes presentats per les entitats que hagin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiàries, es valoraran d’acord amb el següent barem: PROGRAMA PARTICIPACIÓ JORNADES NIVELL INTERÈS QUALITAT SOCIAL/ESP TÈCNICA Organització o suport d’actes esportius 1 x Particip. --------- de 1 a 15 de 1 a 15 fins a 20 Escoles d’iniciació i/o promoció 1 x Particip. 1 x jornad. ------ de 1 a 15 fins a 20 Esports per a persones amb disminució 1 x Particip. 1 x jornad. ------ de 1 a 15 fins a 20 Competicions temporada 1 x Particip. 1 x jornad. ------ de 1 a 15 fins a 20 o curs escolar 3. Quantia individualitzada de la subvenció Les subvencions podran superar el límit del 50% del cost de l’activitat i arribar fins el 100% del cost del programa, projecte, servei i/o activitat a que s’apliqui en els casos que per

Secretaria General


necessitat social o singularitat de l’activitat sigui necessari a fi i efecte de no generar dèficit a l’entitat promotora. Els imports de les subvencions d’aquesta línia d’actuació seran el resultat de la distribució proporcional de les dotacions pressupostàries en funció de les puntuacions obtingudes per cada beneficiari, d’acord amb els criteris d’avaluació fixats. Per determinar l’import de cadascuna de les subvencions, es calcula, primer, el valor de cada punt, que s’obté de dividir l’import total de la dotació pressupostària corresponent a cada programa entre el nombre total de punts obtinguts per les sol·licituds que reuneixin els corresponents requisits i, posteriorment, el valor del punt es multiplica pels punts obtinguts per cada sol·licitud. 4. Justificació La justificació de les subvencions atorgades es realitzaran de la següent forma: * Seguiment per part dels equips tècnics de la regidoria del desenvolupament dels programes i actuacions beneficiàries de subvenció. * A més de la documentació que s’estableix a les bases generals d’aquesta convocatòria, caldrà presentar documentació que justifiqui la realització de les activitats per les quals s’ha demanat la subvenció: memòria tècnica i econòmica. SENYOR LÓPEZ GONÁLEZ: Sobre este punto quería decir una cosa. En la convocatoria de subvenciones en concurrencia competitiva no todo el dinero de las partidas sale a convocatoria pública. Quisiera que el gobierno explicara porqué. Y hay partidas de subvenciones, como la de Ciudadanía y Convivencia, que es la partida funcional número 3271, que no sale a concurrencia competitiva, y quería saber porqué. Una sugerencia es que en el futuro intentar que cada vez más el importe total de las subvenciones salga a concurrencia competitiva y no sean subvenciones nominativas y finalistas. SENYOR TÉLLEZ: Avui el que portem a aprovació són aquelles convocatòries de subvenció que efectivament van a concurrència competitiva, i s’ha fet un primer esforç per fer una única convocatòria de totes aquestes, que abans, feia uns anys que es convocaven de manera separada cadascuna. Llavors jo crec que és un exercici que hem avançat en transparència, sobretot de cara a la informació a la ciutadania. Perquè a més a més, no només fem una convocatòria única, sinó que s’aprova una base de subvencions fixa i després diferents bases específiques per a cada subvenció. Per tant, és un pas endavant. El següent pas endavant, la mateixa pregunta la va fer a la Comissió Informativa i així li vam respondre, el següent pas endavant seria que cada cop més aquelles que no són de concurrència pública també passessin per aquest Ple i també estiguessin el màxim d’estipulades possible. Sobre les que em comenta de Ciutadania i Convivència, ara no ho recordo, però en tot cas, en prenc nota i li contestaré per escrit, ara no tinc aquí al cap a la que fa referència. Però en tot cas ja sap que qualsevol dubte sempre té el meu telèfon i el meu despatx per aclarir qualsevol tema. Sinó per escrit, també li podem passar la informació.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). 3. Convalidar la resolució l'alcaldessa d'aprovació de la continuïtat de la prestació dels serveis de manteniment i neteja del Parc de Montigalà i adjacents per part de l'actual prestatari. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Convalidació de la resolució de data 26 d’ abril de 2016 en què l’alcaldessa, per raons de celeritat i màxima urgència i com a màxima representant de la corporació ostentant les facultats de màxima direcció del govern i l’administració municipal, aprovà la continuïtat de la prestació dels serveis de conservació, manteniment i neteja de

Secretaria General


les zones verdes del Parc de Montigalà, Parc G-5 i Av. Puigfred i zones adjacents per part de l’ actual prestatari d’ aquests serveis mentrestant no en resulti escollit un nou contractista del procediment que s’ està tramitant en paral·lel amb el número d’ expedient 25/MANT-13/16. Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Òrgan a qui s’ adreça: L’ Ajuntament Ple Número d’ expedient: 94/CONC-16/07 Antecedent En data 26 d’ abril de 2016 l’alcaldessa d’ aquesta corporació va dictar una resolució del següent tenor literal: “RESOLUCIÓ Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Proposta d’ aprovació de l’ordre de continuïtat de la prestació dels serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del Parc de Montigalà, Parc G-5 i Av. Puigfred i zones adjacents per part de l’ actual prestatari d’ aquests serveis mentrestant no en resulti escollit un nou contractista del procediment que s’ està tramitant en paral·lel amb el número d’ expedient 25/MANT-13/16 Òrgan que resol: L’ alcaldessa, per raons de celeritat i màxima urgència en la tramitació d’aquest expedient i com a màxima representant de la corporació ostentant les facultats de màxima direcció del govern i l’administració municipal Carácter: Exhaureix al via administrativa Expedient número: 94/CONC-16/07 Interessat: SANTIN JARDINERIA I PAISATGE SL amb CIF B58805904 Antecedents 1.-En data 21 d’octubre de 2008 la Junta de Govern Local, per delegació del Ple municipal, adoptà, entre d’altres, un acord pel qual adjudicà la gestió del servei de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del Parc de Montigalà, Parc G-5 i Avda. Puigfred i adjacents a l’empresa SANTIN JARDINERIA I PAISATGE SL, per un període 6 anys. El preu del contracte va quedar fixat en la quantitat de 2.087.817,30 €, amb una repercussió anyal de 347.969,55 €, IVA inclòs. 2.-En data 31 d’octubre de 2008 es va formalitzar el contracte de gestió del servei públic de conservació, manteniment integral i neteja de les zones verdes, arbrat i jardineres de Badalona per una durada de 6 anys amb la mercantil SANTÍN, JARDINERIA I PAISATGE SL. 3.-La data de finalització del contracte de referència es produí el dia 31 d’ octubre de 2014. 4.-En els mesos de juliol de 2.010 i febrer de 2.011, es procedí als reajustaments tant dels tipus impositius de l’IVA, com de les bases impositives, afectant tant al tipus general aplicat a les operacions de manteniment i que va passar del 16 al 18%, com al reduït, aplicat a les operacions de neteja de zones verdes i que va passar del 7 al 8%, resultant finalment com a conseqüència de tots aquests reajustaments un preu anyal del contracte de 344.069,88 €, impostos inclosos, amb una repercussió mensual de 28.672,49 €. 5.-En el mes de setembre de 2012, amb l’aprovació del Reial Decret-llei 20/2012, de 13 de juliol, es va produir una nova modificació dels tipus d’IVA, passant el tipus general del 18% al 21% i el reduït, aplicat a les operacions de neteja, del 8 al 10%, resultant finalment un preu anyal de 352.079,15 €, amb una repercussió mensual de 29.339,93 €. 6.-En sessió d’11 de gener de 2013 la Junta de Govern Local acordà una primera modificació del contracte suprimint determinades prestacions (aportacions del contractista per campanyes, per fiscalització del contracte i execució de millores) i reduint el preu d’aquest, el qual va quedar fixat en la quantitat anyal 287.373,47 €, amb una repercussió mensual de 23.947,79 €. 7.-Per resolució de la Junta de Govern Local de 25 de juliol de 2013 s’ acordà una segona modificació del contracte, suprimint o canviant la forma d’ execució d’ altres prestacions (actuacions derivades d’actes vandàlics, prestacions d’esporga d’arbrat, freqüència de les operacions de sega de gespes i prats, freqüència de les operacions d’eliminació d’herbes en superfícies de sauló) que constituïen el seu objecte i, correlativament, disminuint el preu

Secretaria General


del contracte que va quedar fixat en la quantitat anyal de 238.200 €, amb una repercussió mensual de 19.850 €. 8.-Per resolució de 29 d’octubre de 2014 de l’Alcalde, per avocació de les facultats delegades en la Junta de Govern Local, es va aprovar la pròrroga del contracte per a la prestació del servei de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del Parc de Montigalà, Parc G-5 i Av. Puigfred i zones adjacents pel termini de 6 mesos més (això és de l’1 de novembre de 2014 al 30 d’abril de 2015), signant-se en data 6 de novembre de 2014 un annex al contracte primitiu que serví per formalitzar l’ esmentada pròrroga. 9.-Per resolució de 28 d’abril de 2015 de l’Alcalde, per avocació de les facultats delegades en la Junta de Govern Local, es va aprovar la segona i última pròrroga del contracte per a la prestació del servei de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del Parc de Montigalà, Parc G-5 i Av. Puigfred i zones adjacents pel termini de 12 mesos (i més concretament de l’1 de maig de 2015 al 30 d’abril de 2016). Dita pròrroga es formalització mitjançant annex de data 6 de maig de 2015. 10.-Atès que la darrera pròrroga del contracte de referència fineix el proper 30 d’abril de 2016 i a la vista de l’estat de tramitació del nou expedient de contractació, en fase de preparació del plec de prescripcions tècniques particulars que l’ ha de regular, la cap del Departament de Gestió del Verd Urbà ha emès en data 5 d’abril de 2016 un informe en què, entre d’ altres, posa de manifest la necessitat que l’ actual prestatari continuï prestant els serveis que constitueixen l’objecte del seu contracte essent un servei de prestació obligatòria, mentrestant no en resulti escollit un nou contractista del procediment de contractació (Exp. 25/MANT-13/16) que s’està tramitant en paral·lel a aquest expedient. 11.-Atès que en data 6 d’abril de 2016 s’ha tramès al contractista l’ informe tècnic emès en data 5 d’ abril de 2016 per la cap de Gestió del Verd Urbà de proposta de continuïtat en la prestació dels serveis objecte del contracte de referència i que aquest, dins del termini d’audiència atorgat ha posat de manifest segons escrit de data 07/04/2016 que figura en l’expedient, la seva conformitat a la continuïtat instada amb els termes que s’ exposen en dit informe tècnic, correspon tramitar l’ expedient administratiu corresponent en ares a aprovar l’esmentada continuïtat pel temps necessari fins que algú sorgit de la tramitació de l’ expedient 25/MANT-13/16 se’n pugui fer càrrec d’ aquest. 12.-Figura en l’ expedient de contractació de referència document comptable A, datat del dia 8 d’abril de 2016 amb número d’ operació 12016000012446/1 per un import de 158.800 euros, despesa que s’ estima que se’n derivi de la continuïtat de serveis objecte d’ aquest document per a l’ exercici 2016 (període maig-desembre). 13.- De conformitat amb el que disposa l’ article 214 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en data 20 d’ abril de 2016 l’ interventor general, a la vista de la documentació tècnica antecedent, ha emès un informe del següent tenor literal: “(...) En el dia d’ avui es comptabilitza la despesa pel concepte de referència, per l’ import i a la partida detallats més amunt. No obstant això, es posa de manifest que el contracte per aquest servei acaba el 30 d’ abril d’ enguany, i que l’ autorització de despesa es tramita en base a la previsió de continuïtat del servei per la resta de l’ any, sense que existeixi cap acord d’ adjudicació ni contracte signat entre les parts, i que per tant s’ està incomplint la normativa prevista a la Llei de Contractes del Sector Públic.” Fonaments jurídics 1.-El règim jurídic aplicable a aquest expedient ve configurat fonamentalment per la normativa següent: - Real Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprovà el Text Refós de la Llei de contractes de les administracions públiques (TRLCAP). - El Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques (Reial decret 1098/2001, de 12 d’octubre –RGLCAP-), en tots aquells aspectes de desenvolupament bàsic que no s’oposin a la LCSP. - El text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, Reial Decret 3/2011, de 14 de novembre, en el seu contingut bàsic determinat a la seva disposició final setena.

Secretaria General


- El RD 817/2009, de 8 de maig pel que es desenvolupa parcialment la LCSP, en tots aquells aspectes declarats bàsics per la disposició final primera. - El Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat mitjançant Decret número 179/1995, de 13 de juny (ROAS). - La Llei 2/2011, de 4 de març, déconomia sostenible (disposició final setzena). - La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. - La Llei 26/2010, de 3 dágost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. - La Llei 29/2010, de 3 dágost, dúsos de mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya. - La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. - El Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local. - El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. - El plec de clàusules administratives generals aplicables als contractes de consultoria i assistència, de serveis i de subministraments, a altres contractes administratius i als privats de la corporació, aprovat per l'Ajuntament Ple en data 26 de novembre de 2002 i publicat al BOP de Barcelona núm. 36, annex I, d'11 de febrer de 2003. - El plec de clàusules administratives particulars (en endavant, PCAP) i plec de prescripcions tècniques que regeixen la contractació de gestió de servei públic de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del Parc de Montigalà, Parc G-5 i Avda. Puigfred aprovats pel Ple de l’Ajuntament de Badalona, en data 27 de novembre de 2007. - La resta de normes de Dret administratiu i, mancant aquestes, del Dret privat. La remissió a aquestes normes s’entén produïda igualment a totes aquelles altres que, d’escaure’s durant l’execució del contracte, les modifiquin, substitueixin o complementin. 2.-D’ acord amb la clàusula 5 del PCAP, la durada del contracte es fixa en 6 anys a comptar des de l’endemà de la signatura del contracte. Així mateix es fixa la possibilitat de prorrogar la vigència del contracte, un màxim de dues pròrrogues de com a màxim un any cadascuna d’elles, mitjançant mutu acord exprés manifestat abans de la seva finalització. Així, el contracte es formalitzà en data 31 d’octubre de 2008, finalitzà el 31 d’ octubre de 2014, aprovant-se una primera pròrroga d’ aquest pel termini de 6 mesos, això és, del dia 1 de novembre de 2014 fins el 30 d’abril de 2015 i, amb posterioritat, una segona i darrera pròrroga pel termini de 12 mesos més, això és del dia 1 de maig de 2015 al 30 d’ abril de 2016. 3.-D’ acord amb l’ exposat, el contracte de referència finalitza el proper 30 d’abril de 2016 sense que s’hagi formalitzat el contracte que ha de servir per renovar-lo a resultes de la tramitació de l’expedient de contractació indexat amb el número 25/MANT-13/16, en fase de preparació del plec de prescripcions tècniques particulars que ha de servir per regir-lo. 4.-D’ acord amb les previsions de l’article 235 apartat a) del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, sens perjudici de les obligacions específiques que s’ estipulin en el contracte, són obligacions del contractista, entre d’ altres, la de prestar el servei amb la continuïtat i la regularitat que hagi acordat l’ ens local contractant sense altres interrupcions que les que es produirien si la gestió es prestés de forma directa. En cas d’extinció normal del contracte, el contractista ha de prestar el servei fins que un altre es faci càrrec de la gestió. Així, un cop exhaurit el el termini contractual (durada inicial + eventuals pròrrogues que s’acordessin), pot donar-se la circumstància que el contractista hagi de seguir prestant el servei transitòriament, sense que aquest fet s’hagi de conceptuar com una pròrroga, sinó com una mera continuació del servei mentre no es produeix la nova adjudicació. I això és així perquè ens trobem davant d’un servei públic, de prestació obligatòria pel municipi, del qual s’ha de garantit la seva continuïtat i regularitat, notes definitòries de l’esmentada modalitat contractual.

Secretaria General


5.-És per tot l’ exposat que en data 5 d’abril de 2016, la cap del departament de Gestió del Verd Urbà ha emès l’ informe tècnic a què s’ha fet referència en els antecedents d’ aquest document, en el qual posa de manifest la necessitat que l’ actual prestatari (SANTÍN, JARDINERIA I PAISATGE, SL) continuï prestant els serveis que constitueixen l’objecte del contracte formalitzat en data 31/10/2008 essent un servei de prestació obligatòria, mentrestant no en resulta escollit un nou contractista del procediment de contractació que s’ està tramitant amb el número d’ indexació 25/MANT-13/16. 6.-Les condicions que han de regir la prestació dels esmentats serveis en l’interval de temps comprès entre la finalització de la última pròrroga establerta per aquest contracte (que finalitza el dia 30/04/2016) i l’ entrada en vigor del nou contracte sorgit arran la tramitació de l’ expedient número 25/MANT-13/16 són les que venien regint l’ esmentat contracte fins ara, és a dir, les acordades per ambdues parts contractuals en l’ annex de data 06/05/2015 a què s’ha fet referència en els antecedents d’ aquest document i que són: Un preu 19.850 €/ mensuals (IVA INCLÒS al tipus del 21% la part corresponent a manteniment i el 10 % la part corresponent a la neteja) segons el següent desglossament: Import Manteniment jardineria 6.940,56 € Neteja jardineria 10.410,84 € TOTAL BASE IMPOSABLE 17.351,40 € 21% De 6.940,56 € 1.457,52 € 10% de 10.410,84 € 1.041,08 € TOTAL FACTURACIÓ MENSUAL 19.850 € Estimant-se l’ import imputable per a l’ any 2016 cas d’ aprovar-se la continuïtat de serveis que es proposa, en 158.800 euros (període maig a desembre de 2016), els quals s’ hauran d’atendre amb càrrec a la partida pressupostària número 431-1711-21001 del pressupost municipal de l’ exercici 2016 en pròrroga de l’ exercici 2014, sotmetent-se a condició suspensiva de l’ existència de crèdit adequat i suficient en el proper exercici econòmic, la despesa que se’n pugui derivar, en el seu cas, d’ aquesta continuïtat per a l’ any 2017. 7.-De conformitat amb allò previst a l’ article 97 del RDLEG 1098/2001, de 12 d’octubre, s’ ha atorgat un termini d’audiència al contractista de 5 dies hàbils per examinar les actuacions instruïdes i presentar les observacions que consideri convenients, dins del qual ha posat de manifest, de forma expressa, segons consta acreditat documentalment mitjançant escrit de data 07/04/2016, la seva conformitat a la proposta de continuïtat en la prestació dels serveis objecte del contracte que va formalitzar amb aquest Ajuntament el dia 31/10/2008 amb els termes exposats en el fonament precedent. 8.-D’ acord amb el que preveu l’ article 214 i següents del RDL 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, en tractar-se la proposta objecte d’ aquest document d’ un acte del que se’ n deriven despeses de contingut econòmic, l’expedient es va sotmetre a l’ interventor municipal havent estat informat per aquest amb els termes exposats en el darrer antecedent. 9.-Per raons de celeritat i màxima urgència en la tramitació d’aquest expedient, atenent l’imminent arribada de la data de finalització de la darrera pròrroga prevista del contracte de referència, l’ estat de tramitació del nou expedient que s’ ha endegat per renovar-lo (25/MANT-13/16 ) i el calendari de sessions de l’ òrgan competent per resoldre dit expedient, es proposa que sigui l’alcaldessa d’ aquesta corporació qui aprovi aquest expedient com a màxim representant d’aquesta ostentant les facultats de màxima direcció del govern i l’ administració municipal, de conformitat amb el que preveu l’article 21.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’ abril, reguladora de les bases de règim local, i posteriorment es ratifiquin els acords adoptats en sessió de l’ Ajuntament Ple, en tant que òrgan de contractació competent en l’ expedient matriu, convalidant l’acte en els termes previstos en l’article 67 de la Llei 30/1992, LRJPAC. 10.-D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva

Secretaria General


tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’ alcalde i regidor de l’ àmbit de Badalona Democràtica que elevi a l’ alcaldessa l’adopció dels següents acords per a la seva ulterior resolució, si s’escau: PRIMER.- ORDENAR la continuïtat en la prestació dels serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del Parc de Montigalà, Parc G-5 i Av. Puigfred i zones adjacents – que ha estat instada per la cap de Gestió del Verd Urbà mitjançant informe de motivació de data 5 d’abril de 2016 - per part de l’ empresa SANTIN JARDINERIA I PAISATGE SL, amb CIF B58805904, a comptar del dia 1 de maig de 2016 i mentrestant no en resulta escollit un nou contractista del procediment de contractació que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número d’ indexació 25/MANT-13/16, el qual es troba hores d’ ara en una fase incipient de preparació del plec de prescripcions tècniques particulars que es proposa per regir dita prestació de serveis.Tot això de conformitat amb les previsions de l’article 235 apartat a) del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya. La prestació d’ aquests serveis s’ haurà de realitzar d’ acord amb les condicions que venien regint l’ esmentat contracte fins ara, és a dir, les acordades per ambdues parts contractuals en l’ annex de data 06/05/2015 SEGON.- AUTORITZAR el pagament de la despesa que s’ estima que se’n derivi de la continuïtat en la prestació dels serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del Parc de Montigalà, Parc G-5 i Av. Puigfred i zones adjacents per a l’ exercici 2016, la qual s’ estima en 158.800 euros (període maig - desembre de 2016), amb càrrec a la partida pressupostària número 431-1711-21001 del pressupost municipal de l’ exercici 2016, amb número d’ operació 12016000012446/1. Sotmetre a la condició suspensiva de l’ existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost municipal corresponent a l’ exercici 2017, la despesa que se’n pugui derivar, en el seu cas, d’aquesta continuïtat per a l’ esmentat exercici. TERCER.- NOTIFICAR la present resolució a l’ interessat SANTIN JARDINERIA I PAISATGE SL, amb CIF B58805904, amb la relació de recursos que pot interposar i COMUNICAR-LA als departaments de Gestió del Verd Urbà i Espais Naturals, Intervenció i Tresoreria General. QUART.- SOTMETRE la present resolució per a la seva posterior ratificació a la propera sessió que l’ Ajuntament Ple dugui a terme.” Fonaments jurídics 1.L’òrgan de contractació en aquest expedient és l’Ajuntament Ple. No obstant això, per raó de la urgència en l’adopció de la resolució transcrita en l’únic antecedent d’aquest document, és per això que es proposà que fos l’ alcaldessa qui exercités aquesta acció administrativa en matèria de competència plenària, en ús de l’atribució conferida per l’article 21.1 k) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. 2.En exercici d’aquesta atribució, l’alcaldessa va dictar la resolució de data 26 d’ abril de 2016 a què s’ha fet referència en la qual es preveia (veure acord quart de la part dispositiva) sotmetre-la a la propera sessió plenària per a la seva ratificació. 3.En els termes previstos en l’article 67 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l’ Administració podrà convalidar els actes anul·lables esmenant el vicis de què adoleixin. Si el vici consistís en incompetència no determinant de nul·litat, la convalidació podrà realitzar-se per l’òrgan competent quan sigui superior jeràrquic del que va dictar l’ acte viciat. 4.D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Secretaria General


En conseqüència, a l’empara d’ allò previst a la resolució transcrita en l’ únic antecedent d’aquest document i de les previsions dels preceptes a què s’ha fet referència en la fonamentació precedent, considero que no hi ha cap inconvenient legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, en la seva propera sessió, convalidi la resolució aprovada per l’alcaldessa en data 26 d’ abril de 2016 relativa a la continuïtat en la prestació dels serveis de conservació, manteniment i neteja de les zones verdes del Parc de Montigalà, Parc G-5 i Av. Puigfred i zones adjacents – que ha estat instada per la cap de Gestió del Verd Urbà mitjançant informe de motivació de data 5 d’abril de 2016 - per part de l’empresa SANTIN JARDINERIA I PAISATGE SL, amb CIF B58805904, a comptar del dia 1 de maig de 2016 i mentrestant no en resulta escollit un nou contractista del procediment de contractació que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número d’indexació 25/MANT-13/16.

Votació s’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 4. Acceptar la cessió del bé immoble al carrer Escorial, 21 2n 3a en nom del senyor Manuel Diaz Domingo. Tema: Acceptació bé immoble Tipus d’acte: Acord plenari Situació: c/ Escorial, núm. 21, 2n.3a Ref. Cadastral: 4476702DF3847E0009TH Destí: “Subvenir necessitats en l’àmbit dels serveis socials” Caràcter de l’acte: Exhaureix la via administrativa. Núm. Expedient: 9/IIM-2/16 FETS 1.-.En data 1 de febrer de 2016, es dona a conèixer al servei de Patrimoni, a través de l’oficina local de l’habitatge, que el senyor Manuel Diaz Domingo (46515689Y) ha manifestat la seva voluntat de donar l’immoble referent al pis segon tercera del número 21 del carrer Escorial d’aquesta ciutat de Badalona, amb l’interès específic que es destini a finalitats de serveis socials. 2.- En reunió de data 25 de febrer de 2016 amb l’interessat, es va acordar que aportaria la documentació necessària per iniciar les actuacions de l’expedient, i, en data 10-03-2016, via correu electrònic, el Sr. Diaz tramet la següent documentació:

Cèdula d’habitabilitat Acreditació de la titularitat de l’immoble (adjudicació d’herència) Certificació, respecte de la titularitat i de les càrregues i limitacions de domini, del

Registre de la Propietat núm. 2 de Badalona referit a l’immoble. 3.-.En la certificació del registre es detalla el següent: “...PRIMERO.- Que dicha finca se describe en los libros del Registro, en los términos siguientes:

URBANA. NUMERO NUEVE. PISO SEGUNDO PUERTA TERCERA tipo B de la casa números veintiuno y veintitrés de la calle Escorial de esta ciudad de Badalona; de superficie cuarenta y siete metros veintiún decímetros cuadrados. Linda al frente con caja de la escalera y patio de ventilación: a la izquierda entrando con pared lateral medianera con la casa números diecisiete / diecinueve de la calle Escorial; a la derecha con patio ventilación y caja escalera y al fondo con patio central de manzana. Tiene un valor con respecto al del total inmueble de 5,92%. Número de referencia catastral: 4476702DF3847E0009TH Idufir: 08052000708259

SEGUNDO.- que la descrita finca consta actualmente inscrita a favor de Don MANUEL DÍAZ DOMINGO, con N.I.F. número 46515689Y, por herencia de Don Manuel Díaz González, fallecido el catorce de julio de dos mil nueve, en virtud de lo dispuesto por el mismo en el testamento que otorgó en Badalona, a siete de junio de dos mil cinco, (…..). (…)

Secretaria General


Que de las cargas y limitaciones de dominio de cualquier clase impuestas sobre la finca de que se certifica o sobre la expresada de su procedencia, desde primero de Enero de mil ochocientos sesenta y tres hasta la fecha, únicamente aparece subsistente la que se relaciona a continuación: NORMAS dimanantes del régimen de propiedad horizontal en que se halla constituido el total inmueble del que forma parte la finca de que se certifica, mediante escritura otorgada en Barcelona, a diez de Setiembre de mil novecientos sesenta y cinco, (…). Calificación Definitiva de Viviendas de Renta Limitada Subvencionadas. Expediente número B-1075-VS-61. Cédula 4 de Noviembre de 1.963. No existe en el libro Diario de Operaciones ningún asiento pendiente de despacho que altere o modifique lo certificado. (…)” 4.- En data 18 de març de 2016, l’arquitecte del servei ha emes informe tècnic i de valoració de l’esmentat immoble, que en síntesi diu: “(…) MOTIU DE LA VALORACIÓ La valoració ve motivada per l’expedient d’acceptació de la donació del senyor Manuel Diaz Domingo, a favor de l’ajuntament de Badalona OBJECTE DE LA VALORACIÓ Es tracta de la finca urbana destinada a ús habitatge situada al carrer de Escorial 21-23, pis 2n porta 3ª. PROCEDÈNCIA I NATURALESA JURÍDICA DEL BÉ Es tracta d’una finca en règim de propietat en divisió horitzontal, que per la seva procedència correspon a un bé patrimonial privat, procedent del llegat / herència del seu antic propietari. Amb una propera cessió passarà a formar part del patrimoni immoble de Badalona COMPROVACIONS I DOCUMENTACIÓ S’han realitzat les següents comprovacions:

Correspondència amb finca registral Comprovació base cadastral Comprovació del Planejament Urbanístic Comprovació grau de protecció arquitectònic Servituds visibles Estat d’ocupació, ús i explotació Estat de la construcció

La documentació emprada és la següent: Planejament urbanístic vigent Plànol de situació Plànol informació urbanística Certificat cadastral Escriptura i nota Registre de la Propietat Documentació fotogràfica

DADES CADASTRALS DE LA FINCA Finca: carrer Escorial, 21-23, Esc: 1, Pl: +2, Pt: 03

Ref. cadastral UTM: 4476702DF3847E0009TH Superfície: 53 m² Coeficient participació: 5,92% Any de construcció: 1961

Secretaria General


Planol cadastral. DADES SEGONS REGISTRE DE LA PROPIETAT

Finca: Carrer Escorial, 21-23, planta 2ª porta 3ª

Nº registre: Finca 44632, Badalona 2

Propietat: Manuel Diaz Domingo

Superfície total: 47,21m²

Coef. participació: 5,92%

Les superfícies cadastrals i registrals no coincideixen però es prendran com a vàlides les inscrites al Registre de la Propietat. LOCALITZACIÓ I ENTORN DELIMITACIÓ DE L’ENTORN L’entorn immediat més homogeni està delimitat per les avingudes de sant Salvador i de Pius XII, juntament amb la Carretera de santa Coloma L’entorn immediat és el propi d’un barri residencial de perifèria, amb blocs aïllats d’habitatge amb tipologia equiparable a habitatge de protecció oficial dels anys 60 i 70 del segle passat. URBANITZACIÓ EQUIPAMENTS I INFRAESTRUCTURES Els carrers estan completament urbanitzats i l’estat general de conservació de les infraestructures i els espais lliures és bo. Disposa d’espais enjardinats tant públics com privats, així com dos equipaments escolars públics i una pista poliesportiva pública a l’aire lliure. El comerç te lloc d’una forma secundària, concentrat sobretot a les grans avingudes. COMUNICACIONS I APARCAMENT A nivell de transport públic l’entorn està relativament ben comunicat amb autobusos urbans i disposa d’una parada de metro a menys de 300m. La zona disposa de dos grans aparcaments soterranis públics; un amb entrada al carrer de Paris i l’altre a sota de l’avinguda de sant Salvador. DESCRIPCIÓ, SUPERFÍCIES I CARACTERÍSTIQUES DE L’IMMOBLE. Finca habitatge: La finca habitatge correspon a una entitat de la planta segona de l’edifici plurifamiliar d’habitatges de 896m² construïts en total, realitzat l’any 1961. Edifici de planta baixa, 4 plantes pis i àtic amb terrassa, d’estructura de formigó i tancaments de ram de paleta amb revestiment enfoscat a l’exterior i enguixat i pintat a l’interior. Baranes de ferro pintat en balcons i terrasses.

Secretaria General


L’habitatge de 53m² disposa de vestíbul, cuina, bany, una sala i 2 habitacions, tot a exterior, bé al gran pati d’illa bé als patis laterals de llum. El pis es conserva d’origen, tant pel que fa a les fusteries de fusta com a les peces de bany i cuina. S’ha fet alguna millora puntual en el paviment original de terrazzo així com als mobles de la cuina. En general l’estat de conservació és acceptable tot i que ja es pot considerar força obsolet. SITUACIÓ URBANÍSTICA Segons les dades del Geoportal de l’ajuntament en data 17 de març de 2016:

Pla general metropolità (PGM), aprovat definitivament per la CMB el dia 14/07/1976 (BOP 19/07/1976).

PERI de Llefià, aprovat definitivament el 30/10/1978 i publicat el 17/11/1978 Revisió del PERI de Llefià, publicat el 16/11/1994 i publicat el 25/01/1995 Modificació de la Revisió del PERI de Llefià aprovat del 17/11/1999 i publicat el

03/03/2000 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: - Sòl urbà. QUALIFICACIÓ DEL SÒL: Zona de densificació urbana semiintensiva clau 13b TIPUS D'ORDENACIÓ: - Edificació segons alineació de vial. AFECTACIONS I CESSIONS: - Cap USOS ADMESOS: - Els usos admesos són el d'habitatge, el residencial, el comercial, el d’oficines, l'industrial, el sanitari, el religiós i cultural, el recreatiu, l'esportiu, segons les condicions i limitacions de l'art. 303 de les NU. En tot el que no es determini, serà d'aplicació el que s'ordeni en el planejament específic vigent més amunt indicat i, subsidiàriament, en les Normes Urbanístiques, Ordenances Metropolitanes d’Edificació, Ordenances Metropolitanes de Rehabilitació i en les Ordenances ANÀLISI DE MERCAT L’anàlisi s’ha centrat en l’estudi de mostres d’habitatge de característiques semblants i dins de l’entorn immediat més homogeni definit a l’apartat 07 del present informe. VALORACIÓ L’Ordre ECO/805/2003 (BOE9/4/2003) i les modificacions introduïdes per l’Ordre EHA/3011/2007, de 4 d’octubre de 2007, i l’Ordre EHA/564/2008 de 28 de febrer de 2008, contempla els mètodes de valoració que s’han d’aplicar per a la determinació del valor de taxació d’un immoble o element del mateix dintre dels seus respectius camps d’aplicació, sempre dins del compliment dels preceptes de valoració del RD 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del sòl (BOE 154 de 26 de juny). Per taxar el solar s’emprarà el mètode de comparació directa a mercat ESTUDI DE MERCAT €/m2

TESTIMONIS Sup. Const. (m²)

Sup. terrassa (m²)

€ TOTAL Preu €/m2

1. C. Escorial 50 -- 70.000 1.400

2. C. Paris 80 8 141.000 1.762

3. C. Paris 85 25 163.500 1.924

4. Ctra. Santa Coloma 60 8 130.000 2.167

5. C. Madrid 61 -- 51.200 839

6. C. Madrid 53 -- 62.700 1.183

Secretaria General


7. Avda. Sant salvador 65 2 balcons 109.000 1.676,92

Coef. superficie

Coef. alçada

Coef. conserv. / reformes

Ascensor Coef. Tipologia

Coef. Calitats Constr.

VALOR HOMOGENEITZAT (€m²)

Id. 1 M 0.95 M 0.90 M 0.90 Id. 1 M 0.90 969,60 P 1.02 M 0.95 M 0.90 M 0.90 MM 0.85 MM 0.85 999,20 P 1.02 Id. 1 M 0.90 M 0.90 MM 0,85 MM 0.85 1.148,50 Id. 1 M 0.95 M 0.90 M 0.90 M 0.90 MM 0.85 1.246,20 Id. 1 P 1.05 M 0.90 M 0.90 Id. 1 Id. 1 713,60 Id. 1 Id. 1 M 0.95 M 0.90 M 0.95 Id. 1 960,90 Id. 1 M 0.95 M 0.90 M 0.90 MM 0.85 MM 0.85 932,30

995,75

(M = millor / M+= Molt millor / P = Pitjor / P+ = Bastant pitjor / Id. = Igual) Ajust del Valor de mercat obtingut per comparació: D’acord amb la normativa de valoració, el valor de mercat obtingut pel mètode de comparació i en el cas de manca d’estudi d’índexs d’evolució de preus de mercat haurà de ser ajustat. Aquest ajust oscil·la entre un 10% i un 15% si s’aprecia una gran volatilitat en els preus considerats per a determinar el valor per comparació. VMA = 0,90 x VM Per tant: VMAHABITATGE = 995,75 € x 47,21 m² x 0,90 = 42.300 €

El valor de taxació considerat per l’immoble és de QUARANTA DOS MIL TRES CENTS EUROS (42.300 €) Badalona, 18 de març de 2016.”

5.- En data 25 d’abril de 2016, el senyor Diaz Domingo, formalitza mitjançant compareixença, la seva voluntat de fer la donació aportant al mateix temps els originals de la documentació que, mitjançant còpia compulsada s’adjunta a l’expedient. 6.- En l’esmentada compareixença, el Sr. Diaz exposa que: “...es del seu interès que l’Ajuntament de Badalona pugui destinar aquest habitatge a subvenir necessitats que, en l’àmbit dels serveis socials, pugui creure que pot fer servei. (...) Totes les despeses derivades de la present donació, aniran a càrrec de l’Excm. Ajuntament de Badalona” 7.- El Sr. Diaz Domingo ha aportat també, en data 27 d’abril de 2016, certificat de la comunitat de propietaris del carrer Escorial 21-23, conforme el pis segon segona no te cap càrrec pendent amb la dita comunitat. 8.- Consta a l’expedient informe jurídic pel qual es desprèn que no hi ha cap inconvenient legal en l’acceptació de la present donació. 9.- En data 28/04/2016, la intervenció municipal ha emès informe favorable. 10.- La comissió de Patrimoni i Inventari de Béns ha informat favorablement en data 2 de maig de 2016. FONAMENTS DE DRET 1.- Els ens locals tenen capacitat jurídica plena per adquirir, posseir, administrar i disposar de tota classe de béns i drets i aquests béns i drets es poden adquirir per qualsevol títol, onerós o lucratiu, de dret públic o de dret privat, d’acord amb el que estableixen les lleis. (Arts. 28 i 29 del reglament de patrimoni de les entitats locals). 2.- L’adquisició de béns a títol lucratiu no està subjecte a cap restricció. No obstant, si l’adquisició comporta l’assumpció d’una condició, una càrrega o un gravamen onerós, només es poden acceptar els béns quan el seu valor es superior al d’aquells. En tot cas, no

Secretaria General


es consideren gravàmens les inversions que hagi de fer-se per donar el destí d’us general o de servei públic que pugui haver fixat el donatari. (Article 31.1 i 2 del reglament). 3.- D’acord amb el punt 3 del mateix article 31, es necessària l’acceptació expressa del ple si hi ha condicions. 4. La intervenció municipal haurà d’informar, d’acord amb el que preveuen els articles 213 i següents del text refós de la llei reguladora de les hisendes locals. 5.- La Comissió de Patrimoni i Inventari de Bens, ha d’informar amb caràcter previ i preceptiu, d’acord amb la resolució d’alcaldia de data 22-11-2011. Conclusió i proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de Badalona Democràtica que, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, validi i ordeni la tramitació al Ple de la següent proposta: Primer.- Acceptar la donació oferta del senyor Manuel Diaz Domingo (46515689Y) del bé immoble identificat com a PIS SEGON TERCERA DEL CARRER ESCORIAL NÚM. 21 DE BADALONA amb la condició de: “QUE L’AJUNTAMENT DE BADALONA PUGUI DESTINAR AQUEST HABITATGE A SUBVENIR NECESSITATS QUE, EN L’ÀMBIT DELS SERVEIS SOCIALS, PUGUI CREURE QUE POT FER SERVEI”, corresponent totes les despeses derivades de la present donació, a càrrec d’aquest Ajuntament. Segon.- Incorporar al Patrimoni municipal la següent finca qualificada de bé patrimonial:

URBANA. NUMERO NUEVE. PISO SEGUNDO PUERTA TERCERA tipo B de la casa números veintiuno y veintitrés de la calle Escorial de esta ciudad de Badalona; de superficie cuarenta y siete metros veintiún decímetros cuadrados. Linda al frente con caja de la escalera y patio de ventilación: a la izquierda entrando con pared lateral medianera con la casa números diecisiete / diecinueve de la calle Escorial; a la derecha con patio ventilación y caja escalera y al fondo con patio central de manzana. Tiene un valor con respecto al del total inmueble de 5,92%. Número de referencia catastral: 4476702DF3847E0009TH Idufir: 08052000708259

Tercer.- Tramitar la formalització de la transmissió mitjançant l’escriptura notarial que correspongui i demès documentació que correspongui, autoritzant al tercer Tinent d’Alcalde de l’Àmbit de Badalona Democràtica per a que signi quanta documentació es derivi d’aquesta acceptació. Quart.- Notificar al donatari, senyor Manuel Diaz Domingo, a la Intervenció general, al Departament de Gestió i Control d’Ingressos de dret públic als efectes del Cadastre i dels tributs que correspongui, i a l’àmbit de Badalona Justa i Inclusiva.

Votació s’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 5. Donar compte de la resolució de l'alcaldessa de designació del representant d'aquest Ajuntament al Consell de Mobilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. (RETIRAT) 6. Donar compte del canvi d'un membre del Consell d'administració de l'IMPO a sol.licitud del Grup municipal de Guanyem Badalona en Comú. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l’alcaldessa de data 20 d’abril de 2016 en relació a la substitució d’un membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” a petició del Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú. Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa, en data 20 d’abril de 2016, ha dictat una resolució que transcrita literalment el següent:

Secretaria General


“Vista la resolució de l’alcaldessa de data 10 d’agost de 2015 en la qual es nomenaven com a membres integrants del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació”, així com les resolucions de 10 i 22 de febrer de 2016 de modificació dels seus membres, restant la composició del Consell d’administració de la següent forma: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vicepresident: Àlex Mañas Ballesté Consellers/es: Daniel Gracia Álvarez

Joan Walter Fibla Javier López Cegarra Alejandro Pastor López M. de los Reyes Solaz Garcia Francesc Ribot i Cuenca Montserrat Maresma Soler Jordi Subirana i Ortells Elissalina Josefina Bastardo Encarnación

Vist que en data 19 d’abril de 2016 el Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú ha sol·licitat el canvi del seu representant al Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” en el sentit de substituir el regidor senyor Javier López Cegarra pel senyor Alfredo Amestoy Olcina. Fonaments de dret Ateses la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local, decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova la refosa de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, els estatuts de l'organisme autònom de referència i d'altres d'aplicació. Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Cessar el regidor senyor Javier López Cegarra com a membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” en representació del Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú. SEGON. Nomenar el senyor Alfredo Amestoy Olcina com a membre del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” en representació del Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú.

TERCER. Conseqüentment, la composició del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació” és la següent: Presidenta: M. Dolors Sabater i Puig Vicepresident: Àlex Mañas Ballesté Consellers/es: Daniel Gracia Álvarez

Joan Walter Fibla Alfredo Amestoy Olcina Alejandro Pastor López M. de los Reyes Solaz Garcia Francesc Ribot i Cuenca Montserrat Maresma Soler Jordi Subirana i Ortells Elissalina Josefina Bastardo Encarnación

QUART. Donar compte al Ple de la present resolució i notificar-la a les persones interessades.” En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència.

Secretaria General


7. Donar compte de la resolució d'Alcaldia referent a la revocació del nomenament i la delegació especial efectuada a favor del regidor senyor Javier López Cegarra. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Donar compte de la revocació del nomenament i delegació especial de competències efectuades a favor del regidor senyor Javier López Cegarra Òrgan que resol: Ple municipal Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa L’alcaldessa, en data 28 d’abril de 2016, a dictar una resolució que transcrita literament diu el següent: Antecedents Decret de l’Alcaldia de 23 de juny de 2015, pel qual es va efectuar a favor del regidor, senyor Javier López Cegarra una delegació especial d’atribucions per a la gestió dels serveis i missions en l’àmbit material d’Espais Públics, nomenant-lo als efectes regidor delegat de la referida àrea. Decret d’alcaldia de data 21 de juliol de 2015, en el qual es delimitava l’àmbit material de la delegació de competències efectuades per resolució de l’Alcaldia de 23 de juny de 2015, i en el qual s’assignaven al regidor senyor Javier López Cegarra, les següents funcions: — Infraestructures, via pública i manteniment: Conservació i manteniment d’edificis municipals Manteniment de paviments, clavegueram i enllumenat Neteja viària Millora de l’espai públic Autoritzacions ocupació via pública i llicències de guals — Mobilitat — Disciplina urbanística d’obres, activitats, espectacles, sanitat i medi ambient, usos del sòl, seguretat salubritat i decòrum públics. — Sancions: Instrucció expedients sancionadors derivats de disciplina urbanística, activitats, seguretat, espectacles, medi ambient i sanitat. Fonaments de dret Vistes la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova la Refosa de la llei municipal i de règim local de Catalunya, art. 43 i concordants del ROFRJ, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre i d’altres d’aplicació. Atès que, de conformitat amb les disposicions citades, l’Alcaldia-Presidència pot delegar l’exercici de les seves atribucions sempre i quan no es trobin dins dels supòsits previstos a l’article 21.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), en relació amb els articles 13 i 16 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. Per tot això, DISPOSO: PRIMER. Revocar el nomenament del regidor senyor Javier López Cegarra com a regidor delegat en matèria d’Espais Públics efectuat per resolucions d’Alcaldia de dates 23 de juny i 21 de juliol de 2015. Aquesta revocació produirà els seus efectes en data 28 d’abril de 2016. SEGON. Donar compte d’aquesta resolució a la propera sessió del Ple de l’Ajuntament i publicar-la al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 8. Donar compte de la resolució de l'Alcaldia d'aprovació de la liquidació del pressupost refós municipal de l'exercici 2015. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Donar compte de la resolució de l’alcaldia d’aprovació de la liquidació del pressupost refós municipal de l’exercici 2015 Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple Núm. expedient: 020817-GE-INF2016/000004 Fets

Secretaria General


L’Alcaldessa va dictar, amb data 29 de febrer d’enguany, la resolució d’aprovació de la liquidació del Pressupost refós municipal corresponent a l’exercici 2015 d’aquest Ajuntament i dels seus organismes autònoms, amb el resultat que tot seguit s’indica: De l’Ajuntament de Badalona

RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUNTAMENT DE BADALONA

+ Drets reconeguts nets 220.844.987,26- Obligacions reconegudes netes 203.704.741,13= Resultat pressupostari 17.140.246,13- Desviacions positives de finançament 10.008.530,13+ Desviacions negatives de finançament 12.863.750,76

+ Despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria 6.068.014,62

= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 26.063.481,38

ROMANENT DE TRESORERIA AJUNTAMENT DE BADALONA

+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 29.646.519,69+ Drets pendents de cobrament 50.351.088,55- Obligacions pendents de pagament 32.089.495,34+ Partides pendents d’aplicació -6.983,76= Romanent de tresoreria total 47.901.129,14- Saldos de dubtós cobrament 24.514.359,94

- Romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat 11.147.786,48

= ROMANENT TRESORERIA PER A DESPESES GENERALS 12.238.982,72

Del Patronat de la Música de Badalona (*)

RESULTAT PRESSUPOSTARI PATRONAT DE LA MÚSICA DE BADALONA

+ Drets reconeguts nets 2.695.857,96- Obligacions reconegudes netes 2.755.183,84= Resultat pressupostari -59.325,88- Desviacions positives de finançament 0,00+ Desviacions negatives de finançament 0,00

+ Despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria 0,00

= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT -59.325,88

ROMANENT DE TRESORERIA PATRONAT DE LA MÚSICA DE BADALONA

+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 13.996,86+ Drets pendents de cobrament 132.800,38- Obligacions pendents de pagament 127.142,96+ Partides pendents d’aplicació 0,00= Romanent de tresoreria total 19.654,28- Saldos de dubtós cobrament 15.207,26

- Romanent de tresoreria afectat a despeses amb finançament afectat 0,00

= ROMANENT TRESORERIA PER A DESPESES GENERALS 4.447,02

Secretaria General


Del Museu de Badalona

RESULTAT PRESSUPOSTARI MUSEU DE BADALONA + Drets reconeguts nets 1.063.661,18- Obligacions reconegudes netes 1.036.628,17= Resultat pressupostari 27.033,01- Desviacions positives de finançament 10.700,00+ Desviacions negatives de finançament 0,00


= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 16.333,01

ROMANENT DE TRESORERIA MUSEU DE BADALONA + Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 182.959,47+ Drets pendents de cobrament 79.148,51- Obligacions pendents de pagament 89.094,99+ Partides pendents d’aplicació -75,50= Romanent de tresoreria total 172.937,49- Saldos de dubtós cobrament 0,00



De l’Institut Municipal de Serveis Personals

RESULTAT PRESSUPOSTARI INSTITUT MUNICIPAL

DE SERVEIS PERSONALS

+ Drets reconeguts nets 18.255.240,17- Obligacions reconegudes netes 18.185.807,35= Resultat pressupostari 69.432,82- Desviacions positives de finançament 0,00+ Desviacions negatives de finançament 0,00



ROMANENT DE TRESORERIA INSTITUT MUNICIPAL

DE SERVEIS PERSONALS

+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 129.872,81+ Drets pendents de cobrament 3.830.005,82- Obligacions pendents de pagament 1.912.185,07+ Partides pendents d’aplicació 0,00= Romanent de tresoreria total 2.047.693,56- Saldos de dubtós cobrament 895,75



De l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació

Secretaria General


RESULTAT PRESSUPOSTARI INSTITUT MUNICIPAL

DE PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ

+ Drets reconeguts nets 6.488.871,10- Obligacions reconegudes netes 6.028.703,58= Resultat pressupostari 460.167,52- Desviacions positives de finançament 517.075,25+ Desviacions negatives de finançament 539.892,72

+ Despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria 18.717,20


ROMANENT DE TRESORERIA INSTITUT MUNICIPAL

DE PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ

+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 618.834,03+ Drets pendents de cobrament 2.769.961,50- Obligacions pendents de pagament 224.610,83+ Partides pendents d’aplicació 0,00= Romanent de tresoreria total 3.164.184,70- Saldos de dubtós cobrament 0,00



Comissió Informativa de Badalona Educadora, Justa i Inclusiva

9. Aprovar la remuneració per préstec públic bibliotecari corresponent als anys 2010 a 2014 a favor de CEDRO, Centro Español de Derechos Reprográficos. Identificació de l'expedient Tipus d’acte: Aprovació de reconeixement de crèdit Òrgan que resol: Ajuntament Ple Expedient: 0639-GE-EXT2016/000001 Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Ref. Addicional: 44/D-21/16 Procediment d’adjudicació: GE-EXT GE-EXT Despeses exercicis Tancats Objecte de l’expedient: Remuneració per préstec públic bibliotecari corresponent als anys 2010 a 2014. Fets 1. Segons obra a l’expedient, en data 15 de desembre de 2015, es va signar un conveni entre CEDRO (Centro Espanyol de Derechos Reprográficos), la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, segons el qual s’acorden els termes per a regularitzar el compliment de l’obligació de remuneració de préstec públic bibliotecari des de l’exercici 2010 i s’abonin puntualment les anualitats successives. 2. En data 11 de març de 2016, CEDRO (Centro Espanyol de Derechos Reprográficos), amb NIF V78652203, va entrar al registre de factures de l’ajuntament de Badalona la factura corresponent a la remuneració per préstec públic bibliotecari corresponent als anys 2010 a 2014, per un import total de 4.541,24 euros. 3. L’informe tècnic del departament gestor, de data 17 de març de 2016, justifica i posa de manifest la necessitat d’efectuar els tràmits oportuns per tal de procedir al pagament de l’esmentada factura, amb càrrec a l’aplicació pressupostària següent:

Secretaria General


Aplicació pressupostària Id. Op Núm. Operació Import

2016 N 331 3321 22001 A 12016000008952/1 4.541,24

4. En data 18 d’abril de 2016 s’ha emès l’oportú informe jurídic d’adequació de les actuacions. 5. En data 2 de maig de 2016 l’interventor general accidental va informar favorablement la despesa. Fonaments de dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L'article 37.2 del Decret Reial Legislatiu 1/1996, del 12 d'abril, pel qual el text refós de la Llei de Propietat intel·lectual (TRLPI), en la seva redacció oferta la disposició final 1.2 de la Llei 10/2007, del 22 de juny, estableix que els museus, arxius, biblioteques, hemeroteques, fonoteques o filmoteques de titularitat pública o que pertanyin a entitats d’interès general de caràcter cultural, científic o educatiu sense ànim de lucre, o a institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol, no precisaran cap autorització dels titulars de drets pels préstecs que realitzin, tot i que els titulars d'aquests establiments han de remunerar els autors pels préstecs que realitzin de les seves obres, en la quantitat que es determini mitjançant Reial Decret. 3. La quantitat que han de satisfer els establiments obligats al pagament es determina, amb anterioritat a l'entrada en vigor del Reial Decrel 62412014, del 18 de juliol, pel qual es desenvolupa el dret de remuneració als autors dels préstecs de les seves obres realitzats en determinats establiments accessibles al públic, d'acord amb els criteris previstos en la Disposició Transitòria Vintena de la Llei de Propietat intel·lectual. D'acord amb aquesta Disposició Transitòria, la quantitat de la remuneració entre l'any 2007 i11 d'agost de 2014 és de 0,20 euros per cada exemplar d'obra adquirit destinat al préstec en els establ¡ments obligats al pagament (obres literàries, sonores i audiovisuals). A partir de l'entrada en vigor del Reial Decret 62412014, és a dir a partir del 2 d'agost de 2014 fins al 31 de desembre de 2015, la quantitat s’obtindrà de la suma de (0,16 euros x pel nombre d'obres adquirides anualment destinades al préstec en cada establiment) + (0,05 euros x pel nombre d'usuaris inscrits anualment en cada establiment que hagin fet un ús efectiu de préstec al llarg de l'any corresponent). 4. Segons disposa l’art. 214 del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals (RDLEG 2/2004, de 5 de març) (TRLHL), la intervenció municipal ha d’emetre informe, certificant l’existència de crèdit. 5. L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors, és l’Ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1-.e) del RDL 781/1986 que aprova el Text refós de disposicions legals en matèria de règim local. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. PRIMER.- Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de CENTRO ESPAÑOL DE DERECHOS REPOGRAFICOS, amb NIF V7865220-3, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 331 3321 22001 A 12016000008952/1 4.541,24

Secretaria General


SEGON.- Aprovar la factura incorporada a l’expedient, la qual ha estat conformada pel tècnic municipal competent responsable dels treballs i/o serveis, i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient s’ha complert la normativa de pertinent aplicació, i procedir als seu pagament. Núm. Fra Data Import Aplic NIF Tercer 1800000115 25/02/2016 4.541,24 ES-V7865220-3 CENTRO ESPAÑOL DE DERECHOS

REPOGRAFICOS

Votació s’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 10. Aprovar el compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista concedida a l'entitat Coordinadora d'Entitats de Cultura Tradicional i Popular Catalana, per col·laborar en les activitats de la Festa Major d'Agost 2015. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50% de la subvenció nominativa i finalista per col·laborar en les activitats de la Festa Major d’Agost 2015. Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: COENBACUTRAPOCA – NIF –G63244917 Antecedents 1. L’entitat COORDINADORA D’ENTITATS BADALONINES DE CULTURA TRADICIONAL I POPULAR CATALANA (en endavant COENBACUTRAPOCA), amb NIF G63244917, va presentar una sol·licitud de subvenció per tal de col·laborar en les activitats de la Festa Major d’Agost 2015. 2. En data 17/11/2015 el cap del Departament d’Acció Cultural va emetre un informe tècnic en el què, a la vista de la sol·licitud presentada per COENBACUTRAPOCA, va proposar atorgar una subvenció finalista de 6.500,00 € a l’esmentada entitat sol·licitant, restant justificat que aquesta subvenció no estigués contemplada a les bases de les subvencions ordinàries. A la vista que el projecte ha estat pressupostat en la quantitat de 6.500,00 €, per la qual cosa, es compleix el que s’estableix a l’art.19 de la LGS, segons el qual, en cap cas la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada i es fa constar expressament que serà aquesta la quantitat a justificar, no la quantitat de la subvenció concedida. 3. En data 18/11/15, es va emetre el corresponent informe jurídic d’adequació de l’actuació, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat COENBACUTRAPOCA, amb NIF G63244917, per import de 6.500,00 €, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 4. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 6.500,00 €, a favor de l’entitat COENBACUTRAPOCA, amb NIF G63244917, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOPB el 22/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació: Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2015 N 331 3347 48908066 12015000062033 6.500,00 €

Secretaria General


5. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 30 de desembre de 2015 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 6. En data 31/12/2015 l’alcaldessa, va dictar una resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos. 7. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 8. En data 21 d’abril de 2016 el cap del servei de Cultura, amb el vist i conforme de la 4a tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat COENBACUTRAPOCA. Fonaments de Dret 1. Segons disposa l’art. 25.2.m de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, en la redacció donada pel numero vuit de l'article primer de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, el Municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, les matèries següents: [...] m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. 2. L’art. 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, una de les lleis sectorials que desenvolupa les competències de cultura, expressa que s’entén per cultura popular i tradicional el conjunt de les manifestacions de la memòria i de la vida col·lectives de Catalunya, tant passades com presents. I segons disposa l’article 3 del mateix cos legal, les administracions públiques de Catalunya han de fomentar la cultura popular i tradicional catalana en llur àmbit territorial. A aquest efecte, les administracions públiques han de: a) Fomentar i conservar les manifestacions de la cultura popular i tradicional i donar suport a les entitats que les mantenen i les difonen. b) Vetllar per la documentació de les festes i les tradicions ja desaparegudes. c) Vetllar pel manteniment de les festes i les celebracions tradicionals. d) Documentar, recollir i conservar els materials etnològics, en col·laboració amb els museus i altres entitats. e) Impulsar la difusió de la cultura popular i tradicional, d'acord amb la normativa vigent. 3. L’annex IV les Bases d’execució de pressupost general de 2015,(d’ara endavant BEP) estableix la regulació transitòria de les subvencions, el règim jurídic de la concessió de les subvencions; - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant

LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara

endavant RLGS). - La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei

7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).

- La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS).

- Les Bases d’execució del pressupost general. 4. Segons el que disposa l’art. 118 del ROAS, les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms

Secretaria General


atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’art. 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 5. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP, estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Atès el que disposa l’article 22.2.c) de la LGS, en relació amb l’article 23c) de les BEP, es podran concedir de forma directa les següents subvencions, c) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en que s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, i altres degudament justificades que dificultin la seva convocatòria. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 6. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes, per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost general de despeses vigent. 7. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP, estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 8. L’art. 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 6.667,87 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat COENBACUTRAPOCA, amb NIF G63244917, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 6.500,00 €, per l’execució del projecte de – col·laborar en les activitats de la Festa Major d’Agost 2015 -d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 24 de novembre de 2015, publicada definitivament al BOPB en data 22 de desembre de 2015, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 331- 3347-48908066.

Secretaria General


SEGON.- SATISFER, a l’entitat COENBACUTRAPOCA, amb NIF G63244917, el 50% restant de la quantitat de 6.500,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 331-3347-48908066, número d’operació AD 12015000062033. QUART.- NOTIFICAR el present acord a l’entitat interessada.

Votació s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). 11. Efectuar el cessament de la senyora Maria Soledad García Durán en la representació municipal al Consell Escolar Municipal, i designar en el seu lloc al senyor Juan Miguel López gonzález, en representació del grup Municipal de Ciutadans-Ciutadanos. Tipus d’acord: Efectuar el cessament de la Sra. Ma Soledad García Durán en la representació municipal al Consell Escolar Municipal, i designar en el seu lloc al Sr. Juan Miguel López González, en representació del Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos. del Consell Escolar Municipal (CEM) Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 100/W5-2016 Antecedents 1. L’Ajuntament Ple, en data 26 d’abril de 1989, va aprovar el Reglament del Consell Escolar Municipal de Badalona mitjançant acord adoptat en sessió ordinària. 2. L’Ajuntament Ple, en data 27 d’octubre de 2015, va procedir a la designació dels representants de l’Ajuntament al Consell Escolar Municipal al CEM (Exp. 291/W06-2015) Pel que fa als representants es van nomenar la Sra. Dolors Sabater i Puig (Presidència), Sra. Eulàlia Sabater i Díaz, 4ª tinent d’alcalde. Regidora de Badalona Educadora (Vicepresidència), el Sr. Daniel Paños Molina en representació del Grup Municipal del Partit Popular, el Sr. Carles Sagués i Baixeras, en representació del Grup Municipal Guanyem Badalona en Comú, la regidora Sra. Conxita Botey Teruel, del Grup Municipal Partit dels Socialistes de Catalunya, la Sra. Mercè Torrents i Mestre en representació del Grup Municipal de Esquerra Republicana de Catalunya, el Sr. Antoni De la Rosa Botaya en representació del Grup Municipal de Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, el Sr. Martí Sànchez Pedra, en representació del Grup Municipal de Convergència i Unió, la Sra. MªSoledad García Durán en representació del Grup Municipal de Ciutadans i la Sra. Mar Grífol Isern, Assessora de la Regidoria de Cultura i Educació. 3. L’Assessora del Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos, va emetre un escrit amb Registre General d’entrada a l’Ajuntament de Badalona, en data 4 d’abril de 2016, en el que proposa un canvi en el representant del grup municipal de ciutadans al Consell Escolar Municipal, per nomenar com a nou representant a Juan Miguel López González. 4. L’informe tècnic emès pel cap del Departament d’Educació en data 27 d’abril de 2016, proposa efectuar el cessament de la Sra. Ma Soledad García Durán en la representació municipal al Consell Escolar Municipal, i designar en el seu lloc al Sr. Juan Miguel López González, en representació del Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos. La conclusió d’aquest informe, pel que fa a la designació del nou representant, és del següent tenor literal: “CONCLUSIÓ: Única.-Caldria efectuar el cessament de la Sra. Ma Soledad Garcia Duran en la

representació municipal al Consell Escolar Municipal, i designar en el seu lloc al Sr.

Secretaria General


Juan Miguel López González, en representació del Grup Municipal de Ciutadans-Ciudadanos.

Tanmateix, l’Ajuntament Ple decidirà allò que estimi pertinent.” Fonaments de Dret 1. La legislació de règim local, concretament a l’art. 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (d’acord amb la modificació operada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local) i a l’art. 66 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRL), estableix que els municipis tenen les competències que es relacionen en matèria educativa. 2. La Llei 25/1985, de 10 de desembre, dels consells escolars va crear els consells escolars municipals i, en desplegament d’aquesta Llei, es va aprovar el Decret 404/1987, de 22 de desembre, regulador de les bases generals d’organització i de funcionament dels consells escolars municipals. 3. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en relació als consells escolars municipals disposa en el seu article 173 que “Els municipis poden constituir consells municipals en tant que òrgans i instruments de consulta i de participació. Els consells s’han de constituir en els municipis als quals s’hagin delegat competències de les que estableix l’article 159.4”. Aquesta Llei no estableix la composició dels consells escolars municipals i és per això que, pel que fa a aquest aspecte, s’estarà a allò que en el seu cas pugui establir la seva normativa i l’acord municipal de constitució. 4. En relació a la composició del CEM l’article 5 del Reglament regulador, aprovat pel Ple de l’Ajuntament en data 26 d’abril de 1989, disposa que serà integrat, entre d’altres, per vuit representants de l’Ajuntament designats pel Ple. Per altra banda, l’art. 11 del mateix reglament determina que la presidència del Consell correspon a l’alcalde de la ciutat i que el Ple de l’Ajuntament designarà com a vice-president al regidor responsable d’Educació, d’acord amb el cartipàs municipal, sempre que no se li hagués delegat ja la presidència. 5. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per aprovar el nomenament de membres del CEM d’acord amb l’art. 5 del Reglament del CEM aprovat en data 26 d’abril de 1989. Proposta de resolució En conseqüència, s’informa que no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari perquè l’Ajuntament Ple adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- Aprovar el cessament de la Sra. Mª Soledad Garcia Duran, com a representant del Grup Municipal Ciutadans-Ciudadanos al Consell Escolar Municipal. SEGON.- Designar en el seu lloc al Sr. Juan Miguel López González, com a representant del Grup Municipal Ciutadans-Ciudadanos al Consell Escolar Municipal als efectes del que disposa l’art. 5 del Reglament del Consell Escolar Municipal. TERCER.- NOTIFICAR aquest acord als interessats.

