Rutes literàries de Barcelona i resta de Catalunya

Rutas literarias de Barcelona y resto de Cataluña

Literary trails in Barcelona and around Catalonia

Routes littéraries de Barcelone et du reste de la Catalogne

1Ruta Don Quixot a BarcelonaLes aventures més famoses de la literatura universal

L’episodi literari capital que passa a Barcelona transcorre entre els capítols 61 i 65 de l’obra literària més important que esmenta Barcelona: Don Quixot de la Manxa, la novel·la amb la qual Miguel de Cervantes va inaugurar l’era moderna del gènere. El Portal de Mar era la porta més monumental de les muralles de Barcelona i donava a la platja, davant de l’illa de Maians. És per aquesta porta ma-rinera que Don Quixot i Sancho entren a Barcelona el dia de Sant Joan i on veuen per primera vegada el mar, un accident geogràfic absolutament fascinant per als dos aventurers castellans. Barcelona és, abans de res, el mar. Però també és el lloc on Don Quixot és derrotat pel Cavaller de la Blanca Lluna i on recupera el seny, evaporades definitivament les seves quimeres, poc temps abans de tornar a casa, on mor al llit.

Ruta Don Quijote en BarcelonaLas andanzas más famosas de la literatura universal

El episodio literario capital que ocurre en Barcelona transcurre entre los capítulos 61 y 65 de la obra literaria más importante que menciona Barcelona: Don Quijote de la Mancha, la novela con la que Miguel de Cervantes inauguró la era moderna del género. El Portal de Mar era la puerta más mo-numental de las murallas de Barcelona y daba a la playa, frente a la isla de Maians. Es por esta puerta marinera que Don Quijote y Sancho entran en Barcelona el día de San Juan y donde ven por primera vez el mar, un accidente geográfico absolutamente fascinante para los dos aventureros castellanos. Barcelona es, ante todo, el mar. Pero también es el lugar donde Don Quijote es derrotado por el Caballero de la Blanca Luna y donde recupera la cordura, evaporadas definitivamente sus quimeras, poco tiempo antes de volver a casa, donde muere en la cama.

Don Quixote in Barcelona trailThe most famous adventures in world literature

Barcelona forms the backdrop to chapters 61 and 65 of Miguel de Cervantes’ Don Quixote of La

Mancha, the novel that ushered in the modern era of the genre. The gate known as the Portal de Mar was the most monumental section of Barcelona’s ancient walls and opened onto the beach, opposite Maians island. Don Quixote and Sancho Panza enter Barcelona through this gate on Midsummer’s Day where they see the sea for the first time and are totally enthralled. Barcelona is, first and fore-most, the sea. But it is also the place where Don Quixote is defeated by the Knight of the White Moon, regains his senses, and is cured of his delusions, shortly before he returns home where he dies in bed.

Route Dom Quichotte à BarceloneLes plus célèbres aventures de la littérature universelle

L’épisode littéraire capital qui se déroule à Barcelone a lieu entre les chapitres 61 et 65 de l’œuvre littéraire la plus importante dans laquelle Barcelone est mentionnée: Dom Quichotte de la Manche, le roman avec lequel Miguel de Cervantes inaugura l’ère moderne du genre. Le Portal de Mar était la porte la plus monumentale des murailles de Barcelone et débouchait sur la plage, face à l’île de Maians. C’est par cette porte marine que Dom Quichotte et Sancho entrèrent à Barcelone le jour de la Saint-Jean et où, pour la première fois, ils virent la mer, un accident géographique absolument fascinant pour les deux aventuriers castillans. Barcelone est avant tout la mer. Mais c’est aussi le lieu où Dom Quichotte connait la défaite face au Chevalier de la Blanche Lune et où il retrouve la raison, ses chimères s’évaporant définitivement, peu avant de rentrer chez lieu et de mourir dans son lit.

Los Nobel García Márquez y Vargas LlosaEl barrio donde se gestó el boom de las letras latinoamericanas

El azar de la historia ha hecho que Barcelona haya sido a la vez ciudad de acogida de escritores refugia-dos y origen de no pocos exilios. A escasos metros de distancia entre sí, residieron y escribieron dos de los más grandes escritores de la lengua castellana, Gabriel García Márquez y Mario Vargas Llosa, emigrados de sus países en búsqueda de una residencia que les permitiera escribir con liber-tad. En Barcelona se hicieron universales, bien asesorados por la agente literaria Carmen Balcells. Juntos protagonizaron el denominado boom de las letras latinoamericanas. Asimismo, J.V. Foix, en la antigua villa de Sarrià, consigue, gracias a la reivindicación escrita, una realidad mítica. En su obra, aparece, como en un sueño, el recuerdo de las formas de la vida campesina y menestral anteriores a la llegada de la electricidad.

The Nobel-prize winners García Márquez and Vargas LlosaThe neighbourhood where the Latin American literature boom was forged

Barcelona is the birthplace of a good number of exiles and an accident of history led it to take in ref-ugee writers. Two of the greatest Spanish-language writers, Gabriel García Márquez and Mario Vargas Llosa, lived and wrote just a short distance from each other. They had both emigrated from the countries of their birth in search of a place to live where they could write in freedom. They became world famous while they were living in Barcelona, under the expert guidance of the literary agent Carmen Balcells. Together they spearheaded the so-called boom in Latin American literature. Sim-ilarly, J.V. Foix, who lived in the former village of Sarrià, achieved, through his writings, a mythical reality. His poems evoke, like a dream, memories of rural life before the arrival of electricity.

Les prix Nobel García Márquez et Vargas Llosale quartier où eut lieu la gestation du boom de la littérature

latino-américaine

Le hasard de l’histoire a fait que Barcelone ait été à la fois une ville d’accueil d’écrivains réfugiés et d’origine de nombreux exilés. À quelques mètres de distance, ont résidé et écrit deux des plus grands écrivains en langue espagnole, Gabriel García Márquez et Mario Vargas Llosa, émigrés de leurs pays respectifs à la recherche d’un lieu de résidence qui leur permettrait d’écrire librement. À Barce-lone, ils devinrent universels, bien conseillés par leur agente littéraire Carmen Balcells. Ensemble, ils furent les protagonistes de ce qu’on a appelé le boom des lettres latino-américaines. Ainsi, J.V. Foix, dans l’ancien village de Sarrià, grâce à la revendication écrite, atteint une réalité mythique. Dans son œuvre apparaît comme dans un rêve, le souvenir de la vie paysanne et artisanale avant l’arrivée de l’électricité.

2Els Nobels García Márquez i Vargas LlosaEl barri on es va gestar el boom de les lletres llatinoamericanes

L’atzar de la història ha fet que Barcelona hagi estat alhora ciutat d’acollida d’escriptors refugiats i origen de no pocs exilis. A escassos metres de distància entre si, van residir i van escriure dos dels més grans escriptors de la llengua castellana, Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa, emigrats dels seus països a la recerca d’una residència que els permetés escriure amb llibertat. A Barcelona es van fer universals, ben assessorats per l’agent literària Carmen Balcells. Junts van protagonitzar l’anomenat boom de les lletres llatinoamericanes. Així mateix, J.V. Foix, a l’antiga vila de Sarrià, aconsegueix, gràcies a la reivindicació escrita, una realitat mítica. En la seva obra, apareix, com en un somni, el record de les formes de la vida camperola i menestral anteriors a l’arribada de l’electricitat.

Misterio literario con La sombra del viento

La historia de Ruiz Zafón que ha cautivado a millones de lectores

Puede leerse cualquier libro, pero solo con unos pocos es posible vivir y respirar una historia. Como con este recorrido a pie por la Barcelona representada en La sombra del viento, la novela de Carlos Ruiz Zafón que ha cautivado a millones de lectores de todo el mundo. De las letras a la vida, de la imaginación a la realidad. Al igual que Daniel Sempere, Julian Carax, Fermín Romero de Torres y los otros personajes de la novela, paseamos por un laberinto de misterios y sorpresas que se convierte en una encantadora gira, con una fascinante Barcelona como telón de fondo.

Los participantes de la ruta se trasmutan en los personajes, a medida que se desplazan por Barce-lona a lugares aún hoy reconocibles por sus habitantes, como la calle Santa Anna, el arco del teatro, la plaza del Rey, La Rambla, la plaza Sant Felip Neri y la calle Montcada.

Literary mystery with ‘The shadow of the wind’The novel by Ruiz Zafón that has captivated millions of readers

You can read any novel, but there are only a few that allow you to truly immerse yourself in and feel part of a story. Carlos Ruiz Zafón’s Shadow of the Wind, which has captivated millions of readers around the world, is one such novel. This walking tour will take you to the Barcelona locations fea-tured, from literature to life and from imagination to reality. Just like Daniel Sempere, Julian Carax, Fermín Romero de Torres and the other characters in the novel, we will walk through a labyrinth of mysteries and surprises that becomes a delightful tour, with a fascinating Barcelona backdrop.

The people taking part in the tour will be transformed into the characters, as they make their way through Barcelona to places that can still be recognised by its inhabitants, like Carrer Santa Anna, the Arc del Teatre, the Plaça del Rei, La Rambla, Plaça Sant Felip Neri and Carrer Montcada.

Mystère littéraire avec ‘L’ombre du vent’L’histoire de Ruiz Zafón qui a captivé des millions de lecteurs

On peut lire n’importe quel livre, mais seul quelques-uns permettent de vivre et de respirer une his-

toire. Comme dans ce parcours à pied à travers la Barcelone représentée dans L’ombre du vent, le roman de Carlos Ruiz Zafón qui a captivé des millions de lecteurs dans le monde entier. Des lettres à la vie, de l’imagination à la réalité. Comme Daniel Sempere, Julian Carax, Fermín Romero de Torres et les autres personnages du roman, on se promènera dans un labyrinthe de mystères et de surprises qui deviennent un tour enchanté, avec une Barcelone fascinante comme toile de fond.

Les participants de la route se transforment en personnages au fur et à mesure qu’ils se déplacent dans Barcelone, dans les lieux aujourd’hui encore reconnaissables par leurs habitants, tels que la rue Santa Anna, l’arc du théâtre, la place del Rey, La Rambla, la place Sant Felip Neri et la rue Montcada.

3Misteri literari amb L’ombra del vent

La història de Ruiz Zafón que ha captivat milions de lectors

Es pot llegir qualsevol llibre, però només amb uns pocs és possible viure i respirar una història. Com amb aquest recorregut a peu per la Barcelona representada a L’ombra del vent, la novel·la de Carlos Ruiz Zafón que ha captivat milions de lectors de tot el món. De les lletres a la vida, de la imaginació a la realitat. Igual que Daniel Sempere, Julian Carax, Fermín Romero de Torres i els altres personatges de la novel·la, passegem per un laberint de misteris i sorpreses que es converteix en una encantadora gira, amb una fascinant Barcelona com a teló de fons.

Els participants de la ruta es transmuten en els personatges, a mesura que es desplacen per Bar-celona a llocs encara avui reconeixibles pels seus habitants, com el carrer Santa Anna, l’Arc del Teatre, la plaça del Rei, la Rambla, la plaça Sant Felip Neri i el carrer Montcada.

Las noches de CarvalhoUn Barrio Chino a gusto de grandes autores

Desde principios del siglo xx, Barcelona gozaba de una reputación como ciudad de la margina-lidad y de la lujuria. Todo el mundo quería visitar su famoso Barrio Chino, el actual Raval, lleno de cafés y teatros, para vivir la noche barcelonesa: figuras universales como Federico García Lorca, escritores de la talla de Paul Morand o Jean Genet y cronistas locales retrataron el am-biente de las salas de fiesta, los cabarets y los locales nocturnos de los años 20 y 30 con elegancia y precisión. El Chino también fue el campo de acción de la creación más inmortal de Manuel Vázquez Montalbán, el detective Pepe Carvalho, con despacho en Conde del Asalto (hoy Nou de la Rambla), y las calles por donde se movía Terenci Moix, entre la plaza del Pes de la Palla y la calle de Ponent (hoy Joaquín Costa), donde está la Granja de Gavà, el primer domicilio del autor.

Carvalho’s nights The Barrio Chino, a magnet for great authors

By the beginning of the 20th century, Barcelona enjoyed a reputation as a tolerant, open-minded city. Everybody wanted to visit its famous red-light district, the Barrio Chino, today’s Raval, packed with cafés and theatres, to experience Barcelona nightlife. World-famous figures, including Fede-rico García Lorca, writers of the stature of Paul Morand and Jean Genet, and local chroniclers elegantly and accurately described the ambiance of the dance halls, cabarets and night spots of the 1920s and 1930s. The Barrio Chino was also the home turf of Manuel Vázquez Montalbán’s timeless creation, the detective Pepe Carvalho, who had his office on the street known as Conde del Asalto (now Nou de la Rambla), and the author Terenci Moix, who was a familiar face on the streets between Plaça del Pes de la Palla and Carrer de Ponent (now Joaquín Costa), where he was born, above the café, the Granja de Gavà.

Les nuits de CarvalhoUn « Barrio Chino » au goût de grands auteurs

Dès le début du XXe siècle, Barcelone jouissait d’une réputation comme ville de la marginalité et de la luxure. Tout le monde voulait visiter son célèbre « Barrio Chino », le quartier chaud aujourd’hui connu comme le Raval, plein de cafés et de théâtres, pour vivre la nuit barcelonaise  : des figures universelles comme Federico García Lorca, des écrivains de la taille de Paul Morand ou Jean Genet et des chroniqueurs locaux décrivirent l’ambiance des salles de fête, des cabarets et des éta-blissements nocturnes des années 20 et 30, avec élégance et précision. Le « Chino » fut aussi le champ d’action de la création la plus immortelle de Manuel Vázquez Montalbán, le détective Pepe Car-valho, dont le bureau se trouvait rue Conde del Asalto (aujourd’hui Nou de la Rambla), et les rues où Terenci Moix se déplaçait, entre la place del Pes de la Palla et la rue de Ponent (aujourd’hui Joaquín Costa), où se trouve la Granja de Gavà, premier domicile de l’auteur.