Votació s’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 12. Aprovació inicial de les bases específiques per a la concessió de beques individuals de menjador dels curs 2016-2017, per a l'alumnat de les escoles bressol municipals, així com l'annex normalitzat de sol.licitud. Identificació de l’expedient Expedient Bases reguladores del procediment de concessió de beques de menjador de les escoles bressol municipals per al curs 2016-2017 Tipus d’Acord: Aprovació inicial Òrgan que resol: L’Ajuntament Ple Número expedient: Exp. 107/BAB02-2016 Antecedents

Secretaria General


1. Provisió de la 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora de data 09/05/2016 mitjançant la qual ordena incoar expedient administratiu per procedir, d’una banda, a l’aprovació de les bases del programa de beques de menjador escolar per als alumnes de les escoles bressol municipals, curs 2016-2017 i l’annex normalitzat i, per una altra banda, a efectuar la convocatòria corresponent una vegada les bases s’hagin aprovat de manera definitiva. 2.Informe del cap del Departament d’Educació de data 06/05/2016 que proposa aprovar les bases del programa de beques de menjador pels alumnes de les escoles bressol municipals, aprovar l’annex normalitzat i efectuar la convocatòria corresponent per un import de 160.136,13 euros (dels quals 48.040,84 euros aniran amb càrrec a l’aplicació pressupostària 321-3262-48007 del pressupost municipal de 2016, RC provisional 2016000016534 i la quantitat restant de 112.095,29 euros que restarà condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de despeses per a l’exercici 2017). 3. Informe favorable de la Intervenció municipal de 19 de maig de 2016 d’acord amb l’article 214 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals Fonaments de Dret 1. La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (en endavant LEC) posa les bases de la cooperació entre l’administració local i l’administració educativa. El municipi i, si escau, els altres ens locals, com a administracions més properes als ciutadans, són àmbits on es poden concretar els compromisos de la societat amb l’educació, en aplicació dels principis de proximitat i subsidiarietat. Així doncs, l’article 156 d’aquesta llei, expressa que els ens locals tenen la condició d’administració educativa en l’exercici de les competències pròpies, d’acord amb l’Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d’acord amb el que estableix aquesta llei. 2. L’ensenyament d’educació infantil està contemplat dins del marc legal que regula el sistema educatiu català. L’article 51 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, en relació amb l’article 56, estableix que l’educació infantil és un dels ensenyaments de caràcter general (no obligatori) que conforma el sistema educatiu català. Consta de dos cicles: el primer, primera infància, comprèn entre els zero i els tres anys d’edat; el segon, primer ensenyament, comprèn entre els tres anys i els sis anys d’edat. La competència per regular el cicle d’educació infantil correspon al Govern de la Generalitat, segons disposa l’article 56.7 de la LEC, quan disposa que “El Govern ha de definir els continguts educatius del primer cicle d’educació infantil, ha d’establir les característiques dels centres que imparteixen aquest cicle i ha de determinar, d’acord amb els ajuntaments, els requisits exigibles a les instal·lacions dels centres i la capacitació que ha d’acreditar el personal educador que hi treballi”. En relació a les competències que corresponen al ens locals en aquesta matèria, aquestes venen també fixades a l’article 159 LEC, segons el qual els hi correspon, entre d’altres, participar en les funcions que corresponen a l’Administració de la Generalitat en els diferents aspectes del sistema educatiu i, especialment, en matèries com la determinació de l’oferta educativa, el procés d’admissió als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya de llur territori, la vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria o la determinació del calendari escolar; organitzar i gestionar els centres propis; o gestionar l’admissió d’alumnes en els ensenyaments del primer cicle d’educació infantil. 3. Els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local, de conformitat amb el que disposa l’article 240 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant TRLMRLC) i l’article 122 del Decret 179/1995, de 13 de juny, que va aprovar el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (en endavant ROAS) tots dos en relació a l’article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS). La concessió de beques individuals del servei de menjador escolar del curs 2016-2017 per a l'alumnat de les escoles bressol municipals es considera d’interès social, essent aquesta

Secretaria General


una competència obligatòria de les administracions locals segons disposa l’article 26.2 de la LBRL. 4. Justificació del caràcter complementari de la concessió de beques de menjador a infants matriculats a les escoles bressol municipals pel curs 2016-17, en relació a la competència municipal per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixen el primer cicle d'educació infantil atribuïda als ens locals pels arts. 84.2.g) EAC i 159.4 LEC, com a competència pròpia o delegada en funció dels preceptes que s’analitzen, en el marc de l’LRSAL. 4.1. Marc normatiu en matèria d’activitat de foment prestada pels ens locals L’activitat de foment és una activitat de competència municipal reconeguda amb caràcter bàsic a l’art. 25.1 de la LRBRL, en la redacció vigent actualment d’acord amb l’LRSAL, que assenyala que el municipi podrà promoure tota mena d’activitats que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat veïnal, en clara connexió amb el principi d’autonomia local reconegut a l’art. 137 de la Constitució. A Catalunya, l’activitat de foment es troba regulada als arts. 239 i següents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant TRLMRLC). Els ens locals poden atorgar subvencions per a la realització d’activitats o programes d’utilitat pública o interès social que supleixin o complementin els serveis que siguin competència seva o que siguin d’interès local, de conformitat amb el que disposa l’article 240 del TRLMRLC i l’article 122 del Decret 179/1995, de 13 de juny, que va aprovar el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (en endavant ROAS) tots dos en relació a l’article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant LGS). A la vista dels preceptes esmentats, el desenvolupament de l’activitat de foment consistent en la concessió de beques de menjador a infants matriculats a les escoles bressol municipals requereix que es tracti d’una activitat complementària de la competència municipal per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixen el primer cicle d’educació infantil prevista a l’art. 159.4 de la LEC o que sigui d’interès local. En concret, en relació amb el sistema públic de beques i al caràcter dels ensenyaments que inclou el sistema educatiu, l’article 83 Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (en endavant LOE) estableix que per garantir la igualtat de totes les persones en l’exercici del dret a l’educació, l’alumnat amb condicions socioeconòmiques desafavorides té dret a obtenir beques, en aquest cas de menjador. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix a l’article 21, apartat 1, que “totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat...”, a l’apartat 4 que “l’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei” i a l’apartat 6 que “totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per satisfer els requeriments educatius i per accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superior, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències”. La Llei d’Educació de Catalunya, 12/2009, del 10 de juliol (en endavant LEC), al llarg del seu articulat, en particular al seu art. 6, es fa ressò del sistema públic de beques i ajuts per a l’estudi amb objectius com compensar les desigualtats econòmiques i socials, incentivar l’estudi, procurar la participació de les famílies en el procés educatiu i impulsar aquelles iniciatives que afavoreixin la innovació pedagògica i curricular. L’art. 51 de la LEC en relació a l’organització de l’ensenyament disposa que, d’acord amb l’ordenament, el sistema educatiu comprèn, entre d’altres, l’educació infantil i l’art. 5 de la LEC en relació als ensenyaments obligatoris i als ensenyaments declarats gratuïts disposa que són ensenyaments obligatoris els compresos en l’educació bàsica que inclou l’educació primària i l’educació secundària obligatòria; i que són gratuïts i universals, entre d’altres, el segon cicle de l’educació infantil. 4.2. Introducció: Descripció de l’impacte de l’LRSAL sobre el sistema de competències locals i entrada en vigor del Decret llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació de la LRSAL en relació a les competències que els ens locals de Catalunya exercien en matèria d’ensenyament, entre d’altres.

Secretaria General


L’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) el passat 31 de desembre ha comportat una reordenació del sistema competencial dels ens locals que condiciona les activitats i els serveis que fins ara venien prestant els ens locals. Els nous arts. 7, 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), que han patit una nova redacció amb l’LRSAL, són els encarregats de redissenyar el nou model competencial dels ens locals. Segons aquests articles les competències dels ens locals només poden ser “pròpies o atribuïdes per delegació”. Pel que fa a les competències pròpies, aquestes només poden ser atribuïdes per una llei, tal i com diu l’apartat segon del mateix article 7 de l’LRSAL, i s’exerciran en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, si bé la seva programació i la seva execució s’haurà de coordinar amb la resta d’administracions públiques. Per la seva banda, l’art. 25.2 de l’LRBRL, inclou un llistat de matèries en què, com a mínim, caldrà que l’Estat i les comunitats autònomes reconeguin competències als municipis. Pel que fa a les competències delegades, són aquelles que s’exerceixen en els termes que es contemplen en l’acord de delegació; acord que ha de seguir les regles establertes en l’art. 27 de l’LRBRL, que també ha patit una nova redacció. Ara bé, els ens locals poden exercir competències diferents a les pròpies o a les delegades a partir de l’art. 7.4 de l’LRBRL que estableix que també poden exercir altres competències, en els termes que acordi la legislació estatal o autonòmica, sempre i en tot cas que: 1) no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la Hisenda municipal (segons els requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera); 2) no s’incorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb un altra administració pública. Això significa que, des de l’entrada en vigor de l’LRSAL, quan un ens local vulgui exercir una competència que no li hagi estat expressament atribuïda per llei i li hagi estat delegada, necessitarà demanar uns informes (preceptius i vinculants), que li permeti justificar expressament els dos requisits esmentats anteriorment. Aquest dos informes es demanen a l’Administració competent, un per raó de la matèria, que declari expressament que no hi ha duplicitats; i un altre, a l’Administració que exerceixi la tutela financera sobre la sostenibilitat financera de les noves competències. És a dir, si l’administració competent, per raó de la matèria, determina que hi ha duplicitats, l’ens local no podrà exercir la competència. El mateix succeirà si l’administració que exerceix la tutela financera considera que el nou exercici de la competència municipal no és sostenible financerament. 4.3. Referències normatives que conté l’LRSAL en relació a la competència d’educació. Si ens centrem exclusivament en aquelles referències normatives que tenen a veure amb l’educació, podem esmentar els preceptes següents: L’art. 1. 8 de l’LRSAL, que dóna nova redacció a l’art. 25.1.n) de l’LRBRL. Aquest article estableix que els ajuntaments podran tenir competències pròpies en matèria de “participació en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria” i també poden cooperar amb les administracions educatives corresponents “en la obtenció de solars necessaris per la construcció de nous centres docents, i en la conservació, manteniment i vigilància d’edificis de titularitat local destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial”. Aquesta redacció és força semblant a la que existia amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’LRSAL, si bé prescindeix de la “participació en la programació dels ensenyaments” i de “la intervenció en els seus òrgans de gestió”. L’art. 1.10 de l’LRSAL que dóna nova redacció a l’art. 27.3 de l’LRBRL. Aquest article regula les competències delegades, i estableix que l’Estat i les Comunitats Autònomes, en l’exercici de les respectives competències, podran delegar en els municipis l’exercici de les seves competències. Si bé la delegació ha de millorar l’eficiència de la gestió pública, contribuir a eliminar duplicitats administratives i ser concorde amb la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Pel que fa a les matèries relacionades amb l’educació, l’article estableix que aquestes administracions podran delegar les competències de “creació, manteniment i gestió de les escoles infantils d’educació de

Secretaria General


titularitat pública de primer cicle d’educació infantil” (apartat e) i la “realització d’activitats complementàries en els centres docents” (apartat f). Igualment també serà possible delegar “la gestió de les instal·lacions esportives de titularitat de la CCAA o de l’Estat, incloent les situades en els centres docents quan tingui un ús fora de l’horari lectiu” (apartat h) i la “gestió d’oficines unificades d’informació i tramitació administrativa” (apartat n). La disposició addicional novena de l’LRSAL regula els convenis sobre l’exercici de competències i serveis municipals, i segons el seu apartat primer, els convenis, acords i altres instruments de cooperació ja subscrits, en el moment de l’entrada en vigor de l’LRSAL (31 de desembre de 2013) per l’Estat i les comunitats autònomes amb qualsevol classe d’entitats locals, que comportin qualsevol tipus de finançament destinat a sufragar l’exercici de competències delegades o competències diferents de les que enumeren els arts. 25 i 27 de l’LRBRL s’han d’adaptar al que preveu l’LRSAL a 31 de desembre de 2014. Transcorregut aquest termini sense que s’hagin adaptat, aquests convenis queden sense efecte. La disposició addicional quinzena de l’LRSAL, que regula l’assumpció per les comunitats autònomes de les competències relatives a l’educació. Segons aquesta disposició, les normes reguladores del sistema de finançament de les comunitats autònomes i de les hisendes locals han de fixar els termes en què les comunitats autònomes han d’assumir la titularitat de les competències que es preveuen com a pròpies del municipi, encara que hagin estat exercides per una diputació provincial o una entitat equivalent, o per qualsevol altra entitat local, que participi en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria i cooperi amb les administracions educatives corresponents en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents, així com la conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial, per la qual cosa s’ha de preveure el traspàs corresponent de mitjans econòmics, materials i personals. 4.4. Impacte de l’LRSAL sobre les competències educatives dels ens locals Per valorar l’impacte real de l’LRSAL sobre les competències educatives dels ens locals catalans cal tenir present la normativa sectorial d’educació, però també la normativa bàsica de règim local i la normativa de règim local catalana, doncs també la Generalitat de Catalunya té reconegudes competències en matèria de règim local. En aquest sentit, cal recordar que fins a l’entrada en vigor de l’LRSAL molts ens locals, quan no tenien reconeguda expressament una competència per llei feien ús de la cobertura que proporcionava l’anterior art. 28 de l’LRBRL (ara derogat per l’LRSAL). Aquest article permetia als ens locals el desenvolupament d’activitats complementàries a les pròpies d’altres administracions públiques en matèries tan diverses com: l’educació, la sanitat, la promoció de la dona, etc. I conseqüentment, amb aquesta habilitació genèrica els ens locals podien prestar determinats serveis educatius. En tot cas cal que analitzem amb caràcter previ, si és possible que una llei bàsica estatal sigui l’instrument idoni legalment per atribuir o treure competències educatives als ens locals, quan la competència sigui de la comunitat autònoma. Si només tenim present quina és i ha estat la intenció del legislador estatal amb l’aprovació de l’LRSAL, podríem concloure ràpidament que efectivament l’estat pot treure i atribuir competències als ens locals, perquè el propòsit de la norma, segons el seu preàmbul, és la racionalització de les competències locals per assolir una administració, una competència. Si això fos així, significaria que el llistat de matèries que contempla l’art. 25.2 de l’LRBRL seria l’únic possible, i que només les matèries que figuressin allà podrien constituir les competències pròpies dels ens locals. Sens perjudici que la resta de matèries poguessin ser delegades en els termes fixats a l’art. 27 de l’LRBRL, o constituir “competències diferents de les pròpies” de l’art. 7.4 de l’LRBRL. Ara bé la qüestió no es resol tan ràpidament, ni tan fàcilment, perquè cal integrar l’LRSAL i la modificació que fa de l’LBRL, amb la resta de previsions normatives del bloc de la constitucionalitat i de la interpretació que n’ha fet del mateix el Tribunal Constitucional. Per tant, també cal interpretar l’LRSAL a la llum de la CE i de l’EAC. Quin fet ens porta a examinar si una competència que és assumida per una comunitat autònoma mitjançant el seu respectiu estatut d’autonomia, pot ser “modulada” per una

Secretaria General


disposició bàsica de l’estat sobre règim local? I quins serien els efectes jurídics sobre l’atribució competencial en favor dels ens locals d’una normativa autonòmica, com per exemple la que fa la LEC en favor dels municipis. D’acord amb la lògica constitucional, i tenint present la jurisprudència del Tribunal Constitucional, la resposta hauria de ser, no. És a dir, quan una competència és de la comunitat autònoma amb caràcter exclusiu o concurrent ho és a determinats efectes. Si és una competència exclusiva, el seu exercici, en principi, quedaria “blindat” davant de possibles actuacions d’altres administracions públiques. I si la competència és compartida o concurrent, en la parcel·la sobre la que fos competent succeiria el mateix. Del mateix parer és el professor VELASCO CABALLERO per a qui “aquesta interpretació seria ... la més coherent amb la previsió constitucional de diferències competencials entre els diferents estatuts d’autonomia, encara que la jurisprudència que va formant el Tribunal Constitucional a partir de la STC 31/2010 no sembla anar en aquesta línia (SSTC 103/2013 i 143/2013)”. De fet una norma bàsica estatal no disposaria de la suficient força normativa per desplaçar l’aplicació directa d’una norma estatutària (que és norma institucional bàsica en la respectiva comunitat autònoma segons l’art. 147.1 de la CE). En conseqüència, és possible sostenir raonablement que quan l’LRSAL treu del llistat de matèries de l’art. 25.2 de l’LRBRL algunes matèries que fins ara eren “d’interès local”, la conseqüència és que l’Estat ja no exigeix a les comunitats autònomes que atribueixin competències en aquestes matèries. I que, per tant, l’Estat redueix la garantia mínima de l’autonomia municipal comuna per a tota Espanya. Però, òbviament, això no impedeix que cada comunitat autònoma mantingui, i fins i tot reforci, les competències del seus municipis. Amb aquesta interpretació, considerem que és perfectament lícit mantenir que malgrat l’entrada en vigor de l’LRSAL, i els canvis que s’han introduït en l’LRBRL, els municipis continuaran essent titulars de les competències que actualment els atribueixen les lleis sectorials de l’Estat o de les Comunitats autònomes, que hagin estat aprovades en virtut de llurs competències. En definitiva, la interpretació que hem fet fins ara ens permet concloure que l’atribució competencial als governs locals, que fa l’art. 84.2 de l’EAC i que desenvolupa la LEC, és compatible amb la reducció de la garantia institucional de l’autonomia municipal que ha fet el legislador bàsic estatal amb l’LRSAL, doncs el legislador estatutari atorga competències als governs locals respecte d’àmbits materials on la Generalitat de Catalunya és la competent. Feta aquesta interpretació, el pas següent és analitzar quines són les competències concretes que l’EAC i la LEC atorguen als municipis, doncs el que sí resulta d’aplicació són les condicions que l’art. 7 de l’LRBRL estableix per considerar una competència com a pròpia d’un ens local, és a dir, l’atribució formal i material per una llei de la competència o de l’obligació de prestar un determinat servei públic en matèria d’educació. Per fer això caldrà analitzar l’LRSAL, l’EAC i la LEC amb un cert grau de detall. 4.5. Els serveis educatius de competència local en el marc normatiu català. En concret, l’exercici del servei públic municipal de les escoles bressol com a competència pròpia o delegada (art. 51 en relació amb 159.4 LEC). Des de la perspectiva dels ens locals cal tenir present que l’art. 84.2.g) de l’EAC realitza un reconeixement estatutari en matèria d’educació en favor dels governs locals. Concretament, pel que fa a l’educació infantil els hi reconeix competència pròpia en matèria de “planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l'aprofitament, fora de l'horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar”. Les previsions en matèria d’educació de l’EAC han estat desenvolupades per la Llei 12/2009, de 12 de juliol, d’educació (LEC). I pel que fa a les competències educatives dels ens locals, cal fixar-se en l’establert, fonamentalment, als arts. 159, 163 i 164, però també als arts. 172 i 173. Pel que fa a les competències en matèria d’educació, el redactat de la LEC permet defensar que les competències municipals en matèria d’educació, sempre que ens referim als ensenyaments educatius enumerats a l’article 51 LEC (entre els quals, educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat, formació professional, ensenyaments d’idiomes,

Secretaria General


artístics, esportius i educació d’adults), poden ser tant pròpies com delegades per part de la Generalitat de Catalunya, però en cap cas podrien tenir la consideració de competències impròpies. Els Ajuntaments poden defensar, en relació amb els serveis educatius locals, que es

troben davant de l’exercici de competències pròpies si invoquen els següents preceptes de la LEC:

L’article 156 LEC preveu que l'Administració educativa és l'Administració de la Generalitat i actua per mitjà del Departament i que els ens locals tenen la condició d'Administració educativa en l'exercici de les competències pròpies, d'acord amb l'Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d'acord amb el que estableix aquesta llei.

L’article 90 LEC preveu que els centres educatius disposen d'autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials i en exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu.

L’article 97 LEC preveu que els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació i que han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.

L’article 98 LEC preveu que els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament.

L’article 99 LEC preveu que la gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:

a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis. b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis. c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre. d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària. e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals. L’article 102 LEC preveu que els centres públics, en els termes establerts pel títol VIII,

disposen d'un conjunt de docents i de professionals d'atenció educativa que formen l'equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, que l'Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre i que la direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l'avaluació de l'activitat docent i de gestió del personal del centre.

L’article 159 LEC preveu que els municipis participen en el govern dels centres educatius que presten el Servei d'Educació de Catalunya per mitjà de la presència en els consells escolars, i també en la programació general de l'ensenyament, sens perjudici de les altres competències que els atribueix aquest article i que els ens locals poden crear centres propis per mitjà de convenis amb el Departament, d'acord amb la programació de l'oferta educativa.

Pel que fa als ensenyaments artístics, l’article 65.4 LEC preveu que s'imparteixen en escoles artístiques, centres especialitzats, centres superiors i altres centres públics o privats autoritzats per l'Administració educativa, i també en centres educatius integrats, que permeten als alumnes de cursar simultàniament els ensenyaments artístics professionals i l'educació secundària.

Pel que fa a la gestió dels serveis de transport, dels serveis de menjador escolar i d'altres serveis escolars, tal i com preveu l’article 159.5 LEC estaríem davant d’un

Secretaria General


servei comarcal i no municipal i per tant, la competència per a la seva prestació correspondria als consells comarcals.

Els Ajuntaments poden defensar que es troben davant de l’exercici de competències delegades per la Generalitat de Catalunya si invoquen els següents preceptes de la LEC: L’article 8.1 LEC preveu que el sistema educatiu comprèn els ensenyaments regulats

en el títol V, els centres que els imparteixen i els serveis educatius, qualssevol que siguin els destinataris de l'ensenyament, la titularitat del centre i el seu sistema de finançament.

L’article 42 LEC preveu que en el sistema educatiu de Catalunya, definit per l'article 8, s'estableix un model educatiu d'interès públic d'acord amb l'article 21 de l'Estatut i que el Govern de la Generalitat ha de regular i sostenir el Servei d'Educació de Catalunya, que, conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts i que el sosteniment dels centres públics atén el que estableixen, amb criteris de suficiència, els pressupostos de la Generalitat i, si s'escau, els convenis subscrits entre l'Administració educativa i l'Administració local.

L’article 43.2 LEC preveu que el Govern ha de garantir que la prestació del Servei d'Educació de Catalunya esdevingui un referent de qualitat en el procés d'assoliment de l'equitat i l'excel·lència.

L’article 45.1 LEC preveu que per mitjà de convenis amb els ens locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen centres públics dels quals sigui titular un ens local i l’article 74.1 LEC preveu que correspon al Govern, en el marc de la programació educativa, crear i suprimir centres educatius públics. La creació de centres públics de titularitat de les administracions locals es fa per conveni.

L’article 199 LEC preveu que el Govern ha de garantir la gratuïtat de l'escolarització dels ensenyaments a què fa referència l'article 5.2 i ha de sostenir amb els recursos econòmics necessaris els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, d'acord amb la programació educativa i l’article 204.2 LEC preveu que els convenis entre el Departament i els ens locals que estableixen finançament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat han de prendre com a referent els criteris aplicats als centres anàlegs de titularitat de la Generalitat.

La Disposició Addicional Quarta LEC preveu que el Departament ha de revisar amb caràcter periòdic els criteris i les partides pressupostàries a què fa referència la disposició final segona, amb l’objectiu d’assegurar que els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals s’ajusten en tot moment a l’evolució real dels costos i dels preus.

La Disposició Final Primera LEC preveu que el Govern ha de garantir els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat dels quals delegui en els ens locals. Qualsevol atribució de competències nova, formalitzada per conveni entre el Departament i l’ens local corresponent, ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-la correctament. Per a l’assignació dels recursos s’ha de tenir en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis delegats, que s’ha de fixar d’acord amb les entitats municipalistes. L’assignació de recursos ha d’ésser una condició necessària perquè entri en vigor la delegació de la competència. També preveu que el Departament ha d’habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris i suficients, que permetin finançar els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals amb relació al segon cicle d’educació infantil, l’educació obligatòria, el batxillerat, els programes de qualificació professional inicial, la formació professional, l’educació especial, els ensenyaments d’idiomes o esportius o altres que es puguin acordar per a millorar l’equitat i la qualitat del Servei d’Educació d Catalunya i que el Departament ha d’habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris, que permetin establir amb eficàcia i eficiència convenis amb els ens locals per a la realització de les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius específics.

Secretaria General


La Disposició Final Segona LEC preveu que el Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut.

En el cas de les escoles bressol, escoles artístiques i escoles d’adults s’ha de tenir en compte el que preveu l’article 159.4 LEC: “ ... 4. A petició dels ens locals, i d'acord amb la programació educativa, es poden delegar competències per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixin el primer cicle d'educació infantil, ensenyaments artístics o educació d'adults.“ i per tant, si en el moment de la seva creació es va formalitzar el corresponent conveni amb la Generalitat de Catalunya que alhora preveia la seva fórmula de finançament, s’estaria davant de l’exercici d’una competència delegada.

A més a més, l’article 198 LEC preveu que la Generalitat de Catalunya, en els termes que determini la programació, ha d'establir una oferta de places per a infants de zero a tres anys i ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars d'infants de titularitat municipal. 4.6. En conclusió, l’activitat de foment consistent en la concessió de beques de menjador a infants matriculats a les escoles bressol municipals pel curs 2016-2017, d’acord amb l’art. 25 LRBRL, en la redacció vigent actualment d’acord amb l’LRSAL, és una activitat complementària a la competència municipal per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixen el primer cicle d'educació infantil atribuïda als ens locals per l’art. 159.4 LEC, i l’art. 84 2 g) de l’EAC que reconeix als governs locals la competència per planificar, ordenar i gestionar l’educació infantil; mitjançant aquesta activitat de foment complementària es facilita per part d’aquesta administració l’accés en condicions d’equitat dels infants a aquesta etapa educativa, no obligatòria, cobrint parcialment part dels serveis que s’hi presten, el servei de menjador, a través del programes d’interès social aprovats a l’efecte en concurrència pública, en tot cas sempre d’acord amb les disponibilitats pressupostàries del municipi i en el marc normatiu vigent en matèria de subvencions. La competència municipal per a crear, organitzar i gestionar centres públics que imparteixen el primer cicle d'educació infantil atribuïda als ens locals per l’art. 159.4 LEC, i l’art. 84 2 g) de l’EAC que reconeix als governs locals la competència per planificar, ordenar i gestionar l’educació infantil es pot exercir com a competència pròpia de l’Ajuntament o com a competència delegada per la Generalitat, si en el moment de la seva creació es va formalitzar el corresponent conveni amb la Generalitat de Catalunya que alhora preveia la seva fórmula de finançament, d’acord amb els articles de la LEC analitzats en el cos de l’informe, en el marc de l’LRSAL i del Decret llei 3/2014. 5. En relació al procediment previst per a l’atorgament de les subvencions d’acord amb l’article 22.1 LGS “el procedimiento ordinario de concesión de subvenciones se tramitará en régimen de concurrencia competitiva”. L’article 17.2 LGS estableix que “las bases reguladoras de las subvenciones de las corporaciones locales se deberán aprobar en el marco de las bases de ejecución del presupuesto, a través de una ordenanza general de subvenciones o mediante una ordenanza específica para las distintas modalidades de subvenciones”. Caldria treballar en l’elaboració definitiva d’una ordenança general de subvencions i d’una ordenança específica per a les diferents modalitats de subvencions. En conseqüència, hem d’aplicar el que disposa l’article 124.2 del ROAS que expressa que les bases se sotmetran a informació pública com a mínim per un termini de vint dies; es publicaran al Butlletí oficial de la província de Barcelona, a la premsa local, al tauler d'anuncis de la Corporació i al Diari oficial de la Generalitat se’n publicarà només una referència. D’acord amb l’esmentat article 124 del ROAS, aquestes bases reguladores de les subvencions inclouran, entre d’altres aspectes, “l’objecte de la subvenció; els requisits que han de reunir els beneficiaris i la forma d’acreditar-los; el termini i la forma de justificació dels compliment de la finalitat per a la qual es concedeix la subvenció; les garanties a favor dels interessos públics, si és procedent; les supòsits de revisió de les subvencions concedides; la forma de la concessió de les subvencions i el termini per a l’atorgament que

Secretaria General


no ha d’excedir els tres mesos des de la sol·licitud. La manca de resolució dins d’aquest termini produeix efectes desestimatoris, tret que les bases prevegin altrament.” 6. La convocatòria que haurà de contenir els requisits preceptuats a l’article 23.2 LGS, publicant-se, d’acord amb l’article 59.5 LRJPAC al tauler d’anuncis de l’Ajuntament i a la premsa local, el termini de presentació de sol·licituds, d'acord amb l'art. 86 LRJPAC serà de vint dies hàbils (exclosos festius i diumenges) comptadors des de l'endemà de la publicació de l'anunci de la convocatòria. 7. L’Annex IV de les Bases d’Execució de Pressupost de 2016 (BEP) conté la normativa municipal sobre subvencions que suposa l’adequació, a l’empara de l’art. 17.2 Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (LGS) al règim jurídic establert a la referida Llei pel que fa als preceptes que tenen caràcter de legislació bàsica segons l’art. 9 LGS; tot això en compliment de la Disposició Transitòria Primera en relació a la Disposició Final Primera apartat 2 de la LGS. L’article 14 Annex IV BEP disposa que les sol·licituds de subvenció es formalitzaran mitjançant la complementació de la instància proporcionada per l’ajuntament, en determina el seu contingut mínim (com ara, la identificació de qui subscriu la sol·licitud i la qualitat en què actua, la identificació de qui ha de ser beneficiari o el domicili, a efectes de notificacions), així com la documentació a adjuntar. En relació al termini per la presentació de sol·licituds determina que es fixarà en la corresponent convocatòria i no podrà ser inferior a 20 dies hàbils a partir del següent de la publicació de convocatòria al tauler d’anuncis de l’ajuntament. L’article 16 Annex IV BEP determina que les subvencions s’atorgaran als qui obtinguin millor valoració d’entre els que haguessin acreditat el compliment de les condicions i requisits necessaris per ser beneficiari o beneficiària. I en aquest sentit disposa que les convocatòries concretaran els criteris de valoració de les sol·licituds en funció de la naturalesa de l’activitat o l’interès públic perseguit, i establirà la ponderació dels mateixos. En relació als òrgans competents per a l’ordenació, instrucció i resolució del procediment, l’article 21 BEP estableix que l’òrgan instructor serà el regidor competent per l’àmbit d’actuació al que es destini la subvenció o funcionari en qui delegui. L’òrgan col·legiat per acordar la proposta de resolució serà la Junta de Govern Local. La resolució de la concessió competirà a l’alcalde o alcaldessa o, en el seu cas, als regidors que tinguin delegada la competència, per raó de l’import de la despesa, en el moment de la seva concessió. En relació a la resolució definitiva de concessió l’article 22 Annex IV BEP estableix que farà referència, a efectes de motivació, al compliment de la present ordenança i de les condicions de la convocatòria i haurà de contenir allò establert a l’article 25 LGS. Així mateix el termini per a l’atorgament de les subvencions no excedirà de tres mesos des de la sol·licitud, la manca de resolució dins d’aquest termini produirà efectes desestimatoris, tret que les bases prevegin altrament. 8. L’article 214 del TRLHL expressa que és necessària la fiscalització prèvia de l’Interventor i l’article 57 del RLGS estableix la possibilitat d’autoritzar la convocatòria de subvencions, la despesa dels quals sigui imputable a exercicis posteriors a aquell en què es dicti resolució de concessió. En aquest cas, en la convocatòria s'ha d'indicar la quantia total màxima a concedir, així com la seva distribució per anualitats, dins dels límits fixats en l'article 47 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, atenent al moment en què es prevegi realitzar la despesa derivada de les subvencions que es concedeixin. 9. En relació a la determinació de l’òrgan competent per a l’aprovació de les bases reguladores que s’informen, a la vista del que estableix l’art. 17 LGS, en tant que la regulació de l’annex IV de les Bases d’execució del pressupost no inclou els requisits i criteris específics de l’objecte subvencionable de la present convocatòria, resulta necessària la redacció d’unes Bases específiques, sent d’aplicació l’art. 124 ROAS, pel que fa a la determinació de l’òrgan competent per a la seva aprovació, el Ple de la Corporació, i corresponent publicitat. Proposta d’Acord

Secretaria General


En conseqüència, s’informa que no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari perquè l’Ajuntament Ple adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR inicialment les bases específiques per a la concessió de beques individuals per al servei de menjador escolar del curs 2016-2017 per a l’alumnat de les escoles bressol municipals, així com l’annex normalitzat conforme al qual s’haurà d’efectuar la sol·licitud, documents que s’adjunten com a annex. SEGON.- APROVAR la despesa per atendre la concessió de les subvencions objecte de la present convocatòria per un import de 160.136,13 euros. D’aquest import, 48.040,84 euros aniran amb càrrec a l’aplicació pressupostària 321-3262-48007 del pressupost municipal de 2016, RC provisional 2016000016534 i la quantitat restant, 112.095,29 euros, restarà condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de despeses per a l’exercici 2017. TERCER.- PUBLICAR aquestes bases al Butlletí oficial de la província de Barcelona, al tauler d’anuncis de la Corporació (Web Municipal) i una referència al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. QUART.- SOTMETRE les bases a informació pública per un termini de vint dies naturals, comptadors des de l’endemà de la publicació al Tauler d’anuncis de l’Ajuntament (Web Municipal). En cas que durant el termini d’exposició pública no es presenti cap al·legació, per aplicació anàloga de les previsions de l’art. 65.1 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, aquestes bases es consideraran aprovades definitivament. CINQUÈ. FACULTAR a la 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora perquè convoqui el concurs públic per atorgar les beques individuals per al servei de menjador escolar per a l’alumnat de les escoles bressol municipals pel curs 2016-2017 una vegada les bases siguin aprovades definitivament. BASES PER A LA CONCESSIÓ DE BEQUES INDIVIDUALS PER AL SERVEI DE MENJADOR ESCOLAR DEL CURS 2016-2017 PER A L’ALUMNAT DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS. Base 1. Objecte 1.1. L’objecte d’aquestes bases és la regulació de l’atorgament de beques econòmiques per a fer front a les despeses de servei de menjador de l’alumnat matriculat a les escoles bressol municipals el curs 2016-2017. 1.2. Les beques atorgades per procediment de pública concurrència tindran la durada prevista a la convocatòria, és a dir, d’un curs escolar. Base 2. Partida pressupostària i quantia 2.1. Partida pressupostària a) Es destina a la concessió d’aquestes beques un import màxim de 160.136,13 euros, dels quals la quantia inicial disponible per a la part del curs 2016-2017 corresponent a l’exercici 2016 (octubre a desembre de 2016) és de 48.040,84 euros amb càrrec a la partida pressupostària 321- 3262- 48007 del pressupost de despeses de l’exercici 2016, i la quantitat corresponent a l’exercici 2017 (gener a juliol de 2017) és d’import màxim 112.095,29 euros i resta condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de despeses vigent per a l’exercici 2017. b) Aquesta quantitat màxima es podrà incrementar d’acord amb les sol·licituds rebudes i de forma condicionada a la disponibilitat efectiva del crèdit en el moment anterior de concessió de la beca. 2.2. Quantia de les beques Els imports que s’atorgaran per a cada beca de menjador, en funció del resultat de la baremació establerta a la base setena, seran els següents: a) L’import màxim que s’atorgarà, en el cas que la puntuació resultant de la baremació sigui igual o superior a 10 punts i sempre que al menys 2 d’aquests punts s’hagin obtingut en raó de la renda per càpita, serà de 101,36 euros per alumne/a i mes, corresponent al 80% del preu públic vigent de 126,70 euros, per cadascun dels deu mesos de servei (d’octubre 2016 a juliol 2017).

Secretaria General


b)L’import mínim que s’atorgarà en el cas que la puntuació resultant de la baremació sigui entre 5 i 9 punts, serà de 63,35 euros per alumne/a i mes, corresponent al 50% del preu públic vigent de 126,70 euros, per cadascun dels deu mesos de servei (d’octubre 2016 a juliol 2017). 2.3. Situacions excepcionals Excepcionalment les famílies que no puguin assumir el pagament de la diferència entre el preu de menjador i la beca atorgada per l’Ajuntament i/o que es trobin en situació de risc d’exclusió social podran adreçar una petició als equips de Serveis Socials de l’Ajuntament que valoraran la seva demanda i, si escau, d’acord amb les seves disponibilitats pressupostàries es faran càrrec d’aquesta diferència o de la prestació social complementària que correspongui. Base 3. Beneficiaris Serà beneficiari de les beques de menjador per a les escoles bressol municipals, el representant legal de l’alumne/a (pare/mare/, tutor/a). L’alumne/a haurà d’estar empadronat a la ciutat de Badalona en el moment de presentar la sol·licitud i durant la resta del curs escolar, i tenir formalitzada la matrícula en una escola bressol municipal durant el curs 2016-2017. Base 4. Requisits A més a més de reunir les condicions previstes en la base anterior, estar matriculat l’alumne en una escola bressol municipal i empadronat a Badalona en el moment de presentar la sol·licitud i durant la resta del curs escolar, les persones sol·licitants i beneficiàries hauran de complir els requisits administratius següents: a. No rebre ajuts o subvencions d’altres administracions pel mateix concepte si el seu import, sumat al de la beca regulada en aquestes bases, supera el cost del servei de menjador. b. No tenir deutes d’escolaritat ni de menjador corresponents a altres cursos. c. Assistir diàriament a l’escola bressol i utilitzar diàriament el servei de menjador, tret de causes degudament justificades. d. Els derivats de les prohibicions establertes a l’art. 13.2 de la Llei 38/2003. de 17 de novembre, general de subvencions. L’incompliment de qualsevol d’aquests requisits pot comportar la revocació de la beca i el reintegrament, en el seu cas, de les quantitats percebudes indegudament, prèvia audiència, en tot cas, dels interessats. Base 5. Obligacions de les persones sol·licitants i beneficiàries a) Presentar la sol·licitud degudament completada i la documentació requerida en els terminis establerts en la convocatòria. b) Acreditar els requisits exigits per tenir accés a la beca. c) Comunicar al Servei d’Educació de l’Ajuntament de Badalona les variacions o canvis existents en la situació social i econòmica de la persona o de la unitat de convivència que puguin modificar les circumstàncies que van donar lloc a la sol·licitud. d) Fer-se càrrec de la part del cost del servei menjador no coberta per la beca. e) Sotmetre’s a les actuacions de comprovació i control financer que efectuï l’Ajuntament de Badalona i facilitar quanta informació i documentació li sigui requerida pels òrgans de control d’aquesta Administració. f) Presentar sol·licitud de renúncia en el cas de no acceptació de la beca o en el cas de deixar de fer ús del servei. Base 6. Sol·licituds i documentació complementària 6.1. Presentació de sol·licituds a) Les sol·licituds s’hauran de formalitzar en l’imprès específic normalitzat que s’adjunta com Annex 1, que estarà a disposició de les persones interessades al Servei d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Badalona, a la seu de les escoles bressol municipals de la ciutat i a l’adreça electrònica www.badalona.cat. Les sol·licituds hauran de ser signades pel pare, mare o tutor/a legal de l’alumne, anar acompanyades d’una fotocòpia de la documentació que s’especifica a la base 6.2 i s’hauran de presentar al Registre General de l’Ajuntament, a les Oficines Municipals de Districte o a les oficines registrals obertes als efectes a les Àrees Municipals si escau, instància que tindrà el següent contingut:

Secretaria General


- Identificació de qui subscriu la sol·licitud i la qualitat en què actua (amb expressió de NIF/NIE). - Identificació de l’alumne/a (amb expressió del NIF/NIE). - Domicili, a efectes de les notificacions, número de telèfon i adreça electrònica. - Declaració de reunir els requisits de la present Ordenança i acceptació del contingut de la mateixa. - Declaració de les subvencions sol·licitades i/o obtingudes per a la mateixa finalitat i compromís de comunicar a l’ajuntament les que s’obtinguin en el futur. - Compromís de complir les condicions de la convocatòria concreta. - Petició de la subvenció concreta que es pretén rebre per al finançament de l’activitat projectada - Declaració responsable de que es reuneixen els requisits exigits per a ser beneficiaris de les beques i de no incórrer en cap de les circumstàncies a que fa referència l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. - Autorització expressa de l’interessat a l’Ajuntament de Badalona per obtenir les dades necessàries per a verificar estar al corrent de les obligacions tributàries i obtenir les dades relatives a la renda familiar dels interessats, amb l’Agència Tributària i amb la Tresoreria de la Seguretat Social, conforme a la Disposició addicional divuitena de la LRJPAC en relació als articles 14.1.e LGS i 22.2 RLGS. - Declaració responsable de no haver demanat, ni rebut ajuts i/o subvencions per aquest mateix concepte d’altres Àrees o organismes autònoms de l’Ajuntament de Badalona o d’altres administracions o entitats. - Lloc, data i signatura del sol·licitant. b) Si la beca se sol·licita per a més d’un membre de la família, es presentarà un imprès per a cada membre, però només caldrà lliurar un exemplar de la documentació adjunta sempre que l’alumnat estigui matriculat en el mateix centre. c) La presentació de sol·licitud implica l’autorització de tots i cadascun dels membres de la unitat familiar, per tal que l’Ajuntament de Badalona comprovi d’ofici la seva situació d’empadronament i de convivència, i que estan al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. d) Totes les dades relatives a rendes de la unitat familiar que es declarin a la sol·licitud s’hauran d’acreditar documentalment. La presentació de la sol·licitud implica l’autorització, de tots i cascun dels membres de la unitat familiar, per tal que l’Ajuntament de Badalona pugui sol·licitar a l’Agència Tributària dades relatives a la renda familiar. La no acreditació de rendes declarades a la sol·licitud, o la impossibilitat de comprovar les dades mitjançant l‘Agència Tributària per no haver complimentat correctament les dades requerides en l’imprès de sol·licitud, serà motiu d’exclusió de la convocatòria per manca de compliment dels requisits. e) La presentació de la sol·licitud suposa l’acceptació íntegra dels termes d’aquesta convocatòria. 6.2. Documentació complementària Les sol·licituds hauran d’anar acompanyades d’una fotocòpia de la documentació següent: 6.2.1. Per acreditar el sol·licitant i els membres de la unitat familiar: - DNI, NIE o passaport del sol·licitant. - Llibre de família o document acreditatiu de la pàtria potestat o representació legal de l’alumne/a. - Certificat de convivència de tots els membres de la unitat familiar (actual). En casos de separació recent es pot acreditar la no convivència amb un document notarial o amb la demanda de separació. 6.2.2. Per acreditar els ingressos econòmics familiars i la situació laboral (de tots els membres en edat laboral, quan correspongui, incloses les persones perceptores de pensió de jubilació): a) En el cas d’haver fet declaració de la renda en l’exercici 2015, la justificació econòmica es farà mitjançant la presentació de la declaració de la Renda de l’any anterior de tots els membres de la unitat familiar, que es defineixen en la base 7.2.A. Els membres de la unitat familiar que en el procediment de matrícula escolar ja hagin presentat la declaració de

Secretaria General


l’IRPF de l’exercici 2015, no caldrà que ho tornin a fer. En qualsevol cas, la declaració podrà ser comprovada d’ofici per part de l’Ajuntament de Badalona mitjançant consulta a l’Agència Tributària. b) En el cas de no haver fet declaració de la renda en l’exercici 2015, caldrà aportar la documentació següent, en funció de la font o fonts d’ingressos de cadascun dels membres de la unitat de convivència: b.1.) Els treballadors, per compte d’altre: - Original i fotocòpia de l’informe de vida laboral actualitzat, emès per la Seguretat Social. - Original i fotocòpia dels fulls de salari corresponents a l’any 2015 (tot l’any) o certificat d’empresa. b.2.) Els treballadors autònoms o empresaris: - Declaracions trimestrals de l’IRPF i IVA. b.3.) Les persones en situació d’atur: - Certificat actualitzat de l’Oficina de Treball de la Generalitat, en que consti si es percep la prestació d’atur i la seva quantia. b.4.) Les persones que percebin la Renda mínima d’Inserció: - Certificat acreditatiu actualitzat. b.5.) Els pensionistes: - Certificat acreditatiu de la percepció d’una pensió durant 2015 i de la seva quantia actualitzada. En la resta de situacions no previstes anteriorment el nivell de renda s’haurà d’acreditar mitjançant qualsevol altra documentació fefaent que serà valorada per la Comissió d’adjudicació. En el supòsit que les persones sol·licitants no puguin adjuntar la documentació referida a la capacitat econòmica i estiguin rebent assistència social rellevant, l’ajuntament podrà fer una valoració estimativa dels ingressos d’acord amb la informació de què disposi. 6.2.3. Per acreditar les situacions que poden ser objecte de puntuació complementària: a) Situació de necessitat social greu de la unitat familiar: Les famílies hauran de presentar informe específic dels serveis socials acreditant l’existència d’una necessitat social greu. En el cas de famílies ateses pels serveis socials de l’Ajuntament de Badalona, podran declarar en la sol·licitud que es troben en situació de necessitat social greu indicant el servei social municipal pel qual són ateses, i la comprovació es farà internament. b) Família nombrosa: original i fotocòpia del carnet vigent. c) Monoparentalitat: original i fotocòpia del carnet vigent d) Infants en acolliment: original i fotocòpia de la resolució d’acolliment de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. e) Discapacitat de l’alumne o alumna, pare, mare, tutor, tutora o germans: original i fotocòpia del certificat que acrediti la discapacitat, emès per un Centre d’Atenció a Persones amb Discapacitat (CAD) del Departament de Benestar i Família, o pels organismes competents d’altres comunitats autònomes f) Informes mèdics o altres documents que acreditin si algun membre de la unitat familiar pateix alguna malaltia greu. g) Si escau, documentació que acrediti la impossibilitat de fer-se càrrec del menor al migdia per part del pare i de a mare (tots dos), o del responsable legal del menor, per motius laborals, o per assistència a cursos de formació per a l’ocupació. 6.3. Terminis a) El període de presentació de sol·licituds serà de 20 dies naturals a partir del següent de la publicació de convocatòria al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament. b) Si la sol·licitud o documentació no reunís els requisits exigits a les bases específiques i al decret de convocatòria, el servei gestor requerirà a l’interessat per tal que en un termini no superior a deu dies naturals s’esmenin les deficiències o s’acompanyin els documents preceptius, amb indicació que, en cas de no fer-ho se’l tindrà per desistit de llur petició, arxivant-se sense més tràmit.

Secretaria General


c) El termini per a l’atorgament dels ajuts no excedirà de tres mesos comptadors a partir del dia següent al de finalització del termini per a la presentació de sol·licituds, la manca de resolució dins d’aquest termini produirà efectes desestimatoris. Base 7. Barem de puntuació per a l’atorgament de les beques 7.1. Ordenació de les sol·licituds Les sol·licituds que compleixin els requisits establerts es baremaran i s’ordenaran d’acord amb el resultat de la puntuació total obtinguda fins a 20 punts, resultat de la suma de la baremació de la renda familiar de 0 a 5 punts i de la baremació per la situació familiar i altres situacions específiques degudament acreditades, d’1 a 15 punts. La puntuació total determinarà l’import màxim o mínim de beca de menjador a percebre d’acord amb el següent detall: a) Puntuació total igual o superior a 10 punts, import màxim d’acord amb la quantia que determina la clàusula 2.2. b) Puntuació total entre 5 i 9 punts, import mínim d’acord d’acord amb la quantia que determina la clàusula 2.2. Les sol·licituds amb baremació de puntuació inferior a 5 punts, queden excloses directament de la convocatòria. 7.2. Valoració de les sol·licituds La puntuació màxima a obtenir en la baremació serà 5 punts per condicions econòmiques i 15 punts per al conjunt de les altres situacions, desestimant els punts que sobrepassin aquest límit. La valoració de les sol·licituds de beca de menjador es realitzarà seguint els següents barems: A. Condicions econòmiques A1) Determinació dels membres computables de la unitat familiar a) Als efectes del càlcul dels ingressos, són membres computables de la unitat familiar el pare i la mare o el tutor/a legal, el sol·licitant, els/les germans/es menors de 25 anys i els/les avis/àvies de l’alumnat que estiguin empadronats en el mateix domicili. b) En el cas de divorci, separació legal o de fet dels pares, tindrà la consideració de membre computable el nou cònjuge o persona unida per anàloga relació, la renda del qual s’inclourà dins del còmput dels ingressos de la unitat familiar. A2) Determinació de la renda a) Per a la determinació de la renda anual dels membres de la unitat familiar que presentin declaració de l’Impost sobre la Renda (IRPF) de l’exercici de 2015, la quantia es calcularà realitzant les següents operacions amb les quantitats que figuren a les caselles de la declaració que s’indiquen: 366 Saldo net positiu dels guanys i pèrdues patrimonials imputables a 2015 a integrar en la base imposable general +(més) 370 Saldo net dels rendiments a integrar en la base imposable general i de les imputacions de renda +(més) 372 Saldo net positiu dels guanys i pèrdues patrimonials imputables a 2015 a integrar en la base imposable de l’estalvi +(més) 377 Saldo net positiu dels rendiments del capital mobiliari a integrar en la base imposable de l’estalvi - (menys) 532 Quota resultant de l’autoliquidació. b) Els membres de la unitat familiar que no presentin declaració de l’IRPF, hauran d’aportar la documentació econòmica que correspongui, indicada a la base 6.2.b), segons quina sigui la seva font d’ingressos. A3) Obtenció de la Renda anual per càpita a) La renda anual per càpita s’obté sumant els ingressos de l’exercici 2015 de cada un dels membres computables de la unitat familiar que obtinguin ingressos de qualsevol tipus, i dividint-los pel número total de membres computables.

Secretaria General


Les rendes percebudes per avis/àvies i besavis/es convivents només computaran el 50%. b) En el cas de divorci, separació legal o de fet dels pares, també se sumarà com a renda de la unitat familiar la contribució econòmica de la persona que no convisqui amb el sol·licitant. c) A la renda anual per càpita se li adjudicarà la puntuació següent, basada en l’IRSC (Indicador de la Renda de Suficiència de Catalunya) 2015:

Inferior a 0,25 IRSC Fins a 1.991,94 € 5 punts De 0,25 a 0,5 IRSC De 1.991,95 a 3.983,86 € 4 punts De 0,5 a 1 IRSC De 3.983,87 a 7.967,72 € 2 punts De 1 a 2 IRSC De 7.967,73 a 15.935,45 € 1 punt Superior a 2 IRSC Superior a 15.935,46 € 0 punts

B. Puntuació per situació familiar: Els tres apartats són excloents entre sí. Família amb un fill 1 punt Família amb dos fills o més 2 punts Família nombrosa (acreditant carnet) 4 punts

C. Puntuació per situacions específiques degudament acreditades: La puntuació dels dos apartats referents a la situació d’atur (*) és excloent entre si. Per tenir un altre germà/na escolaritzat en una escola bressol municipal

1 punt

Per la situació de discapacitat o malaltia greu d’un o més membres de la unitat familiar (alumne, pare, mare, tutor, tutora o germans)

2 punt

Per la condició de família monoparental 4 punts Per la situació d’atur d’un dels progenitors/tutors 2 punts(*) Per la situació d’atur dels dos progenitors/tutors 4 punts(*)

Per tenir un o més infants en acolliment 1 punt Per situació de necessitat social greu 4 punts

Per la situació de malaltia o incapacitat temporal d’un del progenitors 2 punts Per la realització d’un curs d’inserció- formació laboral per part de la mare, pare o tutor, en situació d’atur

2 punts

Per situació mèdica, judicial o social que motivi la necessitat de rebre el servei de menjador per part de l’alumne

2 punts

Per no poder fer-se càrrec del menor al migdia 1 punt Base 8. Procediment de concessió. Comissió d’adjudicació de beques de les escoles bressols municipals a) El Departament d’Educació de l’Ajuntament de Badalona, finalitzat el període de presentació de sol·licituds, les rebrà, comprovarà la concurrència dels requisits generals i acadèmics de les mateixes i la documentació complementària presentada, revisarà les sol·licituds i les justificacions de la despesa i emetrà informe tècnic de proposta d’atorgament, de denegació o de revisió i esmenes, en cada cas, que serà elevat a la Comissió d’adjudicació que el conformarà. b) Es crea en dependència de l’Àmbit Badalona Educadora (a l’Àrea de Cultura, Educació i Esports), la Comissió d’adjudicació de beques de les escoles bressols municipals, per tal de garantir els principis de transparència en l’atorgament d’aquests ajuts. La designació dels seus components es realitzarà per resolució de la regidora de l’Àrea i estarà composada per:

El cap del Servei d’Educació, que presidirà la comissió. Un tècnic/a del Departament d’Educació, que actuarà com a secretari/ària. Un/a tècnic/a de l’Àrea de Serveis Socials, com a vocal.

c) Serà funció de la comissió d’adjudicació de beques de les escoles bressols municipals: Revisar les sol·licituds i la documentació presentada, comprovar que l’imprès de

sol·licitud ha estat correctament completat i que s’ha aportat la documentació requerida.

Secretaria General


En el supòsit que les dades siguin incompletes o manqui documentació, la comissió de beques farà públic al tauler d’anuncis la relació de les sol·licituds afectades i establirà un termini no superior a deu dies hàbils per efectuar les correccions pertinents i perquè les persones interessades puguin esmenar o completar les dades o adjuntar la documentació no presentada inicialment. Les persones interessades que transcorregut aquest termini no esmenin les errades esmentades es considerarà que desisteixen de la seva petició, la qual s’arxivarà sense cap més tràmit. Aplicar el barem a les sol·licituds, segons els criteris establerts a la base sisena. Elaborar la proposta d’adjudicació/denegació de beques i elevar-la a la Junta de Govern

Local. Iniciar, si s’escau, procediments de modificació o extinció de les beques i revisar les

beques concedides sempre que es produeixi un canvi en la situació socioeconòmica dels beneficiaris.

d) D’acord amb el què disposa l’apartat 6.b) de l’article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, s’indica el taulell d’anuncis, la seu electrònica de l’Ajuntament de Badalona i els taulells d’anuncis de cadascuna de les escoles, com a lloc on es publicaran els requeriments substituint a les notificacions i tenint els mateixos efectes. Això, sense perjudici, que es puguin utilitzar, donat l’abast de la convocatòria, d’altres mitjans de difusió i comunicació de les diferents fases del procediment, com ara la web municipal. Base 9. Resolució de la convocatòria. a) L’òrgan competent per resoldre les sol·licituds de beques és l’Alcaldessa, a proposta de la Junta de Govern Local, previ informe de la comissió d’adjudicació de beques de les escoles bressol municipals. b) La competència per a l’autorització, la disposició i l’obligació de les despeses corresponents, correspondrà a la regidora de Badalona Educadora. c) L’esmentada resolució contindrà, per centres escolars, tres annexos: Annex 1. Beques concedides: relació de l’alumnat al que s’ha adjudicat una beca,

identificat amb el número de registre de la sol·licitud, relacionat per centres i ordenat per ordre de puntuació, amb indicació del tipus atorgat.

Annex 2. Sol·licituds en llista d’espera. Les sol·licituds que, tot i reunir els requisits de la convocatòria, no hagin assolit la puntuació que permeti obtenir la beca atesos els recursos disponibles, restarà ordenat en una llista d’espera única per a tota la ciutat, identificada amb el número de registre de la sol·licitud, per tal que, si les disponibilitats pressupostàries ho permeten, se li pugui atorgar un ajut fora de termini.

Annex 3. Sol·licituds excloses: relació de sol·licituds excloses per no reunir algun o algun dels requisits exigits, o per no assolir la puntuació mínima requerida a la clàusula 7.2, relacionat per centres i identificada amb el número de registre de la sol·licitud.

d) Aquesta resolució es farà pública al tauler d’anuncis municipal, a la web municipal i es remetrà als centres educatius per a la seva publicació en el taulell d’anuncis del centre. e) Atès el gran nombre de beques que abasta aquesta convocatòria i la possibilitat de concessió fora del termini ordinari, es podran fer resolucions parcials d’adjudicació a mesura que el Departament d’Educació i la Comissió d’adjudicació proposin els beneficiaris. f) En qualsevol cas, es consideraran desestimades les sol·licituds de beques no resoltes per resolució expressa, en el termini màxim de tres mesos comptats des de l’endemà de la finalització del termini de presentació de sol·licituds. Base 10. Acceptació La presentació de la sol·licitud de beca comportarà l’acceptació implícita del seu atorgament en el cas que l’import atorgat coincideixi amb el sol·licitat, d’acord amb les quanties establertes per a cada beca, fixades a la clàusula segona d’aquestes bases. Base 11. Sol·licituds fora de termini Amb caràcter extraordinari, podran demanar l’ajut amb posterioritat als terminis indicats a la base 6.3:

Secretaria General


a) L’alumnat de nova incorporació. b) L’alumnat que hagi tingut canvis importants en la situació familiar, degudament documentats. Aquestes sol·licituds s’hauran de baremar seguint el que s’estableix en la base 7, conformaran una llista d’espera i s’adjudicaran en funció de la puntuació que hagin obtingut, de la disponibilitat pressupostària i en la quantia resultant en funció de la data d’incorporació al servei de menjador. Base 12. Baixes, renúncies i noves adjudicacions El concessionari del servei municipal d’escoles bressol comunicarà a l’ajuntament si algun alumne beneficiari de beca causa baixa en l’escola o renuncia a la beca, al més aviat possible i amb independència de la comunicació i renúncia formal que correspon a l’interessat, i que el concessionari instarà i ajudarà a fer. També es podrà retirar la beca a l’alumne que no assisteixi al menjador escolar, prèvia comunicació a la família, d’acord amb el procediment que s’estableix a la clàusula 14. Amb els recursos que generin les baixes o renúncies, l’ajuntament realitzarà noves adjudicacions d’ajuts a alumnes que es trobin en la llista d’espera, tenint en compte l’ordre de puntuació. L’Ajuntament comunicarà als centres aquestes noves adjudicacions. Base 13. Justificació i pagament El pagament de les beques es realitzarà directament a l’empresa concessionària del serveis d’escoles bressol municipal que descomptarà l’import del rebut que emet a la família. L’import de les beques serà facturat per part de l’empresa concessionària a l’Ajuntament, amb l’especificitat que s’estableixi en el corresponent contracte. Base 14. Procediment de modificació, extinció i revocació de les beques Els procediments de modificació, extinció i revocació es podran iniciar d’ofici o a instància de part. Un cop iniciat es notificarà a l’interessat la incoació del mateix, les causes que el fonamenten i les seves conseqüències econòmiques, així com el termini per resoldre i notificar. a) Es procedirà a l’extinció de les beques:

Per voluntat o renúncia de la persona beneficiària Per desaparició de totes o algunes de les circumstàncies, generals o específiques,

que van donar lloc a la seva concessió Per compliment del termini de les prestacions

b) Es procedirà a la revocació de les beques, mitjançant resolució de l’òrgan competent i prèvia audiència de la persona interessada: En el cas de que l’alumne, de forma injustificada, no assisteixi a l’escola bressol durant

un termini de 5 dies consecutius o alterns. Per d’incompliment de totes o algunes de les obligacions adquirides a l’acord i pacte de

condicions: a) Abonar al concessionari la diferència en el preu públic no cobert per l’ajut. b) Complir amb la normativa de les Escoles Bressol Municipals. c) Assistir a l’escola i no realitzar absències injustificades. d) Assistir a l’escola en les condicions adients de puntualitat, ordre, i higiene. e) Realitzar els controls pediàtrics i seguiment de salut pertinents. f) Mantenir contacte amb els professionals de l’Escola Bressol sempre que aquests ho sol·licitin. g) Comunicar qualsevol canvi econòmic, familiar, social, etc. que modifiqui les circumstàncies per les quals va ser adjudicat l’ajut. La Junta de Govern Local revocarà les beques concedides en cas d’alteració unilateral de les condicions per part de les persones sol·licitants o beneficiàries, o de falsedat en les dades declarades per les mateixes. En aquest sentit, els serveis de la regidoria de Badalona Educadora podran comprovar, en qualsevol moment, la veracitat de les dades facilitades per obtenir la prestació. La revocació de la beca podrà suposar, en el seu cas, l’obligació de reintegrar les quantitats indegudament percebudes. Base 15. Caràcter de la despesa

Secretaria General


La despesa que comporta l’atorgament d’aquestes beques no té caràcter recurrent i, en tot cas, les convocatòries futures restaran sotmeses a les disponibilitats pressupostàries. Base 16. Règim jurídic Per tot allò no previst a les presents bases, regirà el que disposen les Bases d’execució del pressupost vigent de l’Ajuntament, el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, l’articulat bàsic de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i del Reial Decret 887/2006 de 21 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei de subvencions. Annex 2. ANNEX NORMALITZAT PER SOL·LICITAR BECA DE MENJADOR PER ALUMNE/A DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

Secretaria General


Secretaria General


SENYORA LAIA SABATER: Us explico aquest punt. Portem a aprovació les bases específiques de la concessió de beques menjador per a les escoles bressol municipals. Tal i com ha parlat el síndic ara mateix, és importantíssim aquesta complementarietat del que són les escoles bressol per garantir la igualtat d’oportunitats, la conciliació familiar i assegurar la suficiència alimentària dels alumnes, en la mesura del que puguem des de l’administració. Només destacar alguns punts que hem fet esforç per millorar de cara a aquesta convocatòria, hem augmentat la dotació pressupostària fins als 160.000 euros, acabarem el curs ara amb una despesa de 73.000 euros. Per tant, de cara el curs que ve

Secretaria General


esperem arribar a molts més alumnes i de manera molt més efectiva. També per tant, hem augmentat els imports que es becaran a l’alumnat de les escoles bressol, passaran d’un 45 % o a un 65 % de beca, ho augmentem fins a un 50 % o fins i tot hi ha casos que arribaran al 80 % de l’import de la beca. I també hem volgut agilitzar els tràmits de cara a què les famílies coneguin quin percentatge de beca els pertoca abans de començar el curs escolar, el més aviat possible, esperem que al mes de juliol ja ho puguin saber, per saber si efectivament podran sufragar les petites despeses que comporta escolaritzar els nens i les nenes a les escoles bressol. Simplement explicar-ho amb detall perquè crec que val la pena destacar aquest esforç que s’ha fet des de l’Àrea d’Educació. Gràcies.