4Les nits de CarvalhoUn Barri Xino al gust de grans autors

Des de principis del segle xx, Barcelona gaudia de reputació com a ciutat de la marginalitat i la luxúria. Tothom volia visitar el seu Barri Xino, l’actual Raval, ple de cafès i teatres, per a viure la nit barceloni-na: figures universals com Federico García Lorca, escriptors de la talla de Paul Morand o Jean Genet i cronistes locals van retratar l’ambient de les sales de festa, els cabarets i els locals nocturns dels anys 20 i 30 amb elegància i precisió. El Xino també fou el camp d’acció de la creació més im-mortal de Manuel Vázquez Montalbán, el detectiu Pepe Carvalho, amb despatx al carrer Conde del Asalto (avui, Nou de la Rambla), i els carrers per on es movia Terenci Moix, entre la plaça del Pes de la Palla i el carrer de Ponent (avui, Joaquín Costa), on es troba la Granja de Gavà, el primer domicili de l’autor.

La mejor épica con La catedral del mar

El tremendo empuje de la Barcelona de la Edad Media

En el siglo xiv, Barcelona era una ciudad próspera que había crecido hacia la costa. El nuevo y humil-de distrito de pescadores decidió construir, con su propio dinero, el templo más grande que hubiese existido: ¡Santa María del Mar!

Recorrido literario por las historias de la épica novela de Ildefonso Falcones, a través de sus diferentes ubicaciones. Lugares que, tras casi 700 años, se revisitan desde una perspectiva diferente, mientras se admira el Barrio Gótico. La oportunidad para aprender más sobre los personajes y sobre uno de los monumentos más emblemáticos de la ciudad, la Catedral del Mar, apogeo del gótico catalán.

«Desde la cima de la montaña de Collserola, en la antigua carretera romana que unía la ciudad norteña de Ampurias con el sur de Tarragona, Bernat descubrió por primera vez la libertad y la in-mensidad del mar.»

The greatest epic with ‘the cathedral of the sea’The economic thrust of medieval Barcelona

In the 14th century, Barcelona was a prosperous city that had expanded towards the coast. The new and humble fishing quarter decided to build the biggest church that had ever existed, Santa Maria del Mar, and they used their own money to do so.

A literary trail through the stories and different locations of Ildefonso Falcones’ epic novel. Plac-es that, almost 700 years later, can be revisited from a different point of view, while you admire the Gothic Quarter. An opportunity to learn more about the characters and one of the city’s most iconic landmarks – the Cathedral of the Sea – which marked the pinnacle of Catalan Gothic architecture.

“From the top of Collserola Mountain, along the Roman road that connected the northern city of Empúries with the southern city of Tarragona, Bernat discovered for the first time the freedom and vastness of the sea”.

La meilleure épique avec ‘La cathédrale de la mer’Le puissant élan de la Barcelone médiévale

Au XIVe siècle, Barcelone était une ville prospère qui s’était développée sur la côte. Le nouveau et humble quartier de pêcheurs décida de construire, avec ses propres fonds, la plus grande église bâtie jusqu’alors: Santa María del Mar !

Un parcours littéraire à travers les histoires du roman épique d’Ildefonso Falcones, à travers ses différentes localisations. Des lieux qui, après près de 700 ans, méritent d’être visités dans une perspective différente, tout en admirant le Quartier gothique. C’est l’opportunité pour en apprendre plus sur les personnages et sur un des monuments les plus emblématiques de la ville, la cathédrale de

la mer, apogée du gothique catalan.“Du sommet de la montagne de Collserola, sur l’ancienne route romaine qui unissait la ville sep-

tentrionale d’Empuries avec le sud de Tarragone, Bernat découvrit pour la première fois la liberté et l’immensité de la mer.”

5La millor èpica amb L’església del mar

La tremenda empenta de la Barcelona de l’edat mitjana

Al segle xiv, Barcelona era una ciutat pròspera que havia crescut cap a la costa. El nou i humil districte de pescadors va decidir construir, amb els seus propis diners, el temple més gran que hagués existit mai: Santa Maria del Mar!

Recorregut literari per les històries de l’èpica novel·la d’Ildefonso Falcones, a través de les dife-rents ubicacions. Llocs que, després de gairebé 700 anys, es revisiten des d’una perspectiva diferent, mentre s’admira el Barri Gòtic. L’oportunitat per aprendre més sobre els personatges i sobre un dels monuments més emblemàtics de la ciutat, l’església del mar, apogeu del gòtic català.

«Des del cim de la muntanya de Collserola, a l’antiga carretera romana que unia la ciutat del nord d’Empúries amb el sud de Tarragona, Bernat va descobrir per primera vegada la llibertat i la immen-sitat del mar.»

El diamante de Mercè RodoredaLa vida de la ‘Colometa’ como épitome de los tiempos difíciles

La Ruta Dos espejos de la ciudad recuerda la Barcelona de Mercè Rodoreda, autora de la célebre La plaza del Diamante y de su “Colometa”, una chica como cualquiera de su tiempo, a quien tocó bregar con la áspera realidad de la guerra y la posguerra… Escritora que desenmascara las falsas ilusiones de la vida urbana y que cuestiona las más profundas convicciones de los lectores. Exige distinguir entre hechos y palabras, entre la fuerza de los sueños y la insistencia de la realidad.

Y recupera también, en el mismo barrio de Sant Gervasi, la Casa-Archivo Joan Maragall, la que fue casa familiar del poeta, autor de la Oda a Barcelona y quien fue la conciencia escrita de la burguesía catalana a través de sus columnas del Diario de Barcelona. Este fue el refugio urbano desde donde escribió la mayoría de sus obras de exaltación de la naturaleza.

Mercè Rodoreda’s diamondThe life of ‘Colometa’ , the personification of hard times

The Two Mirror City Trail takes us to the Barcelona the author Mercè Rodoreda knew. Her most famous novel, In Diamond Square, has as its central character, “Colometa”, or little dove: a girl like so many of her day who had to grapple with the harsh realities of the Spanish Civil War and post-war period. The writer unmasks the false hopes of city life and questions her readers’ most deep-seated beliefs. She makes them distinguish between words and deeds, between the strength of dreams and insistence on reality.

The trail also takes us to the district of Sant Gervasi and the Joan Maragall House and Ar-chive. This was the family home of the poet who wrote Ode to Barcelona and became the voice of the Catalan bourgeoisie through his articles in the newspaper Diario de Barcelona. This was his city refuge where he wrote most of his works in praise of nature.

Le diamant de Mercè RodoredaLa vie de la ‘ Colometa ’ comme symbole d’une époque difficile

La Route Deux miroirs de la ville rappelle la Barcelone de Mercè Rodoreda, auteure du célèbre roman La place du Diamant et celle de son personnage, la “ Colometa ”, une fille quelconque de son époque, qui affronte la dure réalité de la guerre et de l’après-guerre… C’est une écrivaine qui dévoile les illusions de la vie urbaine et qui remet en question les convictions les plus profondes des lecteurs. Elle exige de distinguer entre les faits et les mots, entre la force des rêves et l’insistance de la réalité.

Dans le quartier même de Sant Gervasi, la route retrouve la Maison-Archive Joan Maragall, qui fut la maison familiale du poète, auteur de L’ode à Barcelone et qui fut la conscience écrite de la bour-geoisie catalane à travers ses colonnes dans le journal  Diario de Barcelona. Il s’agit du refuge urbain d’où il écrivit la plupart de ses œuvres d’exaltation de la nature.

6El diamant de Mercè RodoredaLa vida de la ‘Colometa’ com a epítom dels temps difícils

La Ruta Dos miralls de la ciutat recorda la Barcelona de Mercè Rodoreda, autora de la cèlebre La plaça

del Diamant i la seva “Colometa”, una noia com una altra del seu temps, a qui va tocar bregar amb l’aspra realitat de la guerra i la postguerra... Escriptora que desemmascara les falses il·lusions de la vida urbana i que qüestiona les conviccions més profundes dels lectors. Exigeix de distingir entre fets i paraules, entre la força dels somnis i la insistència de la realitat.

I recupera també, en el mateix barri de Sant Gervasi, la Casa-Arxiu Joan Maragall, que fou la casa familiar del poeta, autor de l’Oda a Barcelona i que va ser la consciència escrita de la burgesia cata-lana a través de les seves columnes al Diari de Barcelona. Aquest fou el refugi urbà des d’on va escriure la majoria de les seves obres d’exaltació de la natura.

Por La Rambla con Hans Christian Andersen y George Orwell¿Quién no ha escrito sobre la calle más famosa de Barcelona?

La Rambla, la calle más famosa de Barcelona, rodeada de plátanos y pavimentada con un dibujo que recuerda las olas del mar al que desemboca, es también una de las calles más cargadas de literatura de la ciudad: testigo de celebraciones, pero también de enfrentamientos armados, La Rambla han sido descritas por escritores locales como Narcís Oller y Jacint Verdaguer, que vivió un tiempo en el Palau Moja, pero también por autores como George Orwell y Simone Weil, que llegaron a Barce-lona atraídos por su condición de lugar donde la solidaridad internacional luchaba contra el fascismo. Trabajó ahí (escribiendo poemas a escondidas) el poeta Jaime Gil de Biedma, que vivió muy cerca del escritor chileno Roberto Bolaño y las vio inundadas desde un balcón del hotel el escritor de cuentos más universal, Hans Christian Andersen.

Along La Rambla with Hans Christian Andersen and George OrwellWho hasn’t written about Barcelona’s most famous street?

Barcelona’s most famous street, La Rambla, has been portrayed countless times in literature. Lined with plane trees and paved with slabs arranged to resemble the waves of the sea it leads down to, La Rambla has been the setting for celebrations as well as armed conflicts. It has been written about by local authors including Narcís Oller, and Jacint Verdaguer, who lived for a time at the Palau Moja, and attracted writers like George Orwell and Simone Weil, who were drawn to Barcelona because it was a place where the international community came together to fight fascism. The poet Jaime Gil de Biedma worked here, writing his poems in secret. He lived very near the Chilean writer Roberto Bolaño. The world’s most famous storyteller, Hans Christian Andersen, saw La Rambla from his hotel balcony after it had been flooded.

Sur La Rambla avec Hans Christian Andersen et George OrwellQui n’a pas écrit sur la rue la plus célèbre de Barcelone ?

La Rambla, la rue la plus célèbre de Barcelone, bordée de platanes et dont le pavement est un dessin qui rappelle les vagues de la mer où elle débouche, est aussi une voie des plus chargées de littérature de la ville  : témoin de célébrations, mais aussi d’affrontements armés, La Rambla ont été décrites par des écrivains locaux comme Narcís Oller et Jacint Verdaguer, qui vécut pendant un temps au Palau Moja, mais aussi par des auteurs comme George Orwell et Simone Weil, qui arrivèrent à Barcelone attirés par sa condition de lieu où la solidarité internationale luttait contre le fascisme. Le poète Jaime Gil de Biedma y travailla (écrivant des poèmes en cachette), qui vivait tout près de chez Roberto Bolaño, l’écrivain chilien ; Hans Christian Andersen, l’écrivain de contes le plus universel, fut témoin de leur inondation du balcon de son hôtel.

7Per La Rambla amb Hans Christian Andersen i George OrwellQui no ha escrit sobre el carrer més famós de Barcelona?

La Rambla, el carrer més famós de Barcelona, envoltat de plàtans i pavimentat amb un dibuix que re-corda les onades del mar al qual desemboca, és també un dels carrers més carregats de literatura de la ciutat: testimoni de celebracions, però també d’enfrontaments armats, La Rambla han estat descrites per escriptors locals com ara Narcís Oller i Jacint Verdaguer, qui va viure un temps al Palau Moja, però també per autors com George Orwell i Simone Weil, que van arribar a Barcelona atrets per la seva condició d’indret on la solidaritat internacional lluitava contra el feixisme. Hi va treballar (tot escrivint poemes d’amagades) el poeta Jaime Gil de Biedma, que va viure molt a prop de l’escriptor xilè Roberto Bolaño  i les va veure inundades des d’un balcó de l’hotel l’escriptor de contes més universal, Hans Christian Andersen.

Cita en Montjuïc con Mendoza, Monzó y CasavellaLa montaña de Barcelona, cima de la creación literaria

Por las estribaciones de Montjuïc trepan las calles del barrio del Poble Sec: la plaza de Santa Madrona es el escenario de un cuento largo de Quim Monzó. Desde muy antiguo Montjuïc fue una zona don-de iban a vivir los más desfavorecidos. Parte de la obra de Juli Vallmitjana está centrada en el mun-do y en el lenguaje de los gitanos de la montaña. El escritor gallego afincado en la ciudad Francisco Casavella la convirtió en materia literaria con la creación de un personaje mítico, el Watusi, que se esconde allí. Otra gran novela, La ciudad de los prodigios, de Eduardo Mendoza, utiliza de escenario los pabellones construidos para la Exposición Universal de 1929 celebrada en la ciudad. La zona de Can Tunis, en el otro lado de Montjuïc, queda fijada en los libros de Francisco Candel, quien tanto ha contribuido al relato integrador de Barcelona.

A date on Montjuïc with Mendoza, Monzóand CasavellaBarcelona’s mountain, the peak of literary creativity

The streets of the neighbourhood of Poble Sec climb steeply towards the slopes of Montjuïc. Plaça de Santa Madrona is the setting for a story by Quim Monzó. For centuries, Montjuïc has been home to the most disadvantaged members of society. Some of Juli Vallmitjana’s books focus on the world and language of the gypsies who lived on the mountain. The Galician writer, Francisco Casavella, who was based in the city, used Montjuïc as the setting for his novels, creating a mythical character, Watusi, who hides out there. Eduardo Mendoza uses the halls built for the 1929 Universal Ex-hibition as one of the settings for his great novel The City of Marvels. Francisco Candel captured the slum area of Can Tunis, on the other side of Montjuïc, in his books, and contributed to raising awareness of an unseen side of Barcelona society.