Votació s’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 13. Aprovació de la rendició del compte justificatiu de la subvenció finalista atorgada a l'entitat CF Bufalà. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu i pagament del restant 50 % de la subvenció nominativa i finalista per la promoció del futbol i la introducció del futbol femeni al barri durant l’any 2015. Òrgan que proposa: La 4ª tinent d’alcalde i regidora de Badalona Educadora Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Interessat: CLUB FUTBOL BUFALA – NIF –G58225285 Antecedents 1. El CF BUFALA, que té CIF G-58225285, va presentar una sol·licitud de subvenció dirigida a les competicions de futbol federat, mutualitat, àrbitratges,llicències i a la introducció del futbol femení al barri durant l’any 2015. 2. En data 8/10/2015 el Servei d’Esports i Joventut ha emès un informe tècnic en el què, a la vista de la sol·licitud presentada per CF BUFALA, adreçada a les competicions de futbol federat, mutualitat, àrbitratges,llicències i a la introducció del futbol femení al barri durant l’any 2015, proposa que s‘atorgui una subvenció finalista de 6.700,00 € a l‘esmentada entitat sol·licitant, que ha estat valorada en un pressupost de 23.363,00 €. El tipus de projecte i el seu import no permet que es gestioni a través de subvencions de concurrència competitiva, quedant acreditat l’interès social del projecte. Els trets diferencials exposats fan que, per la seva excepcionalitat, no estiguin contemplats a les bases de subvencions ordinàries. 3. El projecte ha estat pressupostat en la quantitat de 23.363,00 €. Es compleix, per tant, el que s’estableix a l’article 19 de la Llei general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. 4.En data 29/10/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat CF BUFALA CIF G-58225285, per import de 6.700,00 €, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 5. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 6.700,00 €, a favor de l’entitat CF. BUFALA CIF G-58225285, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 22/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:

Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import 2015 N 322 3411 48908061 12015000062141 6.700,00 €

Secretaria General


6. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 31 de desembre de 2015 i va signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Badalona i l’entitat que recull disposicions reguladores de l’objecte i la duració del conveni i els compromisos assumits per l’entitat i per l’Ajuntament. 7. En data 31/12/2015 l’alcaldessa, va dictar resolució aprovant el pagament anticipat del 50 % de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient i aprovant també, el conveni de col·laboració d’acord amb l’article 28.1. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), el qual disposa que els convenis seran l’instrument habitual per canalitzar les subvencions previstes nominativament en els pressupostos Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 9. En data 14 de gener de 2016 el cap del servei d’Esports, amb el vist i conforme de la regidora d’Esports, ha emès certificat acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’entitat Club Futbol Bufala. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix: - La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). - RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant RLGS). - La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL). - La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS). - Normativa europea (Tractat de la Unió Europea, arts. 92 i 93, Reial decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants). - L’Ordenança general de subvencions. - Les Bases d’execució del pressupost general. - Bases reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas, s’aprovin. 2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que el conveni serà l’instrument habitual per canalitzar aquestes subvencions, en aquest o, en el seu cas, en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. En el mateix sentit s’expressa l’article 22.2.c) de la LGS en relació a l’article 28.1 de la LGS, per la qual cosa, serà necessari subscriure un conveni amb el beneficiari d’aquesta subvenció.

Secretaria General


4. L’Ajuntament podrà procedir al pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat, prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari, d’acord amb l’article 28 de l’Annex IV de les BEP, article previst en relació als pagaments anticipats de les subvencions ordinàries, en relació amb l’article 23 “in fine” que disposa que resultarà d’aplicació a les subvencions directes i nominatives el règim establert a l’annex en allò que resulti compatible. 5. Segons es desprèn de l’expedient administratiu instat als efectes per a l’atorgament de la present subvenció es proposa l’inici dels tràmits legals adients per a la modificació pressupostària que inclogui en el Pressupost municipal la present subvenció nominativa, modificació que no altera la quantia global del Pressupost General de Despeses vigent. D’acord amb l’article 35 i 36 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, de desenvolupament de la Llei 39/1988, reguladora de les hisendes locals, en relació a l’art.177 del TRLRHL, ens trobem davant un crèdit extraordinari, és a dir, una modificació de pressupost de despeses mitjançant la qual, s’assigna crèdit per a la realització d’una despesa específica i determinada que no pot demorar-se fins a l’exercici següent i pel qual no existeix crèdit. 5. L’article 5 de l’Annex IV de les BEP estableix quins són els requisits generals d’atorgament de les subvencions, especificant el que tot expedient de concessió de subvencions haurà de determinar. 6. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la s’apliqui, requisit que es compleix perquè el projecte que presenta l’entitat està xifrat en 330.000 euros, i el projecte és per a la promoció i desenvolupament de l’esport base durant l’any 2015 i abasta el funcionament ordinari de l’entitat parcialment per tal de fer-ho possible. 7. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 8. En relació amb la competència municipal, amb caràcter general, l’Ajuntament de Badalona pot promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya, construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori, gestionar i supervisar l’ús de les instal·lacions esportives d’ús públic. En aquest sentit, l’art. 25.1.l) LRBRL d’acord amb modificació operada per LRSAL, estableix que els Ajuntaments exerciran com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, “la promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del temps lliure” i són un servei mínim de caràcter obligatori per tenir un nombre d’habitants superior amb 20.000, d’acord amb l’art. 26 c) LRBRL de conformitat amb modificació operada per LRSAL, les instal·lacions esportives d’ús públic. L’art. 84.2 lletres d) i k) EAC estableixen que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, sobre la regulació i la gestió dels equipaments municipals i la regulació i la gestió dels equipaments esportius i d’oci i promoció d’activitats. Finalment, l’art. 39 TULE desenvolupa la competència autonòmica i estableix les competències pròpies dels municipis en matèria esportiva: “1 Correspon als municipis: a) Promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya. b) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori. c) Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal. d) Portar un cens de les instal·lacions esportives de llur territori.

Secretaria General


e) Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d’espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l’esport i l’emplaçament d’equipaments esportius. f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei. 2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l’existència en llur territori d’instal·lacions esportives d’ús públic.” 9. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP “in fine” regula que resultarà d’aplicació a les subvencions finalistes el règim establert al present annex en allò que resulti compatible amb la seva naturalesa. 10.Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 11.En data 30 de desembre de 2015, l’Interventor General ha fiscalitzat la despesa amb càrrec de la següent aplicació pressupostària:

Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import 2015 N 322 3411 48908061 12015000062141 6.700,00 €

12. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal, en aquest cas, es considera convenient l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions finalistes. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 30.200,47 € de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’entitat Club Futbol Bufala, amb NIF G58225285, prevista singularment en el Pressupost Municipal vigent, per import de 6.700,00 €, per l’execució del projecte per la promoció i desenvolupament del futbol i la introdució del futbol femení al barri durant l’any 2015 -d’acord amb la modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament aprovada en data 24 de novembre de 2015, publicada definitivament al BOP en data 22 de desembre de 2015, amb càrrec a l’aplicació pressupostària 322- 3411-48908061. SEGON.- SATISFER, a l’entitat Club Futbol Bufalà, amb NIF G58225285, el 50% restant de la quantitat de 6.700,00 € de la subvenció concedida, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 321-3411-48908061, número d’operació AD 12015000062141. QUART.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municpals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, del grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos).

Secretaria General


Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible

14. Aprovar la rendició del compte justificatiu d'una subvenció a favor de l'Associació de Marxants de Badalona. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu de la subvenció nominativa i finalista per contribuir a satisfer esdeveniments i jornades de dinamització comercial d’aspectes relacionats amb la venda no sedentària, durant l’any 2015. Òrgan que proposa: El 2n tinent d’alcalde i regidor de Badalona Pròspera i Sostenible Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: ASSOCIACIO MARXANTS DE BADALONA NIF G6231925-6 Antecedents 1. L’Associació de Marxants de Badalona, amb NIF G6231925-6, va presentar una sol·licitud de subvenció, l’objecte de la qual és l’execució del projecte, que contribueix a satisfer esdeveniments i jornades de dinamització comercial d’aspectes relacionats amb la venda no sedentària, durant l’any 2015, considerades d’interès públic i social, i complementari de serveis que són de competència municipal. 2. En data 28/12/2015 el cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç ha emès un informe tècnic en el què, a la vista de la sol·licitud presentada per la l’Associació de Marxants de Badalona, amb NIF G6231925-6, adreçada a promoure uns esdeveniments i jornades de dinamització comercial d’aspectes relacionats amb la venda no sedentària a Badalona a l’any 2015, proposa que s‘atorgui una subvenció finalista de 3.000,00 euros a l‘esmentada entitat sol·licitant, que ha estat valorada en un pressupost de 14.259,00 euros. El tipus de projecte i el seu import no permet que es gestioni a través de subvencions de concurrència competitiva, quedant acreditat l’interès general del projecte. Els trets diferencials exposats fan que, per la seva excepcionalitat, no estiguin contemplats a les bases de subvencions ordinàries. 3. Les activitats i accions han estat pressupostat en la quantitat de 14.259,00 euros. No es compleix, per tant, el que s’estableix a l’article 19 de la Llei general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. 4. En data 28/12/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat Associació de Marxants de Badalona, amb NIF G6231925-6, per import de 3.000,00 euros, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. 5. En data 21 de març de 2016, l’interventor municipal va emetre un informe pel qual posa de manifest que alguna de les factures presentades no són correctes, i per tant faltaria per justificar un muntant per un import de 3.710,21 euros, amb relació als 14.259,00 euros del cost total pressupostat de les activitats o accions subvencionables. 6. L’ Associació de Marxants de Badalona, amb NIF G6231925-6, han pogut justificar fefaentment les despeses per les actuacions realitzades per un valor de 8.632,97 euros i que l’ interessat, l'Associació de Marxants de Badalona, no han pogut justificar la resta, de despeses indicades al programa, fins els 14.259,00 euros, que és el cost total pressupostat de les activitats o accions subvencionables. 7. Els nostres serveis del Departament de Promoció Econòmica i Comerç determinen que la subvenció que li correspon és de 1.816,32 euros per un import de 8.632,97 euros de despeses justificades i que la quantitat alliberada és de 1.183,68 euros. 8. En el pressupost de despeses vigent, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 3.000,00 euros a favor de l’entitat Associació de Marxants de Badalona, amb NIF G6231925-6, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 22/12/2015.

Secretaria General


Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal, aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:

Aplicació pressupostària Id.Op Num.Operació Import

2015 N 221 4310 48929 AD 12015000062022/1 3.000,00 9. El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 30 de desembre de 2015. 10 En data 30/12/2015 el 2n tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, per delegació Resolució d’Alcaldia 23 i 29/06/2015, va dictar resolució aprovant el pagament de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient. 11. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. 12. En data 22 d’abril de 2016 el cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç, ha emès informe acreditatiu del compliment fidel de la justificació de la subvenció de referència, per part de l’Associació de Marxants de Badalona. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix:

- La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS).

- RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant RLGS).

- La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL).

- La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS).

- Normativa europea (Tractat de la Unió Europea, arts. 92 i 93, Reial decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants).

- L’Ordenança general de subvencions. - Les Bases d’execució del pressupost general. - Bases reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas, s’aprovin.

2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 4. L’Ajuntament podrà procedir al pagament anticipat del 50% de l’import subvencionat, prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari, d’acord amb l’article 28 de

Secretaria General


l’Annex IV de les BEP, article previst en relació als pagaments anticipats de les subvencions ordinàries, en relació amb l’article 23 “in fine” que disposa que resultarà d’aplicació a les subvencions directes i nominatives el règim establert a l’annex en allò que resulti compatible. 5. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la s’apliqui, requisit que es compleix perquè el projecte que presenta l’entitat està xifrat en 14.259,00 euros i el projecte és per a promoure uns esdeveniments i jornades de dinamització comercial d’aspectes relacionats amb la venda no sedentària, durant l’any 2015 6. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 7. En relació amb la competència municipal, la subvenció objecte de tramitació en aquest expedient, a tenor de les condicions d’atorgament previstes per l’ordenança municipal que regula les subvencions, té evident interès públic i social i complementa serveis que són de competència municipal, d’acord amb l’art. 66 i 71 TRLMRLC, ja que contribueix a satisfer i realitzar uns esdeveniments de dinamització comercial, jornades de formació per al comerç i la gestió administrativa davant les administracions públiques, mitjançant accions que, es consideren d’interès públic i social, i complementari de serveis que són de competència municipal 8. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP “in fine” regula que resultarà d’aplicació a les subvencions finalistes el règim establert al present annex en allò que resulti compatible amb la seva naturalesa. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. En data 30 de desembre de 2015, l’Interventor General ha fiscalitzat la despesa amb càrrec de la següent aplicació pressupostària: 11. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte

justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 8.632,97 euros de la subvenció nominativa i finalista presentada per l’Associació de Marxants de Badalona, amb NIF G6231925-6, prevista singularment en el Pressupost Municipal de 2015, per import de 1.816,32 euros, per l’execució del projecte de –contribuir a realitzar uns esdeveniments i


2015 N 221 4310 48929 AD 12015000062022/1 3.000,00

Secretaria General


jornades de dinamització comercial d’aspectes relacionats amb la venda no sedentària, durant l’any 2015.- amb càrrec a l’aplicació pressupostària 2015 N 221 4310 48929. SEGON.- SATISFER, a l’entitat l’Associació de Marxants de Badalona, la quantitat de 1.816,32 euros, fent referència al càlcul detallat de l’informe tècnic del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 2015 N 221 4310 48929 id. op. AD número operació 12015000062022/1. QUART.- ALLIBERAR la quantitat de 1.183,68 euros de la partida 2015 N 221-4310-48929. CINQUÈ.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada. La Intervenció municipal dóna conformitat a l’anterior Proposta de resolució als efectes del què es preveu a l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març. Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta d’acord formulada i dels informes precedents als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, proposo de conformitat i elevo a l’òrgan competent. ACORD A l’empara d’allò que preveu l’article 89.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) el Ple de l’Ajuntament accepta els antecedents, fonaments i raonaments jurídics de l’anterior Proposta d’acord i el contingut dels informes tècnics precedents, i resol conformement.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i del Partit Popular. 15. Aprovar un reconeixement de crèdit a favor de Trifusió Projectes Culturals, SL. Fets En relació a l’expedient de reconeixement de crèdit de referència, s’han portat a terme, i consten a l’expedient, les següents actuacions: Informe tècnic de data 18/03/2016. Informe jurídic de data 01/04/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 12/04/2016. Fonaments jurídics Respecte de la normativa aplicable, ens hem de remetre al Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals i al RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei. Concretament, l’article 26.2 b) del RD 500/1990 (i en els mateixos termes l’article 176 TRLHL) estableix que “S’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors, és l’Ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1e) del RDL 781/1986 que aprova el text refós de disposicions legals vigents en matèria de règim local. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ. En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 26 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de la Corporació, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució. PRIMER.-

Secretaria General


Aprovar l’expedient de reconeixement de crèdit a favor de TRIFUSIO PROJECTES CULTURALS, SL ,amb NIF B6178949-1, i la despesa corresponent contreta a l’aplicació pressupostària següent:

Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 221 4310 22799 A 12016000009858/1 1.635,92 Vista la factura incorporada a l’expedient, la qual correspon a l’execució del treballs realitzats, que ha estat conformada pel tècnic municipal competent responsable dels treballs i/o serveis, i atès que segons l’informe jurídic, precedent a l’expedient s’ha complert

la normativa de pertinent aplicació, procedeix aprovar la factura següent: SEGON.- Comunicar aquesta resolució a: B6178949-1 TRIFUSIO PROJECTES CULTURALS, SL En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s'exposen en la Proposta de resolució i els informes precedents, d’acord amb les previsions del Decret de delegació d’atribucions de data 15/04/2008, dono plena conformitat al seu contingut, la valido plenament i n'ordeno la tramitació a la propera i immediata sessió de la Comissió Informativa, pel seu debat i aprovació, si escau. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució.

Votació s’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 16. Aprovar la rendició del compte justificatiu d'una subvenció a favor de la Federació d'Associacions de Comerciants de Badalona. Identificació de l'expedient Tipus de document: Aprovació del compte justificatiu de la subvenció nominativa i finalista per contribuir a satisfer esdeveniments de dinamització comercial, jornades de formació per al comerç i la gestió administrativa davant les administracions públiques, durant l’ any 2015 Òrgan que proposa: El 2n tinent d’alcalde i regidor de Badalona Pròspera i Sostenible Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat: FEDERACIO D'ASSOCIACIONS DE COMERCIANTS DE BADALONA NIF G6616833-7 Antecedents La Federació d’Associacions de comerciants de Badalona, amb NIF G6616833-7, va presentar una sol·licitud de subvenció, l’objecte de la qual és l’execució del projecte, que contribueix a satisfer esdeveniments de dinamització comercial, jornades de formació per al comerç i la gestió administrativa davant les administracions públiques, durant l’ any 2015, considerades d’interès públic i social, i complementari de serveis que són de competència municipal. En data 28/12/2015 el cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç ha emès un informe tècnic en el què, a la vista de la sol·licitud presentada per la Federació d’Associacions de comerciants de Badalona, amb NIF G6616833-7, adreçada a promoure uns esdeveniments de dinamització comercial, jornades de formació per al comerç i la gestió administrativa davant les administracions públiques, durant l’ any 2015, proposa que s‘atorgui una subvenció finalista de 8.000,00 euros a l‘esmentada entitat sol·licitant, que ha estat valorada en un pressupost de 16.352,47 euros. El tipus de projecte i el seu import no permet que es gestioni a través de subvencions de concurrència competitiva, quedant acreditat l’interès general del projecte.

Núm. Fra Data Import Aplic Nif Tercer 381/15 28/12/2015 1.635,92 2015 N 221 4310 22799 ES-B6178949-1 TRIFUSIO PROJECTES

CULTURALS, SL

Secretaria General


Els trets diferencials exposats fan que, per la seva excepcionalitat, no estiguin contemplats a les bases de subvencions ordinàries. Les activitats i accions han estat pressupostat en la quantitat de 16.352,47 euros, amb justificats de despeses per l’import de 6.709,14 euros. No es compleix, per tant, el que s’estableix a l’article 19 de la Llei general de subvencions, segons el qual, en cap cas, la subvenció atorgada podrà ser de tal quantia que aïlladament o en concurrència d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. En data 28/12/2015, es va emetre informe jurídic sobre l’adequació de les actuacions, fent constar que atès que l’entitat reuneix els requisits que com a beneficiària de la subvenció exigeix la legislació aplicable en la matèria i ha complert les obligacions que en aquest moment del procediment li resulten exigibles, no hi ha inconvenient legal per a l’atorgament d’una subvenció directa i nominativa a l’entitat Federació d’Associacions de comerciants de Badalona, amb NIF G6616833-7, per import de 8.000,00 euros, d’acord amb els motius exposats a l’informe tècnic que figura a l’expedient de referència. En data 21 de març de 2016, l’interventor municipal va emetre un informe pel qual posa de manifest que alguna de les factures presentades no són correctes, concretament dues factures per un import de 2.557,70 euros per tractar-se de factures proforma, que cal justificar i ampliar per tal de mantenir o disminuir l’import de la quantitat de subvenció que correspongui. En data 5 d’abril de 2016, la Federació d’Associacions de comerciants de Badalona, amb NIF G6616833-7, ha presentat nous documents justificatius (factures íntegres) de les despeses de les activitats o accions subvencionables, per un import de 2.557,70 euros, que corresponen amb les despeses indicades en el seu moment de justificació inicial. En data 19 d’abril de 2016, l’interventor municipal va emetre un informe pel qual posa de manifest que la subvenció que realment li pertoca conforme al percentatge de la quantitat justificada del pressupost total de despeses de les activitats o accions subvencionables del programa, ha de ser menor a la proposta de pagament de subvenció per un import de 3.354,57 euros. Els nostres serveis del Departament de Promoció Econòmica i Comerç determinen que la subvenció que li correspon és de 3.282,26 euros i que la quantitat alliberada és de 4.717,74 euros En el pressupost de despeses de l’any 2015, ha estat inclosa una subvenció nominativa i finalista, per import de 8.000,00 euros a favor de l’entitat Federació d’Associacions de comerciants de Badalona, amb NIF G6616833-7, mitjançant modificació pressupostària acordada pel Ple de l’Ajuntament i aprovada el 24/11/2015 i publicada definitivament al BOP el 22/12/2015. Un cop fiscalitzat l’expedient per la intervenció municipal, aquesta subvenció anirà amb càrrec a l’aplicació pressupostària relacionada a continuació:


2015 N 221-4310-48928 AD 12015000062015/1 8.000,00 El representant de l’entitat va acceptar, en la representació que ostenta, la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient en data 30 de desembre de 2015. En data 30/12/2015 el 2n tinent d’alcalde i regidor de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible, per delegació Resolució d’Alcaldia 23 i 29/06/2015, va dictar resolució aprovant el pagament de la subvenció nominativa i finalista objecte del present expedient. Obra a l’expedient rendició del compte justificatiu presentat per part de l’entitat beneficiària. En data 22 d’abril de 2016 el cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç, ha emès informe acreditatiu del grau de compliment de la justificació de la subvenció de referència, per part de la Federació d’Associacions de comerciants de Badalona. Fonaments de Dret 1. L’article 3 de l’Annex IV les Bases d’execució de pressupost en vigor (d’ara endavant BEP) estableix el règim jurídic de la concessió de les subvencions, i que literalment és el que segueix: La Llei estatal 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (d’ara endavant LGS). RD 887/2006, de 21 de juliol, Reglament de la Llei general de subvencions (d’ara endavant RLGS).

Secretaria General


La legislació bàsica de l’Estat reguladora de l’Administració Local (art. 72 de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i arts. 189.2, (d’ara endavant LRBRL); i 214.2. del Text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, (d’ara endavant TRLRHL). La legislació autonòmica (arts. 239 i 240 del Text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril de 2003, d’ara endavant TRLMRLC; i arts. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, (d’ara endavant ROAS). Normativa europea (Tractat de la Unió Europea, arts. 92 i 93, Reial decret 1755/1987, de 23 de desembre, i disposicions concordants). L’Ordenança general de subvencions. Les Bases d’execució del pressupost general. Bases reguladores de l’atorgament de subvencions que, en cada cas, s’aprovin. 2. Segons el que disposa l’article 118 del ROAS les subvencions tenen per objecte la disposició gratuïta de fons públics que els ens locals o els seus organismes autònoms atorguen a persones o entitats públiques o privades per fomentar una activitat d’utilitat o interès social o per promoure la consecució d’un fi públic. Les formes d’atorgament de les subvencions, segons el que disposa l’article 125 del ROAS, poden ser per medi de convocatòria de concurs públic o bé es podran atorgar directament quan estiguin previstes singularment al pressupost de l’entitat. 3. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP estableix que les subvencions podran atorgar-se directament, no essent preceptives ni la concurrència competitiva ni la publicitat, entre d’altres supòsits, quan estiguin consignades nominativament en el Pressupost general inicial de l’Ajuntament o en modificacions de crèdits aprovades pel Ple. Així mateix, estableix que en la resolució de concessió, es fixaran, a més del beneficiari i quantia de la subvenció, l’objecte, el procediment de concessió, les raons que acreditin l’interès públic, social, econòmic o humanitari i les que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria pública, el règim jurídic aplicable, el termini i la forma de justificació. 4. L’Ajuntament podrà procedir al pagament anticipat de 50% de l’import subvencionat, prèvia acceptació de la subvenció per part del beneficiari, d’acord amb l’article 28 de l’Annex IV de les BEP, article previst en relació als pagaments anticipats de les subvencions ordinàries, en relació amb l’article 23 “in fine” que disposa que resultarà d’aplicació a les subvencions directes i nominatives el règim establert a l’annex en allò que resulti compatible. 5. L’article 7 de l’Annex IV de les BEP estableix que, com a regla general, l’import de la subvenció no ultrapassarà el 50% del cost de l’activitat a la s’apliqui, requisit que es compleix perquè el projecte que presenta l’entitat està xifrat en 16.352,47 euros i el projecte és per a promoure uns esdeveniments de dinamització comercial, jornades de formació per al comerç i la gestió administrativa davant les administracions públiques, durant l’ any 2015. 6. L’article 8 de la de la LGS, expressa que els òrgans de les Administracions públiques o qualssevol ens que proposin l'establiment de subvencions, amb caràcter previ, hauran de concretar en un pla estratègic de subvencions els objectius i efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les seves fonts de finançament, supeditant-se en tot cas al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, pla que l’òrgan competent de l’Ajuntament no ha realitzat per l’any en curs. 7. En relació amb la competència municipal, la subvenció objecte de tramitació en aquest expedient, a tenor de les condicions d’atorgament previstes per l’ordenança municipal que regula les subvencions, té evident interès públic i social i complementa serveis que són de competència municipal, d’acord amb l’art. 66 i 71 TRLMRLC, ja que contribueix a satisfer i realitzar uns esdeveniments de dinamització comercial, jornades de formació per al comerç i la gestió administrativa davant les administracions públiques, mitjançant accions que, es consideren d’interès públic i social, i complementari de serveis que són de competència municipal

Secretaria General


8. L’article 23 de l’Annex IV de les BEP “in fine” regula que resultarà d’aplicació a les subvencions finalistes el règim establert al present annex en allò que resulti compatible amb la seva naturalesa. 9. Segons disposa l’article 214 del TRLRHL, l’article 9.4 de la LGS, i l’article 5 de l’Annex IV de les BEP, la Intervenció municipal ha de fiscalitzar prèviament l’expedient. 10. En data 30 de desembre de 2015, l’Interventor General ha fiscalitzat la despesa amb càrrec de la següent aplicació pressupostària:


2015 N 221-4310-48928 AD 12015000062015/1 8.000,00

11. El Ple de l’Ajuntament és l’òrgan competent per l’aprovació de la rendició del compte justificatiu de les subvencions atorgades per l’Ajuntament de Badalona atès que els articles 124 i 125 del Decret 179/1995, de 13 juny, que aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals de Catalunya, regulen que l’aprovació de bases per a l’atorgament de subvencions de l’Administració local correspon al Ple municipal i que les subvencions podran atorgar-se directament quan aquestes estiguessin previstes en el pressupost de l’entitat que aprova el Ple municipal d’acord amb el procediment previst a l’article 168.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. En el mateix sentit cal indicar que l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local preveu que és competència del Ple, en tot cas, l’aprovació i modificació dels pressupostos, dels instruments de regulació de caràcter general com les ordenances i de les que expressament li confereixin les lleis. Proposta de Resolució En conseqüència, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Ple de l’Ajuntament, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- APROVAR la rendició del compte justificatiu per l’import de 6.709,14 euros de la subvenció nominativa i finalista presentada per la Federació d’Associacions de comerciants de Badalona, amb NIF G6616833-7, prevista singularment en el Pressupost Municipal de 2015, per import de 3.282,26 euros, per l’execució del projecte de –contribuir a realitzar uns esdeveniments de dinamització comercial, jornades de formació per al comerç i la gestió administrativa davant les administracions públiques, durant l’ any 2015.- amb càrrec a l’aplicació pressupostària 2015 N 221-4310-48928. SEGON.- SATISFER, a l’entitat Federació d’Associacions de comerciants de Badalona, la quantitat de 3.282,26 euros, fent referència al càlcul detallat de l’informe tècnic del cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç, l’objecte de la qual ha estat descrit a l’apartat anterior. TERCER.- SATISFER la quantitat referida a l'apartat anterior a l’entitat beneficiària de la subvenció amb càrrec a l’aplicació pressupostària número 2015 N 221-4310-48928 id. op. AD número operació 12015000062015/1. QUART.- ALLIBERAR la quantitat de 4.717,74 euros de la partida 2015 N 221-4310-48928. CINQUÈ.- NOTIFICAR la present acord a l’entitat interessada. La Intervenció municipal dóna conformitat a l’anterior Proposta de resolució als efectes del què es preveu a l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 17. Aprovar la creació del nou Consell Econòmic i Social i els seus Estatuts. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: La enmienda que he presentado la retiro y presento una enmienda in voce para corregir la segunda parte de la enmienda. En resumen lo que se dice es que nosotros des de Ciudadanos pensamos que es muy importante que los organismos representativos tengan transparencia, democracia interna y representación y

Secretaria General


que los mandatos sean siempre de un espacio temporal. En ese sentido se presentan dos añadidos. Uno al artículo 7 de los estatutos en el que se pide que se incluya que las asociaciones o fundaciones que participen en el Consejo Económico Social de Badalona tiene como requisitos: transparencia informativa en la presentación de sus estatutos, presupuestos, memorias y organización, democracia en la elección de sus representantes y representatividad de acuerdo con sus objetivos fundacionales y el colectivo económico o social que dicen representar. En el fondo es para que siempre que haya alguien en representación de una asociación esa asociación tenga un verdadero contenido, con un número importante de afiliados. Y el artículo 12 no contemplaba la posibilidad que el miembro del consejo dejara de serlo cuando hubiera una nueva corporación. En ese sentido se pide que se añada el subapartado e, que dice que se podrá dejar de ser miembro al finalizar el mandato de la corporación con motivo de unas nueva elecciones municipales, no obstante, continuará en funciones hasta que los nuevos regidores tomen posesión. Esmena in voce que presenta el grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos) a l’aprovació de la creació del nou Consell Econòmic i Social i els seus estatuts. A l’article 7, s’afegeix que: Les associacions o fundacions que participin en el Consell Econòmic i Social de Badalona, tenen com a requisits: transparència informtaiva en la presentació dels seus estatuts, pressupostos, memòries d’activitats i organització, democràcia en l’elecció dels seus representants, i representativitat, d’acord amb els seus objectius fundacionals i el col·lectiu econòmic o social que diuen representar. A l’article 12, que es refereix a com se perd la condició de membre del Consell Econòmic social, s’afageixi un subapartat e): e) per finalització del mandat de la Corporació amb motiu de la celebració d’eleccions. No obstant, continuaran en funcions fins a la presa de possessió els nous regidors i regidores.

Votació de l’esmena S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. SENYOR SECRETARI: Doncs queda incorporada en el text de la proposta, que s’hauria d’aprovar per majoria absoluta. SENYOR FERNÁNDEZ: Per defensar la nostra posició de vot, trenta segons. Simplement dir que en coherència, com que el dictamen és el mateix que el de l’anterior Ple que es va rebutjar per la totalitat dels membres o la major part dels membres d’aquest Plenari, en coherència votarem en contra. Però entenent que la normativa permet afegir-hi a posteriori algunes al·legacions i algunes aportacions. Nosaltres votem en contra, però amb la voluntat de fer aquestes al·legacions i amb la voluntat de cercar acord amb el regidor sobre aquestes al·legacions, que jo crec que són importants, sobretot pel que fa a la representativitat d’agents socials de la nostra ciutat en aquest Consell. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres també donarem el vot afirmatiu malgrat en l’anterior Ple quan es va portar vam fer unes aportacions pel tema de la vicepresidència que ens pensàvem que estarien incloses en aquesta proposta nova que portarien avui. Malgrat això, nosaltres continuarem donant suport per poder presentar al·legacions, i entenem que en el moment que les presentem això serà acceptat per part del regidor i del Govern. SENYOR MAÑAS: Bé, jo agrair als grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), de grup de Ciutadans (Ciudadanos), que incorporem. Agraïm la voluntat del Partit Popular de millorar els estatuts d’aquest Consell mitjançant al·legacions, a les quals estarem oberts i com que ja he dit a tots els grups de l’oposició, ara quan fem l’exposició pública, haurem de fer les al·legacions i recollir aquestes propostes que vostès van fer al Ple passat. Només un matís, el tema de la vicepresidència ja estava incorporat el mes passat i segueix incorporat, el de la vicepresidència ciutadana, sí sí, ja estava incorporat en el text anterior i segueix incorporat, però els vull agrair la confiança i les ganes de col·laborar i de contribuir a millorar el text. Gràcies.

Secretaria General


Proposta d’aprovació de la creació del nou Consell Econòmic i Social i els seus Estatuts. Identificació de l’expedient Assumpte: Aprovació de la creació del nou Consell Econòmic i Social i els seus Estatuts Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de resolució: Exhaureix la via administrativa Interessat/s: Interès general. Antecedents. Als inicis dels ajuntaments democràtics, una de les primeres línies d’actuació va ser la d’afavorir la participació ciutadana en la gestió dels assumptes públics. Fruit d’aquesta línia de treball va ser, entre d’altres, la creació d’un consell sectorial com a òrgan a través del qual s’instrumentava la participació democràtica de treballadors, d’empresaris, d’entitats ciutadanes i de l’Ajuntament mateix de Badalona en tots aquells assumptes i matèries que d’una forma directa o indirecta incideixen en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat. Concretament, el Consell Econòmic i Social (CES, en endavant). Aquest òrgan consultiu sectorial va funcionar durant un cert període de temps, però amb el decurs dels anys va minvar la seva activitat, per raons desconegudes actualment. De fet, una recerca intensa ha permès trobar constància d’acords plenaris relatius al CES, però no ha estat possible, ni tan sols amb la consulta dels arxius municipals, trobar dades relatives a la seva data de creació. La situació actual de l’economia, també a nivell local, aconsella reprendre el paper d’aquest òrgan consultiu, adaptant-lo a la nova realitat social i associativa, la qual cosa comporta la necessitat de procedir a una nova aprovació de la creació del CES, amb uns nous estatuts que reflecteixin la realitat del teixit social i econòmic actual. Fonaments de dret. PRIMER.- L’article 62 del Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya estableix que el Ple de la corporació pot crear òrgans de participació sectorial en relació amb els àmbits d’actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d’integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals. SEGON.- Aquest precepte és concordant amb les previsions dels articles 130 i 131 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, que defineixen tant l’òrgan competent per a la seva creació (el Ple), com les funcions i règim de funcionament dels consells sectorials. TERCER.- Així mateix, l’article 76.1 del Reglament orgànic municipal de Badalona contempla la creació per acord plenari de consells de participació sectorial quan els àmbits d’actuació pública municipal ho permetin per la seva naturalesa. QUART.- L’article 114.3.b) del Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya disposa que els acords de creació i regulació dels òrgans complementaris requereixen majoria absoluta dels membres de la corporació. En aquest sentit, l’article 48.2 del mateix text legal estableix que entre els òrgans complementaris de l’organització municipal figuren els òrgans de participació ciutadana, com és el cas del Consell Econòmic i Social. CINQUÈ.- L’article 173 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals estableix el caràcter preceptiu de l’informe previ de la Secretaria general en els assumptes sobre matèries que exigeixen per a la seva aprovació una majoria especial. En el mateix sentit es pronuncien tot un seguit de preceptes legals, entre d’altres l’article 54.1.b) del Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat pel reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, o l’article 179.1.b) del Text refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya. SISÈ.- En data 26 d’abril de 2016 s’ha emès informe favorable per la Secretaria general. Per tot això, el sotasignat considera convenient i ajustat a dret que el 2n Tinent d’alcalde i regidor de Badalona Pròspera i Sostenible proposi a la Comissió Informativa de Badalona Pròspera i Sostenible que dictamini favorablement la següent proposta i la sotmeti a l’aprovació del Ple de la Corporació:

Secretaria General


PRIMER: Deixar sense efecte els acords plenaris i de la resta d’òrgans municipals competents que van ser aprovats anteriorment, en dates actualment desconegudes, referents a la creació i funcionament del Consell Econòmic i Social de Badalona. SEGON: Aprovar la creació i constitució del nou Consell Econòmic i Social de Badalona, que es regirà pels estatus que es transcriuen a continuació: “ESTATUTS DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BADALONA TÍTOL PRIMER: DISPOSICIONS GENERALS ARTICLE 1r.- El Consell Econòmic i Social és un òrgan consultiu de participació ciutadana, constituït pels agents socials i econòmics més representatius de la ciutat de Badalona, representants dels treballadors i treballadores, de les entitats empresarials, entitats socials i ciutadanes i del mateix Ajuntament de Badalona, en tots aquells assumptes i matèries que d’una forma directa o indirecta incideixen en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat, el seu teixit productiu i la qualitat dels seus llocs de treball. ARTICLE 2n.- El Consell Econòmic i Social es regirà per allò que disposen aquests Estatuts i, en el seu cas, el seu Reglament, així com per les altres disposicions legals que, amb caràcter supletori, siguin d’aplicació. ARTICLE 3r.- Són finalitats del Consell: A) L’impuls i el foment de totes les activitats d’índole econòmica i social que puguin contribuir directament o indirecta a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania de Badalona, com ara, i a títol enunciatiu i no exhaustiu, la indústria, el comerç, el turisme, l’hostaleria, els serveis, i les activitats primàries, i altres que el Consell consideri adient. B) El foment de la inversió, la formació i el coneixement i de la innovació en l’economia local. El suport als nous sectors productius vinculats a l’economia del coneixement, al benestar social i la salut de les persones, i la transició ecològica cap a una economia sostenible i adaptada a les estratègies de resiliència. C) La promoció i el suport al desenvolupament a les empreses locals, incloent el comerç de proximitat i les empreses de l’economia cooperativa, social i solidària. D) El foment de l’ocupació i la lluita contra la precarietat laboral. E) Assolir al màxim l’aprofitament tant del litoral com de la Serralada de Marina i altres zones d’interès natural, amb una perspectiva de sostenibilitat mediambiental, en tots els diversos aspectes. F) Contribuir a l’estudi, planificació estratègica i implementació d’un model de desenvolupament local pròsper, solidari i sostenible, basat en l’economia estacionària. G) Qualsevol altra que pugui contribuir a l’enfortiment i a la modernització de la base econòmica de la ciutat. ARTICLE 4t.- 1.- Les atribucions del Consell són les d’assessorar i proposar, buscant el màxim consens, actuacions estratègiques i polítiques públiques, d’acord amb les finalitats del mateix, per la qual cosa podrà elaborar els estudis, dictàmens i propostes que estimarà convenients per a la consecució de les finalitats contemplades a l’article precedent. 2.- Les propostes, els dictàmens i els informes al·ludits es podran elaborar a iniciativa del mateix Consell o bé a petició de l’Ajuntament, al qual hauran de ser elevats quan s’escaigui. 3.- Se sotmetran a consulta i debat del Consell les següents matèries:

El pressupost municipal El pla general d’actuació municipal Les ordenances fiscals

El Consell podrà emetre informe sobre aquestes matèries i elevar-lo a l’Ajuntament per a la seva consideració. ARTICLE 5è.- L’àmbit d’actuació del Consell quedarà circumscrit a la demarcació territorial de la ciutat de Badalona. No obstant, el Consell podrà participar a través dels seus representants, a qualsevol fòrum o esdeveniment d’abast supralocal, quan així ho permeti la legislació i ho acordi la Presidència del Consell. TITOL SEGON : COMPOSICIÓ ARTICLE 6è.-

Secretaria General


1.- Es crearà una Comissió Permanent amb les funcions i atribucions que s’assenyalen en aquests Estatuts. 2.- Els consells sectorials existents en matèria de comerç, turisme, o qualsevol altre aspecte de l’economia, s’integraran en el Consell Econòmic i Social com a Comissions Sectorials, previ acord plenari corresponent, i mantenint si s’escau llurs pròpies normes de funcionament intern. 3.- Per resolució de la Presidència, per pròpia iniciativa o a instància del Ple es podran crear Comissions de Treball per a l’estudi de temes monogràfics i de matèries concretes. ARTICLE 7è.- El Ple del Consell Econòmic i Social estarà format pels membres següents: a) Una Presidència que en qualsevol cas serà l’alcalde/ssa de la ciutat o aquella persona a la qual delegarà el càrrec. b) Una Vicepresidència que recaurà en el tinent d’alcalde que tingui delegades les competències de desenvolupament econòmic i un vicepresident segon que s’escollirà entre els membres representants de les entitats que formen part del consell c) Una o un representant per cada un dels diversos grups polítics representats en el Consistori. d) Una o un representant de la Cambra de Comerç, d’indústria i de Navegació. e) Dos representants de les Centrals Sindicals més representatives a la ciutat d’acord amb el que estableix la legislació de representació sindical. f) Una o un representant de la Federació Patronal més representativa de la ciutat. g) Una o un representant de la Federació d’Associacions de Comerciants de Badalona. h) Una o un representant de l’entitat amb més significança de la ciutat en el sector turístic. i) Una o un representant de les Escoles de Formació Professional. j) Una o un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona. k) Una o un representant de les Cooperatives de Treball Associat. l) Una o un representant a la Xarxa d’Economia Solidària del Barcelonès Nord. m) Un màxim de quatre persones ratificades pel Ple a proposta de la Presidència entre aquelles persones o bé entitats de la ciutat les quals per llurs coneixements, prestigi i relleu puguin contribuir a la consecució dels fins estatutaris. n) La Secretaria igualment amb dret a veu però sense vot, que haurà de reunir la condició de tenir títol superior i reconeguda experiència professional, la qual serà directament designada per la Presidència del Consell. o) Aquelles entitats, moviments socials, formalitzats o no, sindicats o altres federacions representatives del comerç o l’empresariat que ho sol·licitin podran ser convidades de forma permanent amb veu però sense vot si així ho sol·liciten a la presidència. p) Representants municipals tant tècnics, directius o assessors que es considerin necessaris per la presidència, amb veu però sense vot. D’acord amb el que preveu l’article 3.5 de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, en els casos en què les entitats representades ho estiguin per més d’una persona física, la representació haurà de ser paritària. Les associacions o fundacions que participin en el Consell Econòmic i Social de Badalona, tenen com a requisits: transparència informativa en la presentació dels seus estatuts, pressupostos, memòries d’activitats i organització, democràcia en l’elecció dels seus representants, i representativitat, d’acord amb els seus objectius fundacionals i el col·lectiu econòmic o social que diuen representar. ARTICLE 8è.- La Comissió Permanent estarà formada per les dues vicepresidències, un o una representant per cada una de les Centrals Sindicals més representatives a la ciutat d’acord amb el que estableix la legislació de representació sindical, un o una representant de la Federació Patronal més representativa a la ciutat, una o un representant de cada un dels grups polítics representats en el Consistori, i la persona encarregada de la secretaria del Consell. ARTICLE 9è.- Les Comissions Sectorials es regiran per llurs normes respectives de funcionament en tot allò que no s’oposi a aquests Estatuts. A les Comissions Sectorials i a les Comissions de Treball, podran assistir aquelles persones que, tot i no formar part del Ple del Consell, en funció de la seva experiència i coneixement en els assumptes que es tractin, siguin convidades per la pròpia Comissió, a

Secretaria General


proposta de la seva Presidència. Aquestes seran coordinades pel personal municipal respectiu per la seva temàtica. TITOL TERCER : DELS I LES MEMBRES DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL CAPITOL I DRETS I REQUISITS ARTICLE 10è.- Correspon a tots i a cadascun dels membres del Consell o a llurs substituts acreditats : a) La participació en els debats i el fet d’efectuar tota classe de propostes i de mocions en aquelles matèries que siguin competència del Consell. b) Exercitar el dret al vot, llevat d’aquells membres que no l’ostentin, i el fet de poder fer constar en acta aquells extrems concrets que consideri convenients ja sigui de la pròpia intervenció o la de qualsevol altre membre del Consell. c) Formular precs i preguntes. d) Delegar el seu dret a vot en altre membre del Consell en la forma i els requisits que s’estableixin al Reglament. e) El dret d’obtenir qualsevol informació que cregui necessària per al bon desenvolupament del seu càrrec, d’aquí que haurà de formular per escrit la sol·licitud corresponent tot exposant palesament els antecedents i documents que calguin, els quals li seran facilitats per la Secretaria però en cap cas podran sortir de la Secretaria si no és que la mateixa ho autoritzi. f) Tots aquells altres drets i funcions intrínsecs a la condició de membres del Consell. ARTICLE 11è.- L’exercici del càrrec dels representants serà en tot cas, gratuït. ARTICLE 12è.- Els i les membres del Consell Econòmic i Social perdran la condició de tals en els casos següents: a) A causa de defunció o bé de declaració legal d’absència. b) A través de renúncia. c) Com a resultat de proposta raonada de l’organisme o entitat que el membre representi. d) A causa de qualsevol declaració judicial que afecti la seva capacitat d’obrar e) Per finalització del mandat de la Corporació amb motiu de la celebració d’eleccions. No obstant, continuaran en funcions fins a la presa de possessió els nous regidors i regidores. CAPITOL II ORGANS Secció primera: FACULTATS I FUNCIONS DE LA PRESIDÈNCIA I DE LES VICEPRESIDÈNCIES. ARTICLE 13è.- Correspon a la Presidència del Consell: a) La representació formal del Consell Econòmic i Social de Badalona. b) La facultat de dirigir-se a tots els organismes, associacions i entitats membres del Consell a fi que proposin la designació de llurs representants. c) El nomenament formal de les persones representants que formaran part del Consell Econòmic i Social. d) La convocatòria de les sessions i la fixació de l’ordre del dia. e) El fet de presidir les sessions i el de moderar el desenvolupament dels debats ja siguin de Ple o bé de les diferents Comissions, i fins i tot de les Comissions de treball, si ho estima convenient. f) El d’exercitar el seu dret a vot que serà de qualitat en el supòsit de produir-se empat. g) El d’acordar la convocatòria de les sessions extraordinàries, tret d’allò que es preveu als articles 22 i 25.b) d’aquests Estatuts. h) El d’autoritzar amb el vist-i-plau totes les actes i certificacions dels acords del Consell. i) El d’elevar els acords del Consell al Ple de l’Ajuntament de Badalona j) El de designar i de nomenar la Secretaria General del Consell. k) Totes aquelles altres funcions intrínseques al càrrec de Presidència. ARTICLE 14è.- Correspon a les Vicepresidències del Consell: La Vicepresidència Primera del Consell tindrà les funcions representatives en les quals substituirà la Presidència en cas d’absència, malaltia o delegació expressa. La Vicepresidència Segona tindrà les atribucions d’impuls i supervisió de l’actuació del Consell, en aplicació dels acords emanats dels seus òrgans de direcció i supervisarà també

Secretaria General


l’actuació de la Secretaria, i de l’activitat administrativa del Consell, així com vetllar pel correcte funcionament del Consell en tant que representant de la societat civil. ARTICLE 15è.- Correspon a la Presidència de la Comissió Permanent i de les Comissions Sectorials: a) La convocatòria de les sessions que presideix i la fixació de l’ordre del dia. b) Presidir les sessions de la seva Comissió i moderar el desenvolupament dels debats. c) Exercir el seu dret a vot, que serà de qualitat en el supòsit de produir-se empat. d) Assistir a totes les reunions de treball que consideri oportunes i totes aquelles altres

funcions intrínsecs al càrrec i també les que siguin delegades expressament per la Presidència del Consell o les pròpies Comissions.

e) Autoritzar amb el vist-i-plau totes les actes i certificacions dels acords de la Comissió. ARTICLE 16è.- La vicepresidència o vicepresidències substituiran la Presidència en cas d’absència, malaltia o delegació expressa, i presidiran i convocaran les reunions de les Comissions de Treball que els seran assignades pel Consell o per la Comissió Permanent i les Comissions Sectorials, i podran assistir a les reunions de totes les altres Comissions. Secció segona: DE LA SECRETARIA ARTICLE 17è.- La Secretaria serà l’òrgan executiu de les funcions pròpiament administratives del Consell i tindrà cura de la coordinació entre els òrgans del Consell. ARTICLE 18è.- Correspondrà, també, a la persona titular de la Secretaria: a) El fet de rebre i d’examinar la documentació que acrediti els membres del Consell com

a representants de llurs corresponents organismes i entitats, qualificant-la per a la seva admissió, o si n’és el cas, denegació, amb el vist-i-plau de la Presidència, quan no s’acompleixin els requisits legalment establerts.

b) El d’actuar en totes les sessions del Ple i de la Comissió Permanent i Comissions Sectorials, i estendre l’acta d’aquestes sessions.

c) El de custodiar la documentació oficial del Consell. d) El de facilitar tota la informació i documentació que li sigui sol·licitada per qualsevol

membre del Consell, llevat d’allò que es disposa a l’apartat e) de l’article 10è. e) El d’expedir totes les certificacions que siguin necessàries, amb el vist-i-plau de la

Presidència. f) El d’expedir justificants d’assistència a les sessions dels òrgans del Consell a petició de

la conselleria que ho sol·liciti, on es farà constar el lloc, data, hora de començament i acabament de la sessió i el nom de la persona interessada.

g) El de rebre i d’expedir la correspondència i altres modificacions. h) El de coordinar les funcions dels diversos òrgans del Consell. i) El d’elaborar a instància de la Presidència, l’ordre del dia de totes les sessions. j) Totes aquelles altres funcions que se li encomanaran per acord del Consell. ARTICLE 19è.- En el cas d’absència o malaltia de la Secretaria el substituirà en totes les funcions la persona que designi la Secretaria General de l’Ajuntament. Secció Tercera: DEL PLE DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL ARTICLE 20è.- 1- El Ple del Consell Econòmic i Social estarà integrat per la totalitat dels i les membres que el componen d’acord amb allò que disposa l’article 7è. d’aquests Estatuts. 2- Això no obstant, podran assistir i ser escoltades aquelles persones que pels seus coneixements tècnics en determinada matèria, siguin requerides pròpiament pel Ple del Consell o per la Comissió Permanent o les Comissions Sectorials. ARTICLE 21è.- 1- El Ple del Consell Econòmic i Social es reunirà trimestralment amb caràcter ordinari. 2- També podrà reunir-se en sessió extraordinària, en els casos següents:

a) Si ho acorda el mateix Ple. b) A iniciativa del la Presidència. c) A instància d’una tercera part dels membres tot expressant en la sol·licitud els

assumptes a tractar. ARTICLE 22è.- 1- El ple del Consell, tant a la sessió ordinària com a l’extraordinària, quedarà vàlidament constituït en primera convocatòria, sempre que concorrin en persona o degudament representats les dues terceres parts dels seus membres, i en segona

Secretaria General


convocatòria, trenta minuts desprès de l’hora establerta per la primera, qualsevol que sigui el nombre de membres que acudirà a ella. 2- Per a la validesa i eficàcia de les deliberacions i dels acords del Ple serà requisit inexcusable la concurrència de la Presidència o de qui la substitueixi, així com també de la Secretaria o de la persona que en faci la substitució. ARTICLE 23è.- 1- Els acords s’adoptaran per la majoria simple, excepte per a la modificació d’aquests Estatuts i per a l’aprovació del Pla General d’Actuació del Consell, els quals requeriran majoria absoluta però es vetllarà per tal que les decisions siguin preses de forma consensuada. ARTICLE 24è.- Són funcions pròpies del Ple del Consell: a) L’aprovació i modificació dels Estatuts. b) L’aprovació i modificació del Reglament del Consell. c) L’aprovació del Pla General d’Actuació . d) La designació de la vicepresidència segona. e) L’aprovació de les actes de les sessions plenàries. ARTICLE 25è.- Sens menyscapte d’allò que es disposa a l’article precedent, el Ple del Consell Econòmic i Social, podrà, també acordar: a) La convocatòria extraordinària del Ple. b) La convocatòria extraordinària de la Comissió Permanent i de les Comissions Sectorials. c) La constitució d’una o més Comissions de treball. d) L’aprovació de qualsevol altra proposta procedent. Secció Quarta: DE LA COMISSIÓ PERMANENT ARTICLE 26è.- 1.- La Comissió Permanent del Consell Econòmic i Social estarà composada per tots aquells membres enumerats a l’article 8è. d’aquestes Estatuts. 2.-. Això no obstant, podran assistir i podran ser escoltades aquelles persones que per llurs coneixements tècnics, en determinada matèria, siguin requerides per la mateixa Comissió Permanent. ARTICLE 27è.- 1.- La Comissió Permanent es reunirà, en caràcter ordinari, almenys un vegada dins de cada trimestre. ARTICLE28.- Són funcions de la Comissió Permanent: a) El seguiment dels acords del Consell b) Preparar els ordres del dia del Consell i vetllar per la seva correcta convocatòria en temps i forma i que els seus membres tinguin tota la documentació disponible amb temps suficient. c) Fer el seguiment del compliment dels acords del consell o de les tasques de les comissions sectorials DISPOSICIONS ADICIONALS PRIMERA.- 1.-Sense perjudici d’allò que disposa l’article 12è., el càrrec de conseller/a finalitzarà automàticament quan s’extingirà el període de temps per al qual el consistori municipal ha estat elegit. SEGONA.- El Consell Econòmic i Social de Badalona no tindrà pressupost, però podrà disposar dels recursos propis i materials que l’Ajuntament posi a la seva disposició pel bon funcionament del Consell. DISPOSICIONS FINALS UNICA.- El Consell Econòmic i Social de Badalona podrà integrar-se o coordinar-se amb altres Organismes d’objectius similars, i àmbit territorial diferent de la ciutat de Badalona, en les formes i modalitats que aprovarà el Ple del Consell. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA.- Queden derogats tots els acords i resolucions adoptats per qualsevol òrgan municipal competent en relació al Consell Econòmic i Social de Badalona amb anterioritat a la data d’aprovació d’aquests estatuts.” TERCER: Integrar en el Consell Econòmic i Social com a Comissions Sectorials, sens perjudici de la vigència de llurs pròpies normes de funcionament, els Consells sectorials de Comerç i Consum, Mercats, i qualsevol altre relatiu a l’economia local. QUART: Sotmetre aquest acord a informació pública, per un termini mínim de trenta dies, mitjançant un anunci que s’haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província, al Diari

Secretaria General


Oficial de la Generalitat, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d’anuncis de la corporació, així com en la web municipal. CINQUÈ: Cas que no es presentin reclamacions o al·legacions, el present acord d’aprovació inicial, esdevindrà definitiu. Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. En contra 10, del grup municipal del Partit Popular. 18. Aprovar reconeixements de crèdit de l'exercici 2015 a favor de Servicios Generales de Decoración SL, Sece SA i Ferreteria Prim SL. Com a crèdit reconegut i aprovació de les factures presentades amb números 33-16, per import de 2.117,25 euros de l’empresa SERVICIOS GENERALES DE DECORACION,S.L., Factura número 001-71620048, per import de 2.015,86 euros de l’empresa SECE,S.A. Factura número 01600356 per import de 244,36 euros de l’empresa FERRETERIA PRIM,S.L. pels treballs desenvolupats durant l’any 2015 relatius a diverses reparacions urgents en elements de fusteria i vidrieria i d’altres elements decoratius de diversos edificis municipals durant el 2015, a reparacions de lampisteria i electricitat en els edificis administratius realitzades pel servei d’urgència de 24 hores durant els darrers mesos del 2015 i factures presentades corresponents a subministrament de material de ferreteria servit per urgència per atendre avaries i peticions urgents de diferents local municipals i departaments. Fets i antecedents 1. En relació als expedients de reconeixements de crèdits de referència, s’han portat a terme, i consten als diferents expedients, les següents actuacions: Expedient : 0443104-GE-EXT2016/000010 Ref. Addicional : 808/ME-44/16 Informe tècnic de data 30/03/2016. Informe jurídic de data 30/03/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 12/04/2016. Expedient : 0443104-GE-EXT2016/000009 Ref. Addicional : 807/ME-43/16 Informe tècnic de data 30/03/2016 Informe jurídic de data 30/03/2016. Acte de fiscalització de l’expedient realitzat per la Intervenció Municipal de data 12/04/2016. Expedient : 0443104-FEXP2016/000001 Ref.Addicional : 725/ME-42/16 Informe tècnic de motivació de data 30/03/2016 Informe jurídic de data 30/03/2016 Informe d’intervenció de data 12/04/2016 2. Vistos els diferents informes tècnics emesos s’han informat que els treballs desenvolupats durant l’any 2015, van ser encarregats a les esmentades empreses, així com la necessitat urgent i imperiosa del subministrament de diferents materials de ferreteria per tal de portar a terme amb els treballs encarregats. 3. En les diferents dates que ja consten en l’apartat primer d’aquest antecedents, els tècnics municipals van emetre els seus informes que recullen detalladament els imports reclamats –informes que consten als diferents expedients administratius i en el que donen conformitat als preus aplicats en les corresponents factures incorporades als expedients. 4. En compliment d’allò previst als articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i

Secretaria General


tractant-se d’un acte de repercussió econòmica per la corporació, aquest expedient s’ha de sotmetre a la seva fiscalització prèvia a l’Intervenció Municipal. 5. La Intervenció Municipal va emetre els seus informes en el que es posava de manifest que s’estava incomplint reiteradament la normativa prevista a la Llei de Contractes del Sector Públic, així com a l’incompliment dels procediments interns. No obstant això i als efectes de regularitzar aquesta situació, que es produís des de fa molt temps, cal dir que, en data 30 de desembre de 2015, el regidor delegat d’Espais Públics va emetre i ordenar el corresponent document d’incoació per tal d’escometre els expedient de contractació de tots els serveis i subministraments que es troben en aquesta situació i donar per acabada amb la pràctica irregular esmentada. 6. Vistos els informes tècnic emesos, amb el conforme del cap del Servei, en el qual es justifica i proposa la tramitació de les factures incorporades als expedients i que es detallen a continuació:

Núm.Fra Data Import Aplicacions pressupostàries NIF Tercer

33-16 23/02/2015 2.117,25 B58709379 SERVICIOS GENERALES DE DECORACION, SL

001-71620048 29/02/2016 2.015,86 A08001182 SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CONSTRUCC ELECTRICAS SA

01600356 29/02/2016 244,36 B64400351 FERRETERIA PRIM S.L. L’import total ascendeix a 4.377,47 euros Fonaments jurídics 1. L’’objecte d’aquests expedients són aprovacions de factures pels treballs desenvolupats durant l’any 2015 relatius a diverses reparacions urgents en elements de fusteria i vidrieria i d’altres elements decoratius de diversos edificis municipals durant el 2015, a reparacions de lampisteria i electricitat en els edificis administratius realitzades pel servei d’urgència de 24 hores durant els darrers mesos del 2015 i factures presentades corresponents a subministrament de material de ferreteria servit per urgència per atendre avaries i peticions urgents de diferents local municipals i departaments i per aplicació de la doctrina jurisprudencial establerta pel Tribunal Suprem de l’enriquiment injust sense causa, ja que no es pot convalidar la manca de contracte vigent de conformitat amb les normes de la legislació de contractes de les administracions públiques, en tant vigent de conformitat a continuar donant el servei. L’Ajuntament resta obligat en dret al pagament a les empreses que han prestat i/o realitzat els serveis esmentats, ja que en cas contraries produiria un enriquiment injust o sense causa de l’hisenda municipal que l’ordenament jurídic no pot acollir i així ho té declarat de forma reiterada la jurisprudència del Tribunal Suprem. Tot això, sens perjudici, evidentment, de les responsabilitats en què s’hagi pogut incórrer durant la tramitació de l’expedient que provoca la continuïtat del servei i l’emissió de les factures indicades conforme les previsions de l’art. 41 i concordants de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. 2. D’acord amb el que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), en tractar-se l’aprovació de les factures que es corresponen a un acte de repercussió econòmica per la corporació, l’expedient s’ha de sotmetre a informe previ de la Intervenció municipal. 3. D’acord amb el cartipàs municipal vigent, la competència per tal d’aprovar les despeses derivades d’obligacions de pagament concretes en exercicis anteriors és el Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2.f) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril. Respecte de la normativa aplicable, ens hem de remetre al Text refós de la llei d’hisendes locals i al RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de la Llei. Concretament, l’article 26.2 b) del RD 500/1990 (i en els mateixos termes l’article 176

Secretaria General


TRLHL) estableix que “S’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” CONCLUSIONS En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que es proposi a l’Ajuntament Ple l’aprovació del següent ACORD: PRIMER. Reconèixer i aprovar les factures presentades en els expedients de reconeixement de crèdit a favor de SERVICIOS GENERALES DE DECORACION, SL ,amb NIF B58709379, SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CONSTRUCC ELECTRICAS SA ,amb NIF A08001182 i FERRETERIA PRIM S.L. ,amb NIF B64400351 i les despeses corresponents contretes a les aplicacions pressupostàries següents: Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 421 9331 21200 A 12016000009699/1 2.117,25

Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm. Op Import

2016 N 421 9331 21200 A 12016000009669/1 2.015,86

Aplicacions Pressupostàries Id.Op Núm.Operació Import

2016 N 421 9331 21200 A 12016000009637/1 244,36

Núm.Fra Data Import Aplicacions

pressupostàries NIF Tercer

33-16 23/02/2015 2.117,25 B58709379 SERVICIOS GENERALES DE DECORACION, SL

001-71620048 29/02/2016 2.015,86 A08001182 SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CONSTRUCC ELECTRICAS SA

01600356 29/02/2016 244,36 B64400351 FERRETERIA PRIM S.L.