Rendez-vous à Montjuïc avec Mendoza, Monzó et CasavellaLa montagne de Barcelone, sommet de la création littéraire

Les rues du quartier de Poble Sec grimpent sur les pentes de Montjuïc : la place de Santa Madrona est le décor d’un conte long de Quim Monzó. Depuis très longtemps, Montjuïc est une zone où s’instal-laient les populations les plus défavorisées. Une partie de l’œuvre de Juli Vallmitjana se centre sur le monde et le langage des gitans de cette montagne. Francisco Casavella, écrivain galicien installé à Barcelone, en fit une matière littéraire avec la création d’un personnage mythique, le Watusi, qui s’y cache. Un autre grand roman, La ville des prodiges, d’Eduardo Mendoza, utilise le décor des pavillons construits pour l’Exposition Universelle de 1929 qui se tint dans la ville. La zone de Can Tunis, de l’autre côté de Montjuïc, a été décrite dans les livres de Francisco Candel, qui ont tellement contri-bué au récit intégrateur de Barcelone.

8Cita a Montjuïc amb Mendoza, Monzó i CasavellaLa muntanya de Barcelona, cim de la creació literària

Pels contraforts de Montjuïc s’enfilen els carrers del barri del Poble-sec: la plaça de Santa Madrona és l’escenari d’un conte llarg de Quim Monzó. Des de molt antic Montjuïc fou una zona on hi anaven a viure els més desfavorits. Part de l’obra de Juli Vallmitjana se centra en el món i en el llenguatge dels gitanos de la muntanya. L’escriptor gallec establert a la ciutat Francisco Casavella la va conver-tir en matèria literària amb la creació d’un personatge mític, el Watusi, que s’hi amagava. Una altra gran novel·la, La ciutat dels prodigis, d’Eduardo Mendoza, utilitza d’escenari els pavellons construïts per a l’Exposició Universal de 1929 celebrada a la ciutat. La zona de Can Tunis, a l’altra banda de Montjuïc, queda fixada als llibres de Francisco Candel, qui tant ha contribuït al relat integrador de Barcelona.

9La Sitges de Santiago RusiñolEls orígens del modernisme català

El modernisme català es va gestar a la vila de Sitges. Més concretament, al Cau Ferrat, la residència de Santiago Rusiñol a la famosa localitat costanera, situada a pocs quilòmetres de Barcelona. A Sitges, els amants de les bones lletres i de les belles arts, poden sortir a la trobada dels principals escenaris, encara en peu, on es va originar aquest moviment artístic, al qual tant deuen la Barcelona i la Catalunya actuals.

Home polifacètic —escriptor, dramaturg, periodista, pintor i col·leccionista—, Rusiñol va atraure a aquesta vila del Garraf, cèlebre també per les platges, nombrosos intel·lectuals i artistes, i, entre tots, van deixar un impressionant llegat arquitectònic, literari i estètic.

El Museu de Maricel, el Museu Romàntic i el Palau de Maricel també són mereixedors d’unes quantes pàgines.

La Sitges de Santiago RusiñolLos orígenes del Modernismo catalán

El Modernismo catalán se gestó en la villa de Sitges. Más concretamente, en el Cau Ferrat, la residen-cia de Santiago Rusiñol en la famosa localidad costera, situada a pocos kilómetros de Barcelona. En Sitges, los amantes de las buenas letras y de las bellas artes, pueden salir al encuentro de los principales escenarios, aun en pie, donde se originó este movimiento artístico, al que tanto deben la Barcelona y la Catalunya actuales.

Hombre polifacético —escritor, dramaturgo, periodista, pintor y coleccionista—, Rusiñol atrajo a esta villa del Garraf, célebre también por sus playas, a numerosos intelectuales y artistas, y, entre todos, dejaron un impresionante legado arquitectónico, literario y estético.

El Museo de Maricel, el Museo Romántico y el Palau de Maricel también son merecedores de unas cuantas páginas.

Santiago Rusiñol’s SitgesThe origins of Catalan art nouveau: modernisme

Situated just 20 miles from Barcelona, the famous seaside town of Sitges was the cradle of Catalonia’s home-grown art nouveau: modernisme. Cau Ferrat, the home of Santiago Rusiñol, was the place where this movement was forged. In Sitges, lovers of art and literature and art can visit the main landmarks associated with modernisme, to which present-day Barcelona and Catalonia owe such a debt.

Rusiñol was a true all-rounder – a writer, playwright, journalist, painter and collector – who at-tracted countless intellectuals and artists to this town in the Garraf, which is also renowned for its beaches. Between them they left us an impressive architectural, literary and aesthetic legacy.

The Museu de Maricel, the Museu Romàntic and the Palau de Maricel are also deserving subjects for writers.

La Sitges de Santiago RusiñolLes origines du Modernisme catalan

Le Modernisme catalan prit forme dans la localité de Sitges. Plus concrètement, au Cau Ferrat, la résidence de Santiago Rusiñol dans la célèbre localité côtière située à quelques kilomètres de Bar-celone. À Sitges, les amateurs des belles lettres et des beaux arts peuvent aller à la rencontre des prin-cipaux décors, toujours existants, où ce naquit ce mouvement artistique auquel sont si redevables la Barcelone et la Catalogne actuelles.

Homme multifacettes, —écrivain, dramaturge, journaliste, peintre et collectionneur—, Rusiñol attira dans cette localité du Garraf, également célèbre pour ses plages, de nombreux intellectuels et ar-tistes, et tous ensemble, ils laissèrent un héritage architectural, littéraire et esthétique impressionnant.

Le musée de Maricel, le musée romantique et le Palau de Maricel méritent aussi quelques pages.

El poeta Verdaguer y la ciudad de VicRomanticismo en la Catalunya tradicional

Jacint Verdaguer (1845–1902) es una de las figuras de la Catalunya moderna. Poeta romántico, adscrito a la generación de la Restauración de 1874, que en el marco de la Renaixença volvió a situar la lengua catalana en la categoría de lengua literaria.

La ruta Verdaguer por Vic consiste en un recorrido que sale de la Oficina de Turismo de la capital de la comarca de Osona. Se inicia con la contemplación de la plaza del Mercadal y la misma calle Verdaguer desde el balcón del Ayuntamiento sobre la plaza. Sigue por varios puntos del núcleo anti-guo, que evocan la etapa formativa del poeta, su época de estudiante y la vida en torno a los círculos intelectuales.

Incluye la visita a la colección del Museo Episcopal de Vic y la contemplación del exterior del Arxiu Episcopal y del Asil dels Capellans, donde se evoca la etapa más dramática de su vida.

The poet Verdaguer and the city of VicRomanticism in traditional Catalonia

Jacint Verdaguer (1845-1902) is one of the leading literary figures of modern-day Catalonia. A romantic poet, who was part of the generation of the 1874 Restoration, he earned Catalan a place as a literary language during the cultural renaissance known as the Renaixença.

The Verdaguer trail through Vic departs from the tourist information office in the capital of the county of Osona. The first place on the tour is the balcony of city hall, which overlooks the main square, the Plaça del Mercadal. It then continues to different places in the old town that evoke the poet’s formative years, his time as a student and life in intellectual circles.

The tour includes a visit to the collection of the Museu Episcopal de Vic and the exterior of the Arxiu Episcopal and the Asil dels Capellans, the priests’ residence which evokes the most dramatic period in Verdaguer’s life.

Le poète Verdaguer et la ville de VicRomantisme dans la Catalogne traditionnelle

Jacint Verdaguer (1845 – 1902) est une des figures de la Catalogne moderne. Poète romantique, il appartenait à la génération de la Restauration de 1874 qui, dans le cadre de la Renaixença (renais-sance) situa à nouveau la langue catalane dans la catégorie de langue littéraire.

La route Verdaguer dans Vic consiste en un parcours qui part du Bureau de Tourisme de la capitale de la comarca d’Osona. Il commence par la contemplation de la place du Mercadal et de la rue Ver-daguer du balcon de la mairie sur la place. Il continue à travers différents lieux de la vieille ville, qui évoquent l’étape de formation du poète, son époque d’étudiant et la vie dans les circuits intellectuels.

Il comprend la visite de la collection du Musée Épiscopal de Vic et la contemplation de l’extérieur des Archives épiscopales et de l’Asile des Chapelains, où est évoquée l’étape la plus dramatique de sa vie.

10El poeta Verdaguer y la ciudad de VicRomanticisme a la Catalunya tradicional

Jacint Verdaguer (1845-1902) és una de les figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença va tornar a situar la llengua catalana a la categoria de llengua literària.

La ruta Verdaguer per Vic consisteix en un recorregut que surt de l’Oficina de Turisme de la ca-pital de la comarca d’Osona. S’inicia amb la contemplació de la plaça del Mercadal i el mateix carrer Verdaguer des del balcó de l’Ajuntament sobre la plaça. Segueix per diversos punts del nucli antic, que evoquen l’etapa formativa del poeta, la seva època d’estudiant i la vida al voltant dels cercles intel·lectuals.

Inclou la visita a la col·lecció al Museu Episcopal de Vic i la contemplació de l’exterior de l’Arxiu Episcopal i de l’Asil dels Capellans, on s’evoca l’etapa més dramàtica de la seva vida.

Ruta de poemas corpóreos por el área metropolitana de BarcelonaPalabra, imagen y cuerpo en la obra trascendente de Brossa

Para el poeta Joan Brossa, la poesía ultrapasaba los géneros, de lo que dejó importantes muestras en la ciudad de Barcelona. La ruta A de Autocar ofrece un paseo per los ambientes y los temas (la vida, la política, la lucha social, las instituciones, la arquitectura y el urbanismo...) en los que la vida y la obra de Brossa van tomando palabra, imagen y cuerpo, así como la oportunidad de conocer la historia del área metropolitana de Barcelona y de lugares desconocidos o alejados del centro.

Se trata de un recorrido por algunos de los poemas corpóreos de Joan Brossa localizados alrede-dor de Barcelona: Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sabadell, Mollet y la propia Barcelona. Una ruta que permite seguir el rastro dejado por Joan Brossa y, a la vez, impregnar-nos de algunos aspectos de la su vida y de su ética.

Corporeal poem trail through the Barcelona metropolitan area Words, pictures and bodies in Brossa’s groundbreaking work

For the poet Joan Brossa, poetry transcended genres, and he left important examples around Barce-lona that reflect this belief. The A de Autocar trail takes you on a walking tour of the settings and themes (life, politics, social struggle, institutions, architecture and town planning…) which reflect Brossa’s life and work through words, images and the body. It also gives you the opportunity to discover the history of Barcelona’s metropolitan area and undiscovered places outside the city centre.

The trail visits some of Joan Brossa’s corporeal poems on the outskirts of Barcelona: Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sabadell, Mollet and Barcelona itself. A trail that allows us to follow in Joan Brossa’s footsteps and immerse ourselves in aspects of his life and ethics.

Route de poèmes corporels dans la zone métropolitaine de BarceloneParole, image et corps dans l’œuvre transcendante de Brossa

Pour le poète Joan Brossa, la poésie dépassait les genres, et il en laissa d’importants exemples dans Barcelone. La route A de Autocar propose une promenade à travers les ambiances et les thèmes (la vie, la politique, la lutte sociale, les institutions, l’architecture et l’urbanisme…) dans lesquels la vie et l’œuvre de Brossa prennent la parole, l’image et le corps, ainsi que l’opportunité de découvrir l’histoire de la zone métropolitaine de Barcelone et de lieux inconnus ou éloignés du centre.

Il s’agit d’un parcours à travers certains des poèmes corporels de Joan Brossa situés autour de Barcelone : à Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sabadell, Mollet et aussi dans Barcelone. Une route qui permet de suivre la trace laissée par Joan Brossa et en même temps de nous imprégner de certains aspects de sa vie et de son éthique.

11Ruta de poemes corporis per l’àrea metropolitana de BarcelonaParaula, imatge i cos a l’obra transcendent de Brossa

Per al poeta Joan Brossa, la poesia ultrapassava els gèneres, de la qual cosa va deixar importants mostres a la ciutat de Barcelona. La ruta A d’Autocar ofereix una passejada pels ambients i els temes (la vida, la política, la lluita social, les institucions, l’arquitectura i l’urbanisme...) en els quals la vida i l’obra de Brossa van prenent la paraula, imatge i cos, així com l’oportunitat de conèixer la història de l’àrea metropolitana de Barcelona i d’indrets desconeguts o allunyats del centre.

Es tracta d’un recorregut per alguns dels poemes corporis de Joan Brossa localitzats al voltant de Barcelona: Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sabadell, Mollet i la mateixa Barcelona. Una ruta que permet seguir el rastre deixat per Joan Brossa i, a l’hora, impregnar-nos d’alguns aspectes de la seva vida i ètica.

Caldes d’Estrac, perla de poetasMaragall, Palau i Fabre… ¿Qué puede salir mal?

La presencia del poeta Josep Palau i Fabre en Caldes d’Estrac, así como la de la fundación que lleva su apellido, potencian y dan relieve a la estancia en esta localidad de otros tres ilustres representantes de la literatura catalana: Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres y Joan Maragall, a caballo entre la Renaixença y las primeras pinceladas del Noucentisme. Lo que la convierte en una auténtica perla de poetas.

A través de una visita guiada por la población del Maresme, se descubre los espacios compartidos por cada uno de ellos y se escucha las diferentes voces de estas cuatro personalidades unidas por una misma vocación: la de poeta.