SEGON. Notificar aquesta resolució a les empreses interessades, amb el detall de recursos escaients a la Intervenció Municipal i a tresoreria.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. En aquest moment s’absenta del Saló de Sessions el regidor José Téllez Oliva. 19. Aprovar la declaració basca d'un nou full de ruta per a ciutats i pobles europeus per a la creació de municipis productius, sostenibles i resilients per a una Europa habitable i inclusiva, en conferència celebrada a Bilbao del 27 al 29 d'abril de 2016. Tipus de resolució: Aprovar la declaració basca d’un nou full de ruta per a ciutats i pobles europeus per a la creació de municipis productius, sostenibles i resilients per a una Europa habitable i inclusiva, en conferència celebrada a Bilbao del 27 al 29 d’abril de 2016. Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: 8/D-5/16 Fets 1.-Del 27 al 29 d’abril de 2016 ha tingut lloc a Bilbao la 8ª Conferència europea de ciutats i pobles sostenibles, organitzada per l’ ICLEI Xarxa Internacional de Governs Locals per a la Sostenibilitat, Govern Basc, Diputació Foral de Biscaia i Ajuntament de Bilbao, juntament amb les diputacions forals d’Àlaba i Guipúscoa i els Ajuntaments de Donostia i Vitòria-Gasteiz, i amb el suport d’Udalsarea 21-Xarxa Basca de Municipis cap a la Sostenibilitat, l’Ajuntament de Badalona ha estat convidat com a membre de la Xarxa de Ciutats i Pobles

Secretaria General


cap a la Sostenibilitat, i durant l’esmentada conferència es va aprovar la “Declaració basca “, per promoure un nou full de ruta per a ciutats i pobles europeus per a la creació de municipis productius, sostenibles i resilients per a una Europa habitable i inclusiva 2.- Informe del cap del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat de data 17 de maig de 2016 favorable a l’aprovació de la “Declaració Basca” pel Ple municipal 3. Resolució d’incoació de l’expedient per part del regidor de l’Àmbit de Badalona Pròspera i Sostenible de data 17 de maig de 2016 FONAMENTS DE DRET 1.- Atesa la competència de l’Ajuntament en matèria de medi ambient urbà de conformitat amb allò que es disposa als articles 25.2 b) de la Llei 7/1985,LRBRL, modificada per la Llei 27/2013 de 27 de desembre , de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local 2.- Atès que l’esmentada declaració constitueix una declaració institucional, sobre qüestions d’interès municipal, la competència s’ha d’entendre atribuïda al Ple de la corporació de conformitat amb allò que s’estableix a l’article 35.2 del Reglament Orgànic Municipal. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució:: ÚNIC.- Aprovar la “Declaració Basca”, nou full de ruta per a ciutats i pobles europeus per a la creació de municipis productius, sostenibles i resilients per a una Europa habitable i inclusiva, amb els següents pronunciaments literals: “Nosotros, alcaldes y alcaldesas de ciudades y pueblos europeos Asumiendo nuestra responsabilidad en el bienestar de nuestra ciudadanía y la del futuro, y en la dimensión global de nuestro desarrollo local, estilo de vida y consumo de recursos Reconocemos la necesidad de una transformación tecnológica, socioeconómica y sociocultural de nuestras sociedades con el ánimo de asegurar una calidad de vida digna para nuestra población al tiempo que se respeten los límites de nuestros ecosistemas locales y globales, y los recursos naturales disponibles.. Entendemos la necesidad de transformación con el fin de: 1. descarbonizar nuestros sistemas de energía y reducir el consumo total de este recurso, 2. crear patrones sostenibles de movilidad urbana y accesibilidad, 3. proteger y mejorar la biodiversidad y los servicios de los ecosistemas, 4. reducir el uso de terreno no urbanizado y espacio natural, 5. proteger los recursos hídricos, la calidad del agua y la del aire, 6. adaptarse al cambio climático y reducir el riesgo de catástrofes, 7. mejorar los espacios públicos para crear entornos de convivencia, seguros y dinámicos, 8. conseguir viviendas suficientes y adecuadas para toda la ciudadanía 9. garantizar la inclusión y la integración social de todos los estamentos de la sociedad, 10. fortalecer nuestras economías locales y las oportunidades de empleo local. Para apoyar y acelerar la transformación sociocultural: Desarrollaremos una “cultura de la sostenibilidad“ basada en el acceso equitativo a los servicios municipales para toda la ciudadanía sin distinción por causa de edad, religión, raza o género, y la reflejaremos en nuestros presupuestos y sistemas de educación; Implicaremos activamente a nuestra ciudadanía, pasando de una planificación participativa a una implementación participativa, apoyando y utilizando nuevos enfoques como la producción, la innovación, y el diseño colaborativos; Redefiniremos los límites entre servicios, actividades y tareas públicas y privadas, e intentaremos fomentar el compromiso privado y cívico a nivel local; Propiciaremos la innovación social, las empresas sociales y el compromiso cívico en apoyo a la educación, la formación y la inclusión social de grupos marginados e inmigrantes; Apoyaremos la “economía compartida”, la “economía de colaboración” o la “economía cívica” y otros enfoques que combinen las ideas de espíritu emprendedor, el compromiso cívico y la transformación de la sociedad. ... La transformación socioeconómica:

Secretaria General


Convertiremos los retos que se nos planteen en oportunidades para nuestras economías locales en áreas clave como la producción descentralizada de energías renovables, producción de alimentos locales, conceptos innovadores de transporte, nuevos enfoques a los servicios sociales y otras muchas innovaciones; Crearemos y cerraremos las cadenas de valor local, facilitaremos la cooperación innovadora de empresas para captar valor local y regional, crear oportunidades de inversión local a pequeña escala y puestos de trabajo, y aumentar los ingresos públicos; Aplicaremos ideas innovadoras de financiación, como el crowdfunding, la financiación cooperativa, la combinación de fondos públicos y municipales o las monedas complementarias; Adquiriremos productos y servicios respetuosos con el medio ambiente, y tendremos en cuenta los impactos sociales y económicos de una decisión de compra; Fomentaremos el desarrollo hacia una economía circular que reduzca la necesidad de consumir recursos naturales y generar residuos. La transformación tecnológica: Seleccionaremos y aplicaremos con sensatez nuevas tecnologías inteligentes que apoyen las transformaciones socioculturales y socioeconómicas necesarias, y velen por el interés de la ciudadanía y el bien público; Utilizaremos la compra pública como un instrumento para acelerar la introducción en el mercado de tecnologías innovadoras y sostenibles, y aseguraremos que su aplicación siga los dictámenes de la demanda y permita la aplicación de soluciones locales descentralizadas a los retos a los que nos enfrentemos; Plantaremos cara a la brecha digital en nuestras sociedades locales y facilitaremos la infraestructura y el apoyo necesarios para que todos los grupos tengan igual acceso a los servicios de información y digitales; Apoyaremos los estándares de datos de libre acceso y nos ocuparemos de que los datos públicos recabados no sean controlados por actores privados, y sigan estando disponibles para nuestros gobiernos locales con el fin de mejorar las políticas y servicios para la ciudadanía; Prepararemos nuestras políticas, nuestros sistemas de gestión pública y gobernanza así como nuestras sociedades urbanas para los cambios socioculturales que desencadenan las tecnologías innovadoras e inteligentes con el fin de maximizar los efectos positivos. Para convertirnos en agentes activos que hagan realidad esta transformación. Apelaremos a los gobiernos nacionales y regionales, y a la Unión Europea: Para incrementar sustancialmente la integración horizontal (entre departamentos y ministerios) y vertical (entre todos los niveles de gobernanza) de las políticas relacionadas con el desarrollo urbano; Para ofrecer marcos reglamentarios comunes, incentivos e impuestos con el fin de crear condiciones de mercado que potencien la transformación necesaria y generen escenarios transparentes y condiciones de competencia equitativas para todos los actores privados y públicos implicados, revocando marcos, incentivos e impuestos que impidan esta transición; Para fomentar y apoyar iniciativas lideradas por la comunidad y enfoques descentralizados basados en marcos reglamentarios comunes y condiciones de mercado con el fin de apoyar a las cadenas de valor locales y la captación de valor; Para alinear los objetivos y fines políticos con los programas financieros y planes de apoyo disponibles para el desarrollo urbano y la infraestructura; Para asesorar a instituciones financieras públicas y bancos en el apoyo a inversiones a pequeña escala por debajo de los umbrales actuales, y ofrecer programas de seguridad y fondos de garantía para inversiones basadas en la comunidad. Declaramos nuestra disposición: A apoyar a los gobiernos nacionales y regionales y la Unión Europea a la hora de implementar los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la ONU y el Acuerdo sobre el Clima de París, y de alinear la Agenda Urbana de la UE con sus objetivos; A iniciar e implementar las acciones de transformación localmente a lo largo de las 15 pautas de la nueva hoja de ruta; A monitorizar y documentar acciones de transformación y hacer que estén disponibles para ser replicadas a través de la Plataforma Europea de Ciudades Sostenibles www.sustainablecities.eu” El present acord es notificarà a l’ICLEI- Xarxa Internacional de Governs Locals per a la Sostenibilitat- i al Govern Basc. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Explico el voto de Ciudadanos. Ciudadanos se abstendrá en esta aprobación porque consideramos que aunque el contenido es asumible en gran parte, pero no debería estar en el apartado de resoluciones y dictámenes de gobierno, sino en el

Secretaria General


apartado de mociones, de control. Por tanto, nuestro voto será abstención. SENYORA ALCALDESSA: Alguna altre consideració o intenció de vot? SENYOR FERNÁNDEZ: Comparteixo la filosofia del company de Ciutadans. Nosaltres creiem que això hauria d’haver vingut com la declaració institucional en el cas que estiguem tots d’acord, o com una moció en la part de mocions però no creiem que sigui adient que en la part dispositiva aprovem declaracions, perquè crec que mai s’ha fet, o en tot cas, és molt singular aquesta aprovació, per tant, nosaltres votaríem abstenció. SENYOR MAÑAS: Explicar que pot ser sí que podria no estar en la part dispositiva de l’ordre del dia del Ple, però que no hem fet res més que seguir el que van fer al 2014 amb la declaració de Vilanova, quan el Partit Popular governava, que és portar-lo en forma de dictamen. Per tant, hem agafat la mateixa fórmula sent declaracions molt similars i per això ho havíem inclòs així, perquè tingués una certa lògica de continuïtat amb allò que s’havia fet en el mandat anterior. Simplement era per això. Gràcies.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i del Partit Popular. 20. Aprovació provisional del Pla especial urbanístic de canvi d'ús al soterrani del carrer de Catalònia, núm. 1-5. PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació provisional del Pla especial de canvi d’ús de comercial a habitatge al soterrani del carrer Catalònia núm. 1-5 de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 22 d’abril de 2016 pel Departament Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “La Junta de Govern Local, en sessió ordinària de data 29 de febrer de 2016, va aprovar amb caràcter inicial el Pla especial urbanístic de canvi d’ús de comercial a habitatge al carrer Catalònia núm. 1-5, soterrani. Aquest acord es va publicar en data 14 de març de 2016 en el diari El Periódico i en data 21 de març de 2016 en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB). Durant el preceptiu període d’exposició pública no s’ha presentat cap al·legació. Objecte L’objecte de la formulació del present Pla especial és modificar l’ús de comercial en planta soterrani a ús d’habitatge a l’empara de la recent modificació de l’art. 226 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità. Formulació del Pla Aquest Pla especial és d’iniciativa privada, promogut pel senyor Juan Murillo Verdugo propietari del local de l’àmbit del Planejament. Àmbit de planejament L’àmbit de planejament del present Pla especial urbanístic comprèn el local del carrer Catalònia núm. 1-5, amb una superfície de 76,79 m². Planejament vigent En l’àmbit del present Pla de canvi d’ús el planejament vigent és el següent: - El Pla General Metropolità, aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976 i publicat al BOP

el 17 de juliol de 1976. - Modificació de les Normes urbanístiques del PGM a Badalona, aprovat definitivament el 6

de juny de 2008 i publicat al DOGC 29 de setembre de 2008. - Modificació de les Normes urbanístiques del PGM a Badalona, aprovat definitivament el

31 de març de 2015 i publicat al DOGC 29 d’abril de 2015. Descripció de la proposta El local objecte d’aquest Pla especial actualment té l’ús de local en planta soterrani. El carrer Catalònia té un pendent molt accentuat que oscil·la entre les cotes topogràfiques 69,32 i 66,03. Aquestes característiques fan que el local tingui condicions de planta baixa

Secretaria General


respecte el carrer i, per tant, és susceptible d’acollir l’ús d’habitatge i que compleix també amb les condicions d’habitatge d’acord el decret d’habitabilitat. Per aquests motius i d’acord amb l’article 226.3 de les NNUU, pel qual les plantes soterranis que adoptin condicions de planta baixa són susceptibles d’acollir usos d’habitatge mitjançant la tramitació d’un Pla especial com el present i per les justificacions topogràfiques prèviament citades, podrà autoritzar-s’hi l’ús habitatge. Conclusions Un cop analitzada la documentació s’informa que compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl i la Rehabilitació Urbana. Per tant, s’informa favorablement a procedir amb la tramitació proposada del Pla especial urbanístic de canvi d’ús de comercial a habitatge al carrer Catalònia núm. 1-5, soterrani.” Així mateix, en data 28 d’abril de 2016 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable a l’aprovació provisaional de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, d’acord amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, que es transcriu literalment a continuació: “PROPOSTA PRESENTADA En data 29 de gener de 2016 ha tingut entrada al Registre general la sol·licitud efectuada pel senyor José Manuel Valdés Puig en representació del senyor Juan Murillo Verdugo, per a la formulació del Pla especial urbanístic de canvi d’ús al carrer Catalònia núm. 1-5, soterrani. L’àmbit del present Pla especial urbanístic comprèn el local del carrer Catalònia núm. 1-5, soterrani, amb una superfície de 76,79 m². La Junta de Govern Local, en la sessió ordinària de 29 de febrer de 2016, va aprovar amb caràcter inicial el Pla Especial de canvi d’ús de comercial a habitatge al soterrani del carrer Catalònia núm. 1-5. L’acord es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 21 de març de 2016 i al diari El Periódico el 14 de març del mateix any. Així mateix, l’anunci esmentat ha estat exposat al Tauler d’anuncis municipal i s’ha editat a la pàgina web de l’Ajuntament. Durant el preceptiu termini d’exposició pública no s’han presentat al·legacions. En data 22 d’abril de 2016 l’arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe mitjançant el qual posa de manifest que l’objecte de la proposta presentada és modificar l’ús de comercial en planta soterrani a ús d’habitatge a l’empara de la recent modificació de l’art. 226 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità. La documentació presentada compleix les condicions bàsiques que determina el planejament d’ordre superior i la legislació urbanística a que està subjecta per prosseguir amb la seva tramitació. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquest Pla Especial urbanístic d’iniciativa privada es tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (TRLUC), en concordança amb l’article 101 de la mateixa llei. A l’expedient administratiu 20/A7-15 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic consten les determinacions establertes a l’article 67 del TRLUC, en concordança amb els articles 93.6 i 94 del Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant, hi consta la documentació adequada a la naturalesa i finalitat del pla especial proposat: memòria (memòria descriptiva, normativa, annexos) i plànols d’informació i ordenació del territori. El present canvi d’ús de comercial a habitatge en planta soterrani es contempla a la modificació de l’article 226.3 de les NNUU, (aprovat definitivament el 31 de març de 2015 i publicat al DOGC 29 d’abril de 2015), pel qual les plantes soterranis que adoptin condicions de planta baixa o superiors són susceptibles d’acollir usos d’habitatge o residencial

Secretaria General


mitjançant la tramitació d’un Pla especial com el present on es justifiquin les qüestions topogràfiques. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable, a proposta del Cap del Servei d’Ordenació del Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter provisional el Pla especial urbanístic de canvi d’ús de comercial a habitatge al carrer Catalònia núm. 1-5, soterrani de Badalona, l’àmbit del qual comprèn una superfície de 76,79 m². Aquest Pla Especial urbanístic d’iniciativa privada es tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (TRLUC), en concordança amb l’article 101 de la mateixa llei. SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, els grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular. En aquest moment entra al Saló de Sessions el regidor José Téllez i Oliva i passa a ocupar el seu escó. 21. Aprovació inicial de la Modificació del Pla general metropolità de transformació d'ús a la parcel·la de la rambla de Sant Joan, 103 -Mercat de Lloreda- . PROPOSTA D’ACORD de l’aprovació inicial de la Modificació del Pla general metropolità de transformació d’ús a la parcel·la de la rambla Sant Joan, núm. 103: Mercat de Lloreda a instància de l’Ajuntament de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 9 de maig de 2016 pel Departament Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es presenta a tramitació per a la seva aprovació inicial la Modificació del PGM de transformació d’ús a la parcel·la de la rambla de Sant Joan núm. 103, Mercat de Lloreda. Iniciativa La Modificació del PGM es formula per iniciativa pública de l’Ajuntament de Badalona. Objecte La formulació de la Modificació del PGM a la parcel·la situada a la rambla de Sant Joan núm. 103 de Badalona es planteja amb l’objectiu de permetre la transformació de l’ús actual de l’edifici anomenat Mercat de Lloreda per tal d’adaptar-se a la realitat actual, passant, en planta primera, d’ús mercat privat a ús comercial i/o esportiu, mantenint l’ús esportiu de la planta baixa. Àmbit del sector de Planejament L’àmbit d’aquest Planejament es correspon amb la parcel·la cadastral 59933.05 i núm. 103 de la Rambla de Sant Joan de Badalona, que conté l’edifici anomenat Mercat de Lloreda.

Secretaria General


Antecedents i Planejament vigent Els antecedents de Planejament són els següents: - En data 30 d’agost de 1962, la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i

d’altres municipis aprovà el Pla Parcial del Caritg. - En data 7 d’agost de 1967, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar la

Modificació del Pla Parcial del Caritg. - En data 12 de novembre de 1970, la mateixa Comissió aprovà una nova Modificació del

Pla Parcial Caritg. Data aprov.: 12/11/1970. Data publicació: 10/12/1970 - En data 14 de juliol de 1976, es va aprovar el PGM. - En el 1981, l’Ajuntament va aprovar un Estudi de Detall promogut per un privat, el qual

va ser denegat per la Comissió Permanent de la Corporació Metropolitana de Barcelona al juny del 1982 segons informe en que es justificà la necessitat imprescindible d’elaborar un PERI.

Planejament vigent: En el setembre de 1988, es va aprovar definitivament el PERI de Nova Lloreda. L’àmbit d’aquest Pla era la part NO de l’antic Pla Parcial del Caritg. Està limitat pels carrers Av. Marquès de Sant Mori, Av. Catalunya, c. Pau Picasso, av. Lloreda i Rambla de Sant Joan. El PERI va modificar les qualificacions fixades pel PGM , transformant part de la superfície qualificada d’equipament existent (clau 7a) en zona de volumetria específica (clau 18). Segons el PERI, les actuals qualificacions urbanístiques vigents són:

- Sistema d’equipament existent (clau 7a). - Zona subjecta a ordenació volumètrica específica (clau 18)

Estructura de la propietat i estat actual L’àmbit de la Modificació del PGM comprèn la finca delimitada al Nord i a l’Est per la Rambla de Sant Joan, al Sud, per la finca 59993306 i a l’Oest per les finques 5993303 i 5993304 que limiten la plaça de Valentí Almirall a la qual es pot accedir per la planta baixa lliure de les esmentades finques. La superfície de la finca que ens ocupa és de 2.880 m2 (2.331 m2, segons Cadastre). Es tracta d’una finca estructurada en divisió horitzontal. L’estructura de la propietat de les finques incloses en l’àmbit de la Modificació del PGM es detalla en l’annex 3.Certificats registrals. L’àmbit es troba majoritàriament ocupat al Sud per l’edificació del mercat de Lloreda, de 659 m2 de superfície per planta. L’edifici objecte d’aquest document, existent i amb ús anterior al PGM, és un agrupació de parades en règim de propietat horitzontal. El caràcter és similar al d’un mercat, però de titularitat privada, i es va qualificar pel PGM de sistema, clau 7a, per a assimilar-ho a l’ús definit d’equipament del tipus d’abastament i subministres. En altres sectors de la ciutat aquesta mateixa situació es va mantenir com a zona 18 amb ús comercial. L’edifici consta de dues plantes sobre rasant i una planta soterrani, una rampa d’accés que permet arribar al nivell de planta primera des de la cota de l’espai lliure entre edificacions de la banda sud, i un muntacàrregues, exterior a l’estructura principal. Aquests dos elements estan inclosos dins la parcel·la cadastral. L’edificació consisteix en una agrupació de parades petites en la planta primera, i un gimnàs a la planta baixa. El soterrani consisteix en un conjunt de càmeres i magatzems de les diferents parades de la primera planta. El nivell de planta primera que s’ocupa amb el mercat es composa d’un espai interior i la ocupació del porxo posterior amb una compartimentació de parades per a la venda de verdures, separades per un passadís del tancament de l’espai interior. En aquest moment, gairebé la totalitat de les parades estan tancades, i el servei de venda de productes alimentaris variat que podria oferir la instal·lació ha quedat totalment mermat i de difícil recuperació. Només resten obertes dues de les parades existents tal i com es mostra a la documentació fotogràfica que s’adjunta a l’Annex 1. Aquesta problemàtica no és específica d’aquest edifici, sinó comuna a molts dels mercats tradicionals. A la planta baixa, l’ús actual és de gimnàs en funcionament, si més no, en els seus orígens funcionava com a comercial, però sense l’estructura de mercat.

Secretaria General


La data de la llicència d’obres per la construcció de l’edifici és del 12 de juny de 1968, segons expedient de llicència d’obres “672/68 Construcció d’edifici per locals comercials”. La data de llicència d’activitat de gimnàs és de 7 de juliol de 1983 amb una posterior ampliació de març de 1986, i ocupa la totalitat de la planta baixa de l’edifici. La forma, dimensions i la topografia física de l’àmbit es descriu al plànol I.3 PARCEL·LARI i a l’Annex1. Informació fotogràfica de l’àmbit inclòs en la Modificació del PGM. Descripció de la proposta La proposta consisteix en ordenar el sòl d’aquest àmbit, en funció de la situació existent i els requeriments actuals. La situació degradada i obsoleta del mercat de Lloreda que ocupa la planta primera de l’edifici dóna lloc a replantejar el seu ús per tal de revitalitzar-lo. Es proposa, doncs, un canvi de qualificacions en l’àmbit per tal d’adequar l’ús actual de la planta primera de mercat privat a un nou ús comercial i/o esportiu per tal d’instal·lar noves activitats de demanda actual. Es modifica la qualificació d’equipament privat (clau 7a) amb ús de mercat per una qualificació de zona subjecta a volumetria específica (clau 18) ús comercial i/o esportiu. Així doncs, en planta baixa es manté l’ús esportiu actual i en planta primera es passa de l’ús de mercat a ús comercial i/o esportiu. La resta de l’àmbit es qualifica d’espai públic de nova creació, de caràcter local (clau 6b), reservant un petit fragment com a viari, donat que ja funciona com a tal a l’actualitat.

La proposta proposa bàsicament un canvi d’ús en planta primera, d’ús Mercat privat a ús comercial i/o esportiu, modificant la qualificació urbanística que ho fa possible (de clau 7a a clau 18). PLANEJAMENT VIGENT PLANEJAMENT PROPOSAT PB. 659 m2 / Clau 7a. Ús esportiu ..........................................................659 m2 Clau 18. Ús esportiu P1. 659 m2 / Clau 7a. Ús Mercat privat ...............................659 m2 Clau 18. Ús comercial i/o esportiu Sostre existent: 1.318 m2 ..........................................................................Sostre Proposat: 1.318 m2 També es proposen les condicions d’edificació grafiades en el plànol normatiu P.2. Condicions de l’edificació, tenint en compte que es donen dues opcions d’ordenació volumètrica, sempre amb un mateix sostre màxim. A nivell d’ordenació i condicions d’edificació: En Planta Baixa: Es manté la planta baixa del gimnàs amb la mateixa superfície de 659 m2. En Planta 1a: 2 opcions: - Opció 1: Es manté la volumetria existent, exceptuant el volum de parades situades al porxo posterior, que es desmunta i es permet planta superior a l’interior (màx. 118 m2- 18% de la planta 1) sempre dins de la volumetria actual. Amb aquesta opció es dóna la possibilitat de recuperar la volumetria del projecte original. - Opció 2: Consolidar la volumetria actual, construint una nova façana lleugera enrasada a la façana de les parades exteriors i arribant fins a l’alçada de la coberta de l’edifici, per evitar intersticis i espais de difícil manteniment Gestió i Avaluació econòmica A nivell de gestió, es delimita un únic Polígon d’actuació (PA1) coincident amb l’àmbit del Planejament, a executar pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació. El sòl de la parcel·la privada inicial és de 2.880 m2. De la reparcel·lació proposada en resulten 1.304 m2 de sòl privat i 1.576 de sòl públic, provinents de la cessió gratuïta. L’increment d’aprofitament mig, donat el canvi d’ús de mercat privat a comercial i/o esportiu, és de 28.604,91€, i per tant, li correspon el 10 % de cessió, que és de 2.860,49€.

PLANEJAMENT VIGENT PLANEJAMENT PROPOSAT 5 156

7a 1.970 6b 1.420 18 910 18 1.304

Sup. Àmbit 2.880 m2 2.880 m2

Secretaria General


S’incorpora l’avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, en la qual es justifica, en termes comparatius, el rendiment econòmic derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació.

L’operació es justifica clarament per l’interès general que representa, en tant que el polígon d’actuació que es delimita, permet obtenir gratuïtament una superfície de 1.420 m2 de zona verda (clau 6b) i 156 m2 de vials (clau 5). Aquesta superfície sobrepassa els m2 que aplicant la cessió del 7,5 m2 verd/sostre comercial incrementat, segons l’article 100 en l’apartat 3 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Justificació i conveniència de la proposta D’acord amb l’article 97 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el TRLU, el raonament i justificació de la procedència de la iniciativa, així com I’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents que s’exposen a la proposta són els següents: L'interès públic de la proposta de MPGM es justifica al considerar que la transformació urbanística proposada participa plenament dels principis informadors de la legislació urbanística de Catalunya: l’articulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada, principis que han d’ésser l’objectiu principal de l’acció dels poders públics i de la normativa en matèria d’urbanisme i ordenació del territori. En aquest sentit, cercant atendre l’obligació del govern local d’actuar diligentment per garantir una oportunitat d’obtenir sòl destinat a espais lliures, sistemes viaris i d’equipament, es proposa aquesta MPGM. La capacitat pública local de dirigir efectivament els processos de desenvolupament urbà mitjançant el planejament ha de permetre assolir una cohesió territorial adequada, mitjançant la distribució equilibrada sobre el territori de les necessitats de sòl. Es revitalitza l’edifici ocupat pel mercat actual, que es troba en un estat de degradació molt avançat i pràcticament en desús (funcionen únicament dues parades), proposant un ús comercial i/o esportiu que permetrà obrir tot un ventall d’activitats que possibilitaran que l’edifici pugui respondre de manera més adient a la demanda actual. Així mateix, la nova ordenació amplia l’ús públic de l’entorn, donat que allibera la franja posterior de l’edifici, ocupada actualment per parades exteriors i que tot i incloure’s dins la parcel·la privada, serà d’ús públic. Conclusió Vista la proposta, i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament, i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del Sòl i el seu Reglament, s’informa favorablement iniciar la tramitació de la Modificació del PGM de transformació d’ús a la parcel·la de la Rambla de Sant Joan núm. 103, Mercat de Lloreda, de Badalona.” Així mateix, en data 13 de maig de 2016 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable l’aprovació inicial de la proposta presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “I. PROPOSTA PRESENTADA Per part del Servei d’Ordenació del Territori s’ha presentat la proposta d’aprovació inicial de

ORDENACIÓ VIGENT Valor finca ús mercat privat 114.419,64 € TOTAL ORDENACIÓ VIGENT 114.419,64 € NOVA ORDENACIÓ Valor finca ús comercial-esportiu 143.024,55 € Cessió 10% d’aprofitament mig - 2.860,49 € TOTAL NOVA ORDENACIÓ 140.164,06 € BALANÇ 25.774,42 €

Secretaria General


la modificació del Pla General metropolità de transformació d’ús a la parcel·la de la Rambla Sant Joan, núm. 103: Mercat de Lloreda a instància de l’ajuntament de Badalona. La formulació d’aquesta modificació de Pla general metropolità es planteja amb l’objectiu de permetre la transformació de l’ús actual de l’edifici anomenat Mercat de Lloreda per tal d’adaptar-se a la realitat actual, passant, en planta primera, d’ús de mercat privat a ús comercial i/o esportiu mantenint l’ús esportiu de la planta baixa. L’àmbit d’aquest Planejament es correspon amb la parcel·la cadastral 59933.05 i núm. 103 de la Rambla de Sant Joan de Badalona, que conté l’edifici Mercat de Lloreda. La superfície de la finca que ens ocupa és de 2.880 m2 (2.331 m2, segons Cadastre) i es tracta d’una finca estructurada en divisió horitzontal. Respecte l’objectiu de la proposta presentada, l’arquitecta adscrita al Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe en data 9 de maig de 2016, en virtut del qual posa de manifest que l’objecte de la modificació és ordenar el sòl de l’àmbit del mercat, donada la seva situació d’abandonament, degradació i desús actual, per tal de facilitar la seva revitalització, adaptant-se a noves activitats que obriran un ventall més ampli de possibilitats segons els requeriments actuals. Amb aquest objecte, es modifica la qualificació d’equipament privat (clau 7a) amb ús de mercat per una qualificació de zona subjecta a volumetria específica (clau 18) ús comercial i/o esportiu. En planta baixa es manté l’ús esportiu actual del gimnàs. La resta de l’àmbit es qualifica d’espai públic de nova creació, de caràcter local (clau 6b), reservant un petit fragment com a viari, donat que ja funciona com a tal a l’actualitat. Així mateix, també es proposen les condicions d’edificació, tenint en compte que es donen dues opcions d’ordenació volumètrica. Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, l’arquitecta del Departament de Planejament urbanístic amb el vist-i-plau del Cap de Servei d’Ordenació del Territori informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació inicial, atès, que la proposta justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES Primera.- La normativa reguladora en matèria de modificació de planejament és l’establerta en el Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en la seva redacció donada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, (en endavant TRLUC), el Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, (RLUC), i d’altres concordants que en resultin d’aplicació. Segona.- La present modificació del Pla General metropolità es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96 en concordança amb l’article 76.2 del TRLUC i al trobar-nos davant d’un supòsit de l’apartat c) de l’esmentat article 96 del TRLUC, és a dir, la present modificació comporta una transformació dels usos ja establerts, resta subjecte a les prescripcions dels article 99 i 100 del TRLUC. Així, el document ha d’incloure com a documentació: - Identitat de tots les propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades,

públiques o privades, durant els cinc anys anteriors a l’inici del procediment de la modificació, i les certificacions pertinents expedides pel Registre de la Propietat i, si s’escau, pel Registre Mercantil.

- La previsió de l’execució immediata del planejament i l’establiment del termini concret per a aquesta execució.

- Document de l’avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació, com a separata. - L’incompliment dels terminis establerts per la modificació per a iniciar o acabar les

obres d’urbanització o per a edificar els solars resultants comporta que l’administració actuant adopti les mesures necessàries perquè l’actuació s’executi o per retornar a l’ordenació anterior a la modificació.

Tercera.- A l’expedient administratiu 18/D10-15 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 59.1 del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, en endavant RLU, respecte el contingut de la memòria:

Secretaria General


- Memòria descriptiva i justificativa del pla. - Plànols d’informació i ordenació urbanística del territori. - Normes urbanístiques - L’agenda i l’avaluació econòmica i financera. - Documentació ambiental. -Memòria social. Així mateix, i en compliment d’allò previst a l’article 85.5 del TRLU es sol·licitaran informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials. Quarta.- D’acord amb l’article 97 del TRLUC, Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. En aquest sentit, el document presentat justifica l’interès públic urbanístic, bàsicament, en considerar que la proposta de Modificació del PGM permetrà revitalitzà l’edifici ocupat pel mercat actual, que es troba en un estat de degradació molt avançat i pràcticament en desús, proposant un ús comercial que permetrà obrir tot un ventall d’activitats que possibilitaran que l’edifici pugui respondre de manera més adient a la demanda actual. Així mateix, la nova ordenació amplia l’ús públic de l’entorn, donat que allibera la franja posterior de l’edifici, ocupada actualment per parades exteriors i que tot i incloure’s dins la parcel·la privada, serà d’ús públic. III. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ INICIAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada, que justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents, per tal que sigui aprovada amb caràcter inicial pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atès que aquesta aprovació requereix un quòrum de votació especial, s’ha emès l’informe preceptiu, favorable, per part de la Secretaria General, de conformitat amb l’article 179 del Text Refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el senyor alcalde, a proposta de la gerència de l’Àmbit de Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Aprovar amb caràcter inicial la Modificació del Pla general metropolità de transformació d’ús a la parcel·la de la rambla Sant Joan, núm. 103: Mercat de Lloreda de Badalona. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. SEGON.- Disposar l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes, que s’haurà de convocar mitjançant edictes que caldrà inserir al Butlletí Oficial de la Província, al tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona (www.badalona.cat) i pel que fa a la premsa periòdica, en un dels diaris de més divulgació de la Comarca. Durant el període d’informació pública podran formular-se les al·legacions que s'escaiguin. SENYOR LLADÓ: Sí. Aquest és un tema que vam comentar a la Comissió Informativa. Amb aquest dictamen que avui portem a aprovació inicial entenem que donem sortida a una demanda històrica de uns paradistes i què d’alguna manera també contribuïm a endreçar un espai bastant emblemàtic de l’àrea de Lloreda en una de les seves façanes, segurament, més transitades on ara hi ha una degradació evident, tant en façana, com a la que també donem una volta, a tota l’edificació. Aquesta modificació del Pla General

Secretaria General


Metropolità que portem avui al Ple ens permet passar de l’ús actual que és mercat privat a un ús comercial i/o esportiu. Per tant, hi ha una ampliació de usos que busca això, endreçar una façana important d’un barri, millorar mitjançant l’activació d’aquest equipament que entenem que així pot veure millorada la seva competitivitat, també dinamitzar l’activitat econòmica a la zona. Tot plegat, aquest canvi d’ús, fruit d’aquesta modificació de Pla General, també la ciutat obté uns metres quadrats prou interessants al voltant, de zona verda que a la vegada també ens ajuda una mica a endreçar, no només l’equipament en sí, sinó també el seu entorn immediat. Res més, si hi ha alguna pregunta?

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular. 22. Donar per verificat el nou Text refós del Pla de millora urbana del sector únic de la Modificació puntual del PGM a l'àmbit del Gorg. PROPOSTA D’ACORD de la verificació del nou Text refós del Pla de Millora Urbana de la modificació del Pla general metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 12 de maig de 2016 pel Departament de Planejament Urbanístic que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Informe tècnic relatiu a l’expedient número 21/A12-12 referent a la tramitació de la verificació del nou text refós del Pla de millora urbana del sector únic de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona. Antecedents La Junta de Govern Local, en la sessió extraordinària de data 17 de gener de 2013, va aprovar amb caràcter inicial el Pla de millora urbana del sector únic de la MpPGM a l’àmbit del Gorg de Badalona. Aquest acord es va publicar al diari La Vanguardia el 26 de gener de 2013 i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 4 de febrer de 2013. La Junta de Govern Local, en la sessió ordinària de data 20 de juny de 2014, va aprovar novament amb caràcter inicial el Pla de millora urbana del sector únic de la MpPGM a l’àmbit del Gorg de Badalona. Aquest acord es va publicar en el diari La Vanguardia el 8 de juliol de 2014 i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 22 d’agost de 2014. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 27 de gener de 2015 va aprovar amb caràcter provisional el Pla de millora urbana del sector únic de la MpPGM a l’àmbit del Gorg de Badalona. La Comissió Territorial d'Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, en la sessió de 18 de juny de 2015, vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen va acordar mantenir suspesa la resolució definitiva del Pla de millora urbana del sector únic de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona, fins que s’aprovi definitivament o es valori simultàniament amb l’expedient de la modificació puntual del Pla general metropolità a l’àmbit del Gorg, fins que s’aporti un text refós verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient que incorpori les prescripcions següents: 1.1 Cal incorporar normativament les prescripcions de l’informe emès per ATM el 10 de

novembre de 2014 i ajustar el document a les determinacions establertes també per la MPGM que es tramita simultàniament.

1.2 Cal establir una parcel·la més adequada al tipus d’operació que es proposa, propassar un gàlib més ajustat al sostre màxim admès, fixar normativament l’alçada reguladora màxima en funció de nombre de plates i corregir l’art. 11.11 en el sentit que no s’admetrà l’aparició de mitgeres.

1.3 Cal fer coherents els terminis d’execució del pla de millora urbana i la MPGM i completar el pla d’etapes amb els terminis de construcció de l’habitatge de protecció pública d’acord amb l’art 68.2.h del RLLU.

Secretaria General


1.4 Cal corregir o suprimir els articles 7.3, 11.8, 11.9, 11.10, 11.12, 13 d’acord amb l’establert per la modificació que es tramita simultàniament i els art. 7.4, 10.1.e, 10.3 i 11.7 d’acord amb l’establert en l’apartat de valoració d’aquest acord.

1.5 Es recomana tenir en compte l’establert per als sistemes d’espais lliures i equipaments en l’informe emès en relació a la modificació que es tramita simultàniament.

1.6 Es recomana ajustar l’ordenació en el sentit de preveure una parcel·lació i alçades al carrer Tortosa més en consonància amb el teixit del barri, amb els criteris que es desprenen de l’apartat de valoració d’aquest informe i de l’emès per a la modificació que es tramita simultàniament.

1.7 Cal indicar que, pel que fa als usos comercials, i mentre no s’aprovi definitivament la modificació de la TUC, dins l’àmbit només s’hi podran implantar usos singulars.

1.8 Recordar a l’Ajuntament que d’acord amb els articles 106.3 i 107.3 del Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, un cop s’aprovi definitivament, és requisit previ a la publicació del pla i condiciona la seva eficàcia la constitució de la garantia corresponent al 12% del valor de les obres d’urbanització. El promotor del pla disposarà d’un termini d’un any per acreditar la constitució d’aquesta garantia.

El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 29 de setembre de 2015 va acordar donar per verificat el Text refós del Pla de millora urbana del sector únic de la MpPGM a l’àmbit del Gorg de Badalona, el qual incorporava les prescripcions indicades a la resolució de la CTUAMB de data 18 de juny de 2015. La Comissió Territorial d'Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, en la sessió de 2 de desembre de 2015, vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissió acorda suspendre l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana del sector únic de la Modificació puntual del Pla general metropolità a l’àmbit del Gorg, de Badalona, promogut per Solvia Development, SLU, i tramès per l’Ajuntament, fins que prèviament s’aprovi definitivament la modificació puntual del Pla general metropolità a l’àmbit del Gorg, del qual porta causa i a les determinacions del qual s’haurà d’ajustar, i fins que mitjançant un text refós que es presentarà per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i diligenciat, s’incorporin les prescripcions següents: 1.1 Cal preveure una major reserva de sistemes respecte dels mínims previstos en

aquesta fitxa, en compliment de les directrius del Pla territorial metropolità de Barcelona. Es recomana tenir en compte l’establert en l’ofici tramès per l’Ajuntament de Badalona en data 24 de novembre de 2015 en referència a la modificació de PGM.

1.2 Cal justificar la proposta de parcel·la mínima o corregir-ne la regulació d’acord amb l’anterior acordi corregir l’ordenació per tal que l’edifici singular de la UMP 2 doni compliment al punt 3 de l’article 264 del PGM i establir normativament que l’avantprojecte de les UMP justificaran el compliment del punt 1.b referent a l’assolellament en el tràmit de la llicència.

1.3 Cal corregir i completar la normativa fixant l’ARM corresponent a cada un dels volums en funció del número de plantes, suprimint l’art. 13.1 referent als usos, corregint l’art. 10.3 en el sentit que el reallotjament urbanístic es durà a terme en el projecte de reparcel·lació d’acord amb les determinacions de la legislació vigent en cada moment i corregint l’art. 7.4 en el sentit que, prèviament a la construcció de l’equipament, caldrà redactar un Pla especial per a determinar-ne l’ús i els paràmetres d’edificació.

1.4 Cal indicar que, pel que fa als usos comercials, i mentre no s’aprovi definitivament la modificació de la TUC, dins l’àmbit només s’hi podran implantar usos singulars.

En data en data 12 de maig de 2016, la societat Manuel Ruisánchez Arquitectes, S.L.P., en nom i representació de la societat SOLVIA DEVELOPMENT, S.L. UNIPERSONAL, ha presentat la documentació del nou text refós del Pla de millora urbana del sector únic de la MpPGM a l’àmbit del Gorg de Badalona. Iniciativa De conformitat amb l’article 101.1 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i en desenvolupament de l’article 9 de la Normativa de la MpPGM, la iniciativa d’aquest pla de millora urbana és privada. En virtut d’això, el present Pla ha estat redactat per la companyia

Secretaria General


Solvia Development S.L.U., amb NIF B33300518, en qualitat de propietari majoritari de sòl en el sector, en coordinació amb el Servei d’Ordenació del Territori de l’Ajuntament de Badalona. Objecte El present document conté les determinacions precises necessàries per a la transformació urbanística del sector de planejament derivat definit a la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg, de Badalona, en tramitació simultània, corresponent als sòls compresos entre els carrers de Tortosa, Progrés, Antoni Bori i Indústria, així com les finques que actualment ocupen part del traçat previst pel carrer del Progrés, en la seva cruïlla amb el carrer de Tortosa, excloent de l’àmbit les finques amb front al propi carrer de Tortosa i al passatge de la Mare de Déu de la Fuensanta, no incloses en polígons d’actuació o afectades per vialitat, tal i com determina la MpPGM. L’objectiu del Pla de millora urbana és establir l’ordenació detallada del sector desenvolupant les determinacions urbanístiques contingudes a la MpPGM, per tal de transformar l’espai ocupat actualment per solars, instal·lacions industrials i residencials en una nova àrea residencial i d’activitat econòmica, garantint la integració urbana de l’àmbit i la seva connectivitat, amb plena coherència amb els principis de desenvolupament sostenible i cohesió social establerts a la legislació urbanística. Àmbit L’àmbit definit pel Pla de millora urbana del sector únic de la MpPGM a l’àmbit del Gorg, està situat al barri del Gorg de Badalona i té una superfície de 30.684 m². Ocupa els sòls delimitats al nord-est per l’actuació urbanística del port de Badalona –limitada pel carrer d’Antoni Bori-, al sud-oest per les finques que configuren el carrer Tortosa –de les quals n’inclou una part-, al nord-oest per ambdós costats del carrer del Progrés i al sud-est pel carrer de la Indústria. Planejament vigent El planejament urbanístic vigent d’aplicació a l’àmbit inclòs en el Pla de millora urbana és el següent: Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. Pla Especial de reforma interior del barri del Gorg. Data aprovació: 09/07/1981. Data publicació: 15/08/1981. Modificació del PGM en el sector del Gorg. Data aprovació: 17/02/1983. Data publicació: 18/03/1983. Revisió del Pla Especial de reforma interior del barri del Gorg. Data aprovació: 31/10/1997. Data publicació: 09/12/1997. Modificació de la memòria del Pla Especial del barri del Gorg. Data aprovació: 23/03/2000. Data publicació: 24/03/2000. Els sòls inclosos dins l’àmbit objecte del present PMU corresponen a un sector de sòl urbà, amb la qualificació de zona industrial (clau 22a) amb l’excepció de les finques del carrer de Tortosa i part del carrer del Progrés amb la qualificació de zona de renovació urbana-rehabilitació (clau 16). Tanmateix, l’àmbit inclou sòl amb la qualificació de sistema viari (clau 5), sistema d’espais lliures (clau 6b) i sistema d’equipaments (clau 7b). Els sòls qualificats de sistemes d’espais lliures i equipaments es troben pendents d’executar. Justificació i contingut de la proposta Tal i com ja s’enunciava a la memòria de la “Revisió del Pla Especial de reforma interior del barri del Gorg”, d’octubre de 1997, l’àmbit objecte del present PMU podia considerar-se, pel seu ús industrial, “una zona amb un futur incert, donada la seva posició entre la renovació urbana residencial del carrer de Tortosa i la futura transformació fruit de l’aprovació definitiva del Pla especial del Port”. L’actual fase d’implementació del polígon A del Port de Badalona –entre la línia del ferrocarril i l’avinguda del Marquès de Mont-roig– i la vitalitat del carrer de Tortosa confirmen aquesta observació i aconsellen actuar delimitant un àmbit d’actuació que permeti vincular definitivament el propi carrer de Tortosa amb el creixement urbà residencial que s’estén, de manera contínua, des del nucli de la ciutat i, en particular, amb el teixit residencial generat pel polígon A esmentat.

Secretaria General


Amb aquest objectiu, l’àmbit es delimita de manera que inclogui l’illa amb la qualificació de zona industrial (clau 22a) i zona de renovació urbana-rehabilitació (clau 16) amb front als carrers d’Antoni Bori, de la Indústria, del Progrés i de Tortosa i el conjunt de finques situades a la cruïlla dels carrers de Tortosa i del Progrés amb la qualificació de zona de renovació urbana-rehabilitació (clau 16) que, a l’actualitat, suposen una reducció en la secció útil d’aquest últim carrer, dels 30 metres que preveu el planejament vigent als 10 metres reals. L’objectiu de la delimitació és permetre la connexió del sector del Port amb el teixit del carrer de Tortosa, així com poder executar l’ampliació prevista del carrer del Progrés, ordenant els sòls resultants, en consonància amb la resta de l’àmbit. El raonament i justificació de la procedència de la iniciativa, així com l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents queda degudament justificada al llarg de la proposta, tal i com preveu l’article 97 del DL 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el TRLU. D’acord amb el Reglament de la Llei d’Urbanisme, el Pla de millora urbana està integrat pels següents documents:

I. Memòria II. Normes urbanístiques III. Pla d’etapes IV. Viabilitat econòmica i financera V. Informe de sostenibilitat econòmica VI. Informe ambiental VII. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada VIII. Plànols:

I. Plànols d’informació O. Plànols d’ordenació X. Plànols de xarxes de serveis A. Plànols de proposta indicativa

Annexos Objectius de la proposta L’actual desenvolupament del sector del Port de Badalona confirma una progressiva extensió d’un teixit de marcat caràcter residencial, des del nucli urbà i en direcció sud-oest, en una àmplia franja delimitada per l’avinguda del Marquès de Mont-roig i la línia de la costa. La MpPGM que aquest Pla de millora desenvolupa s’inscriu en aquesta mateixa tendència i permet una millor integració del teixit residencial del carrer de Tortosa i dels passatges adjacents en un mateix continu urbà. El present PMU fa seva aquesta finalitat genèrica i es fixa els objectius particulars següents, d’acord amb els criteris de desenvolupament urbanístic sostenible que es defineixen a l’article 3 de la Llei 3/2012, de Modificació del text refós de la Llei d’Urbanisme: Determinar les condicions i els mecanismes i establir terminis per a desenvolupar

l’ordenació dels sòls de l’àmbit, d’acord amb les directrius establertes per la MpPGM, garantint la creació de nous espais urbans de qualitat, en consonància amb les transformacions que actualment està experimentant el seu entorn més proper.

Desenvolupar i ordenar l’ús residencial compatible amb activitat econòmica previst a la MpPGM, aplicant els paràmetres propis de l’ordenació volumètrica específica per a la definició d’illes semitancades, i distribuir-ne l’aprofitament urbanístic.

Configurar l’edificació de tal forma que s’estableixi un equilibri entre les condicions òptimes d’assolellada i l’ordenació d’una proposta que afavoreixi el caràcter de barri.

Assolir un barri socialment cohesionat que garanteixi la presència d’habitatges sotmesos a règim de protecció, reservant a aquests efectes el 30% del sostre residencial de nova implantació.

Ampliar les seccions dels carrers del Progrés i d’Antoni Bori, en consonància amb les reserves efectuades per la MpPGM, i reforçar la xarxa d’itineraris per a vianants.

Establir les previsions necessàries per a garantir una mobilitat sostenible, un nivell d’activitat i permeabilitat, dotat de les infraestructures i els serveis necessaris, combinant els usos de manera funcional i aconseguint així una millor eficiència del sòl.

Secretaria General


Adoptar les mesures pertinents per tal d’adequar l’ordenació a les necessitats dels diversos col·lectius socials.

Permetre la transformació de l’àmbit, mitjançant la delimitació d’un únic polígon d’actuació.

Desactivar la UA 19 definida a la Revisió del Pla Especial de reforma interior del barri del Gorg, d’octubre 1997, assumint-ne les obligacions dins el desenvolupament de l’àmbit, tal i com preveu la MpPGM.

Descripció de la proposta El sector de planejament derivat que aquest Pla de millora desenvolupa, ocupa una peça de sòl compresa entre el teixit del carrer de Tortosa –inclosos els sòls a banda i banda del carrer pendents de transformació– i el polígon A del Pla especial del Port de Badalona, entre els carrers del Progrés i de la Indústria, que ha de permetre vincular els usos residencials del carrer de Tortosa amb el creixement que s’estén des del nucli urbà de la ciutat, en el lloc que ocupen els terrenys on anteriorment s’ubicaven diverses activitats industrials. Seguint les prescripcions que determina la Modificació puntual, la proposta d’ordenació d’aquest PMU s’inscriu dins el teixit urbà del Gorg, ajustant les amplades de la vialitat a la seva nova condició, incorporant al sistema d’espais lliures els nous espais lliures que la MpPGM qualifica, definint la ubicació i característiques dels sòls d’equipament, qualificant detalladament les zones 18g i ordenant l’edificació prevista en aquests sòls, que es regula amb els paràmetres propis de la zona d’ordenació segons volumètrica específica, aplicades sobre un model urbà d’illes semitancades. En aquest sentit, el Pla de millora permet consolidar les reserves de sòls per a sistemes que preveu la MpPGM. En el seu conjunt, el PMU suposa que aproximadament un 64% dels sòls del sector corresponen a sistemes, mentre que el 36% restant ho fa a zones. Els sistemes de cessió obligatòria compleixen (i augmenten) la mínima reserva efectuada per la MpPGM de 9.686 m² que, sumats a la vialitat del sector (9.161 m²), suposen un total de 18.847 m² de sòl de sistemes, determinats al MpPGM. En compliment de les directrius del Pla territorial metropolità de Barcelona, el PMU preveu una major reserva de sistemes respecte dels mínims establerts a la MpPGM, d’acord amb la distribució següent: ÀMBIT DE LA MpPGM 30.684 ÀMBIT DE TRANSFORMACIÓ (POLÍGON D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA) 30.256 QUALIFICACIONS ESTABLERTES PEL PMU

D’acord amb allò que s’expressa en aquesta taula de qualificació dels sòls, el Pla de millora urbana s’adequa a les determinacions establertes per la Modificació puntual de PGM i s’ajusta als criteris de la mateixa, tal i com es justifica en els apartats següents. Paràmetres urbanístics del PMU

Secretaria General


El present Pla de millora urbana s’adequa a allò que especifica l’article 6.2 de les Normes urbanístiques de la MpPGM, amb les determinacions següents: Dimensionament dels sistemes d’espais lliures, equipaments i vialitat fixats a la present

MpPGM. Qualificació detallada de les zones 18g. Delimitació del o dels polígons d’actuació urbanística necessaris per a dur a terme

l’execució del sector, la cessió gratuïta a l’Ajuntament dels espais lliures, equipaments i vials que se’n derivin, la cessió també gratuïta i lliure de càrregues al municipi del 10% de l’aprofitament urbanístic que resulti de l’actuació i del 15% del diferencial del valor entre el rendiment econòmic derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació.

Fixació del sistema d’actuació per reparcel·lació, preferentment en la modalitat de compensació bàsica, sense perjudici que els propietaris puguin instar altres modalitats d’iniciativa privada de les previstes a la LUC.

Tanmateix, i d’acord amb l’article 70.7 de la Llei 3/2012, de modificació del TRLU, que remet a l’article 65 de la mateixa Llei, el PMU també: Regula els usos i els paràmetres de l’edificació, que ha de permetre l’atorgament de

llicències. Assenyala les alineacions i les rasants, defineix els paràmetres de les edificacions

segons l’ordenació volumètrica específica, en la seva modalitat flexible, tal i com es defineix al plànol O.5 i les fitxes O.6.1 a O.6.3.

Estableix les condicions de gestió i els terminis per a promoure els instruments corresponents i per a executar les obres d’urbanització i d’edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel programa d’actuació urbanística municipal.

Preveu la localització concreta dels terrenys on s’ha de materialitzar la reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública, que es defineix com a subzona 18gHP, i estableix els terminis obligatoris en els quals l’administració actuant i les persones propietàries adjudicatàries de sòl destinat a habitatge de protecció pública han d’iniciar i acabar l’edificació dels dits habitatges.

Finalment, el PMU aplica i concreta, quan cal, els paràmetres urbanístics definits a l’apartat 8 de la memòria de la MpPGM, implementant l’índex d’edificabilitat bruta, la densitat, els usos principals i compatibles i els estàndards per a determinar les reserves per al sistema local d’espais lliures i equipaments, en els termes que s’especifiquen en la Memòria. Edificabilitat La MpPGM determina un índex d’edificabilitat brut per a l’àmbit d’actuació d’1,4 m²st/m²s, d’acord amb les especificacions de l’apartat 5.3 Memòria de la Modificació, corresponent a un sostre total de 42.358 m², distribuïts en els usos principals següents: - Sostre destinat a habitatge: 40.240 m². - Sostre destinat a activitat econòmica: 2.118 m². Densitat màxima d’habitatges La MpPGM estableix un nombre màxim d’habitatges com a resultat d’aplicar un mòdul de 100 m²/hab al sostre destinat residencial en règim lliure i un mòdul de 75 m²/hab al sostre residencial en règim de protecció. Sobre el sostre total previst per la Modificació de 40.240 m² per a ús habitatge, que correspon a un nombre màxim de 440 habitatges, el PMU en determina la distribució per Unitats mínimes de projecte en la proporció que s’indica a la taula següent:

UMP 1 24.800 m2 248UMP 2 12.965 m2 159UMP 3 2.475 m2 33TOTAL HAB. SECTOR 40.240 m2 440

El projecte de reparcel·lació podrà introduir ajustos justificats iguals o inferiors al 15% del total en la distribució del sostre i del corresponent nombre màxim d’habitatges entre les tres UMP, sense sobrepassar en cap cas el nombre màxim total. Reserva d’habitatges de protecció pública

Secretaria General


La MpPGM reserva 11.314 m² per a la construcció d’habitatges de protecció pública. El present PMU dedica dues terceres parts d’aquest sostre a la construcció d’habitatges de protecció oficial en règim general. La resta del sostre es reservarà a la construcció d’habitatges de protecció oficial en règim general o de preu concertat. El PMU també assigna la posició del sostre reservat a habitatges de protecció pública a les UMP 2 i 3, d’acord amb el plànol O.4 Unitats mínimes de projecte. Usos principals i compatibles El PMU fa seves les determinacions de la MpPGM pel que fa a la regulació dels diferents usos admesos en l’àmbit. Es defineixen com a usos principals el d’habitatge –en les proporcions que s’estableixen per a habitatge lliure i de protecció– i l’activitat econòmica. Dins l’ús d’activitat econòmica, s’inclouen l’ús industrial –amb les limitacions establertes a la pròpia normativa–, el comercial i el d’oficines, així com la resta d’usos admesos –residencial, sanitari, recreatiu, esportiu, religiós i cultural–. Justificació de les reserves mínimes d’equipaments i espais lliures públics La Modificació puntual preveu, en compliment de l’article 100.3 de la LUC (Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost), un increment notable de la reserva d’espais lliures i equipaments de l’àmbit respecte l’ordenació precedent, passant dels 4.110 m² (suma de les claus 6b i 7b) a una reserva de 9.686 m². D’aquest total, la MpPGM efectua una reserva de 7.120 m² com a sistema d’espais lliures i fa la reserva de 2.566 m² de sòl d’equipament, tot i que la Resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona de 2 de desembre de 2015 determina la necessitat que aquest sòl per a equipament s’incrementi, prescripció que el Pla de millora incorpora en la seva ordenació, tal i com es descriu a la taula següent: SÒLS DE SISTEMES MpPGM PMU CLAU QUALIFICACIÓ (m²) (m²) 5 VIALITAT 9.161 9.068 6b ESPAIS LLIURES 7.120 7.213 7b EQUIPAMENTS 2.566 3.026 (SUMA PARCIAL 6b+7b) 9.686 10.239 TOTAL SISTEMES 18.847 19.307 Regulació de les zones D’acord amb la MpPGM, correspon al Pla de millora urbana la definició concreta de la zona d’ordenació volumètrica específica, clau 18g, incloent la ubicació de la subzona 18gHP i la regulació de les edificacions. A aquests efectes, el PMU adopta els criteris establerts a l’apartat 5.5 de la memòria de la MpPGM, així com les determinacions que es fixen a les Normes urbanístiques de la Modificació, tal i com es desenvolupa a l’apartat 5.3 d’aquesta memòria. Gestió i execució de l’àmbit Pel que fa a l’execució del planejament, l’article 13.1 de les Normes de la MpPGM encomana al Pla de millora urbana la determinació referent a la delimitació d’un o més polígons d’actuació per tal de portar a terme la gestió urbanística. Així mateix, determina que el sistema d’actuació serà el de reparcel·lació, en la seva modalitat de compensació bàsica. En compliment d’aquesta determinació, el PMU delimita un únic Polígon d’actuació urbanística de 30.256 m², que es grafia en el plànol d’ordenació O.3. Conclusions El nou Pla de millora urbana del sector únic de la MpPGM a l’àmbit del Gorg que es presenta per a donar per verificat, incorpora les prescripcions de la resolució de la Comissió Territorial d'Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, de 18 de juny de 2015: - D’acord amb la prescripció 1.1, el present Text refós preveu una major reserva de sistemes i queda contemplat al punt 8.4 Reserves de sòls per a sistemes. - D’acord amb la prescripció 1.2, s’ha corregit la regulació de la parcel·la mínima, descrita a l’art.12.2 Parcel·la mínima, per a cada UMP d’acord l’anterior acord de la Comissió. D’altra banda, s’ha modificat el plànol O.05 per tal de donar compliment al punt 3 de l’art. 264 i s’ha inclòs a la memòria en l’art.12.1.f que, “l’avantprojecte de les UMP justificaran el compliment del punt 1.b referent a l’assolellament en el tràmit de la llicència.” - D’acord amb la prescripció 1.3,

Secretaria General


1) S’ha ajustat l’ARM d’acord cada un dels volum en funció dels números de plantes en el punt 5.3.1 Volumetria sobre rasant i en l’art.11.3 de la normativa. 2) S’ha suprimit l’art. 13.2 referents als usos, ja que reiterava amb contradiccions la descripció dels usos permesos al planejament. 3) S’ha incorporat a l’art 10.3 “El reallotjament urbanístic es durà a terme en el projecte de reparcel·lació d’acord amb les determinacions de la legislació vigent en cada moment.” 1) S’ha eliminat dins l’art.7.2, totes les descripcions de condicions dels equipaments i s’ha inclòs que “Mitjançant un Pla Especial, es concretaran les volumetries i els usos d’aquests equipaments”. I per tant s’ha ajustat també el punt 5.2.2 Equipaments. - D’acord amb la prescripció 1.4, no s’ha modificat l’art. 13.2 respecte a les TUC, ja que la Direcció General de Comerç va informar el present document en data 1 de juliol de 2013 i proposava el present contingut per a les TUC. I d’altra banda la CTUAMB va aprovar en data 30 de desembre de 2015, la MPGM a l’àmbit del Gorg, modificació en la que es basa aquest document, amb les mateixes consideracions per a les TUC que el present Text refós. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 112 del RLU, els canvis introduïts al document del PMU per donar compliment a la resolució de la Comissió Territorial d'Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, no comporten l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori ni respecte a la classificació del sòl i no es consideren canvis substancials. Així mateix, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 112 del RLU, els canvis introduïts al document consistents en l’ajust de les qualificacions urbanístiques, al no estar inclosos en els casos indicats en l’apartat 2 de l’article 112, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública, però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació. Vista la proposta i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Sòl i els seus reglaments, s’informa favorablement prosseguir amb la tramitació del text refós del Pla de millora urbana del sector únic de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona.” Així mateix, en data 13 de maig de 2016 el Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme ha emès informe favorable a la verificació del text refós presentada, amb la conformitat de la Secretaria General, que es transcriu literalment a continuació: “PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament urbanístic es va redactar la proposta d’aprovació inicial del Pla de Millora Urbana del sector únic de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona, amb l’objectiu de establir l’ordenació detallada del sector desenvolupant les determinacions urbanístiques contingudes a la MPPGM, per tal de transformar l’espai ocupat actualment per instal·lacions industrials en una nova àrea residencial i d’activitat econòmica, garantint la integració urbana de l’àmbit i la seva connectivitat, amb plena coherència amb els principis de desenvolupament sostenible i cohesió social establerts a la legislació urbanística. La Junta de Govern Local, en sessió extraordinària de 17 de gener de 2013, va aprovar amb caràcter inicial el Pla de Millora Urbana del sector únic de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona. L’esmentat acord es va publicar al diari La Vanguardia de 26 de gener de 2013 i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 4 de febrer de 2013. Durant el termini d’informació pública es van presentar un total de vint-i-sis al·legacions. Així mateix, es van sol·licitar informe als següents organismes afectats per raó de llurs competències: Direcció General de Comerç i Autoritat del Transport Metropolità. En data 8 de juny de 2013 es va rebre informe de la Direcció General de Comerç, el qual admet l’ús comercial proposat especificant que caldrà complir la normativa d’equipaments comercials, ja que només una part d’aquest ús es situa dins el perímetre de la TUC actual de Badalona.

Secretaria General


Així mateix, el 19 de juny de 2013 es va rebre informe favorable de l’Autoritat del Transport Metropolità, establint un seguit de condicions relatives al desenvolupament dels elements necessaris per a una mobilitat sostenible. La Junta de Govern Local, en sessió ordinària de 20 de juny de 2014, va aprovar, novament, amb caràcter inicial el Pla de Millora Urbana del sector únic de la modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona, amb la incorporació dels aspectes i prescripcions assenyalades als informes tècnics i jurídics, en relació a les al·legacions presentades al document inicialment aprovat i als informes sectorials emesos. Mitjançant l’acord de nova aprovació inicial es va disposar l’obertura d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística, convocat mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 22 d’agost de 2014, al diari La Vanguardia en data 8 de juliol de 2014, al Tauler d’anuncis i a la pàgina web de l’Ajuntament. Durant el termini d’informació pública es van presentar una al·legació per part de Red Eléctrica España. Durant el termini d’informació pública es va sol·licitar novament informe a l’Autoritat del Transport Metropolità i a la Direcció General de Comerç, com a organisme afectats pel planejament, els quals van emetre informe favorable, si bé l’ATM estableix condicions al desenvolupament del planejament. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 27 de gener de 2015 va aprovar amb caràcter provisional el Pla de Millora Urbana del sector únic de la Modificació puntual del Pla general metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona. La Comissió Territorial d'Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, en la sessió de 18 de juny de 2015, vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen va acordar suspendre l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana de la Modificació del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona, fins que s’aporti un text refós, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient, que incorpori les prescripcions especificades a l’informe dels Serveis Tècnics. El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 29 de setembre de 2015 va acordar donar per verificat el Text refós del Pla de millora urbana del sector únic de la MpPGM a l’àmbit del Gorg de Badalona, el qual incorporava les prescripcions indicades a la resolució de la CTUAMB de data 18 de juny de 2015. La Comissió Territorial d'Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, en la sessió de 2 de desembre de 2015, vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissió acorda suspendre l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana del sector únic de la Modificació puntual del Pla general metropolità a l’àmbit del Gorg, de Badalona, promogut per Solvia Development, SLU, i tramès per l’Ajuntament, fins que prèviament s’aprovi definitivament la modificació puntual del Pla general metropolità a l’àmbit del Gorg, del qual porta causa i a les determinacions del qual s’haurà d’ajustar, i fins que s’aporti un text refós, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient, que incorpori les prescripcions especificades a l’informe dels Serveis Tècnics. En data 12 de maig de 2016 s’ha emès informe per part de l’arquitecta del Departament de Planejament urbanístic amb el vist-i-plau del Cap de Servei d’Ordenació del Territori, mitjançant el qual es posava de manifest que s’han incorporat al Pla de Millora Urbana de la modificació del Pla general metropolità a l’àmbit del Gorg les prescripcions indicades a l’acord de la CTUAMB de 2 de desembre de 2015. Així mateix, es posa de manifest que els canvis introduïts no comporten l’adopció de nous criteris respecte a l’estructura general o al model d’ordenació del territori ni respecte a la classificació del sòl i no es consideren canvis substancials. Així mateix, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 112 del RLU, els canvis introduïts al document consistents en l’ajust de les qualificacions urbanístiques, al no estar inclosos en els casos indicats en l’apartat 2 de l’article 112, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública, però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquest Pla de Millora Urbana es tramita de forma simultània a la Modificació Puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg (que pretén una millor integració del teixit residencial del carrer de Tortosa i dels passatges adjacents en un mateix continu urbà), de manera que aquesta proposta s’inscriu dins el seu teixit urbà ajustant les amplades de la

Secretaria General


vialitat a la seva nova condició, incorporant al sistema d’espais lliures els nous espais lliures que la MPPGM qualifica, definint la ubicació i característiques dels sòls d’equipament, qualificant detalladament les zones 18g i ordenant l’edificació prevista en aquests sòls, que es regula amb els paràmetres propis de la zona d’ordenació segons volumètrica específica. En aquest sentit, el Pla de millora urbana permet consolidar les reserves de sòls per a sistemes que preveu la MPPGM, delimitant les qualificacions pertinents. El Sector que desenvolupa aquest Pla de millora urbana ha estat delimitat per la MPPGM a l’àmbit del Gorg de Badalona, amb una superfície de 30.256 m2. Ocupa els sòls compresos entre els carrers de Tortosa, Progrés, Antoni Bori i Indústria, així com les finques que actualment ocupen part del traçat previst pel carrer del Progrés, en la seva cruïlla amb el carrer de Tortosa. L’àmbit i el sector de planejament consten degudament grafiats al plànol I.2. Contenint el sector subjecte a PMU, i sempre dins de l’àmbit de la MPPGM, aquesta Modificació ha delimitat un àmbit de 30.684 m2, que inclou la totalitat de la Unitat d’actuació 19 definida a la Revisió del Pla Especial de reforma interior del barri del Gorg, únicament als efectes de permetre que el present Pla de millora urbana pugui deixar la UA 19 sense efectes, assumint-ne les obligacions. L’àmbit limita al nord-est amb l’actuació urbanística del port de Badalona confrontant el carrer d’Antoni Bori; al sud-oest amb les finques que configuren el carrer de Tortosa –de les quals n’inclou una part–; al nord-oest amb les finques del costat oposat del carrer del Progrés; i al sud est amb el carrer de la Indústria. Els objectius d’aquesta proposta són: Determinar les condicions i els mecanismes i establir terminis per a desenvolupar

l’ordenació dels sòls de l’àmbit, d’acord amb les directrius establertes per la MPPGM, garantint la creació de nous espais urbans de qualitat, en consonància amb les transformacions que actualment està experimentant el seu entorn més proper.

Desenvolupar i ordenar l’ús residencial compatible amb activitat econòmica previst a la MPPGM, aplicant els paràmetres propis de l’ordenació volumètrica específica per a la definició d’illes semitancades, i distribuir-ne l’aprofitament urbanístic.

Configurar l’edificació de tal forma que s’estableixi un equilibri entre les condicions òptimes d’assolellada i l’ordenació d’una proposta que afavoreixi el caràcter de barri.

Assolir un barri socialment cohesionat que garanteixi la presència d’habitatges sotmesos a règim de protecció, reservant a aquests efectes el 30% del sostre residencial de nova implantació.

Ampliar les seccions dels carrers del Progrés i d’Antoni Bori, en consonància amb les reserves efectuades per la MPPGM, i reforçar la xarxa d’itineraris per a vianants.

Establir les previsions necessàries per a garantir una mobilitat sostenible, un nivell d’activitat i permeabilitat, dotat de les infraestructures i els serveis necessaris, combinant els usos de manera funcional i aconseguint així una millor eficiència del sòl.

Adoptar les mesures pertinents per tal d’adequar l’ordenació a les necessitats dels diversos col·lectius socials.

Permetre la transformació de l’àmbit, mitjançant la delimitació d’un únic polígon d’actuació.

Desactivar la UA 19 definida a la Revisió del Pla Especial de reforma interior del barri del Gorg, d’octubre 1997, assumint-ne les obligacions dins el desenvolupament de l’àmbit, tal i com preveu la MPPGM.

D’acord amb l’article 112.2 del Reglament de la llei d’Urbanisme els canvi introduïts al document del Pla de Millora Urbana del sector únic de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona no són substancials. Analitzat el document, que consisteix en una memòria que determina l’àmbit, objecte, justificació i descripció de la proposta, així com la normativa i els plànols d’informació i ordenació, l’arquitecta municipal informa favorablement la proposta per tal de procedir a la tramitació de la present aprovació provisional. PROCEDÈNCIA DE LA VERIFICACIÓ DEL TEXT REFÓS D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada pel

Secretaria General


Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 k) del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret”. En conseqüència, d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que el Tinent d’Alcalde de Badalona Habitable, a proposta del Cap del Servei d’Ordenació del Territori, proposi al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent ACORD: PRIMER.- Donar per verificat el nou Text Refós del Pla de millora urbana de la modificació puntual Pla general metropolità a l’àmbit del Gorg de Badalona, amb el ben entès que les modificacions introduïdes, en compliment de la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona de 2 de desembre de 2015, no tenen la naturalesa de canvis substancials, en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006) i per tant no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública de conformitat amb l’apartat 3r de l’article 112 del Reglament. Aquesta actuació urbanística es tramita per aquesta Corporació Municipal a iniciativa privada a l’empara de l’article 101 en concordança amb l’article 70 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, modificat per la Llei 3/2012 SEGON.- Donar trasllat de la documentació de l’expedient al director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme als efecte que doni conformitat al present text refós i aixequi la suspensió de l’acord d’aprovació definitiva.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 23. Aprovar la factura a favor d'Engestur, SA corresponent a actuacions paviment del carrer del Mar i de la Plaça de la Vila. Per resolució de la Junta de Govern en sessió de data 4 de febrer de 2015, es va aprovar un encàrrec de gestió, a favor de la societat municipal ENGESTUR SA, per les activitats de caràcter material, tècnic i/o de serveis necessàries per a les actuacions de substitució de peces trencades i neteja del paviment del carrer del Mar i de la Plaça la Vila per import de 360.000,00 €. Segons certificació del Gerent de l’esmentada societat municipal que consta a l’expedient, tant les obres principals com les actuacions complementàries gestionades per la societat municipal ENGESTUR, SA, han estat contractades en estricte compliment de la normativa que li és d’aplicació, en funció de la seva estructura i competències A partir de les despeses generades pel compliment de l’encàrrec al seu nom, la societat municipal ENGESTUR, SA (NIF: A-58-187725) ha presentat una factura per import de 20.390,19€ que correspon a la gestió i contractació d’actuacions incloses en les actuacions de substitució de peces trencades i neteja del paviment del carrer del Mar i de la Plaça la Vila. Aquesta factura i justificació ha estat conformada pel tècnic municipal del servei de manteniment e infraestructures de l’àrea de Via Pública, inclou una relació de despeses que es corresponen amb l’encàrrec i la liquidació aprovats per la Junta de Govern L’import de la factura esmentada és imputable a la partida 411-1533-74423, operació AD núm. 12016000008831/1, del pressupost municipal vigent. En data 3 de maig de 2016 l’interventor municipal ha fiscalitzat la despesa total de la factura esmentada a la partida del pressupost municipal de despeses vigent. Respecte de la normativa aplicable, ens hem de remetre al Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals i al RD 500/1990, de 20 d’abril, que desenvolupa el capítol I del Títol VI de l’esmentada Llei. Concretament, l’article 26.2 b) del RD 500/1990 (i en els mateixos temes l’article 176 TRLHL) , estableix que “s’aplicaran als crèdits del pressupost vigent, en el

Secretaria General


moment del seu reconeixement, les obligacions, (…) derivades de compromisos de despeses degudament adquirits en exercicis anteriors.” L’òrgan competent pels reconeixements de crèdit, entenent com a tal reconeixement, aprovar les despeses derivades d’obligacions contretes en exercicis anteriors, inicialment seria l’Ajuntament Ple, per aplicació de l’article 23.1e) del RDL 781/1986 que aprova el text refós de disposicions legals vigents en matèria de règim local Per tot l'exposat, la lletrada cap del Departament de Contractes i Tramitació Administrativa de l’àmbit d’Economia i Hisenda, en ús de les funcions específiques per a la gestió d’expedients que s’han atribuït al departament, de conformitat amb la gerència de l’Àmbit, proposa que s’adopti l’acord següent: ÚNIC.- Aprovar la factura presentada per ENGESTUR, SA (NIF: A58187725), incorporada a l’expedient 093072-CONT-FRAEX2016/000005, la qual correspon a l’execució del treballs contractats en el marc de l’encàrrec de gestió per a les actuacions de substitució de peces trencades i neteja del paviment del carrer del Mar i de la Plaça la Vila i que ha estat conformada pel tècnic municipal competent responsable:

Núm. Fra. Data Import NIF Tercer 14029 20.11.2015 20.390,19 A58187725 ENGESTUR, SA

i abonar-la en els termes que determina la Llei, a càrrec de la següent aplicació pressupostària:

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26.

Proposicions urgents

1. Aprovar la substitució d'un membre del Consell d'administració de Marina Badalona,SA a petició del Grup municipal de Guanyem Badalona en Comú. Identificació de l’expedient Tipus d’acord: Substitució d’un membre del Consell d’administració de Marina Badalona, SA, a sol·licitud del Grup Municipal de Guanyem Badalona en Comú. Òrgan que resol: Ple Interessats: Marina Badalona, SA; Javier López Cegarra; Francesc Duran i Vilalta; Consell Comarcal del Barcelonès. L’Ajuntament Ple, en sessió de data 28 de juliol de 2015, modificat per acord de Ple de 18 de desembre de 2015, va acordar proposar a la Junta General de “Marina Badalona, S.A.” el nomenament, dels membres del Consell d’Administració de la referida societat en representació de l’Ajuntament de Badalona, essent els esmentats membres els següents:

Presidenta: L’alcaldessa, senyora M. Dolors Sabater i Puig Consellers/es: Ruben Guijarro Palma

Javier López Cegarra Oriol Lladó i Esteller Álex Mañas Ballesté Marc Alomà Suñol Juan Miguel López González Ramón Riera Macia

Vist l’escrit presentat pel Grup municipal de Guanyem Badalona en Comú en el qual sol·licita la substitució com a conseller del Consell d’administració de Marina Badalona, SA, del senyor Javier López Cegarra pel senyor Francesc Duran i Vilalta.

Expedient Aplicacions Pressupostàries Id .Op. Núm. Op. Import 093072-GE-EG2015/000002 2016 N 411 1533 74423 D 12016000008831/1 360.000,00

Secretaria General


Atès l’art. 15 dels Estatuts reguladors de “Marina Badalona, S.A.”, regulador de la composició del Consell d’Administració de la societat, el qual estarà integrat per quinze administradors, dels quals vuit ho seran en representació de l’Ajuntament de Badalona. El nomenament dels administradors correspon a la Junta General a proposta dels socis. Atesa la potestat d’autoorganització que ostenten els municipis, segons l’article 4.1.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local (LRBRL) i Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, el Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Per a l’adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. Per tot l’exposat, proposo al Ple de l’Ajuntament que, previ dictamen de la Comissió informativa de Badalona Democràtica, de conformitat amb el que preveu l’art. 82.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, adopti el següent ACORD: PRIMER.- Modificar l’acord de Ple, adoptat el 18 de desembre de 2015, en relació a la proposta dels membres al Consell d’administració de “Marina Badalona, S.A.”, en el sentit de nomenar el senyor Francesc Duran Vilalta en substitució del senyor Javier López Cegarra Conseqüentment, els membres del Consell d’Administració de la societat “Marina Badalona, S.A.” proposats a la Junta General en representació de l’Ajuntament de Badalona són els següents: Presidenta: L’alcaldessa, senyora M. Dolors Sabater i Puig Consellers/es: Ruben Guijarro Palma

Francesc Duran i Vilalta Oriol Lladó i Esteller Álex Mañas Ballesté Marc Alomà Suñol Juan Miguel López González Ramon Riera Macia

SEGON.- Notificar el present acord als interessats, a la societat Marina Badalona, SA i al Consell Comarcal del Barcelonès. 2. Aprovar la modificació del contracte subscrit en data 13/01/2015 entre l' Ajuntament de BDN i l' empresa Limpieza y Mantenimiento SA per a la prestació dels serveis de neteja de les instal·lacions esportives d' aquest municipi. 3. Incorporar al vigent pressupost de l'exercici 2016, el romanent líquid de tresoreria per a despeses generals, resultant de la liquidació del pressupost de l'exercici 2015. 4. Aprovar la modificació del pressupost de l’Ajuntament de 2016.

Votació de la urgència S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. En contra 10, del grup municipal del Partit Popular.

Votació de la proposta S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 14, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. En contra 10, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions 2, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Convergència i Unió.

Secretaria General


2. Aprovar la modificació del contracte subscrit en data 13/01/2015 entre l'Ajuntament de BDN i l' empresa Limpieza y Mantenimiento SA per a la prestació dels serveis de neteja de les instal·lacions esportives d' aquest municipi. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació de la modificació – a instàncies del Departament promotor – del contracte subscrit en data 13/01/2015 entre l’Ajuntament de Badalona i l’ empresa LIMPIEZA Y MANTENIMIENTO SA (NIF A28297869) per a la prestació dels serveis de neteja a les instal·lacions esportives d’ aquest municipi Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Expedient: 21/OBR- 4/12 Antecedents 1.En sessió extraordinària de data 12 de novembre de 2013 l’ Ajuntament Ple aprovà l’expedient de contractació indexat amb el número 21/OBR- 4/12 corresponent al contracte per a la prestació dels serveis de neteja dels edificis, dependències municipals, centres docents i instal·lacions esportives de l’ Ajuntament de Badalona, dividit en dos lots, constituint l’ objecte del lot 2 la prestació dels serveis de neteja a les instal·lacions esportives següents: -PISCINA CENTRE, c. Eduard Maristany, núm. 9 -POLIESPORTIU LLEFIÀ, Av. Doctor Bassols,núm. 109-119 -PAVELLÓ LA PLANA, Passatge La Plana,núm. 14 -PISTES D’ATLETISME “PACO ÁGUILA”, ctra. Canyet, s/n -POLIESPORTIU BUFALÀ, c. Campoamor, núm. 39-45 -POLIESPORTIU CASAGEMAS, Plaça Casagemas, núm. 12-14 -PAVELLÓ PAÏSOS CATALANS, c. Ausiàs March, núm. 61-77 -CAMP MUNICIPAL DE BADALONA, Travessera de Montigalà, s/n -ZONA ESPORTIVA CAN CABANYES/SISTRELLS, Av. Salvador Espriu, s/n I essent el seu pressupost màxim estimat de licitació de 383.908,80 euros (IVA inclòs al tipus del 21%). 2. En sessió de data 16 de desembre de 2014 l’ Ajuntament Ple acordà, entre d’ altres, adjudicar el lot 2 d’ aquest contracte a l’ empresa LIMPIEZA Y MANTENIMIENTO, SA (amb CIF A28297869), en haver estat aquesta empresa qui va presentar per aquest lot l’ oferta econòmicament més avantatjosa havent obtingut la major puntuació en aplicació dels criteris de valoració de les ofertes establerts a la clàusula 6.2 del plec de clàusules administratives particulars regulador d’aquest contracte (en endavant, PCAP), amb els termes de l’informe tècnic emès en data 8 de setembre de 2014 pel cap del Servei d’ Esports i Joventut, essent condicions d’execució del contracte de referència el projecte tècnic – executiu que va presentar dita empresa d’ acord amb l’ exigit a la clàusula 6.3 del PCAP així com la resta de condicions ofertes: - Un preu hora per a la prestació de dits serveis en jornada laborable de 12,97 euros (IVA exclòs). - Reducció de la limitació del 85% de variació experimentada per l’IPC que preveu l’article 90.3 del TRLCSP, quant a la revisió de preus prevista a la clàusula 24 del PCAP, en 85 unitats percentuals. 3. En data 13 de gener de 2015 l’ Ajuntament de Badalona i l’ empresa Limpieza y Mantenimiento SA van formalitzar el contracte de serveis de neteja a les instal·lacions esportives relacionades en l’ expositiu primer d’ aquest document per una durada de dos anys a comptar del primer dia natural del mes següent a la data de formalització, prorrogable de forma expressa per dos períodes de màxim 1 any cadascun d’ aquests. 4. El pacte tercer de l’ esmentat contracte preveu el que es transcriu literalment a continuació: “TERCER.- De conformitat amb el que preveu la clàusula 3.4 del PCAP i amb els mateixos termes l’ article 87.2 del TRLCSP, el sistema de determinació de preus d’aquest contracte és el de preus unitaris. D’ aquesta manera el preu definitiu d’ aquest contracte serà el que resulti de multiplicar el preu unitari/hora en dia laborable que n’ ha resultat adjudicat - a què

Secretaria General


s’ ha fet referència en el pacte primer d’ aquest documental número d’hores a què s’ha compromès l’empresa LIMPIEZA Y MANTENIMIENTO SA amb la seva oferta (12.000,69 hores de servei anuals) sense que l’ import resultant pugui excedir del pressupost màxim de licitació establert per aquest lot 2 del contracte (317.280,00 euros, IVA exclòs 21%).” 5. L’ Ajuntament Ple en sessió de data 22/12/2015 va adoptar, entre d’ altres, els acords que es transcriuen literalment a continuació, en el marc d’ un altre expedient de contractació de què porta causa la modificació contractual objecte d’ aquest document: “PRIMER.- RATIFICAR la proposta d’ acords relativa a la resolució de mutu acord del contracte de concessió administrativa del servei públic del Complex esportiu municipal Montigalà de Badalona, signada en seu de la Comissió de Seguiment entre el regidor de l’Àrea competent en matèria d’ Esports i el president de la Federació Catalana d’ Esports de Persones amb Discapacitat Física (FCEDF) en data 21/12/2015, (...) i, en conseqüència, RESOLDRE de mutu acord el contracte de concessió administrativa del servei públic del Complex esportiu municipal Montigalà en els termes que estableix la legislació reguladora, perquè raons d’interès públic de caràcter econòmic i de variació substancial de les circumstàncies sota les que es va adjudicar el contracte fan innecessària o inconvenient la permanència del mateix, de conformitat amb l’ informe tècnic emès pel cap del Servei d’ esports i Joventut en data 11/12/2015, fixant com a data màxima per a la resolució efectiva el 29/02/2016 o la data en què s’ estengui l’ informe de l’ interventor tècnic i l’ acta de recepció de les instal·lacions, mobiliari i altres béns existents acabat el contracte. (...) QUART.- ORDENAR la continuïtat en la prestació del servei per part de la Federació Catalana d’ Esports de Persones amb Discapacitat Física fins que es completin les tasques que deriven de l’ assumpció de la gestió directa del Servei, devolució dels béns i subrogació si escau del personal de la concessió, en un termini de dos mesos a comptar des de l’ adopció de l’ acord de ratificació que correspongui o com a màxim el 29/02/2016, establint que es continuarà prestant en les condicions i compensació econòmica per mantenir l’ equilibri de la concessió que determina l’ informe tècnic emès pel Cap del Servei d’ Esports i Joventut en data 11/12/2015, xifrat en la quantia de 4.592,19 euros mensuals. (...) SISÈ.- ENCARREGAR al Servei d’Organització i Recursos Humans l’elaboració de l’acord de subrogació de l’Ajuntament de Badalona en la condició d’empresari del personal que a dia d’avui presta serveis a la instal·lació esportiva municipal per la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, modificant els instruments d’ordenació del personal corporatiu o incorporant aquest personal a través de les empreses públiques locals o de les empreses privades concessionàries dels serveis públics municipals, fent operar els mecanismes de successió empresarial que corresponguin, en col·laboració amb el Servei de Contractació.” 6. De conformitat amb l’ esmentat acord de Ple el quadre de personal a subrogar és el següent: RELACIÓ PERSONAL INSTAL·LACIÓ MUNICIPAL COMPLEX ESPORTIU MONTIGALÀ

CATEGORIA ANTIGUITAT TIPUS CONTRACTE

DESCRIPCIÓ CONTRACTE COMPLEMENTS BASE HORES

SETMANA

SALARI BRUT ANUAL TREBALLADOR

COST EMPRESA

TOTAL COST TREBALLADOR EMPRESA

2 28-03-06 Fix Director instal·lació 486,67 1.256,46

40h/setmana (1.772 h/anuals)

24.215,00 7.482,60 31.697,6

4 12-11-07 Fix Conserge tarda 202,97 962,76

40h/setmana (1.772 h/anuals)

15.914,28 5.331,36 21.245,64

10 01-02-08 Fix Neteja 72,38 867,74 37h/setmana 13.018,48 4.361,16 17.379,64

6 05-10-10 Fix Monitor 47,11 659,53 20h/setmana 8.479,68 2.662,68 11.142,36

7.En data 15 de març de 2016 el cap del Departament d’ Instal·lacions Esportives amb el vistiplau del cap del Servei d’ Esports va emetre un informe tècnic de proposta de modificació del contracte subscrit amb l’ empresa Limpieza y Mantenimiento SA per a la prestació dels serveis de neteja a les instal·lacions esportives d’ aquest municipi, materialitzant-se aquesta proposta en l’ assumpció per part de l’ esmentada empresa de la

Secretaria General


prestació de dits serveis a una altra instal·lació (Complex Esportiu Montigalà), estimant-se la seva realització en 1.920 hores/any, el que es tradueix consegüentment en un increment del preu del contracte de referència de 30.131,90 €/any (IVA inclòs al tipus del 21% vigent). En l’ esmentat informe també s’ indica el que es transcriu literalment a continuació: “Aquesta ampliació de 1.920 hores anuals estimades, equivaldrien, per a la realització del mateix servei a les altres instal·lacions esportives municipals, a la contractació d’ una persona per a realitzar el servei de neteja a jornada complerta.” 8. En data 17 de març de 2016 aquest Departament va trametre un ofici al contractista – al que s’ adjuntava còpia escanejada de l’ informe a què s’ ha fet referència en l’ antecedent precedent- mitjançant el qual se li comunicava el termini d’audiència de què disposava per examinar les actuacions instruïdes i efectuar les observacions que consideri oportunes. Segons consta acreditat documentalment en l’ expedient administratiu de referència, l’esmentat ofici es va recepcionar pel contractista en data 17 de març de 2016 i aquest va manifestar de forma expressa en data 18 de març de 2016 la seva conformitat a la proposta de modificació contractual instada amb els termes d’ aquell informe. 9.En data 26 d’ abril de 2016 el Servei d’ Organització i Recursos Humans d’ aquesta corporació va posar de manifest a aquest Departament que atesa la categoria professional del personal de neteja, entre d’ altres, a què s’ ha fet referència a la taula transcrita en l’ antecedent sisè d’aquest document, ni la plantilla ni la relació de llocs de treball vigents a l’ Ajuntament de Badalona contemplen ni plaça ni lloc de treball per subrogar a aquesta persona perquè l’Ajuntament gestiona aquests serveis de manera indirecta a través del Servei de Contractació mitjançant el contracte subscrit el dia 13 de gener de 2015 amb Limpieza y Mantenimiento SA pel que fa a la prestació dels serveis de neteja de les instal·lacions esportives municipals de Badalona. 10. En sessió plenària de data 26/04/2016 es va aprovar, entre d’ altres, la continuïtat - vinculada a la resolució dels expedients de modificació dels contractes de serveis objecte dels expedients 19/OBR- 7/13 i 21/OBR- 4/12 (lot 2) iniciats a partir dels informes tècnics emesos en data 15/03/2016 pel Servei municipal responsable d’ aquests contractes - en la prestació del servei que està executant l’actual prestatari al Complex Esportiu Montigalà, la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física, fins que es completin les tasques que deriven de l’assumpció de la gestió directa/contractada externament del Servei per part de l’ajuntament, devolució dels béns i subrogació si escau del personal de la concessió, per un període de dos mesos a comptar de la data de finalització inicialment prevista (29/02/2016) en les condicions i compensació econòmica per mantenir l’ equilibri de la concessió que es deriven de l’ informe tècnic emès pel Cap del Servei d’Esports de data 08/03/2016. 11. De l’ expedient de modificació contractual objecte d’ aquest document integrat per la documentació a què s’ha fet abans referència se n’ va donar trasllat als Departaments de Secretaria General i Intervenció Municipal per a l’ emissió dels seus preceptius informes previs de conformitat amb allò previst a l’article 275.1 apartat a) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, havent estat informat favorablement l’expedient de referència en dates 10 i 20 de maig de 2016, respectivament, formulant l’ interventor la següent observació: “En el dia d’ avui es comptabilitza la despesa (...) en el ben entès que la vigència d’ aquesta modificació s’ entendrà a partir de la seva aprovació i no a partir de l’ 1 de maig que s’ indica a la proposta de resolució.” Fonaments jurídics 1. La normativa d’ aplicació en aquest expedient és la que preveu la clàusula 2.3 del Plec de clàusules administratives particulars regulador del contracte de serveis de neteja de les instal·lacions esportives municipals de Badalona (en endavant, PCAP). 2. La modificació contractual objecte d’ aquest document s’ ha instat per part del Departament tècnic promotor i responsable del contracte de referència a l’ empara d’ allò previst a la clàusula 27.1 del PCAP, la qual es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “1. De conformitat amb l’article 105 del TRLCSP es preveu expressament en aquest plec la possibilitat de modificació dels lots en què s’ha dividit l’objecte d’aquest contracte quan

Secretaria General


concorrin les circumstàncies a què es refereix l’article 107.1 del TRLCSP, per la necessitat d’aplicar-hi mesures d’estabilitat pressupostària, les quals, d’acord amb la legislació de contractes públics i als efectes d’allò que estableix la disposició transitòria onzena de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, constitueixen una raó d’interès públic per a tal fi, així com també quan es donin els supòsits següents: - Incorporació de nous centres - Clausura de centres ja existents - Canvi de les necessitats dels centres - Situacions d’emergència i causa major - Necessitat d’augmentar o disminuir les hores destinades a la neteja d’un determinat centre com a conseqüència de necessitats sorgides degudament justificades, com poden ser a títol merament enunciatiu: actes a l’alcaldia, exposicions, festes institucionals i socioculturals a centres cívics i oficines de districte; la recollida de vidres trencats i/o líquids com a conseqüència de temporals; la neteja específica després de la realització d’obres de manteniment, condicionament o treballs de pintura en qualsevol de les dependències objecte d’aquest contracte i, finalment, altres necessitats de canvis de freqüències de neteja. (…).” I porta causa dels acords plenaris de data 22/12/2015 i 26/04/2016 en el marc de l’ expedient de contractació relatiu a la concessió administrativa del servei públic del Complex esportiu municipal Montigalà de Badalona. 3. De conformitat amb allò previst a l’ article 97 del RD 1098/2001, de 12 d’ octubre, pel que s’aprovà el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques i a la clàusula 27.3 del PCAP, consta en l’ expedient de referència la proposta tècnica de modificació del contracte, elaborada pel seu responsable, amb indicació explícita de l’objecte de la modificació i el seu preu (informe tècnic del cap del Departament d’ Instal·lacions Esportives amb el vistiplau del cap del Servei d’ Esports de data 15/03/2016) i s’ ha atorgat el preceptiu tràmit d’ audiència previ al contractista d’ acord amb l’ exposat en l’antecedent vuitè d’ aquest document, posant aquest de manifest de forma expressa la seva conformitat a la proposta de modificació instada amb els termes de l’ informe tècnic de data 15/03/2016 que figura en l’expedient de contractació. 4. La modificació contractual instada, en termes econòmics, no sobrepassa el límit màxim establert en la clàusula 27.2 del PCAP (20 % del pressupost màxim de licitació (IVA exclòs) establert per aquest lot), de conformitat amb l’ exposat al punt 13 de l’ informe tècnic que hi figura en l’ expedient de referència, datat del dia 15 de març de 2016. 5. Tot i que en el moment d’ emetre’s aquest document ja han entrat en vigor les Directives 2014/23/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de data 26/02/2014, relativa a l’ adjudicació de contractes de concessió i la 2014/24/UE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de la mateixa data, sobre contractació pública, per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE, cal significar que aquestes no regulen les modificacions contractuals de forma expressa i que, atenent les recomanacions i directrius emeses per diversos organismes estatals i autonòmics entorn a l’aplicació directa o no dels seus preceptes en tant les directives no han estat trasposades a l’ ordenament jurídic espanyol, es pot concloure en matèria de modificació contractual que cas que el contracte s’ hagués adjudicat amb posterioritat a l’ entrada en vigor de la Llei 2/2011 d’ Economia Sostenible, com és el present supòsit, s’ estarà al que preveu el TRLCSP sense que siguin d’ aplicació les directives amb les següents excepcions: la publicació de les modificacions s’ haurà d’ efectuar al DOUE i les modificacions seran susceptibles de recurs especial en matèria de contractació. 6. De conformitat amb la clàusula 8.3 del PCAP “En cas de modificació del contracte caldrà reajustar l’import de la garantia definitiva, perquè continuï equivalent al 5% del preu del lot adjudicat.(…)”. D’ acord amb l’ exposat, caldrà incrementar l’ import de la garantia definitiva constituida pel contractista en la Tresoreria General d’aquest Ajuntament per un import de 15.564,89 euros (equivalent a un 5% del preu d’ adjudicació, IVA exclòs, d’ aquest lot del contracte) en 1.245,12 euros atès que el preu definitiu del contracte, cas d’ aprovar-se la modificació objecte d’ aquest document serà de 336.200,30 euros (IVA exclòs) i no de

Secretaria General


311.297,89 euros (IVA exclòs) atenent el nombre d’ hores anuals estimades de prestació d’aquests serveis (12.000,69 hores) i l’ increment d’ aquestes per l’ any en curs que es proposa amb aquesta modificació (1.920 hores), en relació al preu unitari hora adjudicat (12,97 euros/hora, IVA exclòs). 7. De conformitat amb allò previst a l’article 275.1 apartat a) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la Secretaria General i l’ Intervenció han emès els seus respectius informes previs i preceptius en relació amb els acords dictats per l’òrgan de contractació en relació a la interpretació, modificació i resolució dels contractes d’ acord amb l’ exposat en el darrer antecedent d’ aquest document. 8. D’acord amb el cartipàs municipal vigent el titular de l’òrgan competent per aprovar aquesta modificació del contracte és l’ Ajuntament Ple, essent aquest òrgan qui aprovà l’ expedient de contractació matriu de què porta causa aquesta modificació. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 9. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 10. Es considera convenient declarar l’ urgencia en la tramitació d’ aquest expedient en tant la seva resolució es troba vinculada als acords plenaris de data 22/12/2015 (resolució de mutu acord de la concessió) i 26/04/2016 (continuitat en la prestació dels serveis objecte d’ aquella concessió per part de l’ actual prestatari fins el dia 30 d’ abril de 2016) i que, d’ acord amb el que ha posat de manifest el Servei d’ Organització i Recursos Humans d’ aquesta corporació, l’Ajuntament no pot subrogar el personal de neteja provinent d’ aquella concessió en tant, per la seva categoria professional, ni la plantilla ni la relació de llocs de treball vigents a l’ Ajuntament de Badalona contemplen ni plaça ni lloc de treball per subrogar a aquesta persona i perquè l’Ajuntament gestiona aquests serveis de manera indirecta a través del Servei de Contractació mitjançant el contracte subscrit el dia 13 de gener de 2015 amb Limpieza y Mantenimiento SA. 11.D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIO En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que elevi a l’alcaldessa, atenent a raons de màxima eficàcia i eficiència en la gestió municipal, la inclusió- prèvia declaració d’urgència- en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme de l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR la modificació de mutu acord del contracte per a la prestació dels serveis de neteja a instal·lacions esportives de l’ Ajuntament de Badalona en els termes consensuats entre ambdues parts contractuals, materialitzant-se dita modificació en: - L’ ampliació de la prestació d’ aquests serveis (un total de 1.920 hores/any) a una nova instal·lació (Complex Esportiu Municipal Montigalà)

Secretaria General


- Un increment anual del preu del contracte de 24.902,40 €/any (IVA exclòs), resultant de multiplicar el nombre d’ hores anuals a què s’ha fet abans referència (1.920) pel preu unitari hora de prestació de serveis que resultà adjudicat, això és, 12,97 € (IVA exclòs). - L’ adscripció d’ una persona (netejador/a) a jornada complerta per a la realització d’ aquests serveis a la instal·lació municipal abans descrita, el qual provindrà de la resolució de mutu acord del contracte de concessió administrativa del servei públic del Complex esportiu municipal Montigalà acordada en sessió plenària de data 22/12/2015 en tant ni la plantilla ni la relació de llocs de treball vigents a l’ Ajuntament de Badalona contemplen ni plaça ni lloc de treball per subrogar a aquesta persona que prové d’ aquella concessió i que el contracte per a la prestació dels serveis de neteja de les instal·lacions esportives en aquest municipi està externalitzat a un tercer, l’ empresa Limpieza y Mantenimiento SA, amb qui l’ Ajuntament va subscriure un contracte el propassat 13/01/2015. SEGON.- APROVAR la despesa que se’ n derivarà de la prestació dels serveis de neteja que constitueixen l’ objecte d’ aquest contracte per a l’ any 2016 al Complex Esportiu Municipal Montigalà, la qual s’ estima en un import de 19.460,19 euros (IVA inclòs al tipus del 21%) amb càrrec a la partida pressupostària número 322-3420-22700 del pressupost municipal de l’exercici 2016. SOTMETRE la despesa que se’ n derivi d’ aquesta prestació de serveis per a les futures anualitats que en comprèn l’ execució d’ aquest contracte i les seves pròrrogues, cas que aquestes siguin acordades, a la condició suspensiva de l’ existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals corresponents, per atendre el seu pagament. TERCER.- REAJUSTAR A L’ ALÇA (incrementant en l’ import de 1.245,12 euros) l’ import de la garantia definitiva que es va constituir en garantia de la bona execució i compliment del contracte de referència per un import de 15.564,89 euros atenent l’ exposat al fonament sisè d’aquest document, perquè guardi la deguda proporció amb el nou preu del contracte a resultes d’ aquesta modificació contractual. QUART.- NOTIFICAR aquesta resolució a l’empresa LIMPIEZA Y MANTENIMIENTO SA amb la relació de recursos que pot interposar i requerir-la perquè un cop transcorregut el termini establert per a la interposició del recurs especial en matèria de contractació sense que se n’ hagi deduït aquest, formalitzi amb aquesta corporació l’annex al contracte relatiu a la modificació objecte del present document, COMUNICAR-LA al Departament d’ Instal·lacions Esportives del Servei d’ Esports, al Servei de Recursos Humans i, finalment, a l’Intervenció i a la Tresoreria Municipals i PUBLICAR- LA en el Diari Oficial de la Unió Europea. CINQUÈ.- Donar compte d’aquesta resolució a la Comissió Informativa de l’àmbit de Badalona Democràtica. SENYOR FERNÁNDEZ: Ens agradaria que se’ns expliqués el dictamen. SENYOR TÉLLEZ: És la subrogació dels treballadors i treballadores de l’empresa del Poliesportiu de Montigalà que van municipalitzar en el darrer Ple i llavors s’havia de subrogar a l’empresa contractista que té aquesta feina encomanada. Si la regidora d’esports em vol corregir, però crec que és això. SENYORA GALLARDO: Ja ho van comunicar a la Informativa que depenia de la subrogació i també del personal de neteja que s’incorpora a l’empresa LIMASA que és la gestora de l’empresa que neteja totes dels instal·lacions esportives. SENYOR FERNÁNDEZ: Entenc que les treballadores s’incorporen a la plantilla municipal? SENYORA GALLARDO: Sí. S’incorporen a la plantilla. SENYOR GUIJARRO: Perdó, perdó. Què vol dir que s’incorporen a la plantilla municipal? Estem parlant que la persona que neteja s’incorpora a LIMASA, no? I aquest dictamen només parla d’això, no? SENYOR TÉLLE: S’incorpora a l’empresa. SENYORA GALLARDO: Sí, sÍ, perdona. S’incorpora a l’empresa LIMASA. SENYOR GUIJARRO: Ens agradaria que centrem el tema perquè ens agradaria saber què votem. SENYORA GALLARDO: Disculpeu. SENYOR TÉLLEZ: Té tota la raó el senyor Guijarro i agraïm que estigui atent.

Secretaria General


SENYORA GALLARDO: Senyor Guijarro la matisació és correcta.


Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 3. Incorporar al vigent pressupost de l'exercici 2016, el romanent líquid de tresoreria per a despeses generals, resultant de la liquidació del pressupost de l'exercici 2015. En data 29 de febrer de 2016, es va aprovar la liquidació del pressupost General de l'Ajuntament de Badalona i els seus organismes autònoms mitjançant decret d'Alcaldia que textualment diu: “Vista la liquidació del Pressupost Municipal Refós, tant de l’Ajuntament com dels seus Organismes Autònoms, corresponent a l’exercici econòmic de 2015. Vistos els informes emesos per la Intervenció Municipal en data 29 de febrer d’enguany i la documentació que s'hi adjunta. Atès que d’acord amb el que disposa l’article 191.3 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, correspon a aquesta Alcaldia-Presidència, previ informe d’Intervenció, l’aprovació de l’esmentada liquidació. Per tot això, D E C R E T O: Primer.- Aprovar la liquidació del Pressupost Refós Municipal corresponent a l’exercici econòmic de 2015, tant de l’Ajuntament com dels seus Organismes Autònoms, que presenta el següent resultat: De l’Ajuntament de Badalona

RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUNTAMENT DE BADALONA

+ Drets reconeguts nets 220.844.987,26 - Obligacions reconegudes netes 203.704.741,13 = Resultat pressupostari 17.140.246,13 - Desviacions positives de finançament 10.008.530,13 + Desviacions negatives de finançament 12.863.750,76

+ Despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria 6.068.014,62

= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 26.063.481,38

ROMANENT DE TRESORERIA AJUNTAMENT DE BADALONA

+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 29.646.519,69 + Drets pendents de cobrament 50.351.088,55 - Obligacions pendents de pagament 32.089.495,34 + Partides pendents d’aplicació -6.983,76 = Romanent de tresoreria total 47.901.129,14 - Saldos de dubtós cobrament 24.514.359,94



Del Patronat de la Música de Badalona

Secretaria General


RESULTAT PRESSUPOSTARI PATRONAT DE LA MÚSICA DE BADALONA

+ Drets reconeguts nets 2.695.857,96 - Obligacions reconegudes netes 2.755.183,84 = Resultat pressupostari -59.325,88 - Desviacions positives de finançament 0,00 + Desviacions negatives de finançament 0,00


= RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT -59.325,88

ROMANENT DE TRESORERIA PATRONAT DE LA MÚSICA DE BADALONA

+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 13.996,86 + Drets pendents de cobrament 132.800,38 - Obligacions pendents de pagament 127.142,96 + Partides pendents d’aplicació 0,00 = Romanent de tresoreria total 19.654,28 - Saldos de dubtós cobrament 15.207,26



Del Museu de Badalona

RESULTAT PRESSUPOSTARI MUSEU DE BADALONA + Drets reconeguts nets 1.063.661,18 - Obligacions reconegudes netes 1.036.628,17 = Resultat pressupostari 27.033,01 - Desviacions positives de finançament 10.700,00 + Desviacions negatives de finançament 0,00



ROMANENT DE TRESORERIA MUSEU DE BADALONA + Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 182.959,47 + Drets pendents de cobrament 79.148,51 - Obligacions pendents de pagament 89.094,99 + Partides pendents d’aplicació -75,50 = Romanent de tresoreria total 172.937,49 - Saldos de dubtós cobrament 0,00



De l’Institut Municipal de Serveis Personals

RESULTAT PRESSUPOSTARI INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONALS

+ Drets reconeguts nets 18.255.240,17 - Obligacions reconegudes netes 18.185.807,35 = Resultat pressupostari 69.432,82

Secretaria General


RESULTAT PRESSUPOSTARI INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONALS

- Desviacions positives de finançament 0,00 + Desviacions negatives de finançament 0,00



ROMANENT DE TRESORERIA INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONALS

+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 129.872,81 + Drets pendents de cobrament 3.830.005,82 - Obligacions pendents de pagament 1.912.185,07 + Partides pendents d’aplicació 0,00 = Romanent de tresoreria total 2.047.693,56 - Saldos de dubtós cobrament 895,75



De l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació

RESULTAT PRESSUPOSTARI INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ

+ Drets reconeguts nets 6.488.871,10 - Obligacions reconegudes netes 6.028.703,58 = Resultat pressupostari 460.167,52 - Desviacions positives de finançament 517.075,25 + Desviacions negatives de finançament 539.892,72

+ Despeses finançades amb romanent líquid de tresoreria 18.717,20


ROMANENT DE TRESORERIA INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ

+ Fons líquids a la tresoreria a final de l’exercici 618.834,03 + Drets pendents de cobrament 2.769.961,50 - Obligacions pendents de pagament 224.610,83 + Partides pendents d’aplicació 0,00 = Romanent de tresoreria total 3.164.184,70 - Saldos de dubtós cobrament 0,00



L'article 36.1 apartat a) del Reial Decret Legislatiu 500/1990 de 20 d'abril pel qual es desenvolupa el capítol I del títol VI de la Llei 39/1988, de 28 de desembre Reguladora de les Hisendes Locals, en matèria de pressupostos, regula entre d’altres, com a font de finançament tant dels crèdits extraordinaris com dels suplements de crèdit, el romanent líquid de tresoreria.

Secretaria General


En data 21 de desembre de 2013 es publica en el BOE la Llei orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial al sector públic, en el seu article primer pel qual es modifica la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En el seu apartat onze modifica l’article 32 de la Llei orgànica 2/2012, que queda modificada en els termes següents: “Article 32. Destí del superàvit pressupostari. 1. En el supòsit que la liquidació pressupostària se situï en superàvit, aquest s’ha de destinar, en el cas de l’Estat, comunitats autònomes, i corporacions locals, a reduir el nivell d’endeutament net sempre amb el límit del volum d’endeutament si aquest és inferior a l’import del superàvit a destinar a la reducció de deute. 3. Als efectes del que preveu aquest article s’entén per superàvit la capacitat de finançament segons el sistema europeu de comptes i per endeutament el deute públic als efectes del procediment de dèficit excessiu tal com es defineix en la normativa europea.” A més en l’apartat quinze s’inclou una nova disposició addicional sisena amb la redacció següent: “Disposició addicional sisena. Regles especials per al destí del superàvit pressupostari. 1. El que disposen els apartats següents d’aquesta disposició addicional és aplicable a les corporacions locals en les quals concorrin aquestes dues circumstàncies: a) Que compleixin o no superin els límits que fixi la legislació reguladora de les hisendes locals en matèria d’autorització d’operacions d’endeutament. b) Que presentin en l’exercici anterior simultàniament superàvit en termes de comptabilitat nacional i romanent de tresoreria positiu per a despeses generals, una vegada descomptat l’efecte de les mesures especials de finançament que s’instrumentin en el marc de la disposició addicional primera d’aquesta Llei. 2. L’any 2014, als efectes de l’aplicació de l’article 32, relatiu al destí del superàvit pressupostari, s’ha de tenir en compte el següent: a) Les corporacions locals han de destinar, en primer lloc, el superàvit en comptabilitat nacional o, si és menor, el romanent de tresoreria per a despeses generals a atendre les obligacions pendents d’aplicar a pressupost comptabilitzades a 31 de desembre de l’exercici anterior en el compte de «Creditors per operacions pendents d’aplicar a pressupost», o equivalents en els termes que estableix la normativa comptable i pressupostària que és aplicable, i a cancel·lar, amb posterioritat, la resta d’obligacions pendents de pagament amb proveïdors, comptabilitzades i aplicades a tancament de l’exercici anterior. b) En cas que, ateses les obligacions que esmenta la lletra a) anterior, l’import assenyalat a la lletra a) anterior es mantingui amb signe positiu i la corporació local opti a l’aplicació del que disposa la lletra c) següent, s’ha de destinar, com a mínim, el percentatge d’aquest saldo per amortitzar operacions d’endeutament que estiguin vigents que sigui necessari per tal que la corporació local no incorri en dèficit en termes de comptabilitat nacional en l’esmentat exercici 2014. c) Si complert el que preveuen les lletres a) i b) anteriors la corporació local té un saldo positiu de l’import que assenyala la lletra a), aquest es pot destinar a finançar inversions sempre que al llarg de la vida útil de la inversió aquesta sigui financerament sostenible. A aquests efectes la llei determina tant els requisits formals com els paràmetres que permetin qualificar una inversió de financerament sostenible, per a la qual cosa es valora especialment la seva contribució al creixement econòmic a llarg termini. Per aplicar el que preveu el paràgraf anterior, a més és necessari que el període mitjà de pagament als proveïdors de la corporació local, d’acord amb les dades publicades, no superi el termini màxim de pagament que preveu la normativa sobre morositat. 3. Excepcionalment, les corporacions locals que en l’exercici 2013 compleixin el que preveu l’apartat 1 respecte de la liquidació del seu pressupost de l’exercici 2012, i que a més en l’exercici 2014 compleixin el que preveu l’apartat 1, poden aplicar l’any 2014 el superàvit en comptabilitat nacional o, si és menor, el romanent de tresoreria per a despeses generals resultant de la liquidació de 2012, de conformitat amb les regles que conté l’apartat 2 anterior, si així ho decideixen per acord del seu òrgan de govern.

Secretaria General


4. L’import de la despesa feta d’acord amb el que preveuen els apartats dos i tres d’aquesta disposició no es considera despesa computable als efectes de l’aplicació de la regla de despesa definida a l’article 12. 5. En relació amb exercicis posteriors a 2014, mitjançant la Llei de pressupostos generals de l’Estat es pot habilitar, atenent la conjuntura econòmica, la pròrroga del termini d’aplicació que preveu aquest article.” La Llei 48/2015, de 29 de octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016 en la seva Disposició addicional vuitantena dosena, destinació del superàvit de les entitats locals corresponent a 2015, es prorroga per a 2016 l'aplicació de les regles contingudes en la disposició addicional sisena de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera , per la qual cosa s'haurà de tenir en compte la disposició addicional setzena del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març. Als efectes de l'apartat 5 de l'última disposició esmentada les referències als anys 2014 i 2015, s'han d'entendre a 2016 i 2017, respectivament. La nota informativa de sobre el règim de tutela financera dels ens locals per a l’exercici 2016 en els seu apartat 13 dedicat al destí dels ingressos superiors als previstos i del superàvit, estableix: 13.1 Destí dels ingressos superiors als previstos Els ingressos superiors als previstos s’han de determinar en el moment de confeccionar la liquidació del pressupost. La seva aplicació s’ha d’efectuar en el marc i amb els criteris descrits per a l’aplicació del superàvit en els paràgrafs següents. 13.2 Destí del superàvit En el supòsit que la liquidació pressupostària se situï en superàvit, aquest s’ha de destinar a reduir el nivell d’endeutament net, amb el límit del volum de l’endeutament si fos inferior al superàvit. S’entén per superàvit la capacitat de finançament d’acord amb la definició del sistema europeu de comptes i per endeutament el deute públic a efectes del protocol sobre procediment de dèficit excessiu. 13.3 Criteris generals d’utilització del romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu El romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu s’ha de destinar a les finalitats següents, en funció dels recursos líquids disponibles: 13.3.1 Sanejament de les obligacions pendents d’aplicar al pressupost i compliment dels compromisos de despesa assumits per l’existència de romanents de crèdit incorporables En el cas que existeixin obligacions pendents d’aplicar al pressupost, els recursos disponibles s’han de destinar amb caràcter prioritari a l’absorció d’aquest dèficit, en el marc de les mesures de sanejament esmentades en l’apartat 8 d’aquesta nota informativa. Cal garantir igualment el compliment dels compromisos de despesa assumits que constitueixen una part del romanent que està compromesa per l’existència de romanents de crèdit incorporables. 13.3.2 Compliment del termini legal de pagament a proveïdors Els recursos addicionals disponibles s’han de destinar al compliment del termini legal de pagament a proveïdors, d’acord amb les previsions del pla de tresoreria que l’ens local ha d’elaborar en virtut de l’article 13.6 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. La utilització d’aquests recursos ha de permetre reduir l’apel·lació a nou endeutament a curt termini. 13.4. Destí del romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu per l’import màxim de la capacitat de finançament generada en l’exercici liquidat El romanent de tresoreria per a despeses generals de signe positiu, per l’import màxim de la capacitat de finançament generada en l’exercici liquidat, s’ha d’aplicar als destins que es detallen a continuació. La utilització del romanent per a les finalitats esmentades en l’apartat 13.3 anterior computa a efectes de determinar la part del romanent que s’ha d’aplicar a aquests destins. 13.4.1 Inversió financerament sostenible, en cas de compliment de les condicions legals D’acord amb la disposició addicional 82 de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2016, els ens locals que compleixen els

Secretaria General


requisits de la disposició addicional sisena de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, poden destinar el superàvit de 2015 al finançament d’inversió financerament sostenible, en els termes previstos a la disposició addicional setzena del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. 13.4.2 Reducció de l’endeutament en termes nets En darrer terme, el superàvit s’ha de destinar a reduir l’endeutament en termes nets, amb la consegüent reducció de l’endeutament previst a 31 de desembre de l’exercici en curs i dels costos financers. Del resultat de la liquidació del Ajuntament, s'observa un romanent líquid de tresoreria positiu en la quantitat de 12.238.982,72 €, inferior al resultat pressupostari en termes de comptabilitat nacional. Vist l'anterior i en virtut de l'article 32 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril , d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera , l'import del superàvit aplicable serà el menor entre el superàvit pressupostari calculat segons els criteris de comptabilitat nacional o , si fos menor, el romanent de tresoreria per a despeses generals. Que segons es desprèn de l'informe de la Intervenció Municipal de l'expedient de liquidació del pressupost del passat exercici 2015, el saldo del compte 413, ascendeix al total import de 4.335.847,46 €, superior al del dia d’avui (3.757.083,07 euros) al haver-se formalitzat diverses factures amb càrrec al vigent pressupost de l’exercici 2016. Que una vegada aplicat el romanent de tresoreria al saldo de la compte 413 i a garantir el compliment del PMP, es pot aplicar la quantitat de 6.638.608,32 euros. Que atenint-se a tot l'anterior, es considera oportú incorporar al pressupost del corrent exercici 2016, els crèdits extraordinaris o suplements de crèdit necessaris en les partides i pels imports que corresponguin, amb càrrec al romanent líquid de tresoreria per a despeses generals, resultant de la liquidació del passat exercici 2015 per import de 10.395.691,39 euros. Proposta de resolució: En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l’Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- INCORPORAR al vigent pressupost de l’exercici 2016, el romanent líquid de tresoreria per a despeses generals resultant de la liquidació del pressupost del passat exercici 2015, per l’import de 10.395.691,39 euro, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Increments:

Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Import Op.

020817-MC2016/000014 001/9220/22105 Productes alimentaris 87,34 SUP 020817-MC2016/000014 001/9220/22199 Altres subministres 4.300,54 SUP

020817-MC2016/000014 001/9220/22601 Atencions protocolaries i representatives 289,36 SUP

020817-MC2016/000014 001/9220/22799 Altres treballs realitzats per altres empreses i p 4.852,71 SUP

020817-MC2016/000014 100/9206/48926 Associació per a les Nacions Unides a Espanya 300,51 CE

020817-MC2016/000014 100/9220/22699 Altres despeses diverses 280,00 CE 020817-MC2016/000014 105/9220/22711 Serveis Assesoria Jurídica 13.337,10 SUP 020817-MC2016/000014 100/9220/46603 Federació de Municipis de Catalunya 21.900,00 SUP 020817-MC2016/000014 100/9220/46604 Associació Catalana de Municipis 32.532,00 SUP

020817-MC2016/000014 100/9220/46612 Barcelona Regional - Oficina Tècnica Besos 63.047,18 CE

Secretaria General



020817-MC2016/000014 100/9431/46700 A Consorcis-Localret 77.059,00 SUP 020817-MC2016/000014 101/4911/22602 Publicitat i propaganda 877,25 SUP

020817-MC2016/000014 102/4910/21300 Maquinària instal.lacions tècniques i utillatge 540,00 SUP

020817-MC2016/000014 102/4910/21602 Manteniment aplicacions informàtiques 11.098,35 SUP

020817-MC2016/000014 102/4910/22799 Altres treballs realitzats per altres empreses i p 99,00 SUP

020817-MC2016/000014 210/9202/22406 Assegurances defensa jurídica 3.616,86 SUP 020817-MC2016/000014 210/9220/22405 Assegurances vida accidents 4.294,10 SUP 020817-MC2016/000014 210/9310/22604 Despeses jurídiques 63,70 SUP 020817-MC2016/000014 213/9204/22104 Vestuari de personal 349,31 SUP

020817-MC2016/000014 213/9204/22706 Estudis i treballs tècnics-Servei de prevenció ali 78,00 SUP



020817-MC2016/000014 311/3112/22714 Serveis i activitats salut pública 1.009,14 SUP

020817-MC2016/000014 312/231002/21000

Reparacions, manteniment i conservació 2.783,00 SUP

020817-MC2016/000014 312/231002/22101 Aigua-Acció social 64,35 SUP

020817-MC2016/000014 312/231002/22799

Altres treballs realitzats per altres empreses i p 3.800,00 SUP

020817-MC2016/000014 322/3400/21200 Edificis i altres construccions 1.284,52 SUP

020817-MC2016/000014 322/3400/21300 Maquinària instal.lacions tècniques i utillatge 790,48 SUP

020817-MC2016/000014 322/3400/77001 Concessió Fitness Llefià sobrecost obres 236.351,59 CE

020817-MC2016/000014 322/3420/22101 Aigua-Esports 89,50 SUP 020817-MC2016/000014 322/3420/22110 Productes de neteja 1.018,58 SUP 020817-MC2016/000014 322/3420/22700 Serveis de neteja-Esports 17.231,50 SUP


020817-MC2016/000014 322/3420/47902 Concessionari serv.públic Complex Esportiu Montiga 1.481,74 SUP

020817-MC2016/000014 323/3231/22200 Serveis de telecomunicacions-Edificis Municipals 15.271,27 CE

020817-MC2016/000014 331/231006/22799

Altres treballs realitzats per altres empreses i p 105,88 SUP

020817-MC2016/000014 331/3341/21200 Edificis i altres construccions 514,37 SUP

020817-MC2016/000014 411/1513/60003 EXPROPIACIÓ FINCA C/ PERE MARTELL 2.300.000,0

0 SUP

020817-MC2016/000014 411/1533/60100000 Infraestructures - Urbanitzacions 179.129,89 SUP

020817-MC2016/000014 421/1322/21200 Edificis i altres construccions 1.128,92 SUP 020817-MC2016/000014 421/1330/21004 Manteniment senyalització viària 14.224,40 SUP

020817-MC2016/000014 421/1531/22000 Material oficina ordinari no inventariable 96,80 SUP

020817-MC2016/000014 421/1610/22101 Aigua-Fonts via pública 1.808,37 SUP 020817-MC2016/000014 431/1650/22100 Energia elèctrica-Enllumenat Públic 1.004,33 SUP 020817-MC2016/000014 421/1701/21200 Edificis i altres construccions 217,80 SUP 020817-MC2016/000014 421/9208/21200 Edificis i altres construccions 8.201,07 SUP

Secretaria General



020817-MC2016/000014 421/9208/22101 Aigua-Edificis Municipals 25.604,60 SUP 020817-MC2016/000014 421/9208/22102 Gas-Edificis administratius 6.303,98 SUP 020817-MC2016/000014 431/1711/22101 Aigua-Medi Ambient-Fonts 184,03 SUP 020817-MC2016/000014 431/1722/22100 Energia elèctrica-Medi Ambient 798,23 SUP 020817-MC2016/000014 431/1722/46605 Red de Ciudades por la Bicicleta 1.800,00 CE

020817-MC2016/000014 421/1533/63300 Conveni AMT subestació transformadora del tramvia Sant Martí-Besós

579.827,31 CE

020817-MC2016/000014 440/1300/46611 Forum Español Prevención y Seguridad Urbana 14.120,00 CE

020817-MC2016/000014 440/3341/21200 Edificis i altres construccions 3.556,09 SUP


020817-MC2016/000014 001/9240/21000 Reparacions, manteniment i conservació 13.794,11 SUP

020817-MC2016/000014 440/9240/21200 Edificis i altres construccions 1.076,90 SUP 020817-MC2016/000014 440/9240/22105 Productes alimentaris 286,66 SUP 020817-MC2016/000014 440/9240/22612 Activitats culturals 116,74 SUP


020817-MC2016/000014 440/9240/48930 Associació Xarxa Entitats i Municipis Mediavals 2.000,00 CE

020817-MC2016/000014 440/92440/22199 Altres subministres 7.968,64 SUP

020817-MC2016/000014 441/1322/21200 Edificis i altres construccions 372,32 SUP

020817-MC2016/000014 441/1322/21300 Maquinària instal.lacions tècniques i utillatge 4.559,28 SUP

020817-MC2016/000014 441/1322/21400 Elements de transport 825,08 SUP 020817-MC2016/000014 441/1322/22104 Vestuari de personal 1.900,82 SUP 020817-MC2016/000014 441/1322/22199 Altres subministres 16,00 SUP


020817-MC2016/000014 441/1322/62314 MAQUINÀRIA I UTILLATGE G.U. 2.877,68 SUP

SUBTOTAL (Saldo compte 413) 3.757.083,0

7


020817-MC2016/000014 212-0110-91300 Amortització crèdits a llarg termini – Caixa Banc 1.000.000,00 SUP

020817-MC2016/000014 212-0110-91300 Amortització crèdits a llarg termini – Bankia SAU 951.108,32 SUP

020817-MC2016/000014 212-0110-91300 Amortització crèdits a llarg termini – BBVA 4.687.500,00 SUP

SUBTOTAL (Amortització anticipada de deute) 6.638.608,32

TOTAL INCREMENTS DESPESES 10.395.691,39

Modificació d’ingressos Increments:


020817-MC2016/000014 000-0-87000 Romanent de Tresoreria per a 10.395.691,39 MPIAUM

Secretaria General


despeses generals

TOTAL INCREMENT SECCIÓ INGRESSOS 10.395.691,39

SEGON.- SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari.

Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26.

Votació de la proposta S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 24, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 1, dels grup municipal de Ciutadans (Ciudadanos). En aquest moment el regidor Ferran Falcó Isern entra al Saló de Sessions i passa a ocupar el seu escó. 4. Aprovar la modificació del pressupost de l’Ajuntament de 2016. Fets L’Alcaldessa-Presidenta ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la

Secretaria General


Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, prèvia declaració d’urgència, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- MODIFICAR l’annex d’inversions municipals tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses

Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Increments Disminucions

074551-MC2016/000003

221-1640-62200021 Construcció columbaris 2014-15 32.975,04

074551-MC2016/000003

221-1640-62200002 Cementiri de Sant Pere 2008-307 32.975,04

020817-MC2016/000015

210-9220-62601 Adquisició de software 2016-5-I 22.500,00

SEGON.- APROVAR les propostes de modificació de Pressupost de l’Ajuntament 2016, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Increments: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import

020700-MC2016/000004

210-231003-48906 Subvencions Impost sobre béns immobles 40.000,00

082200-MC2016/000007

322-3411-48906 Subvencions convocatòria entitats 64.000,00

0639-MC2016/000016 331-3347-22610 Festes populars 61.700,00

0639-MC2016/000016 322-3420-21200 Edificis i altres construccions 36.300,00

103415-MC2016/000001

440-3341-48908081 Associació Cultural Festa Medieval Sant Jordi

8.000,00

020700-MC2016/000005

000-3263-41100 Transferència corrent Patronat de la Música 44.028,20

020700-MC2016/000005

000-2411-41100 Transferència corrent Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació

30.648,45

0620105-MC2016/000001

331-231005-48906 Subvencions convocatòria entitats 15.000,00

074551-MC2016/000003

221-1640-62200021 Construcció columbaris 2014-15 32.975,04

082200-MC2016/000010

322-3420-20300 Arrendament maquinària, instal·lacions i utillatge

25.264,80

020817-MC2016/000015

210-9220-22706 Estudis i treballs tècnics 155.500,00

020817-MC2016/000015

210-9220-62601 Adquisició de software 2016-5-I 22.500,00

TOTAL 535.916,49

Disminucions: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import

020700-MC2016/000004

210-4310-48906 Subvencions Impost sobre béns immobles - Aturats

40.000,00

082200-MC2016/000007

212-0110-31000 Interessos préstecs llarg termini 64.000,00

0639-MC2016/000016 212-0110-91300 Amortització préstecs mig i llarg termini 98.000,00

103415-MC2016/000001

440-3341-21200 Edificis i altres construccions 4.000,00

103415-MC2016/000001

440-3271-22799 Altres treballs realitzats per altres empreses 4.000,00

020700-MC2016/000005


0620105-MC2016/000001


Secretaria General


Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import

074551-MC2016/000003

221-1640-62200002 Cementiri de Sant Pere 2008-307 32.975,04

082200-MC2016/000010


020817-MC2016/000015

212-0110-91300 Amortització préstecs mig i llarg termini 178.000,00

TOTAL 535.916,49

TERCER.- SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. SENYOR FERNÁNDEZ: Demanaríem una explicació sobre la modificació. SENYOR TÉLLEZ: Sí, bàsicament és una primera modificació donat que la liquidació del pressupost s’indicava, com ja s’ha anunciat, que es permetia reajustar el que havíem pressupostat el 2016 per amortitzacions de deute, doncs així solventaven algunes petites modificacions que ens calien per donar sortida a algunes peticions, algunes que ja s’han aprovat en aquest Ple, com és la convocatòria de subvencions. Per tant aquí podeu, en aquesta modificació pressupostària hi ha 15.000 euros per a la convocatòria d’entitats de dones a petició del Consell de Dones de les Badalona, que la bases específiques ja s’han aprovat en aquest mateix Ple en el punt 2. També hi ha estudis i software per adequar el sistema de software d’Intervenció. També hi ha 98.000 euros per a les festes populars del Gran Sol, que també s’ha anunciat a la premsa. I dues transferències corrents al Patronat de la Música i a l’IMPO per a donar sortida al pagament pendent del 50% de la paga retallada del 2012. I ja per acabar, també hi ha 40.000 euros per a les subvencions de famílies monoparentals que també s’ha aprovat les bases específiques en el punt 2 d’aquest Ple. I 25.000 euros per al lloguer de les grades del camp d’entrenament del Badalona per a què puguin començar la temporada tal com són ara, allà a Montigalà.


Votació de la proposta S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 24, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 3, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Convergència i Unió. 5. Aprovar l’acord marc entre les representacions de l'Ajuntament de Badalona i les organitzacions sindicals Plataforma Sindical Unitària (PSU), Sindicat Professional de Policies (SFP) i Unió General de Treballadors (UGT), presents a la Mesa General de Negociació conjunta constituïda a l’efecte, sobre determinades matèries comunes previstes al TR-EBEP, signat en data 26/05/2016. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Acord marc entre les representacions de l’Ajuntament de Badalona i les organitzacions sindicals Plataforma Sindical Unitària (PSU), Sindicat Professional de Policies (SFP) i Unió General de Treballadors (UGT), presents a la Mesa General de

Secretaria General


Negociació conjunta constituïda a l’efecte, sobre determinades matèries comunes previstes al TR-EBEP, signat en data 26/05/2016. Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució Exhaureix la via administrativa Núm. expedient 301/Z-28/16 Antecedents 1. Acord marc entre les representacions de l’Ajuntament de Badalona i les organitzacions sindicals Plataforma Sindical Unitària (PSU), Sindicat Professional de Policies (SFP) i Unió General de Treballadors (UGT), presents a la Mesa General de Negociació conjunta constituïda a l’efecte, sobre determinades matèries comunes previstes al TR-EBEP, signat en data 26/05/2016, que s’incorpora com a annex a la present proposta d’acord. 2. El present acord d’adopta per majoria de vots favorables de la representació sindical en el si de la Mesa general de negociació conjunta (PSU, SFP i UGT), d’acord amb la representativitat de les seccions sindicals determinada a l’acta del Comitè Unitari de Personal de data 05/10/2015 i conforme a l’article 36.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TR-EBEP). Les seccions sindicals CCOO i CATAC voten en contra de l’acord en els termes recollits a l’acta de la sessió de la Mesa general de negociació pendent d’aprovació. 3. Incoació de l’expedient per part de la cap del Servei d’Organització i Recursos Humans iniciant la tramitació administrativa corresponent per elevar a l’òrgan d’aprovació de l’acord entre les representacions de l’Ajuntament de Badalona i les organitzacions sindicals en data 26/05/2016. 4. Conveni i Pacte de Condicions del personal al servei de l’Ajuntament de Badalona i normativa municipal complementària aprovada. 5. Informe emès per la tècnica mitjana adscrita al Servei d’Organització i Recursos Humans en data 27/05/2016 en relació amb la consignació pressupostària suficient per a dur a terme l’esmentat expedient. 6. Sol·licitud d’informe a la Intervenció Municipal. Fonaments de dret 1. En relació amb la Mesa General de Negociació conjunta i el procediment. Negociació col·lectiva duta a terme en el si de la Mesa General de Negociació conjunta constituïda conforme a l’article 36.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TR-EBEP) pels representants de l’Ajuntament de Badalona i pels de les organitzacions sindicals PSU, SFP i UGT, materialitzades en l’acord de data de 26/05/2016. 2. Conforme a l’article 38 del TR-EBEP en relació amb l’article 52.2 j) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya, és necessari, per tal que aquest acord resulti vàlid i eficaç, sigui aprovat expressa i formalment per l'Ajuntament Ple. 3. Pel que fa a la composició de les meses i regles de funcionament. a) El TR-EBEP estableix la necessitat que la mesa es constitueixi amb presència de tots els legitimats –excepte si alguna organització sindical la refusa voluntàriament– i que, a més d’estar-hi present l’Administració respectiva, les organitzacions sindicals que la integren representin la majoria dels representants escollits a les eleccions celebrades en l’àmbit afectat per la negociació. b) Es limita a 15 el nombre màxim de persones que poden compondre cada representació (art. 35.4 TR-EBEP). Cada part designa lliurement aquells que la representen (art. 35.3 TR-EBEP) i es reconeix el dret a comptar amb assessors, que no computen dins dels 15 membres màxims i que tenen veu, però no vot (arts. 35.3 TR-EBEP). El TR-EBEP no concreta el règim de funcionament de les meses, la qual cosa pot ser objecte de les normes de desenvolupament o d’acord a cada mesa, podent-se regular el seu reglament de funcionament en el qual s’haurà d’establir si hi ha president i/o secretari, el règim de reunions, la periodicitat, etc. Amb relació a això, hem de retenir les regles generals pel que fa a moment d’obertura de les negociacions, negociació de bona fe i intercanvi d’informació, que si estan estipulades al TR-EBEP (art. 34.6 i 34.7 TR-EBEP).