Palau i Fabre conectó la cultura catalana con las principales corrientes artísticas más importantes del siglo xx, a partir de su relación con Octavio Paz, Picasso, Lorca, Alberti, Cocteau...

Caldes d’Estrac, a haven for poetsMaragall, Palau i Fabre… What can go wrong?

The poet Josep Palau i Fabre was a regular visitor to the seaside town of Caldes d’Estrac and de-cided to make it the home of his foundation. His presence in the town also draws attention to three other illustrious Catalan literary figures, spanning the Renaixença and early Noucentista periods, who had sojourned in the town: Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres and Joan Maragall. This makes it a veritable haven for poets.

A guided tour of the town will show you the places they all visited and give you the opportunity to hear the different voices of these four personalities linked by the same vocation: to be a poet.

Palau i Fabre put Catalan culture in touch with the main artistic trends of the 20th century, through his friendship with Octavio Paz, Picasso, Lorca, Alberti, Cocteau...

Caldes d’Estrac, perle de poètesMaragall, Palau i Fabre… Qu’est-ce qui peut tourner mal ?

La présence du poète Josep Palau i Fabre à Caldes d’Estrac, ainsi que celle de la fondation qui porte son nom, renforce et donne du poids au séjour, dans cette localité, de trois autres représentants illustres de la littérature catalane  : Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres et Joan Maragall, à cheval entre la Renaixença et les premières ébauches du Noucentisme. Ce qui en fait une véritable perle de poètes.

A travers une visite guidée de cette localité du Maresme, on découvrira les espaces partagés par chacun d’eux et on écoutera les différentes voix de ces quatre personnalités unies dans une même vocation : la poésie.

Palau i Fabre connecta la culture catalane avec les principaux courants artistiques du XXe siècle, à partir de sa relation avec Octavio Paz, Picasso, Lorca, Alberti, Cocteau...

12Caldes d’Estrac, perla de poetesMaragall, Palau i Fabre… Què pot sortir malament?

La presència del poeta Josep Palau i Fabre a Caldes d’Estrac, així com la de la fundació que porta el seu cognom, potencien i donen relleu a l’estada a aquesta localitat dels altres tres il·lustres repre-sentants de la literatura catalana: Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres i Joan Maragall, a cavall entre la Renaixença i les primeres pinzellades del Noucentisme. La qual cosa el converteix en una au-tèntica perla de poetes.

A través d’una visita guiada per la població del Maresme, es descobreixen els espais compartits per cadascú d’ells i s’escolten les diferents veus d’aquestes quatre personalitats unides per una mateixa vocació: la de poeta.

Palau i Fabre va connectar la cultura catalana amb les principals corrents artístiques més impor-tants del segle xx, a partir de la seva relació amb Octavio Paz, Picasso, Lorca, Alberti, Cocteau...

Se alza el telón en el VendrellA escena los cambios de la sociedad catalana de finales del xix

Nació en el Vendrell (Baix Penedès) el padre del dramaturgo Àngel Guimerà, una de las figuras más destacadas de la Renaixença. Hijo de canaria y de catalán, fue brillante dramaturgo, político y poeta en lengua catalana, uno de los grandes de las letras catalanas de finales del siglo xix.

La mayor parte de su obra literaria estuvo dedicada al teatro, con el que obtuvo reconocimiento internacional. En la última década del siglo profundiza en la realidad de la sociedad catalana, que vi-raba en esos momentos hacia una vida más urbana e industrial. De su obra, destacan, con esplendor, Mar i cel, Terra Baixa o La filla del mar.

La ciudad del Vendrell alza el telón sobre la vida de Guimerà a lo largo de un recorrido por su cen-tro histórico. En el Vendrell, en su casa familiar, conocida como Cal Ximet, se inició en su actividad creativa.

The curtain goes up in El VendrellOn stage, the changes in Catalan society at the end of the 19th century

Àngel Guimerà was one of the leading figures of the Catalan Renaixença movement and a brilliant playwright, politician and poet writing in the Catalan language. His mother hailed from the Canary Islands and his father was Catalan, born in El Vendrell (Baix Penedès).

Guimerà dedicated most of his literary output to the theatre and his plays earned him worldwide recognition. In the final decade of the 19th century he turned his attention the current situation of Catalan society which was shifting towards an increasingly urban more industrialised life. His plays Mar i cel, Terra Baixa and La filla del mar are among his most outstanding works.

The town of El Vendrell rings up the curtain on Guimerà’s life on a walking tour through the old town. Guimerà began writing in El Vendrell, in his family home, Cal Ximet.

Le rideau se lève sur el VendrellSur la scène des changements de la société catalane à la fin du XIXe siècle

Le père du dramaturge Àngel Guimerà est né à El Vendrell (Baix Penedès), une des figures les plus importantes de la Renaixença. Fils d’un père catalan et d’une mère des Canaries, il fut un brillant dramaturge, homme politique et poète en langue catalane, un des grands des lettres catalanes de la fin du XIXe siècle.

La plus grande partie de son œuvre littéraire fut consacrée au théâtre, qui lui permit d’atteindre la reconnaissance internationale. Dans la dernière décennie du siècle, il approfondit son étude de la réalité de la société catalane, qui se dirigeait à ce moment-là vers une vie plus urbaine et industrielle. Dans son œuvre se distinguent Mar i cel, Terra Baixa ou La filla del mar.

La ville d’el Vendrell lève le rideau sur la vie de Guimerà tout au long d’un parcours à travers son centre historique. À El Vendrell, dans la maison familiale connue comme Cal Ximet, il débuta son activité de création.

13S’alça el teló al VendrellA escena els canvis de la societat catalana de finals del segle xix

Va néixer al Vendrell (Baix Penedès) el pare del dramaturg Àngel Guimerà, una de les figures més des-tacades de la Renaixença. Fill de canària i de català, fou brillant dramaturg, polític i poeta en llengua catalana, un dels grans de les lletres catalanes de finals del segle xix.

La major part de la seva obra literària la va dedicar al teatre, amb el qual va obtenir reconeixement internacional. A la darrera dècada del segle, aprofundeix en la realitat de la societat catalana, que virava en aquells moments cap a una vida més urbana i industrial. De la seva obra, destaquen, amb esplendor, Mar i cel, Terra Baixa o La filla del mar.

La ciutat del Vendrell alça el teló sobre la vida de Guimerà al llarg d’un recorregut pel seu centre històric. A la seva casa familiar del Vendrell, coneguda com a Cal Ximet, es va iniciar la seva activitat creativa.

Abriendo el apetito con Josep Pla por el Bajo AmpurdánLa sociedad y los escritores que inspiraron al gran literato catalán

La Fundación Josep Pla ha diseñado un paseo literario para dar a conocer a los lectores varios rin-cones de Catalunya significativamente planianos. La Fundación ofrece diversas rutas literarias mo-nográficas que permiten descubrir a fondo la historia, la sociedad y los rincones que inspiraron al es-critor, auténtico peso pesado de las letras catalanas: Palafrugell, Pals, Calella, Sant Sebastià, Tamariu, Llofriu, Ullastret, Barcelona y cap Roig.