Secretaria General


d) Quant a les meses de negociació específiques per als laborals, s’atendran els criteris establerts a l’ET. 4. Pel que fa a les meses comunes a personal funcionari i laboral. 1. El TR-EBEP manté la dualitat de règims jurídics aplicables a la negociació col·lectiva dels funcionaris i del personal laboral de les administracions públiques. La negociació col·lectiva dels funcionaris es canalitza per mitjà del sistema de negociació previst als articles 33 i següents del TR-EBEP. El personal laboral, en canvi, té en el Títol III de l’ET la regulació del seu dret a la negociació col·lectiva (art. 32 TR-EBEP). No obstant això, l’article 36.3 del TR-EBEP obliga a constituir, en l’àmbit de cada entitat local, una mesa de negociació comuna per al personal funcionari i laboral al seu servei. Estaran legitimats per ser presents en aquestes meses comunes els sindicats més representatius en l’àmbit estatal i autonòmic i els sindicats que hagin obtingut el 10% del conjunt dels representants unitaris dels empleats públics de la corresponent Administració pública (art. 36.3 TR-EBEP). Els sindicats que comptin amb el 10% del conjunt dels representants unitaris del personal funcionari i laboral de totes les administracions públiques estaran presents en aquestes meses si obtenen el 10% dels representants unitaris dels funcionaris o dels laborals de la corresponent Administració pública. És a dir, a aquests sindicats no se’ls exigeix la representativitat acumulada en els àmbits funcionarial i laboral, essent suficient que l’acreditin en un dels dos. La representació de les organitzacions sindicals legitimades per estar presents a les meses comunes al personal funcionari i laboral s’haurà de distribuir, en funció dels resultats globals de les eleccions, en tots els òrgans de representació unitària de la corresponent Administració local, tant de funcionaris com de laborals (art. 36 EBEP). A més, per tal que les meses de negociació quedin vàlidament constituïdes, s’exigeix que les organitzacions sindicals presents «representin, com a mínim, la majoria absoluta dels membres dels òrgans unitaris de representació en l’àmbit del qual es tracti» (art. 35.1 TR-EBEP). 5. En relació amb les matèries objecte de negociació. La mesa comuna al personal funcionari i laboral és competent per negociar totes aquelles matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari, estatutari i laboral de la corresponent Administració local (art. 36.3 EBEP), això és, aquelles matèries o condicions de treball del personal funcionari i laboral que rebin un tractament unitari i, fins i tot, paral·lel a l’EBEP i a altres normes administratives. Consegüentment, la mesa comuna negociarà les següents matèries: a) Els criteris generals en matèria de plans i instruments de planificació de recursos humans, sistemes de classificació de llocs de treball, ofertes d’ocupació pública, accés i avaluació del desenvolupament. b) L’increment de les retribucions del personal al servei de l’ Administració corresponent . c) La formació contínua. d) La salut laboral. e) Els plans de previsió social complementària. Aquestes matèries, que constitueixen el «nucli dur» del règim estatutari de l’empleat públic, estan regulades al TR-EBEP per normes comunes al personal funcionari i laboral i, per tant, permeables a la relació del treball públic. Quant al procediment de negociació de les meses comunes al personal funcionari i laboral, aquest haurà d’ajustar-se a les previsions de l’EBEP. 6. Finalment, en relació amb els pactes i acords. L’article 38.8 del TR-EBEP preveu que els pactes i acords que, de conformitat amb allò que estableix l’article 37, continguin matèries i condicions generals de treball comunes al personal funcionari i laboral, tindran la consideració i els efectes previstos en aquest article per als funcionaris i, en l’article 83 de l’ET, per al personal laboral. Així doncs, es reconeix la naturalesa jurídica dual dels pactes i acords assolits en aquests tipus de meses de negociació, sense que s’exigeixi que es formalitzin en instruments negocials separats. Les condicions de treball establertes en els pactes o acords comuns s’aplicaran directament als funcionaris i personal laboral, sense necessitat de ser incorporades als pactes o acords o als convenis col·lectius, la qual cosa significa que, després de la subscripció del pacte o

Secretaria General


acord comú, no s’ha d’obrir una segona fase de negociació en el si de la mesa de negociació específica dels funcionaris o en la comissió negociadora, que es veuran jurídicament impedides d’alterar-les. Pel que fa referència a la impugnació, en principi hauria de distingir-se: a) La impugnació del pacte o acord comú quant als funcionaris hauria de residenciar-se davant dels tribunals de l’ordre contenciós administratiu de la jurisdicció. b) La impugnació del pacte o acord comú quant al conveni col·lectiu hauria de plantejar-se davant dels tribunals de l’ordre social de la jurisdicció, com qualsevol conveni col·lectiu. Tals tribunals, en ser independents entre si, podrien donar lloc a decisions contradictòries, sense que la nul·litat del pacte o acord comú en tant que pacte o acord comportés la seva nul·litat com a conveni col·lectiu i viceversa. Per això, com a mesura de precaució, s’aconsella incloure en els pactes o acords comuns una clàusula de vinculació a la totalitat o a la indivisibilitat d’allò acordat, de manera que la nul·litat global o parcial d’aquests, declarada per la jurisdicció contencióosa administrativa o social, determini la necessitat de renegociar l’acord o la clàusula en qüestió amb relació a tot el personal tant funcionari com laboral. 2. Respecte dels increments retributius per a l’exercici 2016 i les adequacions retributives singulars i excepcionals. 1. L’article 19.dos de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016 fixa un increment global de les retribucions dels empleats que no podrà superar l’1 per cent en relació amb les retribucions de l’any 2015 “en termes d’homogeneïtat pels dos períodes de la comparació, tant pel que respecta a efectius de personal com a l’antiguitat del mateix”. 2. La mateixa llei preveu a l’article 19.set una adequació retributiva que superi aquest percentatge sempre que es donin les següents circumstàncies específiques perquè sigui una adequació “singular i excepcional”: a) “Singular” no ha d'interpretar-se com un sol empleat públic, sinó que poden ser diversos, però en tot cas, no ha de trencar-se la lògica de la singularitat fent-se extensiva a tots o a molts empleats de l’entitat local. b) “Excepcional” suposa també una especificitat concreta per la que la llei fixa tres possibles circumstàncies que avalen la singularitat i l’excepcionalitat: * Que aquesta adequació sigui “imprescindible” pel contingut del lloc de treball. Suposa això un lloc preexistent, amb un contingut i retribució concreta que es veu afectat per una nova valoració tècnica que deriva un contingut diferent que implica una retribució superior, mitjançant una modificació de la RLT que implica una adequació retributiva. * Que es produeixi una variació del número d’efectius de personal assignats a cada programa. * Que l’adequació sigui imprescindible per a aconseguir els objectius fixats al programa. 3. Pel que fa a la modificació del criteri de productivitat, especial rendiment. L’Ajuntament aprova l’acord formalitzat entre la seva representació i la de les organitzacions sindicals que integren la Mesa general de Negociació en data 17/12/2015 en seu de comissió de negociació en relació amb el complement de productivitat especial rendiment 2016 en els termes que es relacionen al punt dispositiu primer de l’acord de Ple de data 22/12/2015, expedient que és informat per la Intervenció municipal en data 21 de desembre de 2015. Amb posterioritat, el Servei d’Organització i Recursos Humans tramita i resol l’expedient d’assignació individual de la productivitat acordada, en el què és incorporat l’informe preceptiu de la Intervenció municipal. En ambdós casos es genera una situació de dret que és necessari abordar en seu de negociació col·lectiva. 4. En relació amb la recuperació de les quantitats pendents d'abonament de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012. 1. El Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostaria i de foment de la competitivitat que aprova la supressió de la paga extraordinària del mes de desembre 2012 aplicable al personal al servei de les administracions públiques. 2. En relació amb la recuperació de les quantitats pendents d'abonament de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, la Disposició addicional 12 de la Llei 48/2015,

Secretaria General


de 29 d’octubre, de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016, en relació amb la devolució parcial de la paga extraordinària suprimida de 2012, regula que cada Administració Pública, en el seu àmbit, podrà aprovar dintre de l’exercici 2016, i per una sola vegada, una retribució de caràcter extraordinari l’import de la qual serà l’equivalent a les quantitats encara no recuperades dels imports efectivament deixats de percebre com a conseqüència de la supressió de la paga extraordinària, així com de la paga addicional de complement específic o pagues addicionals equivalents, corresponents al mes de desembre de 2012, per aplicació del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, amb l’abast i límits establerts. També disposa que les quantitats que, en compliment d’aquesta disposició addicional, podran abonar-se per aquest concepte, sobre l'import deixat de percebre per cada empleat en aplicació de l'article 2 del Reial decret llei 20/2012, seran les equivalents a la part proporcional corresponent un 91 dies de la paga extraordinària, paga addicional de complement específic i pagues addicionals del mes de desembre. Les quantitats que es reconeguin per aquest concepte al personal a que es refereix l'apartat 5 de l'article 2 del Reial decret llei 20/2012, per no estar previst en el seu règim retributiu la percepció de pagues extraordinàries o per percebre més de dos a l'any, seran les equivalents a un 49,73 per cent del import deixat de percebre per aplicació de l'esmentat precepte. Finalment, regula que cada Administració Pública podrà aprovar durant 2016 les mesures previstes en aquest article, tenint en compte la seva situació econòmic - financera. 3. La devolució de les quantitats pendents d'abonament de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012 no és obligatòria, perquè el punt 3 de l’apartat primer de la Disposició addicional 12 permet acollir-se a una possible no devolució per raons econòmiques. 4. Els Ajuntaments que no puguin procedir a la devolució parcial de la paga extraordinària suprimida de 2012, no tenen una habilitació legal per abonar-la en el primer exercici que la situació econòmic-financera els ho permeti, si no que cal que una Llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per exemple la de 2017, els habiliti a fer-ho possible. A dia d’avui aquest fet (aprovació d’una nova llei pressupostària i disposició legal habilitadora) està envoltat de molta incertesa degut a l’actual conjuntura política en l’àmbit estatal, especialment si l’absència de majoria parlamentària fes forçosa una pròrroga pressupostària. 5. La disposició esmentada també preveu que la devolució serà “per una sola vegada” i, per tant, no de manera segmentada o per parts. 5. Pel que fa al dret a la carrera professional. 1.L’acord de Ple de juliol de 2014 ratifica l’acord entre Ajuntament i els sindicals adoptat en seu de Comissió Mixta en data 07/072014 relatiu provisió de llocs de treball i mobilitat. 2. L’article 16 i següents del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) regulen el dret a la carrera professional i a la promoció interna, concepte, principis i modalitats de la carrera professional dels funcionaris de carrera, la carrera horitzontal, la promoció interna, la carrera professional i la promoció del personal laboral i l’avaluació del desenvolupament. 3. El desenvolupament del present acord marc es produirà en l’àmbit corresponent de la Mesa de què es tracti. 6. Respecte de l’aplicació del principi de no discriminació al personal temporal al servei de l’administració pública sobre la base del principi d’estabilitat de l’ocupació del personal al servei de l’Ajuntament de Badalona. 1. L’acord de Ple de 24/04/2012 ratifica l’acord entre els representants de l’Ajuntament de Badalona i els representants de les seccions sindicals i preveu el “Principi d’estabilitat de l’ocupació” indicant que s’estableix aquest principi en la gestió del personal al servei de l’Ajuntament de Badalona a fi efecte de mantenir l’estructura de recursos humans factible i raonable per donar cobertura als serveis bàsics i administratius que presta a l’Ajuntament, principi que s’entén subsistent en aquests moments. 2. La clàusula 4 de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, en relació amb el principi de no discriminació, regula que pel que fa a les condicions de treball, no

Secretaria General


podrà tractar-se als treballadors amb un contracte de durada determinada d’una manera menys favorable que als treballadors fixes comparables pel mer fet de tenir un contracte de durada determinada, llevat que hi hagi raons objectives que justifiquin un tracte diferent. 7. Informe preceptiu en exercici de la funció interventora crítica o prèvia. 1. En relació amb la recuperació de les quantitats pendents d'abonament de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, la Intervenció municipal haurà d’informar amb caràcter previ a l’adopció de l’acord que es proposa en exercici de la funció interventora crítica o prèvia d’acord amb allò que estableix l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLRHL). En aquest sentit s’adjunta informe econòmic emès per la tècnica mitjana del Servei d’Organització i Recursos Humans en relació amb la consignació pressupostària suficient per a dur a terme l’esmentat expedient, relacionat a l’antecedent quart. 2. L’acord marc recull que s'estudiarà l’actualització de la valoració d’aquells llocs de treball de la RLT vigent en els què s’acrediti objectivament una especial necessitat d’adequació retributiva per motius organitzatius, de contingut dels llocs de treball i/o sobre la base de la mitjana de les retribucions dels Ajuntaments de la província de Barcelona conformant sempre una situació singular i excepcional. Així mateix, l’estudi determinarà quins d’aquells factors que conformen actualment la distribució del complement de productivitat són realment factors de retribució del complement específic de cada lloc, per determinar el marge real fins al qual es podria dotar la borsa de productivitat pels casos que es tracti d’adequacions imprescindibles fixades als programes municipals i no als llocs de treball. 3. L’aprovació d’aquest pla comportarà, necessàriament, la dotació d’un fons addicional, amb una previsió inicial, de 450.000 euros per l’any 2016, fons que, precisament pel caràcter singular i excepcional de les adequacions que en resultin no suposarà en cap cas increment de la massa salarial i retributiva per sobre de les limitacions establertes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’exercici 2016. Aquest pacte quedarà supeditat a l’habilitació dels crèdits pressupostaris necessaris en el moment en què es materialitzin els actes administratius que acreditin la singularitat i l’excepcionalitat en cada cas i s’aprovin per l’òrgan de Govern corresponent. En conseqüència, s’encarrega a la regidoria de Badalona Democràtica impulsar l’expedient de pressupost pertinent a l’objecte de poder fer front als compromisos econòmics que es deriven del compliment dels acords, a l’objecte que es materialitzin els actes administratius que implementin els acords administratius que se’n derivin d’aquest acord de Ple i que acreditin en cada cas la singularitat i l’excepcionalitat de la modificació de les característiques dels llocs de treball en el termes de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat i amb estricte compliment de la legalitat vigent en cada moment. 8. Òrgan competent per resoldre. 1. L’Ajuntament Ple és l’òrgan competent per aprovar aquesta proposta. Atesa la competència atorgada a l'Ajuntament Ple de conformitat amb el que disposa els articles 50.3 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les Entitats Locals, i l'article 54.h) del Decret 214/1990 de 30 de juliol pel que s'aprova el Reglament del personal al servei de les Entitats Locals. 2. De conformitat amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL), aquesta proposta haurà de ser informada per la comissió d’estudi, informe o consulta corresponent, amb caràcter previ als acords plenaris i un cop fiscalitzat l’expedient per la Intervenció municipal. 3. De sotmetre´s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’article 47.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. 4. D’incloure’s la proposta en l’ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’aprovar-se l’acord se n’haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL).

Secretaria General


Proposta d’acord En conseqüència, i d’acord amb l’art. 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROFJEL), s’informa que no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, prèvia declaració d’urgència, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- DECLARAR la urgència per a la inclusió d’aquest assumpte en l’ordre del dia. SEGON.- APROVAR l'acord marc per signat en data de 26/05/2016 entre les representacions de l’Ajuntament de Badalona i les organitzacions sindicals Plataforma Sindical Unitària (PSU), Sindicat Professional de Policies (SFP) i Unió General de Treballadors (UGT) presents a la Mesa General de Negociació conjunta constituïda a l’efecte sobre determinades matèries comunes previstes a l’article 36.3 TR-EBEP signat en data 26/05/2016, que s’incorpora com a annex a la present proposta d’acord. TERCER.- APROVAR l’assignació d'una retribució de caràcter extraordinari d'import, en una única vegada, equivalent a les quantitats pendents d'abonament de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, és a dir, la part proporcional de 91 dies de la paga de 2012 o bé en el 49,73 per cent d’aquest import, durant la primera quinzena del mes de juny de 2016, sempre que la situació econòmico-financera i pressupostària ho faci possible, en els termes que disposa la disposició addicional 12 de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016. QUART.- CONDICIONAR l’execució d’aquest acord, pel que fa al pagament per la recuperació de les quantitats pendents d'abonament de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, a l’aprovació de l’assignació individual i comprovació de llurs drets individuals subjectes a percebre la part proporcional de la paga extraordinària de Nadal de 2012 meritada, previ informe de fiscalització de la intervenció municipal i compliment de les prescripcions que estableix la disposició addicional 12 de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016. CINQUÈ.- ENCARREGAR a la regidoria de Badalona Democràtica impulsar l’expedient de pressupost pertinent a l’objecte de poder fer front als compromisos econòmics que es deriven del compliment dels presents acords, a l’objecte que es materialitzin els actes administratius que implementin els acords administratius que se’n derivin d’aquest acord de Ple i que acreditin en cada cas la singularitat i l’excepcionalitat de la modificació de les característiques dels llocs de treball en el termes de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat i amb estricte compliment de la legalitat vigent en cada moment. SISÈ.- ENCARREGAR al Servei d’Organització i Recursos Humans de l’Àmbit de Badalona Democràtica promoure la creació d’un grup de treball encarregat d’iniciar els treballs conduents a la modificació del criteri de productivitat, especial rendiment, aprovat per l’Ajuntament mitjançant la ratificació de l’acord formalitzat entre la seva representació i la de les organitzacions sindicals que integren la Mesa general de negociació en data 17/12/2015 en seu de comissió de negociació conjunta en els termes que es relacionen al punt dispositiu primer de l’acord de Ple de data 22/12/2015, expedient que va ser informat per la Intervenció municipal en data 21/12/2015. SETÈ.- ENCARREGAR al Servei d’Organització i Recursos Humans de l’Àmbit de Badalona Democràtica promoure la creació d’un grup de treball encarregat de consensuar els criteris generals d’un Pla d’ocupació integral de mesures organitzatives i de polítiques de personal. VUITÈ.- DONAR compte d’aquest acord a la propera Comissió Informativa de l’Àmbit de Badalona Democràtica (CIA BDN Democràtica). NOVÈ.- DONAR compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre i bon fi de l’execució del precedent acord. DESÈ.- FER EXTENSIVA, sempre i quan sigui aprovada pels seus respectius òrgans de govern mitjançant la tramitació administrativa que correspongui, aquesta proposta d’acord, pel que fa a la recuperació de les quantitats pendents d'abonament de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, als Organismes autònoms i Societats municipals del sector públic local, en els termes de la disposició addicional 12 de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016.

Secretaria General


ANNEX <<ACORD MARC DE LA MESA GENERAL DE NEGOCIACIÓ CONJUNTA DELS EMPLEATS PÚBLICS DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA CORRESPONENT A LA DEVOLUCIÓ DE LES QUANTITATS PENDENTS DE LA PAGA EXTRAORDINÀRIA DE DESEMBRE DE 2012, A LA DOTACIÓ D’UN FONS ADDICIONAL PER TAL D’ASSOLIR L’OBJECTIU DE MODERNITZACIÓ I QUALITAT DE LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS ALS CIUTADANS QUE ESTUDIARÀ L’ACTUALITZACIÓ DE LA VALORACIÓ DELS LLOCS DE TREBALL DE LA RLT VIGENT QUE REQUEREIXIN ADEQUACIÓ RETRIBUTIVA AMB CARÀCTER SINGULAR I EXCEPCIONAL, ELS FACTORS QUE CONFORMEN ACTUALMENT LA DISTRIBUCIÓ DEL COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT QUE SÓN REALMENT FACTORS DE RETRIBUCIÓ DEL COMPLEMENT ESPECÍFIC DE CADA LLOC I UN PLA DE CARRERA PROFESSIONAL DE L’EMPLEAT PÚBLIC DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA I ALTRES ASPECTES LABORALS I SOCIALS. A Badalona, a 26 de maig de 2016, reunits les representacions de l'Ajuntament i de les organitzacions sindicals PSU, SFP, CCOO, CATAC i UGT, en l'exercici de les competències que legalment tenen atribuïdes, MANIFESTEN En el si del procés negociador iniciat per l'Ajuntament de Badalona i les organitzacions sindicals presents a la Mesa General de Negociació dels empleats públics, amb la intenció d'aconseguir un Acord per a l’adequació retributiva i la millora de les condicions de treball dels empleats públics pel que fa a l’exercici 2016, es fa necessari avançar en aquelles mesures sobre les quals hi hagi un enteniment i puguin tenir una incidència positiva sobre les retribucions i les condicions de treball dels empleats públics. En virtut de l'anterior, l'Ajuntament Badalona i les organitzacions sindicals esmentades, en l'àmbit de la Taula General de Negociació celebrada el dia 19 de maig de 2016, adopten el present ACORD: PRIMER.- RECUPERACIÓ DE LES QUANTITATS PENDENTS D'ABONAMENT DE LA PAGA EXTRAORDINÀRIA DEL MES DE DESEMBRE DE 2012. 1. Els empleats públics tindran dret a la devolució de les quantitats encara no recuperades dels imports efectivament deixats de percebre com a conseqüència de la supressió de la paga extraordinària, corresponents al mes de desembre de 2012, en els termes que disposa la disposició addicional 12 de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2016. 2. Sempre que la situació econòmico-financera i pressupostària ho faci possible es procedirà a l'abonament, durant la primera quinzena del mes de juny de 2016, d'una retribució de caràcter extraordinari l'import, en una única vegada, que serà equivalent a les quantitats pendents d'abonament de la paga extraordinària del mes de desembre de 2012, és a dir, la part proporcional de 91 dies de la paga de 2012 o bé en el 49,73 per cent d’aquest import. SEGON.- DOTACIÓ DE FONS ADDICIONAL PER TAL D’ASSOLIR L’OBJECTIU DE MODERNITZACIÓ I QUALITAT DE LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS ALS CIUTADANS. 1. L’Ajuntament està treballant, en el si de l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal, en la redacció d'un Pla d’ocupació integral, de mesures organitzatives i de polítiques de personal del sector públic local amb l’objectiu d’obtenir un instrument tècnic, consensuat amb les seccions sindicals constituïdes a l’Ajuntament, per a la determinació de les polítiques de personal a partir de l’anàlisi de la situació de la plantilla i dels recursos humans i la seva integració en l’estratègia i els objectius del pla de govern municipal. 2. En el sí d’aquest pla, com a política d’actualització retributiva, per tal d’assolir l’objectiu de modernització i qualitat de la prestació dels serveis públics als ciutadans, s'estudiarà l’actualització de la valoració d’aquells llocs de treball de la RLT vigent en els què s’acrediti objectivament una especial necessitat d’adequació retributiva per motius organitzatius, de contingut dels llocs de treball i/o sobre la base de la mitjana de les retribucions dels Ajuntaments de la província de Barcelona conformant sempre una situació singular i

Secretaria General


excepcional. Així mateix, l’estudi determinarà quins d’aquells factors que conformen actualment la distribució del complement de productivitat són realment factors de retribució del complement específic de cada lloc, per determinar el marge real fins al qual es podria dotar la borsa de productivitat pels casos que es tracti d’adequacions imprescindibles fixades als programes municipals i no als llocs de treball. 3. L’aprovació d’aquest pla comportarà, necessàriament, la dotació d’un fons addicional, amb una previsió inicial, de 450.000 euros per l’any 2016, fons que, precisament pel caràcter singular i excepcional de les adequacions que en resultin no suposarà en cap cas increment de la massa salarial i retributiva per sobre de les limitacions establertes per la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’exercici 2016. Aquest pacte quedarà supeditat a l’habilitació dels crèdits pressupostaris necessaris en el moment en què es materialitzin els actes administratius que acreditin la singularitat i l’excepcionalitat en cada cas i s’aprovin per l’òrgan de Govern corresponent. 4. La quantificació del fons serà possible a partir del moment en què es disposi de la primera informació de liquidació trimestral, donat que el Pressupost va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 13 d’abril i publicat al BOP en data 20 d’abril. 5. El benefici d'un estudi d’aquest tipus és el seu caràcter consolidable en relació amb l’estructura retributiva perquè afecta als complements específics dels llocs de treball i no al complement de productivitat que, per definició, no és consolidable. TERCER.- MODIFICACIÓ DEL CRITERI DE PRODUCTIVITAT, ESPECIAL RENDIMENT. 1. El punt de partida en relació amb la reglamentació vigent dels diferents factors que conformen el factor de productivitat, ha de ser el treball conjunt vers una modificació del que retribueix el factor especial rendiment, segons acord de Ple de l’Ajuntament de 22 de desembre de 2015, que reproduïa per l’exercici 2016, el mateix acord adoptat que pels exercicis 2014 i 2015. En aquest sentit, el complement d’especial rendiment, haurà de tenir com a finalitat establir un model inicial d’avaluació de resultats en connexió directa amb objectius clarament identificats en el Pla de Govern municipal, des del compliment de la legislació vigent, i el seguiment dels procediments establerts, fins a la realització efectiva eficaç i eficient d’un servei públic adaptat a les necessitats reals dels ciutadans. 2. L’aplicació de l’incentiu de l’especial rendiment entès com a incentiu de productivitat, en una estructura com la municipal exigeix la introducció de mesures de rendiment que resultin senzilles d’aplicar, amb pocs factors de valoració, comprensibles i objectius, i que en el nostre cas prenguin com a punt de partida el desenvolupament del cor del Pla de Govern en el què es fixen de manera clara i sistemàtica les línies estratègiques que informaran el conjunt d’actuacions municipals pel conjunt del mandat i dins de cada línia els programes d’actuació anuals que a la vegada han de ser desenvolupats a través de les àrees corresponents. 3. El complement d’especial rendiment ha d’estar destinat a incentivar les condicions objectives d’especial rendiment, d’activitat extraordinària i d’interès o iniciativa amb els quals l’empleat desenvolupa el seu treball en connexió directa amb el grau d’assoliment dels objectius del Pla de Govern per part de cada servei de l’organització. 4. En aquest sentit, mantenint la quantia actual destinada a aquest factor del complement de productivitat, les parts negociadores es comprometen a desenvolupar l’àmbit personal, el temporal i l’element d’avaluació d’aquest en les properes sessions que s’estableixin a tal efecte. QUART.- CONDICIONS LABORALS Durant l’any 2016 les parts es comprometen, sobre la base d’una auditoria operativa de Recursos Humans, a consensuar el criteris generals d’un Pla d’ocupació integral de mesures organitzatives i de polítiques de personal, el qual contemplarà, com a mínim, les següents mesures d’acord amb la normativa estatal vigent en la matèria:

a) Oferta pública d’ocupació. b) Promoció interna i professional (pla de carrera) c) Estabilització del treball temporal. d) Provisió de llocs de treball i desenvolupament de la mobilitat. e) Reglamentació de les borses de treball.

Secretaria General


CINQUÈ.- CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ PER A L’ESTABLIMENT D’UN PLA DE CARRERA PROFESSIONAL DE L’EMPLEAT PÚBLIC DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA. En el sentit de l’acord de Ple de juliol de 2014 que ratificava l’acord entre Ajuntament i els sindicals adoptat en seu de Comissió Mixta en data 7 de juliol de 2014 relatiu provisió de llocs de treball i mobilitat i dels articles 16 i següents del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que regulen el dret a la carrera professional i a la promoció interna, les parts es comprometen a crear una comissió per a l’establiment d’un Pla de carrera professional de l’empleat públic de l’Ajuntament de Badalona. SISÈ.- APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE NO DISCRIMINACIÓ AL PERSONAL TEMPORAL AL SERVEI DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA SOBRE LA BASE DEL PRINCIPI D’ESTABILITAT DE L’OCUPACIÓ DEL PERSONAL AL SERVEI DE L’AJUNTAMENT DE BADALONA. Els negociadors es comprometen a treballar en l’anàlisi i l’aplicació del principi general d’igualtat entre les relacions laborals i funcionarials de durada determinada i les de durada indefinida en aplicació del principi de no discriminació al personal temporal al servei de l’Administració pública, de conformitat amb la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, llevat que hi hagi raons objectives que justifiquin un tracte diferent, sobre la base del principi d’estabilitat en l’ocupació del personal al servei de l’Ajuntament de Badalona a fi efecte de mantenir l’estructura de recursos humans factible i raonable per donar cobertura als serveis bàsics i administratius. SETÈ.- CALENDARI DE NEGOCIACIÓ. Les parts signants del present Acord es comprometen a continuar el procés negociador que s’anirà concretant en les properes sessions que es realitzaran amb una periodicitat mínima mensual. VUITÈ.- EFICÀCIA. Aquest Acord requereix per la seva eficàcia directa el corresponent acte de ratificació posterior per part de l’Òrgan de Govern corresponent així com el respecte a les lleis i les limitacions pressupostàries.>> SENYOR FERNÁNDEZ: Jo crec que amb el rebombori que ha sorgit amb aquest tema jo crec que el mínim és que s’expliqui. SENYOR TÉLLEZ: Aquest és l’acord sorgit, signat i aprovat a la Mesa general de negociació, el reglament de la mesa ja el podeu veure en el mateix acord. Molt breument resumeixo els acords, el primer acord és el pagament del 50 % de la paga de 2012 que van patir les retallades els treballadors municipals, com ja sabeu que ja hem informat en aquest Ple, teníem pressupostat el 25 % per pagar en aquest mes de juny i l’altre 25 % poder pagar-lo a finals d’any amb romanents. Però davant la incertesa de les negociacions i les properes eleccions del Govern espanyol i havent-hi liquiditat en els romanents del capítol 1, doncs avancem aquest 50 % ja en la primera quinzena de juny. També dotem d’un fons de 450.000 euros per fer adequacions singulars i excepcionals, previ estudi de totes les categories de l’Ajuntament. Hem detectat que algunes categories de treballadors municipals de l’Ajuntament estan per sota de la mitjana de l’Àrea Metropolitana, llavors dotem d’un fons de 450.000 euros per poder adequar, singular i excepcionalment aquestes categories al sou mitjà de l’àrea metropolitana, d’altres administracions de l’àrea metropolitana, no només l’AMB. També el compromís de modificar els criteris conjuntament amb la mesa general de negociació, els criteris de productivitat d’especial rendiment, que ara tenen una sèrie d’aspectes legals, llavors hi ha el compromís de modificar aquests criteris per adequar-los a llei. I també, garantir el dret a carrera professional i promoció interna, que també era una petició de la majoria sindical en la mesa general de negociació. SENYOR FERNÁNDEZ: Nosaltres votarem a favor d’aquest dictamen, bàsicament perquè al final és un dictamen que han signat els sindicats i és un acord entre el Govern i els sindicats i evidentment nosaltres donarem suport al que recolzin els sindicats en aquest cas. Però sí que creiem i volem explicitar d’alguna forma, que jo crec que el Govern podria haver fet un esforç més gran per millorar les condicions dels treballadors. De fet, s’ha posat

Secretaria General


de manifest en aquestes últimes setmanes que els treballadors no estaven conformes, no només amb les concessions que ha fet el Govern, sinó amb el tipus de relació que hi havia entre el Govern i la part sindical. Cosa que nosaltres també reprovem, creiem que no és just que els treballadors hagin de tirar-se al carrer i estar manifestant-se durant tres i quatre setmanes per aconseguir unes condicions mínimes, perquè al final aquest acord és de mínims, en comparació amb els compromisos de millora de les condicions que el Partit Popular ja havia fins i tot, aparaulat, o hi havia un principi d’acord, abans que el Partit Popular marxés del Govern. Per tant, nosaltres votarem a favor perquè al final és l’acord dels sindicats, però creiem que aquest acord és regressiu en les seves condicions en comparació amb els compromisos i els acords que hi havia amb el Partit Popular. SENYOR GUIJARRO: Sobretot felicitar als representants de les organitzacions sindicals que estan aquí presents, tant de la PSU, com de l’UGT, com de l’SFP, per la defensa que han fet dels drets de les treballadors i els treballadores municipals. I només una pregunta, és que segons posa en el dictamen hi ha dos sindicats que no han signat aquest acord i ens agradaria saber els motius de per què no ho han fet, o si més no, que se’ns faci arribar també l’acta que està pendent d’aprovació on ho podríem saber. De tota manera, nosaltres hi votarem a favor perquè així ho han volgut els representants sindicals i és el que nosaltres també volíem. SENYOR TÉLLEZ: Començo pel senyor Guijarro, evidentment els dos sindicats, Comissions Obreres i CATAC, segurament ells respondrien millor la seva intenció de vot que com ho faré jo ara mateix. Bàsicament, segurament hi ha més coses, però bàsicament els seus motius per no signar l’acord al·legaven que ells volien una concreció més gran de com s’aplicava aquest fons de 450.000 euros, i la majoria de la Mesa general de negociació concretàvem que era necessari aquest estudi previ, que ja s’està executant i que en tot cas, els criteris s’haurien de pactar a la Mesa general de negociació i no ja haver-los de concretar tant. Senyor Fernández, no sé ni per on començar. La retallada de la paga del 2012, que és un dels acords que hem incorporat en aquest preacord que avui portem a signar, jo crec que no la va retallar Guanyem Badalona en Comú, ni Esquerra Republicana, ni Iniciativa - Esquerra Unida i Alternativa. Al 2012 qui governava tant a Badalona com a l’Estat Espanyol, era un partit que segurament vostè coneix molt bé, tot i que de vegades s’oblida de posar les sigles a les seves campanyes. Els criteris de productivitat i especial rendiment que hem d’adequar a Llei, també es mantenen els mateixos que es van fer en el seu mandat, i en tot cas, dotem d’un fons de 450.000 euros per adequar singular i excepcionalment a tota aquella gent, a tots aquells treballadors que estan per sota de la mitjana de salaris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que estaven així també en el seu mandat i que ara els adequarem a sou. I en tot cas, el manifest que van fer per la dignitat municipal la majoria sindical, aquí ens donaven canya a tots, i perdoneu, als governs del Partit dels Socialistes, al govern del Partit Popular i també evidentment, a nosaltres, perquè ara som els responsables que hem de donar la solució. Però jo crec que aquí, si us plau, deixem d’utilitzar els treballadors municipals per fer política i per tirar-nos els trastos al cap uns i altres, perquè jo crec que si la situació dels treballadors municipals és dolenta en alguns aspectes, cosa que compartim i que estem en procés de millorar sempre que estigui a la nostra mà. Jo rec que aquí, tots els partits que han passat pel Govern de Badalona tenen la mateixa responsabilitat. Per tant, jo només li demano que quan arribin aquest tipus d’acord al Ple puguin fer les preguntes i els comentaris pertinents, però que deixin d’utilitzar a la representació sindical i els treballadors municipals per a fer política. SENYOR FERNÁNDEZ: Nosaltres no utilitzem a ningú, al final no cal fer-ho perquè les protestes contra el seu Govern, aquest govern que vostès parlaven del canvi, de la revolució dels somriures, aquesta protesta i aquest desacord s’ha vist al carrer. No ha fet falta que un partit polític digués ni una paraula. Perquè nosaltres en tot aquest conflicte i ho poden dir els sindicats, no hem dit ni una paraula. Per tant, no cal ni tan sols que ho utilitzem políticament, perquè vostès sols ja es basten i no necessiten a ningú per embolicar el que han embolicat. Jo crec que les relacions entre els sindicats, que són els representants de tots els treballadors, i entre els sindicats i vostès, són millorables, són més que millorables. I jo crec que ja ens ve bé que vostè digui que s’imiten i s’aproven les condicions del nostre mandat i que a més, siguin la base perquè vostès facin nous acords,

Secretaria General


millorant-los, faltaria més. Al final, els anys passen i jo crec que els treballadors han d’anar cap endavant i no cap enrere, i al final, amb un punt sí que han anat cap enrere, els treballadors marcaven la recuperació de 900.000 euros, i vostès marquen la recuperació de tan sols la meitat, d’un 50 %. Per tant, ja podem qualificar que les seves polítiques laborals senyor Téllez, són regressives amb el treballador municipal. SENYOR TÉLLEZ: És que no puc deixar de respondre, em sap greu, estem entrant en un bucle senyor Fernández. Però repeteixo, qui va retallar la paga del 2012, que era una també de les principals reivindicacions d’aquesta Mesa general de negociació, va ser una retallada que va fer el seu Govern, el de Badalona... no em digui que no, qui la va fer? Potser estava marcat per Brussel·les, però ho va fer el seu Govern. I en tot cas, la resta de reivindicacions i m’agradaria i segurament ho hauran fet, però demanaria que tornessin a llegir el manifest que han fet tota la majoria sindical, perquè jo crec que aquí n’hi ha per caure-li la cara de vergonya a tots els Governs de Badalona. Per tant, si us plau, potser vostès durant el procés de negociació no han dit res, cosa que agraeixo, només faltaria, però si us plau, no torni a dir coses en el Ple que de debò, hauríem de reflexionar abans de dir-les. SENYORA ALCALDESSA: Hem fet ja el segon torn de paraules no? SENYOR RIERA: És que volia aclarir una qüestió perquè s’està parlant d’un tema que jo conec una mica, i per no fer utilització política, Déu n’hi do, senyor Téllez, ja que no han volgut fer utilització política ha aprofitat per arrabassar contra el Partit Popular. Només li vull recordar un tema, i aquí estan els sindicats per veure si em poden deixar per mentider. Nosaltres quan es va treure la paga extraordinària del 2012, vam restituir, vam restituir una de les dues pagues que havíem tret, d’acord amb els sindicats. Miri vostè si vam ser retrògrads i miri vostès si vam ser lesius per als sindicats. En aquests moments, senyora alcaldessa i ja que m’ha permès la paraula i molt breu, l’únic que li demanem és que en un moment de bonança com sembla que comença a estar aquest Ajuntament, que sortia l’altre dia, que dels últims vint anys té l’endeutament més baix, és de restituir als treballadors, tot allò que se’ls va haver de demanar d’esforç que fessin per salvar aquest Ajuntament. Llavors, l’únic que demanem i que demana el nostre portaveu, és que tinguin en compte aquesta situació i se’ls restitueixi a aquestes persones que van fer possible el sanejament de l’Ajuntament, se’ls restitueixi el poder adquisitiu que van perdre, perquè ara es pot fer, vostè sap que ara es pot fer. SENYOR TÉLLEZ: Insistir, és que continuen insistint en què es veu que al 2012 manàvem nosaltres i aquesta paga que estan reivindicant els treballadors... Jo és que no he fet utilització política, simplement explico. Però bé, en tot cas, estem en bucle, jo crec que la gent és prou intel·ligent per saber qui manava al 2012 i qui mana ara. Votació de la urgència S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27.

Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27. 6. Ratificar l'acord del consell d'administració de l'IMPO de 25 de maig de 2016 pel qual s'aprova el complement productivitat, complement especial rendiment pel personal de plantilla d'IMPO 2016. Tipus de resolució: Ratificar l’acord del consell d’administració de l’IMPO de 25 de maig de 2016 pel qual s’aprova el complement productivitat, complement especial rendiment pel personal de plantilla d’IMPO 2016. Òrgan que resol: Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: No exhaureix la via administrativa Interessats: Interès General; Secretaria i Intervenció i Tresoreria, Gerència IMPO i Presidenta Comitè d’empresa d’ IMPO. Núm. expedient:

Secretaria General


Antecedents. En data 25 de maig de 2015, el consell d’administració de l’IMPO ha aprovat un acord que diu textualment: “I.- Antecedents administratius. Documentació. 1.-Vista la sol·licitud emesa pel Comitè d’empresa de l’ IMPO presentada a la sessió ordinària del consell d’administració celebrada el proppassat dia 28 de gener de 2016, la qual va quedar annexada a l’acta de l’ esmentada sessió pel desig exprés d’arribar a la màxima equiparació amb l’expedient relatiu al complement de productivitat de l’ajuntament de Badalona. 2.- Atès l’ Instrucció literal del Gerent d’IMPO, Sr. Faustino Marin, que igualment obra a l’expedient, de data 8 d’abril d’ enguany i que en relació als aspectes relatius al complement retributiu de productivitat /especial rendiment explica que han de ser tractats, en negociació i consens amb l’ esmentat Comitè d’empresa de l’IMPO, i fetes per part de la gerència totes les gestions oportunes. 3.-Vista igualment l’Acta sobre l’Acord entre el Comitè d’empresa i la direcció de l’IMPO en relació al complement de productivitat/ especial rendiment ER 2016 pel personal de plantilla de l’ IMPO, que obra a l’expedient, signada en data 18 d’abril d 2016. 4.- Vista la nova Acta de data 19/04/16 una vegada ajustat a les observacions fetes per l’ intervenció Municipal en fase de prèvia fiscalització de l’expedient. 5.-Sol·licitud informe a l’interventor municipal. II.- Consideracions jurídiques. II a)Antecedents administratius. Vist que en data 20/11/12 es va adoptar pel Consell d’administració de l’IMPO, un primer acord d’adhesió parcial a les negociacions que precisament s’havien dut a terme i des de l’Ajuntament de Badalona en relació a la reordenació i racionalització dels criteris d'assignació del complement de productivitat i especial rendiment, acords als que finalment s’arriben en el mes de març dia 26/03/2012- aprovat per l’Ajuntament Ple de 26 d’abril de 2012-, l'Ajuntament de Badalona i les Organitzacions sindicals (PSU, CCOO,SFP i UGT). La raó per la qual no va ser possible l’adhesió total sol·licitada tant a l’acord de l’any 2012 ressenyat, com adhesió total a l’acord de data 18 de desembre 2013, pels exercicis 2014 i 2015, COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT ESPECIAL RENDIMENT (ER) 2014 i 12015 (també adoptat per les representacions de l’Ajuntament de Badalona i de les organitzacions sindicals, Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), Sindical de Funcionaris de Policia (SFP), Plataforma Sindical Unitària (PSU) i Sindical Professional de Policies Municipals de España-Catalunya(SPPME-CAT) com a conseqüència de les negociacions dutes a terme durant els dies 7/11/2013 i 12/12/2013) es que, l' import destinat a l'abonament d'aquest complement no podia superar en cap cas, ni podia haver increment de la massa salarial i aquesta havia i ha de ser homogènia per treballador. No pot donar-se un increment de la massa salarial d'un any per l'altre. Així mateix, s’ha de posar especial consideració que la determinació d’aquest criteri de complement de productivitat ni la seva assignació no pot superar en cap cas un increment de despesa retributiva del capítol I respecte les vigents en l’exercici 2016 tal i com estableix l’article 19 de la Llei 48/2015,. de 29 d’octubre, de pressupostos generals per l’Estat per a 2016, BOE nº 260 data 30/10/2015, i diu que amb efectes 1 de gener de 2016 les retribucions del personal al servei del sector públic no poden experimentar un increment global superior al 1% en temes d’homogeneïtat, aquest percentatge màxim establert es el que es proposa incrementar en relació a aquesta retribució complementaria del personal de plantilla al servei de l’IMPO. Atès el que disposa l’article 7 del RD 861/1986 de 25 d’abril, i en el mateix sentit l’article 175 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, quant als límits pressupostaris de la quantia global destinada a la retribució del complement de productivitat. Vist que el personal de l’ IMPO de plantilla està subjecte perquè li es de total aplicació el Conveni Col·lectiu de l'Ajuntament de Badalona, raó per la qual tenia reconegut el complement d’assistència. Considerant que el complement de productivitat especial rendiment es un complement que premia entre d’altres aspectes, l’assoliment al valorar

Secretaria General


com a objectiu per la seva assignació els referits a l’índex d’absentisme i d’accidents de treball en aquest exercici 2016. En definitiva, doncs, podem afirmar que la definició del complement de productivitat especial rendiment que resulta d’aquest acord en el sentit que aglutina en un sol concepte el complement de productivitat sota la premissa d’avaluació en elements globals i comuns de l’organització en base a paràmetres essencialment objectius: índex d’absentisme per malaltia i accidents de treball i índexs de participació i satisfacció de tot el personal en les accions de formació professional. II b)Consideracions jurídiques. El complement de productivitat/especial rendiment. 1.- D’acord amb el que disposa l’article 93 de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local en quant a les retribucions bàsiques i complementaries. 2.-Atès el que disposen els articles 1,5 i 7 del RD 861/1986, de 25 d’abril, pel que s’aprova el règim retributiu dels funcionaris de l’administració local respecte als conceptes retributius, i en concret respecte al complement de productivitat. 3.- Vist el que disposen els articles 22,24 i 37 de la llei 7/2007, de 12 d’abril de l’Estatut bàsic de l’empleat públic pel que fa als complements de productivitat i a la seva determinació. 4.- Atès el que disposen els articles 100 i s.s. del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre pel que s’aprova el text refós de la normativa vigent en matèria de funció pública a Catalunya respecte al règim retributiu. 5.- D’acord que aquesta normativa estableix amb caràcter bàsic i d’aplicació a les entitats locals la possibilitat que el ple de l’Ajuntament estableixi els criteris en que s’ha de distribuir els diferents conceptes de productivitat, entenent aquest com la retribució que te la finalitat de fomentar l’especial rendiment, la millora en la prestació dels serveis, l’ interès i la iniciativa en que el funcionari realitza la seva tasca professional i l’activitat extraordinària. Ja la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per la reforma de la Funció Pública, que ja establia que els funcionaris de l’administració local només podien ser remunerats pels conceptes retributius, del seu article 23 sortia amb caràcter bàsic, que el complement de productivitat estava destinat a retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària, l’ interès o la iniciativa amb que el funcionari porta a terme la seva feina; i que les quantitats percebudes per aquest concepte seran de públic coneixement, tant en relació als altres funcionaris com als representants sindicals. Vist l’article 171 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, el qual ens diu que “ El complement de productivitat està destinat a retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i l’ interès i la iniciativa amb que el funcionari exerceix la seva feina.” D’altra banda atès l‘article 172.1, 2, 3, 4 i 5. del mateix Decret 214/1990, de 30 de juliol; El primer parla sobre l’apreciació de la productivitat que s’ha de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb l’exercici del lloc de treball i amb els objectius que li siguin assignats, i sobre tot molt important l’article 172.2 que diu que “EN CAP CAS LES QUANTIES ASSIGNADES PEL COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT DURANT UN PERIODE DE TEMPS NO ORIGINARAN CAP TIPUS DE DRET INDIVIDUAL RESPECTE A VALORACIONS O APRECIACIONS CORRESPONENTS A PERIODES SUCCESSIUS.” 6.- L’Ajuntament Ple es l’ òrgan competent per aprovar aquesta proposta, en el cas d’aquest Institut Municipal prèviament haurà d’estar aprovada pel seu consell d’administració en consonància amb l’article 8 dels seus vigents Estatuts. De conformitat amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre pel qual s’aprova el Reglament d’ organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aquesta proposta haurà de ser informada per la comissió d’estudi, informe o consulta corresponent, amb caràcter previ als acords plenaris i un cop fiscalitzat l’expedient per la Intervenció municipal. 7.- D’acord amb el que disposen els articles 213 i següents del Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, l’expedient administratiu així tramitat s’ha de sotmetre a la fiscalització prèvia de l’ Intervenció municipal. 8.-D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28

Secretaria General


de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. c)Consideracions jurídiques: En quant a les negociacions col·lectives. Atès que els criteris del complement de productivitat, especial rendiment ER 2016 van estat objecte de negociació entre la representació de l’ajuntament i de les organitzacions sindicals que integren la Mesa General de negociació, Plataforma Sindical Unitària (PSU) , Comissions Obreres (CCOO), Candidatura autònoma de treballadores i treballadors de l’administració de Catalunya- Intersindical Alternativa de Catalunya (CATAC-IAC) Sindicat de Funcionaris de Policia (SFP), i Unió General de Treballadors (UGT), els quals van formalitzar un acord en relació al complement de productivitat especial rendiment per l’exercici 2016, i atès que es va signar la formalització de l’acord en data 17/12/15, respecte a l’aplicació de l’ esmentat complement per a l’exercici 2016, per a la plantilla ajuntament, mitjançant l’acord d’avui entre el Comite d’empresa de l’IMPO i la Direcció, queda formalitzat els termes del complement ER plantilla IMPO 2016, en atenció a les particularitats establertes a l’ esmentat acord. Atès allò que disposa l’article 28 de la CE i l’article 103.3 de la CE dels quals se’n deriven la LO 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical, que estableix específicament en l’article 1.2 que inclou en el seu àmbit d’aplicació tant el personal laboral com funcionari vinculat amb una Administració Pública. Atès que tal i com preveu l’article 103. 3 de la CE, i també preveia l’ esmentada LO 11/1985, de 2 d’agost, es regula la formulació dels drets sindicals, òrgans de representació, en l’administració pública en la Llei 9/1987, d’òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les Administracions Públiques –LORAP-, modificada per la Llei 7/1990, de 19 de juliol, en matèria de negociació, i la Llei 18/1994, de 30 de juny, sobre eleccions a òrgans de representació. Atès allò que disposa l’article 35 de la LORAP quan a la necessària aprovació per part de l’òrgan competent de l’entitat local dels acords aprovats en seu de negociació col·lectiva el qual recau a l’Ajuntament Ple, i per al cas d’aquest Institut Municipal aquesta competència recau en el consell d’Administració, article 8 dels vigents Estatuts. Preceptes de l’Estatut dels treballadors en concret: L’article 82; “Naturalesa i efectes del conveni, el concepte i la seva eficàcia”, en el qual queda clar que els convenis son el resultat de la negociació desenvolupada pels representats dels treballadors i dels empresaris, i constitueixin l’expressió de l’acord lliurement adoptat per ells en virtut de l’autonomia col·lectiva. L’article 83.2 ET; Diu....” Mitjançant acords interprofessionals o per convenis col·lectius les organitzacions sindicals i associacions patronals mes representatives............podran......i” L’article 83.3 ET: “Dites organitzacions sindicals i associacions patronals podran igualment elaborar acords sobre matèries concretes.......” Per últim i considerant l’article 27 de l’ EBEP Llei 7/2007, de 12 d’abril que diu: “Retribucions del personal laboral”: <<Les retribucions del personal laboral es determinaran d’acord amb la legislació laboral, el conveni col·lectiu que sigui aplicable i el contracte de treball, respectant en tot cas el contingut de l’article 21 d’aquest Estatut.>> Igualment el capítol IV de l’EBEP dedicat al dret a la Negociació col·lectiva, representació i participació institucional, articles 31 al 42. L’ Acord que s’informa i la seva aplicació no suposa en cap cas increment de les retribucions del personal al servei de l’IMPO, al marge del que pugui suposar que la resulti de d’estricte assignació individual, i no suposa tampoc en cap cas que es faci necessari un increment en el crèdit pressupostari del capítol I de despesa de personal. Finançament: Existeix crèdit suficient a nivell de vinculació jurídica a les partides números 000/9200/15000, import 8.080.-euros, partida 000/9341/15000, import 2.104,17.-euros i a la partida 000/2410/15000 import 23.028.-euros del pressupost 2016, en pròrroga del 2014 d’aquest Organisme Municipal per fer front a l’ import total calculat de 33.212,17.-euros, tal i com consta al document contable RC número d’operació 2016000000696. Igualment i de conformitat amb els informes tècnics emesos pel la Gerència de l’IMPO i

Secretaria General


Cap departament d’Administració i RI, existeix crèdit suficient a nivell de vinculació jurídica a les partides números 000/9200/16000, import 380,96.-euros, partida 000/9341/16000, import 52,67.-euros i a la partida 000/2410/16000 import 990,49.-euros del pressupost 2016, en pròrroga del 2014 d’aquest Organisme Municipal per fer front a les despeses de seguretat social. III.- Conclusió; Els sotasignants creuen ajustat a dret, salvant superior criteri millor fonamentat en dret,i previ informe de l’interventor General conforme al que preveuen els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) en tractar-se d’actes de reconeixement de crèdit i/o liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, per tal que el Consell d’Administració com a òrgan competent, per així disposar-ho l’article 274.1.b) i punt 2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, Text Refós de la Llei municipal i de règim local, en relació a l’article 8, 23 a 28 i 35 dels Estatuts d’aquest Organisme, prengui l’acord següent aprovat en seu de negociació col·lectiva referit al complement de productivitat especial rendiment personal plantilla IMPO -ER 2016. Atès que l’ Intervenció Municipal va informar amb caràcter previ aquest acord en data 9 de maig de 2016, ( amb entrada el dia 10 de maig d’enguany nº registre IMPO 9123 )amb caràcter no favorable, raó per la qual es va emetre un informe complementari per part de la gerència, el cap d’administració i R.I i la tècnic superior en dret de l’IMPO, per tal d’aclarir dos extrems importants per tal de resoldre i continuar la tramitació de l’expedient administratiu de referència, l’esmentat informe diu literalment el s.s.: “En relació a les consideracions informades per l’ Intervenció municipal en data 9 de maig d’enguany, i en relació a l’expedient administratiu, complement productivitat, complement especial rendiment pel personal de plantilla d’IMPO ER 2016, es passa a complementar l’ esmentat i intentar subsanar algunes mancances detectades per la pròpia Intervenció, en concret aclariments que recauen sobre dos extrems : 1.- Quant diu;...” Que es considera que l’import reservat per a fer front a la despesa de la seguretat social, 1424,12€, es insuficient per atendre aquesta despesa de personal, estimada en 33.212,17€” Hem de dir que es tracta que en quant a la despesa en seguretat social per aquest concepte és de 1.424,12 euros i existeix crèdit suficient a les partides 000/9200/16000, 000/9341/16000 i 000/2410/16000 per fer front en aquesta despesa” El que hauria de dir és : “La despesa en seguretat social per aquest concepte és de 9.968,84 euros i existeix crèdit suficient a les partides 000/9200/16000, 000/9341/16000 i 000/2410/16000 per fer front en aquesta despesa” Tanmateix s’informa que per fer front a l’anterior import, es va pressupostar per aquest exercici 2016 una despesa en seguretat social per aquest concepte de 12.210,00 euros, import que es superior al que finalment es farà efectiu. 2.- Si ben es cert que des de la Direcció de l’IMPO com des de la representació dels treballadors s’han fet esforços per a intentar al màxim l’equiparació al complement i estructura del mateix que tenen reconegut els treballadors municipals, essent no viable per motius bàsicament pressupostaris, raó per la qual s’ha acudit als expedients administratius dels exercicis anteriors, en concret 2012, 2013, 2014 i 2015, en quant a la formula i estructura del mateix, exercicis en els quals, s’explicava i explica que: “L' import destinat a l'abonament d'aquest complement no podia superar en cap cas, ni podia haver increment de la massa salarial i aquesta havia i ha de ser homogènia per treballador. No pot donar-se un increment de la massa salarial d'un any per l'altre. Així mateix, s’ha de posar especial consideració que la determinació d’aquest criteri de complement de productivitat ni la seva assignació no pot superar en cap cas un increment de despesa retributiva del capítol I respecte les vigents en l’exercici 2016 tal i com estableix l’article 19 de la Llei 48/2015,. de 29 d’octubre, de pressupostos generals per l’Estat per a 2016, BOE nº 260 data 30/10/2015, i diu que amb efectes 1 de gener de 2016 les retribucions del personal al servei del sector públic no poden experimentar un increment

Secretaria General


global superior al 1% en temes d’homogeneïtat, aquest percentatge màxim establert es el que es proposa incrementar en relació a aquesta retribució complementaria del personal de plantilla al servei de l’IMPO.” El punt de partida al 2012 va ser que: “Vist que el personal de l’ IMPO de plantilla està subjecte perquè li es de total aplicació el Conveni Col·lectiu de l'Ajuntament de Badalona, raó per la qual tenia reconegut el complement d’assistència. Considerant que el complement de productivitat especial rendiment es un complement que premia entre d’altres aspectes, l’assoliment al valorar com a objectiu per la seva assignació els referits a l’índex d’absentisme i d’accidents de treball en aquests exercicis. En definitiva, doncs, podem afirmar que la definició del complement de productivitat especial rendiment que resulta d’aquest acord en el sentit que aglutina en un sol concepte el complement de productivitat sota la premissa d’avaluació en elements globals i comuns de l’organització en base a paràmetres essencialment objectius: índex d’absentisme per malaltia i accidents de treball i índexs de participació i satisfacció de tot el personal en les accions de formació professional. El que s’informa als efectes adients.” Finalment, en data 19 de maig d’ enguany ha tingut entrada des de l’ Intervenció l’expedient de referència, sense un nou pronunciament en relació a l’informe complementari anterior. Considerant la procedència d’obrar en consonància. A C O R D S PRIMER.- Aprovar en relació als acords referents al complement de productivitat/ especial rendiment 2016, en les mateixes condicions que els pactes adoptats en els exercicis 2012-2013 i 2014-2015 d’aplicació al personal de plantilla de l’IMPO, l’adequació retributiva amb l’increment de l’1% d’increment retributiu en la fixació d’aquesta retribució complementaria de conformitat amb el límit màxim global d’increment establert a la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de pressuposts generals de l’estat per a l’exercici 2016( LPGE), i tot allò acordat en data 19/04/16 en el marc i procediment degut de la negociació col·lectiva entre el Comitè d’Empresa de l’IMPO i la direcció d’aquest OOAA, amb el següent detall literal: “COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT ESPECIAL RENDIMENT 2016 Objecte i àmbit personal

Per a l’exercici 2016 el complement productivitat, complement especial rendiment, retribuirà a tot el personal de plantilla d’ IMPO.

Es retribuirà l’especial dedicació realitzada al llarg de tot l’any 2016 conforme a la aglutinament o modificació experimentada per aquesta retribució complementaria, però malgrat les diferencies amb l’Ajuntament de Badalona exposades.

Es valorarà a data 30 de novembre de 2016 l’especial dedicació realitzada entre l’1 de gener de 2016 al 30 de novembre de 2016 essent en aquests període el factor Q el resultat d’acord amb el factor G: el compliment de l´ índex d’absentisme per malaltia i accidents de treball per sota de 3,5% en aquest període i de l´ índex de participació i satisfacció previst del personal en les accions formatives de desenvolupament professional en aquest període i de forma parcial aplicant el factor CG amb la proporció diferencial entre grups professionals en la RLT del personal de plantilla d’ IMPO de 0 i no poder aplicar el 0.03% en aquest exercici com si farà l’Ajuntament. D’aquesta manera que per l’exercici 2016 la fórmula resultant d’assignació individual serà de manera extraordinària i excepcional per l’ IMPO de Q = 1010+ G2016* CG,i no com a l’Ajuntament de ER = G*( 1260/12+ G2016* CG.

Àmbit temporal El factor Q del complement especial rendiment s’assignarà en l’exercici 2016 en el període comprès entre el 27 de maig al 31 de maig - segons l’ exposat a la complementària del mes maig - prenent la referència de meritació i de coeficient CG que en el cas de IMPO es 0 el dia 31 de gener de 2016 Deducció

Aquest complement tindrà caràcter proporcional en el cas de personal amb treball a

Secretaria General


temps parcial, jornades reduïdes, deduint-ne en valors econòmics d’assignació individual proporcionals.

També tindrà caràcter proporcional de temps de treball d’1 de gener a 30 de novembre de 2016, de manera que el personal de plantilla que abans del dia 30 de novembre de 2016 deixi de prestar els seus serveis a l’IMPO haurà de retornar la part proporcional i igualment serà un requisit imprescindible per tenir dret a l’atorgament d’aquest complement que el treballador/a estigui donat d’alta a data 31/01/16

2.- Gestions i futur: Atès d’una banda que encara que per part de la gerència de l’IMPO s’han fet totes les gestions oportunes, arran la petició del Comite, en la línea d’intentar equiparar en aquest complement concret al personal de la plantilla de l’IMPO al màxim en relació a la seva petició. Finalment les gestions han estat infructuoses, d’una banda amb el límit màxim global d’increment de l’ 1% de la LPGE esmentat, llei que per que fa al personal laboral al servei de les Entitats locals, a diferència del que preveu per al personal funcionari, l’article 19.4 estableix l’increment global màxim de l’1% de la massa salarial del personal laboral, i prescriu el contingut de la massa salarial en establir que estarà integrada pel conjunt de les retribucions salarials, extrasalarials i despeses d’acció social. I d’altre banda, infructuoses d’alguna manera, en atenció a que els acords signats entre els diferents sindicats i l’ Ajuntament de Badalona( 17/12/15 aprovat pel ple de 22/12/15) pel personal funcionari o laborals vinculat directament a la corporació no son aplicables literalment al personal d’aquest OOAA, en tant en quant els pactes col·lectius esmentats subscrits entre els sindicats i l’ ajuntament no son aplicables al personal que no hi presta serveis a l’ ajuntament. Vist que el personal de plantilla de l’IMPO, està subjecte a les previsions generals tal i com estableix l’article 1, perquè li es de total aplicació el Conveni Col·lectiu de l'Ajuntament de Badalona, raó per la qual tenia reconegut el complement d’assistència. No obstant això es deixa constància al present acord que davant l’ indicació que s’ha pres la decisió de posar en marxa un acord inicial amb realització d’un estudi econòmic i organitzatiu relatiu a la unificació- integració d’aquest OOAA en la estructura d e l’Ajuntament passant per la liquidació i dissolució de l’ IMPO, serà en aquell moment de subrogació total del personal de plantilla que es garantiran totes les equivalències i equiparacions en matèria retributiva dins d’un marc de negociació col·lectiva ampli, es a dir amb la resta de sindicats amb representació a l’ajuntament. 3.-Definició i adequació: Considerant que el complement de productivitat especial rendiment es un complement que premia entre d’altres aspectes, l’assoliment al valorar com a objectiu per la seva assignació els referits a l’índex d’absentisme i d’accidents de treball en aquests exercicis. Es a dir, en el sentit que aglutina en un sol concepte el complement de productivitat sota la premissa d’avaluació en elements globals i comuns de l’organització en base a paràmetres essencialment objectius: índex d’absentisme per malaltia i accidents de treball i índexs de participació i satisfacció de tot el personal en les accions de formació professional. Dit això aquesta acta recull el pacte i acord anterior exprés per l’exercici ER 2016 IMPO i serà un document que formarà part dels expedients administratius que hauran de ser aprovats preceptivament pel consell d’administració i el ple ajuntament.” SEGON.- AUTORITZAR la despesa que se’ n derivi de la formalització de l’ esmentat acord de referència per a l’ exercici 2016, existeix crèdit suficient a nivell de vinculació jurídica a les partides números 000/9200/15000, import 8.080.-euros, partida 000/9341/15000, import 2.104,17.-euros i a la partida 000/2410/15000 import 23.028.-euros del pressupost 2016, en pròrroga del 2014 d’aquest Organisme Municipal per fer front a l’ import total de 33.212,17.-euros, tal i com consta al document contable RC número d’operació 2016000000696, i informes tècnics precedents. Igualment i de conformitat amb els informes tècnics emesos pel la Gerència de l’IMPO i Cap departament d’Administració i RI, i així com l’esmena formulada a l’informe complementari de data 10 de maig esmentat, la despesa en seguretat social per aquest

Secretaria General


concepte és de 9.968,84 euros i existeix crèdit suficient a les partides 000/9200/16000, 000/9341/16000 i 000/2410/16000 per fer front en aquesta despesa. Tanmateix per fer front a l’anterior import, es va pressupostar per aquest exercici 2016 una despesa màxima en seguretat social per aquest concepte de 12.210,00.- euros. TERCER.- Comunicar la adopció de l’anterior Acord a l’Àmbit competent per tal de que aquesta porti a terme la deguda tramitació cara a l’aprovació pel Ple l’Ajuntament. QUART.- Donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre i a bon fi i execució dels precedents acords.” Fonaments de dret. L’ajuntament Ple és l’òrgan competent per a la fixació de la quantia de les retribucions fixes i periòdiques dels funcionaris, segons preveu l’article 22.1.i de la Llei reguladora de les Bases del Règim Local. D’altra banda, en l’exercici de la seva funció fiscalitzadora, tal com estableixen l’article 214 i següents del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, la Intervenció Municipal ha emès informe en el sentit que s’indica en l’acord del consell d’administració transcrit, la qual cosa ha ocasionat l’emissió dels informes complementaris que també s’han transcrit. L’article 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, aprovat pel real decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), disposa que en casos d’urgència el Ple pot adoptar acords sobre assumptes no dictaminats per la comissió informativa corresponent, un cop acordada la urgència pel Ple, segons preveu l’article 86.2 del mateix text reglamentari, donant-ne compte en la primera sessió que celebri la comissió informativa. Aquest acord, segons preveu l’article 83 del ROF, requereix majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Proposta d’acord. Per tot això, el sotasignat considera que no hi ha obstacle de tipus legal ni reglamentari per tal que el Ple de la corporació, prèvia declaració d’urgència, aprovi el següent acord: PRIMER: Ratificar l’acord del Consell d’administració de l’IMPO, de 25 de maig de 2016, pel qual s’aprova el complement productivitat, complement especial rendiment pel personal de plantilla d’IMPO 2016. SEGON: Notificar aquest acord a l’IMPO i a la Intervenció Municipal. TERCER: Donar compte d’aquest acord a la Comissió informativa de Badalona Habitable, Pròspera i Sostenible en la primera sessió que celebri. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres ens abstindrem, igual que vam fer en el Consell d’Administració, més que res i torno a dir el mateix, no era el que volien, perquè no es compleix fil per randa el que volien els treballadors, perquè el tema de la productivitat no es pot, malgrat s’equiparen, que és una cosa que no entenc, s’equiparen com a treballadors de l’Ajuntament, però el tema de la productivitat no se’ls pot fer efectiu. Per tant, com que només parla de l’increment de l’1% i entenent que el regidor va explicar que l’IMPO passaria en un futur a dependre de l’Ajuntament, i això també m’agradaria que constés en Acta, no tant en el Consell d’Administració, sinó també en el Plenari, que en un futur, tal com vagin desenvolupant tota aquesta situació, els grups polítics tinguem tota la informació i no passi com de vegades que hem dit que volíem tota la informació i ens ho trobem ja en el Ple dat i beneït. Per tant, nosaltres ens abstindríem en aquest punt per aquesta motivació. SENYOR PASTOR: Bona tarda, nosaltres fa dos mesos vam aprovar un pressupost a l’IMPO, al Consell d’Administració, en el qual posàvem com a condicionant evidentment també, aquest concepte de paga de productivitat. Aquesta paga de productivitat sí que és veritat que és per un terme més legal perquè és un terme més de la massa salarial de l’IMPO que no de l’Ajuntament, no podia arribar als 1.260 euros que cobren els treballadors municipals de l’Ajuntament. En aquest cas, els treballadors de l’IMPO em sembla que són 1.010 euros o una cosa així. Però sí que és important també destacar, i jo crec que aquí sí que el regidor Mañas s’ha posat a disposició i ha mostrat la seva voluntat, de canviar aquesta situació, de poder garantir els drets econòmics i laborals, tal i com nosaltres, els Socialistes, vam dir en el Consell d’Administració, amb aquesta voluntat de garantir l’equiparació de la plantilla de l’IMPO la plantilla municipal en aquest cas. A més a més,

Secretaria General


amb una promesa, que nosaltres també agafem aquesta promesa i esperem que sigui una realitat, que a partir de l’1 de gener de 2017, l’IMPO passi a ser plantilla de l’Ajuntament amb totes les garanties i condicions que tenen la resta de la plantilla. Per tant, nosaltres votarem a favor encara que la quantitat no estem d’acord, però entenem que és per un concepte més legal que no polític. SENYOR MAÑAS: Sí, gràcies pel vot afirmatiu, bona tarda, bona tarda especialment a les representants dels treballadors del Comitè d’empresa de l’IMPO que estan presents a la Sala. Efectivament, no només en aquest Ajuntament sinó a molts ajuntaments, han iniciat i ja han culminat en molts casos, processos de liquidació i de dissolució dels organismes autònoms que gestionaven els plans d’ocupació. Per quin motiu? Doncs més enllà dels drets dels treballadors i les treballadores, en aquests moments aquí cada Ple municipal o cada dos plens municipals hi ha tot un seguit d’encomanes de gestió amunt i avall i d’acceptació d’encomanes de gestió amunt i avall, amb tot un munt de paperassa i de tràmits que no ens simplifica en res, pel fet ser organisme autònom, sinó al revés, molt sovint ens alenteix i ens dificulta la gestió, i fins i tot també, dificulta el control democràtic per part dels membres de l’oposició de la tasca que fa un servei municipal importantíssim com és en aquest cas el servei municipal local d’ocupació. En aquests moments el fet de poder integrar l’IMPO al que fa a l’estructura municipal, està quantificat en prop, amunt i avall, de poc més de cinquanta mil euros anuals, això ja fins i tot està treballat a nivell intern i a nivell de Tresoreria, d’Intervenció Municipal, dels equips tècnics municipals. S’estan redactant els informes pertinents, tenim ja un esborrany de resolució per signar, per donar tret als treballs formals d’aquest procediment. I sí que és veritat que el calendari que hem fet amb els serveis tècnics, és poder culminar aquest procés, portar fins i tot aprovacions abans del mes d’agost, en aquest Ple, i poder intentar culminar aquest procés amb data 1 de gener. Jo crec que serà una bona notícia per tots, que ens afavorirà la gestió a tots, i sobretot, que afavorirà, farà les coses més fàcils, perquè molt sovint allò que es va crear en el seu dia per ser més àgils, avui es demostra que no és així. Avui hem tingut aquí una urgència que vindrà ara a darrera hora que ve pel fet que hi ha programes que gestionen uns organismes autònoms i en aquest cas fins i tot, i el senyor Riera ho sap que era el vicepresident, ja hi ha algunes institucions supramunicipals, que obliguen a què alguns programes siguin gestionats directament per l’Ajuntment i no pas pels organismes autònoms. Per tant, serà un procés que iniciem, que ho farem òbviament consensuat amb l’oposició i amb les treballadores i treballadors, i que sobretot, serà beneficiós per tot i ens permetrà guanyar agilitat, guanyar eficàcia i sobretot, guanyar transparència. Gràcies i gràcies també pel suport aquí com en el Consell d’Administració.


Votació de la proposta S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 25, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes, Guanyem Badalona en Comú i Partit Popular. Abstencions 2, del grup municipal de Convergència i Unió. 7. Aprovació de l’encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (IMPO) de la realització de les actuacions corresponents al Programa complementari de foment de l’ocupació i de suport a la integració social en el marc del Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019 Tipus de resolució: Proposta d’aprovació de l’ encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació (IMPO) de la realització de les actuacions corresponents al Programa complementari de foment de l’ocupació i de suport a la integració social en el marc del Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, el qual compta amb dues línies de suport, objecte de l’ajut atorgat per resolució de la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, de 10 de març de 2016.

Secretaria General


Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Exhaureix la via administrativa Núm. Expedient: 39/EGT-3/16 Antecedents 1. El dia 26 de novembre de 2015 el Ple de la Diputació de Barcelona aprovà el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, que és l’ instrument preferent per a l’ exercici de les funcions d’assistència i cooperació local de la Diputació de Barcelona, així com també el seu Protocol general, que té com a finalitat establir el marc general i el procediment d’ implementació de les actuacions i dels recursos que es comprenguin al Pla de referència. L’ esmentat Protocol general preveu que els recursos tècnics, econòmics i materials del Pla es posin a disposició dels seus destinataris a través de tres instruments principals: Meses de concertació, Catàlegs de serveis i Programes complementaris. 2. El “Programa complementari de foment de l’ocupació i de suport a la integració social”, aprovat per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona en sessió ordinària de data 10 de març de 2016 (BOPB de data 21 de març de 2016 amb número de registre 022016004487) amb un pressupost màxim de 30.000.000 d’euros, té com a finalitat fomentar, de forma integral, l’ ocupació local al conjunt de la demarcació atenent també, de forma específica, les necessitats dels col·lectius en risc d’exclusió social, considerant la millora de l’ ocupabilitat com un factor clau per a la seva integració social i s’ estructura en dues línies de suport: a) Línia 1 de suport integral al foment de l’ ocupació, constitueix el seu objecte la concessió d’ajuts econòmics adreçats al desplegament de plans locals d’ ocupació, la garantia d’ una formació professionalitzadora i capacitadora que doti a persones aturades i a aquelles que, estant en situació d’ atur, hagin participat en altres modalitats de suport d’ aquest programa complementari, dels coneixements suficients per abordar amb èxit la seva trajectòria laboral, i en darrer terme, afavorir que les empreses o entitats privades contractin persones aturades. En el marc d’ aquesta línia es preveu conferir suport als ens locals destinataris en base a tres modalitats: suport a plans locals d’ ocupació, suport a la formació i ajuts a la contractació laboral. b) Línia 2 de suport a l’ ocupació dels col·lectius en risc d’ exclusió i de reforç dels serveis socials municipals, constitueix el seu objecte contribuir a la garantia de la cohesió social promovent la inserció d’ aquests col·lectius mitjançant el finançament de plans locals d’ocupació i l’ atorgament d’ ajuts a empreses d’ inserció sociolaboral, centres d’ inserció o entitats del tercer sector. En el marc d’ aquesta línia es preveu conferir suport als ens locals destinataris en base a les diverses modalitats a què es refereix l’ article 3 de l’ esmentat Programa en el seu apartat b. 3. Els destinataris d’ aquest Programa complementari són els municipis i entitats municipals descentralitzades de la demarcació de la Diputació de Barcelona, els quals podran dur a terme les actuacions que en constitueixen el seu objecte per si mateixos o a través d’ ens instrumentals amb qui formalitzin una delegació o encàrrec, o bé per delegació en favor d’altres ens locals que ostentin la condició de destinataris en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”. 4. De conformitat amb el que preveu l’ acord tercer de la resolució dictada per la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona en sessió ordinària de data 10 de març de 2016, en el marc de l’ esmentat Programa s’ ha aprovat la concessió d’ un ajut pel municipi de Badalona de 864.953,61 euros. Aquest import total, segons informes de data 19 d’ abril de 2016 emesos pel cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç i pel cap del Departament de Programes i Producció de Serveis i complementari d’ aquest darrer de data 27 d’ abril, s’ ha de distribuir entre les dues línies de suport de la següent manera: LINIES DE SUPORT OBJECTE AJUT ECONOMIC DISTRIBUCIÓ AJUT Línia 1

Suport integral al

219.838,40 euros

Suport als plans locals d’ocupació: 213.838,40 euros

Secretaria General


foment de l’ ocupació Suport a la formació: 6.000,00 euros, dels quals 2.400 euros seran per aquesta línia i 3.600 euros per a la línia 2. Suport als plans d’ocupació adreçats a aquests col·lectius: 331.757,15 euros

Línia 2

Suport a l’ocupació de col·lectius en risc d’ exclusió social i de reforç serveis socials municipals

645.115,21 euros

Suport als plans d’ocupació per a la contractació de personal per reforçar els serveis socials municipals: 313.358,06 euros

TOTAL AJUT CONCEDIT 864.953,61 EUROS 5. D’ acord amb l’ article 17.1 del Protocol general “Per a l’efectivitat dels ajuts que es concedeixen en el marc d’ aquest Programa complementari és necessari que els ens destinataris manifestin expressament l’acceptació de l’ajut atorgat, com a màxim, fins el 29 d’abril de 2016.” 6. Consta en l’ expedient administratiu de referència documentació acreditativa que l’Ajuntament de Badalona acceptà l’ ajut abans esmentat, concedit per la Diputació de Barcelona, el propassat dia 29 d’ abril de 2016 i que per a l’ execució de les actuacions pròpies de les dues línies de suport en què s’ha dividit el “Programa complementari de foment de l’ocupació i de suport a la integració social” proposà a l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (en endavant, IMPO), organisme autònom d’ aquest Ajuntament assenyalant – de forma expressa - en les observacions del formulari d’acceptació de l’ ajut que la corporació aprovaria un encàrrec de gestió a dit organisme per a la seva execució. 7. En data 5 de maig de 2016 el cap del Departament de Promoció Econòmica i Comerç va emetre un informe tècnic en què sol·licita que, un cop acceptat l’ ajut econòmic concedit per la Diputació de Barcelona, es tramiti la pertinent encomana de gestió a l’IMPO per gestionar les accions de la línia 1 i 2 en què s’ ha dividit el Programa que ha estat subvencionat. 8. El gerent de l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) en data 13 de maig de 2016 va emetre un informe en què sol·licita que l’Ajuntament de Badalona n’encarregui la gestió de les actuacions abans esmentades a aquest organisme autònom, ja que entre les seves finalitats, recollides als seus estatuts (veure article cinquè), consta la d’ “Exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral”, entre d’altres i que l’ IMPO ha rebut i executat durant els anys precedents encàrrecs de gestió d’ actuacions similars. Aquest informe s’ acompanya d’ un annex on es detallen les accions en què es materialitzarà l’encàrrec de gestió que es sol·licita tramitar. 9. A la vista de la documentació tècnica precedent, la cap del Servei de Contractació de l’Àmbit de Badalona Democràtica ha dictat una resolució d’ incoació de l’expedient administratiu corresponent per tal de tramitar un encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció a l’Ocupació (IMPO) de les actuacions relatives a les dues línies de suport en què s’ha dividit el “Programa complementari de foment de l’ocupació i de suport a la integració social”, que han estat subvencionades per la Diputació de Barcelona amb un import total de 864.953,61 euros. 10. L’ aprovació d’ aquest encàrrec de gestió queda condicionada a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de proposta 0745-MC2016/000002 i referència addicional 11/MODPR-2/16 i que s’ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’ incorporar en el pressupost municipal (aplicació pressupostària d’ ingressos número 000-46100063 i aplicació pressupostària de despeses número 221-2410-41124 i 221-231012-41124), mitjançant generació de crèdit, l’import de 864.953,61 euros.

Secretaria General


11. De conformitat amb el que preveu l’article 214 i següents del RDLEG 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprovà el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aquest expedient de contractació es va sotmetre per a la seva fiscalització prèvia a l’ Intervenció Municipal, essent informat segons consta acreditat documentalment en l’ expedient de referència. Fonaments de dret 1. La normativa específica reguladora del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019” està constituïda pel Protocol General, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona, en sessió de 26 de novembre de 2015. 2. La Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, en sessió de data 10 de març de 2016 (BOPB de data 21 de març de 2016 amb número de registre 022016004487), va aprovar, entre d’altres, el “Programa complementari de foment de l’ ocupació i de suport a la integració social” en el marc del Pla a què s’ha fet abans referència, estructurat en dues línies de suport. 3. En el marc de l’ esmentat Programa s’ ha aprovat la concessió d’ un ajut pel municipi de Badalona de 864.953,61 euros, el qual s’ ha de distribuir entre les dues línies, segons informes tècnics a què es refereixen els antecedents d’ aquest document i que figuren en l’ expedient administratiu de referència, de la següent manera: LINIES DE SUPORT OBJECTE AJUT ECONOMIC DISTRIBUCIÓ AJUT

Suport als plans locals d’ocupació: 213.838,40 euros

Línia 1

Suport integral al foment de l’ ocupació

219.838,40 euros

Suport a la formació: 6.000,00 euros, dels quals 2.400 euros seran per aquesta línia i 3.600 euros per a la línia 2. Suport als plans d’ocupació adreçats a aquests col·lectius: 331.757,15 euros

Línia 2


645.115,21 euros


TOTAL AJUT CONCEDIT 864.953,61 EUROS 4. Consta en l’ expedient documentació acreditativa que l’Ajuntament de Badalona acceptà l’esmentat ajut concedit per la Diputació de Barcelona el propassat dia 29 d’ abril de 2016 i que per a l’ execució de les actuacions pròpies de les dues línies de suport en què s’ha dividit el “Programa complementari de foment de l’ocupació i de suport a la integració social” proposà a l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (en endavant, IMPO), organisme autònom d’aquest Ajuntament, ateses les previsions de l’ article 8 del règim de concertació: “L’ execució de les actuacions es durà a terme pel propi ens, per si mateix o a través d’ ens instrumentals amb qui es formalitzi una delegació o encàrrec, o bé per delegació en favor d’ altres ens locals (...)”. 5. A més de la normativa específica esmentada, el règim jurídic del “Programa complementari de foment de l’ocupació i de suport a la integració social”, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, es troba constituït per les disposicions a què es refereix l’ article 28 del règim de concertació. 6. L’ Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del

Secretaria General


treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’ Ajuntament, i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. 7. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho, com és el present supòsit. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 8. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les actuacions objecte d’ aquest encàrrec, corresponents a les dues línies de suport en què s’ha dividit el Programa complementari de foment de l’ ocupació i de suport a la integració social, el qual ha estat subvencionat per la Diputació de Barcelona amb un import de 864.953,61 euros pel municipi de Badalona, es regiran per l’establert al règim de concertació a què s’ha fet referència en els fonaments anteriors així com al règim jurídic específic establert en el fonament cinquè d’ aquest document. L’ encàrrec de gestió es materialitzarà en la realització de les actuacions descrites en l’ annex de l’ informe tècnic de data 13 de maig de 2016 emès pel gerent de l’ IMPO (Resol. delegació 04/01/2016). b) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’ IMPO. En els acords d’acceptació, aquest organisme autònom haurà d’indicar els tècnics amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisaran i conformaran les actuacions objecte d’aquest encàrrec. c) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’ IMPO, comprendrà la total execució de les actuacions que han estat subvencionades per la Diputació de Barcelona fins l’ import de 864.953,61 euros. d) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió encarregada correspondran a l’ Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. e) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers a resultes de les actuacions encarregades, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. f) L’ import màxim de les actuacions objecte d’ aquest encàrrec de gestió és de 864.953,61 euros d’ acord amb l’ exposat en l’ apartat c) precedent. La participació financera de l’IMPO en aquesta actuació no serà dinerària d’ acord amb el que preveu l’ encapçalament de l’ annex de l’informe tècnic a què s’ha fet abans referència. g) Aquest encàrrec de gestió obliga l’ IMPO al compliment de les condicions específiques establertes per a l’encàrrec en qüestió així com al seu règim de justificació. 9.Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP),

Secretaria General


s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics que l’ IMPO hagi de contractar amb tercers de resultes de la realització de les actuacions que se li encarreguen. 10.Atenent el contingut econòmic de l’ encàrrec de gestió que es proposa, aquest expedient s’ha sotmès al preceptiu informe previ de l’ interventor municipal conforme les previsions de l’article 214 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL) aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març. 11.La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. No obstant això, l’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. 12. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, se n’haurà de donar compte igualment a la propera sessió de la Comissió Informativa. 13. Per a l’ adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació de conformitat amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 14.D’ acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tercer tinent d’alcalde i regidor de l’ Àmbit de Badalona Democràtica per tal que elevi a l’ alcaldessa, atenent a raons de màxima eficàcia i eficiència en la gestió municipal, la inclusió, prèvia declaració d’urgència si s’ escau, en l’ ordre del dia de la propera sessió que l' Ajuntament Ple dugui a terme de l’adopció dels següents ACORDS PRIMER.- APROVAR l’encàrrec de gestió a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (en endavant, IMPO) de la realització de les actuacions corresponents a les dues línies de suport en què s’ha dividit el “Programa complementari de foment de l’ocupació i de suport a la integració social”, en el marc del Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”, un cop acceptada per l’Ajuntament de Badalona la subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona per un import total de 864.953,61 euros, el qual s’ ha de distribuir per línies de suport de la següent manera:

Secretaria General


LINIES DE SUPORT OBJECTE AJUT ECONOMIC DISTRIBUCIÓ AJUT Suport als plans locals d’ocupació: 213.838,40 euros

Línia 1

Suport integral al foment de l’ ocupació

219.838,40 euros

Suport a la formació: 6.000,00 euros, dels quals 2.400 euros seran per aquesta línia i 3.600 euros per a la línia 2. Suport als plans d’ocupació adreçats a aquests col·lectius: 331.757,15 euros

Línia 2


645.115,21 euros


TOTAL AJUT CONCEDIT 864.953,61 EUROS Les actuacions en què es materialitza aquest encàrrec de gestió i els objectius a assolir, entre d’ altres, consten en l’annex que s’ acompanya a l’ informe tècnic de data 13 de maig de 2016 emès pel gerent de l’ IMPO (Resol. delegació 04/01/2016). SEGON.- CONDICIONAR l’aprovació d’ aquest encàrrec de gestió a l’ aprovació de la modificació pressupostària que s’ està tramitant en paral·lel a aquest expedient amb el número de proposta 0745-MC2016/000002 i referència addicional 11/MODPR-2/16 i que s’ha impulsat amb caràcter previ a la seva fiscalització per tal d’ incorporar en el pressupost municipal (aplicació pressupostària d’ingressos número 000-46100063 i aplicació pressupostària de despeses número 221-2410-41124 i 221-231012-41124), mitjançant generació de crèdit, l’import de 864.953,61 euros. TERCER.- L’ encàrrec de gestió objecte d’ aquests acords haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de l’ IMPO i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, d’acord amb el que es disposa a l’article 15 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. QUART.-Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del Text Refòs de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’ IMPO hagi de formalitzar amb tercers de les resultes de les actuacions encarregades se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell Text i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’ Administració pública que té l’organisme autònom a aquests efectes. CINQUÈ.- NOTIFICAR aquests acords a l’organisme autònom IMPO, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal. SISÈ.- D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada prèviament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se els acords precedents se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL).


Votació de la proposta S’aprova per unanimitat. Vots a favor 27.

Secretaria General


8. Prendre coneixement de la renúncia presentada pel senyor Javier López Cegarra al càrrec de regidor de l’Ajuntament de Badalona. Identificació de l’expedient Assumpte: Prendre coneixement de la renúncia presentada pel senyor Javier López Cegarra al seu càrrec de regidor de l’Ajuntament de Badalona. Expedient: 128/OGOV-19/16 Òrgan que resol: Ple Fets 1. Vist l’escrit presentat en la Secretaria General, en data 19 de maig de 2016, pel senyor Javier López Cegarra, mitjançant el qual presenta renúncia al càrrec i a l’acta de regidor de l’Ajuntament de Badalona, el qual exerceix en l’actualitat i del què va prendre possessió en la sessió constitutiva de la Corporació el dia 13 de juny de 2015, per haver estat proclamat electe amb la candidatura presentada per Guanyem Badalona – Badalona en Comú – PA, segons consta a la documentació electoral corresponent a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015. 2. En data 22 d’abril de 2015 es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província l’anunci de proclamació de les candidatures de la circumscripció electoral de Badalona, on hi consta la llista de la candidatura de Guanyem Badalona – Badalona en Comú – PA. 3. Com a resultat de les eleccions municipals celebrades el 24 de maig de 2015 van esdevenir regidors els 5 primers candidats de la candidatura de Guanyem Badalona – Badalona en Comú – PA, figurant en la posició número 6 el senyor Francesc d’Assís Duran i Vilalta. 4. Després de la renúncia del senyor Javier López Cegarra, correspon proposar a la Junta Electoral Central l’expedició de la corresponent credencial, per tal que pugui prendre possessió del càrrec de regidor d’aquesta Corporació la persona que figura en la posició 6 de la candidatura, en concret a favor senyor Francesc d’Assís Duran i Vilalta. 5. Atès que la referida renúncia s’ha de fer efectiva davant el Ple municipal. Fonaments de dret Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases del règim local. Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general. Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Reial Decret 2568/2003, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Instrucció de 10 de juliol de 2003, de la Junta Electoral Central, sobre substitució dels càrrecs representatius locals. Atès que l’art. 9 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals. Vist el que preveuen els articles 19.1) i 182 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, en relació a la substitució de càrrecs representatius locals, atribuint-se a la Junta Electoral Central l’expedició de credencials als regidors en casos de vacant per renúncia, quan hagin finalitzat el seu mandat les Juntes Electorals de Zona, en relació al procés electoral de renovació de càrrecs municipals, com és el cas. Proposta de Resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcaldessa proposi al Ple de l’Ajuntament, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del mateix text legal, l’adopció de la següent proposta: PRIMER.- Prendre coneixement, per a la seva efectivitat, de la renúncia formulada pel senyor Javier López Cegarra, al seu càrrec i a l’acta de regidor de l’Ajuntament de Badalona. SEGON.- Comunicar aquest acord a la Junta Electoral Central per tal que expedeixi credencial acreditativa de la condició d’electe a favor del candidat del partit de Guanyem Badalona – Badalona en Comú – PA que ocupa la posició número 6 de la candidatura que,

Secretaria General


segons les dades que obren a la Secretaria General, és el senyor Francesc d’Assís Duran i Vilalta, d’acord amb els fets detallats a la part expositiva d’aquesta proposta. TERCER.- Notificar el present acord al Servei de Recursos Humans i a la resta d’interessats. (...) RESOLUCIÓ Vista la precedent proposta d’acord i als efectes de l’article 123 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, proposo a l’Ajuntament en Ple que resolgui de conformitat, si escau. SENYOR LÓPEZ CEGARRA: Veïns, veïnes, regidors, regidores, alcaldessa. Avui és el meu últim dia com a regidor de Govern del grup Guanyem Badalona en Comú. Han estat deu mesos de dura feina al capdavant de l’Àrea d’Espais Públics. Diverses són les raons que han provocat la meva marxa i que a continuació exposo. Començo esmentant les que més afecten a la ciutadania, l’Àrea d’Espais Públics havia estat desmantellada per anteriors mandats, per la qual cosa, es va decidir canviar-li el nom, per anar molt és enllà. Però aquests mesos m’han fet veure i patir en primera persona, que el canvi de nom no anava acompanyat de l’esforç polític requerit per dignificar la regidoria, dotar-la del personal i els recursos mínims necessaris per poder desenvolupar el treball que la ciutadania de Badalona mereix i atendre les necessitats dels nostres veïns i veïns. Des de l’inici del mandat vaig demanar distribuir equilibradament el personal disponible entre totes les àrees i regidories, d’acord amb les seves necessitats. Però els meus esforços en aquest senti han estat totalment infructuosos. A part d’això, vaig manifestar la meva voluntat explícita de redistribuir responsabilitats, de manera que no s’acumulessin càrrecs, tal com es diu en el programa electoral de Guanyem Badalona en Comú. D’entre les 24 mesures de govern per a les 24 primeres setmanes, aquesta és concretament, la és concretament la número 18, i tampoc vaig aconseguir que es portés a terme. Una altra raó important va ser el fet de veure’m obligat a defensar i tirar endavant, un projecte com el del canal port, obra faraònica de conseqüències imprevisibles, i que em va suposar una contradicció inassolible des del punt de vista moral, tenint en compte les nostres promeses electorals. Els motius exposats, juntament amb altres discrepàncies amb la pròpia organització política, com és la creixent verticalitat dels seus òrgans organitzatius i la cada vegada menor pluralitat de sensibilitats polítiques i socials, m’han portat a renunciar a l’acta de regidor municipal. Sóc conscient que a dia d’avui, l’opció de Govern actual és l’única alternativa institucional davant de les polítiques dels últims anys. A Guanyem Badalona en Comú encara som moltes les persones il·lusionades que vam fer possible l’actual Govern d’esquerres de Badalona, i que treballem per una ciutat més justa i social. Però també estic convençut que aquesta organització política ha de fer una aposta real per aquells valors dels quals es va impregnar, com són la pluralitat i la radicalitat democràtica, si no vol acabar perdent la seva raó de ser, servir com a instrument polític de canvi i transformació social. Entenc que la meva renúncia pot decebre una part de les persones que van apostar per aquesta opció política, plural i de canvi, i que ara podrien sentir que una part de la seva aposta es queda sense la representació que mereix. A aquestes persones els dic que la meva renúncia, l’única variació que faré és el lloc des d’on treballaré pel canvi de la nostra ciutat i de la seva gent, i que no és altra que a peu de carrer, a l’altre costat d’aquestes parets, intentant transformar els murs amb portes obertes. Una persona sense feina era abans de ser elegit regidor, i com a persona sense feina marxo. Sigui com sigui, seguiré treballant pel canvi, en l’articulació d’espais d’unitat popular i posant sempre com a primer objectiu la defensa de les polítiques socials com a pilar fonamental del nostre projecte de país. Durant aquest temps he pogut conèixer gent meravellosa, gent que treballa per la nostra ciutat, per fer d’aquesta la millor ciutat possible. Ha estat un honor treballar institucionalment amb aquesta gent, i molt especialment de tota la ciutadania de Badalona. A totes elles els dic, gràcies, salut i república. SENYORA ALCALDESSA: Moltes gràcies, senyor Javi López, moltes gràcies per la feina feta, pel treball en equip i per la coherència en les seves decisions.

Secretaria General


El Ple queda assabentat de la renúncia presentada pel senyor Javier López Cegarra del càrrec de regidor de l’Ajuntament de Badalona. En aquest moment, el senyor Javier López Cegarra abandona l’escó.

II.- CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN

Mocions dels Grups Polítics Municipals

1. Moció que presenta el Grup municipal Socialista de suport a una llei d'aprofitament dels excedents alimentaris. El malbaratament alimentari té una relació directa en l’impacte ambiental, social i econòmic. Segons la diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya feta l’any 2012 per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Agència Catalana de Residus, cada any van a parar a les escombraries l’equivalent a 25,5 dies de menjar, un volum que serviria per alimentar més de mig milió de persones durant un any. S’estima que els consumidors, comerços i restaurants malbaraten el 7% dels aliments adquirits. Aquestes dades tenen també una traducció en termes econòmics. El valor dels aliments malbaratats és de 841 milions d’euros anuals, d’acord amb el preu mitjà dels aliments a Espanya, segons dades del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. En termes de petjada ecològica, el malbaratament català atribuïble al consum, la distribució al detall i la restauració, equival a la utilització de 234.022 hectàrees de terreny, que es correspon a un 20% de tota la superfície agrària útil de Catalunya. Finalment, en termes potencials d’escalfament global, si es deixés de malbaratar aliments les emissions de gasos amb efecte hivernacle es podrien reduir en 520.753 tCO2eq, l’equivalent, per exemple, al 13% de les emissions en el sector agrícola. El malbaratament alimentari té conseqüències en l’àmbit social. En els darrers anys, hem vist com la crisi econòmica ha colpejat de forma important molts col·lectius socials, especialment aquells que es troben en risc d’exclusió social. Les polítiques per a garantir l’accés a les necessitats bàsiques portades a terme des de l’administració han hagut de combinar-se amb les realitzades per diverses entitats socials, per tal de donar resposta a l’augment de la demanda. Els bancs d’aliments o la necessitat de garantir beques de menjador han posat de relleu la contradicció entre l’excessiu malbaratament alimentari i les necessitats d’alimentació existent. És per aquest motiu que cal facilitar l’aprofitament d’aliments frescos i elaborats, mitjançant acords de col·laboració entre el sector social i els sectors alimentaris. En aquest sentit, podem trobar a Catalunya exemples de bones pràctiques portades a terme per diversos ajuntaments, entitats socials i el sector de l’alimentació (productors, mercats, supermercats i restauració). El Grup Parlamentari Socialista ha presentat al Parlament de Catalunya la primera Proposició de llei d’aprofitament de l’excedent alimentari a Catalunya, amb la voluntat de legislar els mecanismes necessaris per reduir el malbaratament a partir de la complicitat de tots els agents implicats: productors, distribuïdors, hostaleria, famílies i govern. Entre d’altres molts aspectes, recull la necessitat de posar en marxa un Pla Nacional de Lluita contra el Malbaratament, la necessitat d’establir convenis entre els grans distribuïdors i les entitats de caràcter social per donar sortida als aliments frescos amb data de consum preferent, facilitar i fomentar que el consumidor/a pugui endur-se a casa els aliments emplatats que no es consumeixin a l’hostaleria, i la importància d’establir mesures relacionades amb l’àmbit de l’educació, informació i sensibilització contra el malbaratament alimentari, a més d’establir mesures de suport econòmic, material i tècnic per al foment de la recerca i la innovació en l’àmbit alimentari. Aquesta Proposició de llei és l’oportunitat per tal que tots els sectors, partits polítics i entitats socials consensuïn una posició comuna davant el malbaratament alimentari, posant de relleu les múltiples bones pràctiques que ja es porten a terme al conjunt del territori, per tal de poder estendre un model eficaç, ecològic, econòmic i social en relació a l’aprofitament de l’excedent alimentari.

Secretaria General


Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents: ACORDS 1. Donar suport a la tramitació de la Proposició de llei d’aprofitament de l’excedent alimentari presentada al Parlament de Catalunya. 2. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi mesures de col·laboració i cooperació amb totes les administracions públiques, agents i entitats que treballen en l’àmbit alimentari, per a establir acords i circuits, amb garanties per a l’aprofitament dels aliments frescos que s’acaben malbaratant. 3. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que desenvolupi campanyes informatives i de difusió social en els centres escolars de primària i secundària, amb l’objectiu que la ciutadania també es conscienciï de la importància de ser responsables amb el menjar. 4. Adherir-nos al “Manifest de Profit” que en el marc de la campanya contra el malbaratament alimentari “Som gent de profit” ha endegat l’Agència Catalana de Residus de Catalunya que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. 5. Comunicar a totes les administracions, agents econòmics i comercials, a les entitats i sectors que treballen per evitar el malbaratament en l’àmbit autonòmic i local l’adopció d’aquest acords. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres voldríem fer in voce una esmena al punt número 1 dels acords, que seria incorporar a la tramitació de la proposició de llei etc. Seria incorporar aquest afegitó a la proposta d’acord. SENYORA ALCALDESSA: En tot cas, el grup Socialista, que és qui presenta la moció, hauria de respondre respecte a això. Per tant li passo la paraula al senyor Pastor per defensar la moció. SENYOR PASTOR: Acceptem aquesta moció in voce, més que res perquè sí que és un tema més purament procedimental en aquest cas, i la tramitació està ben dit. Tal com diu la moció de suport a una llei d’aprofitament dels excedents alimentaris i segons la diagnosi de malbaratament alimentari a Catalunya, un estudi que es va fer a l’any 2012 entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Agència Catalana de Residus, cada any van a parar a les escombraries l’equivalent a 25,5 dies de menjar a l’any. Un volum que serviria per alimentar a més de mig milió de persones durant tot un any. Per tant, amb la situació de crisi econòmica que hem viscut, amb els bancs d’aliments com pateixen en aquest sentit la manca d’aliments, o la necessitat de garantir beques de menjador, ens sembla una contradicció l’excessiu malbaratament alimentari i les necessitats d’alimentació existents que tenim. Per tant, el grup parlamentari Socialista el que va presentar és una proposició de Llei al Parlament de Catalunya per tal de poder fer un aprofitament de l’excedent alimentari. I nosaltres el que demanem aquí és que es doni suport a aquesta tramitació i que sobretot, tal i com ha dit el secretari, també fem aquesta fosa des de l’Ajuntament de Badalona i puguem adherir-nos al “Manifest de Profit” que fa l’Agència Catalana de Residus en aquest sentit. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Ciudadanos votarà a favor de la moción, estamos totalmente de acuerdo, y a lo mejor si hubiéramos tenido la oportunidad hubiéramos incorporado un punto referente a las empresas de alimentación y a los comercios. Creo que la clave és enlazar las fundaciones y las asociaciones que participan en la ayuda a los más necessitados, con las empresas, comercios y empresas de almientación para distribuir ese excedente. SENYORA ROTGER: Bona tarda a tothom. A nosaltres, com al partit Socialista, ens preocupa el malbaratament alimentari, que podríem dir que és immoral directament, i estem d’acord amb l’esperit de la moció. Tot i així, creiem que la proposició presentada al Parlament, s’encara molt als serveis socials, i potser des d’un punt de vista assistencialista, i creiem que seria encara millor que aquests temes es relacionessin no només amb serveis socials, sinó també amb el Departament d’Agricultura, perquè això donaria a la nova llei un enfocament més de país, més des del punt de vista de la sostenibilitat i tenint en compte el sector agroalimentari, ja dic, a més de serveis socials. Així ens sembla que seria més

Secretaria General


completa la visió. Malgrat aquest matís, estem d’acord amb l’inici de tramitaicó en seu parlamentària de la llei, i per tant, el Govern dóna suport a la moció. SENYORA EGEA: Bona tarda, nosaltres mostrarem el nostre acord amb aquesta moció, ja per un tema més de consciència i solidaritat, que va més enllà de la ideologia política. De fet, el nostre Govern, quan estàvem governant aquí a l’Ajuntament, vam promoure una campanya que anava en la línia de “a Badalona no es llença menjar”, que anava una mica en la línia de l’aprofitament també dels alments sobrants de tots aquells supermercats i tots aquells comerços de la ciutat, en la línia d’aquesta moció que és la d’aprofitar tot l’excedent alimentari. Per tant, mostrar el nostre vot a favor, perquè pensem que cal unificar esforços per part de tots els sectors i entitats socials, que van encaminats a aprofitar l’excedent alimentari.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 2. Moció que presenten els grups municipals de Guanyem Badalona en comú, ERC-Avancem-ES, ICV-EUiA i CiU en defensa de les lleis del Parlament de Catalunya recorregudes davant el Tribunal Constitucional per part del Govern de l'Estat. Atès que el nostre país es troba davant d’una nova ofensiva del govern espanyol en funcions per judicialitzar la política i recórrer davant el Tribunal Constitucional normes que afecten els drets bàsics de la ciutadania. Atès que des de principis d’any hem assistit a la suspensió de diverses lleis catalanes a partir de recursos presentats pel govern de l’Estat en funcions. Atès que els recursos presentats a les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya davant del Tribunal Constitucional, afecten directament aquelles persones que més estan patint els efectes de la crisi econòmica i que es troben en situació d’emergència social. Atès que el Parlament de Catalunya va aprovar el passat 19 de maig de 2016 una moció per instar el govern català a fer “plenament aplicables i efectives” les següents lleis suspeses parcialment pel TC: Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, llei 14/2015 de l’impost sobre els habitatge buits, llei 12/2014 de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, i llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes. Atès que, en aquest sentit, la ràpida resposta per a la coordinació entre els Ajuntaments, el govern de la Generalitat i el Parlament, que pretén mitigar l’impacte del recurs contra la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, és essencial per a la cohesió social del nostre país. Atès que el món local juga un paper clau en la resposta a les persones que es troben en situació d’emergència residencial i de pobresa energètica, així com també és essencial la responsabilitat de les entitats bancàries i la seva disposició a col·laborar amb els poders públics. Atès que el Parlament de Catalunya va emprendre diferents iniciatives legislatives en els àmbits de la pobresa energètica i de l’accés de l’habitatge, en especial la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, fruit de la ILP impulsada per la PAH, l'APE i l'Observatori DESC, aprovada el juliol de 2015 per unanimitat al Parlament de Catalunya, que s'ha mostrat com una eina útil i eficient per garantir el dret a l'habitatge digne per a les famílies en risc d'exclusió residencial. Atès que la Llei també ha permès notificar als grans tenidors d’habitatges buits l’obligació que tenen, abans d’interposar qualsevol demanda judicial d’execució o de desnonament per impagament de lloguer, d’oferir als afectats una proposta de lloguer social. Atès que, segons contempla aquesta Llei, les persones i unitats familiars en situació de rics d’exclusió residencial que no puguin afrontar el pagament del lloguer de l’habitatge habitual, tenen dret a gaudir d’ajuts que evitin el desnonament. Atès que les administracions publiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que

Secretaria General


estiguin en procés d`ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. Atès que la Llei estableix mesures per a garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges assequibles de lloguer. Atès que les administracions poden resoldre la cessió obligatòria d’habitatges per incorporar-los al Fons d’habitatges de lloguer per a polítiques socials. Atès que la Llei 24/2015 també conté mesures per a evitar la pobresa energètica i que obliguen a les companyies de subministrament d’aigua potable, de gas i d’electricitat a establir acords o convenis amb les administracions per a garantir aquests serveis. Atès que la decisió del govern central de recórrer parcialment la Llei 24/2015 aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya, no tan sols demostra una manca de respecte a la nostra institució, sinó, i sobretot, deixa abandonades i indefenses a milers de persones davant la voracitat dels grans tenidors. Atès que el dret a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut per la Constitució espanyola i també per l’Estatut de Catalunya. Atès que la suspensió de la llei 14/2015 de l’impost sobre els habitatges buits impedirà a la Generalitat gravar els propietaris o persones jurídiques de pisos que estiguin desocupats durant més de dos anys de manera injustificada. Atès que la suspensió de la llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes afecta articles centrals d’aquesta normal que tracten aspectes tant rellevants com les mesures de prevenció de l’assetjament sexual per part de les empreses, l’elaboració de plans d’igualtat en l’àmbit empresarial, la representació paritària en els processos de negociació col·lectiva, i la perspectiva de gènere tant en el terreny dels riscos laborals com en els expedients de regulació d’ocupació. Així, en defensa dels drets de la ciutadania, el Ple de l’Ajuntament de Badalona proposa aprovar els següents: ACORDS 1-Donar suport al Parlament de Catalunya en les iniciatives legislatives que refermin la voluntat de donar resposta a les emergències socials. 2-Exigir el Govern de l’Estat la immediata retirada del recurs presentat contra la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, així com la retirada dels recursos presentats contra la llei 14/2015 de l’impost sobre els habitatge buits, la llei 12/2014 de l'impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear, i la llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes. 3-Demanar als partits que concorren a les properes eleccions generals l’aprovació d’una Llei Integral de Desenvolupament del Dret a l’Habitatge que empari altres legislacions territorials i eviti actuacions per invasió de competències i garanteixi el dret de tothom a un habitatge digne. 4-Sumar-se a la demanda del Parlament de Catalunya, que insta el Govern de la Generalitat a traslladar a aquesta cambra amb caràcter urgent i prioritari els projectes de llei que permetin fer plenament aplicables i efectives les lleis 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, la llei 14/2015 de l'impost sobre els habitatges buits, la llei 12/2014 i la llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes. 5-Reclamar al Govern de la Generalitat a que signi de manera immediata convenis amb les companyies subministradores d’aigua, llum i gas per tal que facin les aportacions de diners a fons perdut i garantir el dret als serveis bàsics a les persones més vulnerables. 6-Mobilitzar, des de l’ajuntament, els habitatges buits, en coordinació amb l’Agència Catalana de l’Habitatge, a través de mesures coercitives als grans tenidors per aconseguir incrementar el parc públic d’habitatge social ja que no estan complint amb la funció social tal i com estipula la Llei 24/2015. 7-Obrir expedients als grans propietaris d’immobles en mal estat de conservació com preveu la Llei 18/2007 i el Decret 1/2015 que permeten l’expropiació o ús temporal per fer complir el deure de conservació i rehabilitació.

Secretaria General


8-Fer públic el nostre reconeixement als col·lectius i entitats badalonines que treballen i defensen el dret a poder viure amb dignitat i participen i fan possible evitar desnonaments a la nostra ciutat. 9-Reforçar i millorar la coordinació entre els diferents departaments municipals i els sectors que treballen a Badalona per evitar l’exclusió social dels més febles i vulnerables. 10-Continuar garantint una partida pressupostaria que permeti atendre a les persones en risc d’exclusió social i el seu dret a poder viure amb dignitat. 11-Transmetre la present moció a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), a la FAVB, als partits polítics d’àmbit català i estatal, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat i al Govern central. SENYORA ALCALDESSA: Ara sí la paraula a Mercedes Riesco, representant de la PAH, benvinguda a la Casa de la Vila, té la paraula. SENYORA RIESCO: Hola, bona tarda senyora alcaldessa, bona tarda a totes i a tots. La veritat és que el Defensor de la Ciutadania s'ha explicat tant bé sobre la Llei 24/2015 que gairebé jo poc he d’afegir, encara que jo breu sóc. Dir que mitjançant l’aplicació d’aquesta llei, ell l’ha explicat molt bé, el intentar evitar que les persones, unitats familiars en risc d’exclusió, que no poden pagar el lloguer del seu habitatge habitual tinguessin ajudes per evitar el desnonament i sobretot obligar els bancs abans de qualsevol demanda judicial de desnonaments oferissin als afectats una proposta de lloguer social. També conté mesures per evitar la pobresa energètica i obligar a les companyies subministradores d’aigua, llum i gas a establir acords i convenis amb administracions per garantir aquests serveis a totes aquestes persones en risc de pobresa extrema. I sobretot també la llei prioritza la funció social de l’habitatge i permet als ajuntaments sancionar als grans propietaris de pisos buits. No s’hauria d’ésser necessari recordar que tenim centenars de persones afectades per les estafes de les hipoteques, ni tampoc les milers de persones que tenim en risc d’exclusió social. És cert, que gràcies a la PAH i ara la complicitat del nou govern a Badalona, pràcticament, hem aconseguit evitar que ningú es quedi en el carrer. La nostra raó i també la nostra força, per què no ho direm, ha obligat a bancs a negociar solucions raonables i assequibles als afectats. No obstant això ara, i a causa de la suspensió de la llei temem que els bancs endureixin les seves condicions i facin impossible arribar a acords raonables. Un exemple l’hem tingut en el desnonament d’una família amb dos nens menors de quatre i sis anys expulsats de casa seva, fa poques setmanes. Com ja saben hem emprès accions i estem estudiant el presentar denúncia contra tots els responsables de tan injusta acció. Esperem que també el govern actuï en conseqüència i denunciï davant els tribunals la situació i el tracte humiliant que va rebre aquesta família que no va ser avisada prèviament. Insistim amb dos nens de quatre i sis anys presents durant tot el procés. Qui assumirà la responsabilitat del dany que se li ha fet a aquesta família i en especial a aquests nens. Per això demanem que l’ajuntament faci un cens amb caràcter urgent de pisos buits que hi ha a la nostra ciutat. Sabem que la Generalitat ha comunicat que hi ha localitzats 1.331 pisos buits a la nostra ciutat. Nosaltres estem convençuts que hi ha més, que no s'està complint amb la funció social que determina la llei, per això demanem que no podem esperar més. L'ajuntament ha de sancionar als propietaris d’aquests pisos si no col·laboren i compleixen amb la Llei 18/2007 tal i com reclama la PAH des del 2013. També hem demanat que es facin inspeccions a les subministradores de serveis i es sancioni a les que incompleixin el principi de precaució que estableix la Llei 24/2015. En definitiva, volem que l'ajuntament actuï perquè totes les persones tinguin un habitatge digne i adequat com reconeix la nostra Constitució i el nostre Estatut. Si es pot, moltes gràcies. SENYORA ROTGER: Moltes gràcies per la paraula. Realment nosaltres, a Serveis Socials vam estar al dia del desnonament que ara fèiem referència, va ser una cosa bastant impactant i espero que no sigui un anunci del que ens ve ara si aquesta llei continua funcionant, que realment era una llei molt avançada i el retrocés que suposarà ara pot ser molt greu per a tota la població. El diumenge passat, ja ho sap tothom, aquí va haver-hi una manifestació multitudinària a Barcelona per reclamar que s’aturin les imposicions al Tribunal Constitucional i que es deixi de polititzar la justícia. En aquella manifestació, hi havia independentistes, federalistes i segurament gent que ja està contenta amb

Secretaria General


l’autonomia que tenim. Perquè quan es tomben les lleis aprovades democràticament al Parlament de Catalunya hi perdem tots. Sense la Llei de l’habitatge que ara parlàvem cap ciutadà podrà reclamar un lloguer social, tant si vota a Esquerra com si vota a PSC o Ciutadans. Això es tracta d’una qüestió elemental de democràcia, el que aprova un Parlament sobirà no el pot tombar un tribunal, que a més està complertament polititzat, ha perdut tot el prestigi i la credibilitat. Com podem acceptar un Tribunal que va en contra del poble?. Per dignitat nacional i perquè no podem renunciar a lleis que beneficien a tothom, a tothom, és necessari que des dels ajuntaments explicitem un cop més el suport a les lleis del nostre Parlament. Gràcies. SENYORA GALLARDO: Moltes gràcies i bona tarda tothom. Bé, una vegada més els governs prodefensors dels interessos del capital, dels bancs, de les grans empreses subministradores de serveis bàsics com l’aigua, la llum i el gas no l’hi posen fàcil a una societat civil que ha estat víctima d’una estafa o d’aquesta estafa anomenada crisi, que ha expulsat a milers de famílies de les seves llars o que pateixen les seqüeles dels efectes d'un capitalisme salvatge. Recordem que la Llei 24/2015 va ser avalada pels juristes del Parlament, aprovada per gairebé per unanimitat amb l’abstenció del Partit Popular i Ciutadans. Quins són els articles impugnats pel Partit Popular? o millor dit pel Tribunal Superior al servei dels anteriorment nomenats. L’article que fa referència sobre l’endeutament que l’únic que busca són mesures d’establir un termini de pagament, o un termini de reestructuració del deute i la cessió d’habitatges buits per ampliar el parc d’habitatge creiem que això raonable. Com deia per no aprofundir més en el que s’ha dit ja per la portaveu de la PAH i per la companya que m’ha precedit, anteriorment, un Tribunal Constitucional que està com dèiem al servei dels poderosos sentència sempre en contra de les famílies més vulnerables i les aboca a la indigència. Per tant, com deia la PAH, la llei, aquesta llei, no es toca i no s’ha de tocar, seguir amb la lluita és l’únic que ens queda. SENYORA SABATER: Moltes gràcies. Agrair una vegada més a Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que altra vegada vinguin al Ple a demanar a la institució el suport a la lluita aquesta que fan al carrer i que porten tants anys fent. I és que el Govern espanyol en funcions del Partit Popular fa servir el Tribunal Constitucional com a pantalla per a erosionar els drets de la ciutadania de Catalunya. Aquests atacs no els pateixen les institucions catalanes com el Parlament si no que els patim totes les persones que vivim a Catalunya i sobretot en aquest cas les més vulnerables. Més enllà dels efectes de la suspensió de les lleis que acabem de nomenar també hi ha la de l’Impost sobre els habitatges buits, la Igualtat efectiva entre dones i homes i d’entre altres. Aquests són els efectes reals de la intervenció del Tribunal Constitucional contra la població de Catalunya, es vol castigar políticament un Parlament escollit democràticament i acaben suspenen drets fonamentals i les lleis que defensen els interessos de les persones que vivim a Catalunya. Per tant, doncs, evidentment,defensar aquesta moció i esperem que rebi el suport. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: El problema de este tipo de mociones es que nunca vamos a los problemas concretos y ya el titulo de la moción es como una lucha entre una postura política en Cataluña y el Tribunal Constitucional y el Gobierno del Estado. En lugar de hablar de la pobreza energética y de cómo solucionar el problema, el titulo de moción es “Moción en defensa de las leyes del Parlamento de Cataluña recurridas delante del Tribunal Constitucional por parte del Gobierno del Estado”, o sea en realidad estamos siempre en el mismo discurso, el discurso de los malos es el Gobierno del Estado, el Tribunal Constitucional y los buenos son una parte de lal sociedad. Y eso no es cierto, la realidad es muy concreta, es diferente y la realidad es que por ejemplo, pues, posiblemente el Gobierno de la Generalitat ha presentado muchos más recursos de inconstitucionalidad que el Gobierno Central y en muchos casos se les ha dado la razón. Yo creo que ese discurso de achacar al Tribunal Constitucional, al Gobierno, como el malo de la película yo creo que ya no vende. Yo pienso que Ciudadanos estamos a favor del espíritu de la ley, a favor de luchar contra la pobreza. De hecho el 3 de mayo presentamos una proposición de ley, de medidas urgentes para proteger a personas en relación con los suministros básicos y en eso podemos estar todos de acuerdo. Pero no podemos estar de acuerdo en que cuando hay una ley que se recurre, se desprestigia el Tribunal sin ver que es lo que se recurre, a lo mejor lo que se recurre es solamente una parte de la ley y en realidad la ley en sí no ha

Secretaria General


sido declarada inconstitucional lo que hay un periodo de tiempo en el que no se puede aplicar pero no es inconstitucional. Yo pienso que vivimos en un Estado de derecho que debemos de proteger, que podemos cambiar pero que sobretodo tenemos que ponernos de acuerdo en los problemas concretos para resolver y no buscar culpables a los problemas. Si esta moción se pudiera votar por apartados votaría a favor de algunos apartados, pero como no es posible y en el titulo de la moción lo que se cuestiona es el Estado de derecho, que se debe cumplir,mi voto será en contra. SENYOR FALCÓ: Nosaltres som proponents de la moció i en tot cas parlo com a proponent de la moció per expressar, doncs, evidentment, el suport al seu text perquè la realitat, el regidor de Ciutadans la expressava de la seva manera però si a mi em deixem expressar-lo de la meva, diria molt breument que la realitat és que per exemple una de les lleis que s’han recorregut per part del Govern espanyol al Tribunal Constitucional és una llei en la qual quan jo era diputat en la anterior legislatura, vaig fer-ne de ponent del meu grup i era la llei que imposa un impost als grans tenidors d’habitatges buits i un sap el que va costar tirar-la endavant, la feina que es va fer, la pulcritud jurídica en que es va treballar i sobretot els efectes de la seva aplicació. Des de la seva aplicació i fins que es va suspendre gràcies a aquest impost en el grans tenidors d’habitatge la Generalitat va ingressar nou milions d’euros en uns pocs mesos que havien de servir, precisament, per fer política social. Per tant, del que estem parlant més enllà de proclames anticapitalistes, procapitalistes, antisistema o prosistema que això és el de menys estem parlant de qüestions pràctiques i pragmàtiques. Tenim un parlament, tenim una autonomia, tenim unes competències, si no estiguéssim en el procés d’aconseguir un estat propi per a Catalunya, probablement, tot el nivell de tensió institucional que hi ha entre el Parlament i el Govern de l’Estat seria molt menor però més enllà d’això hi ha qüestions practiques que ens afecten en el dia a dia, i una d’elles hi poso aquest exemple perquè el conec prou bé té a veure amb una llei, la de l’Impost als habitatges buits que es va promulgar pel Parlament i que va tenir uns efectes positius en la seva aplicació i en que en aquest moment, doncs, deixa sense aquesta capacitat d’incidir per bé en les famílies que més ho necessiten al govern del país i això intolerable, és intolerable políticament i és intolerable èticament. I per tant, ens hem de remoure primer per defensar la sobirania del nostre Parlament, però, perquè fent-ho no fem només una proclama de caràcter nacionalista o sobiranista si no perquè fent-ho el que estem fent és una proclama a favor de la gent que més ho necessiten almenys en els temes dels quals estem parlant avui. Més enllà d’això, una reflexió final que crec que també bé a tomb, en aquest moment en el Parlament de Catalunya també hi ha un pressupost presentat pel govern que inclou unes partides per a depeses socials necessàries que jo demano també que des de totes les institucions, forces polítiques i espais de democràcia que tinguem a l’abast al país, es mirin de tirar endavant en el Parlament perquè més enllà de que hagi un Govern central que pugui recórrer al Tribunal Constitucional també podem tenir dificultats per aprovar un pressupost que per exemple inclou una mesura per bonificar l’aigua a 24.000 famílies del país i si no hi ha pressupost no hi ha bonificació de l’impost de l’aigua, de la factura de l’aigua per 24.000 famílies. I això depèn de qui depèn, per tant no tot sempre, estic d’acord amb el regidor de Ciutadans, no tot sempre s’ha de llançar cap a la mateixa banda però és cert que en el cas ens ocupa i amb aquesta moció en concret és evident que el procés de recentralització al qual estem sotmesos per part del Partit Popular des de que el Partit Popular governa i governa amb aquesta majoria absoluta és molt intents i que el país s’hi ha de rebel·lar en contra sobretot quan els efectes d’aquesta majoria absoluta l’afecten negativament a les seves famílies i a la seva gent. SENYOR GUIJARRO:Molt breu, deixar clar que de ben segur que els nostres arguments disten molt i molt de moltes de les proclames nacionalistes, sobiranistes o de procés que s’han argumentat en aquest epígraf en aquest ple. El que sí que diem i diem contundentment és que nosaltres a favor de les persones, a favor dels drets socials i que entre tots hauríem de fer aquest esforç per posar davant de tot això que és el que realment ens importa. Nosaltres votarem a favor d’aquesta moció per aquesta vessant de drets socials que té, de drets de les persones i no en els motius que s’han expressat tot i que posem per endavant com dic els drets de les persones.

Secretaria General


SENYOR RIERA: Gràcies senyora alcaldessa, bona tarda a tothom. Les impugnacions del Govern central contra les Lleis catalanes de pobresa energètica i de desnonaments han sigut molt manipulades pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el president, Oriol Junqueras, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Hi ha hagut impugnacions de tipus competencials sobre alguns aspectes relatius al dret a la propietat. I quan el senyor Puigdemont i el senyor Junqueres i la senyora Forcadell diuen tota l’estona que el Govern central ha impugnat aquesta llei en matèria de pobresa energètica és completament fals. “A mi francament em repugna que es vagi dient als catalans en aquest aspecte concret que s’impugna la llei quan no ha hagut impugnació”, Josep Borrell dixit, això ho diu Josep Borrell. Vull dir que quedi clar que no som una cosa rara, això diu en Josep Borrell. I ara afegeixo, estem davant d’una moció que és per mantenir el foc viu, el foc de la confrontació que és l’hàbitat natural on vostès saben viure perquè fora d’aquest hàbitat natural per vostès no hi ha vida. És a dir, si no hi ha confrontació, si no hi ha una confrontació sobretot, sobretot no, exclusivament, doncs amb el govern de Madrid no hi ha vida. I vostès presenten el resultat d’un conflicte de competències entre la Generalitat i l’Estat en un escenari bèl·lic on posen a la gent amb menys recursos de Catalunya com els seus ostatges i res a veure amb la realitat. Hi ha un conflicte de competències? Si. Aquest conflicte de competències impedeix a la Generalitat a actuar contra la pobresa energètica? No. És mentida, vostès menteixen a la gent, els que mantenen aquesta postura menteixen a la gent. No només, no han pres cap mesura dins de les seves competències, si no que en canvi han buscat el xoc institucional i han aprovat lleis inconstitucionals per acabar fent-se la víctima i culpar de tot al Govern d’Espanya. Això està perfectament dissenyat, no és una cosa feta a l’albur i veure com surt, està dissenyat. La Generalitat no ha tingut voluntat d’ajudar a les famílies vulnerables perquè podria fer moltes coses contra la pobresa però no les ha fet. Està clar que li preocupava més com utilitzar els diners de la pobresa per al procés independentista que no pas solucionar aquesta pobresa. I totes les mesures que han presentat han estat un nyap. El decret aprovat al 2013, va arribar en el seu primer any només a 800 famílies, 800 famílies, el decret de 2013 de l’any 2013 va arribar a 800 famílies, ni un 1% de la demanda real. Les entitats van criticar durament la seva gestió, la de la Generalitat de Catalunya, aquí hi ha algú del govern. El mateix Periòdic de Catalunya el va definir com a “ineficaç decret de pobresa energètica”, els mitjans de comunicació. El govern va aprovar després de l’any 2015 un fons contra la pobresa energètica, primer vam prometre, el que venen la representació de la societat i .., vam prometre 10 milions però a l’hora de pressupostar es va quedar en 5 i al final estava tant mal dissenyat que només han aplicat un 20%, és a dir 1%, de 10% 1%. De fet per la seva la hisenda, per la hisenda aquesta que volen fer l’Agència tributaria catalana per aquí sí que tenien 50 milions d’euros que s’han posat per crear l’Agència tributaria, però per a la pobresa energètica no, però per l’Agència tributària sí, 50 milions d’euros. Per a la pobresa energètica no, però per a l’Agencia tributaria sí, per recaptar, sí. Del Fons contra la pobresa energètica de l’any 2015 només se n’han beneficiat 3.700 famílies. L’Ajuntament de Barcelona n’ha adjudicat 4.000 i el d’Hospitalet 1.500. De fet davant la negació de la Generalitat, una vegada més els ajuntaments, han assumit l’ajuda a les famílies, els ajuntaments, no la Generalitat, els ajuntaments. A la Generalitat, la pobresa energètica només l’importa com a eina de propaganda, perquè porta 9 mesos sense aprovar el Reglament de llei de mesures per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica. La llei va ser aprovada al juliol del 2015, aviat farà un any i el govern no s’ha dignat a fer el reglament per desplegar-la, per tant on està la voluntat?. El Govern d’Espanya ha creat una comissió de diàleg tècnic amb la Generalitat per procurar trobar fórmules que evitessin el xoc de competències. Però la Generalitat ha optat per l’enfrontament i ha preferit la propaganda independentista abans que solucionar els problemes. Convergència i Esquerra en aquest cas, amb el suport d’altres grups, han aprovat tota mena de pactes nacionals pel dret a decidir però després de molts anys han estat incapaços d’aprovar el Pacte contra la pobresa que demana tota l’oposició a les entitats del sector. Vostè també ho demanda però a la Generalitat. Respecte a l’emergència habitacional com és en el cas de la pobresa energètica vostès tenen competències, senyors de la Generalitat, aquí hi ha un membre del govern. No enganyin a la gent, el que passa és que vostès haurien pogut anar per la via constitucional i no han

Secretaria General


anat, s’han estimat més “el exprópiese” els hi agrada més, “exprópiese”, ho han sentit i els ha fet gràcia, mira calla “exprópiese”, però això aquí no pot ser, això aquí no es pot fer. Hi ha una fórmula per expropiar, ja hi és, però és la de just i preu. I, el que no es pot fer és ser jutge i part, jo expropio i jo dic el que pago, això no va així, en un estat de dret la propietat s’ha de respectar. I, per tant, ja hi ha una Llei d’expropiació forçosa, ja hi és, no fa falta que ens la inventem perquè ja hi és, però ell que no pot ser és que a l’expropiació forçosa li posi el preu el que expropia, home fins aquí podíem arribar. Això ho va inventar el senyor Chaves, el de Veneçuela, per cert. Llavors, clar, en cap cas es posa en qüestió que l’Administració autonòmica pugui expropiar, temporalment, l’usdefruit d’un habitatge per posar a disposició de lloguer social. El que no s’accepta és que el preu de l’expropiació com us deia abans la signi unilateralment l’administració al marge de la legislació d’expropiació forçosa. I vostè expropia però vostè no posa el preu, això és el que hem impugnat, només això. Perquè la resta no està impugnada, la poden aplicar. En aquest cas, s’està introduint una càrrega sobre el dret de la propietat en cas d’existir ha de ser igual en tot el territori nacional, això és una llei per tothom, no només per una part de l’Estat espanyol. Però res els impedeix que faci una expropiació temporal aplicant un just i preu tot aplicant la Llei d’expropiació forçosa, com us deia abans. Volem posar un altre exemple del poc que l’importa l’emergència habitacional, vol contestar aquí el membre del govern?. Perquè durant la primera legislatura separatista només han construït 856 habitatges de Protecció oficial anuals?, 856. Saben quants es van construir entre 2004 i 2012? 5.442 habitatges anuals, 856 contra 5.442, contrasti aquestes xifres. Vostès han reduït un 84% l’habitatge de Protecció oficial a Catalunya, demanin responsabilitats allà on les tenen que demanar. Un 84% de reducció de l’habitatge de Protecció oficial a Catalunya. Ara venen a donar lliçons de lluita sobre l’habitatge, doncs, molt bé. Esquerra i Convergència han aplicat la tisorada a les polítiques d’habitatge coincidint en la primera legislatura i ara no tenen cap credibilitat. Estic donant dades que m’agradaria que la contrastessin, que diguessin això no es veritat, és a dir que el que jo estic dient no es cert. Per tant, menys titulars i menys cops de pit i més dedicar-se de veritat a les coses que importen. Com és possible que Galícia, Andalusia o Navarra tinguin fons contra la pobresa energètica i aquí a Catalunya preferim dedicar els temes a les forces i els esforços a crear conflictes institucionals?. Com és possible que hagin reduït un 84% l’habitatge social de la Generalitat?. Com és possible que ens diguin que no tenen 10 milions d’euros per lluitar contra la pobresa energètica i que en canvi anunciïn 50 milions per a la seva hisenda pròpia?. Totes aquestes preguntes els hi dono a vostè perquè les pregunti. Com és possible que hagin estat incapaços des del 2012 de signar el pacte contra la pobresa i en canvi en menys d’un any van signar el Pacte del Dret a Decidir. Però a vostès no els interessa aquest tema, l’utilitzen per confrontar i sobretot per mantenir viu el clima de confrontació a Madrid, per res més, no és per a res més i és bastant lamentable. Votarem en contra. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Solo para decir que la intervención del señor Riera ha sido una buena intervención, bien documentada. SENYORA ALCALDESSA: Abans de passar a la votació jo si que voldria afegir només, molt breument, el fet de què la realitat concreta pel que fa l’ajuntament és que teníem una llei que era útil i que ens ha servit en els ajuntaments per ajudar a aturar i ajornar molts desnonaments i hem ajudat a poder articular el suport a la pobresa energètica. I voldria recordar que els alcaldes ens vam manifestar davant la Delegació del Govern i eren alcaldes de tots els colors, no eren alcaldes independentistes, no estava lligat, no tenia res a veure. Hi havia, la pluralitat de pertinences polítiques com alcaldes defensant aquesta eina que ens està ajudant a combatre la pobresa. Per tant, crec que és important ser conscients que els municipis que són l’entitat, l’institució més propera a la ciutadania sabem quines són les eines que tenim i sabem com ens afecta en la realitat, en el dia a dia quan aquestes eines se’ns suspenen i deixem de poder fer-les servir. Per tant, jo voldria que al sumar-me en la paraula de la PAH que a l’hora de votar aquesta moció i malgrat que vostès ja han manifestat el vot en contra es tingui en compte que realment aquí s’està perjudicant és a les famílies més vulnerables. SENYORA RIESCO: Jo crec que confrontació cap. Estem demanant ajuda a les famílies en situació desesperada, jo m’incloc. I és que no entenc on veieu la confrontació. L’altre dia la

Secretaria General


PAH era violenta, o avui que volem confrontació. És que no entenc res, volem solucions. Estem demanant ajuda, no volem a les famílies al carrer. És que el que sembla flipant és que sembli una cosa tant estranya i més quan l’altre dia, "el Capità Trueno" en contra del desnonament em va dir que "ui! nosaltres vam fer Ofideute hem parat desnonaments "i ara voteu en contra d’aquesta llei, llavors ?. No sé, dieu que som violents, que busquem confrontaments, és que no entenc res. Volem solucions, ja hi ha famílies al carrer i ara van a haver-hi més, és el que estem dient confrontació ¿Pper què ?. És que m’estava mirant a mi tota l’estona. ¿Jo he buscat confrontació? He nomenat a algú? Absolutament res. No, perquè és que a més m’estava mirant fins i tot malament. No, no em miri. No tingui res més a dir.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 15, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. En contra 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular. 3. Moció que presenta el grup Municipal d'ERC-Avancem-MES sobre la rebaixa de l'IVA en els productes d'higiene femenina i els bolquers per a infants i adults. El consum de productes d'higiene íntima representa per a les dones una necessitat primordial i regular. No obstant això, aquests articles estan gravats com a productes de consum, la qual cosa comporta que un article sanitari indispensable per a les dones es converteixi en un producte de luxe. Aquest fet suposa una discriminació ja que es tracta de productes higiènics que eviten moltes infeccions i que són necessaris per a les dones des de l'adolescència fins a la retirada de la menstruació, és a dir, durant un període ampli de la seva vida. Actualment, les compreses i tampons -que no estan considerats com a material sanitari - estan gravats amb un 10%, fet que va en detriment del poder adquisitiu de les consumidores i representa una discriminació econòmica i social. En aquest sentit tant els productes d'higiene íntima femenina com els bolquers per a infància i adults també haurien de ser considerats productes de primera necessitat i obtenir un tipus d'IVA del 4%. Les copes menstruals, compreses, tampons i salva-eslips són i deuen ser considerats com a productes de primera necessitat. Ja en l'última pujada impositiva, al juliol de 2012, van deixar de ser considerats com a objectes de luxe, IVA del tipus general (que pujava del 18% al 21%) a l'IVA del tipus reduït (que pujava del 8% al 10%) . Un fet que també va ser aprofitat pels fabricants d'aquests productes així com per les distribuïdores i comercialitzadores, per pujar els preus de venda al públic d'aquests productes de primera necessitat. Pel què fa als bolquers es troben dins la categoria de cosmètics i productes d'higiene personal, i actualment estan gravats amb un 21% ( fins el juliol del 2012 era del 18%) equiparant-los als productes de luxe. Els bolquers tant pels infants per adults són un producte de primera necessitat que té un impacte important en l'economia de les famílies La rebaixa del tipus impositiu a aquests productes és una reivindicació històrica tant de la societat com de les forces polítiques. No obstant això, una Directiva Europea impedia aplicar l'IVA reduït. Finalment, i després de moltes demandes, la Comissió Europea pretén reformar l'IVA i permetre que els Estats puguin aplicar la taxa que considerin als productes. Com, es demostra del pla d'acció per reformar aquest impost (COM (2016) 148 / F1). En aquest pla d'acció la mateixa Comissió Europea reconeix que; si bé les mesures de fiscalitat en l'en el marc comunitari necessiten aprovar per unanimitat, és imprescindible que el tipus impositiu d'aquests productes sigui harmonitzat. Donada la clara evidència que aquest tipus de productes han de passar a ser considerats com a productes de primera necessitat així com les iniciatives comunitàries encaminades a harmonitzar el tipus impositiu a aquest tipus de productes, és oportú, per tant, defensar un IVA superreduït per a les mateixes. Per tots aquests motius, proposem l’adopció dels següents:

Secretaria General


ACORDS 1. Demanar als grups Parlamentaris del Congrés que instin al Govern espanyol a:

a) Defensar davant la Comissió Europea la capacitat dels Estats per establir tipus de reduïts o superreduïts d'IVA per als productes de primera necessitat. b) Reconèixer, quant la Unió Europea ho permeti, la rebaixa al 4% de l'Impost de Valor Afegit en els productes d'higiene íntima femenina més necessaris (compreses, tampons, copes menstruals i salva-eslips) i bolquers absorbents per a infància i adults.