Complementariamente, el programa Josep Pla, cocina y paisaje permite redondear el paseo litera-rio, el encuentro con la alta literatura, con un almuerzo de cocina tradicional ampurdanesa de calidad. Josep Pla, de gran sabiduría literaria y gastronómica, se cuenta entre los escritores que mayor cono-cimiento y adjetivos ha dedicado a la cocina catalana. Una propuesta… de provecho.

Whetting your appetite with Josep Pla in the Baix Empordà The society and writers who inspired the great Catalan writer

The Fundació Josep Pla has put together a literary trail to give readers an opportunity to discover the Catalan towns and villages that played a significant role in Pla’s work. The foundation runs different trails on individual themes providing an in-depth insight into the history, the society and places that inspired this heavyweight of Catalan literature: Palafrugell, Pals, Calella, Sant Sebastià, Tamariu, Llofriu, Ullastret, Barcelona and Cap Roig.

Josep Pla, cookery and landscape allows you to round off your literary walk and encounter with great literature, with a lunch comprising traditional, high-quality dishes from the Empordà. Josep Pla, a man of great literary and culinary wisdom, is one of the writers who have raised the profile of, and written the most about Catalan cuisine. A suggestion… to be savoured. 

Ouvrir l’appétit avec Josep Plan dans le bas AmpourdanLa société et les écrivains qui ont inspiré le grand écrivain catalan

La Fondation Josep Pla a conçu une promenade littéraire pour faire découvrir aux lecteurs différents coins de Catalogne qui correspondent à l’auteur de manière significative. La Fondation propose dif-férentes routes littéraires monographiques qui permettent de découvrir à fond l’histoire, la société et les lieux qui ont inspiré l’écrivain, authentique poids lourd des lettres catalanes : Palafrugell, Pals, Calella, Sant Sebastià, Tamariu, Llofriu, Ullastret, Barcelone et cap Roig.

De manière complémentaire, le programme Josep Pla, cuisine et paysage permet de compléter la promenade littéraire et la rencontre avec la haute littérature, avec un déjeuner de cuisine tradition-nelle de l’Ampourdan, de qualité. Josep Pla, un homme d’une grande sagesse littéraire et gastrono-mique, compte parmi les écrivains qui connaissaient le mieux et qui ont consacré le plus d’adjectifs à la cuisine catalane. Une proposition… appétissante. 

14Obrir la gana amb Josep Pla pel Baix EmpordàLa societat i els escriptors que van inspirar el gran literat català

La Fundació Josep Pla ha dissenyat una passejada literària per a donar a conèixer als lectors diversos racons de Catalunya significativament planians. La Fundació ofereix diverses rutes literàries mono-gràfiques que permeten descobrir a fons la història, la societat i els racons que van inspirar l’escriptor, autèntic pes pesat de les lletres catalanes: Palafrugell, Pals, Calella, Sant Sebastià, Tamariu, Llofriu, Ullastret, Barcelona i cap Roig.

Complementàriament, el programa Josep Pla, cuina i paisatge permet arrodonir el passeig literari, la trobada amb l’alta literatura, amb un dinar de cuina tradicional empordanesa de qualitat. Josep Pla, de gran saviesa literària i gastronòmica, es troba entre els escriptors que més alt coneixement i adjectius ha dedicat a la cuina catalana.

Una proposta… de profit. 

Por el Pirineo tras la estela de los caminantes Cela y EspinàsTras los pasos del mítico viaje literario de 1956

La historia del trekking Ramat de Camins empieza en 2006 cuando una empresa de dinamización local de la comarca pirenaica del Pallars Sobirà (Montanyanes) decide celebrar el cincuentenario del viaje que en agosto de 1956 realizaron los escritores y caminantes Camilo José Cela y Josep Maria Espinàs por el Pirineo de Lleida (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran y Alta Ribagorza).

La ruta es un eje vertebral desde el cual se pueden hacer multitud de variantes, lo que la enriquece y le aporta una gran diversidad. Para seguir y establecer las posibles etapas, entra en juego la libertad de cada uno, que puede diseñar su travesía en función de los días de que disponga, la forma física, los lugares de interés, la climatología, el calendario de apertura de los establecimientos para dormir, etc. Un trekking por 70 pueblos. Ahí es nada.

Through the Pyrenees in the footsteps of the hikers Cela and EspinàsFollow the iconic literary journey from 1956

The history of the Ramat de Camins hiking trail begins in 2006 when a local company from the Pyr-enean county of Pallars Sobirà (Montanyanes) decided to commemorate the 50th anniversary of the journey made by the writers and hikers Camilo José Cela and Josep Maria Espinàs through the Lleida Pyrenees (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran and Alta Ribagorza) in 1956.

The Ramat de Camins consists of a main route, or ‘backbone’, which branches off into different trails that can be explored, making the hike a more enriching and varied experience. The different stages can be tailored to the time available to the hikers, their fitness, the places they want to visit, the climate, the opening times of hostels and other accommodation, etc.

A hike through 70 villages. Simply amazing!

Dans les Pyrénées, sur la trace des marcheurs Cela et EspinàsSur les pas du mythique voyage littéraire de 1956

L’histoire du trekking Ramat de Camins commence en 2006 quand une entreprise de dynamisation locale du canton pyrénéen de Pallars Sobirà (Montanyanes) décida de célébrer le cinquantenaire du voyage que firent, en 1956, les écrivains et marcheurs Camilo José Cela et Josep Maria Espinàs à travers les Pyrénées de Lleida (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran et Alta Ribagorza).

La route est un axe vertébral à partir duquel on peut suivre une multitude de variantes, ce qui l’enrichit et lui apporte une grande diversité. Pour suivre et établir les étapes possibles, la liberté de chacun entre en jeu qui permet de concevoir sa traversée en fonction des jours dont on dispose, de sa forme physique, des lieux d’intérêt, du climat, du calendrier d’ouverture des établissements pour dormir, etc. Un trekking à travers 70 villages. Là-bas, ce n’est rien.

15Pel Pirineu rere l’estela dels caminants Cela i EspinàsRere les passes del mític viatge literari de 1956

La història del trekking Ramat de Camins comença el 2006 quan una empresa de dinamització local de la comarca pirinenca del Pallars Sobirà (Montanyanes) decideix celebrar el cinquantenari del viatge que l’agost de 1956 van realitzar els escriptors i caminants Camilo José Cela i Josep Maria Espi-nàs pel Pirineu de Lleida (Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Vall d’Aran i Alta Ribagorça).

La ruta és un eix vertebral des del qual es poden recórrer un munt de variants, la qual cosa en-riqueix i li aporta diversitat. Per a seguir i establir les possibles etapes, entra en joc la llibertat de cadascú, que pot dissenyar la seva travessa en funció dels dies de què disposi, la forma física, els llocs d’interès, la climatologia, el calendari d’obertura dels establiments per a dormir, etc.

Un trekking per 70 pobles. Es diu aviat.