2. Fomentar l’educació efectiva-sexual al jovent als instituts. La formació que s’ofereixi en aquest sentit als centres educatius s’ha de coordinar amb aquella que ofereixen les unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, així com amb tots els agents implicats, com ara els centres de salut, els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, els Punts d'Informació Juvenil, els centres educatius i les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes 3. Trametre aquest acord als diferents partits polítics amb representació al Parlament Europeu, i al Congrés dels Diputats i a la presidència del Parlament Europeu i del Congrés dels Diputats. SENYORA ROTGER: Bé, molt ràpidament els principals arguments per a defensar aquesta moció es resumeixen en dues dades: les compreses i tampons porten un 10% d’IVA, els bolquers un 21%, l’impost dels productes de luxe. Tots els que tenim fills, són dones o tenim a prop un persona gran amb problemes d’incontinència, és a dir tothom, sabem que vol dir això i sabem quina és la traducció en diners que per moltes famílies és un autèntic problema a part d’una injustícia. Em sembla evident, que cal exigir als diferents Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats unanimitat en aquest sentit i que es demani la rebaixa al 4% de l’IVA en tots els productes. Moltes gràcies.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 26. En aquest moment s’absenten del Saló de sessions els regidors Ramon Riera Macia, Sònia Egea Pérez, Cristina Agüera Gago. 4. Moció que presenta el Grup municipal d'ICV-EUiA sobre la proposta d'etiquetatge de vehicles de la DGT. La contaminació de l’aire al territori metropolità de Barcelona és un dels principals reptes que afronta l’administració metropolitana. La mobilitat terrestre és el causant principal de la contaminació atmosfèrica i, com a conseqüència, es superen els llindars màxims establerts per la Unió Europea i també els establerts per la Organització Mundial de la Salut. L’elevada contaminació atmosfèrica té uns efectes directes sobre la salut de les persones que la comunitat científica ha pogut parametritzar amb més de 3.000 morts prematures anuals a l’entorn metropolità. En sentit estrictament administratiu, cal destacar que la UE considera que no s’han desenvolupat suficientment les mesures per tal d’invertir la manca de qualitat de l’aire, aquest fet ha propiciat l’obertura de dos expedients d’infracció. Les superacions que es detecten a l’entorn metropolità corresponen als límits anuals d’NO2 i els límits diaris de PM10, per tant, es tracta d’una problemàtica sistèmica. Per aquest motiu cal prioritzar l’aplicació de mesures estructurals. En aquest context, l’AMB en les competències sobre el medi ambient, la mobilitat sostenible i l’ordenació del territori, està establint polítiques decidides per a la millora de la qualitat de l’aire en benefici de la salut i un major benestar dels ciutadans d’aquest territori. Per dur-ho a terme, s’ha proposat un “Compromís per a la Mobilitat Neta”, amb deu mesures d’impacte, a partir de les competències pròpies de l’AMB i de la coordinació amb les accions dels 36 Ajuntaments del territori. Les mesures que depenen íntegrament de l’AMB, com l’ambientalització de la flota d’autobusos, la reducció de les emissions del taxi o l’estratègia d’impuls de la bicicleta

Secretaria General


estan avançant a bon ritme. En un altre pla d’actuació es situen les mesures que lidera l’AMB però requereixen de la complicitat de la Generalitat de Catalunya o l’Administració General de l’Estat. Més concretament, la implantació de Zones de Baixes Emissions o les inversions en infraestructures transport prioritàries. L’establiment de Zones de Baixes Emissions és una política amplament estesa a Europa (més de 200 ciutats). És una de les mesures estructurals i de gran abast més eficaces, però que ha de fer-se amb el consens de tots el agents implicats. Per poder facilitar el desenvolupament amb plenes garanties cal disposar d’un sistema d’etiquetatge i classificació de vehicles que permeti implantar les polítiques de mobilitat. Actualment la Generalitat està treballant per consensuar a Catalunya l’etiquetatge estatal que es promou a través de la DGT. En aquest sentit, des de l’AMB es considera que cal tenir en compte els criteris següents: Per tal d’agilitzar i facilitar la implantació de les ZBE a l’àmbit metropolità convé un sistema d’etiquetatge que permeti separar i identificar els vehicles amb el grau de detall adequat. Tal i com s’està realitzant al conjunt d’Europa, cal orientar l’etiquetatge a la implantació de polítiques de millora de qualitat de l’aire. A l’àrea metropolitana s’excedeixen els llindars de contaminació d’NO2 i de PM establerts per l’UE i l’OMS i constitueixen una amenaça de primer ordre en termes de salut pública. Segons l’Agencia Europea de Medi Ambient i l’Organització Mundial de la Salut els efectes sobre la salut són: efectes sobre el sistema nerviós central (PM), asma i funció pulmonar reduïda (PM), malaltia pulmonar obstructiva crònica (PM), efectes sobre el sistema reproductiu (PM), efectes al fetge, a la melsa i a la sang (NO2), càncer de pulmó (NO2 i BaP), efectes cardiovasculars (PM, SO3, O3) etc. La mobilitat terrestre i, més concretament, els vehicles dièsel són els principals causants de la mala qualitat de l’aire. Es considera urgent finalitzar qualsevol mena de política pública que bonifiqui el dièsel. La DGT ha iniciat la implantació de l’etiquetatge en el segment de vehicles més nets. És per aquests motius que el grup municipal d’ICV-EUiA proposen al Ple l’adopció dels següents: ACORDS: RECLAMAR a l’Administració General de l’Estat (Dirección General de Tráfico del Ministerio del Interior, Ministerio de Fomento i Ministerio de Industria): 1. Invertir les prioritats actuals i accelerar el procés d’implantació de l’etiquetatge per a vehicles, donant prioritat a l’etiquetatge de vehicles més antics i, per tant, més contaminants, especialment amb motors dièsel, fins al dièsel Euro 3. Aquesta proposta s’ha consensuat entre la Generalitat de Catalunya, l’AMB, la Diputació de Barcelona i els municipis de Barcelona, Terrassa, Sabadell, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat. Es proposa un model similar al plantejat a altres països que permet: a. Separar i classificar els vehicles per tal de discriminar les polítiques de mobilitat sostenible. b. Tenir en compte la desmesurada contribució dels vehicles dièsel a la contaminació atmosfèrica. 2. Iniciar el procés d’etiquetatge de vehicles pesants i de motocicletes. 3. Cal que la DGT incorpori les característiques tecnològiques (euro i tipologia de vehicle) a la base de dades de cada matrícula i comparteixi la informació amb l’AMB per tal de poder realitzar controls visuals o través de les càmeres de reconeixement de matrícules. 4. Amb l’objectiu de la millora de la qualitat de l’aire es considera imprescindible reorientar les ajudes a la renovació de parc de vehicles de major antiguitat cap a vehicles ambientalment eficients i, especialment, als propietaris de menors ingressos. 5. Traslladar aquests acords a la Direcció General de Tràfic de l’Estat, a la Generalitat de Catalunya, a l’AMB i a la Diputació de Barcelona.

Secretaria General


SENYOR MAÑAS: Moltes gràcies, molt breument explico quin és el sentit de la moció. En aquests moments hi ha una nova normativa de la Unió Europea en la què ens hem d’adaptar totes les ciutats de mesures de prevenció de la qualitat de l’aire i contra la contaminació. Aquestes mesures implicaran de forma obligada i en el nostre cas com el nostre govern ho farem de forma molt convençuda. Aplica una sèrie de restriccions de trànsit en funció de la tipologia de vehicles. En aquests moments l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les grans ciutats de la conurbanització que no formen part de l’Àrea Metropolitana com Terrassa i Sabadell i la Generalitat de Catalunya ens hem posat d’acord en un seguit de criteris pel que fa a l’etiquetatge d’aquests vehicles que regularà la prohibició o no d’entrada o no a algunes zones de al ciutat, per exemple, tot el que sigui a l’interior de les Rondes de Barcelona tindrà una especial protecció i en aquest cas també informo que la ciutat de Badalona ha demanat que Badalona tingui la mateixa característica que tot el casc urbà de Barcelona. Abans de què ningú s’alarmi, això no voldrà dir que un ciutadà que viu a Barcelona o un ciutadà que viu a Badalona no pugui circular amb el seu vehicle. Aquestes restriccions es tindran en consideració només per la gent que viu fora d’aquests àmbits però en aquest cas ens trobem que la Direcció General del Ministeri no està compartint els criteris pactats amb l’Àrea Metropolitana i la Generalitat de Catalunya però no només això hi ha un tema que a més com a Badalona que ens preocupa molt i que hem manifestat en les reiterades reunions que estem fent a la Taula de Qualitat de l’Aire, que vull aprofitar està presidida per una exregidora que és la senyora Mercè Rius i vull felicitar públicament la tasca que està fent en el front de la Direcció General de Qualitat Ambiental en aquest aspecte perquè ho està fent conscienciosament i molt eficientment. En aquests moments, la competència de clarificar l’etiquetatge, de fer una proposta d’etiquetatge de vehicles és una competència de l’Estat. Per tant, si l’Estat no legisla i porta ja una proposta al Congrés dels Diputats en la propera legislatura pel que fa a l’etiquetatge ens podem trobar que qualsevol normativa, qualsevol aplicació de restricció que pacten entre els municipis de l’Area i la Generalitat pugui ser impugnada per algun acte privat o per algun dels importants Lobbys automobilístics que hi ha en el nostre país. Aquest és el sentit de la moció i també la de proposar uns criteris a la Direcció General de Trànsit. Gràcies. SENYOR WALTER: Alcaldessa, regidors, el públic pacient, el Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verd i Esquerra Unida i Alternativa i ja no hi ha més lletres a l’abecedari i la portaveu d’aquest grup municipal en aquest ajuntament la sempre amable senyora Maria Gallardo ens presenta una moció sobre la proposta d’etiquetatge de vehicles a fi de millorar la qualitat de l’aire que respirem. El Partit Popular ens abstindrem però almenys li explicaré a la senyora Gallardo, que veig que ara se’n va, el que pretén que creiem que ella sap i ha escrit i en realitat desconeix totalment. Vostè senyora Gallardo, conscient, no ha escrit ni una paraula d’aquesta moció, vostè senyor Mañas tampoc. En primer lloc, aquesta moció és un copiar i pegar d’una moció del Partit Socialista de Catalunya en el Parlament Català, però curiosament només ens parla del què s’exigeix al Govern de l’Estat espanyol ignorar la competència principal en qualitat de l’aire que és de la Generalitat. Però clar, això a vostès no els interessa. Efectivament, tenim problemes de contaminació en algunes àrees de Catalunya, els contaminants més rellevants que també són aquells pels que la Unió Europea té obertes expedients d’infracció són els diòxids de nitrogen fonamentalment a l’àrea de Barcelona i del Vallès. Estem d’acord en que la font més important que generen aquests contaminants, en aquestes zones, és l’ús de vehicles privats i en aquest sentit entenem que cal, li suposarà el que diu el Partit Popular valorar l’eficiència de les mesures adoptades i corregir les que siguin necessàries, impulsar noves mesures que permetin la substitució del vehicle privat pel transport públic, impulsar les mesures necessàries per facilitar l’adopció de tecnologies més netes i menys contaminants. Però no podem ignorar la realitat i quan diem això, diem que no podem fer que d’avui per demà desapareguin tots el vehicles diesel de Badalona. Compartim les polítiques de sostenibilitat però sostenibilitat no és només un concepte ambiental sinó que és transversal i també és economia i societat. Avui el vehicles diesel representen en Espanya un 65% del total de les vendes. Pel que pretendre que desapareguin no és sostenible des del punt de vista econòmic tant d’empreses com de particulars, però a més el 80% de la producció catalana de vehicles és diesel i aquesta reflexió també els hi faran a vostès els sindicats d’UGT i Comissions

Secretaria General


Obreres. Seria un error destinar polítiques que anéssim en contra d’allò que a Catalunya produïm i per tant aquestes mesures també entenem que no serien sostenibles des del punt de vista social. En definitiva, ens abstindrem en aquesta curiosa moció i considerem són necessàries mesures menys arraujades i més meditades. I senyora Gallardo, absent, deixi de presentar mocions que vostès ens venen com un treball acurat i no és més que una justificació sobre allò que no en tenen ni idea, però per a vostès queda bé reclamar tot allò que sent una utopia a vostès socialment els hi sembla possible. I per acabar, no té cap sentit anar fent etiquetatges a cada Comunitat Autònoma d’Espanya quan el lògic és tenir un sistema europeu i únic. SENYOR Mañas: Respondré tot i que s’ha adreçat vostè a la senyora Gallardo, però si no li molesta senyor Walter, li contestaré jo. Té vostè tota la raó ni la senyora Gallardo ni jo hem escrit una paraula d‘aquesta moció com altres mocions que es presenten en aquest ple i que s’elaboren des dels aparells de política municipal dels grups. Però en aquest cas aquesta moció no és un “cortar i pegar” d’una proposta del PSC al Parlament de Catalunya és recollir el treball que està fent la Taula Tècnica de Qualitat de l’Aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els acords de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. També deixi’m dir-li que aquesta moció es presenta posteriorment a que l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha acordat amb la Direcció General de Qualitat de l’Aire els criteris a seguir pel que fa a la restricció de vehicles. Per això, no parlem en aquest cas de la Generalitat de Catalunya. Sí, que sé no massa però una mica del que estic parlant, en aquest moments li puc dir que parlo bastant sovint amb companys i companyes, representants del sector automobilístic i representant dels sindicats a NISSAN i a SEAT, on tinc amics, tinc coneguts, i tinc amics que són dirigents sindicals. Li puc dir que jo m’he reunit amb els comitès d’empresa o amb les seccions sindicals de Comissions Obreres de NISSAN i de SEAT, que hem parlat d’aquest tema i que en aquest comitès d’empresa al contrari del què vostè està dient, el que està dient és que la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments fent l’aposta per restringir vehicles perquè el que volen és seguir i continuar la investigació, la fabricació de vehicles elèctrics menys contaminants a les plantes que tenen a Catalunya, que a més a més és precisament el que aquestes multinacionals estan apostant. Vostè té raó quan diu que els principals causants dels gasos provocants de l’efecte del canvi climàtic en aquest moment s’ha demostrat que no és el CO2 si no que són les partícules de nitrogen com vostè diu. Aquí no estem parlant només de lluita contra el canvi climàtic si no que estem parlant també de salut pública i això ho vull remarcar. Quan parlem els propers mesos i en els propers anys i quan prenguem mesures en els propers mesos i en els propers anys tant des de la Generalitat de Catalunya com des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com des dels ajuntaments de restricció de trànsit de vehicles no estarem parlant només de qualitat de l’aire, no estarem parlant només de canvi climàtic si no que estarem parlant d’un dels principals problemes de salut pública que avui hi ha a la conurbació de Barcelona. Per tant, aquesta moció fa precisament el que vostè a reclamat a la darrera part de la seva intervenció, què hem de fer, reclamar a qui té la competència que és l’Estat espanyol, que acordi amb Comunitats Autònomes i amb les grans conurbanitzacions urbanes de l’Estat espanyol un criteri únic d’etiquetatge de vehicles. I per últim, li repeteixo que el que jo he dit a la meva intervenció, tot aquest sistema de restriccions que ens ve donat per normatives europees afortunadament, tot i que les aplicarem en convenciment no s’aplicaran a les persones residents en els àmbits de la restricció. Per tant, no fem discursos demagògics de que una persona que tingui el seu vehicle diesel i no tingui diners no podrà circular o no podrà anar a treballar. Tot i així, li agreixo la abstenció i li ratifico allò que vostè ha dit, no he escrit una paraula d’aquesta moció, té vostè tota la raó, el qual no m’impossibilita jo crec a defensar-la, a argumentar-la o a tenir criteri propi, dic jo.

Votació S’aprova per majoria absoluta. Vots a favor 16, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem – MES, Partit dels Socialistes i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 7, del grup municipal del Partit Popular.

Secretaria General


En aquest moment entren al Saló de sessions els regidors Ramon Riera Macia, Sònia Egea Pérez, Cristina Agüera Gago, els quals passen a ocupar el seu escó. 5. Moció que presenten els grups municipals de Convergència i Unió, Partit Popular, Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans-Ciudadanos, en suport al Badalona Dracs. El 19 de març de 1988 els Badalona Dracs van jugar el seu primer partit contra els Palermo Cardinals, un equip italià, amb les càmeres de TV3 com a testimoni. Aquell partit va ser el primer partit de “football” americà que es jugava a l’estat espanyol. Aquell mateix any, es va jugar la primera lliga amb la participació, a part dels Badalona Dracs, de tres equips més els Pioners, els Bufals i els Boxers. Els campions d’aquella primera lliga van ser els Badalona Dracs. La temporada 1997-1998, deu anys després d’aconseguir la primera lliga, el títol tornava a la ciutat. Aquella va ser la primera lliga AEFA i a partir de llavors el club ha anat obtenint títols, i no només el seu primer equip, sinó també la seva secció femenina. Uns dels millors èxits dels Badalona Dracs va ser la consecució de l’Eurobowl amb l’assoliment d’una de les posicions del Top Ten d’Europa. En definitiva, la història del futbol americà i la seva implantació a tot l’Estat, porta el segell del Badalona Dracs i, per tant, el segell de la nostra ciutat. Atès que aquests darrers deu anys els Badalona Dracs han portat el nom de la ciutat per tot Europa jugant a la màxima competició europea. Atès que el proper dia 28 de maig, els Badalona Dracs han de viatjar fins Alemanya per a disputar un partir decisiu contra els Frankfurt Universe, campions del seu país, i aquest viatge té un cost de 7500€. Atès qui si guanyen aquest partit es classificarien per a disputar la final europea. Atès que el Badalona Dracs sempre ha complert els seus compromisos fiscals amb l’ajuntament per l’ús de les instal·lacions esportives. Atesa l’excepcionalitat del que representa jugar una final europea i el fet que aquesta sigui una despesa extraordinària. Atès que la Diputació de Barcelona pot donar ajudes a entitats esportives si venen avalades pels respectius ajuntaments. Ateses aquestes consideracions, a l’Ajuntament Ple proposem els següents ACORDS 1. Instar a l’Ajuntament de Badalona a què vehiculi i defensi davant la Diputació de Barcelona la consecució d’un ajut específic per cobrir aquest esdeveniment. 2. Comunicar aquest acord als Badalona Dracs. SENYOR FALCÓ: Aquesta és una moció que persegueix que l’equip de futbol americà que juga a Badalona i que és de Badalona, que són els Badalona Dracs tinguin una ajuda extraordinària pel fet que, malgrat que la moció potser tenia un punt massa optimista i va explicitar que jugarien la final de la Copa d’Europa, Frankfurt, el cert és que no s’hi varem poder classificar i que el viatge però l’han fet i el fet de què fer un viatge a Frankfurt per a un equip modest com el nostre, doncs, és excepcional i per tant, podem d’acord amb aquesta excepcionalitat demanar com ajuntament a la Diputació de Barcelona una ajuda extraordinària en aquest equip per cobrir aquestes despeses ens en semblava bo vehicular aquesta proposta a través del Ple perquè l’ajuntament a davant de la Diputació faci possible que el nostre equip de futbol americà rebi aquesta subvenció. No és estrany, ni és res de l’altra món que l’ajuntament de la ciutat doni suport a les seves entitats esportives. Fa ben pocs plens varem efectuar ajudes als clubs de bàsquet agrupats en el BBB, en el Club Joventut de Badalona, en el Club de Futbol Badalona. I per tant, em sembla que aquest club singular que practica un esports en aquests moment minoritari però que viatja pel Europa lluint el nom de la nostra ciutat,atenent el fet de la seva modèstia però també de la importància del seu recorregut esportiu ens semblava bo, doncs, que sense demanar-li a l’ajuntament expressament que fes aquesta ajuda si que podríem fer que ens demanessin, diguem fessin d’intermediaris amb la Diputació de Barcelona per tal que aquesta ajuda els

Secretaria General


hi pogués arribar. Aquest és el motiu d’aquesta moció, que evidentment té algun punt en què diguem ens sobrepassàvem d’optimistes però en tot cas el viatge està fet, la competició està jugada i l’ajuda em sembla que és del tot necessària i justa. SENYORA GALLARDO: Bona tarda a tothom, jo m’alegro que després de tants anys, més de vint-i-cinc anys d’història dels Dracs, ara estem preocupats perquè és una situació econòmica que venen patint no només els Dracs si no com el regidor Falcó deia esports minoritaris en aquesta ciutat. Després de sis lligues catalanes, dos Copes d’Espanya la subvenció o l’atenció que han tingut al llarg d’aquests anys pel diferents governs i dic diferents governs que vol dir composicions diverses no han tingut la preocupació per fer que aquest esport que representa i que porta la ciutat, que porta Badalona arreu d’Espanya i arreu d’Europa no hagin tingut el reconeixement polític de les diferents formacions i entitats i gestors polítics anteriors. No obstant, dir que cap problema en encapçalar, no creiem que sigui aquest el guió per presentar una moció simplement reunir-se tots el grups i parlar i encapçalar una Comissió de diputades i diputats que té aquest Ajuntament i anar a la Diputació i reclamar aquesta subvenció. Però per aclarir des de l’any 2009 la subvenció que rebia Els Dracs era de vuit mil euros, al 2010 vuit mil euros, al 2011 nou mil euros, al 2012 vuit mil euros, al 2013 set mil euros, al 2014 quatre mil euros, 2015 vuit mil euros i 2016 quinze mil euros. Crec que aquest govern actual està reconeixent l’aportació de totes les entitats de Badalona que porten el nom de Badalona a tot arreu. SENYOR GUIJARRO: Només un aclariment perquè que em sobte, jo si que vull, em sembla molt bé l’esforç que l’actual regidora d’Esports comenta que fa pels esports minoritaris però clar que lliçons en aquest sentit i sobretot en el tema del Dracs quan parla de les subvencions i es refereix a diferents governs, en aquest cas els governs del Partit Socialista i parla de subvencions del valor de nou mil euros quan des de la seva àrea en aquest any els hi ha donat vuit mil, llavors sorprèn, vull dir estem parlant de mil euros menys. Entenc i l’agraeixo que vulgui portar a la Diputació els cent mil sis-cents o l’ajut que puguin donar però ho vaig dir en un ple i em torno a reiterar el discurs em sembla del “mucho te quiero perrito pero pan poquito”, i crec que fora bo el fet de què les paraules es cristal·litzin també en fets i no es donin lliçons i després es facin rebaixes en les subvencions. SENYOR FALCÓ: La moció aquesta és constructiva i no buscava cap mena d’enfrontament verbal amb el govern, si haguéssim volgut això haguéssim demanat que fos el propi ajuntament que els donés aquesta subvenció extraordinària que pot, acabem d’aprovar els romanents de tresoreria i em sembla que l’ajuntament està perfectament capacitat per fer aquesta ajuda extraordinària. Per no entrar en aquesta discussió tenim en compte que no la podem aconseguir directament de la Diputació perquè la Diputació aquest tipus d’ajudes les vehicula sempre a partir de les iniciatives que tenen els ajuntaments ens va semblar que estava bé que fossin tots els qui la poguéssim demanar amb un acord de ple per tal que el govern la vehiculés. M’ha sorprès, ho pot ser no, la intervenció defensiva de la representant del govern, en tot cas, jo crec que li podríem preguntar als Badalona Dracs si la Diputació en altres moments els ha donat algun tipus d’ajut específic diria que els respondrien que si, tant en l’anterior govern com fins i tot en l’anterior de l’anterior, però en tot cas jo no tinc cap inconvenient en què aquesta proposta es canviï i sigui l’ajuntament directament qui sense participació de la Diputació faci efectiva aquesta subvenció extraordinària. Em sembla però que si ho volem fer com fan tants municipis ens hem d’adreçar a la Diputació que té una línia d’ajudes especifiques per aquest tipus d’esdeveniments i mirar que sigui la Diputació la que ho pugui fer a més a més de l’ajuda que ja reben del nostre ajuntament de manera regular. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo crec que era una moció en la qual esquivar el debat era bastant senzill però ha sigut intervenir la senyora Gallardo i la veritat és que mai defrauda en aquest sentit i sempre hi ha alguna cosa per la que debatre. De fet és que jo ni tan sols m’havia preparat cap intervenció perquè al final és una moció d’un punt, senzillíssima, en la qual es demana una cosa tan senzilla com una ajuda a la Diputació per a un club molt senzill i que simplement es demanava al govern doncs que impulsara d’alguna forma, el Govern municipal, que impulsés d’alguna forma aquesta ajuda de la Diputació cap a un club que està passant per uns moments econòmicament molt difícils. Nosaltres als Badalona Dracs

Secretaria General


mai li vam rebaixar la subvenció, de fet la subvenció d’ells se’ls ha atorgat en funció del projecte que han presentat i en funció també del què han justificat. I senyora Gallardo, jo li ho dic perquè vostè ara fa gala de què van a rebre, quants diners rebran aquest any,ha dit vostè? SENYORA GALLARDO: Quinze mil euros. SENYOR FERNÁNDEZ: Quinze mil que són els que haurien d’haver rebut l’any si no s’hagués gastat vostè els diners dels clubs en les grades del Badalona, vull dir que, demagògia podríem fer menys per la seva part senyora Gallardo. Hi havia diners suficient per donar-li una subvenció de quinze mil euros als Dracs i una altra de quinze mil euros al SEAGULL i una altra a la resta de clubs perquè hi havia un augment de subvencions del valor d’un quinze per cent en global. Això s’hagués fet realitat si vostè de pressa i corrent no s’hagués polit aquests diners en les grades del Badalona. Per tant, demagògia i venir aquí a donar lliçons cap. I a més, sobretot perquè vostè pot donar-li quinze mil euros aquest any gràcies a una gestió econòmica del Partit Popular. Per tant, jo en aquest sentit esquivaria una mica el debat perquè aquí lliçons cap ni una sobre aquest tema. I sobretot, quan el que li parla i el nostre govern ja havíem aconseguit ajudes per als Badalona Dracs per part de la Diputació, els senyor Subirana i jo havíem aconseguit ajudes de la Diputació en diverses ocasions per a la realització de campionats i tornejos que feien els Badalona Dracs i se’ls subvencionava a partir de la Diputació. Per tant, no estem inventant res de nou, simplement estem demanant que aquesta subvenció sigui major i és una cosa en la qual podem estar tots d’acord i en el que podríem esquivar una mica el debat i no intentar alliçonar a ningú, que crec que és el just. SENYORA GALLARDO: Hi ha coses que una no pot aguantar, les mentides per exemple. Dir que jo m’he gastat els diners en les grades del Badalona que va ser un compromís de vostès i que no el van complir, no els que quedava més remei a aquest govern que el Badalona no sortís de Badalona per jugar a iniciar la Lliga. I aquest govern va assumir una responsabilitat en detriment d’altres entitats que seran recompensades. Jo no pretenc donar cap tipus de lliçons, jo poso a sobre de la taula dades d’una conselleria en la qual molts de vostès han estat i han governat, aquestes són el repartiment de les subvencions. Si tant preocupats, tant preocupats torno a repetir han estat al llarg de la història, no solament pel Dracs, dic per altres esports minoritaris que porten el nom de Badalona per Europa i pel conjunt de l’Estat espanyol i alguns internacionals i alguns paralímpics i alguns olímpics, doncs, haver fet una aposta per l’esport de Badalona, no només per les subvencions si no per les instal·lacions, per centres tecnològics donant i situant l’esport en el segle XXI. Per tant, jo lliçons cap, simplement trec dades de l’hemeroteca i els comunico al conjunt de la ciutadania la preocupació que han tingut vostès al llarg d’aquest anys, és a dir que utilitzar políticament, electoralment, permanentment els 365 dies de l’any per quatre anys, per vuit, per dotze l’esport, jo crec que el que estan fent vostès és un flac favor a Badalona, a l’esport de Badalona que no té ni frontera,ni sigles, ni ideologia. Per tant aprenguin-se ja d’una vegada la lliçó. Jo no dono la subvenció la dóna el pressupost municipal. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo no he exercit el meu segon torn de paraules i és evident que per al·lusions he d’exercir-lo. La regidora ha parlat de centre tecnològic d’esports minoritaris i a mi m’agradaria saber on estan aquests centres tecnològics d’esports minoritaris. Nosaltres, miri, l’esport a Badalona no és només el bàsquet o el futbol però és que això ho tenim tots clar, vull dir, que això no és una cosa nova que vostè hagi inventat. En aquest ajuntament, el govern del Partit Popular va fer cents de recepcions a esports minoritaris reconeixent-los aquest treball, vull dir que això no és res. Vostè ho ven com si fos seu, el recolzament a clubs minoritaris quan nosaltres hem fet apostes en les quals hem invertit molts recursos i molts esforços, precisament, en esports minoritaris. Fa cinc anys no es parlava d’skate, a l’skate hi havia quatre nois que ho feien en quatre llocs degradats i fets pols. I fa dues setmanes, vostè i jo vam coincidir en un campionat internacional en el qual Badalona es convertia en la capital del món de l’skate, vull dir que això que diu vostè de centres tecnològics, dir centres tecnològics que va impulsar el Partit Popular, en tot cas. Però que ara centres tecnològics no els veig jo o si no me’ls mostra vostè però al final, escolti, les entitats, el parer de les entitats i l’opinió de les entitats no és el que vostè

Secretaria General


expressa. I jo crec que deuria fer un esforç per parlar més amb les entitats i d’alguna forma veure el que opinem que és molt distint al que opina vostè.

Votació S’aprova per unanimitat. Vots a favor 26. 6. Moció que presenta el Grup municipal de Ciutadans-Ciudadanos-C's en defensa de la cooficialitat del català i el castellà a Badalona. Atès que segons l'IDESCAT, el 2013 la llengua d’identificació a l’àrea de Barcelona del 47,7% dels catalans és el castellà i que el català és la llengua habitual del 35,4%. Atès que la Constitució estableix, en el seu article tercer, que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat i que les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts. Atès que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix, en el seu article 6.2 que totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i que els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per facilitar l'exercici d'aquest dret. Atès que d'acord amb l'article 32 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües. Atès que tot l'anterior és l'expressió jurídica que preserva els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya. Atès que a Badalona hi ha dues llengües majoritàries, el català i el castellà, que hem de preservar, i que és de justícia que els ciutadans puguin ser informats en les dues, sense discriminació. Atès que el govern municipal, no compleix amb aquesta cooficialitat, com hem vist recentment amb el programa de les festes de Maig de la ciutat. Per tot l'anterior, és pel que el Grup Municipal de Ciutadans - Ciudadanos, proposa al Ple de Badalona l'adopció dels següents acords: Proposta d’acords: 1. Declarar el compromís de l'Ajuntament de Badalona amb la defensa dels drets lingüístics dels catalans i la cooficialitat del català i el castellà a Catalunya, d'acord amb la realitat social i jurídica expressada en l'exposició de motius. 2. Instar a l'Ajuntament de Badalona a modificar el Reglament de l'ús de la llengua catalana per adequar-lo a dret. Mentre que s'estigui procedint a aquesta adequació, l'Ajuntament haurà de: a. Disposar de les ordenances municipals, formularis, impresos i qualsevol altre document de caràcter administratiu, sigui en format físic o digital, com a mínim en les dues llengües oficials, per preservar la lliure elecció o preferència d'ús lingüístic dels veïns. b. Enviar les comunicacions oficials de l'Ajuntament als veïns del municipi, com a mínim, en les dues llengües oficials. c. Preparar els programes de les festes i activitats municipals, com a mínim, en les dues llengües oficials. d. Disposar els webs que depenen de l'Ajuntament, com a mínim, en les dues llengües oficials. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Voy a empezar la intervención con la editorial que el Diario de Badalona publica este fin de semana, en el editorial se dice: “Aquesta setmana s’ha tancat la convocatòria de subvencions de la Generalitat per a publicacions en llengua catalana. És un model antic i pensem que ara té uns altres objectius i interessos. Només es premia a les publicacions on els continguts són el 100% en català, per fomentar i protegir la llengua”. Diu més tard “publicar una pàgina, un article sobre quaranta articles, només un article en castellà ens deixa fora del joc d’aquesta subvencions. Suposem que per a la Generalitat no ha de ser suficient que més del 95% dels continguts siguin en català o que a Santa Coloma, el diari publiqui el 70% dels continguts en català. Diu més tard “A vegades els polítics es compliquen, pensen que prendre decisions extremes treure’m rèdit electoral però qui surt perdent és la societat”. Esta moción es una mocion por la libertad, la justicia y

Secretaria General


el bienestar. Es una moción por la libertad porque en las comarcas de Barcelona, la mitad o más de la mitad de la población se identifica habitualmente con la lengua castellana, aunque la mayoría hablamos las dos lenguas. Por lo tanto, tienen que tener libertad para poder utilizarla sin ninguna discriminación. Es una moción por la justicia, porque es justo que esa población pueda acceder a los documentos sin necesidad de pedirlos en catalán y en castellano. No hace falta pedirlo, tienen que tenerlo, tienen derecho. Y es una apuesta por el bienestar porque la cooficialidad de las lenguas ayuda a la convivencia de todos nosotros en la misma sociedad. Ayuda a la convivencia de nosotros los catalanes con el resto de españoles. Y ayuda a la convivencia de nosotros con el resto de personas del mundo que también hablan castellano o español. Yo creo que es de sentido común y por tanto es justo que el Ayuntamiento de Badalona publique y haga todo en catalán y en castellano. SENYOR TÉLLEZ: Bé, per respondre en nom del govern algunes dades, vostè fa menció algunes l’IDESCAT que parlen de la llengua d’identificació, jo crec que estaria bé per complimentar la moció que parlés també d’unes dades també l’IDESCAT del 2011, no he trobat la del 2013 però no crec que varií molt que parla de què Badalona 98, no a Badalona, no a la comarca de Barcelona sinó que el 98% dels badalonins i badalonines entenen el català i el 70% dels badalonins i badalonines poden llegir perfectament el català. També vostè parla de canviar el reglament per adequar-lo a llei, mencionar-li que el Reglament de l’ús de la llengua catalana que tenim a l’Ajuntament de Badalona, no sé si l’ha mirat o no, evidentment, està adequat a llei si no hagués passat l’informe jurídic pertinent per aprovar-se en el ple. Va ser una feina conjunta que es va passar en el Ple en el mandat 2003-2007 a càrrec del regidor Vives, del regidor Jaume Vives, que malograt, i que tenim tots a la memòria i que va ser una feina conjunta que es va adequar a la Llei de Normalització Lingüística de 1998 i que va tenir la majoria de vots d’aquest ple, excepte això si el Partit Popular. Per tant, que li vull dir que el reglament que tenim de la llengua catalana està adequat a llei, o sigui, que això és que quan parla la moció de què s’ha d’adequar a llei el reglament, m’agradaria poder aclarir això que el reglament que ja tenim ara està adequat a la Llei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que el reglament preval sempre i en tots els articles ho diu que tot serà almenys en català o com a mínim en català sense el perjudici dels drets dels ciutadans i ciutadanes a rebre-ho en castellà si així ho demanem per adequar-se com deia a la Llei de Normalització Lingüística i també aclarir això que no tenim, o sigui, que la societat badalonina no té cap problema amb comprensió i llegir el català que no tenim un allau, tampoc, a l’Administració local de peticions en castellà. Per tant, allà on no hi ha un conflicte nosaltres,doncs, creiem que les regles que tenim del joc de la llengua catalana ara mateix a Badalona són les adequades i per tant, per això mateix votarem en contra. SENYOR PASTOR: Bona tarda, jo al senyor Juan Miguel López el conec molt bé i estic convençut que busca la igualtat sense exclusions en aquesta moció. Com també estic convençut que creu en la immersió lingüística com una realitat, una realitat que les seves filles i les meves parlen tant castellà com català com és una realitat també que vostè i jo puguem parlar el castellà en aquest Ple municipal. I aquest és el gran èxit de la política lingüística que tenim a Catalunya i vostè presenta una moció que parla de moltes cosa, parla de cooficialitat de les llengües, de protecció legal, de no discriminació però el senyor Téllez ja ho ha dit es veu que també, sé que ho va presentar el senyor Vives però sota un Govern socialista, en aquest cas, de vegades també cal remarcar-ho, pel dolent però també per les coses bones. I recordo que aquest reglament va ser aprovat l’any 2005 en aquest Ple municipal amb els vots en contra del Partit Popular, evidentment. Però en el mandat que va governar el Partit Popular ho va subscriure literalment perquè evidentment està sota llei. Amb la qual cosa, nosaltres creiem que aquesta moció té molt bona voluntat, de veritat, té molt bona voluntat però no calia tenint ja un marc aplicat per tots els governs anteriors, de tots els colors, i que ho hem aplicat al 100%. Per tant només demano que no utilitzem la llengua per dividir la societat si no per enriquir-la, jo crec que és important. A mi em sembla una moció més oportunista, oportunista a les portes d’unes Eleccions Generals i que es busca un tipus de vot en concret. Jo per això i sense estar en desacord amb el fons d’aquesta moció nosaltres ens anem a abstenir.

Secretaria General


SENYOR FALCÓ: La veritat és que com a parlant d’una llengua minoritària a Badalona al final costa expressar les raons per les quals un creu que si bé és cert que tenim dues llengües oficials, Catalunya té una llengua pròpia que és el català i que mirem de fer esforços per fer-la normal a les ciutats com la nostra, que són ciutats on el castellà és una llengua absolutament majoritària, present i coneguda pel conjunt de la gent que hi vivim. Cansa perquè si no són capaços d’entendre que el català necessita aquesta discriminació positiva en els escrits, en els formularis, a les revistes, als mitjans de comunicació que se senten a la ciutat, doncs, la farem cada vegada més residual. Si volguessis discutir sobre això, convidaríem als regidors que creuen que el castellà està amenaçat a Catalunya a passejar pels patis de les escoles del 96% 0 97% de les escoles de la nostra ciutat i podrien veure en qui nivell d’ús tenim les dues llengües, si volguéssim veure la web municipal que és una de les propostes que es fan veuríem que està feta en tres llengües. I si haguéssim de traduir el programa de festes la veritat és que faríem una mica el ridícul, ho dic perquè la Festa del Badiu és la Festa del Badiu, no és la “Fiesta del Patio Trasero” és la Festa del Badiu i ja està, i això no té traducció o no té la traducció que hauríem de fer si la volguéssim seguint les indicacions del què es proposa en aquesta moció. I la Cremada del Dimoni és la Cremada del Dimoni i tothom l’entén i sap perfectament on és i quan es fa, no crec que ningú mai hagi acabat a Sant Jeroni de la Murtra per no haver entès que es cremava el Dimoni a la Platja de Badalona. Bé, jo el que si que crec que es podia fer com a ajuntament i aquest és un dels petits fracassos que puc explicar que he tingut com a regidor més enllà de la llengua si és el català o és el castellà. Jo crec que el gran esforç que ha de fer l’Ajuntament de Badalona és intentar que la gent quan rep una notificació de l’Ajuntament la pugui entendre perquè que diguem porto uns quants anys llegint documents oficials he de reconèixer que segons quins tipus de documents urbanístics, doncs, si no me’ls expliquen d’una manera més senzilla se’ns fan difícil d’entendre. Imagina’t qualsevol ciutadà de Badalona amb una formació mitjana o baixa li és absolutament impossible no s’ha enterat que li han expropiat la vivenda fins que el fan fora del pis, pràcticament. Jo faig molts anys vaig demanar que fessin un esforç de traducció dels documents oficials de manera que hi hagués una síntesis que al final expliqués que era tota aquella parafernàlia diguem burocràtica de tots els articles que s’han de citar i de tots els antecedents que s’han de posar i de tots els períodes d’al·legacions i tot el llenguatge tècnic que fa l’administració i que l’administració utilitza per comunicar-se amb els ciutadans que sovint si al final els hi posessin un requadre i els hi diguéssim que és el que és el que els hi estem dient segurament ho entendrien millor i tindrien més capacitat de defensa. Amb això no em vaig sortit i això tant és si la comunicació és en català com si és en castellà. Crec que faria falta fer-ho, de fet vaig treure l’exemple d’una asseguradora molt important que en els seus programes de responsabilitat social corporativa havia traduït el contingut dels contractes de les seves assegurances de tal manera que els seus assegurats entenguessin perfectament que és el que estaven signant, en tot cas, aquest seria un treball a fer a mig termini que em sembla que seria més útil que continuar discutint 30 anys després sobre si el català i el castellà estan en igualtat de condicions a Badalona o si el castellà està amenaçat a la Ciutat de Badalona que em sembla francament que no ho està. SENYOR GRACIA: Bona tarda veïns, veïnes, regidors i regidores. S’ha dit en primer lloc que el Reglament d'Usos Lingüístics de l’Ajuntament era totalment legal i havia passat pel Ple, això deixeu-me que ho posi en dubte després de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010, deixeu-me que ho posi en dubte. Però no vinc aquí a parlar de sentències del Constitucional ni de la lletra petita del Reglament d'Usos Lingüístics de l'Ajuntament de Badalona. Els vinc a parlar del sentit comú no del sentit comú que alguns partits tenen durant quinze dies, els quinze dies de campanya electoral, de sentit comú que reflecteix la pluralitat de la ciutat de Badalona i la veritat és que en quatre anys de Govern popular a la ciutat no hagut un sol conflicte en aquest àmbit, ni un de sol en l’àmbit lingüístic. Però com vam detectar algun tic d’aquest govern que no ens acaba d’agradar en absolut en referència a la llengua donarem suport a la moció ja que per evitar com deia aquests conflicte i perquè no s’utilitzi la llengua com a arma política ni haguem de veure escenes com vam veure fa alguns mesos en algun teatre de la ciutat. I abans d’acabar la meva intervenció si que m’agradaria recordar-me del que realment és important a la ciutat i

Secretaria General


va mes enllà del dret dels ciutadans a l’accés a l’administració i és d’aquelles quatre empreses, que les vaig a enumerar sense dir el seu nom per no trencar la Llei de privacitat, una de hostaleria, una altra de material elèctric, una altra de calçat i una altra de comerç al detall de la ciutat de Badalona que han estat sancionades amb 800,900,800 i 600 euros. Han estat sancionades per no retolar en català, per no tenir la llibertat de retolar en la llengua que ells triïn més oportú per al seu negoci i que precisament aquí no s’està aplicant el sentit comú. I molts dels partits que hi ha aquí han donat suport a la Generalitat aquesta llei lesiva que utilitza la llengua com a arma llancívola i que està fent mal a aquells petits emprenedors que després a tots els polítics se’ns omple la boca del petit emprenedor, de l’empresari, del que genera ocupació i per altra banda li sancionem per no tenir la llibertat absoluta d’utilitzar la seva llengua en els rètols, la que més cregui oportuna. SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Yo sobre todo estoy siempre a favor del individuo y de su libertad, cuando muchas personas que han hablado ahora aquí han hablado de los territorios que hablan, las que hablan son las personas y siempre estaré a favor de la libertad. La gente que ha estudiado los problemas de conflicto entre sociedades saben que las dos principales razones de conflicto y de identidad son: en primer lugar la religión y en segundo la lengua. Vivimos en una sociedad bilingüe y con el tiempo a lo mejor trilingüe, el tiempo ya lo dirá, y tenemos que velar porque los derechos individuales de cada persona se cumplan y es un derecho fundamental el poder ser educado en tu lengua si lo elijes. No estoy a favor de la inmersión lingüística obligatoria, me parece que es un error, la inmersión lingüística puede ser voluntaria la mayoría de la gente, creo que lo razonable es que en su casa hablan castellano pueden inmersionarlo en catalán y al revés el que habla en catalán que lo inmersione en castellano. Por tanto, no estoy a favor de la inmersión lingüística obligatoria, no estaré nunca, porque es un atentado con la libertad de los padres para poder elegir la enseñanza y lo que se trata es de la convivencia. A lo mejor ahora no lo vemos, a lo mejor ahora el gobierno de la Generalitat obcecado en su misión independentista fuera de los problemas reales le interese porque hay una élite que lleva muchos años gobernando Catalunya y precisamente no es la de los castellano-parlantes. Solo hay que ver los apellidos de quien manda en Catalunya y los apellidos de la población de Catalunya. Es algo más que la lengua, es los derechos a la libertad, a la igualdad de oportunidades en esta sociedad.

Votació No s’aprova. Vots a favor 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular. Vots en contra 11, dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES, Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 4, del grup municipal de Partit dels Socialistes. En produir-se un empat en la votació, dirimeix el vot de qualitat de l’alcaldessa i en conseqüència, no s’aprova la moció. En aquest moment s’absenta del Saló de sessions el regidor de Convergència i Unió Jordi Subirana i Ortells. 7. Moció que presenta el Grup municipal del Partit Popular per a la declaració d'Arnaldo Otegi com a persona non grata de la ciutat de Badalona. El secretari general de Sortu i líder de Bildu, Arnaldo Otegi, ha estat convidat recentment a realitzar una visita oficial al Parlament de Catalunya. Aquesta visita, de caràcter institucional perquè va ser rebut de forma oficial per la presidenta del Parlament, tenia el clar objectiu de contribuir a la campanya mediàtica que l’entorn de l’esquerra abertzale està portant a terme per a difondre el que anomenen “situació del procés de pau” i dels “drets dels presos bascos”. D’aquesta manera també contribueixen a la projecció d’Otegi i els seus socis de cara al futur polític del País Basc. Aquesta és una campanya que des de fa setmanes s’està fent per blanquejar la imatge d’Arnaldo Otegi a nivell nacional i internacional. De fet, els eurodiputats dels grups del

Secretaria General


Parlament europeu Los Verdes/Alianza Libre Europea (ALE) també el van convidar a participar en un cicle de conferències organitzat pel Grup d’Amics del País Basc. La presència d’Otegi a la màxima institució que representa a tots els ciutadans europeus i catalans ha rebut l’immediat i absolut rebuig de nombrosos partits polítics, associacions que representen a membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat i, com no, de les associacions de víctimes del terrorisme, a més de periodistes, parlamentaris de diferents cambres autonòmiques, alcaldes i regidors de tot el país. De fet, en el mateix moment que Otegi es reunia amb els membres dels grups parlamentaris de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya sí que es pot, els grups parlamentaris del PPC i Ciutadans ho feien amb les associacions de víctimes terroristes, tant a nivell català com espanyol. Totes dues associacions van mostrar la seva perplexitat i indignació pel fet que una cambra com la catalana estigués donant veu i rendint honors a una persona que no ha condemnat els 860 assassinats d’ETA al llarg de la seva història, 53 d’ells a Catalunya. Ara i sempre es fa difícil entendre com un parlament com el català rendeix honors a una persona que representa a la banda terrorista, que precisament a Catalunya va cometre el pitjor i la més sagnant de les seves matances. Concretament, el 19 de juny del 1987 va assassinar vilment a 22 persones i 45 més van quedar greument ferides al supermercat Hipercor. I aquest és només un dels centenars de crims que la banda terrorista ha perpetrat al nostre país. Resulta sorprenent que aquestes institucions, l’europea i la catalana, no hagin impedit la visita d’Otegi, justificant-se en el fet de que es tracta d’un assumpte que no competeix al ple i que no té competències per intervenir en contra de les invitacions que fan els diputats o els grups de la càmera, excepte que hi hagi motius de caràcter penal invocats pels Estats membres de la UE. Resulta encara més sorprenent que hi hagi eurodiputats i polítics d’altres països que, per desconeixement o maledicència, parlin sense cap tipus de rigor sobre el que denominen “procés de pau”, “drets dels presos bascos” o “presos polítics” o es refereixin a Otegi com a “home de pau”. Cal recordar que Otegi va ser condemnat a sis anys i mig de presó per pertinença a organització terrorista en grau de dirigent i per intentar reconstruir, en qualitat de dirigent, a la il·legalitzada organització Batasuna, braç polític d’ETA, sota el nou nom de “Bateragune”. Es dóna la circumstància, a més, que Otegi en aquests moments està complint una pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret al sufragi passiu i inhabilitació especial per al desenvolupament de càrrec o tasca pública fins el febrer del 2021. Es fa difícil entendre que la institució europea, instal·lada en el cor d’un continent durament castigat pel terrorisme internacional, a on les seves nacions representades tenen les seves arrels en l’humanisme i la llibertat, a on el seu passat més proper de divisió entre països germans ha estat recuperat mitjançant la defensa dels valors i principis com la vida i els drets humans, permeti la presència del dirigent d’una organització, sigui quin sigui el seu nom, il·legalitzada pel Tribunal Suprem i que forma part de la llista d’organitzacions terroristes de la Unió Europea i dels Estats Units. Seria del tot incomprensible que, per exemple, es permetés a qualsevol organització assistir al Parlament Europeu, o en aquest cas, al parlament català, o a aquest Ple, a defensar causes que de qualsevol forma poguessin beneficiar els assassins dels atemptats de París o Brussel·les. Si més no, crearia estupor que hi haguessin eurodiputats, parlamentaris catalans, senadors o regidors que en molt pocs anys enarboressin els interessos polítics d’aquests terroristes pel simple fet que no continuessin matant. Del mateix mode, és una ignomínia que un condemnat com a dirigent d’una organització política vinculada a una banda terrorista, mafiosa i criminal com és ETA, que ha assassinat quasi a 900 persones del nostre país, trepitgi les instal·lacions de l’Eurocambra i del Parlament Català. Algú que no condemna els crims perpetrats per ETA, que no demana perdó a les víctimes, que no contribueix amb la justícia per esclarir nombrosos casos a dia d’avui pendents, i perquè la banda terrorista entregui les armes i que actualment compleix una pena de 6

Secretaria General


anys i 6 mesos d’inhabilitació especial per al exercici del dret al sufragi passiu i inhabilitació especial per a l’acompliment d’un càrrec o treball públic, no pot emprar les institucions per auto proclamar-se “home de pau” i buscar projecció política menyspreant les sentències judicials. Ni ell ni els partits polítics que l’arropen i aplaudeixen poder anomenar-se “de pau” quan se situen de manera equidistant entre víctimes i botxins. En aquest procés ni hi ha ni va haver-hi guerra. En aquest procés estan, en un costat, la societat espanyola i basca que volen viure en llibertat i en concòrdia, i en un altre, un grup terrorista que històricament s’ha alimentat dels assassins i la extorsió com a únic mode de vida. Perquè les institucions no donin l’esquena a les víctimes del terrorisme, per la dignitat de la societat espanyola i en defensa de la vida, la pau i l’Estat de Dret, el Grup Popular presenta els següents: ACORDS Primer.- La condemna de l’Ajuntament de Badalona davant la utilització que Arnaldo Otegi ha fet de les càmeres europea i catalana, màxima representació de tots els ciutadans europeus i catalans i, per tant, la necessitat que cap institució pública començant pels ajuntaments, contribueixin a la projecció mediàtica d’aquells que han estat condemnats per pertànyer a organitzacions terroristes i, per tant, s’impedeixi la seva visita. Segon.- Que l’Estat de Dret, la unió de tots els demòcrates, el compliment de la Llei, el respecte a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i la defensa de la memòria i la dignitat de totes les víctimes siguin defensades amb fermesa i dignitat davant d’un terrorisme com el millor mecanisme per a la seva desaparició. Tercer.- Instar a promoure una reforma del Reglament i normes del Parlament Europeu i del Català als efectes d’evitar que per part de grups parlamentaris puguin ser convidats a participar en actes d’aquestes càmeres a persones la presència de les quals, per la seva vinculació al terrorisme i la clara vulneració dels drets humans, puguin atemptar contra la dignitat de les víctimes i de les institucions democràtiques europees. Quart.- Declarar Arnaldo Otegi com a persona non grata en la ciutat de Badalona per tots els motius citats anteriorment. Cinquè.- Donar trasllat d’aquests acords al President del Parlament Europeu, a la Delegació del Govern a Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, al President de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, a l’Associació Catalana de Víctimas d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) i a la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT). SENYOR GARCIA ALBIOL: Demanaríem que es passés a votació ja, si a vostè li sembla bé. SENYORA ALCALDESSA: D’acord, doncs, passem a votació de la moció.

Votació s’aprova per majoria simple. Vots a favor 11, dels grups municipals de Ciutadans (Ciudadanos) i Partit Popular. En contra 10 dels grups municipals d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya - Avancem - MES i Guanyem Badalona en Comú. Abstencions 4, del grup municipal del Partit dels Socialistes. Torn obert de paraules La persona que havia demanat intervenir al Ple ja ha fet ús de la paraula en el transcurs de la sessió. Precs i preguntes

Secretaria General


SENYOR LÓPEZ GONZÁLEZ: Tengo una pregunta a la regidora de Educación y que a parte es un ruego. Resulta que en el Instituto Pau Casals hay 25 solicitudes de admisión para primero de ESO que no se han podido corresponder y bueno he tenido la oportunidad de hablar con los padres y también con la directora del centro y ambas partes coinciden en que el centro tiene espacio para dar cabida a esos alumnos y con los padres la problemática que les supone que los niños de 11 o 12 años tengan que ir a La Pineda, que está bastante más lejos, a veces, tienen hermanos en los colegios de al lado, tienen una dificultad. Por tanto, rogaría a la regidora de Educación que haga lo posible para que se admita en el Pau Casals a todos los alumnos que han demandado puesto que hay lugar para ello y también aunque no he tenido la oportunidad sé que existe también un problema en el Ventura Gassol, al respecte. Y luego tengo una pregunta es, la Diputación de Barcelona en sugerencia de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats realiza ayudas para hacer el censo de todas las actividades públicas y privadas, clasificadas o no, que desarrolla el término municipal. Mi pregunta es, ¿Badalona tiene ese censo realizado?. SENYORA SABATER: Si, pel que fa a las famílies que s’han quedat fora de la seva primera opció a la zona de Montigalà,diguéssim, jo m’he reunit tant amb les famílies afectades com amb la Plataforma de la zona escolar de Montigalà que estan organitzades, tant les AMPES de les escoles com dels instituts, com les associacions de veïns de la zona i avui mateix m’he reunit. La setmana passada ens hi vam reunir també des de Serveis Educatius. Estic parlant amb Serveis Territorials per trobar una solució a aquesta situació. Les dades ballen una mica, avui precisament rebíem un informe des de Serveis Territorials que hem contractat amb dades que tenim nosaltres i creiem que donaria per obrir un grup el que passa que si que es veritat que la zona d’adscripció inclou La Pineda, i La Pineda si que és veritat que és un centre que queda lluny d’aquests altres dos centres, del Pau Casals i del Ventura Gassol però hi hauria plaça. Per tant, aquí és on estem parlant amb Serveis Territorials conjuntament amb la comunitat educativa de tota aquesta zona per arribar a una solució que satisfaci a tothom. Si vol les dades li puc passar o si es dóna per respost, doncs, ja ho deixaríem aquí, gràcies. SENYOR MAÑAS: Informar-li que hem sol·licitat a la Diputació de Barcelona un ajut per elaborar un cens d’establiments comercials a la ciutat de Badalona. SENYOR JURADO: Fa quatre mesos li vaig preguntar si tenia vostè coneixement i que m’expliqués que la Guàrdia Urbana va trobar patrullant per la zona Sud cotxes amb ciutadans xinesos amb bats. Vostè em va contestar dient que tenien contractada una empresa de seguretat i jo li vaig dir que no era el que li havia preguntat. Sé que té vostè informació, però encara no me l’ha contestat i ja fa quatre mesos. Li agrairia que em contestés la pregunta. SENYORA ALCALDESSA: Senyor Jurado vostè reiteradament fa la mateixa pregunta i jo li faig la mateixa resposta. Vostè demana, jo ja li vaig contestar per escrit, atenent a les preguntes concretes que vostè redacta a les seves preguntes i la resposta continua sent la mateixa no existeix cap constància de què hi hagi, vostè parla de patrulles, que hi ha patrulles en aquesta zona, no existeixen patrulles, no hi ha constància d’aquestes patrulles, no hi ha constància d’existència de patrulles i per tant, totes les preguntes que vinguin al darrera són no, no, no. I per tant, jo li tornaré a escriure tantes vegades com vulgui però la resposta és la mateixa. SENYOR JURADO: Contesti’m vostè que no hi ha... SENYORA SABATER: No interrompi. SENYOR JURADO: Vostè no dirigeix el ple per començar. Contesti’m vostè el que m’està dient que no m’ha contestat encara. SENYORA SABATER: Que consti en acta que el senyor Jurado ha interromput a l’alcaldessa mentre parlava. SENYOR PASTOR: Nosaltres voldríem preguntar sobre el futur Institut Lola Anglada. I és saber quina és la previsió del Govern de la Generalitat que els ha donat al Govern municipal en aquest cas i les dates previstes per l’obertura d’aquest institut. I una altra pregunta que seria, en cas de què es pogués accelerar, sí estaria disposat a avançar els

Secretaria General


diners aquest Govern municipal a través del pressupost d’inversions perquè sigui una realitat el més aviat possible, l’institut. SENYORA SABATER: Li respondre’m per escrit perquè no tinc les dades de la Generalitat. Em consta que han publicat a Inversions alguna cosa per a la licitació del projecte, que havien de fer amb l’estudi d’ampliació i tot plegat, però no ho sé ben bé, per tant ho respondré per escrit. Final La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint hores i cinquanta minuts, de la qual, com secretari, dono fe El secretari accidental Albert Müller i Valentí

secretaria general nÚm.: Òrgan: sessiÓ: data: hora...

Documents